IDENTITATS I DESIGUALTATS DELS GÈNERES

1.Sexe, gènere i història

2.Els canvis en l’estatus de la dona i l’origen del patriarcat
3.Maternitat i domesticitat com a funcions definitòries
4.Els discursos sobre la inferioritat de les dones
5.El protofeminisme i les dues onades del feminisme
6.La desigualtat de gènere avui
7.Història de les dones i història del gènere
8.La historia de les masculinitats
9.Els moviments LGTBI i la teoria del queer

1)SEXE, GÈNERE I HISTÒRIA

Conceptes de la desigualtat en funció del gènere

✓ Gènere
✓ Patriarcat/Matriarcat
✓ Matrilinealitat/Patrilinealitat
✓ Domesticitat
✓ Violència de gènere
✓ Misogínia
✓ Feminisme
✓ Sufragistes/Suffragettes
✓ Masculinitat
✓ Homofòbia
✓ Queer(teoria)

El caràcter històric del gènere

GÈNERE
✓ Convenció cultural, sistema de valors que estableix el comportament apropiat per a
cada sexe
✓ No és el sexe biològic sinó que és el comportament
CONVENCIÓ SOCIAL
✓ Costum, opinió, regla etc... que és fruit d’un acord exprés o tàcit entre les persones
• Es construeix en oposició a l’altre gener→ Alteritat (la de l’altre)
• És una construcció social històrica 8dinàmica)→ el que entenen com a valors
relacionats en un gènere ni son els mateixos en altres temps, altres societats, hi ha
coses que es mantenen i d’altres que canvien
 INTERCIONALITAT
✓ Convecció cultural(gènere) que està connectada amb altres
estructures i conveccions culturals
✓ Aquets valors no estan relacionats amb el concepte mateix del
gènere sinó que s’interrelacionen amb altres formes de classificació
social com la raça
✓ El gènere es un sistema de classificació però els valors, estatus de
les dones també està interrelacionat amb altres formes de
classificació
Ex: No te els mateixos valors una dona de classe alta que una de
classe baixa
Ex: La imatge on hi ha una periodista que va amb pantalons que la volen portar a
la presó, ja que allà per la seva convecció cultural és immoral que les dones vagin
amb pantalons

Les dificultats de la “història de les dones”

• Per saber la història del gènere, primer s’ha de veure la història de les dones
• La història de les dones es un terme molt recent ja que abans la dona era invisible
• Hi ha molta dificultat en l’estudi de la història de la dona per la seva invisibilitat
davant la historia igual que no se les reconeixia com a subjecte històric
• En general, la historia tracta de temes centrats en l’estat i el `poder, cosa que la
dona en aquest àmbit hi ha tingut molt poc paper.

2.ELS CANVIS EN L’ESTATUS DE LA DONA I L’ORIGEN DEL PATRIARCAT

Divinització del gènere femení i divisió de funcions a la prehistòria

• Els especialistes indiquen que hi ha indicis de que l’estatus de la dona no ha sigut

sempre inferior en la historia
• Disposem de testimonis on podem veure que l’estatus de la dona ha pogut arribar a
ser superior al del home
• En la prehistòria es divinitzava la dona com a creadora única
• Tot i que se les divinitzes, no volia dir que en la vida real no hi haguessin divisions
de funcions (es a dir que fóssim superiors al treball de les dones)

Ex: La venus peleoligtica de Laussel

Culte i pèrdua d’estatus a l’edat antiga

• A l’edat antiga va aparèixer la “deessa mare”, reflexada en els cultes, ritu i mites de
generalment la xona mediterrània
• Els historiadors indiquen que es mantenen els cultes però que a la practica la dona
patia una pèrdua d’estatus
Exemples:
✓ Cibeles→ deessa de la mare terra, fou adorada a Anatòlica des del
neolític
→L’equivalent romà fou la Magna Mater
→el mite de la mare terra veu l’univers com una bondadosa mare
que tot ho dona(distribueix) i representa la terra en tota la seva fertilitat
mitjançant la dona

✓ Afrodita→ deessa de l’erotisme, la bellesa i la luxúria, entaula

relacions per decisió pròpia i mai es victimitzada.
→En la mitologia romana la Venus equivalia Afrodita
com a deessa mare

