HENRY GIROUX

Teoria de la Resistència
I
Pedagogia Crítica

Isaac Calvo Ruiz

Ferran Serra Matamala
Lídia Sabadí Brugués

0
 Sociologia de educació
ÍNDEX

1. Biografia.................................................................................................2

2. Corrent de l’autor.................................................................................3

3. Influències..............................................................................................6

4. Idea central que desenvolupa l’autor..................................................7

5. Punts forts i punts dèbils......................................................................9

6. Comparació amb altres autors............................................................9

7. Bibliografia............................................................................................10

1
1. BIOGRAFIA
Henry Giroux va néixer l’any 1943 a Providence, als Estats Units. Considerat un dels
fundadors de la pedagogia crítica americana y crític cultural, va exercir com a mestre
d’institut a Barrington, Rhode Island fins l’any 1975. Posteriorment va rebre el Doctorat
a la Universitat de Carnige i, l’any 1977, esdevingué professor d’educació a la
Universitat de Boston. L’any 1983 es traslladà a la Universitat de Miami, on també
ocupà el lloc de director del Center for Education and Cultural Studies.
Passant per la Universitat Estatal de Pensilvania, l’any 2004 ostenta la càtedra a la
Universitat McMaster, on encara hi dóna classe.
L’any 2005 la Universitat Memorial de Canadà li concedí un doctorat honorari en
lletres.

L’obra de Giroux il·lustra un número de tradicions teòriques que s’estenen des de Marx
fins a McLaren, passant per Paulo Freire y Zygmunt Baumann. Gran defensor de la
democràcia y opositor a les tendències neoliberalistes, a l’ imperialisme i la religió, és
reconegut pels seus treballs sobre pedagogia pública, estudis culturals i estudis sobre els
mitjans de comunicació i teoria crítica.

Henry Giroux ha escrit més de 35 llibres i molts articles relacionats, a continuació

destaquem tres dels llibres més importants de la seva bibliografia:
• Teoría y Resistencia en Educación. Una pedagogía para la oposición. Siglo XXI
Editores. 1992
• Placeres inquietantes: aprendiendo la cultura popular, Paidós, Barcelona, 1996
• Sociedad, cultura y educación (con Peter McLaren), Miño y Dávila Editores,
Madrid, 1999

2
2. CORRENT DE L’AUTOR
Podríem definir el pensament de Henry Giroux com a Pedagogia crítica en tant que
resposta a la Teoria de la reproducció.
En el sentit més general, les teories de la reproducció prenen el problema de com
funcionen les escoles en benefici de la societat dominant com la seva preocupació
central. De manera diferent a les idees del funcionalisme estructural, elles rebutgen els
supòsits que les escoles són institucions democràtiques que promouen l'excel·lència
cultural, que el coneixement està exempt de valoració, i les maneres objectives
d'instrucció. En lloc d'això, les teories de la reproducció s'enfoquen en com el poder és
usat per a intervenir entre les escoles i els interessos del capital.

Deixant de costat la perspectiva oficial de l'escolarització, aquestes teories enfoquen la

seva anàlisi en com les escoles utilitzen els seus recursos materials i ideològics per a
reproduir les relacions socials i les actituds necessàries per a sostenir les divisions
socials de treball que es requereixen per a l'existència de relacions de producció.
L'aclaparant preocupació de tals teories resideix en la política i en els mecanismes de
dominació, més específicament, en la forma que aquests deixen la seva impressió en els
patrons de les relacions que lliguen a les escoles amb l'ordre industrial i el caràcter de la
vida diària en les escoles.

Les teories de la reproducció també comparteixen percepcions fonamentalment

diferents de com el poder i el control funcionen en benefici de la societat dominant tant
dintre com fora de les escoles. Al fer èmfasis en la naturalesa determinant i en la
primacia de l'Estat o de la seva economia política en la teoria i pràctica educatives, les
aproximacions reproduccionistas han ocupat un paper significatiu en l'exposició dels
supòsits i propòsits ideològics que es troben darrere de les retòriques de neutralitat i
mobilitat social, característiques de les perspectives liberals (neo-liberals tret
característic de la naturalessa del capitalisme) i conservadores de l'escolarització. Fins i
tot mentre tals acostaments representen una ruptura teòrica important dels paradigmes
teòrics funcionalistes i idealistes en la teoria educativa, encara estan situades dins d'una
problemàtica que, en última instància, més que qüestionar dóna suport a la lògica de
l'ordre existent.

3
El punt aquí és que hi ha algunes deficiències serioses en les teories de la reproducció
existents, la més important d'elles és el rebuig a proposar una forma de crítica que
demostri la importància teòrica i pràctica de les lluites contra-hegemónicas
(globalitzadores).
Sota la perspectiva d’Althusser l’escola és una institució més on asegurar “la
reproducció del model imperant”,”de les relacions de poder”, “ Establir l’ordre de
producció”; Althusser creia que per poder mantenir el sistema de producció existent i
els arranjaments de poder depèn tant de l'ús de la força com de l'ús de la ideologia.

