Cultura i Valors

Ètics

2n 1
Nom i cognoms:
2
INTRODUCCIÓ AL CURS
Aquest any, a raó d’una hora a la setmana, tindrem temps d’aprendre coses que no figuren en els
vostres llibres de text de Ciències naturals, Matemàtiques o Història. Llegint, escoltant,
pensant i dialogant tindrem ocasió de saber de nosaltres mateixos i de la nostra manera de fer
front i jutjar les circumstàncies de la vida. El tema sembla interessant, oi?
Potser, per començar, hauríeu de reflexionar sobre uns fets aparentment senzills: heu nascut en
un temps i un espai, en una cultura* determinada, dins d’una família, amb més o menys coses
al voltant; heu après coses de diverses fonts i persones, heu fet alguns amics i teniu el cap ple
d’idees i desitjos. Us heu incorporat a un món humanitzat, no feu front a la naturalesa com
els animals, sinó que adquiriu la llengua, els sabers i les pautes per ingressar a la comunitat
ciutadana. No viviu en un món qualsevol, sinó que heu de tenir en compte les normes que hi
ha dins la família, a l’escola, al carrer, a la societat en general. Per on mireu, trobareu gent que
té relacions diverses amb vosaltres: són amics, pares, avis, germans, companys de classe,
professors, simplement coneguts, veïns d’escala, gent del barri, la resta de ciutadans. Mai no
estem sols, sinó envoltats de persones amb diferents rols, costums i punts de vista amb les quals
hem de conviure.
Precisament aquest és el fet més rellevant. Vivim amb els altres, entre persones, pendents
d’elles i vinculats a través de diverses relacions i normes. Per aquest motiu cal tenir-les en
compte, no ens són indiferents. D’elles puc aprendre, les puc imitar, d’elles he rebut amor, fins i
tot les llengües que parlo; altres m’ajuden quan tinc problemes, altres m’enamoren, em fan riure
o plorar, em fan enfadar, altres les admiro, altres surten a la tele, unes són famoses, altres més
anònimes... En general, moltes persones ens importen.
Si et fixes bé, hi ha una gran distància entre les accions humanes i aquells fets que ocorren en
la naturalesa i que no són resultat de cap decisió dels éssers
humans. La pedra no decideix caure cap al terra quan és llençada cap
a dalt; el volcà no tria esclatar en un moment determinat; l’aigua no
decideix apagar el foc voluntàriament; les aus migratòries no
decideixen anar més al sud quan fa fred; no decideixo tenir gana al
migdia o suar quan corro. Aquests fets no responen a cap opció ni
llibertat. Són com són per naturalesa, determinats per un
conjunt de causes i lleis que afecten fenòmens físics o fisiològics on
no intervé la voluntat humana.
En canvi, una bona colla de coses estan a les nostres mans i són el
resultat de decisions lliures que s’han pres al llarg de la història i que
no eren al món: tenim parlaments, democràcia, escoles, hospitals, ciència, matèries diverses
d’estudi; ens dediquem a múltiples activitats com estudiar, fer esport, llegir, contemplar o
produir obres d’art, xerrar; fem projectes que donin sentit a la nostra vida tals com formar una
família, preparar-nos pels estudis superiors, aprendre un ofici, viatjar
pel món. En el dia a dia prenem decisions individuals de diferent grau
d’importància: fer o no els deures encomanats, seguir les indicacions
dels adults, ajudar els amics, fer la guitza a un company que no em cau
bé, intentar parlar amb la noia que m’agrada, triar la roba que em
posaré, estar pendent dels avis, passejar el meu gosset, etc.
Si et fixes, aquestes accions que les persones fem podrien no fer-se o
fer-se de moltes maneres. No ocorren de forma obligatòria al
marge de la meva voluntat. Són, com hem dit, lliures. És en aquest
terreny d’accions i fets on situarem la nostra activitat. Inevitablement
ho farem guiats per preguntes: què és el que haig de fer en cada
moment? Què és allò bo? Quan faig les coses malament? Com podria ser màximament feliç?
Puc aprendre a decidir bé? Es pot millorar la qualitat de les meves decisions? Dona tot igual o
hi ha coses més valuoses en la vida que d’altres?
3
Totes aquestes preguntes són importants, potser les que més a la vida, però no són científiques.
No parlen de fets del món, sinó de valoracions sobre les accions humanes, de quines són
preferibles a d’altres. Són preguntes filosòfiques* i pertanyen al territori de la moral*. Aquest
és l’objecte d’estudi en aquest curs. Ens dedicarem a la reflexió ètica*, sobre els valors de les
accions i l’ús de la nostra llibertat. Us asseguro que podreu aprendre moltes coses si teniu la
disposició adequada. Comencem, fem camí poc a poc.

EXERCICIS
Respon, amb l’ajut del professor, les preguntes següents:

1. Què diferencia els fets naturals de les accions humanes?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................
2. Com són les preguntes filosòfiques? Què és la Filosofia?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................
3. Què és la cultura?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................
4. Què són els valors? I l’ètica? Anomena quatre valors importants.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

5. Dels valors següents, assenyala els que són propis de la formació acadèmica i que haurien
de predominar a les aules de l’institut. Després assenyala en vermell quins creus que
realment es donen:
VALORS FORMACIÓ POSITIU NEGATIU
RESPECTE, ORDRE, DISCIPLINA
DESPRECI, INDIFERÈNCIA PEL SABER
4
 MÈRIT, APRECI PER ALLÒ BEN FET
ESFORÇ, LLUITA PER SUPERACIÓ
VAGÀNCIA, INCOMPLIMENT
DIVERSIÓ, IRRESPONSABILITAT, DESCONTROL
AMABILITAT, BON TRACTE
VIOLÈNCIA, IMPOSICIÓ, ABÚS
ATENCIÓ, SILENCI, CONCENTRACIÓ
HUMILITAT, DISCRECIÓ, RESPECTE AUTORITAT

6. Assenyala quins valors, qualitats o actituds dels següents consideres positius i quins
negatius en el teu ambient és pròxim d’amics o família:
VALORS POSITIU NEGATIU INDIFERENT
TENIR UN BON FÍSIC
TENIR CULTURA
SABER PARLAR I ESCRIURE BÉ
CONEIXER EL MÓN
SER CONEGUT A LES XARXES
SER DIVERTIT
SER GROLLER
ESTAR A LA MODA
SER UN BON LECTOR
FER NOMÉS ALLÒ QUE M’AGRADA
RESPECTAR ELS PROFESSORS
MENYSPREAR LA GENT GRAN
LA LLIBERTAT EN L’ÚS DE LA LLENGUA
FER ELS DEURES
ESTAR CONNECTAT MOLTES HORES AL
DIA
OBEIR ALS PARES
MENTIR SI TREC ALGUN BENEFICI
CRIDAR L’ATENCIÓ
INTENTAR AGRADAR SEMPRE ALS
ALTRES
ESTAR EN UN AMBIENT TRANQUIL

7. Diferencia entre fets i accions humanes, posant-los a la columna corresponent:

VALOR FET
LA MORT D’UN AMIC PER UNA MALALTIA
COMETRE UN ASSASSINAT
COMPARTIR EL MEU ENTREPÀ
PREFERIR LLUITAR QUE RENDIR-ME
INTENTAR SER RESPONSABLE
POSAR-ME LA MASCARETA
CONTAGIAR-ME D’UN VIRUS
SUAR QUAN FA CALOR
PREFERIR IGUALTAT DE DRETS I DEURES
SER RIC

8. Digues quins aspectes de la llista encaixen en la definició de què són els valors:
SÍ NO
Parlen més aviat de com haurien de ser les coses que de com són
Indiquen preferències de les persones
Són pures descripcions de fets que ocorren
Són aspectes del caràcter de les persones que es mostren en la seva conducta
Són un conjunt de coses, qualitats o accions que valorem com a positives o negatives
No impliquen mai la voluntat
Són les coses que passen i no podrien ser d’una altra manera
Són judicis que fem sobre els fets

5
 Són científics i no varien en el temps
Varien en el temps i alguns d’ells gaudeixen de forta acceptació

9. Quins valors predominen en cada una d’aquestes àrees?

Un equip de futbol:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una família:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una empresa:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una xarxa social:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
La religió cristiana:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una bona classe:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una mala classe:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Una colla d’amics:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

6
ACTIVITAT 1

HEM DE PARLAR...
L’AMBIENT DE TREBALL. PER REFLEXIONAR I DIALOGAR CAL PAU I
SERENITAT
Per fer determinades tasques és molt important tenir les condicions adequades. Com millors
siguin aquestes condicions, més rendibles poden ser els resultats. Pensem quines han de ser les
condicions que encaixen més bé en l’activitat que volem dur a
terme, que consisteix a pensar, a interrogar-nos i a mirar de
créixer entre tots a través del plantejament de certes qüestions
vitals.
Fem una roda per veure quines són les condicions que considerem
necessàries en una activitat com la que proposem. Les anotarem a la
pissarra. Mirem si les nostres indicacions permeten completar el
quadre següent indicant si són les adients o les hem de rebutjar:
C.D.Friederich: Caminant sobre mar de núvols

CONDICIONS I AMBIENT DE TREBALL SÍ

Ha d’haver-hi silenci i tranquil·litat.

Puc dir el que em dona la gana en cada moment.
Només hi pot haver una veu parlant en cada moment.
Raonarem les opinions.
Si ja tinc una opinió, no cal escoltar massa la dels altres.
Hem d’aixecar la mà si volem intervenir.
Puc canviar les meves opinions si veig que d’altres són millor justificades.
Tothom ha de sentir-se relaxat per a poder expressar la seva opinió.
L’important és acabar tenint raó jo i sempre poder dir la meva.
Serà bo oferir exemples de les idees que es sostenen.
Per criticar una opinió que em sembla mal justificada cal oferir contraexemples.
És més important vèncer que convèncer.
És més important convèncer que vèncer.
Serà bo fer-se i fer preguntes.
Procuraré convèncer els altres de la meva opinió.
No es poden criticar les opinions dels altres.
Caldrà seguir el fil dels arguments en el diàleg que s’estableixi.
Podran parlar diverses persones alhora.
Com més persones hi participin, millor.

EXERCICIS
Un decàleg (literalment “deu paraules o expressions”) és un conjunt de normes i principis
bàsics per a dur a terme una acció.
7
1. A partir del que has assenyalat en la taula anterior, intenta establir en les teves paraules
un decàleg per a ser un bon dialogant i membre d’aquesta activitat:
1

10

2. Quina diferència pot haver entre xerrar, discutir i dialogar?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

3. Fes correspondre cada concepte amb la seva frase corresponent:

XERRAR Defensar interessos oposats en una conversa
Examinar entre diverses persones un assumpte per aclarir-lo
Comentar amb uns amics com m’han anat les vacances
DISCUTI Oposar-se a una afirmació contrària al meu punt de vista
R
Deliberar per arribar a un acord o la millor solució possible
Examinar a fons una qüestió amb els seus pros i contres
DIALOG Oferir raons que justifiquin la meva posició en la conversa
AR
Sortir-me’n amb la meva, voler tenir raó i que me la donin

4. Parlem ara de les virtuts* del bon estudiant, d’allò necessari per aprendre. Comencem per
la lectura d’una faula tradicional que té incorporada la seva ensenyança final. Intentem
junts extreure el seu significat respecte la disposició de les persones a reconèixer les seves
febleses o a excusar-se fàcilment davant si mateix i els altres:

8
LA ZORRA Y LAS UVAS
Es voz común que, a más del mediodía,
en ayunas la zorra iba cazando.
Halla una parra; quedase mirando
de la alta vid el fruto que pendía.
Le causaba mil ansias y congojas
no alcanzar a las uvas con la garra,
al mostrar a sus dientes la alta parra
negros racimos entre verdes hojas.
Miró, saltó y anduvo en probaduras;
pero vio el imposible ya de fijo.
Entonces fue cuando la zorra dijo:
"¡No las quiero comer! ¡No están maduras!"
No por eso te muestres impaciente
si se te frustra, Fabio, algún intento;
aplica bien el cuento
y di: ¡No están maduras!, frescamente.

Félix María Samaniego (s. XVIII)

Apunta aquí la primera interpretació que tu fas del text:

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

5. Ara, després de valorar les diverses interpretacions de la classe intenta veure amb quines
d’aquestes idees pot coincidir:
N
INTERPRETACIONS SÍ
O

Sempre volem quedar bé davant dels altres, fingint ser més del que som
Tenim una enorme capacitat de buscar excuses a les nostres limitacions
L’orgull és una força molt poderosa, més que reconèixer la veritat
Solem menysprear allò que sabem que no podem tenir
Allò que no surt a la primera cal deixar-ho de banda
Ens costa admetre la manca de força per assolir una cosa que volem
És millor buscar-se excuses que admetre el fracàs
És covard qui fingeix que una cosa no l’interessa per no mostrar la seva ignorància

6. Finalment apliquem l’ensenyança a l’estudi:

P.e.: Ara puc entendre millor l’estratègia que utilitza un company quan diu que no l’interessen les
matemàtiques. El que passa és que té una feble formació, mai no les ha treballat i no les entén però vol
enganyar-se quan diu “no m’interessen”, perquè té por de fer el ridícul o quedar malament. El que passa
és que s’enganya i així mai no podrà millorar.
Un altre estudiant diu que llegir és avorrit però el que realment passa és que...
9
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Una companya diu que no cal tenir en compte les errades d’ortografia però el que realment passa és
que...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Una persona diu que no vol deixar de fumar però el que realment passa és que...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Una persona tímida diu que més val estar sol que mal acompanyat però el que realment passa és que...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Conclusions:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
7. Investiga què és la “síndrome de les finestres trencades” i relaciona-ho amb l’ambient
necessari a classe i a l’institut. Exposa les teves conclusions.
Pots consultar: https://www.alexrovira.com/soluciones/articulo/la-teoria-de-las-ventanas-
rotas o https://lamenteesmaravillosa.com/la-teoria-las-ventanas-rotas/
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

10
ACTIVITAT 2

ADEQUAR-NOS ALS CONTEXTOS

ON SÓC? AMB QUI ESTIC? QUÈ CAL FER?
Ara que ja hem determinat com actuarem d’ara endavant per tal de reflexionar conjuntament,
plantejarem la primera qüestió moral a tenir en compte. Precisament perquè no estem sols i
necessitem de moltes maneres els altres, caldrà regular la nostra conducta en funció d’on
estiguem i amb qui estiguem. Vegem-ho.
Un context és el conjunt de circumstàncies que envolten una acció o situació. En un context
de broma jo puc formular una expressió o dur a terme una acció que fora d’aquest context pot
arribar a ser insultant o molesta. En el context familiar puc fer coses que no puc fer en d’altres
contextos, com per exemple l’escola o un espai públic.
El context és molt important perquè determina com serà entesa una acció, si serà admirable i
valorada o si serà mal vista i reprovable*. Per això he de tenir molt en compte el context i les
seves normes de funcionament i comprensió. És una feina que em toca a mi en la mesura en
què la meva acció és vista, compartida o jutjada pels altres i determinarà el judici que
mereixerà. Penseu que un mateix fet, per exemple tocar la pilota amb el peu, té diferent
consideració en funció del context esportiu on som: serà una acció vàlida al futbol però
sancionada al basquet i al tennis. En els tres esports hi ha normes diferents.
La convivència entre les persones es facilita quan totes entenen en quin context es troben i
fan allò que pertoca al mateix. És una altra manera de dir que s’han d’acomplir les normes
de convivència i respecte pels altres i per allò comú que està en joc. Cal desenvolupar
sensibilitat, consciència d’on som i capacitat d’adaptació. D’això en direm maduresa.

EXERCICIS
1. Valora els exemples següents i digues si encaixen en el context i per què:
SÍ
ACCIÓ CONTEXT JUSTIFICACIÓ
/NO

Jugar a pilota Estic al passadís de l’institut

Posar-me els shorts Vaig al funeral de l’àvia

Dir: “Què passa noi?” Entro a la consulta mèdica

Cridar fort: “foc!” Detecto l’inici d’un incendi

Utilitzar el mòbil El professor està explicant

Fer-se un petó als llavis Estic a classe o al passadís

Posar-me els shorts Vaig a la platja

Estic de broma a una sala de

Cridar fort: “foc!”
festes plena de gent

11
 Em trobo al meu amic de
Dir: “Què passa, noi?”
classe, tot passejant

Jugar a pilota Estic al pati de l’institut

Fer-se un petó als llavis Estic a casa amb qui estimo

Al carrer truco als pares

Utilitzar el mòbil
avisant que estic arribant

2. Què has tingut en compte a l’hora de decidir quan estava bé o malament l’acció?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.......................................................................................................................
(Exemples de resposta: les conseqüències, els drets dels altres, el bé comú, les normes de
cortesia, el judici dels altres, etc.)

