Meritxell López García 05/05/2010

Sociologia de l’educació.

Manuel Castells

Manuel Castells va néixer a Hellín, Albacete al 1942. Durant la dictadura franquista va

haver de marxar a l’exili i va instal·lar-se a Paris on va estudiar sociologia i
posteriorment va exercir també com a professor. Quan Castells estava de docent va
ser acusat de promoure a través de les seves classes les mobilitzacions del maig del 68
que varen desencadenar en una vaga general, per tant va ser expulsat de França
ubicant-se als Estats Units on va passar i de fet encara passa gran part de la seva vida.

Quan va arribar als Estats Units es va dedicar a observar el impacte social que tenien
les tecnologies de la informació, es al voltant d’aquest eix que gira tota la seva carrera
professional.

Durant els últims 20 anys ha portat al cap i a la fi nombroses investigacions amb les
que relaciona l’evolució econòmica i les transformacions politiques i socials dins el
marc de la informació això l’ha convertit en un dels principals referents en el camps
dels estudis de la societat de la informació.

Les principals influencies i les més directes que té Castells són Marx i Weber, en dos
aspectes molt importants, Marx i Weber també intenten interpretar la societat
industrial per una part i per una altre part la idea de la sociologia urbana que sorgeix
amb força als anys 70. La sociologia urbana és l’estudi sociològic de la vida social i la
interacció humana en àrees metropolitanes. És una disciplina normativa de la
sociologia que intenta estudiar las estructures, els processo, els canvis i els problemes
d’una area urbana i fet això, fer aportacions per a d’urbanisme i el disseny de noves
politiques.
Arrel d’aquesta sociologia urbana va ser un dels pioner en introduir varis conceptes
com ara el de consum col·lectiu.

El consum col·lectiu fa referència a aspectes relacionats amb el benestar, com per

exemple el transport públic, la vivenda pública... són millores que s’aconsegueixen
amb l’estat del benestar.

Un altre concepte que introdueix es el de espai de fluxos, aquest espai són les xarxes
globals a través de les quals l’economia es coordina d’una forma creixent i en temps
real a través de les distàncies. Es a dir, actualment ens podem comunicar en temps
reals amb persones que es troben a l’altre punta del món o fer moviments bancaris, o
gestions diverses amb les que a través de “l’espai” ens podem comunicar.

La critica més rellevant que fa Castells és a la Teoria de l’Estat, aquesta teoria

estableix que naixem en una societat humana assentada en un territori, amb una
estructura regida per un ordre jurídic, que esta definit o sancionat per un poder sobirà
que promou arribar a un fi que es el bé comú públic. Castells diu que amb la societat de
la informació això es dilueix, ja no estem postrats a un territori concret, gràcies a la
societat xarxa les fronteres es difonen per donar pas a la globalitat, ell creu que
aquesta Teoria de l’Estat es un problema d’informació. Per aquesta raó l’autor parla de
la societat en xarxa que es una de les seves aportacions més significatives a la
sociologia. La societat en xarxa sorgeix i s’expandeix per tot el planeta com una forma
dominant d’organització social de la nostra època. La societat en xarxa es una
estructura social feta de xarxes d’informació propulsada per les tecnologies de la
informació. En aquest cas Castells explica el cas d’una empresa Benetton.

Benetton es una empresa que te milers de botigues repartides per tot el món, al final
del dia cada botiga ha de passar per Internet el que ha venut aquell dia, d’aquesta
manera a la central tenen en temps real quina es la demanda de la població, es a dir, a
Espanya per exemple es ven més el verd i en canvi a Itàlia es ven més el groc, això els
permet canviar en un mínim de temps producció i donar resposta a la demanda que hi
ha.
Castells diu que es d’aquesta manera com funcionen les empreses, ara per ara, podem
estar connectats en temps real i podem conèixer tant la oferta com la demanda fet
que fa que una empresa funcioni.

Castells fa una comparació entre les xarxes que es donen amb la societat de la
informació i les xarxes que creem nosaltres mentalment:

“La comunicación se produce  activando las mentes para compartir significado. La

mente es un proceso de creación y manipulación de imágenes mentales (visuales o no)
en el cerebro. Las ideas pueden verse como configuraciones de imágenes mentales.
Con toda probabilidad las imágenes mentales se corresponden con redes neuronales”
(pp. 190-191).

Es cert que són molt similars, castells ho redueix tot a xarxes i certament podem fer
una comparació molt encertada, construïm xarxes constantment sense adonar-nos
moltes vegades.

Els seus principals estudis s’emmarquen en el món laboral es a dir segons Castells les
estructures empresarials i par tant tot el que l’envolta, ha canviat d’estructura. Castells
afirma que el veritable capital per construir una empresa es la informació y el
coneixement. Per a Castells aquest capital es la producció, el poder i la experiència. El
poder afirma que s’estableix en la capacitat de crear, configurar i alimentar les xarxes
comunicatives, el poder està en la informació, avui en dia el poder no el té qui té
diners, sinó qui té informació.

