Professional Documents
Culture Documents
Material Professorat
Material Professorat
Continguts
A continuació llistem els continguts referits al currículum de 1r i 2n d’ESO que
es treballen amb més intensitat al llarg d’aquesta seqüència didàctica:
- Participació en les interaccions orals, escrites que tenen com a eix la construcció de la relació
social a l'interior de l'aula i del centre.
- Valoració de la interacció com a eina per prendre consciència dels coneixements i de les idees, i
per a la regulació dels processos de comprensió i expressió propis de tot procés d'aprenentatge i
tant en activitats individuals com en les del treball cooperatiu.
- Ús de les diferents estratègies comunicatives que ajuden a l'inici, manteniment i finalització de les
interaccions en situacions de formalitat.
- Identificació de l'estructura comunicativa dels missatges: les intencions de l'emissor i l'ordre i
jerarquia de les idees expressades.
- Cerca d'informació i hàbits de consulta per comprendre i ampliar el contingut dels missatges,
utilitzant estratègies prèvies a la cerca i amb recurs a fonts diverses: operadors lògics en el
cercador d'Internet i fonts audiovisuals, recursos digitals i entorns virtuals de comunicació.
- Ús de tècniques d'anàlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identificació de
les idees principals i secundàries, elaboració d'esquemes que estructurin visualment les idees,
resum.
- Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després
de la lectura.
- Producció de textos orals, escrits i audiovisuals amb intencions comunicatives diverses i de
diferents contextos d'espai i temps: expositius de fets, explicatius d'idees i conceptes, i
argumentatius.
- Procediment de planificació per aconseguir coherència en les relacions internes i externes dels
continguts de textos orals, escrits i audiovisuals: documentació, pluja d'idees, i la seva selecció i
ordenació.
- Estructuració del text en relació amb els aspectes formals i seguiment de les normes bàsiques de
presentació dels treballs escrits.
- Ús d'estratègies d'autoavaluació i autocorrecció del procés de realització i els resultats de les
produccions orals i escrites.
- Organització i valoració del treball individual per progressar en l'aprenentatge de manera
autònoma i per a la millora personal i del treball en equip per a la construcció col·lectiva del
coneixement.
- Conscienciació que les llengües són elements que defineixen la identitat personal i col·lectiva i
una eina potenciadora de la comunicació i l'aprenentatge.
- Conscienciació de pertànyer a una comunitat lingüística, social i cultural.
- Disposició per utilitzar els coneixements de llengües, segons el domini diferent que se'n tingui, en
contextos reals i funcions diverses: intercanvis amb persones o en recerques d'informació en
qualsevol dels formats possibles (audiovisual, Internet, material de consulta).
Seqüència d'activitats
Dividim les activitats en tres moments concrets del procés
d’aprenentatge, els quals anomenem contextualització,
descontextualització i recontextualització.
Activitats de contextualització
En aquestes activitats de contextualització, el professorat ha de conduir
el debat i l’organització de les idees, però hauria de procurar no
transmetre encara continguts. Serà més important la formulació de
preguntes que no pas la seva resposta amb els coneixements del
docent.
Activitats de descontextualització
Un cop plantejat el repte d’aprenentatge, el descobriment de les
llengües que hi ha a l’entorn de cada escolar, es tracta d’ampliar els
coneixements que l’alumnat requerirà per donar-hi resposta. En el
nostre cas, es tracta que sàpiga buscar informacions objectives sobre les
llengües i els alfabets, que es documenti i reflexioni sobre el concepte
de llengua materna i que desenvolupi les capacitats necessàries per
conèixer el gènere discursiu de l’entrevista. L’anomenarem
descontextualització perquè incidirem en cada activitats en algun
d’aquests elements en concret.
