Literatura catalana Marc Carola Espunya

Comentari. Sol Solet d’Àngel Guimerà

L’escena IV del tercer acte de Sol Solet inicia la culminació d’un conflicte que ha
estat latent durant tota l’obra: la contraposició d'Hipòlit envers la societat. En
aquesta es narra el retrobament d’Hipòlit amb Jon i Munda, ara casats i amb un fill,
després que Hipòlit passés un temps a la presó. Aquest fet suposa la reinserció a la
societat d’un personatge que durant el transcurs de la història pateix l’expulsió de la
família i l'aïllament, primer en forma de marginació i finalment amb un tancament
físic com és l’encarcerament.

La visita esdevé una sorpresa per Jon, que tot i saber que Hipòlit arribava durant el
dia al poble altre cop, havia decidit no anar-lo a rebre. En aquest moment podem
veure com Hipòlit és plenament conscient de la seva situació. Quan Jon intenta
excusar-se, ell li contesta “me n’havia anat com una bestiola; i mira’t, us deveu
haver dit: a les bèsties, una coça als morros”1 .

D’aquesta manera el personatge d’Hipòlit mostra que ell mateix és conscient de la

seva animalització i evidencia la mort social que ha patit. Diu el que pensa i lamenta
que la seva pròpia família l’hagi expulsat de la societat. Davant aquesta queixa Jon li
demana passar pàgina i oblidar el passat i ho expressa clarament “Mira’t; se deixa
córrer tot allò d’abans, i no se’n parla mai més” 2. Hipòlit però, adverteix que “encara
porto l’aire de presidi, jo”3.

En aquesta escena podem veure com la dicotomia dels personatges de Jon i Hipòlit
s’ha invertit. Hipòlit és ara el foraster que retorna al poble sabent que ha estat
rebutjat per la seva pròpia família, conscient de la seva solitud, però fidel als seus
impulsos. Jon, en canvi, ha aconseguit formar una família amb Munda i tenir un fill.
Els rols que se’ns plantegen a l’inici de l’obra han canviat i ara Hipòlit és el
personatge desconegut per la resta de personatges, ja que sobre ell rau la incògnita
de saber com l’ha afectat el temps a la presó.

Així i tot, des del primer moment que reapareix Hipòlit es mostren certs
comportaments que evidencien que el seu caràcter no ha canviat i que els seus
impulsos sexuals cap a la Munda segueixen essent el que guia les seves accions. Al
principi de l’escena, abans que entri Jon, Guimerà utilitza les acotacions per dir-nos
que Hipòlit parla amb “segones intencions” i que quan parla de ser feliç es mira a
Munda. Podríem considerar aquest fet com un avís de l’autor de com es
desenvoluparà el final de la història. Aquest desig s’accentua durant el comiat quan
Hipòlit diu: “Munda: ja ens veurem”4. Aquestes paraules evidencien la seva voluntat

1
​Guimerà, A (sense data). ​Sol Solet​. Tarragona: Arola Editors. 1a Edició p. 141
2
​Guimerà, A (sense data) op. cit. p​. 1​ 41
3
G​uimerà, A (sense data) op. cit. p. 142
4
​ uimerà, A (sense data) op. cit. p. 146
G
Literatura catalana Marc Carola Espunya

de tenir un nou encontre amb la Munda a soles, ja que es dirigeix específicament a

ella.

Per la seva banda Jon, tot i ser ara pare de família, segueix parlant del seu passat
sempre que pot, buscant la compassió de la resta de personatges pel seu origen
marginal. En aquesta escena Jon fa un monòleg on afirma que “mon fill m’ho va
portar tot, tot: passat, present, i lo de més enllà” (144)5. Per tant, és l’infant el que ha
fet que Jon trobi el seu lloc al món i ell mateix ho diu: “he arrelat, he arrelat en
aquest món; i el meu fill és l’arrel que m’ha lligat, com a tothom, aquí on som, a la
Terra” (144)6. Al final de la seva intervenció conclou: “ara ja em podré morir satisfet
quan me toqui, que el meu fill me tancarà els ulls i em clourà la caixa”7. El fill és, per
tant, qui l’ha fet pertànyer al món i l’única persona en qui realment confia.

