LLATÍ - SELE

- Ciutats -

EMPÚRIES
Qui hi havia abans de Grecs i Romans
• Indigets —> tribu indígena precedent als romans —> economia basada en l’agricultura i la
ramaderia de subsistència
• Els grecs ja estableixen relacions de finalitat comercial amb ells.
• Precedents de la cultura ibèrica.
L’Empòrion grega
• 600 aC —> els grecs arriben a les costes catalanes
• Finalitat —> ampliar relacions comercials i colonitzar (viatge pel Mediterrani)
• Desembarquen a l’actual Sant Martí d’Empúries (lloc estratègic) —> Palaiàpolis (ciutat antiga)
• Llavors creen la Neapolis (ciutat nova) degut al creixement de població.
• Li posen: Emporion (port comercial) per la seva finalitat.
Ciutat romana d’Emporiae
• 218aC —> l’exèrcit romà arriba a Empúries
• Objectiu: Aturar l’avançament per la Península dels cartaginesos (2a G. Púnica) i a Empúries
hi instal·laran un campament militar (195aC)
• La ciutat grega i la romana s’ajunten —> Municipium Emporiae
• Estructura:
• Forma rectangular delimitada per una muralla.
• 2 carrers principals: cardo i decumanus. —> xarxa viària molt regular
• Fòrum: gran plaça descoberta envoltada per un pòrtic (principals edificis públics)
• Temple capitoli: dedicat a la tria capitolina (Juno, Júpiter i Minerva)
• 2 petits temples
• Pòrtic (part exterior) i criptopòrtic (part subterrània) (magatzem) NORD
EST • Edificis administratius: basílica (judicis) i cúria (decisions polítiques)
Botigues (tabernae)
OEST •
• ESPAI AMB MÉS VIDA DE LA CIUTAT
• Termes: destinades a la higiene personal però també com a lloc de reunió social
• S’hi podia fer exercici físic / massatges / tractaments …
• Els esclaus tenien cura de les instal·lacions, renoven l’aigua i mantenen la temperatura
d’aquesta.
• Latrines: lavabos públics.
• Popinae: tavernes on es podia menjar, beure i jugar a jocs d’atzar.
• Grans domus privades: espectaculars.
• Amb grans jardins interiors i decorades amb mosaics i pintures. (atri)
Ciutat molt • Romans benestants —> control de les principals activitats econòmiques —> activitats
jerarquitzada comercials al voltant del seu port (grans negocis)
• Insulae: blocs de pisos menys luxosos amb més d’una família.
• Pati central que ventilava i donava llum.
• Sovint no aigua corrent (aigua de fonts públiques)
• Espais inferiors: botigues o tallers
• Amfiteatre: fora del recinte emmurallat. Edifici públic dedicat a l’oci.
• Capacitat de 3.000 espectadors (graderia de fusta)
• Espai oval —> arena: lluites de gladiadors, simulacions de caceres i altres.
• Palestra: gimnàs o espai per fer tota exercici físics. Fora de muralles.
• Cementiri: gran necròpoli on dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts.
• A partir del S.IdC —> decadència:
• Progressiva inutilització del port + Canvis de fluxos comercials + Endarreriment en
comparació amb Tàrraco o Bàrcino.
 TÀRRACO
• 218aC funden un campament militar a Tàrraco
• Situació:
• Port marí
• Turó rocós - perfecte per defensar-se
• Emmurallen el turó i la ciutat pateix un ràpid desenvolupament (militar i comercial)
• Li otorguen l’estatus de colònia: Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco - 45 aC
• 27aC - Capital de la Hispania Citerior