Activitats de recontextualització
Aquestes dues activitats estan dirigides a donar sentit a tota la
informació que s’ha anat recollint al llarg de la unitat i a posar en
moviment els procediments i les actituds desenvolupades. En
conseqüència, suposen el centre de l’avaluació formativa i sumativa per
part del professorat ja que li aportaran evidències sobre la capacitat dels
alumnes per donar resposta als reptes comunicatius que se li plantegen
de manera contextualitzada.
Activitats de contextualització
1
Es podria fer amb un programa de presentació de diapositives o amb algun que ajudi
a l’elaboració de mapes conceptuals.
Objectiu principal:
- Adonar-se que la diversistat lingüística existeix a la majoria de famílies
de la classe i que aquesta diversitat sol anar associada amb els canvis
de residència a través de la confecció d’un arbre genealògic de les
llengües on es palesin les relacions lingüístiques en el si de cada família.
Descripció de l’activitat:
L’alumnat haurà de fer un arbre genealògic fins a la generació dels seus
avis on, a banda de les relacions de parentiu, s’incloguin les següents
informacions:
a) El lloc de naixement de cada una de les persones
b) Les migracions que cada una de les persones hagi dut a terme, de
manera aproximada.
c) La llengua de comunicació habitual entre cada un dels membres
de la família.
El professor podrà fer el seu propi arbre com a exemple o fer-ne servir
algun dels que es presentaran de manera enllaçada.
L’arbre es pot fer a mà o emprant algun programa (PowerPoint o
similar)
Un cop fet l’arbre, cada alumne el presentarà al grup classe 3 i
s’observaran els elements següents:
- els tipus de migracions més habituals a la classe,
- els tipus de solucions diferents que es donen en diferents famílies
quan dues llengües diferents entren en contacte,
- la varietat lingüística a les famílies de la classe,
- la varietat d’històries familiars.
3
És molt recomanable penjar els arbres acabats en algun racó de l’aula.
Activitats de descontextualització
COMENTARI AL MARGE
Observareu que Mapes Vius conté alguns camps en blanc perquè el
recurs és completament viu i en contínua construcció.
4
Aquest exercici, i tots els següents, es presenta en forma de solucionari. Depenent de
l’opció de muntatge s’organitzarà d’una manera o d’una altra.
Luxemburgués 350.000
Suahili 6.000.000
Català 9.000.000
Iquito 26
Paixtu 42.000.000
Amazic 20.000.000
Basc 1.000.000
Fo 2.000.000
Hindi 340.000.000
Exercici 9: Relaciona les llengües següents amb els alfabets que fan
servir en la seva forma escrita, tot cercant la informació a l’apartat
“grafia” de cada llengua:
Llengua Alfabet
Amazic No té tradició escrita
Romanès llatí
Georgià georgià
Hindi Devanagari
Ful Llatí i aràbic
Nahua Llatí
Activitat 5.1.
Text 1: La semana veraneando[Annex 1]
Autor: J. Roca y Roca
Publicat a la pàgina 3 de La Vanguardia el dia 25 d’Agost de 1895 en
llengua castellana
[Activitat sobre els dos primers apartats de la notícia]
Exercici 1:
Llegeix atentament el text periodístic que et presentem a continuació i
marca la resposta correcta a cada pregunta.
1.1. Aquest text va aparèixer a La Vanguardia el dia 25 d’agost de 1895,
per tant fa...
a. menys de vint anys
b. entre vint i cent anys
c. entre cent i cent cinquanta anys5
d. més de cent cinquanta anys
a. un conte inventat
b. una part d’una guia turística
c. una narració de viatges
d. una descripció objectiva d’un espai
1.11. En què consisteix el càstig que alguns mestres inflingien als nois
que usaven el basc?
a. Els posaven un anell vexatori per tal que se n’avergonyissin
públicament.
b. Els convertien en l’espieta del professor.
c. Els feien parlar espanyol fora de les classes.