Aquestes paraules permeten entendre el final de l’obra, quan Jon, després de matar
físicament a Hipòlit (abans ja havia aconseguit matar-lo socialment) marxa amb el
seu fill cridant “El meu fill és meu!”8 repetides vegades. Perquè Jon no té res més
que el fill, que és l’únic que li permet seguir al món.

Un altre aspecte que es torna molt evident durant el transcurs de l’obra i que en
aquest moment s’evidencia i molt és la suplantació que fa Gaetana del seu fill
Hipòlit. Al principi de l’escena Gaetana és qui acompanya a Hipòlit a casa de Jon i
Munda. Quan Jon es posa a parlar de el feliç que l’ha fet el casament Gaetana
adverteix a Hipòlit: “Escolta’l, fill, escolta’l”9 . Podem deduir que Gaetana veu en Jon
el tipus de fill que li hauria agradat tenir i espera que Hipòlit prengui exemple de la
seva vida. Un altre moment on es veu clar l’estima de Gaetana per Jon és quan, a
través de les acotacions, s’indica que les paraules de Jon parlant del seu passat
l’han emocionat10.

Tant Gaetana com Jon exerceixen pressió durant tota la conversa per fer que Hipòlit
es casi. Aquest és un dels focus principals del conflicte que té Hipòlit vers la
societat. Ell sent un amor apassionat i salvatge per Munda, però no vol estar lligat a
la norma social de casar-se. Ell mateix respon a Jon: “Que també es pot anar bé en
aquest món sense casar-se, i sense tenir mainada que se us embruti. Pst... quin
fàstic!”11. En aquest moment es pot veure, amb moltes evidències, el rebuig que li
provoquen a Hipòlit les aparences i les conviccions socials. Mostra clarament la
seva repulsió cap al casament com a única forma d’estimació, una forma que no és

5
​Guimerà, A (sense data) op. cit. p. 144
6
​Guimerà, A (sense data) op. cit. p. 144
7
​Guimerà, A (sense data) op. cit. p​. 144
8
​Guimerà, A (sense data) op. cit. p​. 1​ 61
9
​ uimerà, A (sense data) op. cit. p. 142
G
10
​ uimerà, A (sense data) op. cit. p​. 144
G
11
​ uimerà, A (sense data) op. cit. p. 145
G
Literatura catalana Marc Carola Espunya

més que un acord social que porta a la felicitat. Per Hipòlit, tot el contrari que per
Jon, els nens són font de problemes.

Podem veure durant l’escena com Guimerà prepara el desenllaç tràgic de l’obra. En
un primer moment, quan arriba d’Hipòlit, sembla que aquest ha patit algun tipus de
transformació dins la presó, ja que assumeix la seva condició animal que tenia quan
va ser detingut i ho fa en passat, fent creure a la resta dels protagonistes que ha
canviat. Així i tot, cada vegada que Jon insisteix a deixar enrere el passat d’Hipòlit
aquest s’hi nega.

Es pot veure com Hipòlit segueix patint la marginació de part de la resta de

personatges. La seva mare el compara constantment amb Jon i espera que s’hi
emmiralli, Jon insisteix en com és de feliç al costat de Munda, qui abans era l’amant
d’Hipòlit. Ell es nega a acceptar les normes socials i segueix fidel a les seves
conviccions. Entén que això el converteix en una bèstia per la resta de la societat
però no li molesta.

Per tant, durant aquesta escena s’evidencia que tot i que les situacions dels
personatges han canviat respecte a la primera vegada que es veuen les cares, la
seva forma d’actuació segueix essent la mateixa. Aquesta és la que els ha portat a
canviar-se els papers: l'interès de Jon per ser acceptat dins la societat l’ha portat a
formar una família i a ser considerat per Gaetana com un exemple a seguir, encara
que en aquest procés Hipòlit s’hagi vist desplaçat de la societat i convertit en bèstia.
És en aquesta escena, a partir de totes les problemàtiques que s’hi presenten, que
es materialitza totalment aquest intercanvi de papers.