La Decadència

Què és la Decadència. Causes i conseqüències.

La Decadència és el període literari
que va des del Renaixement fins a la
Il·lustració (segles XVI, XVII, XVIII)

Des dels primers decennis del segle

XVI fins als primers del XIX, una sèrie
de fets i crisis històriques acaben
afectant el desenvolupament cultural,
que al llarg del segle XV havia assolit
una densitat i brillantor comparables a
la dels països europeus més cultes.

Durant el segle XVI la literatura culta

catalana decreix en quantitat, qualitat i
originalitat al mateix temps que la
literatura castellana es basteix com a
model de modernitat i augmenta la
producció de les seves obres.

Aquesta decadència va afectar a la literatura culta, però no a la literatura de caràcter

popular, freqüentment de tradició oral. Les classes populars es mantingueren sempre
fidels a la llengua pròpia i als gèneres tradicionals.

Causes polítiques de la Decadènc Martí l’Humà

o Segle XV-1410: Mort de Martí l’Humà

sense descendència.
 1412: Se celebra el compromís de Casp.
Es tria Ferran d’Antequera com a nou rei.
La dinastia castellana dels Trastàmara i la
llengua castellana entren a la cort d’Aragó.
 1474: Unió de les cases reials de
Castella i Aragó amb el matrimoni d’Isabel
la Catòlica i Ferran II. La Corona d’Aragó
perd independència política i la seva
personalitat.
 o Segle XVI1556-1598: Regnat de Felip II, regressió ideològica i
tancament d’Espanya.
 1592: Les Corts de Tarassona
o Segle XVIII1700-1714: Guerra de Successió, arribada de la dinastia
borbònica a la corona espanyola.
 1716: decret de Nova Planta del Principat de Catalunya. El rei Felip V
imposa l’absolutisme monàrquic: s’anul·len les institucions catalanes i se
suprimeix el català com a llengua oficial.

Tots aquests fets van provocar i afectar els fonaments de la cultura catalana. Malgrat
tot al llarg d’aquest segles també hi hagué una producció poètica considerable, però
no pas de primer ordre com havia estat la tònica d’èpoques anteriors.

Conseqüències de la Decadència
Castellanització de l’aristocràcia dels antics
territoris de la Corona d’Aragó.

Pèrdua del poder de la burgesia catalana,

afeblida per les guerres i les crisis
econòmiques.

Utilització del castellà en la literatura culta.

Disminució de la producció literària en

llengua catalana.

Renaixement Catalá Pere Serafí

El Renaixement és un moviment intel·lectual i artístic que es
va iniciar a finals del segle XV i es va allargar fins a la segona
meitat del segle XVI.Va néixer a Itàlia i es va estendre amb
rapidesa per Europa.El Renaixement
català, com el castellà, va intentar una
síntesi de materials propis de l’edat
mitjana i d’altres de nous que procedien,
essencialment d’Itàlia. D’aquesta època
cal esmentar els poetes Joan Ferrandis
d’Herèdia i Pere Serafí, que van alternar
la recreació de temes i formes populars
amb un idelisme amorós de d’inspiració
petrarquista o ausiasmarquiana; Joan Pujol i Joan Timoneda, que
van divulgar a través de la poesia i el teatre les idees de la
Contrareforma.
Es pot dir que durant aquest període, els escriptors en llengua catalana van intentar fer
una síntesi de certs elements medievals i d'uns altres de nous, procedents d'Itàlia i de
Castella. La tradició catalana (Bernat Metge, Ramon Llull, Ausiàs March, etc.) encara
tenia un pes específic molt important i, tot i que els escriptors de l’època intentaven
seguir els dictats de la nova modernitat, tampoc els era fàcil despendre’s del llegat en
el que molts havien estat formats. Per tant, la solució intermèdia era fer un compendi
de les noves formes dins la tradició catalana.

Característiques Del Renaixement Català:

o Oposició a l’època medieval (la consideraven bàrbara i decadent)
o Retorn als clàssics grecs i llatins. Consideraven que l’antiguitat aportava llum i
elegància.
o Voluntat de crear una nova civilització, més viva i dinàmica, basada en l’alegria
de viure i l’estudi de les obres clàssiques.
o Retorn als ideals i als valors de l’antiguitat clàssica. La cultura del Renaixement
gira entorn de l’home.
o Llibertat. L’home renaixentista es caracteritza per ser un home amb llibertat,
amb curiositat científica, que rebutja la fe com a única explicació del món.

Incorporacions Del Català

La recuperació dels models clàssics a la Itàlia renaixentista suposava, pel que fa a la
poesia, l’adopció de nous models mètrics basats, sobretot, en l’endecasillabo italià, i
una nova formulació del discurs amorós. A Catalunya i València, però, la nova mètrica
renaixentista no va causar gaire entusiasme i la majoria de poetes renaixentistes
catalans va continuar utilitzant el model de mètrica catalana – versos decasíl·labs, amb
cesura a la quarta síl·laba.

La situació política va influir en l’ús de la llengua. El català ja no era la llengua de la

cort i l’aristocràcia i alguns autors es van castellanitzar. A més a més, la literatura
castellana oferia un model brillant i modern que va incitar a la imitació i la substitució
lingüística.

