Miquel Pinazo

CRÍTICA DE TERRA BAIXA

Terra Baixa és una obra de teatre del poeta dramaturg Àngel Guimerà. Aquesta és una de les obres més importants
que va escriure i una de les més representades els últims 200 anys a Catalunya. Es va publicar l’any 1896 i amb
aquesta obra l’autor va evolucionar cap a un estil menys romàntic i més realista.

El protagonista és el Manelic, un home una mica aturat i barroer. Se li proposa casar-se amb una jove atractiva de terra
baixa, anomenada Marta. La Marta des dels 14 anys havia estat patint els abusos sexuals d’un home malvat més gran
que ella, el Sebastià. La Marta està confosa. Creu que està enamorada del seu amo, però en realitat el que li té és por.
És per això que decideix casar-se amb el Manelic. Per altra banda en Sebastià pretén silenciar els rumors que hi ha
sobre ell i la Marta casant-la amb en Manelic i així aconseguir ell la mà d’una pubilla rica. Amb el pas del temps la
Marta veu el casament com una oportunitat de ser lliure i desfer-se del del Sebastià.
La trama tracta sobre el conflicte entre el Sebastià i els dos casats, que intenten desfer-se del la seva autoritat.
Finalment, el Manelic, en mig d’una baralla amb el Sebastià acaba amb la seva vida.
L’obra tracta el bé i el mal amb dos “espais” o mites oposats; terra baixa, el poble que es veu des dels inicis de la
pel·lícula i on passen on regna el mal i la desigualtat i terra alta, d’on prové el Manelic, una terra pura, sense el mal.

Al llarg de tota la obra podem trobar diverses manifestacions romàntiques i realistes. Un exemple romàntic pot ser el
moment en el que el Manelic explica l'aparició que va viure d’una possible bruixa I la seva promesa, ja que té un
caràcter fantàstic i irreal.
En l’adaptació, aquesta escena es representa amb diverses imatges amb blanc i negre, aquestes estan molt ben
aconseguides i aconsegueixen transmetre terror a l’espectador. Per altra banda, un exemple de realisme pot ser el
principi de la història, on apareixen dues camperoles assegudes de costat pelant faves. Es nota que es una escena
realista ja que manté els trets característics d’aquest estil. Es tracta d’una escena molt quotidiana i gens idealitzada o
fora de la vida normal. Cal destacar que desde el meu punt de vista, aquesta escena ajuda molt a introduir-te en el
context històric i la situació en que es troben els personatges. Els vestits que duen les dues camperoles són
completament creïbles i estàn molt ben aconseguits.
En Aquesta obra també apareixen tot un seguit de metàfores, les quals afegeixen un valor emocional i poètic a
l'adaptació. Una d’elles és quan el Manelic li explica a la Nuri que llençava una pedra amb la fona, imaginant-la caient
sempre vora la seva estimada. Aquesta pedra simbolitza el seu desig i amor per estar al costat de la Marta i ens deixa
clar que és un recurs metafòric.. Tot seguit, la Nuri li diu que és un inconscient llençant pedres desde la muntanya, que
podia haver ferit a algú. Ell respon que l’únic ferit per les pedres ha estat ell. Crec que aquesta escena, et pot ajudar
molt a posar-te en la pell del Manelic i a sobre, ho fa d’una manera molt poètica i refinada. El recurs metafòric el trobo
interessant i de vegades s’en fa un abús, però en el cas d’aquesta obra crec que està ben dossificat.

Ja per finalitzar, només fer un comentari general sobre el que m’ha semblat l’adaptació de Televisió de Catalunya
d’aquesta magnífica obra. La gran majoria de diàlegs de la película no els entenia gaire ja que els actors no
bocalitzaven prou. Per altra banda, l’actriu que feia de Marta, la Marina Gatell, no m’agrada gens. Crec que no està a la
mateixa alçada que la majoria de actors i actrius de l’adaptació.
En resum, crec que és una història molt interessant i amb un rerefons molt maco, però no recomano gens l’adaptació
cinematogràfica de Terra Baixa.