Exercici 2: [AMPLIACIÓ]
El Romanicisme va ser un moviment cultural molt estès durant el s. XIX
que, entre d’altres idees, va fer de la defensa de les llengües maternes
una de les seves principals banderes i un dels pals de paller de les
nacions. L’autor del text participa d’aquest esperit i recull en la seva
explicació alguns dels trets característics de cada poble que els
romàntics consideraven fonamentals. Així, per exemple, podem
esmentar:
1. La relació entre l’entorn natural on el poble ha viscut.
2. La llengua que que s’ha transmès de generació en generació
durant segles.
3. La presència d’una història comuna.
4. El fet que tots els membres del poble tenen uns costums i unes
tradicions pròpies.
Llegiu els vostres textos en veu alta a classe i comenteu les possibles
discrepàncies que hagin pogut sorgir.
Activitat 5.2.
Text 2: El llanto de los bebés varía según la lengua materna
[Annex2]
Aparegut a La Vanguardia el dia 11 de novembre de 2009
Activitat 5.3.
Text 3: Entrevista a John Edwards
Linguamon
2. Quin és el motiu que ens fa triar una llengua i no una altra en una
societat bilingüe?
6
Potser caldria definir identitat al marge. Definió a DIDAC
Activitat 5.4.
Text 4: Cartell del Dia Internacional de les llengües maternes.
Unesco
Exercici: A partir de l’observació del cartell de promoció del Dia
Internacional de les llengües maternes impulsat per la Unesco, feu un
text de 5 línies valorant si la imatge que l’acompanya i els seus detalls
són adequats per transmetre la idea de llengua materna descrita en els
textos anteriors.
Exercici 1
Quan decidim entrevistar algú és perquè aquesta persona té alguna
cosa interessant per explicar o per comunicar-nos. A partir del que has
llegit a l’entrevista, completa la frase:
Exercici 2
Quan un periodista o un investigador prepara una entrevista, es planteja
unes finalitats o objectius abans de preparar les seves intervencions. A
continuació hem escrit 8 possibles objectius de l’entrevista que has
llegit. Marca els quatre que et semblin més d’acord amb el resultat de
l’entrevista:
a. Conèixer com afecta la discapacitat d’Ádám Kósa a la seva feina al
Parlament Europeu .
b. Descobrir les diferències de comunicació entre els humans que hi
senten i els sords.
c. Conèixer les principals fites en la vida d’Ádám Kósa.
d. Saber l’opinió de Kósa sobre els transplantements de cóclea als sords.
REORDENAR-LOS
Exercici 3
El paper de l’entrevistador és fonamental per aconseguir una bona
informació. Per aconseguir-ho ha de fer preguntes, però també ha de
ser àgil per reaccionar segons el que diu l’entrevistat.
a. Copia a continuació cinc de les preguntes que creus que
l’entrevistador portava preparades abans de començar les preguntes.
1.
2.
3.
4.
5.
b. Ara fixem-nos en la resta d’intervencions de l’entrevistador.
1. Copia dues intervencions en les quals intenti crear empatia [bona
relació] amb l’entrevistat.
-
-
2. Copia dues intervencions en les quals busqui que l’entrevistat ampliï
una de les informacions que ha donat.
-
-
3. Copia una intervenció en la qual demani una justificació del que ha
dit.
-
4. Copia una intervenció en la qual quedi clar que l’entrevistador és un
bon observador.
-
Exercici 4
La distribució de l’espai és un element central en els textos periodístics.
La Contra és una secció fixa a La Vanguardia, en la qual se solen repetir
de manera sistemàtica els mateixos blocs d’informació. Localitza al text
els següents blocs:
a. Autopresentació de la persona entrevistada.
b. Presentació de la persona entrevistada per part de l’entrevistador.
c. Fotografia
d. Autor de la fotografia
e. Cos de l’entrevista
f. Autor de l’entrevista
g. Titular
h. Nom de la secció del diari
i. Nom de la persona entrevistada
Exercici 5
Escriu un text d’unes 50 paraules argumentant si estàs a favor o en
contra d’una de les següents afirmacions.
a) “A un sord no el pots enganyar sense que t’enxampi”
b) “Tenir tants traductors al Parlament Europeu és una despesa
excessiva i innecessària”
c) “Caldria operar tots els nens sords de còclea encara que sigui una
operació de risc”
d) “És molt important per a la nostra societat integrar els discapacitats”
Un cop hi hagis fet, comparteix les teves opinions amb els companys i
companyes.