Per tant, per a ell, la reproducció de "les condicions de producció" resideix en tres
moments importants interrelacionats en el procés de producció, l'acumulació del capital
i la reproducció de les formacions socials característiques de les societats
industrialitzades. Aquestes són:
1) la producció de valors que mantenen les relacions de producció (en el que s’adhereix
l’escola)
2) l'ús de la força i la ideologia per a sostenir a les classes dominants en totes les esferes
de control importants
3) la producció de coneixement i habilitats rellevants per a formes específiques de
treball
L’escola s’encarrega d’aquesta estratificació brindant coneixements especialitats sota el
criteri del poder adquisitiu, el que a la vegada defineix la hegemonia d’una classe
concreta, és a dir l’alta

Per a Giroux, les escoles operen dintre d'una estructura social definida per les relacions
socials capitalistes i per la ideologia; però les relacions socials i les ideologies que
intervenen entre les escoles i la base econòmica -sense esmentar a l'Estat- representen
restriccions que són modificades, alterades, i en alguns casos contradites per una
varietat de forces polítiques i socials. El que les escoles no fan, com conjunt
d'institucions col·lectives, és reptar les bases estructurals del capitalisme, encara que hi
ha individus dintre d'aquestes institucions que poden oferir fortes crítiques i maneres
d'ensenyament d'oposició. Les escoles, com principal aparell ideològic de l'Estat,
d'acord amb Althusser, generalment serveixen bastant bé a la seva funció política .

4
Per tant Giroux entén l’escola com una eina Institucional per a mantenir l’Hegemonia
de les classes socials imperants, els seus models de producció i relacions de poder, a
més de assegurar la seva continuïtat. Es concep, llavors, la Teoria de la resistència a
l’escola com un òrgan que te la facultat de oferir als seus alumnes, recursos per
qüestionar i encarar “ el model dominant (capitalisme,neo-liberalisme i les seves
conseqüències socials immediates). Aquests recursos son:
a) Donar suport el desenvolupament psicosocial de l'alumne.
b) Possibilitar l'enteniment, l'explicació racional i la capacitat de l'alumne per a actuar
sobre els fenòmens naturals i socials.
c) Oferir a l'alumne la capacitació per a comunicar-se intel·ligentment amb els altres
subjectes del seu entorn social.
d) En una síntesi de les funcions anteriors, contribuir a la formació individual i social
de l'alumne, proporcionant-li els recursos que el permetin situar-se en una posició
autònoma i crítica, però de relacions positives dintre del grup social al que pertany.

La Pedagogia crítica és una proposta d’ensenyança que incita als estudiants a qüestionar
i desafiar les creences i les pràctiques que se’ls imposa. Es constitueix com un grup de
teories i pràctiques per a promoure la consciència crítica.
En aquest marc, el mestre tracta de guiar als alumnes per a què es qüestionin les
pràctiques repressives (que ells identifiquen mitjançant la consciència crítica) generant,
a la contra, respostes alliberadores a nivell individual i de grup.
El primer pas és aconseguir que l’alumne es qüestioni a sí mateix com un membre d’un
procés social (incloent-hi les normes culturals, la identitat nacional i la religió). Un cop
assolit, l’alumne concep la societat com quelcom imperfecte, fet que el porta cap a la
modificació de la realitat social mitjançant la seva perspectiva crítica.

5
3. INFLUÈNCIES
Henry Giroux rep infuències directes de l’Escola de Frankfurt: Adorno, Marcusse i
Horkheimer, centrades en la crítica al positivisme de Comte i Durkheim; ja que davant
dels ideals de modernitat que es consideraven l’Ordre i Progrés, es van produir guerres
mundials, un augment de la pobresa i un augment de la contaminació. El que l’escola de
Frankfurt proposava, i Henry Giroux acceptava, era repensar la Modernitat, no pas
rebutjar-la.
També rep influència directe de Louis Althusser i Bourdieu. De Bourdieu accepta la
Teoria de la reproducció de classes que es dóna a l’escola i a la societat i, a més a més,
proposa una solució a partir de la Teoria de la Resistència.
En quant a Althusser, en la seva obra “Aparells ideològics de l’estat” defineix l’escola
com a : un òrgan institucional que s’encarrega de reproduir, assentar i assegurar la
hegemonia de les injustícies socials, derivades de l’estructuralisme que es dona en el
sistema capitalista ( diferents classes socials).
Bourdieu senyala aquestes diferències amb el concepte del Capital Cultural, que és la
capacitat que té una classe social concreta a accedir al coneixement, ja que aquest, donat
el context neo-liberal, a pres forma de producte. Llavors son només les classes socials
més altes les que tenen possibilitat i potestat d’accedir a aquest producte “coneixement”
(o coneixement especialitzat). Bourdieu també assenyala (respecte el tema), que
l’escola és l’àmbit on els nens (futurs treballadors) detecten e identifiquen “fins a on
podran arribar”

És tracta d’un autoconvenciment de fins a on podrà arribar dins l’escala social (és a dir
quin poder adquisitiu podrà desenvolupar). Sota l’habitus que reforça aquest auto-
convenciment.
Althusser ataca la qüestió des de una òptica molt més marxista i estructuralista.