• Capital del món - August abandona Roma per anar-hi i dirigir millor les campanyes militars.
• Gran transformació urbanística.
Estructura:
• 3 zones diposades en terrasses esglaonades.
• Zona oficial. Centre administratiu i religió - FÒRUM PROVINCIAL:
• Zona alta:
• Temple dedicat a August + plaça porticada.
• Zona del mig:
• Plaça de grans dimensions envoltada d’un pòrtic.
• Govern de la província i edificis administratius.
• Torre del Pretori i de l’Audiència.
• Zona baixa:
• Circ - separava la zona oficial de la colonia.
• Curses de cavalls i de carros
• Forma allargada
• S. IdC
• Torre del Petrori - oculta les escales que comunicaven la part baixa amb el fòrum.
• Teatre:
• Zona portuària a prop del fòrum local.
• Encara es conserva: cavea, orchestra i scaena i la fomentació del frons scaenae.
• Habitatges
• Termes
• Fòrum local - de la colonia: activitat pública de la ciutat.
• Fòrum dedicat a la Tria Capitolina
• Plaça amb basília de 3 naus, estàtua d’August.
• Tabernae i cúria.
• Muralla:
• 1a fase de construcció: - S.IIIaC - 4/6 metres d’alçada amb torres rectangles (Minerva,Cabiscol
i Arquebisbe)
• 2a fase de construcció: - S.IIaC - protegir-se de revoltes - fins a 12m d’alçada.
• Només una porta.
• Fora muralla
• Amfiteatre:
• S.II dC
• L’arena (lloc de lluita) i la cavea (grades) damunt d’un pòdium i vomitoria.
• S’hi construirà primer una basílica bisigoda i després una església romànica a dins.
• Arc de Berà: arc senzill d’una sola obertura. Aguantat amb 8 pilastres amb capitells corintis.
• Construit en època d’August.
• Monument arquitectònic típic romà.
• Torre dels Escipions: torre funerària.
• Figures en relleu d’Attis - culte femení.
• A dins s’hi guardava cendres d’un personatge en honor de qui se li havia construit.
• Aqüeducte: aprofitava el terreny en pendent.
• Canals a ras de terra o subterranis que quan trobaven un desnivell s’alçaven aqüeductes.
• Pont del Diable o Aqüeducte de les Ferreres.
• Pedrera de Mèdol:
 BARCINO
• Fundada entre el 15 i 5aC (Època d’August)
• Rep l’estatus de colonia: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.
Situació:
• Construida en una zona molt productiva: plana entre la costa i la serralada de Collserola.
• Entre el riu Besòs i LLobregat.
• Per sobre la Via Augusta
Estructura:
• Segueix el traçat urbanístic de les colònies romanes.
• Planta rectangular
• 10 hectàrees
• Muralla (S.IaC) amb torres - finalitat de prestigi
• S.IVdC: s’hi adossa una nova muralla amb 76 torres
• No es conserva - època medieval es va aprofitar per fer cases
• 4 portes (cardo i decumanus) - pas central i 2 laterals
• Al voltant del fòrum quadrícules de carrers - seguint el cardo i el decumanus
• Fòrum al encreuament dels 2 carrers principals
• Temple (August) - planta rectangular - voltat de columnes + capirells corintics - sobre un
podium
• Aqüeducte que es desdoblava en arribar a la ciutat
• FORA MURALLES:
• Via Sepulcral Romana - via secundaria - a les bandes s’hi enterraven les classes populars
• 1 aqüeducte
• Mai arriba a tenir el poder de Tàrraco
• Cases senyorials que encara es conserven: budageria i taller de tintatge i factoria de salmó i
garum i una instal·lació vinícola.