✓ Palas Atenea→deessa de la saviesa de Grècia

→Se la representava amb un mussol i la doble
serpent (aquets símbols es van acabar convertint en símbols
malignes, de bruixes i maleficis
✓ Minerva→ deessa de la saviesa a Roma
✓ Sarasvati i Kundalini→ deessa de la saviesa a Índia
✓ Medusa→símbol de la ira femenina de la mitologia grega
→Petrificava a qui la miraven després d’haver estat
violada per Posidó
→Perseu va aconseguir tallar-li el cap sense mirar-la

L’origen del patriarcat jeràrquic: de la matrilinealitat i la matrilocalitat a la

patrilinealitat i patrilovcalitat

• Gerda Lerner→ fa coincidir la revolució agrícola i la formació

dels estats arcaics als inicis del patriarcat
• Text:
✓ La revolució agrícola esdevé grups més grans (ja que
sobreviuen més persones) per tant, això implica mes
complexitat en la organització, que això comporta mes
divisió d’estatus dins d’un mateix grup i per tant,
desigualtats
✓ El patriarcat, va estarà acompanyat per el recolzament
de la societat
 EX: En la prehistòria hi havia menys desigualtat ja que el poder anava
vinculat en el prestigi i no a diferencia de riquesa
✓ Aquestes societats per tant entenen que és necessari un grau d’exogàmia,
això implica que han d’entrar al grup i crear vincles per crear noves
persones
✓ Ena quest cas les dones eren les 2ue havien de marxar del grups o entrar
per crear nous vincles/persones
PATRIARCAT→ L’afermament de la propietat privada i l’intercanvi de les
dones anava acompanyat amb el pas de la matrilinealitat/matrilocalitat a la
patrilinealitat/patriclocal
✓ Fins llavors, el fill s’identificava amb la mare que l’havia parit, des de
llavors, el fill s’identificava amb el cognom masculí, per tant amb el pare
MATRILINIALITAT→ Localització del fill mes per via masculina
✓ No hi ha enlloc que s’hagi trobat canvi de la patri... a la matri..
✓ Encara avui en dia existeixen llocs on hi ha una matri..
✓ En aquestes societats patriarcals hi havia una divisió de feina, no només
de homes sobre dones, sinó també d’estatus, d’homes sobre homes

3.MATERNITAT I DOMESTICITAT COM A FUNCIONS DEFINITÒRIES DE LES DONES EN LES SOCIETATS

PATRIARCALS
El control de la sexualitat
A.Virginitat,matrimoni/divorci, adulteri

• En els textos mesopotàmics s’hi veuen decisions de funcions

segons el gènere (inferioritat de la dona ne el poder)
• La dona en aquell moment no tenia llibertat de dedició sobre la
seva sexualitat
EX: El codi d’Hammurabi hi trobem regle si regulacions sobre la
virginitat, l’adulteri i el divorci
B.La mutilació genital femenina
MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

• Te com a finalitat el control de la sexualitat i el fenomen de la castedat

• Va sorgir aproximadament segle V a Egipte
• És un ritual de pas de la infantesa a la edat adulta
• A Àfrica és on es practica més
• Les dones que se’ls hi fa aquesta mutilació, sis sobreviuen quedaven privades de
plaer sexual i dolors i riscos als embarassos
• Aproximadament 135 milions de dones van ser mutilades
• Constitueix una ablació als drets humans de les dones i nens (vulnera la seva
activitat física i mental, el dret a viure lliures de violència i discriminació i el dret a
vida

Les religions monoteistes i el cristianisme

• En la prehistòria com hem vist es venerava a la

dona com a capacitat creadora
• En les religions monoteistes i el cristianisme(Llibre
de Gènesi), se li atribueix la capacitat creadora a un
deu masculí (en el cristianisme la dona es crea de la
costella d’Adam)
• En canvi la curiositat d’Eva es castigada

La maternitat(controlada!) com a funció social de la dona

• La maternitat controlada no és causa de la dona

• La maternitat ha estat un element fonamental en el gènere femení i
la funció social de la dona
• El sistema econòmic es fomenta en que les dones no son atribuïdes
per el treball i es dediquen a la maternitat
• La maternitat no és un treball sinó una obligació
El contracte matrimonial i la família com a bases de l’estructura social desigual