3. En quin context estarien ben realitzades les accions següents?

Cridar:
(Ex. En cas d’alarma, per avisar d’un perill).
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Córrer:
(Ex. Practicant esport).
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

4. En quins contextos estarien mal realitzades les accions següents?

Posar-me els auriculars amb música:
(Ex. Quan m’estan parlant).
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Utilitzar el mòbil:
(Ex. Quan condueixo).
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

Parlar:
(Ex. Quan algú està parlant en aquell moment).

12
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

Anar en bicicleta o patinet:

(Ex. Per la vorera del carrer on passen els vianants).
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

5. Quines coses es poden fer a casa i no es poden fer a l’institut?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
6. Quines coses pots fer al carrer que no pots fer a casa o a l’institut?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
7. Quines coses es poden fer a casa quan estic sol i no puc fer quan soc amb la família?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

8. Podries trobar un lema possible pel que has après? Per exemple, “cal fer allò que toca
quan toca i on toca”; “donde fueres, haz lo que vieres”...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
9. Què significa “reprovable”?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

13
ACTIVITAT 3

LES NORMES
EL PAPER DE LES NORMES
Quan tothom té en compte el context on es realitzen les accions, la convivència és millor i els
fins que es pretenen són més fàcils d’assolir. Si a classe hi ha silenci i parlem d’un en un,
tothom tindrà la possibilitat de concentrar-se i aprendre; si no cridem al passadís ens podrem
entendre tots millor i moure’ns amb més calma; si no fem el ruc a les escales, tothom podrà
baixar o pujar-les tranquil·lament i sense cap perill.
Els éssers humans vivim entre normes (regles, codis, reglaments, instruccions, ordres, costums)
que estan pensades per viure millor, més ordenadament, i evitar en la mesura del possible
la presència de conflictes. Les normes diuen el que cal fer i el que està prohibit. Això vol dir
que si no fem cas a les normes haurem de tenir en compte les conseqüències. Aquestes inclouen
els càstigs (m’han posat una multa per aparcar en un lloc indegut); conseqüències penoses (per
no estar atent a classe, he perdut oportunitats d’aprendre coses o anotar els deures d’avui; per
parlar amb el mòbil mentre conduïa m’he distret i he ratllat la carrosseria); també puc tenir
remordiments (si no hagués mentit, ara ella confiaria en mi).
Moltes vegades sentim que les normes són difícils de seguir perquè xoquen amb els meus
interessos, gustos o desitjos (no vull anar a l’escola, ni llevar-me d’hora; tinc molta pressa i
avanço aquest cotxe en un lloc indegut; em ve de gust posar la música ara mateix malgrat
molesti al veïnat; llenço un paper al terra perquè em fa nosa carregar-lo a sobre; els pares em
renyen perquè passo hores jugant a l’ordinador i no faig els deures). Cal entendre des d’ara
mateix que totes les persones tenen interessos i gustos diferents i que si no hi haguessin normes
la recerca de les seves satisfaccions individuals portaria a tenir molts problemes de convivència,
conflictes, fins i tot violència o la mútua destrucció. Viure amb els altres implica deures,
limitacions, no fer allò que voldria si estigués sol. Caldria anar deixant les excuses a mesura que
ens fem madurs i acomodar la nostra acció al que toca, a allò que s’ha de fer per deure i no per
gust.

Exemple d’un creuament sense semàfors en una capital europea.

EXERCICIS
1. Per què serveixen les regles?
14
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

2. Reflexionem tots junts sobre les normes amb l’ajut de la taula següent:
Estàs d’acord (A) o estàs en desacord (D) amb els enunciats següents? Digues per què sí o per què no.

A D ?
Les regles són necessàries
Sense regles les coses funcionarien millor
Cal seguir les regles només si em semblen bé
Sense regles (deures) no hi hauria drets
No acomplir les lleis mereix sancions
Encara que algú no vulgui obeir una regla, la regla val per a ell igual
Quan algú és incapaç d’obeir una regla, la regla no val per a ell
De vegades les lleis em molesten; de vegades m’ajuden
Algunes regles ens són imposades per altres persones
Nosaltres inventem algunes regles i les imposem als altres
Inventem algunes regles i ens les imposem a nosaltres mateixos
Una regle sense sancions previstes no seria atesa per ningú

3. Conclusions de l’activitat anterior:

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

4. Què passaria si tinguéssim una llei que no tingués previstes sancions en el cas
d’incomplir-la?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

15
5. Què passaria no hi haguessin normes? Reflexiona possibles conseqüències en cada
context:

Ex.: cada estudiant arribaria a l’hora que volgués i no es

Arribada puntual dels estudiants a l’institut podria donar la classe, ja que hi hauria interrupcions,
repeticions i tots sortiríem perdent.

Estar al passadís entre classes

Circular per l’autopista

Esperar el torn a una botiga

Fer un debat

Jugar al futbol o a un joc de sobretaula

Agafar una motxilla d’un company perquè

m’agrada

Aparcar a un gual o a un pas de vianants

Pagar impostos fent la declaració de la

renda

Veure com un company més fort que un

altre abusa d’ell i l’insulta

16
6. Què passaria si tinguessis un anell que et fes invisible? Seguiries les normes? Quina
reflexió et suggereix aquest experiment mental? És fàcil, doncs, seguir algunes normes?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

7. Què volem dir amb l’expressió “la llei de la selva”? Què té a veure aquesta expressió amb
el paper de les normes en una societat?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

8. Quines normes creieu que caldria arbitrar si volem dur assolir aquests fins? Agafem algun
exemple dels següents:

a. La classe vol passar cinc dies en una casa que ens deixen al camp.
b. Volem organitzar la festa de Carnestoltes al centre.
c. Volem fer un debat a classe.
d. Dos germans volen veure programes de televisió diferents i només hi ha una tele.
e. Vull aprovar el curs i també jugar al futbol i a la consola.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
..................

9. Escriu algun lema que resumeixi la idea més important del que hem après. Exemple:
“sense normes, no podem fer res”
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

17
ACTIVITAT 4

LES NORMES DEL CENTRE

ANALITZEM LES NORMES DE L’INSTITUT
Al centre convivim a diari al voltant de 500 persones. Ara anem a reflexionar sobre les normes
que ens permetran estar bé al nostre institut i, en concret, a l’aula. Totes elles han sigut o seran
presentades pels vostres tutors de grup. El més important és que sapigueu veure que totes elles
tenen sentit, és a dir, es poden justificar racionalment. Per tant, no són capricis, ni
suggeriments o consells. Són instruccions d’obligatori acompliment que, en el cas de no ser
respectades, suposarien conflictes, disfuncions i també advertiments o sancions.
Allò realment important és que, vingueu d’on vingueu, tingueu el nivell acadèmic més alt o més
baix, us hagin criat amb unes bones maneres o amb relaxació, a partir del moment en què us heu
matriculat a l’institut sereu membres de ple dret de la nostra comunitat educativa. Això significa
que tindreu drets i deures, igual que tota la resta de companys. Estareu, doncs, sota l’imperi de
la llei educativa, que us exigirà que feu coses i que no en feu d’altres. Això és el que passa, de
fet, en tota societat de dret. Els seus ciutadans, amb independència del seu lloc de naixement,
sexe o condició social, veuen emparats els seus drets i explicitats els seus deures en la
Constitució* i les seves institucions. D’aquesta manera resta regulada la seva convivència i tot
l’ordre legal de l’Estat per tal que ningú no faci quelcom fora dels procediments i disposicions
previstos en ella.

EXERCICIS
1. Quines normes podríem formular per tal que la nostra classe funcionés de forma adient?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................

2. Quines justificacions racionals donaries per establir-les? Quins fins voldries aconseguir
gràcies a la seva presència?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................

18
3. Anem ara a mirar de prop i comentar les normes de funcionament de la classe. Observa les
similituds i diferències amb les lleis que vosaltres heu proposat en l’exercici 1. Anota a
continuació les més rellevants.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................................
4. Quina diferència hi ha entre una norma i un consell o un suggeriment?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

5. Quins conflictes més habituals es podrien donar en aquestes situacions al centre? Quines
normes creus que podríem aplicar per evitar-los?

SITUACIÓ CONFLICTE NORMES POSSIBLES

Al pati, una part dels

alumnes vol jugar al futbol i
d’altres volen xerrar o jugar
a la corda

Un company sempre parla

quan no toca i interromp
sovint la classe

A les escales, alumnes

baixen a gimnàs i música
mentre d’altres pugen a les
seves classes

Tenim les taquilles al

passadís i allà guardem molt
material escolar per les
diverses classes del matí

Falta un professor i encara

no ha passat la persona de
guàrdia per la classe

19
 Volem entrar a la nostra
aula i estan a punt de sortir
l’alumnat que l’ocupava
aquella hora

6. Què és una Constitució? Per a què serveix? Què passaria si no la tinguéssim en compte?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................

7. D’entre les accions següents, quines et semblen més greus (G) o més lleus (LL) i per tant
quines mereixen sanció més important o només advertiments? Què passa amb la reiteració*?
a. Copiar a un examen. [ ]
b. Mirar per la finestra mentre el professor explica. [ ]
c. Dirigir-me de forma humiliant a un company.[ ]
d. Fer una foto amb el mòbil a una classe. [ ]
e. Arribar tard un matí perquè he perdut l’autobús. [ ]
f. Deixar-me tots els dies el material de classe. [ ]
g. Cridar pel passadís. [ ]
h. Guixar la taula amb bolígraf. [ ]
i. Barallar-me a la porta del centre. [ ]
j. No portar fets els deures de casa un sol dia. [ ]
k. En una visita a un museu, no atendre les explicacions del guia i el professor. [ ]
l. Que em soni el mòbil a l’aula. [ ]
m. Falsificar les notes. [ ]
n. No lliurar els exàmens a casa perquè no vegin la mala nota que he tret. [ ]
o. Muntar una banda amb companys per intimidar a d’altres. [ ]
p. Deixar-me la gorra posada a classe. [ ]
q. Portar una roba inapropiada, poc decorosa. [ ]

20
ACTIVITAT 5

PRENDRE DECISIONS
ESTEM OBLIGATS A PRENDRE DECISIONS
No arribem al món amb un manual d’instruccions. No tenim la clau de com viure bé ni com ser
feliços ni com fer el millor en cada moment. A cada passa que dono he de prendre decisions,
algunes més rellevants que d’altres. Algunes són irreflexives, fruit del costum (triar una ruta per
arribar al matí a l’institut), d’altres són el resultat de la
meva experiència (posaré el despertador a les set per
tenir temps d’esmorzar); altres són el fruit de la reflexió i
la valoració de molts factors (vull estudiar enginyeria a la
Universitat).
Algunes decisions ens situen davant dilemes* i ens
mantenen en el dubte i la inquietud fins que decidim
actuar. Sabem que totes les decisions tenen
conseqüències i per tant caldrà escollir sempre la que
creiem millor d’entre totes les opcions. Al fet de poder i, de
fet, haver de decidir a cada moment, li diem llibertat* i a
la capacitat de decidir per mi mateix sense seguir només
les ordres dels altres li diem autonomia*. D’altra banda, a
la capacitat d’assumir el resultat i les conseqüències de
l’acció li diem responsabilitat*.
Com a mínim, hem de ser conscients que molt sovint
decidir no és fàcil. Precisament perquè cada acció té conseqüències, caldrà sempre valorar els
avantatges, inconvenients i dubtes que genera cada possibilitat d’acció que tenim. Penseu de
quantes coses ens hem penedit després de dur-les a terme; quantes vegades hem jutjat
precipitadament una persona o situació; quantes vegades hem pres decisions que han comportat
més inconvenients que avantatges. Dubtar és, a vegades, molt bo.

EXERCICIS
1. Què et suggereix la imatge de l’inici de la pàgina respecte el tema que tractem?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

2. Què signifiquen els termes llibertat, autonomia i responsabilitat?

Llibertat: ........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..............................

Autonomia:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

21
..........................................................................................................................................................
............
Responsabilitat: .............................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.........................................

3. Què podem fer quan tenim molts dubtes?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
4. Si tenim diversos avantatges i també inconvenients, com resoldrem prendre una decisió?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

5. En la taula següent, indica per a cada tema possibles (A) avantatges, (I) inconvenients i
(D) dubtes. Pensem conjuntament i oferim els nostres arguments a la classe.
TEMES A I D

Utilització dels
ordinadors a classe

No permetre els
cotxes privats a la
ciutat

Portar uniforme a
l’institut

Votar als setze anys

Permetre pisos
turístics a les
comunitats de veïns

Anar en patinet per

la ciutat

22
 Fer molt esport
d’alta intensitat

6. Intenta trobar un lema que resumeixi allò essencial d’aquesta lliçó? Exemple: “si ho
hagués pensat abans...”
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
7. T’atreveixes a fer un dibuix que pugui reflectir el sentit del teu lema?

(Aquí tens dos possibles exemples, sobre l’acceptar o no una invitació a consumir drogues i les seves conseqüències).

23
ACTIVITAT 6

DELIBERAR
PREJUDICIS I FALLES EN ELS DIAGNÒSTICS
Hem dit que tota decisió implica conseqüències i que les decisions s’han de poder justificar
racionalment, no perquè sí o d’una forma precipitada. Moltes vegades les nostres decisions es
basen en dades errònies, en molt poca informació i es prenen de forma poc pensada.
Igual que un metge només pot aplicar un bon remei si ha fet un bon diagnòstic, nosaltres
haurem d’evitar precipitar-nos i procurar disposar de la màxima informació i valoració de les
conseqüències de les nostres accions abans de dur-les a terme. No val fer una cosa sense pensar
i després creure que lamentant-ho o demanant perdó als afectats n’hi ha prou. Sempre és millor
aturar-nos i acostumar-nos a reflexionar. El raonament que vincula les decisions i les seves
conseqüències és el condicional, aquell que diu:
“si faig tal cosa, aleshores hi haurà aquests efectes previsibles”.
Deliberar* és, doncs, anticipar conseqüències, valorar els pros i els contres en base a la
màxima informació de la qual puguem disposar.
Una de les maneres més habitual d’espatllar les nostres deliberacions és basar-les en prejudicis.
Un prejudici*, com el seu nom indica, és acceptar quelcom com a vertader sense haver-ho
reflexionat suficient. Suposa admetre fets, opinions i informacions sense cap dubte pel fet de
venir d’algú a qui concedim confiança o simplement perquè es repeteix molt als mitjans com la
tele o internet. En totes les societats hi ha presents prejudicis i tòpics* que es mantenen malgrat
que no tenen cap fonament en la realitat.
A més, poques vegades fem esforç per contrastar la informació de que disposem. A internet,
per exemple, hi ha moltes coses bones, ben justificades, però n’hi ha moltes d’altres sense valor
ni fonament. A vegades, simples rumors, frases fora de context o mentides corren com la
pólvora i són acceptades per milions de persones fins que algú demostra la seva inconsistència.
Sembla necessari que abans d’opinar, dir o fer quelcom, fem un esforç per sospesar la
informació al nostre abast i assegurar-nos de la seva veracitat.

EXERCICIS
1. Llegeix el text següent i resumeix a continuació la seva idea principal.
S’ha dit que la racionalitat és l’habilitat d’anar més enllà del present i de tenir en compte la relació amb el
passat i amb el futur d’allò que s’està fent en un moment donat. Qualsevol individu que consideri què ha
de fer en una situació moral ha de tenir en compte el bé i el mal que podria produir l’acció que es
contempla. S’ha de considerar el bé que es faria als altres, i no sols el bé que es faria a un mateix.
Igualment, s’ha de considerar el mal que es faria als altres, i no sols el mal que es faria a un mateix. Bé
per als altres, bé per a un mateix, mal per als altres i mal per a un mateix són quatre de les consideracions
que un individu moral s’ha de fer. Cap d’aquestes consideracions tota sola no és absoluta, però no se’n
pot ometre cap quan es considera què s’ha de fer.
Lipman i Sharp, Ètica i convivència

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
24
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................