Barroc Català
El Barroc és un moviment artístic que es desenvolupa a Europa des de finals del segle
XVI i durant el segle XVII. És fruit d’una forta crisi espiritual, política i social europea.
S'oposa a l’època anterior, el Renaixement, perquè els seus valors ja no són vàlids.
La bellesa clàssica deixa de ser suficient com a font de felicitat i l'optimisme dóna pas
al desencís i a l'escepticisme.

Incorporacions Del Català

A Catalunya, la producció es veurà molt condicionada pel ressò de l'èxit del barroc
castellà, el segle d’or d’aquesta literatura. La influència dels principals temes i autors
es va notar especialment en el vocabulari i la sintaxi de la poesia i el teatre.
 Francesc Vicenç Garcia: Fou l'únic que aconseguí de formar una escola, el
vallfogonisme, que l'imità en aquells aspectes més secundaris i que s'allargassà fins
ben entrat el s. XIX.

Francesco Fontanella

Francesc Fontanella:
Francesc Vicenç Garcia
I el seu grup, tanmateix, van ser els primers que es
proposaren, d'una manera conscient i organitzada, de crear una literatura nova segons
els models europeus vigents.

La Poesia Barroca Catalana

En la temàtica de la poesia barroca destaca l’actitud de desengany i frustració a causa
de la crisi social; la mort, el plaer i la voluntat ascètica, la caricatura tragicoburlesca i el
pessimisme polític. S’utilitzen els recursos de l’artificiositat, el contrast entre dos
conceptes oposats, la deformació de la realitat, abundància de cultismes i
castellanismes i l’ús de moltes figures retòriques. Busquen l’evasió a través de l’obra,
cosa que implica l’artificiositat, el recargolament i el recarregament. Transforma la
realitat a través de l’artifici i l’ornamentació per impressionar.

Neoclassicisme i il•lustració
A la segona meitat del segle XVIII, les formes
barroques comencen a barrejar-se amb les
neoclàssiques i rococós que, d’una manera
progressiva però tardana, s’incorporen a la literatura
catalana. Curiosament, els poetes neoclàssics més
purs són dos menorquins: Joan Ramis i Antoni
Febrer i Cardona

Paral·lelament a aquesta producció més culta, les

capes populars van produir i consumir poesia
construïda sobre les bases de la seva pròpia tradició
literària i lingüística que, gràcies a la imprempta, va
obtenir una àmplia difusió i acceptació (cançons,
romanços i col·loquis , satírics etc.) tot i que es va
transmetre per via oral. La mostra més aconseguida i que donà lloc a una abundant
poesia posterior va ser la Cançó del Comte Arnau.
 El Neoclassicisme i la Il·lustració són dos moviments que van lligats l'un amb l'altre i
van néixer a França al segle XVIII per l’ascens de la burgesia.

La Il•lustració
És un moviment del pensament, és a dir, més aviat filosòfic. La Il·lustració es basa en:

o La ciència empírica (basada en l’experiència, en els fets, la pràctica)

o La raó
o La llibertat natural. Tots els humans neixen iguals i són lliures per
naturalesa.

El Neoclassicisme
És un moviment estètic que fa referència a l’art (pintura, escultura,
arquitectura, literatura...). Els autors neoclàssics imiten els models grecs i
llatins segons unes normes d'equilibri i d'unitat artística. Les seves
característiques principals són:

o Versemblança: fugir de la particularitat, fantasia i dels excessos i

exageracions
o Unitat d'estil: evitar contrastos i mescla de gèneres
o Finalitat moralitzadora o pedagògica de l'art: l'art ha de contenir un
ensenyament, alliçonar o exemplificar Incorporacions Catalanes Al
Període Neoclàssic

Textos il·lustrats
La majoria de textos que podem qualificar d'il·lustrats s'escriuran en llatí o en
espanyol, i seran obres de caràcter històric o tècnic. Algun autor a remarcar dels que
s'expressen en llengua espanyola serà Antoni de Capmany qui malgrat el seu interès
per Catalunya escriurà en castellà al considerar el català una llengua morta.
Textos neoclàssics en llengua catalana
Els textos neoclàssics catalans cal buscar-los als territoris que en aquest segle estan
sota domini francès i anglès: la Catalunya Nord i l'illa de Menorca, respectivament. Cal
no oblidar que França i Anglaterra són els dos estats
més importants en aquell moment, tant políticament
com cultural.

És en aquests anys que es forma la Societat

Maonesa de Cultura, que és una acadèmia típica de
l'època neoclàssica on el català era oficial i obligatori.
La gent de la Societat Maonesa farà un gran nombre
de traduccions al català -Molière, Goldoni, Moratin...-,
i alguns dels seus integrants faran obres pròpies de
teatre culte, com és el cas de Joan Ramis

Quant a la prosa, i al marge de la Societat Maonesa

de Cultura, apareixen diverses cròniques i dietaris, un
del mateix Joan Ramis. També es fan traduccions i textos de caire lingüístic. No hi
trobem, però, obres narratives de ficció.