Les estructures empresarials varien i si varia l’empresa varia el treball, les empreses
treballen en xarxa, però ara no se’n diu xarxes d’empreses com anteriorment es deia
sinó xarxes de treball on un aporta una cosa, l’altre aporta una altre i juntament es
crea un treball conjunt. El treball ha variat, Castells diu que hi ha dos tipus de treball,
l’autoprogramable, que seria el que faria referència a aquell treballador que té la
capacitat de redefinir les seves capacitats conforme canvia la tecnologia, segons
alguns estudis al llarg de la nostra vida canviarem unes 4 vegades de treball, un
treballador autoprogramable tindrà la capacitat d’emmotllar-se a cada treball sense
massa dificultats. En canvi hi ha un altre tipus de treball que es el genèric, aquest
treball és més simple, normalment solen ser treballadors amb educació bàsica i el
treballador simplement es limita a rebre instruccions i executar ordres.

Castells afirma que a causa d’aquest renovació de l’empresa i de la forma de treballar

ha augmentat la polarització, Castells mateix va realitzar un estudi als Estats Units
sobre els sous als anys 70 i el va repetir als anys 90, els resultats són alarmants, mentre
que als anys 70 la distribució de sous entre la població era bastant equitativa, es a dir,
hi havia un 24% de gent amb sous alts, un 46% de gent amb sous mitjos i un 30 % de
gent amb sous baixos; als anys 90 el resultat va ser que un 34% de gent tenien un sous
alts i que un 32 % tenien un sou baix, per tant augmenten els extrems i disminueix el
gruix de gent que té un sou mig.
Educació:

Manuel Castells no parla directament d’educació, però si indirectament, sobretot al

seu últim llibre “Comunicación y Poder”.

Castells proposa que actualment tenim uns contravalors que hem de canviar
totalment hem d’assolir uns valors que s’assumeixen gràcies a l’educació. Els
contravalors són tancaments mentre que els valors són accessos cap a la llibertat.

Aquests valors s’han d’assumir per a poder ser més crítics i poder ser per tant més
lliures, a més informació més llibertat, però hem de tenir en compte que a la societat
de la informació hi ha tres esferes, els que estan desinformats, que no tenen
informació, els que estan sobreinformats que són els que tenen molta informació però
no la filtren, tot el que els hi arriba ho assumeixen, i els informats, que serien aquelles
persones que filtren la informació que els arriba, són crítics amb allò que llegeixen,
veuen o escolten. Es a aquesta esfera a la que hem d’arribar, a través de la educació
hem de mostrar aquest valors per saber que es bo i que no es bo.
Al igual que Castells parla de la polarització en el treball, en els sous concretament,
també ho podem traspolar a l’educació, cada vegada més veiem com hi ha escoles
d’elit i guetos, les escoles haurien de ser heterogenis, hem de promoure
l’heterogeneïtat ja que si topem amb la homogeneïtat es quan es troben les
diferències tant significatives.

Un altre fet important que promou Castells és el fet de que a més informació hi ha
major participació, l’autor creu que la gent ha de participar activament a la vida social i
política del seu territori, però hi ha un error en aquest plantejament que critica
Castells, actualment es promou molt la participació, però ¿De que ens serveix si
només podem votar un cop cada quatre anys?

Comparacions:

Per a Castells la informació es poder, es una moneda de canvi, una inversió, al iguals
que a la teoria del Capital Humà, on l’educació es una inversió que es fa de cara a un
futur. Per a Castells aquest capital humà es la informació i es molt valuós, el món es
mou a través de les xarxes que es creen gràcies a la comunicació i a al informació que
es pot desenvolupar en aquestes xarxes.

La principal i més directa comparació que es pot fer de Castells ens relació a l’educació
es el plantejament de la pedagogia critica que té, al igual que Giroux, que Freire o que
McLaren, que inspiren una pedagogia crítica com a canvi per a la nostra societat, per a
Castells hem de passar d’uns contravalors a uns valors que ens guien cap a un
pensament crític. Al món del treball Castells diu que hem de tendir cap a un
treballador autoprogramable, es a dir, en termes educatius hem de tenir la
competència bàsica d’aprendre a aprendre i això s’aconsegueix gràcies a la pedagogia
critica que actualment està tant en augment.
Bibliografia:

 Castells, M. (2009).Comunicación y poder. Alianza. Madrid.

 Castells, M et al.(1994) Nuevas perspectivas criticas en educación. Paidós

Educador. Barcelona

 Pascual, M.(2006)En qué mundo vivimos. Conversaciones con Manuel Castells.

Alianza Editorial. Madrid

Webgrafia:

 http://manuelgross.bligoo.com/content/view/678988/Manuel-Castells-
Comunicacion-y-poder-La-metafora-de-la-sociedad-red.html. Web consultada
el 01/05/10

 http://www.lafactoriaweb.com/articulos/castells7.htm# Web consultada el

25/04/10