• La maternitat d’estar soltera esta molt mal vista

Text 1:
✓ Consideren que son idees
contradictòries el matrimoni es un
contracte legal i es la base de
l’estructura social
✓ Diu que l’amor és massa bonic com per
dependre d’un contracte
✓ El matrimoni per amor es una invenció
de l’Occident
✓ La dona és l’eix de la família per tant no
pot estar mal vist que trenqui la moral
que hi ha vinculada en el matrimoni
Text 2:
✓ La família era la que buscava el marit de la dona
✓ El matrimoni no era un enllaç sentimental sinó un negoci
econòmic
✓ El dot com a institució que reflexava el caràcter econòmic del
matrimoni

La submissió de l’esposa al marit com a comportament modèlic

• Aquesta submissió la trobarem en mes o menys intensitat

a totes les societats patriarcals

Esfera de la domesticitat i estatus derivat

• Des de l’edat antiga→ es justificava la reducció de la

dona a l’esfera de la domesticitat.
✓ Estatus derivat (ideal de dona)→ àmbit domèstic
i l’estatus de la dona derivat al del marit (la dona no tenia estatus per ella
sola)
✓ L’ideal de la dona era molt difícil de mantenir (moltes dones havien de
sortir a treballar)
✓ Hi havia 2 tipus de dones:
1. Les que podien mantenir els seus ideals de dona
2. Les que no el poden mantenir (han d’anar a treballar) (aquestes
dones estaven mal vistes)
• Xina→ es practica els “peus de Lotus” (exemple de domesticitat)
✓ Es ficaven unes sabates amb els peus embenats que els hi destrossaven els
peus (en forma de Lotus)
 ✓ Era símbol de bellesa i quan es casaven es retirava aquest
embenatge
• La segona guerra mundial, l’ideal de dona era la que es quedava a
casa cuidant als fills→ ESTATUS DERIVAT(dels seus marits
Ex: Les tres K
El dot com a condicionant social global
A Catalunya:

• És una institució
✓ Quantitat de terres, béns o diners que la família de la noia lliurava per tal de
formalitzar el matrimoni
• La dona( o família de la dona )→ lliurava els bens al matrimoni
• En l’origen del dot es mantenien a la propietat de la dona
• A partir del s XIII el dot es lliurava al marit
• Tenia 2 finalitats:
1. Ajudar econòmicament a la nova família (sempre pensant en visió de les
necessitats del marit)
2. Esdevenir una garantia per a la muller (en cas de
separació, viudetat i vellesa)
• El dot mostrava el paper de la dona en el matrimoni (la esposa)
(ha condicionat l’estatus de la dona en la societat)
• Variava en funció de la riquesa que tingues la família
• Va ser obligatori fins a mitjans del s XIV
Ex: Quan una noieta anava al monestir, anava acompanyada d’un
dot (que variava segon l’origen i la capacitat econòmica)
En morir, el dot quedava en herència del monestir

4.ELS DISCURSOS SOBRE LA INFERIORITAT DE LES DONES

La inferioritat de la dona a la Grècia clàssica
A.Aristòtil(383-322 aC): la dona com un ésser defectuós i incomplet

• Aristòtil deia que la dona era una home fèrtil

• Deia que la relació de dona amb l’home es que l’home mana i la
dona es manada
B.Esposes i heteres

• Hi havia 2 tipus de dones en la Grècia clàssica

1. Les esposes (eren recloses en el gineceu (part de la casa
on esta destinat per les dones)
2. Les heteres (les que satisfeien els desitjos sexuals,
intel·lectuals i eròtics (aquestes no es casaven ni els
seus fills eren reconeguts)

C.El paral·lelisme entre heteres i les geishes japoneses

• Les Geishes japoneses assistien a banquets, reunions i festes

d’homes de negocis
• La seva funció principal
✓ Alegrar els actes amb representacions de musica,
ball i narració tradicionals
• En seu punt àlgid va ser en els segles XVIII i XIX
• El seu aprenentatge comença des de l’adolescència
• El seu preu es molt elevat
• Sovint venen de famílies molt baixes

D.Una dona dissident: Safo de Lesbos

• Safo de Lesbos
✓ Compositora i poetessa grega
✓ S’apartà dels atributs de gènere de la seva època
✓ Dona contraria a les dones de ka gracia antiga
✓ De classe aristocràtica s’educa i va fundar una escola de
dones
✓ Venerà a Afrodita
✓ De l’illa on va néixer, es deriva la paraula lesbianisme
A.La progressiva pèrdua de drets i consideració de la dona catalana baix medieval, segles
XIII,XIV i XV Hi contribueixen:

B.Inquisisció i caça de bruixes

• La inquisició va associar la heretgia amb les bruixes i a la promiscuaria social

• S’ha vinculat la caça de bruixes amb una nova divisió del treball
✓ Consciencia entre l’aparició del oficis masculins de metge i apotecari i
l’acusació de bruixeria (dones que feien feines masculines)
✓ Moltes dones senadores van ser acusades de bruixeria i apartades de oficis
com la medicina... (treballs no remunerats)
• Les bruixes eren perseguides perquè exercien la sexualitat fora dels canons
establerts
• La caça de bruseixes a Catalunya
✓ Hi ha testimonis de bruixen en la Catalunya del segles XV a XVII
✓ S’han documentat 300 casos de dones jutjades
✓ Es denunciaven aquestes dones per
practiques d’adoració al diable, destrucció
de collites o mort d’infants.
✓ La missa negre (adoració al diable) es
pensaven que era una traïció al cristianisme
✓ La majoria dels judicis acabaven amb una
condemna a mort (eren ofegades a la força
i després cremades)
C.La llei Sàlica

• Excloïa del tron a les dones (de les famílies reials i els seus
descendents)
• Origen→ francs salis germànics s V.
• El rei de França l’invoca el 1316
• Va ser vigent en ka corona catalano-aragonesa
• Felip V la va introduir en la corona d’Espanya el 1713
• Va ser suprimida per Ferran VII (la primera guerra carlina), on es
va posar al tro Isabel II

D.Els deures i atributs de la dona casada cristiana

• La perfecta casada de Fray Luis de León (finals s XVI)

✓ Manual de perfecció per l’esposa cristiana
✓ Estableix els deures i atributs de la dona casada

Els molt limitats avenços a l’etapa liberal

A La misogínia d’humanistes i il·lustrats
MISOGINIA→ Aversió a les dones

• Jean-Jacques Rousseau→ defensava que la dona havia de tenir una educació però
que aquesta educació havia d’estar en visió cap a l’home
• Nicolas de Condorcet→ defensava que les dones eren essers malalts, defensava la
inferioritat
• Thoma Jefferson→ (president dels EUA), defensava el concepte de democràcia
sense la participació de les dones

B La visió dels revolucionaris liberals

• Vinculaven allò masculí amb la raó i allò femení amb el sentiments i tradició
• Deien que s’havia de progressar, les dones havien d’arribar a tenir els mateixos
drets, però que aquest procés havia de ser lent i a llarg termini
• Defensaven que en el moment, les dones estaven adoctrinades capa a la
conservació i si ara els hi donguessin aquets drets, causarien revolucions
• Defensaven la dona adoctrinada de l’església
✓ Dones subjugades
C El catolicisme conservador

• Antoni Maria Claret

✓ Confessor de la reina Isabel II
✓ Aconsellà a les casades, la submissió al marit i fins i tot en cas d’injúria i
patiment físic (havien d’estar sotmeses al marit passes el que passes)

D La supeditació a la lluita de classes en el marxisme

• Friedrich Engels a l’origen de la família, la propietat privada i l’estat

✓ Equipara la dominació de classe a la dona per l’home
✓ Pensava com Karl Marx→ la lluita de les dones
s’havia de supeditar a la lluita de classes
✓ Volia reconèixer a la dona però deia que no era un
tema principal
✓ Defensava que s’hagués acabat la lluita de classes,
també s’acabaria la desigualtat entre home i dona

E La “no” consideració de la violència de gènere

• Els crims passionals (eren un atenuant fins al darrer quart del

segle XX)
• Crims passionals = violència de gènere

5.EL PROTOFEMINISME I LES DUES ONADES DEL FEMINISME

Les profeministes i les dues onades del feminisme
A L’humanisme i la reivindicació de l’Access del cònicament

• Humanisme i Renaixement→ hi havia “igualtat en els sexes”, sobretot en l’Access

al coneixement
 • Les dona trencaran les regles gener alts
1. Christine de Pisan→ considerada la primera
escriptora professional a la França de mitjans del
segle XIV i XV
Obra→ Llibre a de la ciutat de les dames (qüestiona
els prejudicis que existien en l’època sobre les dones
en tots els àmbits)

