IKER VIÑUELAS ECONOMIA

ECONOMIA TEMA 4: EL MERCAT

1.1 LA DEMANDA

Els compradors acudim a la demanda per obtenir béns i serveis que satisfan les nostres
necessitats. Però en ocasions sense arribar a comprar. Demanar NO és comprar!
- La demanda és la quantitat d’un bé que estan disposats a adquirir els demandants al mercat.
- Els demandants són possibles compradors amb la intenció d’adquirir un bé o servei.
RELACIÓ DEMANDA: Com més elevat sigui el preu d’un producte menys quantitat en comprarem.
En canvi, com més baix sigui el preu més quantitat en comprarem.

AUGMENTA PREU BAIXA DEMANDA

BAIXA PREU AUGMENTA DEMANDA

LLei de la demanda
- L’efecte renda: Si puja el preu d’un bé, els consumidors que tenen la intenció i els recursos per
adquirir-lo ara no el podran comprar.
Ja que disminueix el poder adquisitiu del comprador. (Té els mateixos diners però ara que el preu
s’ha apujat, no el pot comprar o et pot comprar menys quantitat)
- L’efecte substitució: Quan el comprador veu que el preu ha augmentat però el d’un bé similar
segueix intacte, el comprador decideix adquirir aquesta segona opció. Ja que és l’opció més barata.

1.2 LA CORBA DE LA DEMANDA

- La funció de la demanda és aquella que indica la quantitat d’un bé que els compradors estan
disposats a adquirir a un preu determinat. La demanda sempre es veu representada amb una
gràfica amb pendent negativa.

- Quan més baix és el preu més quantitat

de demanda hi ha

CORBA DE LA DEMANDA
IKER VIÑUELAS ECONOMIA

1.3 ALTRES FACTORS QUE CONDICIONEN LA DEMANDA

- El preu dels béns o serveis relacionats.

➔ Béns complementaris: Són béns que van amb parella, es complementen un a l’altre. Un
necessita a l’altre. Ex: Una moto i el casc.
L’augment de la seva demanda afecta als dos depenent dels canvis del preu.
➔ Béns substitutius: Aquells béns que si en consumeixes d’un tipus no en consumiràs de
similars. Ex: Sacarina i sucre.
Quan augmenta el preu d’algun, beneficia a l’altre ja que la seva demanda augmenta.
- La renda disponible: Capacitat adquisitiva, condiciona la quantitat de diners destinats a la
demanda de béns i serveis. En ocasions a l’augmentar la renda de les famílies augmenta la
inversió de diners en la demanda. Però no sempre és així. Hi ha diferents tipus:
➔ Béns inferiors: Són aquells que el consumidor demanda quan la seva renda és baixa. Ex:
vi dolent, transport públic… Però quan augmenta el poder adquisitiu del comprador els
deixa de consumir i en demanda de més categoria. Ex: vi bo, taxis…
➔ Béns normals: Aquests tipus de béns que la seva demanda augmenta proporcionalment
quan la renda augmenta. Ex: habitatge, cotxe, electrodomèstics…
➔ Béns de luxe: Quan la renda és baixa no es consumeixen ja que són molt cars. I quan la
renda augmenta la seva demanda també. Ex: joies, cotxes esportius… Normalment són
béns que donen prestigi social.
- Les preferències dels consumidors: Els gustos, les preferències i la moda determina el
comportament dels demandants sense importar factors com el preu.

DESPLAÇAMENT DE LA CORBA DE LA DEMANDA

A la corba de la demanda quan més alt és el preu d’un bé, menor és la quantitat
demandada i viceversa.

2. L’OFERTA

- L’oferta és la quantitat d'un bé que les empreses estan disposades a produir. És la intenció de
compra.
IKER VIÑUELAS ECONOMIA

2.1 LA CORBA DE L’OFERTA

- La funció de l’oferta mostra les quantitats d’un bé o

servei que les empreses estan disposades a produir a
un preu determinat.
- La corba de l’oferta d’un bé és la representació
gràfica de l’oferta. La seva representació sempre és
positiva.
-La llei de l’oferta expressa la relació directa que hi
ha entre el preu i la quantitat oferta, quan augmenta
el preu també s’incrementa la quantitat oferta.

AUGMENTA PREU AUGMENTA L’OFERTA

2.2 ALTRES FACTORS QUE CONDICIONEN L’OFERTA

➔ Els costos de producció: Quan s’augmenta el cost dels factors de producció,

disminueixen els beneficis de les empreses. En conseqüència les empreses es poden
veure obligades a oferir més oferta per tal de reduir costos. (Aquests costos són els
salaris, maquinària, lloguer, impostos…) Per tal de disminuir els costos de producció
s’utilitza la tecnologia, que depenente és com combina els factors productius els costos
pugen o baixen.
➔ Els objectius empresarials: Les unitats de producte que oferta una empresa al mercat
depèn de les seves expectatives, condicionades pels seus objectius. Depenent de a quin
tipus de mercat s'ofereix, com ara al mercats emergents importarà més maximitzar la
producció i el número de vendes.