ILERDA
• Habitants: tribu dels ilergets
• Situació: turó aprop del riu Segre - estratègica en comunicacions (terrestres i fluvials)
• S.IaC - els romans els conquereixen
• August - municipium - Ilerda
• Esdeveniments històrics importants: oposició a l’ocupació romana (Indíbil i Mandoni) i la Guerra
Civil entre Pompeu i Cèsar.
• La muralla abasta tot el turó de la Seu Vella i la part baixa.
• No segueix el traçat urbanístic romà —> difícil topografia
• Encreuament del cardo i del decumanus —> termes públiques - S.IdC - zona de banys +
palestra

EMÈRITA AUGUSTA
HISTÒRIA
• Mèrida (colònia)
• Fundada el 25 aC per August
• Assentament pels soldats romans que havien lluitat al nord de la Península (d’aquí el nom)
• Homenatge al 1r emperador: August (d’aquí el nom)
• Esdevé capital de Lusitània (1/3 provinvies)
SITUACIÓ
• Marge del riu Guadiana (illa natural)
• Hi passaven vies de comunicació importants.
• Envoltada de turons —> protecció natural
CARACTERÍSTIQUES
• Planta hipodàmica (2 carrers principals: cardo i decumanus - carrers paral·lels = cuadricula)
• Envoltada per muralla irregular - r. topogràfiques - + torres semi circulars + 4 portes d’entrada
EDIFICIS
• Fòrum provincial: assumptes provincials
• Entrada: arc de Trajà
• Edificis dedicats a l’admin. de la província,
• Temple dedicat al culte imperial.
• Fòrum municipal: assumples locals
• Es trobava a l’encreuament del cardo i el decumanus.
• Basílica destinada als afers judícials
• Temple de Diana, culte imperial
• Restes de domus de grans dimensions (c de l’Amfiteatre, c del Mitreu (termes))= nivell de vida
• Teatre (+ ben conservat de la península)
• scaenae front - espectacular amb columnes i escultures
• pulpitum de fusta - escenari
• peristil enjardinat
• capella al culte imperial
• l’orchestra reservada a les màximes autoritats
• Amfiteatre
• on es feien lluites de gladiadors
• 8 aC
• arena - pista central el·líptica - on es duia a terme l’espectacle
• Centre: gran fossa en forma de creu
• Circ: edifici més gran
• Curses de cavalls
• S. I dC
• Grans dimencions - fora del recinte emmurallat.
• Termes : tan públiques com privades:
• Termes d’Alange:
• Hi anava l’alta societat
• Molt ben conservades - encara serveixen com a tal
• Gran necessitat de subministrament d’aigua:
• 3 aqüeductes
• A. de Sant Llàtzer: canalitzava aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat.
• A. d’Aqua Augusta: tram de 16 km.
• A. dels miracles
• + espectacular obra d’enginyeria
• S. IdC
• transportava l’aigua de Prosèrpina (5 km)
• Pont romà de Mèrida sobre el riu de Mèrida
• 2n pont + llarg de l’imperi
• gran porta de la ciutat - prolongació de la decumanus.
• recolzament en una illa natural del riu
• De granit
• arcs de mig punt + petites voltes de mig punt
• Sistema de clavegueram: desembocava al guadiana
• Necròpolis on enterraven els morts. Prop de les vies d’entrada.
 CERCLE DEL MECENES
(promotor d’arts amic de l’emp.):
• Tit Livi
- Autors - • Horaci
• Virgili