B Protofeminsime a l’Espanya moderna

2. Isabel de Villena→ es coneguda per la seva manera
d’administrar la direcció del convent (era una dona
abadessa)
Escriu una Vita Christi amb protagonisme a les dones
que van convertir amb la vida de Crist
Es la primera escriptora de la literatura valenciana

3. Maria de Zayas Sotomayor

Va escriure novel·les picaresques cortesanes (les
dones eren les protagonistes)
Fou elogiada per Lope de Vega
Les seves novel·les van ser prohibides per
d’Inquisició

C Primeres reivindicacions de drets individuals i polítics en els inicis de l’etapa liberal

1. Olympe de Gouges
✓ Va publicar Déclaration des droits de la femme et de la
citoyenne
✓ Defensava el drets individuals i polítics de les
dones
Ex: La dona neix lliure i ha de tenir els mateixos
drets que l’home
• Obra de Mary Wollstonecraft → considerada una de les
primeres de la literatura i filosofia feminista
Les sufragistes i la “primera onada” del feminisme des de mitjans del segle XIX.
A Els contradictoris efectes de la industrialització: doble moral i dependència de les dones

• La industrialització → les dones treballadores tenien els

salari mes baixos que els condemnava a la dependència i
el sotmetre’s a la disciplina familiar
• L’estepa victoriana→ reivindicà l’ideal burgès de la
“respectabilitat pública” de les “senyores”

B La Convenció de Seneca Falls, “declaració de sentiments” (1848)

• Es considera el text fundacional del feminisme dels Estats Units

• Fou resultat d’una convenció per discutir la “condició i drets socials, civils i
religiós” de la dona celebrada a Seneca Falls (Nova York) el 19 i 20 de Juliol del
1848.
• En van ser promotores Lucrecia Mott i Elisabeth Cady Stanton, També actives
abolicionistes de l’esclavitud.
• Es convertí en un esdeveniment anual.
C Els filòsofs liberals britànics John Stuart Mill i Harriet Tylor denunciaren La Subjugació
de les dones (1869)

• El principi regulador de les actuals relacions entre els dos sexes (la subordinació
legal de l’un a l’altre) és intrínsecament erroni i ara constitueix un dels obstacles
mes importants per al progres humà; i s’hauria de substituir per un principi de
perfecte igualtat que no admès poder i privilegi per uns ni incapacitat per a altres.

D Les sufragistes

• Les sufragistes de la “primera onada del feminisme”, primer a la Gran Bretanya i els
Estatus Units→ reivindicaren els drets polítics de les ciutadanies
• Millicent Fawcett
✓ Va crear el 1897 la Unió Nacional de Societats de Sufragi Femení
(NUWSS)→ que defensava l’actuació respectant la legalitat
• El terme “suffragette”
✓ Originalment despectiu
 ✓ Feia referencia a les sufragistes que estaven disposades a infringir la llei per
aconseguir el dret de vot en un context on no els quedava cap altre opció
✓ La suffragette mes coneguda→ Emmeliene Pankhurst
o Va fundar la Unió Social i Política de les dones (WSP) el 1903
o Era partidària de l’acció directe com a escissió i contraposició al
sufragisme moderat de la NUWSS.
• Les sufragistes van ser mal vistes a la societat de la seva època→ se les qualificava
com a “marimachos” i “histèriques”
Ex: La mare sufragista al fil de Mary Poppins→és descrita com a excèntrica, que
desatén els fills, esbojarrada, còmica. En canvi la figura de Mary Poppins representa
un personatge més lliure i inconformista.

E El feminisme socialista de Clara Zetkin (1857-1933)

• Va ser la gran propulsora del feminisme a la Segona Internacional Socialista (1889-

1916)
• Va promoure la I Conferència Internacional de Dones
Socialistes el 1907 a Stuttgart.
• A la Segona Conferència Internacional de Dones
Socialistes el 1910 a Copenhaguen
✓ Va proposar la celebració del Dia Internacional de
la Dona→ el 8 de Març del 1911
• Commemora la mort del 120 dones treballadores en vaga
en un incendi a la Cotton Textile Factory de Nova York el 1908.

