Les Polítiques Culturals de

l’Ajuntament de Barcelona
Marc Públic i Institucional de la Música

Dídac Tranis Cordón

Martí Gómez López
Joana Subirats Ivern
Curs 2021-2022
L’Ajuntament de Barcelona 2
Consell Municipal 2
L’alcalde o l’alcaldessa 3
La Comissió de Govern 3

Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat 5

Institut de Cultura 6

Organismes i institucions 7
L’ICUB 7
Organigrama 7
Consell de Cultura de Barcelona 8
Observatori de dades culturals 9

Polítiques Culturals 9
Què diuen que faran? 9
Què estan fent? 10
Pla de Drets Culturals de Barcelona: Fem Cultura 10
Cultura Viva 12

Pressupostos 15

Valoració crítica 16

Bibliografia 17

Annexos 19
Annex 1: Organigrama Polític i Executiu Direcció de l’Àrea de Cultura 19
Annex 2: Pressupost Cultura 2020 19
Annex 3: Pressupost Cultura 2021 20

1
 1. L’Ajuntament de Barcelona

Estructura Política

L’Ajuntament de Barcelona és el principal organisme amb competències de la ciutat de

Barcelona. Aquest diferència dos nivells d’organització; la política i la executiva. La política
s’encarrega de marcar les línies a seguir, mentre que l’executiva és l’estructura que executa
aquestes lleis ja aprovades pel consell municipal.

Consell Municipal

És l'òrgan de màxima representació política de la ciutadania. El formen 41 regidors i

regidores i el presideix l’alcalde o alcaldessa. S’encarrega del control i la fiscalització dels
altres òrgans de govern. És competència del Plenari, entre d’altres, l’aprovació del Programa
d’actuació municipal i dels pressupostos municipals.

El Consell Municipal es reuneix un cop al mes de forma ordinària, si bé, quan cal, ho fa de
manera extraordinària. Funciona en règim de Plenari i en règim de comissions.

Les comissions del Consell Municipal s’encarreguen de tractar temes específics. El Ple
Municipal és qui les crea i estan formades per regidors i regidores de diferents partits polítics
en proporció al pes de cada formació.

Hi ha les comissions permanents, que duren tot el mandat i es reuneixen mensualment, i les
especials, que duren mentre es duen a terme les tasques per les quals van ser creades.

Els grups polítics municipals que, com a mínim, han d’estar formats per dos
regidors/es,agrupen els regidors/es d’una mateixa llista electoral que hagin obtingut
representació a l’Ajuntament.

Cada grup municipal està representat per un portaveu, que està facultat per actuar, en
general, en nom del grup.

La Junta de Portaveus està presidida per l’alcalde o alcaldessa i està integrada pels portaveus
dels grups municipals. La seva funció és debatre l’ordre del dia de les sessions ordinàries del
Plenari del Consell Municipal i regular les qüestions relatives al seu funcionament.

2
 L’alcalde o l’alcaldessa

L’alcalde o alcaldessa és qui presideix la corporació municipal i n’exerceix la representació.

S’encarrega, entre altres funcions, de la direcció del Govern i l’Administració municipal, i de
convocar i presidir les sessions del Plenari del Consell Municipal i de la Comissió de Govern.

Alhora, és responsable del nomenament dels tinents i les tinentes d’alcaldia i els regidors i
les regidores de l’equip de govern, així com de l’organització de l’Administració municipal
executiva. També té atribuïda la gestió econòmica d’acord amb el pressupost aprovat.

Actualment, l’alcaldessa és l’Ada Colau, des de la candidatura del 2015. És a dir, es troba en
el quart any de la segona candidatura.

La Comissió de Govern

La Comissió de Govern la integren l'alcaldessa, que la presideix, els tinents o tinentes

d'alcaldia i els regidores o regidores nomenats per resolució de l'alcaldessa.

Entre les seves atribucions, exerceix la iniciativa del Govern municipal mitjançant l’aprovació
dels projectes del Reglament orgànic, les ordenances, el pressupost i el Pla d’actuació
municipal i proposa als òrgans competents la seva aprovació.