2. Completa els supòsits següents vinculant causes i efectes, tot anticipant les conseqüències.
1. Si algú va traient les potes d’una taula, d’una en una, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Si demà és un dia normal de classe però tu dius al teu amic que demà no hi ha classe, què és probable
que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. Si algú posa engrut al seient d’un altre, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
4. Si un mapa de carreteres no s’assembla al territori del qual hauria de ser mapa, què és probable que
passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. Si la gent aboca metzines als rius i llacs, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. Si vaig a dormir molt tard, al matí següent, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
7. Si passes moltes hores al dia davant la pantalla, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
8. Si menteixo a tothom, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
9. Si no llegeixo mai cap llibre, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
10. Si habitualment menjo molt de greix i poca verdura i fruita, què és probable que passi?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

25
3. Què es necessita per definir bé un problema i establir una bona deliberació?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
4. Recordes alguna ocasió on tu o algú conegut “fiqués la pota” per oblidar detall, no
contrastar alguna informació o per fer suposicions precipitades? Busca un exemple
representatiu.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
5. Defineix amb les teves paraules què és un prejudici i què és un tòpic.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.......................................................................................................................
6. Analitza els prejudicis que poden estar implicats en les situacions següents:
a. Aquest noi de classe està molt gras. Segur que menja com un animalot i és un deixat.
..................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................
........
b. Aquella alumna nova no parla amb ningú perquè és molt avorrida.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
c. M’estima molt perquè l’altre dia es va barallar amb un altre noi per mi.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
d. M’agrada que sigui gelós, això vol dir que m’estima!
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
e. M’han dit que en Pepet ha robat coses d’una botiga. Lladregot! Ho he llegit a una xarxa social.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
f. A totes les dones els agrada que els diguin floretes.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
g. Llegir és avorrit.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......
h. No és normal arribar als quinze anys i no haver tingut relacions sexuals.
....................................................................................................................................................
26
....................................................................................................................................................
......
i. Com que no és independentista és un fatxa.
....................................................................................................................................................
....................................................................................................................................................
......

27
ACTIVITAT 7

LA RESPONSABILITAT
LLIBERTAT, NORMES I RESPONSABILITAT
Ara com ara ja tens clares força coses: ens veiem obligats a decidir perquè som lliures; si les
meves decisions s’ajusten a les normes i als contextos la convivència serà millor; les lleis són
precisament l’instrument inventat per la humanitat per evitar els conflictes i limitar els abusos;
com que no visc sol, he de limitar les meves accions al que les lleis i la llibertat dels altres em
permeten. Finalment, he de ser responsable.
Ser responsable és admetre l’autoria d’una acció (p.e.: “jo he estat el responsable de tot el
que ha passat”) i per tant, les conseqüències de la mateixa (p.e.: “era responsabilitat teva
mantenir l’habitació neta”). És a dir, cal “respondre” de l’acció davant dels altres i de mi
mateix. Els nens petits encara no han desenvolupat aquesta capacitat i per això ningú no
culparia un nadó de pintar una paret, pixar-se a sobre o trencar les ulleres de sa mare en jugar
amb elles. En canvi, una persona adulta té aquesta suposada capacitat d’assumir el pes de les
coses que fa, per bé i per mal. Si el resultat és bo, la seva acció es considerarà encomiable*,
meritòria, mentre que si el resultat és perjudicial es considerarà reprovable. A vegades el terme
responsabilitat s’utilitza per referir els deures que tenim (p.e.: “estudiar és la teva única
responsabilitat; aquesta senyora té moltes responsabilitats al treball”) i fins i tot designa un
determinat tret del nostre caràcter que ens indica formalitat, seriositat o disciplina (p.e.: “és
una persona molt responsable”).
La responsabilitat és la marca de la nostra maduresa moral. En canvi, serà immadur aquell qui
no se’n faci càrrec de res, s’amagui del seu paper d’actor, no mesuri les conseqüències de la
seva acció o cregui que les coses passen perquè sí. En el fons, ser responsable implica pensar
en els altres i en mi mateix, tenir en compte el bé comú, el context on em trobo i les
limitacions de la meva acció per respecte a la llei i als altres.

EXERCICIS
1. Què vol dir en cada frase la paraula responsabilitat?
Aquesta persona té moltes responsabilitats. És cap de l’empresa.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Aquest noiet no és responsable. Sempre està jugant a classe.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Qui ha tingut la responsabilitat d’aquesta aigua que hi ha al terra?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vostè és responsable del seu gos. A veure si vigila més què fa, home!
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

28
2. Quines són les responsabilitats més importants que tens a l’institut i a casa?
CASA INSTITUT

3. Amb l’ajut del professor indica què significa l’expressió següent, en relació a la
responsabilitat:
El desconeixement de la llei no eximeix* del seu acompliment.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

4. Ara que ja entens aquesta expressió, analitza si hi ha responsabilitat en els exemples

següents:
Sé que em vaig passar el semàfor en vermell, però és que no el vaig veure!
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vaig donar-li un cop amb el cotxe però ha d’entendre que era fosc, les llums del cotxe no
anaven bé, tenia pressa i molta son.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Li vaig fer caure l’esmorzar però jo anava corrent amb els meus auriculars posats i no el vaig
veure ni sentir arribar. No en tinc pas la culpa!
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Ara no ens deixen entrar a l’església aquests vigilants perquè portem la faldilla i pantalons curts.
No sabíem que no es podria entrar així.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
En aquell país que vaig visitar em van posar una multa perquè vaig conduir una estona per la
dreta. Al meu país i a la majoria d’ells ho fan per la dreta!

29
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

No entenc com em toquen el clàxon tants cotxes si jo vaig tranquil·lament pel centre de
l’autopista, sense molestar ningú.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
No he portat fets els deures, professor, perquè la setmana passada no vaig venir i no ho tenia
apuntat a l’agenda.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
M’han posat un advertiment al centre. Sí, arribo tard però és que pel matí em costa molt llevar-
me i més si vaig a dormir tard com faig sovint.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vaig veure com uns nois amenaçaven a un company però no diré res perquè, si no, tindré
problemes amb ells.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Estava assegut a l’autobús, anava ben ple, i vaig veure com la senyora gran que hi havia davant
meu va caure al terra quan el conductor va haver de frenar. Quin cop es va donar!
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

5. Què vol dir ser responsable per omissió*? Busqueu un bon exemple que ho mostri:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................
6. Podries resumir amb un lema allò més essencial de l’activitat?:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

LOS JUSTOS Jorge Luis Borges

Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire.

El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
30un mal que le han hecho.
El que justifica o quiere justificar
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.
ACTIVITAT 8

IGUALS I DIFERENTS
OBJECTIUS, GUSTOS I MOTIVACIONS. EL BÉ COMÚ I L’ESPAI PÚBLIC.
Si fos Robinson en la seva illa deserta, tot el que fes seria just, legal i bo donat que no hi hauria
cap persona davant de la qual hagués de limitar les meves accions, justificar el que faig o tenir-
la en compte per res. Ja veieu, però, que aquesta situació és irreal i que pel fet de viure en
societat he d’ajustar la meva acció a les normes i al bé comú.
Cal que distingim dos àmbits: el privat, individual, on la
responsabilitat recau en mi mateix o en el meu grup pròxim i
l’àmbit públic, comú, on tot el que es fa és compartit i té
conseqüències sobre tots els altres membres de la societat. A
casa pot ser que hi hagi costums* i maneres de procedir que he
vist des de petit i que ens semblen bé (menjar a les quatre,
posar la tele al matí, posar els peus al sofà, que només la mare
renti els plats) que són molt diferents a les que trobo en casa
d’un amic (allà ningú encén la tele al matí, mai no es posen els
peus al sofà i la feina de rentar els plats es fa per torns). És
possible que cada família s’organitzi bé amb les seves normes
i no hi hagi conflictes. També pot passar el contrari, que
tinguin molts conflictes i és clar que ho hauran de parlar.
Ara bé, quan un membre de la primera família i un membre de la segona es troben en l’àmbit
públic compartit (el carrer, el centre educatiu, una carretera, la cua d’una botiga, l’ascensor),
han d’ajustar-se a la norma comuna, al bé públic, i seran jutjats en termes d’aprovació o
reprovació per la resta de ciutadans (no es posaran els peus al seient del metro, es conduirà
per la dreta, no es llençaran papers al terra). Quan la gent trasllada els seu mode de fer privat a
l’esfera pública (“com que a casa ho fem, ho faig a tot arreu”; “com jo soc així, no vaig a
canviar el meu mode d’actuar perquè ho diguin els altres”) pot interferir amb allò que regula les
accions de tots. Pot ser un bon o un mal ciutadà.
Malgrat que tothom tingui preferències i costums particulars que ens fan únics, diferents, cal
reprimir moltes accions en favor del bé de tots i així evitar conflictes i tenir una millor
convivència. Recorda que les lleis estableixen aquests límits per tal que ningú no abusi des de la
seva llibertat sobre la legítima llibertat dels altres. Tots els ciutadans tenim iguals drets i
deures en aquest espai comú.
Una societat democràtica* necessita de la diferència i de la llibertat, fins i tot avança a través
dels conflictes, però necessita també d’un terreny de joc comú on la llibertat de cadascú pugui
ser realitzada amb garanties i seguretat. Això és el bé comú, allò públic, responsabilitat de
tots. És el que se’n diu ciutadania.

31
EXERCICIS
1. A la taula següent posa a la columna de l’esquerra algun dels trets que et caracteritzen i
posa a la dreta algun de contrari que hagi expressat algun company de classe.
JO COMPANYS DE CLASSE
Un tret del meu caràcter és...

M’agrada molt...

No puc suportar que...

El que faig millor és...

Un objectiu important és...

2. A la taula següent posa a la columna de l’esquerra un costum de la teva família i posa a la

dreta algun de contrari que hagi expressat algun company de classe.
LA MEVA FAMÍLIA LA DELS COMPANYS DE CLASSE
Compartim...

La feina de casa...

L’horari d’anar a dormir és...

El menjar preferit és...

Una cosa especial que fem és...

3. Escriu finalment alguns objectius que compartiu els membres de la classe.

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................
4. Què vol dir l’expressió “no sempre plou a gust de tothom”?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

32
..........................................................................................................................................................
............

5. Què és la democràcia? En una democràcia, tothom ha de pensar igual? Com es resolen les
diferències? Què passaria a una societat on el sistema polític no fos democràtic? Com es
resoldrien les diferències?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

6. En cada un dels exemples següents analitza si estem en un espai comú o privat i quines
regles són les que governen aquest espai.

PRIV PÚBLI LLEI

ESPAI
AT C
L’ascensor de la meva finca

El pati de l’institut

El sofà de casa meva

La banyera del lavabo

Una xarxa social a internet

El passadís del centre

El carrer

Una discoteca

La platja

7. Analitza els exemples següents i decideix quin és el conflicte que es pot generar. Decideix
quins serien els mitjans i les decisions a prendre per resoldre’l pel bé comú.
Volem organitzar un viatge de fi de curs. Uns volen anar a Mallorca, d’altres a París i d’altres a
Madrid.

33
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Hi ha un company a qui li agrada fer bromes pesades. A casa seva sempre estan igual.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Voldria que anéssim junts a l’escola però al Joan li agrada caminar molt lent i a més sempre vol
creuar els carrers fora del pas de vianants.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
M’agrada aquesta música. Pel carrer, la poso a tot volum en el mòbil perquè tothom la senti.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
M’agrada baixar el pendent del carrer que porta a casa meva amb el meu monopatí a tota
pastilla. És emocionant!
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
A classe hi ha una noia que li agrada portar unes faldilles tan curtes que se li veu la roba interior
a cada moment. El professorat i alguns companys estan incòmodes amb la situació.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Hi ha uns quants companys a qui la classe els resulta molt avorrida i es dediquen a parlar.
També ens llencen boletes de paper perquè diuen que així es distreuen.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
El meu gos és molt tranquil i per això sempre procuro passejar-lo sense collar.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
En Joan i la Maria s’estimen molt. Mira com s’abracen i es petonegen al passadís.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

34
ACTIVITAT 9

EL CARÀCTER
SOM UN PROJECTE EN CONSTRUCCIÓ
Moltes vegades sentim que la gent diu: “ningú no em canviarà, soc així, és el meu caràcter i ja
està”. Aquesta expressió potser no és molt encertada. Els
psicòlegs distingeixen entre temperament (allò innat,
biològic), el caràcter (mode de ser que es va constituint amb
l’experiència i els aprenentatges) i la personalitat (mode
habitual de respondre a les situacions que integra factors
cognitius i emocionals). Si fos veritat que res no pot canviar
en la meva visió de les coses, en la meva manera de
comportar-me, en els meus gustos i interessos, seriem com
robots programats des del naixement fins la mort. I això,
com tothom pot entendre, no és així.
Sense negar la importància de les capacitats i limitacions que
em dona la biologia (les cartes que em són donades), jo les
vaig posant en joc de diferents maneres a cada pas que dono
(tothom juga diferent les seves cartes dins la partida) i a través dels meus aprenentatges acabo
consolidant el meu caràcter.
El caràcter és el resultat de l’hàbit, de la repetició. Una persona no és ordenada o
desordenada quan neix, es fa ordenada especialment si algú li ha insistit en els avantatges de
ser-ho o ha tingut models d’ordre al seu voltant. Ningú no neix generós o egoista, sinó que es fa
generós practicant actes de generositat, amb una bona educació i recompenses a totes les
accions que mostren aquest tret. D’alguna manera, tal com vol representar el dibuix de la part de
dalt de la pàgina, som els escultors del nostre caràcter. L’anem perfilant a base de petites
accions com ocorre en cada un dels cops de l’escultor sobre el marbre.
Fixeu-vos que ara us agraden moltes coses que fa poc temps ni us cridaven l’atenció. Gràcies a
la insistència dels vostres pares, coses que abans us resultaven penoses, com rentar-vos les dents
o dutxar-vos, s’han convertit en coses habituals i volgudes per vosaltres. Una persona es fa un
bon estudiant consolidant pas a pas els hàbits d’estudi. Aprèn a escriure bé escrivint, essent
corregit, practicant i insistint. El treball, la regularitat i la constància són allò que creen el
caràcter.
Un sol acte de generositat o de justícia no em fan generós o just. És la suma d’actes de cert
gènere la que em dona aquests trets. Molta gent s’excusa dient: “jo no valc per això, no soc un
bon estudiant, mai no ho podré fer”. Però molt sovint això mostra la seva feblesa, la manca de
força de voluntat i el menyspreu que té al treball. Algú pensa que un dels músics que admira ha
nascut tocant l’instrument? Algú sospita que el professor que sap tantes coses i parla bé ho fa
per pura sort o qualitats excepcionals? Algú pensa que el gimnasta que bat un rècord ho fa per
algun superpoder? El treball regular és la base de gairebé tot allò que considerem valuós.
Esperem que no ho oblideu.
En resum: Estem per fer. Ens hem de construir. Ho podem fer amb fortalesa i ànim o ens
podem deixar anar. Aquí rau la nostra llibertat i també la nostra responsabilitat. L’obra que en
surti serà bona, bella o fràgil i poc agraciada. Dependrà, en gran mesura, de nosaltres.

EXERCICIS
1. Escriu alguna cosa, idea of fet que t’interessava fa dos o tres anys i ara no. També pots
posar alguna cosa que abans no t’interessava gens i ara et suscita molt interès.

35
 ABANS ARA

Quines primeres conclusions et permet extreure aquest exercici?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
2. Quin és ara mateix un objectiu immediat o a llarg termini que consideris important per a
la teva vida? Què vols ser? Quins mitjans seran els que hauràs de treballar? Quines virtuts es
necessitaran conrear per fer aquest objectiu realitat? Expressa-ho en el quadre següent:

OBJECTIUS MITJANS VIRTUTS

Vull ser... Caldrà... S’haurà de ser...

3. Pensa en algú que admiris en algun aspecte personal i professional. Alhora intenta
reflexionar sobre allò que ha hagut de fer per arribar a l’èxit o al seu estatus actual.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

36
4. Quins trets de la llista són quelcom que es pot treballar amb insistència i hàbit i què és allò
que semblaria difícilment modificable malgrat els meus esforços?

POT NO POT
TRET
VARIAR VARIAR
L’alçada del meu cos

El meu lloc de naixement

Els amics que pugui tenir

La meva condició física

El meu gust artístic

La meva miopia

Les meves opinions

Escriure bé

Aprendre idiomes

Ser una persona generosa

Tocar algun instrument

Dominar les meves emocions

Conclusions a les quals arribes:

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

5. Imagina’t que els teus pares no t’haguessin obligat a anar a dormir a una hora límit,
rentar-te bé, que mai no t’haguessin obligat a estudiar primer i després jugar, que no
t’haguessin ensenyat a compartir les teves joguines amb els amics, que haguessin cridat
sempre a casa, que fumessin els dos, etc. Creus que això tindria influència sobre tu ara i en
el futur? Series ara net, estudiós, generós, tranquil, no fumador? Per què? Quina
conseqüència important es pot treure sobre la importància dels models en la formació del
caràcter?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

37
..........................................................................................................................................................
....................

6. Ara pensa en la classe. Creus que influeix l’ambient, els líders, els seus hàbits adquirits,
sobre la teva manera de treballar i les teves possibilitats d’aprendre? Tinc dret a intervenir
constantment en l’espai comú de la classe?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

7. Entrevista als teus pares o avis (pots escollir qualsevol d’ells individualment) i pregunta’ls
pels resultats del seu esforç, els seus sacrificis i renúncies per tirar endavant en la vida.
Podem bolcar algunes de les seves històries i exposar-les a la classe. Tal vegada entre ells hi
ha més d’un heroi...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................... .....................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................................