DESPLAÇAMENT DE LA CORBA DE L’OFERTA

- Quan augmenten els costos dels factors de producció la corba es desplaça cap a
l'esquerra i l’objectiu empresarial pasa a ser maximitzar el benefici.
- Quan es disminueixen els costos dels factors productius la corba es desplaça a la dreta.
I l'objectiu empresarial pasa a ser captar el màxim mercat possible.
IKER VIÑUELAS ECONOMIA

3. L’EQUILIBRI DEL MERCAT

- En ocasions dins del mercat es produeix un excés de l’oferta i un excés de la demanda. Dos
casos:
➔ Molts consumidors no compren ja que els preus els semblen alts, al no vendre les
empreses decideixen abaixar el preu del producte, però algunes s’hi neguen i
abandonen el mercat. Davant la baixada de preus, els consumidos demanen més
quantitat. Per tant, s’arriba a un equilibri entre l’oferta i la demanda.
➔ Molts consumidors queden sense satisfer, i alguns d’aquests estan disposats a pagar un
major preu, les empreses al veure tanta demanda augmenten l’oferta i augmenten el
preu. Com molta consumidors no estan d’acord en pagar més la demanda disminueix i
es forma un equilibri entre oferta i demanda.
- L’equilibri del mercat és aquell punt en el que coincideixen els plans dels consumidors i les
empreses, de manera que l’intercanvi satisfà totes dues parts. Els preus i l’equilibri on
coincideixen les empreses s’anomenen: Preu d'equilibri (PE) i quantitat d’equilibri (QE).

4. L’ELASTICITAT-PREU

- L’elasticitat mesura quan varia la quantitat demandada oferta davant variacions dels factors
que hi influeixen.
- Si tots els forner de pa decidíssin augmentar el preu del pa un 30%, la demanda no
disminuiria, ja que els consumidors seguirien comprant la mateixa quantitat, perquè el pa és
un bé de primera necessitat, no es pot prescindir d’ell. En canvi, si augmenten un 30% el preu
de les entrades del cinema, la demanda baixaria dràsticament, ja que no és un bé indispensable.
- Per altra banda, si el preu del pa disminuís un 30% no en compraríem més, sinó que
compraríem la mateixa quantitat. Per contrari si disminuís el preu del cinema la seva demanda,
augmentaria molt.

Per a mesurar la resposta de la quantitat demandada o oferta a variacions de preu, s’utilitza el

concepte anomenat: ELASTICITAT

4.1 L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA

L’elasticitat-preu de la demanda quantifica la variació de la quantitat demandada davant de

variacions en els preus. L’elasticitat sempre és negativa. Hi ha tres tipus:
➔ Demanda d’elasticitat unitària: Succeeix quan la quantitat demandada i els preus
varien en la mateixa proporció, l’ingrés total de l’empresa no varia.
IKER VIÑUELAS ECONOMIA

➔ Demanda elàstica: Succeeix quan la quantitat demandada varia en major proporció que
els preus, de tal manera que els preus baixen quan s’augmenta el preu i viceversa.
Ex: Els béns de luxe els quals els consumidors podem prescindir si pugen els seus preus.
➔ Demanda inelàstica o rígida: Succeeix quan la quantitat demandada és inferior a la
variació dels preus. Per tant, si la demanda varia en menor proporció que els preus, els
ingressos disminueixen quan baixen els preus, i viceversa.
Ex: Els béns bàsics com la llet, el pa…

FACTORS DE L’ELASTICITAT-PREU DE LA DEMANDA

➔ El tipus de bé. Els béns necessaris o bàsic tendeixen a ser menys inelàstics, mentre que
els de luxe presenten una demanda elàstica perquè són prescindibles.
➔ L’existència de béns substitutius. Els béns substitutius acostumen a ser de demanda
elàstica ja que si el preu d’aquests s’encareix, es produeix un efecte “fuga” cap a un
altre bé més econòmic i amb la mateixa funció i utilitat.
➔ La proporció de renda que es gasta en el bé. Quan major és la proporció que es gasta
d’un bé, més afecta un augment de preu. En conseqüència, més dràstica és la reducció
del consum d’aquest bé i, per tant, més elàstica n’és la demanda.
➔ El termini de temps considerat. La demanda és trona més elàstica a llarg termini
perquè, com més llarg és el període transcorregut després de l’augment de preu, més
fàcil és pels consumidors trobar un alternatives o substitutius a aquests béns.

4.2 L’ELASTICITAT-PREU DE L’OFERTA

L’elasticitat-preu de l’oferta quantifica la variació de la quantitat oferid davant les variacions

en els preus.

ELS BÉNS GIFFEN

- Els béns Giffen van en contra de la llei de la demanda (quan un preu augmenta, la seva demanda
dismineuix i, viceversa) però, en aquests tipus de béns no és així. Quan el preu d’un bé giffen
augmenta, la seva demanda augmenta també.I si el seu preu baixa, la demanda també.
Ex: Els aliments més barats (béns inferiors) i quan té pocs béns substitutius i les famílies pateixen
escassetat de recursos.