Actualment està format per membres del partit polític d’en Comú Podem, presidida per Ada
Colau i del Partit Socialista Català (PSC), amb Jaume Collboni com a cap de partit.
La ideologia política d'ambdós és la d’ecologisme, feminisme, catalanisme i socialisme
democràtic entre d’altres, fet que explica les característiques del programa electoral i les
polítiques culturals que ideen i executen.

Estructura executiva
L’organització executiva de la ciutat de Barcelona, que encapçala l’alcalde o alcaldessa i
també el gerent municipal, la componen, divisions i òrgans integrats en la personalitat
jurídica única de l’Ajuntament.

3
Aquesta estructura gerencial, s’encarrega que els serveis prestats per l’Ajuntament de
Barcelona als ciutadans siguin eficaços i eficients i responguin als valors i a les necessitats de
la ciutat, alhora que es fa càrrec de la planificació, organització i prestació dels serveis
públics, per garantir l’acompliment dels objectius expressats al Mapa de Ciutat.

La gerent municipal actualment és Sara Berbel Sánchez i és el màxim responsable dins de

l’estructura executiva. Té atribuïda la direcció superior de la planificació, organització i
prestació dels serveis públics, per garantir l’acompliment dels objectius definits pel Govern
Municipal així com l’avaluació i seguiment de l’execució dels plans municipals, del
desenvolupament dels recursos invertits i de les accions destinades a complir els objectius
de la municipalitat. És el responsable superior de l’execució i supervisió del pressupost i la
inversió del grup municipal i s’encarrega d’orientar i avaluar els objectius de les gerències del
grup municipal. Assisteix a les sessions de la Comissió de Govern i del Comitè de Govern.

L’administració municipal executiva s’organitza a través de les Gerències Sectorials. Està

composta per sis gerències: Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat; Gerència
d'Àrea d'Economia, Recursos i Promoció Econòmica; Gerència d'Àrea d'Ecologia Urbana;
Gerència d'Àrea Agenda 2030, Transició Digital i Esports; Gerència d’Àrea de Drets Socials,
Justícia Global, Feminismes i LGTBI; Gerència d'Àrea de Seguretat i Prevenció i Gerència
d'Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat.
D’altra banda, la base territorial de l’administració municipal executiva està formada per les
10 Gerències Territorials, presidida per Gemma Arau Ceballos com a Gerent de Coordinació
Territorial i de Proximitat, apropen la gestió municipal quotidiana a tots i cadascun dels 73
barris de la ciutat:
• Ciutat Vella
• Eixample
• Sants-Montjuïc
• Les Corts
• Sarrià-Sant Gervasi
• Gràcia
• Horta-Guinardó
• Nou Barris
• Sant Andreu
• Sant Martí

4
 2. Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat

Estructura política:

La cultura s’engloba en la 6ª Tinència de l'Alcaldia, anomenada Àrea de Cultura, Educació,

Ciència i Comunitat, presidida per Jordi Martí Grau. Cal dir que no és l’únic òrgan que
presideix, ja que també ho fa de la Regidoria de Presidència que promou l'impuls polític en
l'àmbit competencial de la Regidoria.
Per tal de delegar funcions de l’Àrea, s’utilitzen diverses regidories o comissionats com
d’Educació, Memòria Democràtica o Participació entre d’altres (podeu veure l’annex 4 per
més detall).
Segons la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Barcelona, les competències d’aquesta són:

● Garantir els drets culturals mitjançant l’accés igualitari als recursos, fomentant la
participació, la creació i la gestió amb perspectiva comunitària i intercultural.
● Visibilitzar la diversitat cultural i religiosa com a elements vinculats a la història i a la
identitat sociocultural de la ciutat.
● Desenvolupar les competències municipals en l’àmbit educatiu, connectant-lo amb
dinàmiques de justícia social i d’enfortiment individual i col·lectiu.
● Interconnectar les polítiques de cultura, d’educació i de ciència per tal de
multiplicar-ne les potencialitats de transformació social.
● Fomentar la presència activa de la ciutadania en el procés d’elaboració, d’execució i
d’avaluació de les polítiques públiques.
● Investigar i innovar en la creació de mecanismes de participació ciutadana que facin
efectiva la construcció col·lectiva de la ciutat.
● Col·laborar en la creació de xarxes comunitàries que facilitin l’enfortiment de la
capacitat ciutadana per ser subjecte actiu en els afers col·lectius.