8. Quines són les persones que més han influït en mi fins ara? Amb qui passo més hores? A
qui voldria assemblar-me?
Pare, mare, avis, germans, altres familiars, amics, companys de classe, professors, gent que veig
en xarxes socials o a youtube...
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................ .........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.........................

9. Valora quin grau d’influència tenen els altres en aquests aspectes personals (marca del 1
al 5):
FAMÍLA AMICS INTERNET MESTRES JO MATEIX

La roba que vesteixo

Les sèries que veig

El llenguatge i to que
utilitzo quan parlo
Els gestos que faig
38
 El que vull ser
Els coneixements
que tinc
Les coses que desitjo
tenir

10. Busca algun lema que sintetitzi el més essencial de la lliçó.

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
11. Què et suggereix el que veus a la foto. Relaciona-ho amb el que has après en aquest
capítol.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

12. Per als més savis: Podries relacionar disciplina* i caràcter?

Estigues atent a la definició (accepcions) del terme i les seves
implicacions.

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

39
ACTIVITAT 10

DECIDIR ÉS TENIR PRIORITATS

ALLÒ PRIORITARI I SECUNDARI. LES JERARQUIES EN ELS VALORS.
Un alumne vol acabar els seus deures de pressa i de qualsevol manera per tal de jugar més
estona amb el seu joc favorit. Fins i tot ha enganyat els seus pares dient-los que tenia molt
poca feina, que ja l’ha feta a classe, que no hi ha cap problema. Ha notat que estava nerviós,
ansiós, que no es concentrava gens en allò que feia i que només pensava en el joc que
l’esperava. Al dia següent rep un càstig a classe, suspèn la matèria en joc i els seus pares són
avisats per la mala qualitat de la feina.
Una persona té força gana i està preparant el menjar ja que no ho havia pogut fer la tarda
anterior. Per sadollar-la, va picant fruits secs i galetes perquè no es pot aguantar. A l’hora de
dinar ja no té gana i ho deixa tot. Ha menjat malament i té una difícil digestió.
Un nen, el dia de reis, té tants regals al davant que encara no n’ha obert un ja n’està obrint
un altre. Al cap de poca estona ja està mig marejat i avorrit de tots ells, no gaudint de cap en
especial. Després d’una hora està avorrit del tot.
Un company ha vist el darrer model de mòbil al mercat i està pressionant molt els pares
perquè li comprin. Fa només onze mesos que té el seu aparell, que està nou i li funciona
perfectament. Els pares li recorden que no necessita cap altre mòbil i ell els tracta malament,
els contesta, fins que ells li compren. Probablement, d’aquí a un any tornaran a estar igual...
No sé com s’ho fa, però aquell alumne deixa tot pel darrer moment i té un baix rendiment en
els exàmens, especialment en els finals. És una llàstima.
Tots aquest exemples podrien ser un retrat de persones que no acaben de dominar un aspecte
important de la vida: les prioritats. La sensació d’infelicitat i frustració*, la inquietud i
impaciència, la buidor i la pèrdua de consciència del que és realment important o necessari són
companyes habituals. Les persones, impulsades per la publicitat i les exigències de la vida
quotidiana, ens hem tornat impacients, ansioses, irritables i desconeixedores d’allò que
realment ens és més profitós. Molt fàcilment ens deixem enlluernar per allò fàcil, immediat,
plaent alhora que deixem de conrear les coses que ens faran més feliços i ens donaran més
calma i èxit.
Igual com a la lliçó anterior has après que tot el que és
valuós en les persones no ho tenim donat (el caràcter i les
virtuts), sinó que ho hem de treballar, així ocorre amb tots
els béns. Els més importants, els que em donaran
l’autèntica felicitat, s’hauran de conquerir, triar, reconèixer
després de la reflexió. Exigiran de nosaltres planificació,
establir prioritats, posar els mitjans adients,
menyspreant fins i tot algunes de les coses més atractives
que ens distreuen dels nostres objectius.

No puc llegir tots els llibres que voldria, he de prioritzar...

EXERCICIS
1. Busca exemples d’activitats que has hagut d’ajornar
per haver de fer altres coses que consideraves més

40
importants. Després posa activitats que has decidit fer i que finalment no t’han permès
després fer una cosa més important.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

2. De la llista següent, digues quines coses et semblen necessàries (N), quines innecessàries
(I) i quines mitjanament necessàries (MN).

N I MN

Tenir amics

Tenir mòbil

Anar vestit a la moda

Llegir bé i ampliar les meves lectures

Fer esport

Estar bé amb la meva família

Estudiar i aprendre moltes coses

Tenir ordinador

Veure la tele

Escriure sense faltes d’ortografia

Saber idiomes

Estar a les xarxes socials

Compartim tota la classe les vostres anotacions i extraiem les nostres conclusions:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

3. Llegim el text següent i extraiem les seves idees principals:

Ahora nos vamos acercando al proceso de tomar decisiones y para decidir hay que ir cerrando
el campo de elección.
Dentro de nuestras opciones (como el empleo del tiempo, el gasto de nuestro dinero y, en general, el uso que
queremos hacer de nuestra vida), hay cosas que no podemos dejar, hay personas esenciales, que pasan por
delante de todo lo demás. Esas son nuestras prioridades absolutas. Pero también necesitamos priorizar para
elecciones de menor trascendencia: qué película veo en la tele, cómo empleo un domingo, qué ropa me pongo hoy,

41
etc.: esas son las prioridades relativas.
En nuestra imaginación, podemos comprar mucho con un dinero que tenemos, pero en la realidad podremos
comprar mucho menos y tenemos que tener claras las prioridades. Lo mismo pasa con el empleo del tiempo en un
domingo o fiesta: en mi imaginación barajo muchas posibilidades, pero en la realidad, esas horas luego no dan para
mucho y hay que usarlas bien. También puedo enamorarme de muchas personas en mi imaginación, pero en la
realidad tendré que elegir a una.
Algunas prioridades se determinan solas, por ejemplo, en el caso de un accidente, o de una persona muy querida
que viene a verme en forma inesperada. Pero la gran mayoría de nuestras prioridades tenemos que determinarlas
nosotros, con un proceso de reflexión. Si no lo hacemos, son otros los que nos impondrán sus prioridades y, en vez
de vivir, nos dejaremos arrollar por la vida.
Trazarnos prioridades supone tener conciencia de nuestra limitación, de que no tenemos dinero para todo, ni tiempo
para todo. También supone tener una jerarquía de valores, saber qué cosas son más importantes que otras para mí.
Esas dos cosas son señales de madurez; por eso los niños no saben priorizar, sino que lo quieren todo.
M. Segura; Ser persona y relacionarse
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

4. Ordena la seqüència d’aquestes activitats de manera que et sembli millor i justifica la teva
proposta:
Som a dimecres. La meva mare no estarà a casa ni demà ni demà passat perquè té un congrés; el
meu pare va a treballar d’hora cada dia i arriba a les nou. He de pensar en el sopar dels dos.
1. arreglar la llum de l’habitació on estudio
2. apuntar deures a l’agenda
3. comprar regle i compàs per fer exercicis de dibuix pel dilluns
4. respondre trucades o correus
5. veure cada dia la sèrie de televisió favorita que fan a les vuit
6. sopar
7. anar a comprar el que s’ha de sopar
8. pensar un menú adient perquè últimament he menjat massa
9. necessito diners per comprar
10. el dissabte tinc temps lliure pel matí
11. el divendres tinc un examen de literatura
12. preparar el sopar
13. em queden cent pàgines de lectura per l’examen de divendres
14. el dijous fan la final de bàsquet que espero tot l’any.
15. Preparar el sopar per al meu pare i per mi
16. Dutxar-me

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................

5. En els exemples següents, què valores com a prioritari i com a secundari i per què.
42
No em poso les ulleres perquè no m’agrada la meva imatge malgrat el metge em diu que la
meva vista pot empitjorar si no me les poso.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Me’n vaig a dormir tard perquè jugo a l’ordinador malgrat que al dia següent arribo tard a classe
i em desconcentro.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
M’agrada molt la pizza i en menjo cada dia malgrat la meva salut és un xic pitjor.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
La meva mare m’ha dit que a les set he de ser a casa malgrat estic molt bé amb els amics.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Llenço l’entrepà cada dia perquè em veig molt grassa i vull aprimar malgrat els meus amics
estan preocupats.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
M’agrada fumar amb els amics perquè em fan sentir un més de la colla, malgrat començo a
tossir per la nit i no rendeixo tant a l’esport.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

5. Renunciar a una cosa és sempre dolent? Fer sempre primer allò que em ve de gust és
sempre el millor? Reflexiona tot buscant algun exemple que ho justifiqui.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

43
6. Tornarem a ajudar-nos de la literatura. Llegim junts una altra famosa faula de
Samaniego. En acabar de llegir-la intentem treure alguna conclusió en relació a allò tractat
en el tema:

LA CIGARRA Y LA HORMIGA
Cantando la Cigarra Que alegre en otro tiempo,
Pasó el verano entero, Nunca conoció el daño,
Sin hacer provisiones Nunca supo temerlo.
Allá para el invierno; No dudéis en prestarme;
Los fríos la obligaron Que fielmente prometo
A guardar el silencio Pagaros con ganancias,
Y a acogerse al abrigo Por el nombre que tengo.»
De su estrecho aposento. La codiciosa Hormiga
Viose desproveída Respondió con denuedo,
Del preciso sustento: Ocultando a la espalda
Sin mosca, sin gusano, Las llaves del granero:
Sin trigo, sin centeno. «¡Yo prestar lo que gano
Habitaba la Hormiga Con un trabajo inmenso!
Allí tabique en medio, Dime, pues, holgazana,
Y con mil expresiones ¿Qué has hecho en el buen tiempo?»
De atención y respeto «Yo, dijo la Cigarra,
La dijo: «Doña Hormiga, A todo pasajero
Pues que en vuestro granero Cantaba alegremente,
Sobran las provisiones Sin cesar ni un momento.»
Para vuestro alimento,  «¡Hola! ¿con que cantabas
Prestad alguna cosa Cuando yo andaba al remo?
Con que viva este invierno Pues ahora, que yo como,
Esta triste Cigarra, Baila, pese a tu cuerpo.»

Félix María Samaniego

Conclusions:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

44
ACTIVITAT 11

PENSAR MORALMENT
LA UNIVERSALITAT COM A META
(text adaptat del llibre Ètica i convivència de Lipman i Sharp)
Suposem que estàs pensant fer una cosa i et preguntes si és la cosa que hauries de fer. Un test
que hi ha és el test del que s’anomena universalització. Formulat simplement: et podries dir, a tu
mateix: «Que passaria si tothom fes el que ara estic pensant fer?» D’acord amb aquesta posició,
si no estiguessis disposat a viure en un món en què tots els altres fessin això, tampoc tu no ho
hauries de fer. D’altra banda, si poguessis voler un món en què tothom se sentís obligat a actuar
d’aquesta manera, llavors l’acció que estàs considerant també és correcta per a tu, i l’hauries de
fer.
Observeu que quan s’universalitza no s’evita pas el test de les conseqüències. Quan es pregunta:
«No seria millor que tothom actués d’aquesta manera?», probablement es vol dir: «Les
conseqüències del fet que tothom fes això no serien millors que les conseqüències de no fer-
ho?»
Una altra manera de formular això seria dir que quan no s’universalitza, el test de les
conseqüències només s’aplica a l’acte d’un mateix, específic i singular. Quan s’universalitza, el
test de les conseqüències s’aplica a la regla de l’acció d’un mateix, i aquesta regla és aquella
que tothom ha de seguir.
El que sembla aflorar en aquestes consideracions és la diferència entre justícia i conveniència,
entre bé universal i interès particular, fins i tot entre deure moral i interessos. Hem de
pensar si tot allò que ens resulta convenient és just o mereix aprovació moral.
Per exemple, em resulta convenient no dir qui ha robat una cosa a la classe perquè així crec
evitar-me problemes; em resulta més profitós dir una mentida als meus pares i dir que no tinc
deures perquè em deixin jugar tota l’estona; em resulta més convenient dir-li a una companya
que l’estimo malgrat que només tinc interès en obtenir els seus favors. La pregunta que sorgeix
és si m’agradaria que tothom fes això, si m’agradaria un món on les persones fossin còmplices
dels dolents per comoditat personal, on tothom mentís en funció dels avantatges que pot obtenir,
on tothom fos hipòcrita en els seus afectes per guanyar favors dels altres.
Potser la figura que millor representa aquest model d’actuació seria l’heroi, donat que ell actua
només mogut pel deure*, sense tenir en compte en cap moment la seva inclinació personal. No
fa les coses perquè li agrada fer-les, ni per obtenir cap guany o reconeixement, tampoc calcula
els riscos o allò que pot perdre, sinó que actua només perquè és el seu deure i la seva
consciència l’empeny a realitzar-les. Aquestes accions, mogudes simplement per aquest ideal
d’universalitat, dignitat i manca d’interès propi, podríem dir que són
les que porten la marca de la moralitat. Les seves accions tenen mèrit
ja que estan mogudes pel respecte al deure moral, fins i tot si fracassen
en la seva intenció.

45
EXERCICIS
1. Què passaria si tothom fes això? Aplica el test de la universalitat i valora el resultat.

1. Si visquessis en un món en què tothom fos absolutament just i sincer, series just i sincer amb
els altres?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Si visquessis en un món en què tothom mirés primer per ell mateix, miraries primer per tu
mateix?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. Si visquessis en un món en què tothom fes trampa, faries trampa també?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
4. Si visquessis en un món en què a tothom li agradés cantar i ballar, tu faries el mateix?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. Si visquessis en un món en què tothom tractés malament els fills, tractaries malament els teus
fills?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. Si visquessis en un món en què estimar els altres fos considerat «indecent», t’inclinaries
encara per estimar els altres?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Conclusions:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

2. De la llista següent, digues quines accions et semblen universalitzables i quines no.

U N.
ACCIONS
U
Dir la veritat

Mantenir la paraula donada

Ajudar a una persona en perill

Agafar qualsevol propietat mentre no em vegi ningú

46
 Mentir per estalviar-se conflictes

Llençar un paper al terra perquè en un moment donat ens molesta portar-lo

Ser puntual

Copiar en els exàmens

Fer sempre el que vull

Mantenir les normes de cortesia

Utilitzar les persones si amb això obtinc algun benefici

Dir el que els altres volen sentir

Compartim tota la classe les vostres respostes i extraiem les nostres conclusions:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

3. Veus alguna diferència entre aquestes accions?

1. Salvo a una persona de morir ofegada perquè em deu diners.
2. Salvo a una persona de morir ofegada perquè així els meus amics podran dir que soc un
heroi.
3. No la salvo perquè li dec diners.
4. Salvo una persona de morir ofegada, sense pensar altra cosa.
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
.....................

4. Si una persona comet un delicte amb èxit i no es descobreix, fa això que la seva acció sigui
correcta?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

5. Si una persona intenta fer una obra bona i fracassa, significa això que es va equivocar
quan va intentar fer el que va fer?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

47
............

6. Si l’objectiu de la vida d’una persona és fer sofrir gent innocent, i hi té èxit, fa això que les
accions d’aquella persona estiguin bé?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
7. Si l’èxit no és el criteri del que està bé, se’n segueix, d’això, que la gent no hauria
d’intentar tenir èxit en el que fa?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
8. Pots posar l’exemple d’alguna actuació heroica?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

9. Què tenen a veure el deure i la consciència?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

10. Podries intentar trobar un lema del que has après en aquest capítol?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

48
ACTIVITAT 12

LES HABILITATS SOCIALS

L’ASSERITIVITAT
Les persones disposen de diverses habilitats. Unes són molt eficients a l’hora d’estudiar donat
que ja tenen un mètode provat, saben motivar-se i tenen una forta voluntat; d’altres tenen
habilitat en l’esport, saben de seguida controlar la situació del joc, coordinar els seus moviments
i les accions dels altres, dosificar l’esforç; altres persones tenen habilitat en allò artístic, essent
creatives, sensibles i obtenint aviat harmonia on d’altres no saben ni gaudir ni crear.
Però hi ha persones que són eficients en fer les tasques per a les quals s’han entrenat o tenen
especial facilitat, només quan no les han de compartir o quan no està en joc treballar en equip.
Moltes persones estan mancades d’habilitats socials, és a dir, fallen en la comunicació, no
saben enfrontar-se a les situacions compartides, no tenen
capacitat de resoldre els conflictes i no saben relacionar-se de
manera adient. Això és un greu problema, donat que una gran
part de la vida té a veure amb accions on els altres hi són
plenament implicats, on sorgeixen conflictes i on tinc la
necessitat de negociar.
Normalment una persona amb poques habilitats socials, quan es
troba en una situació conflictiva, disposa de dues maneres
d’obrar poc productives. Uns es decanten per la inhibició, és a
dir, no encaren els problemes, no aporten solucions, no fan res
per intentar solucionar-los, bé negant-los, bé callant, bé deixant
que els altres siguin els que proposin o imposin solucions. És una forma de covardia perquè,
malgrat pugui tenir les meves idees i propostes, no m’atreveixo a proposar-les als altres per por,
mandra o deixadesa.
Altres, en canvi, s’enfronten a una situació de conflicte amb una actitud de violència física o
verbal, no tenen respecte ni consideració als altres punts de vista i pensen que sempre s’ha de
fer allò que ells entenen millor. Amb l’agressivitat tampoc permeten acords fàcils donat que
solen fomentar més conflictes enlloc de facilitar solucions.
L’assertivitat* és la qualitat ideal per enfrontar les situacions de diàleg i conflicte. És la virtut
més alta de la comunicació interpersonal i el cim de les habilitats socials en les persones.
Consistiria en la capacitat de saber escoltar, saber mostrar l’acord i el desacord amb els altres
sense por a fer saber les meves idees i sentiments, i fer-ho sempre amb respecte i actitud
constructiva. L’assertivitat és alhora una altra bona marca de maduresa moral.
El que volem subratllar és que aquesta habilitat social es pot treballar i millorar, amb rigor,
assaig i motivació, igual que una persona pot millorar el seu mètode d’estudi o enriquir la seva
sensibilitat i gaudi en el terreny artístic. No és sempre millor el més fàcil o espontani, sinó allò
més productiu i més racional.
Les habilitats socials es poden mostrar en tota aquella situació on estan presents els altres. Així,
puc intentar ser hàbil, és a dir, assertiu en demanar favors, demanar perdó, negociar un
pacte, fer un grup, transmetre els meus sentiments, resoldre un conflicte, unir voluntats,
saber escoltar els altres, fer un elogi, fer una crítica, preguntar un dubte, etc.