VIRGILI - Poesia èpica

• Famós per escriure l’Eneida durant l’èpoda de l’imperi - gran epopeia romana.
• Poesia èpica: explica la fundació de ciutats importants, moments històrics rellevants…
• Influència grega d’aquest corrent: l’Odissea i la Íliada d’Homer.
Biografia:
• neix 70aC - Màntua - Nord d’Itàlia
• mor a Brindísi el 19 aC
• Família modesta - pare pagés - li poden pagar una bona formació.
• Tímid, modest i reservat
• A gust amb la natura - present en la seva obra.
• Va a Roma per formar-se en retòrica i filosofia.
• Forma part del cercle del Mecenes (el coneix a Roma) - intenció d’exaltar la figura i la política de
l’emperador August.
• Després de la guerra civil les seves terres són confiscades però li tornen perquè és amic de
Mecenes.
Obra:
• Bucòliques o Èglogues: 1a obra
• 10 poemes (hexametres) on els protas són pastors que dialoguen sobre societat, política i amor.
• Ambientat en un paisatge idílic - locus amoenus.
• Geòrgiques: l’escriu en una casa de Nàpols que li regala l’emperador.
• Poema didàctic sobre agricultura, ramaderia i feines de camp.
• Encarrec de Mecenes per potenciar la vida de camp.
• Eneida:
• Gran poema èpic sobre els orígens de Roma i la grandesa d’aquesta.
• També vol engrandir la glòria d’August.
• Argument: anada d’Enees des de Troia fins a al Laci on funda l’assebtament que serà Roma.
• Versos hexàmetres. 12 cants.
• 2 parts (influència d’Homer):
• 1a part: viatge d’Enees fins a Sicília. Odissea.
• 2a part: lluites amb els aborígens d’Itàlia. Íliada.
• Es vertebra en el cant II, el IV i el VI.
• CANT I → invocació a la Musa. Presentació d’Enees (fill de Venus i Anquises) fugint de Troia
cap a la península Itàlica per fundar-hi una nova ciutat (Venus). Una tempesta provocada per
Juno els envia a Cartago. Dido el rep i li demana que li expliqui la història.
• CANT II → flashback on Enees explica a Dido la caiguda de Troia (cavall de fusta, com deixa la
ciutat en flames i se’n va a fundar una nova Troia)
• CANT III → continua explicant (com a Sicília es mor el seu pare i com arriben allà) i ella
s’enamora
• CANT IV → Dido, després que Enees s’hi quedi un any, vol que es quedi i s’oblidi de la seva
missió. Mercuri li recorda i ell marxa i ella es suicida. Així Cartago mantindrà l’odi etern contra R.
• CANT V → arriben a Sicília. Juno intenta que les dones troianes cremin les naus i així es quedin
allà però ell continuarà. Es celebra 1 any de la mort d’Anquises.
• CANT VI → Una Sibil·la acompanya a Enees al món dels morts per veure al seu pare i
preguntar-li sobre la ciutat que ha de fundar. Anquises presenta a Enees les ànimes que seran
els principals dirigents de Roma.
• CANT VII → Enees arriba a Itàlia i es acollit pel rei Llatí que li ofereix la seva filla Lavíniaque
està promesa a Turn — cabdill que emprèn una guerra contra els troians.
• CANTS VIII - XI → lluites entre Turn i troians.
• CANT XII → Enees venç i mata a Turn. S’estableix al Laci.
 Importància de la retòrica a
ROMA i a la vida política.

CICERÓ - Oratòria
• Oratòria:art pràctic d’expressar-se bé i convencer. Molt important en política durant la República.
• Retòrica: art teòric del discurs.
VIDA:
• Neix el 106aC (Rep.) a Arpino, fill de família de cavallers.
• Estudis: acaba els e. superios a Roma (ludus rethoricus) i viatge a Grècia i Àsia per
complementar.
• Quan torna a Roma comença la seva vida política -comença des de baix fins ser cònsol el 63aC.
• Descobreix la conjuració de Catilina i fa executar els principals conspiradors sense consultar-ho
al poble i s’ha de d’exiliar.
• Quan Cèsar guanya la guerra contra Pompeu abandona la vida política i a l’assassinat de Cèsar
hi torna.
• Mor assassinat el 43aC ja que es considerava un possible enemic pel 2n triumvirat.
OBRES:
Discursos:
• Discursos jurídics: defensa o acusació.
• Defensa del poeta Àrquies: li volen treure el dret de ciutadania que anteriorment li havien
concedit, perquè havia nascut a Àsia.
• Defensa de Miló: acusat d’assassinar a Clodi, però ho va fer en defensa pròpia.
• Verrines: acusa Verres, governador de Sicília, que abusa del seu càrrec i espolia l’illa.
• Discursos polítics:
• Filípiques: 14 discursos on ataca Marc Antoni quan vol succeir a Juli Cèsar.
• Catilinàries: 4 discursos pronunciats contra Catilina (conjuració contra la República)

• 1a: Senat - mana a Catilina a marxar.
• 2a: fòrum - informa al poble. • 3a: fòrum - infoma de la detenció dels
culpables
Discursos primer pronunciats, després escrits. • 4a: Senat - exposa la condemna de mort.