5
Estructura executiva

La Gerència de l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat recau en Marta Clari Padrós.
Per tal de delegar funcions, la gerent de l’Institut de Cultura és Mònica Mateos Guerrero i el
de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona en Jordi Sánchez Masip. (vegeu annex 4).

Institut de Cultura

L’Institut de Cultura és l’entitat municipal que gestiona la política cultural de la ciutat de

Barcelona. La seva activitat principal se centra en la gestió del patrimoni municipal, la
promoció de la cultura als barris, el suport a la iniciativa ciutadana i l’impuls de les activitats
de sectors culturals i participa en la gestió dels grans equipaments culturals de la ciutat. A
partir dels següents equipaments és com les polítiques culturals de l’Ajuntament de
Barcelona es poden dur a terme:

● Barcelona cultura
● Xarxa de Centres cívics
● Districte Cultural
● La Mercè
● Grec
● Biblioteques de Barcelona*
● Cultura Popular
● Ciutat de la Literatura
● Cultura Viva
● Santa Eulàlia
● Ciutat Oberta, la Biennal del Pensament

*Les Biblioteques són un consorci entre la diputació de Barcelona i l’Ajuntament.

6
 3. Organismes i institucions
a. L’ICUB

L’Institut de Cultura de Barcelona1 va ser creat l’any 1996 per l'Ajuntament de Barcelona amb
la finalitat que la cultura de Barcelona sigui un mitjà de desenvolupament i de projecció de
la ciutat teixint una xarxa ferma entre els equipaments públics i els privats. Aquest objectiu
central es basa en la línia del Pla Estratègic del sector cultural de la ciutat.

Així doncs, és l’entitat municipal que gestiona la política cultural de la ciutat. La seva activitat
principal se centra en la gestió del patrimoni municipal, la promoció de la cultura als barris,
el suport a la iniciativa ciutadana i l’impuls de les activitats de sectors culturals. A més a més,
participa en la gestió dels grans equipaments culturals de la ciutat.

Organigrama

L'ICUB es coordina i organitza mitjançant la seva Junta de Govern. Aquesta, està formada per
representants de tots els grups polítics que formen part del Consistori de la ciutat, tres
persones de destacada trajectòria professional en el món de la cultura, i representants
sindicals.
La seva tasca és aprovar els plans d’actuació anuals i fer un seguiment de l’activitat de
l’Institut.
El dia a dia de l'ICUB està regit pel Comitè de Direcció, que presideix el regidor de Cultura:
Jordi Martí Grau. També hi participen: la gerent de l'Institut, Mònica Mateos Guerrero, i els
màxims responsables de les direccions en què s'estructura l'Institut.

Així doncs, l’organigrama de l’ICUB és una estructura simple amb cinc direccions generals:
Recursos, Programes Culturals, Cultura i Educació als Barris, Teixit Cultural, i Memòria,
Història i Patrimoni.

1
https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/es/icub

7
2

b. Consell de Cultura de Barcelona

El Consell de Cultura és un instrument que vetlla pel desenvolupament cultural de la ciutat.

És un espai de diàleg entre el govern de Barcelona, els diferents sectors de cultura i persones
reconegudes i professionals del sector.
És un òrgan de participació que té incisió en el plantejament de polítiques culturals.

Una de les seves tasques primordials es l’elaboració d’un informe anual sobre l’estat cultural
de Barcelona, on parlen a grans trets de la vida cultural de la ciutat. Analitzen avantatges i
debilitats d’aquesta, detecten problemàtiques i s’endinses en aspectes concrets del sector o
de la pròpia estructura institucional cultural.