EXERCICIS
1. Què signifiquen els termes següents?

49
Assertivitat:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

Inhibició:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

Agressivitat:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

2. De la llista següent, digues quins plantejaments et semblen assertius, quins inhibits i quins
agressius.

A. Inh Ag
ACCIONS
. r.
Ahir em vaig sentir malament amb la teva conducta. Fas moltes coses bé
però ahir la gent no crec que s’emportés una bona imatge de tu.
Calla ja, sempre estàs parlant i parlant! Que no t’adones que ets molt
pesat?
Ja veig que no aporteu res interessant, només dieu que tonteries. Ja faré
jo aquesta part del treball perquè, si no, anem bé!
M’és igual el que dieu. Res no sortirà bé, ja ho veureu. Feu, feu...
Voldria dir-los que el professor està a punt d’enfadar-se. No se n’adonen
i segueixen fent soroll. No diré res perquè després tindré problemes.
Se t’ha caigut un paper al terra i si no el reculls la nostra classe serà un
lloc menys amable per treballar. Et prego que el recullis, si ets tan
amable.
No. He dit que no vull provar el tabac, no tinc cap interès, no em
pressioneu. Crec que no hauríeu de fumar però jo no us ho puc prohibir.
Mira que ets idiota. Si aquesta pregunta del professor és fàcil!

Ostres, quin gra tens al nas. Sembles la bruixa del conte, ja, ja!
Aquest company m’està movent la taula sense adornar-se però no li diré
res perquè és molt gran i fort i potser em busca raons.
La propera vegada que arribis tard no t’esperaré. Ho he fet massa
vegades i crec que no m’ho mereixo. Espero que ho entenguis.

50
 T’agraeixo de tot cor que m’hagis escoltat aquesta estona. M’has ajudat
molt perquè estava prou angoixada. Compta amb mi pel que vulguis.

3. Converteix en assertives les posicions que en l’exercici han estat inhibides o agressives.
Comentem-ho amb l’ajut de la classe:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................... .....................................................................................................................................
.........................
..........................................................................................................................................................
....

4. Intenta resoldre assertivament aquestes situacions:

Necessito silenci per estudiar però el meu germà no para de fer soroll.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
El meu company no col·labora en l’exercici que hem de fer en grup.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Fa estona que es repeteix i no deixa parlar ningú. És molt molest i tothom se sent malament.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Estic intentant mantenir una conversa amb un amic amb qui hem quedat després de força temps
de no veure’ns però no deixa d’estar pendent del mòbil. És irritant.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Una colla de la classe proposa anar a Itàlia de viatge de fi de curs però no s’adonen que hi ha
unes quantes persones que no hi podrien anar perquè no tenen prou diners.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
5. Llegeix el text següent i extreu-ne les idees principals.

51
Poner ejemplos de habilidades sociales es citar cualquier conducta hábil de comunicación interpersonal. Por
ejemplo, saber escuchar (hay quienes oyen, pero no escuchan), saber pedir un favor (hay quienes tienen miedo a
pedirlo y hay quienes exigen al otro que les haga ese servicio), saber elogiar lo bien hecho, saber disculparse por
algo mal hecho ( hay quien no se disculpa, por timidez; hay quien no se disculpa, por orgullo; hay quien se disculpa
agresivamente y forma una nueva discusión), saber decir que “no”, saber presentar una queja y saber recibirla,
saber mostrar desacuerdo (hay quien no está de acuerdo con una crítica a otro, pero se calla y se ríe; hay quien no
está de acuerdo con el aspecto de otro y le dice que está elegantísimo, para reírse detrás), saber negociar o
ponerse de acuerdo con quien o con quienes se estaba en desacuerdo (es la habilidad social reina, la más difícil),
saber expresar los propios sentimientos, saber hacer frente al miedo, o al ridículo, o al fracaso.
Asertividad es decir o hacer lo que sinceramente pienso, lo que me parece justo, pero sin faltar a los derechos de
los demás. Está muy relacionada con la sinceridad, con la valentía y con el respeto. De acuerdo con una antigua
tradición, se podría definir la asertividad como valentía cortés o cortesía valiente. Somos personas asertivas cuando
lo cortés no quita lo valiente, ni lo valiente lo cortés.
Contra la asertividad podemos pecar por carta de más o por carta de menos. Por el lado del exceso está la
agresividad, y por el lado del defecto está la inhibición. La agresividad es violencia verbal o física, intentar imponer
mi parecer o mi capricho, sin respeto a los derechos de los demás. La inhibición es cobardía o pereza, o cobardía y
pereza al mismo tiempo. La inhibición no resuelve los problemas, porque no se enfrenta con ellos. La agresividad
tampoco resuelve los problemas, porque no conduce al acuerdo, sino al enfrentamiento. A la persona inhibida se le
acumulan los problemas sin resolver; a la persona agresiva le surgen continuamente nuevos problemas, como
resultado de enfrentarse mal con los que tenía.
Queremos que las personas que no se hagan fuertes con los débiles y débiles con los fuertes, sino que mantengan
siempre una fortaleza serena ante la incoherencia, la inmadurez y el egoísmo de otras personas.
M. Segura; Ser persona y relacionarse.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................
6. Creus que pot relacionar-se l’assertivitat i les bones maneres o cortesia? Per què?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
7. Anem a pensar finalment en el llenguatge com a eina social fonamental. Farem un petit
joc a classe on es tractarà simplement de dibuixar allò que us dicti una persona. Fixeu-vos en
la importància del vocabulari precís. Vegem els resultats i anoteu les vostres conclusions.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

52
ACTIVITAT 13

LES BONES MANERES

LA CORTESIA
Heu vist en el tema anterior que a l’hora d’abordar un conflicte de forma constructiva cal una
actitud assertiva, ferma però alhora respectuosa. Un altre element molt important que permet
que les relacions interpersonals i la comunicació propiciïn bons resultats és deixar-nos guiar per
les normes de cortesia que habitualment funcionen en la nostra societat.
L’origen de la paraula diu molt del que està en joc. El terme “cortès” deriva de cort i refereix
els modes i costums d’aquell ambient refinat a l’època medieval, on la diplomàcia i l’etiqueta
eren la norma. Així, les accions fetes amb el model de la cort es distingien d’allò que feia el
poble més rústic i vulgar. És el mateix que passava amb els costums de la ciutat (urbs) romana,
prou allunyats dels costums rurals (rustici), molt menys refinats. D’aquí, d’urbs, vindria el
concepte “urbanitat”.
Amb el temps, la cortesia s’ha identificat amb el conjunt de normes de tractament entre
les persones, costums que fan que les relacions siguin més fluïdes, menys agressives i amb
les quals és més més difícil generar conflictes. Algú ha dit que la cortesia és com l’oli que
lubrica les relacions socials.
Dirigir-se als altres de certa manera, saber com estar a taula, què és convenient dir i quan dir-ho,
tenir el comportament adient en una classe, una recepció, una cerimònia; saber presentar-me
davant algú desconegut, sol·licitar un favor, dialogar en un debat, formular una queixa, etc.,
poden revestir-se amb les fórmules que són socialment més acceptades en cada context.
Quan una persona se surt de les maneres habituals d’expressar respecte i cortesia és considerat
com un mal educat, la seva conducta és vista com impertinent* o inadequada.
Segurament en aquest món d’etiquetes hi haurà convencions* que seran més útils i properes al
sentit comú perquè procuren beneficis evidents i d’altres que seran poc rellevants. A nosaltres
ens interessen les normes de cortesia com a formes socials de respecte que ens ajuden a
conviure i que aporten amabilitat i gentilesa als nostres actes.
Tenir cortesia és també una forma de maduresa moral i alhora un mode interessant de
col·laborar a que la nostra societat sigui millor. Quan es perd tota cortesia i tot dona igual, les
relacions entre les persones resten
difuminades, molta gent se sent incòmoda i
les situacions en joc són, en general, pitjor
resoltes.
Alumnes escolten les instruccions en una activitat
extraescolar

EXERCICIS
1. Què significa el terme “convencional”? A quin terme s’oposa? Què té a veure amb les
bones maneres?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
53
..........................................................................................................................................................
................

2. Què significa el terme “urbanitat”? Què té a veure amb les bones maneres?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

3. Digues si les accions següents són útils o irrellevants en la vida diària. Comentem-ho a
classe.

ACCIONS U I ?
1. Demanar les coses educadament.

2. A taula, no menjar amb els dits.

3. Evitar molestar a les persones del voltant, valorant en quin context estic.

4. Fer una salutació a tots els presents quan s’entra a l’habitació.

5. Estar ben assegut a classe.

6. No posar els colzes sobre la taula mentre es menja.

7. Desconnectar-me els auriculars si algú em parla.

8. Cedir el seient de l’autobús o del tren a una dona o a un home més gran.

9. No xarrupar la sopa.

10. No engolir ràpidament el menjar perquè es té pressa per fer una altra cosa.

11. A casa –o al despatx– d’un altre, esperar que se t’ofereixi seient abans de seure.

12. A classe, no interrompre quan un altre parla.

13. No omplir-se el plat amb muntanyes de menjar.

14. Mirar la persona que se saluda.

15. No parlar amb la boca plena.

16. Dir «gràcies» en ser convidat a una festa o a un sopar.

17. Quan es va convidat a casa d’algú, no posar els peus sobre els mobles.

18. No cridar habitualment.

19. Escoltar a qui ens parla.

20. Mantenir la cura i netedat del meu entorn.

4. Plantegem situacions i resolguem-les amb les fórmules més acceptades socialment. En

cada una d’elles valora la seva utilitat i benefici.

Entrar al vagó del metro quan hi ha molta gent que també vol sortir.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

54
..........................................................................................................................................................
................
Arribo tard a classe, la porta està tancada i el professor ha començat l’explicació.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Vull demanar l’hora a una persona desconeguda pel carrer.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Vaig assegut al seient de l’autobús i veig entrar una senyora molt gran amb bastó.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Coincidim dos veïns a la porta de l’ascensor i volem pujar.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Hi ha un debat a classe i jo vull intervenir.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Tanco la porta en sortir d’una habitació, d’una classe o d’una porteria.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Vaig escoltant música amb els meus auriculars i algú em dirigeix la paraula.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Em venen ganes de badallar a una classe o a una conferència.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Un amic m’està parlant d’un assumpte seriós i em sona el mòbil.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

55
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Entro a una botiga i hi ha cua.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Pujo unes escales amb els meus amics en una hora molt concorreguda.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Hi ha una vorera molt estreta i jo vaig amb els meus amics mentre veig que ve gent en el sentit
contrari.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Vull deturar-me quan vaig pel carrer perquè me’n recordo que he de fer un truc.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Em venen ganes d’esternudar a classe. També tinc tos. Sembla que estic refredat.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

5. Busquem fórmules educades de dur a terme les següents accions:

Un company, sense adonar-se, em tapa la pissarra.

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vull demanar un refresc, sense gel i en got alt, al cambrer
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
M’adreço a una persona gran que no conec per demanar-li on és la Plaça de la pau.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vull que a taula el meu veí m’apropi l’ampolla d’aigua.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

56
Un company em demana els apunts però no els hi puc deixar perquè he d’estudiar.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
Vull fer un elogi de l’aspecte que avui té un amic o amiga.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. Tracta de buscar normes de cortesia i urbanitat pels contextos següents. Indica aspectes a
tenir en compte sobre què caldria fer, no fer, com fer-ho, on caldria estar atent, etc.:

A taula a l’hora de menjar:

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Fent un debat a la classe:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Entrant al centre i anant pel passadís:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Al carrer, conduint un vehicle:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
A la platja:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
Quan m’inviten a casa d’un amic:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................
En adreçar-me al professorat del centre:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

57
7. Busca la justificació racional de les pautes de cortesia següents, és a dir, valora el seu
sentit i la seva utilitat social:

PAUTES JUSTIFICACIÓ
Deixar que els altres acabin els seus
arguments en una discussió abans de
la meva intervenció.

Mantenir el silenci en la classe i en els

passadissos.

No obrir la boca mentre estem

menjant a taula.

No posar els peus en el seient del

davant en el transport públic.

No deixar anar “floretes” a les

persones que passen.

Demanar el torn a la cua d’una botiga

Esternudar posant-nos la mà al
davant de la boca.

Vestir de manera decorosa per anar a

l’institut

Adreçar-me a les persones pel seu

nom.

8. Busca les virtuts o els defectes contraris a la llista següent:

VIRTUTS DEFECTES
Paciència
Parlar sense tenir en compte els altres
Rascar-me, badallar amb els braços en alt
Aixecar la mà a classe per intervenir
Servir-me el primer a taula
Vestir de forma decorosa

9. Anem a crear alguna cosa semblant al dia especial de les bones maneres. Es tractaria
d’assajar l’aplicació constant de les fórmules de cortesia i urbanitat que hem anat veient.

58
Això significaria, com a mínim, accentuar la nostra consciència de que hem de saludar, ser i
estar atents als altres, actuar amb les persones de forma amable, millorar el nostre
vocabulari i expressivitat, mantenir cert control i contenció en les formes, etc. Com a mínim
incorporarem aquestes pautes, tot marcant amb positius i negatius les actuacions per a veure
qui surt com a persona més cortès de la classe.

 Saludar cordialment en unir-me al grup.

 Arribar puntual o demanar permís per entrar.
 Actuar discretament i mantenir el silenci si la meva intervenció no millora en res el que
es fa.
 Sol·licitar qualsevol cosa amb expressions com “sis plau, que podries..., t’importaria...,
què et fa res si...” i també dir gràcies a qualsevol acció amable dels altres.
 Cedir el pas o estar atent si puc molestar algú que vol passar.
 Adreçar-me a tothom de forma adient, pel seu nom o en funció de la seva edat o càrrec.
 Modular la veu al context i no cridar mai.

10. Mirem junts aquest conjunt de normes protocol·làries al voltant del comportament a
taula. És curiós i parla de normes no escrites que resulten útils en contextos formals, però
també en la vida corrent. La majoria d’elles estan justificades pels seus avantatges i com a
mostra de respecte. Altres són més sofisticades i parlen de codis d’etiqueta. Si vols saber com
podries actuar en ser convidat a una taula formal i t’interessa donar una bona imatge o al
menys no destacar com a mal educat, para atenció als consells següents:

IMPORTANCIA DE LA MESA. La mesa reviste capital importancia y dignidad por lo que es una oportunidad valiosí-
sima para fomentar lazos familiares y de amistad gozando en compañía
La mesa es una cátedra de buenas costumbres. A través del comportamiento en la mesa, en la manera de conducir-
se y de beber, se puede apreciar la educación de una persona y su categoría
Cuando acudimos a una cena formal o a un evento, muchas veces nos hemos fijado en la disposición de la vajilla y
los cubiertos. Se trata del protocolo en la mesa.
Todo ese conjunto de modales o de reglas no escritas con las que se identifica una cultura a la hora de comer en
grupo, normalmente en un ambiente formal, es lo que se conoce como protocolo en la mesa. Una manera de
demostrar la educación y respeto al resto de comensales a la hora de usar de forma correcta tanto los platos, como
el resto de los utensilios; así como la correcta organización de un servicio de comidas.

