La Paleta del rei Narmer és un dels testimonis més antics i importants del Període Predinàstic de

l'Antic Egipte. Es tracta d'una paleta cosmètica, una llosa de pedra amb una cavitat central en

què es mesclaven els pigments per al maquillatge personal. Algunes paletes com la de Narmer,

van adquirir una funció purament commemorativa i es fabricaven amb materials preciosos. La de

Narmer és d'esquist verd, de forma quasi triangular i datada al voltant de l'any 3100 a. C. Va ser

trobada en 1898 entre les relíquies del temple d'Horus en Hierakonpolis, la primera ciutat

egípcia, en honor al déu falcó Horus. Actualment es conserva en el Museu Egipci d'El Caire.

Narmer, també identificat per alguns experts com Menes, és el primer rei registrat en La Llista

Real d'Abydos, que arreplega els noms de quasi tots els faraons que van governar en la Vall del

Nil. És considerat el fundador de la I Dinastia i un dels principals iniciadors de l'organització de

l'Estat egipci. L'obra està gravada amb relleus per ambdós cares i documenten la lluita per

unificar el nord i el sud del país.

Cara 1:

Està dividida en tres registres. En el primer registre es pot observar un jeroglífic dins d'un

requadro (Serej, que correspon al nom del faraó) secundat per dos caps d'aspecte humà, però

amb dos grans banyes, i pel fet de que tinga faccions humanes amb altres animals, es pot

considerar que es tracten dos representacions d'Hathor, la deessa mare.

En el registre central apareix a grans mides, utilitzant la tècnica de perspectiva jeràrquica, una

figura amb una corona bombada, la corona blanca, corresponent a l'Alt Egipte.

También lleva una barba postiza y un faldellín corto con una cola de buey. Con la mano derecha
eleva una maza y con la mano izquierda parece sujetar a una persona que se encuentra

arrodillada, por el pelo. Por estos atributos podemos confirmar que el personaje central se trata

del rey Narmer, que está a punto de masacrar a un enemigo vencido. Esta representación alude a

la conquista del Norte del país por parte del rey, e inaugura una iconografía para demostrar el

poderío militar de los faraones.

Narmer viene acompañado por un personaje secundario que se puede ver detrás de él, esta

figura que tiene un tamaño menor, lleva unas sandalias y una jarra, además aparece sin pelo en la

cabeza, por lo que se ha identificado como su «portador de sandalias» o mayordomo personal,

que probablemente sea un sacerdote, tal como indican su cabeza rapada y la jarra para

libaciones.

A l'altre costat es pot observar la figura d'una au, concretament un falcó, que es correspon al déu

Horus. Es troba posat sobre sis tiges de papir que fan referència al Delta del NilDavall Egipte, i

sotmet un enemic agafant-ho amb un ganxo pel nas; esta iconografia simbolitza com el déu

s'apropia de la respiració o la vida d'aquells que s'oposen a ell. La inclusió d'Horus està

relacionada amb la creença que el faraó era realment una encarnació del déu en la terra, i que els

seus actes estaven guiats pels poders celestials. La figura és un reflex del faraó conquistador que

va sotmetre la regió del Delta i va aconseguir unificar per primera vegada tota la Vall del Nil,

imposant l'orde sobre el caos. Finalment, en el registre inferior es distingixen dos enemics

espantats que fugen de la còlera de Narmer.

Cara 2:

Té quatre registres. El primer és paregut al del revers, amb una inscripció emmarcada entre dos

caps amb banyes de vaca. En el següent registre apareix Narmer amb la corona roja del Davall

Egipte i altres atributs que demostren la seua autoritat, com la maça i el flagell. De nou està

secundat pel portador de sandàlies, que en este cas porta un atuell per a purificacions. Davant

del rei es troba el seu visir i quatre portaestendards que al·ludixen a unes quantes prefectures del

país. A la dreta s'exposen deu cossos decapitats ritualment, amb els caps col·locades entre les

cames, que al·ludixen a la victòria de Narmer sobre els seus adversaris. Sobre ells es disposa
novament un falcó i una barca simbòlica.

El tercer registre està ocupat per dos fantàstics quadrúpedes amb llargs colls entrellaçats, que

dos servents s'esforcen per aferrar fermament amb cordes. Amb tota seguretat es tracta d'una

al·legoria de la unificació i la pau aconseguida entre el Nord i el Sud d'Egipte gràcies al domini

del faraó.

Finalment, en el quart es mostra a Narmer personificat com un poderós bou capaç de derrocar

les muralles d'una fortalesa mentres un dels seus enemics jau davall els seus peus. Segons els

historiadors, esta escena ha de representar la crida «victoria blanca», última fase de la guerra per

la unificació d'Egipte.

En resum, la Paleta de Narmer és tot un exercici de propaganda sobre el poder polític i militar

del faraó. Això s'expressa no sols en el caràcter laudatori de les escenes i en la introducció de

determinats símbols d'autoritat, sinó també en el fet de representar al rei com la figura més gran.

D'altra banda, la destresa tècnica en el polit de la pedra va permetre a l'escultor aconseguir

nivells de qualitat artística superior als del Període Arcaic, plasmats fonamentalment en la

representació de les anatomies humana i animal.