En l’informe anual del 2020, es fa un anàlisi i reflexió envers el propi consell per tal de
proposar millores en el seu funcionament i la seva funció a la ciutat.3

2
Organigrama de l’ICUB. Dsiponible a:
<https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/novembre_2021.pdf>.
3
https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/2020_informe_consellcultura.pdf

8
 c. Observatori de dades culturals

Un altre ens cultural de la ciutat és L’observatori de dades culturals. Va néixer l’any 2015 amb
la missió de recollir, analitzar i publicar dades d’entitats, institucions i agents culturals per tal
d’ampliar la informació sobre la dimensió cultural de la ciutat.
Així doncs, elaboren informes i articles amb la intenció de difondre’ls i universalitzar-los.
Volen que les dades que extreuen siguin no només públiques sinó comprensibles.

4. Polítiques Culturals

Per entendre quines són les polítiques culturals de l’Ajuntament de Barcelona és important
conèixer els objectius plantejats prèviament d’una banda, i d’altra, els programes i
execucions que estan duent a terme.

a. Què diuen que faran?

En el programa electoral de Barcelona en Comú de l’última candidatura (2019)4 hi ha un

apartat (p.68) on s’expliquen les prioritats i objectius a assolir pel que fa a la cultura.
Aquests es divideixen en nou punts, que són els següents.

El primer punt exposa la unió de Cultura i Educació. Plantegen tres eixos de treball: l’acció
en el context escolar; l’educació formal i el foment dels entorns educadors no formals i
informals; i la dimensió educadora que han de tenir els centres, els projectes culturals i la
mateixa ciutat.

Tant el segon com el tercer i sisè punt van destinats a programes que quedaran explicats en
l’apartat següent. Els seus objectius són en relació a la universalització de la cultura i l'ús
social d’aquesta.

4
https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2019/05/programa-electoral-ada-colau.pdf

9
Pel que fa al quart, la vinculació amb la ciència i la tecnologia, la innovació i l’experimentació
són el nucli de l’objectiu. Una de les accions proposades és l’impuls de la creació de
laboratoris urbans.

El feminisme i la visió de gènere també és un dels objectius, aquest el volen dur a terme
externament, mitjançant les programacions amb presència femenina però també
internament; amb formacions dels i les treballadors i funcionaris i també tenint una plantilla
paritària i sense bretxes.

Existeix també un punt dedicat a la cultura popular i la seva visibilització. Així com un
objectiu encarat a enfortir les institucions culturals de la ciutat i les noves governances.

b. Què estan fent?

L’ajuntament de Barcelona compta amb diversos programes i plans culturals que pretenen
donar suport a les pràctiques culturals i reforçar els drets culturals. Els dos programes
principals són el Pla de Drets Culturals de Barcelona “Fem Cultura” i Cultura Viva (aquest
últim inclou diversos programes en ell mateix).

Pla de Drets Culturals de Barcelona: Fem Cultura5

Fins el 2023 el govern municipal implementarà 9 mesures de govern i 100 accions per
assegurar l’accés a la cultura, la participació i el dret a contribuir a la vida cultural de la
ciutat. Hi ha un seguit de principis que impregnen tot el projecte i que formen part del gruix
de línies, programes i accions que es tiraran endavant, com són la interculturalitat, la
perspectiva feminista, la transparència, la transversalitat, la descentralització i noves
centralitats, la "cultura metropolitana" i la sostenibilitat. Aquestes són les 9 mesures de
govern resumides:

5
https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/ca/recomanem/fem-cultura-pla-drets-culturals

10
1. Cultura als barris i acció comunitària: dret a les pràctiques culturals i les noves
centralitats. Missió: enfortir la cohesió social a través del reconeixement del dret a les
pràctiques culturals i l’impuls de l’acció comunitària als barris de Barcelona.

2. Cultura de base i sectors culturals: dret a la creació, l’experimentació, la recerca i la

producció cultural. Missió: impulsar el dret a la creació i a la producció cultural en unes
condicions de dignitat sociolaboral per a les persones treballadores de la cultura, mirant de
mitigar la precarietat estructural, donant suport als processos de creació, impulsant noves
vies de relació entre agents i garantint l’accés a un ventall més ampli de ciutadania.

3. Cultures populars: dret a les pràctiques populars i tradicionals com a espais de

participació i cohesió social. Missió: enfortir i consolidar el dret a les pràctiques culturals
populars i tradicionals, i incorporar nous vectors que fomentin la diversitat, la
interculturalitat, la participació ciutadana i la innovació.