Tractats de retòrica:
• De l’orador: 3 llibres. Ell + Marc Antoni + Licini Cars + 2 joves. Parla de les qualitats d’un bon
orador.
PARTS DIFERENCIADES D’UN BON DISCURS:
1. Proemi/introducció: introducció del tema. L’orador s’ha de guanyar la simpatia del públic.
2. Exposició: narració dels fets que motiven el discurs.
3. Argumentació: l’orador argumenta la seva intervenció o l’atac cap el contrari.
4. Peroració/conclusió: part final, on l’orador fa un resum de l’exposat.
5 PASSOS PER UN BON DISCURS: Diàlegs: Brutus
1. Inventio: buscar temes i arguments. Pluja d’idees.
Poesia: Menys èxit que
2. Dispositio: Ordenació d’aquestes idees.
els altres gèneres.
3. Elocutio: Escollir paraules i frases adequades.
4. Memoria: Memoritzar els temes, els arguments…
Traducció: Els últims
5. Actio: Posar en escena el discurs: gestos, entonació…
anys de la seva vida es
Tractats ploticofilodòfics: dedica a traduir.
• Tractats polítics:
• La república: 6 llibres on es discuteix la millor forma de govern - per ell: la República.
• Les lleis: parla de l’aplicació de les teories exposades a La república.
• Tractats filosòfics o morals: es dedica difondre les idees de filòsofs grecs a Roma. Per això és
creador de la terminologia filosòfica llatina.
• Dels deures: sobre el bé moral, dedicat al seu fill Marc.
• De la vellesa: diàleg - demostrar que no cal tèmer a la vellesa.
• De l’amistat: conversa d’intel·lectuals - concepte ampli d’amistat.
Epístoles:
Té una correspondència àmplia i ben conservada on coneixem la seva personalitat, vida familiar i
social.
Sense intenció didàctica. Només comunicativa (Amics, familiars: dona i germà)
 PLAUTE - Comèdia
Comèdia:
• Entra per influència grega
• Livi Andrònic - 1r en adaptar comèdies gregues
• Fabula palliata - comèdia grega però adaptada a l’ambient romà. (pallium) —> Més ben rebudes
• Fabulla togata - comèdia romana (toga)
Biografia:
• Titus Maccius Plautus
• Neix a Sarsina - 250aC (aprox)
• Va a Roma per dedicar-se al teatre, amb els diners estudia comerç però fracassa.
Obra:
• Escriu fabulae palliatae
• 130 comèdies (Amphitruo, Asinaria, Aulularia, Captivi, Miles Gloriosus)
• Fil argumental similar: família separada forsosament que comporta a confondre una persona
amb una altre i a intercanviar-se els papers. L’embolic es sol resoldre bé gràcies a l’esclau.
• Finalitat: proximitat i fer riure al públic
• S’inspira en la Comèdia Nova Grega
• Personifica coses inanimades
• Usa referències mitològiques
• Se serveix de la contaminatio
• Mèrit de Plaute: no en l’argument o personatges: llenguatge
• ric i expressiu
• expressiu
• completament nou
• jocs de paraules, refranys, repeticions, maladiccions…
• reflex del llenguatge del carrer
• Sap connectar amb l’espectador (plebs i classe alta)
• Cada personatge parla segons els seu estatus
• Estructura: pròleg (personatges o divinitat parlant del tema), un o dos arguments (escrits per
autors posteriors) i escriu sense separació d’actes i escenes.
Personatges principals:
• El vell: pare estricte (fills i esclaus), furiós, objecte de burles de l’argument.
• La matrona: mare de família. Connotacions dolentes: mal caràcter, capriciosa i malgastadora.
• El jove: normalment protagonista eclipsat per l’esclau. Sol estar enamorat.
• La jove: cortesana o jove donzella. Aparicio limitada.
• L’esclau: PROTAGONISTA, llest, murri, desvergonyit, mentider, valent. Es burla de tothom.
Guia de l’acció, embolica i desenvolica. És intel·ligent.
Personatges secundaris:
• Soldat: ridiculitza als militars. Fanfarró, covard i faltat d’amants.
• Paràsit: personatge còmic i astut - omplir l’estomac.
• Prestador: vol sempre el rendiment dels seus préstecs.
Que té Plaute que no té Terenci:
• Espontaneïtat
• Estructura rítmica rica
• Vocabulari menys refinat, acudits grollers, frases fetes, mots malsonants, refranys…

