19.

Karlheinz Stockhausen i Robert

Gerhard (continuació música electroacústica)
Història de la música dels segles XX i XXI
Anna Costal i Fornells
Curs 2020-2021
Karlheinz Stockhausen (1928-2007)
• Considerat el líder de la generació de compositors
de l’avantguarda de després de 1945.
• Es va graduar en educació musical el 1951, i
encoratjat per Hermann Hesse es va plantejar ser
escriptor. Es guanyava la vida tocant el piano en
clubs i acompanyant el mag Adrion.
• El mateix 1951 va anar a Darmstadt. Impressionat
per un enregistrament de Mode de valors i intensitats
de Messiaen va anar a París per estudiar amb ell.
Allà va conèixer Boulez i la música concreta de
Schaeffer.
• El 1952 torna a Colonia, la seva ciutat, i entra als
estudis d’Herbert Eimert.
• Als anys 1960s era reconegut arreu del món com a
compositor d’avantguarda, i la Deutsche
Grammophon va editar dos discos de
‘Stockhausen's Greatest Hits’.
• La Stockhausen Stiftung für Musik (fundació) es va
crear el 1994, i custodia el fons del compositor.
 Gesang der Jünglinge (1956)
• Stockhausen volia escriure una Missa per a la
catedral de Colònia. Les autoritats eclesiàstiques,
però, no van trobar la música electrònica apropiada
per a una catedral. Va reconvertir l’obra en no
litúrgica.
• Cant dels joves: els tres joves del Llibre de Daniel de la
Bíblia, que són llançats al foc pel rei
Nabucodonosor de Babilònia perquè es negaven a
adorar l’ídol.
• Primera obra que fusiona sons de música concreta
(veu humana) i sons electrònics purs.
• Stockhausen deconstrueix el text i el secciona en
paraules, síl·labes i fonemes: “Preiset (Jubelt) den(m)
Herrn, ihr Werke alle des Hernn— lobt ihn und
über alles erhebt ihn in Ewigkeit” [el text va de
menys a més comprensible].
Estrena a l’auditori de la Ràdio de Colònia,
• Utilitza sèries d’alçada, de volum i de durada, però 30.05.1956. La tècnica utilitzada de música
la gran innovació és que serialitza la música en concreta, especialment els loops, van
l’espai. Té una concepció espacial de l’esdeveniment inspirar The Beatles en l’àlbum Revolver
sonor (5 altaveus). Ús d’ecos, superposicions de (1966) – Tomorrow never knows
plans sonors, ressonàncies. La veu de l’adolescent
(McCartney admirava Stockhausen)
suggereix un espai infinit.
Four Criteria of Electronic Music
From the lecture Four criteria of electronic music filmed by Allied
Artists, London 1971. Karlheinz Stockhausen
Robert Gerhard Ottenwaelder (1896-1970)
• Va néixer a Valls (Tarragona). Deixeble
d’Enric Granados, de Felip Pedrell i
alumne predilecte d’Arnold Schoenberg,
amb qui va estudiar a Viena (1923-25) i
després a Berlín.
• Retornat a Catalunya va contribuir d’una
manera destacada en la vida musical
barcelonina d’avantguarda.
• El 1939 es va exiliar a Cambridge, on va
viure fins que va morir el 1970. Allà va
treballar per la BBC.
• Va practicar una tècnica dodecafònica i
serial molt personal, i només després de la
mort de Schoenberg (1951), per qui sentia
un gran respecte, es va “atrevir” a
compondre la primera simfonia.
• Avui tot el seu llegat està dipositat a
l’Arxiu de la Universitat de Cambridge.
 Obres d’avantguarda d’entreguerres, concert
monogràfic al Palau de la Música el 22.12.1929
• Sardana II
ØPer a flauta, flabiol, tible, tenora, fagot,
saxòfon tenor, trompa, trompeta,
trombó, fiscorn, contrabaix i percussió.
ØBitonalitat: Fa major i Sol bemoll major
• Cançons populars catalanes
ØDedicades a Conxita Badia
• Versió per a orquestra estrenada per
Anton Webern a Viena el 1932, Festival
de la Societat Internacional de Música
Contemporània.
• El petit vailet
• Els ballaires dins un sac
• Tot i viure a l’exili, Robert Gerhard va mantenir
un contacte intens amb Catalunya, on s’anaven
estrenant algunes de les seves noves obres.
Club 49
• Les estrenes es feien en el marc del Club 49,
associació dedicada a promocionar activitats
artístiques en general, i gràcies a la relació que
Gerhard mantenia amb el seu deixeble Joaquim
Homs.
• El secretari del club era Joan Prats (1891-
1970), un promotor artístic amic de Joan Miró,
i fundador de la revista Dau al set. La majoria de
socis provenien de l’antic ADLAN,
organització creada durant la República a
Barcelona.
• El Club 49 organitza sessions de música
contemporània, retrospectiva des de l’època de
les primeres avantguardes fins llavors: des de
l’impressionsime fins a Bartók, Webern, Berg,
Gerhard, Ives, Cage, etc.
• Audicions interessants: audició íntegra de
l’òpera Porgy and Bess de Gershwin, Lulu
d’Alban Berg i Moisès i Aaró de Schönberg
• Els concerts es fan sobretot a la Sala Gaspar i
també a La Ricarda.
 La Ricarda o Casa Gomis Bertrand
al Prat de Llobregat