4. Cultura i educació: dret a la participació cultural i a l’educació pràctica i artística al llarg

de la vida. Missió: avançar en el dret a les pràctiques culturals i a l’educació artística al llarg
de la vida de la ciutadania a través de la creació d’una política pública transversal entre els
àmbits cultural i educatiu.

5. Cultura feminista: dret a una cultura diversa i equitativa. Missió: incloure la perspectiva
de gènere en les polítiques culturals de Barcelona; avançar en el dret a la participació
equitativa i la representació diversa d’identitats culturals des de la perspectiva feminista,
aplicant la perspectiva de gènere a tots els àmbits de les polítiques culturals de la ciutat.

6. Cultura i espai públic: dret a l’accés i a la participació cultural al carrer. Missió: impulsar
accions sostenibles per garantir el dret a la ciutat; impulsar l’espai públic com un dels
escenaris principals de la vida cultural de la ciutat, tot garantint el dret a la ciutat i a la
participació cultural de forma sostenible.

7. Cultura i drets digitals: instruments i polítiques per a l’accés al coneixement, la

transparència i la innovació digital. Missió: impulsar els drets digitals a partir dels usos de
les noves tecnologies com a àmbit fonamental per garantir el dret a la participació, la
transparència i l’accés a continguts culturals.

11
8. Museus de ciutat: innovació, educació i dret a participar en el patrimoni cultural de
Barcelona. Missió: reforçar els grans equipaments museístics i patrimonials de la ciutat com
a espais de referència en l’articulació i la promoció del conjunt de drets culturals, i impulsar,
en les seves estratègies, noves dinàmiques a l’entorn de l’accés, la creació, l’acció
comunitària i els lligams territorials.

9. Biblioteques de Barcelona (Pla director 2030). Dret a la lectura, accés a la informació i al

coneixement i foment de noves pràctiques creatives. Missió: impulsar el dret a la lectura, al
coneixement, a l’accés a la informació i l’ús de tecnologies a través la xarxa de Biblioteques
de Barcelona com a espais fonamentals en la promoció de la cohesió social i del
desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats des de l’exercici dels drets
culturals.

Cultura Viva

Cultura Viva és un programa de suport a pràctiques culturals comunitàries de valor públic.

Està impulsat per l'ICUB per codissenyar i coproduir, amb el teixit local, polítiques públiques
en favor dels drets culturals, la participació i l'enfortiment comunitari a la ciutat.

Cultura Viva es desenvolupa a través de dos àmbits d'acció. Mitjançant un laboratori, en què
es busca treballar noves línies d'acció política cultural a través de recerques i prototips, i
mitjançant projectes, que es busca implementar per mitjà de les pràctiques culturals, els
espais de participació i l’enfortiment comunitari.

1- Laboratori:

a) Enfortim les arts comunitàries: una anàlisi exploratòria de les pràctiques d’arts
comunitàries a la ciutat de Barcelona.

b) Música Viva: Conté tres iniciatives: desenvolupament de la normativa de “Música al

carrer”, recerca "Estudi dels espais de música en viu a Barcelona" i informe "Bones
pràctiques per a la contractació musical".

12
 c) Gestió comunitària: Marc de relació dels projectes culturals de base comunitària amb
l’administració.

d) Informes de diagnosi i de propostes: Procés d'elaboració d'un pla estratègic de

mandat (no realitzat).

e) Cultura cooperativa: Té com a objectiu fomentar dinàmiques d’articulació entre les

cooperatives culturals de Barcelona per tal d’incrementar-ne la potència d’impacte
social i la viabilitat econòmica.

f) Innovacions culturals i econòmiques: El grup de treball Innovacions culturals i

econòmiques té com a objectiu realitzar una anàlisi de les innovacions culturals i
econòmiques que promouen els models econòmics emergents i les noves modalitats
de producció cultural.

g) Cultura i gènere: El ​grup de treball Cultura i Gènere, format per dones professionals
de l’àmbit cultural​, té com a objectiu elaborar un​ ​conjunt d’accions i eines​
encaminades cap a la consecució de la ​paritat i la incorporació de la perspectiva de
gènere​en projectes i equipaments de la ciutat de Barcelona.

h) Ràdio Cultura Viva: Podcast creat per donar difusió als diferents programes culturals
dins de “Cultura Viva” .