TERENCI
• Comediògraf posterior a Plaute
Biografia:
• Neix a Cartago - S.II aC
• Nom complet: Publi Terenci Àfer (Origen africà i condició d’esclau)
• Mor en un viatje a Grècia
• Suetoni esciru la seva biografia
OBRA:
• Escriu: teatre: fabulae palliatae
• Obres:
• Eunuchus (L’eunuc (home castrat))
• Hecyra (La sogra)
• Adelphoe (Els germans)
Estructura:
• Les didescàlies: dades més importants: autor, títol, títol de l’original, director… fitxa tècnina.
• Les Perioques: resum de l’argument, escrit per un gramàtic del S.IIdC.
• El pròleg: defensa objectiva en 3a persona pels comentaris. Se l’acusava sovint de contaminatio.
• Actes: fins a 5 actes subdividits en escenes.
Els germans:
• Tema: com educar els fills (típic de la Comèdia Nova Grega).
• Argument: Dèmeas té dos fills Ctesifó i Èsquinus. El 1r l’educa ell a la seva manera i el 2n
l’educa el seu germà Mició. Enfrontament de les dues ideologies davant les relacions amoroses
dels fills. E.repressiva <-> E. permissiva.
Personatges:
• Tractament psicològic dels personatges.
• Senex, AdulescenS, Servuus, Leno…
• PERSONATGES FEMENINS: paper limitat: meretrix, matronae…
Llengua i estil:
• Llengua de la classe alta urbana - poc popular
• Monotonia de la forma d’expressió: tots els personatges de la mateixa forma
• Pocs contrastos i formes expressives