[Si es muntés en format digital, un sistema de blocs seria molt útil]
Activitat 7: Do de llengües
Objectiu principal:
- Observar el funcionament d’un breu reportatge per a la ràdio sobre el
tema de les llengües per tal de copsar-ne l’estructura i la funcionalitat
de les diverses parts a partir del programa Do de llengües de Catalunya
Informació.
Descripció de l’activitat: A partir de l’audició d’un o dos reportatges
sobre diverses llengües, establir l’esquema del programa i observar la
funció de cada una de les seccions.
Exercici 1: Connecta’t a la pàgina de Catalunya Informació on hi ha
penjats diversos programes de Do de llengües:
http://www.catradio.cat/programa/1250
Escolta un parell de programes, aquells que et cridin més t’atenció.
Exercici 2: Hauràs observat que tots els programes presenten la
mateixa estructura, les mateixes seccions i la mateixa durada.
Torna a escoltar algun dels programes i ordena les vuit parts bàsiques
de què consta el programa Do de llengües:
CAPÇALERA DEL PROGRAMA (Idèntica a tots els programes)
PRESENTACIÓ DE DADES OBJECTIVES DE LA LLENGUA
DESCRIPCIÓ DE LES PARTICULATITATS DE LA LLENGUA
ALGUNES CURIOSITATS
QUATRE PINZELLADES DE LA LLENGUA
PER SABER-NE MÉS
FRASE PER A REFLEXIONAR EN OFF (Idèntica a tots els programes)
PATROCINI (Idènctic a tots els programes)
Exercici 5: Tria una de les llengües que has escoltat i anota 3 de les
curiositats que t’han cridat més l’atenció. Comparteix-les amb els
companys:
a) b) c)
Fonts d’informació:
Diccionari Institut d’Estudis Catalans
Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana
Gran Enciclopèdia Catalana
Viquipèdia en català
Activitats de recontextualització
Descripció de l’activitat:
Exercici 1. En grups de tres o quatre persones, heu de buscar al vostre
entorn (institut, carrer, barri, amistats...) un parlant que tingui com a
llengua materna qualsevol llengua que no sigui ni la catalana ni la
castellana. Contacteu-hi i pregunteu-li si està disposat/ada a ser
entrevistat/ada sobre la seva llengua materna. Un cop hàgiu aconseguit
el compromís, comenceu a preparar l’entrevista.
Descripció de l’activitat
1. Feu una llista que reculli les 10 o 12 idees principals que caracteritzen
la llengua que heu investigat.
Nom de l’observador:
Data de l’exercici:
Nom de
l’alumne/a que
exposa
S’expressa en català 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
Utilitza un nivell 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
formal del llenguatge 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
Anuncia la llengua i
fa un petit resum dels sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/
punts que tractarà no no no no no no no no no no
l’exposició
Usa connectors per
1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
passar d’un aspecte a
3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
un altre
Al final resumeix els
sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/
aspectes essencials
de la seva exposició
no no no no no no no no no no
Posa exemples de la 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
llengua que s’exposa. 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
Mira el interlocutors 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
quan parla 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
Parla prou fort per sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/
què se l’entengui no no no no no no no no no no
Utilitza correctament
1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
la diapositiva de
3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
suport
Aporta una bona
1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2
informació sobre la
3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4
llengua exposada
Has trobat
sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/ sí/
interessant el que has
sentit?
no no no no no no no no no no