2- Projectes:

a) Acció Cultura Viva (BAM): El festival Acció Cultura Viva està impulsat per l’Ajuntament
de Barcelona en el marc de les festes de La Mercè i organitzat de manera col·lectiva,
assembleària i oberta. És un projecte de democràcia cultural que busca complicitats
amb projectes d’economia social i que es gestiona de manera transparent.
Programen artistes locals i d’arreu del món, principalment durant les festes de la
Mercè.

13
 b) Música al carrer: Música al Carrer de Barcelona no busca únicament descongestionar
el centre de la ciutat, oferint altres espais, sinó que permetrà desenvolupar un
programa cultural que fomenti aquest espai simbòlic "no oficial" de la cultura al
carrer.

c) Memòria Viva: Trobada, diàleg i organització comunitària al voltant de la memòria i la

seva incorporació a l'esfera pública.

d) La Veïnal TV: Una proposta de televisió comunitària per a la ciutat de Barcelona

davant la necessitat col·lectiva d’articulació d’una veu pròpia dels veïns i veïnes.

e) Barcelona Districte Cultural: És un circuit estable d’espectacles professionals que

busca tant apropar la cultura als ciutadans com els ciutadans a la cultura, amb el
propòsit de convertir-los en agents culturals actius. Les entrades són gratuïtes i tenen
la bústia oberta per propostes artístiques.

Compra de l’edifici Gustavo Gili per agrupar les àrees de cultura i educació

En aquest edifici s'ubicaran les noves oficines de l’ICUB i l’IMEB amb la voluntat d’unir i
poder dissenyar conjuntament programes i projectes culturals. També s’oferirà una
programació cultural i educativa per reflexionar sobre el binomi cultura-educació. Aquest
trasllat permetrà alliberar els espais de les antigues seus de l’ICUB i l’IMEB i usar-los per
diferents instal·lacions d’ús comunitari.

14
 5. Pressupostos

L’Ajuntament de Barcelona destina una petita part del seu pressupost a l’àrea de cultura.
Aproximadament, el 6,5% del pressupost total de l’Ajuntament al 2020, va ser destinat a
cultura.

El pressupost destinat a cultura el 2020, doncs, va ser d’uns 150,7 milions d’euros. Al final de
l’any es van acabar gastant més diners dels pressupostats, com es pot observar amb detall al
següent gràfic (vegeu annex 2).
Al 2021, el pressupost va augmentar fins els 180,1 milions d’euros, tot i que encara no hem
pogut aconseguir les despeses reals d’aquest últim any. També es poden veure en detall els
àmbits culturals en els quals estan dividits els pressupostos (vegeu annex 3).

El pressupost destinat a cultura pel 2022 és de 167,2 milions d’euros. Com es pot observar,
és un disminució en el pressupost significativa, comparat amb el pressupostos de l’any 2021
que van ser de 180,1 milions d’euros.

15
 6. Valoració crítica

● Segons aquests programes de polítiques culturals plantejats, podem afirmar que

l’Ajuntament de Barcelona promou la interculturalitat i la proximitat en l’accés a la
cultura.

● De les Lògiques de perquè fer Polítiques Culturals, l’Ajuntament de Barcelona aposta

fortament per a la Democràcia Cultural, la identitària i la d’impacte social.

● També podem observar en aquesta cita del programa electoral l'èmfasi que es posa
en la democratització cultural

“Cal implementar polítiques culturals que treballin també des de la perspectiva dels drets
culturals, el valor públic, la participació, l’economia social i la gestió comunitària per afavorir
una cultura com a bé comú a la ciutat afavorint espais de participació, circulació i
co-producció cultural a Barcelona. “

● Debats interpelats: Sostenibilitat, Gènere i feminismes, Interculturalitat, Educació,

Revolució Digital, ICCS, Diversitat, Ciència, etc.