CONSIDERACIONES GENERALES. Durante las comidas no se debe conectar la televisión, que disminuiría la aten-
ción que los demás comensales en esos momentos merecen.
La primera norma de cortesía en la mesa es lavarse las manos antes de pasar al comedor.
Al sentarse a la mesa, la servilleta se desdobla parcialmente, a lo largo y se desdobla en el regazo. Se utiliza discre-
tamente, apoyándola contra los labios y nunca frotándolos, cada vez que puedan necesitarlo para estar perfecta-
mente limpios. Antes y después de beber se utiliza la servilleta. Una vez finalizada la comida, antes dejará la servi-
lleta junto al plato, generalmente en el lado derecho. Nunca se doblará como si nunca se hubiera usado.
Una vez sentados, la postura correcta es estar derechos, que no quiere decir tiesos, ligeramente apoyándose en el
respaldo de la silla evitándose sentarse en el borde o lejos de la mesa.
En la mesa se apoyarán las muñecas y los antebrazos, pero no se deben poner los codos, las manos siempre se
tienen en la mesa.

LOS CUBIERTOS. La colocación de los cubiertos en la mesa tiene sus reglas: La primera regla básica a la hora de
colocar una mesa es la utilización de los cubiertos desde el exterior hacia el interior, es decir, que los cubiertos que
estén más alejados del plato son los primeros que se van a utilizar.
En cuanto al orden, siempre se colocan las cucharas y cuchillos a la derecha y el tenedor a la iz-
quierda.
Siempre se deben colocar con el mango hacia abajo y las puntas
hacia arriba
Mantendrás los brazos pegados a tu cuerpo, los codos no deben ser alas de
murciélago rondando por la mesa y nunca los apoyarás en la mesa.

59
– La cuchara: con la mano derecha y los dedos índice, anular y pulgar, sólo se utiliza para sopas, cremas, purés, ali-
mentos líquidos y pastosos.
– El tenedor: si lo vas a utilizar sólo usarás la mano derecha y si estás cortando lo usarás con la mano izquierda. Lo
cogerás con los dedos índice, pulgar y anular y su función será pinchar los alimentos, recogerlos, ayudar al cuchillo
cuando cortas y trocear huevos, verduras o alimentos blandos.
– El cuchillo: para su buen uso apoyaremos el dedo índice en el lado opuesto al filo, nos ayudará a hacer fuerza y lo
sujetaremos apoyado en el hueco de la mano, por un lado en la falange del dedo corazón y sujeto con la yema del
pulgar. JAMÁS debes llevarte al cuchillo a la boca, puede ser peligroso, los cuchillos cortan y es “anti todo”.

 Los cubiertos se llevan a la boca no la boca a los cubiertos por lo que nunca deberás bajar la cabeza ha-
cia el plato, lo que hay que hacer es coger la cantidad correcta para que no se nos caiga la comida.
 Nunca deberás sorber al utilizar la cuchara
 Si usas la cuchara no te servirás del pan para empujar la comida, tu mano izquierda estará apoyada en la
mesa, pero si estas utilizando el tenedor si podrás empujar los alimentos con un trocito de pan.
 En los momentos de descanso debes de dejar los cubiertos apoyados a cada lado del plato en un ángulo
de 45º, nunca sobre el mantel.
 Si nos ponen en el plato del pan un cuchillo no es para que lo utilicemos cortando el pan, no se hace ja -
más, lo usaremos para untar la mantequilla o algún paté que nos pongan de entrada
 Apenas corta el trozo que piensa llevarse a la boca, apoya enseguida el cuchillo, como si quemara. No de-
bes quedarte con los cubiertos en la mano.
 Si te sorprenden con una pregunta en el momento de llevarse un bocado, apóyalo en el plato hasta termi -
nar de hablar.
 Corta un solo bocado de comida a la vez.
 No comiences cortando un filete de lomo por la mitad, siempre por uno de los extremos.
 Mientras espera la comida, no toques los elementos que están sobre la mesa, ni juegues con los cubier -
tos.
 Jamás apoye los cubiertos en forma de remo (colgados sobre el borde del plato, tocando el mantel con el
mango). La posición correcta de los cubiertos mientras estás comiendo: los dientes del tenedor van sobre
la hoja del cuchillo y el filo de este hacia el centro del plato

Pausa
En caso de que todavía no hayamos terminado de comer, sino que queremos hacer una pequeña pausa en nuestra
comida sin que nos retiren el plato de la mesa, será necesario colocar los cubiertos sobre el plato. La forma concreta
es el tenedor boca arriba a la izquierda y el cuchillo en la derecha con la sierra o filo hacia dentro, sin que se toquen
entre sí.

Terminado
Una vez que finalices del todo tu comida, tendrás diversas opciones para
colocar los cubiertos e indicar al camarero que puede retirarte ya el plato.
De este modo, poniendo siempre el tenedor a la izquierda del cuchillo y
con la sierra del cuchillo mirando hacia el centro del plato, es posible:

60
Poner el tenedor y el cuchillo en vertical sobre el plato, uno al lado del otro.
Cruzar los cubiertos en diagonal, desde el borde derecho del plato hacia el centro.
Cruzar los cubiertos en diagonal, desde el borde izquierdo del plato hacia el centro

LAS COPAS. Las copas o los vasos de vidrio también tienen su posición. Las vamos a colocar a la derecha de los
platos, en diagonal y situados por encima de los cuchillos y cucharas.
En primer lugar, irá la copa de vino blanco, seguido de la copa de vino tinto y por último la copa o vaso que
utilizamos para el agua. El orden es ascendente, de la copa más pequeña a la más grande. Exceptuando la copa de
cava o champagne que va intercalada entre la de vino blanco y el agua.

La copa de vino se coge del tallo porque se calienta el vino.

La de agua por el cáliz porque está más llena que la del vino. No se chocan las copas de champagne para brindar.

LA SERVILLETA. Cuando empecemos a comer debemos cogerla de la mesa y desplegarla suavemente y

colocárnosla sobre el regazo.
Sólo la utilizaremos en los momentos debidos, es decir, antes y después de beber ya que de esta manera evitamos
que se ensucien las copas, y para limpiarnos de cualquier resto de comida. Nunca para limpiar una copa o un cu -
bierto.
Se usa antes y después de beber para limpiar la boca. Se hace con presión en una mano y la otra sujeta el extremo
interior de la servilleta. No debemos refregarla.
Nunca se coloca al cuello como un babaero y cuando hemos terminado no se dobla y se coloca a la derecha del
plato como si no la hubiésemos utilizado. Se deja tal cual, un poco arrugada a la derecha del plato, colocándola por
el lado menos sucio.

ÚLTIMAS CONSIDERACIONES.
 Si alguien quiere servirnos y no lo deseamos, no se debe colocar las manos sobre el plato o vaso. Simple-
mente se indicará que no queremos más.
 Es de mal gusto decir que uno está lleno.
 Se mastica con la boca cerrada y no se habla con la boca llena.
 Se debe evitar hacer ruido al comer.
 El agradecimiento por la comida no se debe ingerir mostrando grandes cantidades sino verbalmente.
 No deben quedar restos de comida en el plato, salvo las salsas y los incomestibles como las espinas.
 No debe quedar pan en la bandeja cuando termine de comer. No se come pan antes del primer plato
 El agua no se debe consumir con la sopa. No tomar agua antes de empezar a comer.
 No se debe fumar mientras se come.

Estret i adaptat de: Protocolo en la mesa. Colegio San Luis de los franceses.

61
11. Establim junts un protocol per entrar i sortir a classe, pujar i baixar les escales,
organitzar un acte de final de curs, o d’altres situacions que vulguis treballar. Les exposem a
classe.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................ .........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................

62
ACTIVITAT 14

DRETS I DEURES
ELS DRETS IMPLIQUEN DEURES
Ja comencem a sospitar que viure amb els altres implica moltes limitacions de la nostra
conducta. També entenem que aquestes limitacions tenen per objecte el manteniment de la
convivència, la seguretat i la llibertat de tots els ciutadans. Recordem també que els Estats
tenen a les seves constitucions reflectits el conjunt de drets i deures dels ciutadans per tal que
aquests tinguin un marc de referència de les seves accions i no siguin objecte de discriminacions
ni abusos. Però viure a una societat no significa només disposar d’un coixí jurídic de drets, sinó
que també hem de complir una sèrie de deures necessaris pel manteniment del bon ordre social.
La paraula dret fa referència a la capacitat de pensar, expressar o fer coses sense restriccions o
amb les limitacions que marca la llei (p.e. dret a desplaçar-me lliurement pel territori, dret a
votar a partir dels divuit anys, dret a la propietat de la meva casa, dret a manifestar-me, etc.).
També significa conjunt de normes que regulen la vida social (p.e. Dret penal, civil, mercantil,
etc.). De fet, la paraula dret ve del llatí directum que significava anar pel bon camí. En anglès,
observeu, dret és right, que també significa correcte.
Parlem de deures com aquelles disposicions d’acompliment obligatori que tothom ha de seguir
(p.e. deure de tributar els meus impostos a Hisenda, deure de ser escolaritzat fins els setze anys,
deure de portar el gos lligat a l’espai públic, deure de respectar la velocitat a la pública, etc.).
Ningú no podria imaginar una societat on només hi haguessin drets (poder fer) sense deures
(haver de fer). Si et fixes bé, a cada dret li corresponen obligacions (p.e. al dret de lliure
expressió li correspon el deure de no difamar o calumniar; al dret d’educació dels infants li
correspon l’obligació d’anar a classe; al dret de lliure circulació li correspon el deure d’acomplir
les normes de seguretat vial, etc.).
Els drets finalment protegeixen la nostra dignitat i la nostra autonomia contra els abusos i les
arbitrarietats*. Així hem d’entendre, per exemple, la Declaració universal dels Drets Humans,
la Declaració dels Drets del Nen, etc. Totes aquestes disposicions tracten de salvaguardar els
drets de qualsevol persona visqui on visqui, tingui el sexe o condició social que sigui, pel simple
fet de ser persona. Cap govern, cap altra persona, podria arrabassar-nos aquesta condició de ser
subjecte de drets inviolables.
És molt important que entengueu el seu sentit perquè en elles s’expressa el nivell de justícia i
moralitat més alt al qual la humanitat ha arribat. Els drets humans són un ideal que només es
realitza de forma aproximada en els països avançats on hi ha Estats de Dret i democràcies.
Malauradament en una bona part del món les persones no gaudeixen de cap protecció i són
objecte d’abusos, tortures i prohibicions arbitràries per part dels seus governants (en molts
països no hi ha llibertat d’expressió, ni de pensament o religió; les dones són considerades
inferiors; els nens no gaudeixen de cap protecció
social, etc.).

EXERCICIS
1. Ajudant-te de diccionaris i del que s’ha dit a
classe, defineix els conceptes següents en les seves
accepcions principals:

Dret:

63
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................
Deure:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................
Drets humans:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
......................................................................................................................................

2. Seguim aclarint el concepte de dret. Contestem de forma justificada les peguntes següents:
(exerc. adaptat de Lipman i Sharp)
1. Quan el mestre reparteix els llibres de text, i tots els altres alumnes de la classe en reben un,
té dret, la Gemma, a rebre un llibre?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Resulta que l’escola té un llibre de menys, i es diu a la Gemma que no s’hi pot fer res perquè
ella tingui llibre. Continua tenint dret a un llibre, la Gemma?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. La Gemma s’ha passat el dia somiant un gelat. Ara se’n va cap a casa i veu una nena petita
que surt d’una botiga amb un gelat a la mà. Té dret, la Gemma, a prendre-li el gelat, a la nena?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
4. La Gemma no vol esperar que el semàfor sigui verd per travessar el carrer, i el travessa quan
és vermell. Té dret a fer-ho?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. Quan la Gemma arriba a casa, comença a llegir la pàgina d’entreteniments del diari. Però el
seu germà bessó, en Dani, li pren el diari de les mans. Té dret a fer això, en Dani?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. A casa de la Gemma hi ha pollastre rostit per sopar. Té dret a una porció, la Gemma?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
7. Els germans de la Gemma, en Dani i en Pep, volen les cuixes. La Gemma també. Però només
n’hi ha dues, de cuixes. Té dret, la Gemma, a menjar-se’n una?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
8. El gos de la Gemma s’està fent vell. Té dret a viure?

64
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
9. En Dani observa el seu pare que està fumant. En Dani voldria fer el mateix. Té dret a fer-ho?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
10. En Pep acaba els estudis secundaris a l’Institut. Té dret a trobar feina?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
11. Una policia arresta en Pep perquè condueix sense carnet. Té dret, aquella policia, a fer-li
això?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
12. A la biblioteca pública, hi ha un llibre que en Pep vol llegir. Té dret a veure el llibre?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
13. D’on venen, els drets?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
14. Hi ha drets que adquirim quan naixem, i altres drets que adquirim quan ens fem grans?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
15. Els drets d’algunes persones poden anul·lar els drets d’altres persones?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

3. Llegeix les situacions següents i comenta-les de manera justificada: (exercici adaptat de

Lipman i Sharp)

1. Com que tinc dret a la llibertat d’expressió, tinc dret a dir el que vulgui sobre una persona
determinada, encara que sigui fals.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Tinc dret a dir la veritat, però no a mentir. Per tant, tinc dret a dir a qualsevol persona veritats
sobre la vida privada de la meva família.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. Un polític o una política té dret a mostrar fotografies falsificades que comprometin un polític
o una política rival.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

65
4. Un polític o una política té dret a mostrar fotografies reals que comprometin un polític o una
política rival.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. Els joves han dit quan se’ls renyava quan sortien de festa enmig de la pandèmia, que tenien
dret a divertir-se.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

4. Discutim les preguntes següents. Comenta-les de manera justificada: (exercici. adaptat de

Lipman i Sharp)

1. Vas demanar que et portessin al món? Coneixes algú que ho demanés?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Els teus pares estan obligats a donar-te menjar, vestits i aixopluc?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. Tens dret a compartir els àpats de la teva família?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
4. Tenen dret, els teus pares, de menjar-s’ho tot i de no deixar res per a tu?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. Tens el deure d’estar agraït als teus pares perquè et proporcionen aliment i aixopluc?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. Tenen dret, els teus pares, al teu agraïment per qualsevol cosa que fan per tu?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
7. Passa, de vegades, que hi ha persones que fan coses per tu perquè pensen que és el seu deure,
tot i que realment no les voldrien pas fer?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
8. Fas, de vegades, coses per a altra gent només perquè penses que és el teu deure?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
9. Tenen dret, els nens, a la protecció contra la fam? I contra la malnutrició?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

66
10. Tenen dret a l’educació, els nens?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
11. Tenen dret a la intimitat, els nens?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
12. Et sembla que els nens tenen dret a formar-se opinió pròpia sobre el seu equip de futbol
preferit? Sobre el llibre preferit? Sobre la religió preferida?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
13. Et sembla que els nens tenen dret a decidir pel seu compte quins són els seus drets?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

5. Discutim les preguntes següents. Intentem discernir què és un dret i què és una obligació:
(exercici. adaptat de Lipman i Sharp)
1. La teva mare passa per l’habitació portant una pila de plats i tu, que estàs estirat per terra mirant la tele,
li fas nosa. Té dret, ella, a esperar que t’apartis?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
2. Ningú de la família no fa gaire cas del teu gos. Algú et diu que el gos «es mor de ganes de rebre
afecte». Té dret, el gos, al teu afecte?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
3. El teu germanet petit té menys d’un any. Ningú no juga mai amb ell ni l’abraça. Algú diu que «es mor
de ganes de rebre afecte». Té dret, el teu germanet petit, al teu afecte?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
4. En David és un dels grans de l’Institut i té cotxe. De vegades porta la Joana a casa amb cotxe. Li dona
dret això a l’agraïment d’ella? Li dona dret a rebre diners? Li dona dret al seu afecte?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
5. La Joana diu: «Si li dec alguna cosa, la hi donaré. Però no li dec res. Per tant, no li donaré res.» És
correcte el raonament de la Joana?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
6. La Joana diu: «Com més amb porta amb cotxe, més espera de mi alguna cosa. Però jo no vull que
n’esperi res, de mi. Per tant, no hauria de deixar que em portés més amb cotxe.» És correcte el raonament
de la Joana?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

67
7. La Míriam sempre és afectuosa amb en Roc, tant si la convida a sortir com si no, i ella convida molt
rarament. Faria un bon raonament, en Roc, si es digués: «Si vull que la Míriam m’apreciï de debò, m’hi
hauré de gastar més diners»?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........
8. En Cesc i la Teresa han estat sortint regularment. En Cesc pensa que té l’obligació de convidar la
Teresa, però mai no té diners i la Teresa, en canvi, rep una quantitat fixa dels seus pares. La Teresa,
doncs, sempre vol pagar, i en Cesc pensa que això no està bé. És correcte el raonament d’en Cesc?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........

