Professional Documents
Culture Documents
019 - Manual Cultiu Del Calçot
019 - Manual Cultiu Del Calçot
019 - Manual Cultiu Del Calçot
calçot
Introducció
Els calçots són les tiges florals immadures de La Fundació Miquel Agustí porta més de 12
la ceba (Allium cepa L.), que apareixen durant el anys fent recerca del calçot, el que ha permès
segon any del cicle vegetatiu. Aquest aprofundir en el coneixement d’aquest cultiu tan
aprofitament de la ceba és típic de Catalunya, singular.
especialment de les comarques de Tarragona,
encara que actualment el seu conreu s’ha estès a Aquest manual pretén donar una visió general
la resta del territori català. del maneig del cultiu del calçot, seguint-ne el
cicle de cultiu, des de la sembra i fins a
Per a l’obtenció de calçots s’utilitza la varietat l’obtenció de la llavor.
tradicional de ceba Blanca Tardana de Lleida
(BTL) (Figura 1), malgrat qualsevol varietat de
ceba pot produir calçots, variant en nombre,
morfologia i color. La BTL és una varietat de dia
intermedi i desenvolupament tardà, amb la pell
externa i la polpa de color blanc, i es caracteritza
per ser dolça, tenir una baixa conservació
postcollita i desenvolupar d’1 a més de 25
rebrots (calçots), encara que normalment en fa
entre 3 i 12.
Figura 3. D’esquerra a dreta: encoixinat de plàstic, de plàstic biodegradable, de paper i sense encoixinat.
Primera fase – cultiu de la ceba
Plagues i malalties: En els estudis realitzats, en el cas de la ceba del
calçot, els factors pre-collita tenen molta més
Les plagues més importants en el cultiu de la importància. Per això, és molt important el
ceba de calçot són la mosca de la ceba (Delia maneig que es faci del cultiu de la ceba, en
antiqua) i els trips (Thrips tabaci L.), que poden fer especial: l’estat sanitari de les plantes, realitzar
de transmissors de virus. Algunes de les una fertilització equilibrada i no sobrepassar-se
malalties amb major afectació són el míldiu amb el reg, sobretot al final del cultiu, ja que un
(Peronospora destructor), les botritis (Botritis sp.), o excés d’aigua propicia una pitjor conservació.
l’arrel rosada (Pyrenochaeta terrestris), entre d’altres.
Altres mesures que es poden prendre per evitar
Durant la post-collita de la ceba del calçot, que es podreixin molts bulbs durant
malgrat ser un període curt, algunes cebes es l’emmagatzematge (Figura 4) és no danyar les
podreixen per afectacions bacterianes que poden cebes durant la collita, procurar no
ser causades per bateries com Erwinia carotovora o emmagatzemar bulbs que ja estiguin malalts i
Pseudomonas sp. Diferenciem les podridures estar atents a l’aparició de mosques, perquè són
bacterianes de les causades per fongs per l’olor indicatives de que hi ha cebes podrides, que cal
desagradable. treure perquè no es malmetin les del voltant. No
és adequat fer tractaments químics durant la
La informació disponible sobre les plagues i malalties post-collita, per allargar la conservació de les
que afecten al cultiu de la ceba és molt àmplia (al final
d’aquest document hi trobareu citat un recull de
cebes, ja que aquests tractaments inhibeixen que
referències). les cebes grillin, i per tant un cop a camp en
retardaria la rebrotació.
Conservació de la ceba:
Hem comentat la importància del maneig del La mida de la ceba influeix en el rendiment del
cultiu de la ceba per a la seva conservació, però cultiu del calçot, però no de manera lineal. Això
aquestes condicions de cultiu (1a fase) també vol dir que cebes de mida gran produeixen més
influeixen en el posterior cultiu del calçot (2a calçots que cebes de mida petita, però aquest
fase), en aspectes tan destacats com el supòsit només es compleix per sota d’un punt
rendiment. d’inflexió que són els 70 g.
• Procedència de la ceba Per tant, cal que el maneig del cultiu (densitat de
plantació, fertilització i reg) ens garanteixin
Per veure la influència del cultiu de la ceba sobre aquesta mida mínima, ja que el fet de plantar
el rendiment en el cultiu del calçot, es va dur a cebes de menys de 70 g implica un descens de la
terme un estudi en que cebes de la mateixa producció de calçots respecte d’una plantació
varietat, cultivades de 3 camps diferents amb cebes de pesos superiors. No obstant, no és
(diferents condicions ambientals i diferent necessari destinar recursos en produir cebes de
maneig), es van plantar en un mateix camp de mida molt gran, ja que no implicaria grans
calçots. canvis en el rendiment del cultiu del calçot.
Els resultats obtinguts (Figura 5), van mostrar • Manipulació del bulb (tallar la ceba)
clarament diferències en la producció de calçots
segons la procedència de la ceba (de més d’un 60 Aquesta és una pràctica antiga, ja que es creia
%), el que reafirma la importància de la primera que al tallar la ceba per la meitat, abans de
fase del cultiu (cultiu de la ceba). plantar-la, els calçots creixien més ràpidament i
amb més vigor.