I, finalment, una de les seves influències més directes, i fundador de la pedagogia crítica
és Paulo Freire.

6
4. IDEA CENTRAL QUE DESENVILUPA L’AUTOR

A partir de la Teoria de la reproducció y la Pedagogia crítica com a eina transformadora,

Henry Giroux desenvolupa diverses idees ens les que es posiciona a favor i en contra:

Crítica al neoliberalisme = política empresarial(Política de la cultura i cultura de la

política)

• Corporativització de l’ensenyament

• Política empresarial de multinacionals

– Disney

– United colors of Beneton

L’escola com a organisme de reproducció d’injustícies de classe

El principal exponent d’aquesta corrent és Louis Althusser amb la seva teoria dels
“aparells ideològics de l’estat”,mitjançant la cual assenyalen les dades empíriques sobre
la que es justifiquen aquestes desigualtats:

• -Imposibilitat, derivada de l’estructuralisme (classes socials)vigent,de reconeixer

la capacitat dels subjectes (tant educands com educadors) de reaccionar vers
l’imposició del model dominant (capitalisme/neoliberalisme)

• -No reconeixer l’escola com un altre àmbit de “lluita de classes”, impedint així
observar les contradiccions de les institucions que formen el model dominant (en
aquest cas les institucions educatives).

Teoria de la resistència com a eina transformadora

Com hem mencionat anteriorment, Giroux entén l’escola com una eina Institucional per
a mantenir l’Hegemonia de les classes socials imperants, els seus models de producció i
relacions de poder, a més de assegurar la seva continuïtat. Es concep, llavors, la Teoria
de la resistència a l’escola com un òrgan que te la facultat de oferir als seus alumnes,

7
recursos per qüestionar i encarar “ el model dominant (capitalisme,neo-liberalisme i les
seves conseqüències socials immediates). Aquests recursos son:
a) Donar suport el desenvolupament psicosocial de l'alumne.
b) Possibilitar l'enteniment, l'explicació racional i la capacitat de l'alumne per a actuar
sobre els fenòmens naturals i socials.
c) Oferir a l'alumne la capacitació per a comunicar-se intel·ligentment amb els altres
subjectes del seu entorn social.
d) En una síntesi de les funcions anteriors, contribuir a la formació individual i social
de l'alumne, proporcionant-li els recursos que el permetin situar-se en una posició
autònoma i crítica, però de relacions positives dintre del grup social al que pertany.

Educadors com a Intel·lectuals públics

Els docents son un dels eixos principals de l’ensenyança i han d’establir una
reconciliació entre els coneixements i la reflecció. Són els encarregats de donar les
bases als estudiants per a que es formin un sòlida consciència ciutadana i, alhora,
proporcionar-los les eines necessàries per a generar un pensament crític.

El professor és molt més que un treballador dins l’aula, és un treballador cultural.

En aquesta realitat postmoderna (modernitat líquida, com diria Baumann), ser professor
significa fer que les escoles resultin segures per als estudiants, de manera que poden
permetre’s corre algun risc, parlar, participar i posar en dubte la manera de construir el
coneixement i situar-se, d’aquesta manera, a ells mateixos com a agents, i no com a
objectes de poder i coneixement.

8
5. PUNTS FORTS I PUNTS DÈBILS

• Punts Forts

– Concepció de Cultura

– Anàlisi crític del capitalisme

– Resposta a la teoria de la reproducció

• Punt Dèbils

– Multiculturalisme vs Interculturalitat: Creu en el multiculturalisme i no li

dóna tanta importància a la interculturalitat.

6. COMPARACIÓ AMB ALTRES AUTORS

Critica el positivisme de Compte i l’estructuralisme de Durkheim. Com hem dit

anteriorment, creu que la idea positivista d’Ordre i Progrés genera guerres, un augment
de la pobresa i un augment de la contaminació, a més a més està en contra de la
globalització que promouen aquests dos autors.

Està a favor de la Teoria de la Reproducció de Bourdieu i, a més a més, dóna una eina
per a la solució de la Reproducció que es genera a l’escola a partir de la Teoria de la
resistència.

D’Althusser està altament influenciat, sobretot en la lluita contra el neoliberalisme i la

reproducció de classes social.

I, per acabar, Henry Giroux manté una relació ideològica amb Peter McLaren, fins i tot
han escrit algun llibre junts, però, a diferència de McLaren, que és d’una pedagogia
crítica radical, Henry Girous és extremadament democràtic i no creu en una resistència
que generi caos, sinó que per a transformar, s’ha de repensar.

9
7. BIBLIOGRAFIA

Giroux, H. Placeres inquietantes. Barcelona: Paidós (1996)

Giroux, H. Teoría y resistencia en educación: una pedagogía para la oposición.

Argentina: Siglo XXI (2004)

Giroux, H. Sociedad, cultura y educación (con Peter McLaren), Miño y Dávila Editores,
Madrid, 1999

10