6. Com classificaries cadascuna de les situacions següents: com un dret (D), com un privilegi
(P), com una obligació (O), o com alguna altra cosa (Al.)? És possible que algun d’aquests
casos caigui sota més d’una categoria? (exercici adaptat de Lipman i Sharp)

D P O Al
.
1. La llibertat d’expressió és un/una ....................

2. Els pares tenen ................. a alimentar els seus fills.

3. Rebre una invitació del President per anar a sopar amb ell en privat és un/una
..............
4. Si fas de cangur d’una criatura, tens ............ que et paguin la feina feta.

5. Quan facis 18 anys tindràs el/la .............. de votar.

6. Una persona acusada d’un delicte té .................. a consultar un advocat.

7. El metge de l’hospital et pot examinar perquè es el/la seu/seva ...........

8. Tens el/la ................... d’anar a l’escola cada dia.

9. Si se sospita que hi ha un foc, un bomber pot anar allà on vulgui de casa teva
perquè és el/la seu/seva .................
10. Quan els pares no poden mantenir els fills, això esdevé un/una ............ del
govern.
11. És un/una ............... dels comerciants carregar el que vulguin a les seves
mercaderies.
12. Si la teva família no paga els rebuts del telèfon, la companyia telefònica té
el/la ............... de desconnectar el telèfon.
13. Com que la Júlia és la filla gran de la família, té el/la ............. de casar-se la
primera, si vol.
14. Formar part de les forces armades és un/una ............. per a les noies.

15. L’Alícia diu: «Per al meu promès, fer-me un petó és

un/una ........................»
16. Un metge té el/la........................d’ajudar la víctima d’un accident.

68
7. Atansem-nos a les Declaracions de Drets Humans (1948) i la Convenció dels Drets del nen
(1989). Comentem-les a classe i consultem algun dels seus articles al PDF penjat al moodle
del centre:
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
......................................................

8. Intentem reflectir en algun dibuix alguna idea essencial sobre els drets humans o de
l’infant:

69
ACTIVITAT 15

ELS DILEMES MORALS

SEMPRE HI HA ALTERNATIVES
Algú ha dit que “decidir és errar” volent dir amb això que sempre que triem una línia d’actuació
inevitablement deixem de seguir d’altres opcions també possibles. Moltes vegades mirem enrere
i ens diem “si hagués fet tal cosa, ara...” tot indicant que les conseqüències d’haver seguit la
meva decisió potser no s’haguessin donat si jo en el passat hagués triat una altra cosa. Decidir és
sempre triar, valorar, apostar. Recordeu que aquest fet, que pot semblar a primera vista
inquietant, és el resultat d’acceptar que som lliures i que les nostres decisions no estan
programades.
La paraula dilema* ens parla d’una situació moral difícil i compromesa en la qual hi ha
diverses possibilitats d’actuació i no sabem quina escollir perquè ambdues són igual de
bones o dolentes. Algunes situacions a la vida es presenten, doncs, en forma de dilemes.
Quan ens trobem enmig d’un dilema cal tenir en compte tots els aspectes possibles. Informar-se,
eliminar els prejudicis tant com sigui possible, escoltar raons, sospesar els avantatges i
inconvenients, reflexionar detingudament, prioritzar valors, relacionar mitjans i fins, accions i
conseqüències. Els dilemes ens forcen i ens obliguen a dubtar.
Els dilemes serveixen per posar en joc tots els elements que hem estudiat fins ara i per aquest
motiu en aquest capítol treballarem plegats per afrontar un dilema fictici. Serà un exercici
pràctic no valuós pel seu resultat, sinó més aviat pel fet de treballar junts i dialogant
constructivament.

EXERCICIS
1. Aquí teniu una situació que es presenta com un dilema. Llegim atentament el text i anem
formulant-nos algunes preguntes: (adaptat de: M. Segura; Ser persona y relacionarse)

RON Y TABACO
Don Ramón es un viejo simpático, ya jubilado, buen bebedor y buen fumador, que, desde que murió su
mujer, vive en casa de su hijo mayor. El anciano aporta su pensión y su simpatía, por lo que es querido por
todos, especialmente por su nieta Esther, de quince años, que oye con interés las historias del abuelo y lo
acompaña siempre que puede.
Pero ahora Don Ramón ha tenido un infarto y ha estado dos días en la UCI, muy grave. Hoy es el primer día
de su traslado a una habitación del hospital y Esther le está haciendo compañía y procurando que esté
tranquilo.
En esto, entra el cardiólogo que está atendiendo a Don Ramón, saluda a Esther y examina detenidamente al
enfermo. Al terminar la auscultación, etc. le dice a Esther: “tu abuelo es fuerte como un roble y ha escapado
de ésta. En un par de días más, si sigue la recuperación, lo enviaremos a su casa. Pero desde ahora quiero
decirte una cosa: la principal causa del infarto ha sido el alcohol y el tabaco. Así que ahora, desde que vuelva
a casa, nada de alcohol y nada de tabaco. Tú eres la responsable de que eso se cumpla”. Esther pregunta;
“¿Ni siquiera una copita de ron, con lo que a él le gusta?”. El médico responde: “ni una copita, ni un dedal, ni
una gota”.

Hi ha un problema en aquesta situació?

70
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Qui el té?
..........................................................................................................................................................
.... .....................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................
Quin és el problema exactament de cadascú?
..........................................................................................................................................................
.... .....................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
.................
Quines decisions alternatives tindrà l’avi quan ja se senti bé i ja estigui a casa? Enumera
totes les que et vinguin al cap.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Quines conseqüències creus que tindrà cada una d’aquestes alternatives?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

Esther está muy contenta, porque ve que su abuelo mejora cada día. Ya lleva tres días en la casa y, aunque
Don Ramón habla todavía poco, ya va recobrando su buen humor y su alegría. Hoy está especialmente
animado y está más charlatán que nunca, contándole a su nieta cómo fueron los dos días que pasó en la UCI
y cómo en aquellos días se reía, por dentro, de los médicos, al verlos preocupados por él.
En medio de la conversación y de las risas de Esther, Don Ramón le dice: “como ahora ya estoy bien, tráeme
un purito palmero de los que tengo en el armario de mi cuarto y una copita de ese ron bueno que tiene
escondido tu padre”. Esther se queda un momento desconcertada, pero en seguida responde: “¡ni hablar!,
abuelo, el médico me encargó que ya no le diéramos nunca un cigarrillo, ni una gota de ron”.
El abuelo responde: ”¿nunca? ¿Eso significa que ya me condenas a cadena perpetua de no fumar y no
beber? ¿Qué sabrán los médicos? Anda, muchacha, y tráeme el purito y la copa de ron, que cuando estaba
en la UCI y los médicos creían que yo no los escuchaba, les oí decir que por mucho que me cuide en
adelante, no serán muchos los meses que me quedan de vida. Por eso, si de todas maneras tengo que morir
pronto, deja que muera contento y tráeme lo que te pido”.
Esther queda confundida, pues comprende las razones de su abuelo, a quien ella quiere mucho, pero por
otra parte recuerda las palabras tajantes del médico.

Hi ha un problema en aquesta situació?

..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............

71
Qui el té?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Quin és el problema exactament de cadascú?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............
Quines decisions alternatives té ara Esther ?Enumera totes les que et vinguin al cap.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................
Quines conseqüències creus que tindrà cada una d’aquestes alternatives?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
....................

DISCUSSIÓ MORAL
Un cop llegida aquesta història ens centrarem ara en el problema moral plantejat. Aquest
problema moral és:
Si tu fossis el net o la neta i el metge t’hagués prohibit donar alcohol o tabac al teu avi, però
l’avi, que va a viure poc en tot cas, et demana sis plau que li donis, li donaries o no?
Es tracta de veure què faríeu cada un de vosaltres en aquesta situació. Tot aixecant la mà,
a. Qui de vosaltres donaria rom i tabac a l’avi?
b. Qui no?
Com que previsiblement no hi haurà unanimitat, sinó més aviat divisió d’opinions, formarem
els grups adients i establim una discussió ordenada a la classe.
Acabada la discussió seguirem el debat però ara entorn els valors implicats en aquest dilema.
Serien els següents:
o El afecte a la família i les persones grans.
o L’obediència al metge, que sap més.
o La importància de la qualitat de vida, no només la quantitat.
o Potser valors religiosos sobre la interpretació de la mort.

Finalmente, Esther, compadecida, decide dar gusto a su abuelo, le trae el purito palmero y una copa con muy
poco ron y además le hace prometer a Don Ramón que no pedirá más de una copa, ni más de un puro, al
día.
El viejo está disfrutando con el tabaco y con el ron, pero Esther, aunque siente alegría de ver disfrutar a su
abuelo, está muy inquieta por dos motivos: primero, por si su padre o su madre les sorprenden, pues ambos
saben que el médico ordenó a Esther que no diera alcohol ni tabaco al abuelo; y segundo, porque piensa si,
72
 por darle gusto, estará acortando la vida de su abuelo, que es tan importante para ella.

Acabada la història, diversos grups d’alumnes triaran un dels personatges (Esther, Don
Ramón, el metge) que intervenen en ella i prepararan en el grup com seria la història
contada des del punt de vista d’aquest personatge. Trien un portaveu, que repeteix la història
per tota la classe. Anoteu aquí les vostres idees i conclusions:
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................

73
ACTIVITAT 16

LA FELICITAT
QUÈ POT SER AIXÒ DE LA FELICITAT?
Probablement la persecució de la felicitat és l’aspiració més important de les persones. Tothom
vol ser feliç i tothom faria el que calgués per arribar a ser feliç. El que ocorre és que aquest
concepte és potser un dels més difícils de definir i que alhora mereix més reflexió per part
nostra.
El concepte de felicitat ha estat pensat per molts filòsofs al llarg del temps i de les seves
reflexions en surten moltes aproximacions valuoses:
Aristòtil (s. IV a. C.) pensava que la felicitat era el fi últim de la vida humana, un bé
autosuficient, que consistia en la persecució d’un estil de vida basada en la virtut (bàsicament
una vida prudent) i acompanyada d’un mínim de circumstàncies favorables. Aquesta
conquesta vindria de la mà de l’hàbit, és a dir, la constant exercitació de les virtuts fins a
convertir-les en trets del nostre caràcter. La felicitat és per aquest autor una conquesta vital,
fruit de l’esforç continuat i la inspiració en bons models, acompanyada de sort en les
circumstàncies materials. El seu model seria el savi, científic o filòsof, que s’ha treballat a
través de l’educació, models socials adients i esforç constant, vencent la ignorància, buscant la
justícia i d’altres virtuts socials reconegudes fins que aquestes adornen la seva manera habitual
de fer. Aquest home feliç gaudeix de temps i recursos materials suficients per dedicar-se a una
vida d’estudi, de comprensió del món, d’autorealització.
Epicur (s. III a. C.) creia que la felicitat es basava en la persecució del plaer. A diferència del
que podríem pensar la seva noció de plaer no tenia a veure amb grans banquets ni excessos en el
menjar, el sexe, etc. Més aviat creia que la vida feliç és una vida senzilla amb el predomini de la
llibertat, sense estar esclavitzat per les coses, els plaers intel·lectuals, l’absència de pors
injustificades en la nostra ànima, la tranquil·litat i la companyia constant dels amics. El plaer
bàsic s’identifica, doncs, amb l’absència de dolor al cos i patiments a l’ànima.
Els estoics (s. III a. C. - II d. C) creien que el major bé de l’home, allò que el faria feliç, és la
impertorbabilitat*, desenvolupar la capacitat d’acceptar amb fortalesa el destí en allò que ens
tingui disposat i no tornar-nos esclaus de les circumstàncies. Es tractaria d’ajustar les nostres
expectatives amb realisme i no sempre pensar que tot anirà només com a nosaltres ens resulti
favorable.
Altres pensadors creurien que la felicitat és quelcom lligat a la resta de persones, fet pel qual
destaquen l’altruisme* com a virtut fonamental. Alguns autors més escèptics* creurien que
l’home no pot ser feliç de cap manera perquè la vida és essencialment dolor i insatisfacció.
Altres creurien que la moral i la felicitat no tenen res a veure donat que les accions fetes per
deure i seguint la meva consciència s’han de seguir amb independència dels resultats, sense
tenir en compte cap altre fi que el respecte a la llei moral (la universalitzabilitat de les meves
accions i la dignitat de l’home).
Contràriament a aquestes perspectives, nosaltres creiem de manera irreflexiva que els diners i
els béns materials ens donarà automàticament la felicitat; altres pensen que puc ser feliç sense
esforç; molts creuen que l’ideal de vida és la constant presència de plaers sensibles, tals com el
menjar, el descans prolongat, el sexe, etc.; molts pensen que la felicitat és quelcom que es pot
gaudir al marge dels altres, en un clima fins i tot d’infelicitat general...
Però ben aviat ens adonem que tot i tenir moltes coses no som mai feliços del tot, ens avorrim
fàcilment i els desitjos es presenten constantment i ens deixen de nou insatisfets. Persones que
no s’han treballat i viuen en la ignorància, s’han tancat les portes a moltes àrees de la vida que
els haguessin omplert i estimulat. Persones amb accés a molts plaers els avorreixen ràpidament i
no paren de cercar novetats, sofisticacions, persecucions d’incentius en una carrera infinita fins
a no gaudir de res o fer-se addictes. Persones farcides de luxes viuen infeliçment perquè no

74
tenen vertaders amics, se senten sols o desconfien del gènere humà. Ja veieu que a la mínima
observació descobrim paradoxes i problemes on inicialment ho veiem tot de forma senzilla.
Per aquest motiu podem dedicar una mica de temps a reflexionar sobre la felicitat, ajudant-nos
entre tots a trobar algun punt en comú sobre aquest assumpte i alhora valorar les diverses
opinions que van sorgint en les intervencions a classe. Per a fer-ho, ens ajudarem de preguntes,
la millor arma del filòsof.

EXERCICIS
1.Utilitza un cercador d’internet amb la paraula felicitat i busca les imatges que surten. Què
pots valorar d’elles? És fàcil concretar el sentit de la felicitat? Que suggereixen aquestes
imatges?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
................................
2. Si la felicitat depèn de tenir moltes coses, luxes i refinaments, significa això que els rics
són sempre feliços? Quantes o quines coses hauria de tenir una persona per a ser feliç?
Malgrat tenir ja moltes coses, en puc desitjar moltes altres?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................................
3. Què sembla més important en les coses, la quantitat o la qualitat? Quan el plaer es
converteix en avorriment? Si el teu plat favorit són els macarrons, per què no et fa feliç
pensar que cada dia de la teva vida menjaràs macarrons?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

4. Qui pot ser més feliç, aquell qui té més o aquell qui menys desitja? Treu les teves pròpies
conclusions?
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
75
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

5. Quins són els béns més importants de la teva vida, allò que no voldries perdre o aquells
béns sense els quals no creuries poder ser feliç? Quants d’aquests béns es compren amb
diners? Treu les teves conclusions.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................................................

6. Pot ser una vida sense salut una vida feliç? Justifica-ho.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

7. Pot ser una vida sense amor o sense amics una vida feliç? Justifica-ho.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................

8. Pot ser una vida sense cultura, sense creixement en els meus coneixements i sensibilitat,
una vida feliç? Justifica-ho.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................

76
..........................................................................................................................................................
........................

9. Què pot ser l’avorriment? De què depèn que es doni o no? Pot tenir a veure amb algun
element dels que hem considerat? Reflexionem-ho junts.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
........................

10. Per acabar, redacta amb cura i atenció, unes línies on puguis exposar de forma raonada
el sentit que té per tu el concepte de felicitat.
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
..........................................................................................................................................................
............................................................