16
13,76 En els estudis realitzats, no s’han trobat
14
diferències en el rendiment del cultiu, entre tallar
12
9,37 i no tallar les cebes, però si sembla que fer-ho
10
avanci lleugerament l’entrada en producció. No
Calçots
8 7,13
5,94 5,46 4,83 obstant, no es recomana aquesta pràctica, per la
6
possibilitat de transmetre malalties al cultiu al
4
realitzar-la, i per la feina que comporta.
2
0 Podeu ampliar aquesta informació al dossier tècnic nº
Camp 1 Camp 2 Camp 3 75: Varietats vegetals tradicionals catalanes (II): Els
calçots. Us el podeu descarregar en el següent enllaç:
Totals Comercials https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/160840/Do
ssier+t%C3%A8cnic+75%3A+Varietats+vegetals+tradiciona
Figura 5. Producció mitjana de calçots totals i de mida ls+catalanes+%28II%29%3A+Els+cal%C3%A7ots.pdf/3168f
comercial per planta segons procedència de la ceba. 13a-490d-44d7-8432-a3935998cf8b
Segona fase – cultiu del calçot
Plantació: que dóna nom al calçot. Es tracta d’enterrar les
La plantació en el cultiu del calçot es fa plantes fins a mitja fulla per tal d’evitar la síntesi
normalment des de la segona quinzena d’agost i de clorofil·la i deixar la part inferior de color
durant el mes de setembre, encara que hi ha blanc, el que fa que els calçots tinguin el gust i la
productors que l’allarguen fins a principis textura que els caracteritza.
d’octubre.
Segons la mida del camp, el calçat es pot fer amb
Habitualment s'utilitza un marc de plantació de motocultor o bé amb el tractor, proveït d’un
0,3 x 0,75m, amb densitats de plantació al ensolcador o calçador (Figura 6). El número de
voltant de 32.000 cebes/ha, ja que es solen vegades que es passa a calçar (normalment entre
deixar passadissos amples per deixar pas a la 2 i 3) i l’alçada a la qual es calça, dependrà del
maquinària agrícola. tipus de sòl.
La data òptima de plantació depèn molt del Interessa que fins la collita els calçots estiguin
clima de la zona: en climes més interiors es solen totalment calçats, ja que això afavoreix tenir una
plantar més aviat, per tal de que la planta estigui major longitud de part blanca. A més a més, que
suficientment desenvolupada per aguantar els la part comestible del calçot quedi de color
primers freds, mentre que a la costa s’intenta blanc, no només és una qualitat visual, sinó que
posposar la plantació per evitar la calor dels està estretament relacionat amb la percepció de
mesos d’estiu que, juntament amb la humitat la fibrositat, un caràcter determinant en la
ambiental, esdevé una situació ideal per al qualitat sensorial dels calçots.
desenvolupament de malalties fúngiques.
El calçat:
Dossier tècnic nº 75: Varietats vegetals tradicionals catalanes (II): Els calçots (2015).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/160840/Dossier+t%C3%A8cnic+75%3A+Varietats+vegetals+tradicionals+ca
talanes+%28II%29%3A+Els+cal%C3%A7ots.pdf/3168f13a-490d-44d7-8432-a3935998cf8b
Fitxa tècnica nº 21: Optimització del maneig del cultiu del calçot (2012).
http://fundaciomiquelagusti.com/wp-content/uploads/2013/03/Fitxa-t%C3%A8cnica-21-Maneig-cultiu-cal%C3%A7ot-
Abril-2012.pdf
Fitxa tècnica nº 73: Plagues i enemics naturals en els conreus de ceba a Catalunya (2011).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/340214/Plagues+i+enemics+naturals+en+el+conreus+de+la+ceba..pdf/f4d8
8a09-debf-41c3-bdb4-c4145ecc667d
Publicació: Les principals plagues i malalties en el cultiu del calçot. Silvia Sans i Montse Martí (2020).
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/7267744/Les+principals+plagues+i+malalties+en+el+cultiu+del+cal%C3%A
7ot.pdf/99e57786-aa43-46d2-91c3-42baf02dc842
Publicació: Guía de gestión integrada de plagas. Liliáceas: ajo, cebolla y puerro. MAPAMA (2017).
https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/sanidad-vegetal/guiagip-liliaceasprotegida_tcm30-434394.pdf
Tesi doctoral: Millora genètica del calçot (Allium cepa L.). Desenvolupament d’eines de selecció o
aplicació a l’obtenció de nous cultivars. Joan Simó (2013).
https://www.tdx.cat/handle/10803/134276#page=1
Tesi doctoral: Millora de la qualitat sensorial i nutricional de les varietats tradicionals hortícoles: el
cas del calçot (Allium cepa L.). Silvia Sans (2019).
https://www.tdx.cat/handle/10803/667949#page=1
www.fundaciomiquelagusti.cat
Aquesta actuació forma part del projecte "Gestió eficient del cultiu del calçot: optimització dels recursos i
millora del rendiment". Projecte finançat a través de l’Operació 01.02.01 del PDR de Catalunya 2014-2020.
Número d'expedient: 56 30019 2018 P4.
Fundació Miquel Agustí – Escola Superior d’Agricultura de Barcelona – Carrer Esteve Terrades, 8, Edifici D4,
Campus del Baix Llobregat, 08860 Castelldefels – e-mail: recerca@fundaciomiquelagusti.cat – Tel.: 93 552 12 28