Josep Maria Mestres Quadreny parla de l’equip musical de Ricard Gomis, que ocupava
tota aquesta finestra. S’hi feien audicions de música contemporània d’avantguarda entre
col·legues del Club 49. Tot el fons discogràfic de la família Gomis (comprat o enregistrat
per ells en directe a la casa) es conserva a la Biblioteca de Catalunaya.
Sobre l’arquitectura de la Casa Gomis
 Robert Gerhard: música electrònica en
pel·lícules, sèries de la BBC i obres de teatre
• Gerhard va ser pioner en la
introducció de la música electrònica
en la música incidental.
• Va ser el primer a la Gran Bretanya
en introduir la música electrònica al
teatre (Rei Lear), i per això va rebre
fortes crítiques.
• La música incidental de Gerhard ha
estat considerada de menys categoria
(cf. article Carlos Duque aulari).
• Tres fragments de la música per al
film DNA in Reflection van ser
Frame del film DNA in Reflection (1963) utilitzats per a la sèrie de la BBC
Doctor Who (anys 60s).
• El mèrit: tenia quasi 60 anys, enfront
dels joves Stockhausen o Boulez.
Simfonia núm. 3, Collages
• Encàrrec de la Fundació
Koussevitzy (com la Simfonia
Turangalila de Messiasen), estrenada
per l’orquestra de la BBC el 1961 a
Londres.
• Inspirat per la sortida del sol des
d’un avió, Gerhard va voler fer una
seqüència de lloances corresponents
a les fases del dia i als colors de la
llum en cada fase.
• Va un pas més enllà que Varèse: no
juxtaposa les textures, sinó que les
combina: explora la mescla de
música electroacústica (música
concreta) i interpretació
d’instruments acústics (orquestra).
• Això comporta una dificultat
afegida a l’hora de la interpretació.
Vivace
Simfonia núm. 4, New York
• Encàrrec de l’Orquestra
Filharmònica de Nova York
pels 125 anys, estrenada a
Nova York el desembre de
1967.
• No és música
electroacústica, és només
per a orquestra, tanmateix:
utilitza paràmetres de la
música clàssica que “imiten”
els models electrònics.
• Només cal escoltar, per
exemple, l’inici: Andante.
CORRESCORRESPONDÈNC
IA ENTRE GERHARD I
HOMS
Font documental interessant (aulari)
Bibliografia complementària
• Adkins, Monty; Russ, Michael (2013). The Roberto Gerhard
Companion. Londres i Nova York: Routledge.
• Homs, Joaquim (1991). Robert Gerhard i la seva obra. Barcelona:
Biblioteca de Catalunya.
• Gerhard’s electronic music: a pioneer in constant evolution. University of
Huddersfield, en Proceedings, 1st International Conference Roberto
Gerhard (Huddersfield: CERENEM, 2010), pp. 87-97.
• Ribé, Ramon; Homs, Pietat (2015). Robert Gerhard. Joaquim Homs.
Correspondència. Valls: Cossetània Edicions.