● L’impacte Social també és una de les lògiques de polítiques culturals que fan servir,
sobretot pel projecte que varen presentar l’Abril de 2019 “Cap a una Política Pública
de Cultura i Educació.

● Creiem que, tot i que tenen molts programes culturals en acció, aquests acaben
tenint poc impacte en la cultura local. Són programes que queden molt bé als
programes electorals però que acaben tenint poca rellevància.

● Sembla que hi ha interés en invertir en cultura ja que el pressupost destinat a cultura

porta augmentant diversos anys. És una bona notícia però que, necessàriament, ha
d’anar lligada a noves iniciatives i plans culturals.

16
7. Bibliografia

- Ajuntament de Barcelona. Estratègia i finances [en línia]. Barcelona, data de

publicació: 2019 [Data de consulta: 15/12/2021]. Disponible a:
<https://ajuntament.barcelona.cat/estrategiaifinances/ca/pressupostos-any-2019>.

- Ajuntament de Barcelona. L’organització [en línia]. Barcelona, data de publicació:

2019 [Data de consulta: 10/12/2021]. Disponible a:
<https://ajuntament.barcelona.cat/ca/organitzacio-municipal/organs-de-govern>.

- Ajuntament de Barcelona. Arbre jeràrquic de l’organigrama municipal [en línia].

Barcelona, data de publicació: 2019 [Data de consulta: 15/12/2021]. Disponible a:
<https://ajuntament.barcelona.cat/ca/organigrama-municipal/arbre-jerarquic>.

- Barcelona en Comú. Plans per una Barcelona Futura [en línia]. Barcelona, data de
publicació: 16/05/2019 [Data de consulta: 12/12/2021]. Disponible a:
<https://img.beteve.cat/wp-content/uploads/2019/05/programa-electoral-ada-colau
.pdf>.

- Ajuntament de Barcelona. Institut de Cultura de Barcelona [en línia]. Barcelona, data

de publicació: 2017 [Data de consulta: 15/12/2021]. Disponible a:
<https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/es/icub>.

- El país. Barcelona compra el edificio de la editorial Gustavo Gili, donde agrupará las
áreas de cultura y educación [en línia]. Barcelona, data de publicació: 02/11/2021
[Data de consulta: 16/12/2021]. Disponible a:
<https://elpais-com.cdn.ampproject.org/v/s/elpais.com/espana/catalunya/2021-11-
02/barcelona-compra-el-edificio-de-la-editorial-gustavo-gili-donde-agrupara-las-area
s-de-cultura-y-educacion.html?amp_js_v=a6&amp_gsa=1&outputType=amp&usqp=
mq331AQKKAFQArABIIACAw%3D%3D#aoh=16376623993866&referrer=https%3A%2
F%2Fwww.google.com&amp_tf=De%20%251%24s&ampshare=https%3A%2F%2Felp
ais.com%2Fespana%2Fcatalunya%2F2021-11-02%2Fbarcelona-compra-el-edificio-de-
la-editorial-gustavo-gili-donde-agrupara-las-areas-de-cultura-y-educacion.html>.

17
- Institut de Cultura. Organigrama Institut de Cultura de Barcelona [en línia].
Barcelona, data de publicació: 11/2021 [Data de consulta: 22/12/2021]. Disponible a:
<https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/novembre_2021.pd
f>.

- Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Una mirada diferent en un

moment excepcional [en línia]. Barcelona, data de publicació: febrer de 2021 [Data
de consulta: 15/12/2021]. Disponible a:
<https://www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/2020_informe_con
sellcultura.pdf>

- Comitè Executiu del Consell de la Cultura de Barcelona. Una mirada diferent en un

moment excepcional [en línia]. Barcelona, data de publicació: febrer de 2021 [Data
de consulta: 15/12/2021]. Disponible a:
<https://barcelonadadescultura.bcn.cat/?lang=es>.

18
8. Annexos

Annex 1: Organigrama Polític i Executiu Direcció de l’Àrea de Cultura

Annex 2: Pressupost Cultura 2020

19
Annex 3: Pressupost Cultura 2021

20
21