TIT LIVI -Històriografia

• Historiografia: gènere en prosa més important de la litaratura llatina. Textos de magistrats i
pontífexs on els fets + importants que succeien al llarg de l’any.
• Primera historiografia en grec
• 1a en llatí:
• Cató (II aC) —> Orígens
• Juli Cèsar (I aC) —> Guerra de les Gàl·lies
• Tit Livi (I aC) —> Els orígens de Roma
• Perd importancia durant l’imperi.
Vida:
• Neix a Pàdua (nord d’Itàlia) - 64/59 aC
• Estudia retòrica i filosofià
• Va a Roma i comença a esccriure Els orígens de Roma
• A Roma coneix: Horaci i Virgili (C. de mecenes) i August.
• Mor el 17dC a la ciutat natal.
Orígens de Roma:
• Història de Roma des dels seus orígens fins l’època d’August (9dC mort de Drus) —> 754 anys
• Els 142 llibres es publicaven per separat. S’agrupen en dècades, de 10 en 10.
• Conservem:
• 1a dècada - origen fins 3a Guerra Samnita
• 3a dècada - 2a Guerra Púnica
• 4a dècada - expansió per la Mediterrània oriental
• 1/2 de 5a dècada - conquesta de Macedònia
• Consulta llibres d’antics annalistes i de Polibi.
• Si es trobava contradiccions o dobles versions no es mullava i deixava les dues.
• No seguia les normes actuals: volia glorificar les gestes d’un gran poble.
• Finalitat: ensenyar els fets positius del gran imperi per imitar-los civilitzacions darreres i els
negatius que no haviem de repetir
• Seguia les intencions del cercle d’August (Virgili, Horaci…) —> engrandir la glòria de Roma
 HORACI
• Contemporani a Virgili i Ovidi.
• Poesia lírica caracteritzada per expressar els sentiments més profunds del poeta.
• S’inspira en: lírics grecs: Alceu i Safo de Lesbos. Adapta el llatí versos d’aquests.
• Precursor: Catul.
VIDA
• Neix a Venúsia - 65aC
• Fill d’esclaus emancipats
• Estudia a Roma i després a Atenes (filosofia)
• Va ser reclutat per Brutus després de l’assassinat de Cesar - quan Brutus perd torna a Roma
• El seu pare es mort - vida difícil
• Se li atorga un carrec d’escrivent per l’Estat.
• Quan té temps lliure escriu poesia i es relaciona amb poetes
• Fins conèixer a Mecenes que el fa entrar al seu cercle.
• Mor el 8aC
OBRA
• 4 reculls:
• EPODES:
• 17 poemes breus sobre temes diversos.
• Manera violenta i sarcàstica contra personatges anònims (vicis de l’època)
• Continguts: amorós, desig de fi de lluites…
• Beatus ille - poema bucòlic on canta les delicies al camp (contra la ciutat)
• SÀTIRES:
• 2 llibres de 30 poemes - temes molt variats
• Retrat de la societat del moment, vicis, xacres socials…crítica a l’avarícia i l’ambició.
• ODES:
• Composicions líriques de temàtica molt diversa: amor, amistat…
• Algun poema filosòfic i moral, algun religiós i polític (August)
• ESPÍSTOLES:
• Col·lecció de cartes a diversos amics (Mecenes) on continua reflexionant sobre la recerca de
la felicitat.
• Epístola adreçada als Pisons o Art poètica
• Com ha de ser una bona composició poètica.
• Inspirada en Plató i Aristòtil - 500 versos
• Cant Secular: himne que li mana August per uns ludi saeculares. Per celebrar i agrair als déus
una nova època.
TÒPICS
• Definició: expressions que utilitzen els escriptors per referir-se a arguments de caract. similars.
• Beatus ille: elogi a la tranquil·litat que comporta viure al camp en comparació a la ciutat.
• Carpe diem: clam per aprofitar tots els moments de la vida.
• Aurea mediocritas: elogi de la moderació de les coses i els petits plaers de la vida quotidiana.
Refusa també les ambicions i les enveges. La mort es la única que no fa diferència.
• Exegi monumentum aere perennius: immortalitat de l’obra del poeta. Trascendència de l’art.
 OVIDI - Poeta
Biografia:
• Viu a l’Època d’August - ÈPOCA MOLT CULTURAL
• Objectius: embellir la ciutat, promoure els artistes, estabilitat a la ciutat, a la família…
• Cercles literaris: Mecenes: Virgili
• Pertany al cercle de Messala
• Gènere: eligíacs.
• Neix a Sulmona el 43aC (un any després del assassinat de Juli Cesar)
• Família benestant - bons estudis en retòrica.
• Poeta d’èxit fins que el 8dC August el desterra. Causes (desconegudes):
• Error: es veu implicat en una conspiració de la família real. (successió d’August - adulteris de
les Júlies)
• Carmen/poema: “Art amatòria”: erotisme, adulteri, formes de lligar, sensualitat… AMORAL
• No és mai perdonat - mor a l’exili (17 dC)
Obres:
• Gènere eligíac - mètrica: dístics eligíacs - on el poeta expressa sentiments íntims.
OBRES DE JOVENTUT OBRES DE MADURESA OBRES DES DE L’EXILI

Època Últim quart de S. I aC 1 aC fins el 8 dC 8 dC fins el 17 dC

Estil Temes: amor, joventut, passió Etapa creativa Sentiments depressius, planys

Obres • Amors • Metamorfosis • Tristes

Situacions d’una relació amorosa. 15 llibres/capítols Cartes - 5 llibres
• Heroides Sobre mitologia (greco- Causes del seu exili i comiat a
Cartes imaginàries de deeses als romana) Roma.
seus marits. Repàs dels sentiments Principalment • Pòntiques
d’una dona. transfromacions de Cartes des del Pont
• Art amatòria diferents déus. Dirigides a l’esposa i als
Poema didàctic per amants. Poesia èpica - gesta d’un amics
3 llibres heroi —> Poema Súpliques
Dístics eligíacs epicodidàctic • L’ibis
1r i 2n - destinats als homes (llocs, • Fastos • Halièutica
tècniques, qualitats…) Poema inacabat
3r - a la dona(guapa, gelos…) Explica l’origen dels
• Remeis contra l’amor mesos i les festes
Alliberar-se del mal amor religioses romanes.
• Receptes de bellesa
Cosmètica