77
 RÚBRICA DELS ASPECTES QUE ES TENEN EN COMPTE A L’HORA D’AVALUAR EL
TREBALL
ASSOL. EXCEL. ASSOL. NOT. ASSOL. SUF. NO ASSOL.
Completa totes les Completa totes les Deixa alguna No lliura el treball
activitats amb activitats malgrat activitat sense o el lliura de
informació i manca informació resposta i la forma molt
reflexió o reflexió en informació explica incompleta. No
pertinents, algunes preguntes de forma molt aporta el mínim
contestant el que o bé en alguna no limitada el que es de informació
es demana de es contesta allò demana. correcta per
forma acurada. demanat. Defineix Abandona les respondre
Defineix els correctament els reflexions més preguntes o resol
CONTINGUT
conceptes de conceptes, treballoses o de forma
forma rica i malgrat que no contesta amb purs telegràfica bona
personal. sempre ho fa amb telegrames sense part d’elles. No
les seves paraules, aprofundir. Copia respon o copia
sinó important la definició dels directament les
definicions de la conceptes sense definicions de
xarxa. aportació conceptes sense
personal. aportació
personal
Recull totes les Recull bona part Recull alguna No recull cap o
aportacions de les aportacions aportació de molat poques
treballades a treballades a classe però no aportacions de
classe més les classe i les mostra millora o classe i no mostra
reflexions i correccions correcció en el millora o correcció
correccions oportunes. El to treball. El to no és en el treball. El to
oportunes. Es no és del tot personal o no és personal o
APROFITAMENT
valora el to personal i hi ha simplement recull simplement recull
personal i no la alguna còpia o aspectes parcials aspectes parcials
pura còpia o transcripció del d’informació. d’informació. No
transcripció del que s’ha dit. Mostra un mínim mostra mínim
que s’ha dit. Mostra força d’interès. interès.
Mostra molt interès.
interès.
Utilitza el Utilitza el Utilitza el Utilitza el
llenguatge de llenguatge de llenguatge de llenguatge de
forma molt forma correcta forma forma incorrecta
correcta amb amb alguns errors mínimament amb mala
LLENGUATGE
bona ortografia i d’ortografia i correcta amb ortografia i
redacció. redacció. falles repetides redacció.
d’ortografia i
redacció.
Presenta Presenta Presenta No presenta el
puntualment el puntualment el puntualment el treball o no ho fa
treball en la data treball en la data treball en la data puntualment el
acordada. A mà o acordada. A mà o acordada. A mà o treball en la data
a ordinador, a ordinador, a ordinador, acordada. A mà o
PRESENTACIÓ presenta un presenta un presenta un a ordinador, no
treball net, treball prou net, treball poc net, presenta un
llegible, sense amb alguns amb tatxats, poc treball net, ni
tatxats, uniforme i tatxats, o no del uniforme i no sense tatxats, ni
ben configurat. tot uniforme i ben massa ben uniforme ni ben
configurat. configurat. configurat.

ANNEX. CASOS PRÀCTICS

78
1. LA VELLETA A L’AUTOBÚS

SITUACIÓ I CONTEXT
Ens trobem en un autobús que realitza un trajecte que porta fins a un suburbi de la gran ciutat.
En ell hi van una senyora molt gran que viu just entre dues parades que es troben força distants,
alguns passatgers joves que van fins al final del trajecte i un nou conductor que està en període
de pràctiques pendent de confirmar el seu lloc de treball pel qual s’ha preparat molt. La senyora li
demana per favor al conductor que la deixi baixar entre les dues parades marcades perquè així
no ha de caminar tant fins arribar a casa seva. Al·lega que el seu company anterior era molt
simpàtic i li deixava fer. El lloc on vol baixar no està preparat com a parada.

PERSONES IMPLICADES (escenifiquem mínimament l’escena)

ANCIANA, PASSATGER 1, 2 i 3, CONDUCTOR.

QÜESTIONS A RESOLDRE
1. Imagina que tu ets un passatger. Què haguessis fet?
2. Imagina que ets el conductor. Què haguessis fet?
3. Imagina que el conductor accedeix per fer-li un favor i en baixar, la velleta cau
pel desnivell que hi ha entre l’autobús i el terra i es fa mal seriós que necessita
d’assistència mèdica. Qui seria el responsable? Quines conseqüències es
podrien derivar de la seva acció?
4. Fan bé alguns passatgers en reclamar-li al conductor que deixi baixar la velleta?
5. És justa la pressió a la qual el sotmeten?
6. Tenen la velleta i els passatgers coneixement de tota la situació o han calculat
les conseqüències de la seva demanda?
7. Té alguna responsabilitat el passatger que calla?
8. Valora la situació en tot els seus aspectes i justifica quina seria la millor actuació
a seguir.
9. Exposa el que has après en aquest cas.

79
Hauràs de representar mínimament el personatge que t’ha tocat. Pots afegir tots els aspectes
que consideris oportuns per a fer creïble la teva actuació:

ANCIANA: És una senyora gran, que viu sola, en un barri extrem de la ciutat. L’únic
mitjà de transport que la porta a casa és un autobús. Li demana al conductor que pari
entre dues parades, com un favor, tal com feia el conductor jovenet tan amable que hi
havia abans que ell. El lloc on vol baixar no té vorera preparada com andana per
baixar, és un tram de terra i grava que a vegades rellisca, no hi ha semàfor per parar i
passen contínuament cotxes, però és l’entrada del caminet que porta més ràpidament
a casa seva. Moltes vegades la senyora porta el carret de la compra. Quan s’acosta al
lloc, li diu en veu alta al conductor: pari, pari!... exposant alguna d’aquestes raons.
PASSATGER 1: En sentir com una velleta li demana al conductor el favor de parar i
deixar-la baixar al lloc més proper a casa seva i en sentir la negativa del conductor, el
passatger crida i li diu: no hi ha dret! És una senyora gran! Tant li costa fer un petit
favor a una velleta! Prefereix que hagi de caminar un bon tros en lloc de parar aquí!
Quin mal cor i que poc amable!
PASSATGER 2: En sentir la queixa d’un altre passatger s’hi suma i comença a elevar la
veu, pressionar al conductor, fins i tot amb paraules gruixudes. Ja està bé! Quina
manca de respecte! És vostè un...
PASSATGER 3: En veure la situació creada té dubtes perquè s’adona que el conductor
no pot fer una acció en contra del reglament, ja que podria costar-li la feina o una
important sanció. Alhora, s’adona que la velleta tindrà problemes en baixar ja que no
hi ha superfície a nivell i haurà de forçar molt el seu cos, a més carregada amb un
carret de la compra. A més, hauria de deturar-se interrompent el trànsit de tot el seu
carril. Veu com el conductor es posa molt nerviós. Malgrat tot, calla davant de
l’enorme pressió dels altres vianants.
CONDUCTOR: Està molt content perquè està a punt de finalitzar el període de
pràctiques que el permetrà assolir el seu lloc de treball definitiu. Necessita aquest
treball perquè a casa hi ha molts problemes econòmics. Avui li han assignat aquesta
línia i en sentir a la velleta demanar-li que pari a un lloc no establert li contesta
amablement que no pot fer res ja que la seva obligació és parar en els llocs previstos i
preparats amb andanes elevades. Li recorda que va contra el reglament i que si ho fa la
responsabilitat seria seva i seria sancionat. També li recorda que no hi ha vorera ni
superfície i que podria tenir una mala caiguda, a més d’interrompre el trànsit de forma
prohibida. Es posa molt nerviós quan veu que altres passatgers l’escridassen i l’insulten
i fins i tot perd l’atenció de la conducció.

80
2. EL BAR I LA PANDÈMIA

SITUACIÓ I CONTEXT
Ens trobem enmig de la pandèmia. Ara ja hem passat per molt mala situació, confinaments i
mortalitat, dolor, preocupació. El propietari d’un bar molt estimat a la població ha hagut de tancar
durant molt de temps i està a punt de no poder fer front al negoci, ple de deutes i desesperat per
la situació de la seva família. Necessita treballar i fer caixa ràpidament. Finalment, les autoritats
permeten obrir els bars però amb certes restriccions: nombre limitat de persones, ús obligatori de
mascareta i tancament a certa hora. Com es troba en un lloc una mica aïllat i veu que altres bars
són molt estrictes en el compliment de la normativa, el propietari s’adona que pot relaxar les
exigències i atendre més gent, no ser tan rigorós amb l’ús de les mascaretes i obrir fins i tot més
estona que els altres. Així obté molts clients que li permeten sortir de la situació econòmica en la
qual es troba.
Al cap d’uns dies, es detecta un brot massiu de contagiats i malgrat no es pot esbrinar l’origen
oficialment se sap que ha tingut lloc en aquest bar. El nombre de contagiats de la població és tan
gran que les autoritats han de fer tancar tots els negocis altre cop. Torna la malaltia i la pobresa.

PERSONES IMPLICADES (escenifiquem mínimament l’escena)

PROPIETARI BAR, CLIENT 1 i 2, PROPIETARI D’UN ALTRE NEGOCI, VEÍ DE LA LOCALITAT.

QÜESTIONS A RESOLDRE
1. Ets un habitant de la població. Tens ganes de fer una copeta i fa temps que no
has vist als amics. El teu horari no et permet anar al bar fins després de
treballar. Creus que tens dret a divertir-te després de tantes restriccions. Saps
d’un bar on no et posaran massa problemes. Què faries?
2. Ets el propietari del bar afectat. Quina justificació a la conducta pots
argumentar? quina responsabilitat tens en la situació sanitària?
3. Ets el propietari d’un bar que respecta de forma impecable les restriccions,
malgrat fas menys caixa. Què pensaries de la situació? Tindries raons justes per
queixar-te?
4. Ets el veí que sap que els companys solen anar al bar on no hi ha mesures
adients. Què faries?
5. Valora la situació en tot els seus aspectes i justifica quina seria la millor actuació
a seguir. Raona especialment del pes de les accions individuals en la situació
general.
6. Exposa el que has après en aquest cas.

81
Hauràs de representar mínimament el personatge que t’ha tocat. Pots afegir tots els aspectes
que consideris oportuns per a fer creïble la teva actuació:

PROPIETARI DEL BAR: És un senyor que va néixer a la població, molt conegut i estimat,
i que porta tota la vida regentant el seu negoci. Amb la pandèmia veu perillar tota
l’economia familiar i no té cap altra alternativa de subsistència. Està molt trist i
angoixat. Quan obren els bars no troba altra solució que no fer cas estricte a la
normativa perquè només així li surten els números i podrà pagar els deutes que té.
L’únic que desitja és que els clients estiguin força estona al local i consumeixin força
per augmentar la caixa. Està molt content perquè en dues setmanes ha tingut força
clientela.
CLIENT 1: Quan surt de treballar, força tard, està cansat. La majoria dels bars estan
tancats i no veu manera de trobar-se amb els amics i desfogar-se una mica. Li diuen
que hi ha un bar on podrà trobar-se sense problemes amb els amics i que no miren
prim. Està molt content, ja que així podrà distreure´s i cada dia va al bar a trobar-se
amb companys i amics. Fins i tot deixa propines, molt agraït a l’amo, a qui veu com una
persona molt comprensiva en aquesta situació tan rígida.
CLIENT 2: Inicialment va pensar denunciar el que veia cada dia al bar, ja que entenia
que no era segur, però en saber la situació econòmica de l’amo, persona força
estimada per tothom, va creure que valia la pena no dir res. Feia una copeta de pressa
i se n’anava cap a casa per no tenir massa problemes si venia l’autoritat.
PROPIETARI D’UN ALTRE BAR: Des de l’inici de la pandèmia ha patit molt, està en una
situació límit i molt preocupat. Ha patit casos propers de malaltia. Obre el seu negoci i
veu que té menys clients que habitualment. Fa el que pot esperant que passi la
situació i segueix les normes de manera molt acurada.
VEÍ DE LA LOCALITAT: Ha passat la pandèmia confinat. No ha pogut veure la seva
família ja que viu sol. Està angoixat i amb ganes de retornar al treball. Pren les
màximes precaucions en tot allò que fa. En incorporar-se al treball, comparteix
inevitablement espai entre companys que li expliquen com cada dia es reuneixen i s’ho
passen molt bé fins tard. El conviden a anar però ell ho rebutja. En pocs dies la seva
filla, amigueta d’altres filles d’aquests companys, té símptomes de la malaltia i aquests
dies ha estat en contacte amb la seva àvia a qui estima molt i que té la salut força
delicada.

82
3. LA MARIA I EL MENJAR

SITUACIÓ I CONTEXT
La Maria fa temps que no porta esmorzar i, quan porta un entrepà, li dona mossegades
minúscules, les mastega treballosament i acaba llençant-lo a la paperera, vigilant que les
amigues no s’adonin. Creu que així s’aprimarà, ja que es veu grassoneta (malgrat objectivament
no ho està gens) i més en comparació amb les seves amigues de classe que estan primetes i
són molt presumides. Entre elles es passen la roba, tenen molta cura de la seva imatge i valoren
molt l’aspecte exterior de les persones. Comparteixen pàgines de persones influents en la moda i
l’estètica.
Una companya grassoneta, que mai no ha estat acceptada pel grupet, se n’adona de que la
Maria està perdent pes ràpidament i que està força demacrada. També observa com el seu
rendiment a classe ha davallat moltíssim, ja que fa poc temps era una noia de notes excel·lents.
Ha vist com llençava un entrepà a la brossa i li comenta al tutor el que creu que pot ser un
problema d’alimentació.
El tutor parla ràpidament amb la família. La mare el tranquil·litza i li diu que la nena està fent
l’estirada pròpia de l’edat i que ella l’acompanya a moltes dietes perquè són molt amigues. Li treu
importància i assegura que se’n cuida. La filla, però, enganya la mare i li diu que l’entrepà que va
llençar se li havia caigut prèviament, que mai no llença res, etc. La mare, que es troba sola, està
només preocupada per recuperar la bona relació amb la filla, ja que fa temps que estan
distanciades i té por de perdre-la si la incomoda. No vol veure cap altre problema i creu que hi ha
coses de jovenets que passen sense cap importància. Avisada pel tutor, s’adona de que les
notes han caigut en picat però creu que és una fase adolescent i que passarà ràpidament.
Quan arriba a l’escola, la Maria amenaça a la noia que havia parlat amb el tutor i amb totes les
seves amiguetes la comencen a humiliar a través de les xarxes socials, amb insults especialment
referits al seu aspecte corporal.

PERSONES IMPLICADES (escenifiquem mínimament l’escena)

MARIA, AMIGUETES, COMPANYA DE CLASSE, MARE, TUTOR.

QÜESTIONS A RESOLDRE
1. Com valores l’actitud de les companyes respecte la seva amiga i també
respecte l’altra companya de classe?
2. Finalment es detecta que la noia pateix un trastorn alimentari greu? Quina
responsabilitat tindrien els diferents personatges en aquesta situació?
3. Com valores la reacció de la mare davant del tutor?
4. Què faries si tu fossis el tutor de la classe?
5. Valora la situació en tot els seus aspectes i justifica quina seria la millor actuació
a seguir. Raona especialment del pes de les accions individuals i les
responsabilitats adquirides en la situació general.
6. Exposa el que has après en aquest cas.

Hauràs de representar mínimament el personatge que t’ha tocat. Pots afegir tots els aspectes
que consideris oportuns per a fer creïble la teva actuació:

83
MARIA: És una noia tímida, força intel·ligent, que mai no va portar bé la separació dels
pares. Està ressentida amb la mare a qui fa culpable de la situació. Li costa fer amics i
mai fins aquest any no ha tingut una colla. Està més animada per haver estat
acceptada en una colleta de noies de classe i es deixa influenciar força pel lideratge
d’una d’elles. No voldria perdre-les per res, ja que són l’única referència i reforç que
creu tenir. Les admira i tot els hi troba bé. En el fons, les ha idealitzat. Faria gairebé
qualsevol cosa per estar a la seva altura i no perdre la seva amistat.
AMIGUES: A la colla tot el dia estan ficades a pàgines i canals d’estètica i moda. És el
seu centre d’interès, molt més que els estudis on mostren poca voluntat i rendiment.
Una d’elles exerceix un fort lideratge, ja que és més madura que les altres. Aquest any
han incorporat la Maria a la qual dominen i els hi va molt bé la seva amistat perquè les
ajuda a lliurar exercicis que soles no volen ni poden fer.
COMPANYA DE CLASSE: Abans tenia tracte amb la Maria però ara veu com s’ha
distanciat ja que ha estat absorbida pel grup dominant de noietes liderades per una
d’elles, una noia un any més gran, repetidora. Ha estat observant la Maria, com cada
cop està més prima i un dia veu com a l’esbarjo llençava sencer l’entrepà que portava.
Va fixar-se i va veure que ho feia altres vegades. Com ella està grassoneta i molt
interessada en temes d’alimentació, s’adona que la Maria pot estar en perill i decideix
posar en alerta al tutor del grup.
MARE: És una persona nerviosa i insegura. Li ha costat molt tirar endavant amb la seva
filla tota sola des de la seva separació. La relació amb la filla no és bona ja que la Maria
sempre es mostra hostil i la culpabilitza de la situació. Sempre l’ha sobreprotegit per
compensar el que interpreta com una pèrdua i sempre ha intentat ser amiga de la seva
filla. Això ha fet que la filla sigui més feble i dependent. Es capaç de negar-se qualsevol
problema mentre no se separi encara més de la filla. Quan el tutor la truca, només
pensa en la reacció de la Maria i si això li crearà més problemes amb ella. Vol pensar
que tot passarà i que recuperarà l’harmonia amb ella i que la filla tirarà endavant el
curs quan hagi passat aquest mala època adolescent.
TUTOR: Acompleix la seva obligació de posar en alerta, de forma prudent, a la mare
sobre el que s’ha pogut detectar fins ara. Li ofereix suport i li garanteix que seguirà
atent a la situació. Fins i tot li ofereix adreces i persones especialistes per si necessita
fer alguna consulta més especialitzada. Li demana a la mare atenció i compromís i rep
un missatge força tranquil·litzador com a resposta.

84