F Feminisme i sufragisme a Catalunya

Carme Karr Affonsetti (1865-1943)
• Va ser periodista, escriptora i
musicòloga
• És considerada una de les primeres
promotores del feminisme a
Catalunya i defensora del
sufragisme
• Va editar la revista Feminal dirigida
a públic femení (1907 i 1917)
• Va crear “La Llar (1913)→
residencia per professores i
estudiants, el Comitè Femení
Pacifista de Catalunya (1915) i
l’associació Acció Feminista (1921)
• Va dirigir el Pavelló de la Dona a
l’Exposició Universal de Barcelona
de 1929→ mostrava el treball de
dones de tota Espanya i intentava
desfer perjudicis de l’època
Francesca Bonnemaison (1972-1949)
• Va ser pedagoga, escriptora i
promotora de l’educació femenina
popular catalana
• Creà la Biblioteca Popular de la
Dona a Barcelona( 1909)→ nucli
de l’institut de Cultura i Biblioteca
Popular de la Dona (1910) “la
cultura” primera a Europa
d’aquestes característiques.
• Durant la Segona República→ va
participar en les campanyes a favor
del vot femení´(1931) i l’encapçalà
l’organització femenina de la Lliga
Regionalista (1932)
• Es va presentar com a candidata a
les eleccions municipals de 1934,
no va sortir elegida
• Va editar les revistes feministes
Claror i Vida Social Femenina
 • El 1931 va demanar un manifest al
president de la Generalitat
Franncesc Macià→ el per a les
dones
• Les seves idees eren liberals-
conservadores
• S’identificava ideològicament amb
la dreta catòlica. Amb el
franquisme es va desvincular de
l’institut, que es cedí a la Diputació
de Barcelona i va ser rebatejat
Institución de Cultura para la
Mujer de la Sección Femenina de
FET y de las JONS.

• L’obra de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923/25)

✓ La Mancomunitat va desenvolupar una tasca de reconeixement, formació i
professionalització de la dona donant suport a institucions com les
següents:
1- Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, creats el 1909 i
dirigits per Francesca Bonnemaison
2- Patronat d’Obreres de l’Agulla fundat el 1910 per Dolors Monserdà
3- Llar Escola de la Dona creada el 1913 i dirigida per Carme Karr
4- Casa de la Maternitat i Escola de llevadores, ginecòlegs i puericultores
5- Escola Superior de Bibliotecàries creada el 1915
6- Escola Professional de la Dona i Escola de Tall creades el 1917
7- Escola d’infermeries Auxiliars inaugurada el 1919
8- Casa de la Misericòrdia per a nadons sense família a Girona

• El feminisme Obrer de Teresa Claramunt (1862-1931)

✓ Es va incorporar des de nena a una fàbrica tèxtil a Sabadell d’on acabà
essent teixidora
✓ Va ser acomiadat després d’una vaga de reivindicació de la jornada laboral
de 8 hores el 1883
✓ Va abraçar les tesis anarquistes, alhora que defensà les dones treballadores i
va preconitzar la seva organització
✓ Publicà “Los desheredados”→que va propagar les idees bakunistes
✓ Va escriure “La mujer” Consideraciones generales sobre su estado ante las
prerrogatives del hombre→ defensava l’anticlericalisme, la igualtat en
l’educació i la supressió de la dualitat moral entre home si dones
✓ Esdevingué en la creació de la Agrupación de Trabajadoras, la Sociedad
Autónoma de Mujeres i la Asociación Librepensadora de Mujeres
✓ Va ser detinguda per primer cop l’any 1893;: novament el 1896, quan va ser
empresonada arrel del Procés de Montjuic i una altre vegada el 1901
✓ Va participar en els aixecaments populars de la Setmana Tràgica el 1909
✓ Per la seva participació a la vaga general del 1911 va ser condemnada a mort
per un tribunal militar, però després se li va rebaixar la pena
✓ Se la considera pionera del feminisme obrerista anarquista
G. De la reivindicació a la concessió del sufragi electoral

• A la majoria d’Estats Europeus, les dones ni assoliren el dret de vot fins després de
la Primera guerra Mundial
• Diversos estats europeus no el concediren fins a després de la Segona Guerra
Mundial (França Itàlia, Bèlgica, Grècia i Suïssa.
H. La conquesta del sufragi femení i altres drets de les dones a Espanya durant la
Segona República

• Clara Campoamor
✓ Va ser amb les socialistes Victoria Kent i Margarita Nelken, una de les
tres diputades de les Corts Constituents de la II República
✓ Va defensar l’aprovació del sufragi femení i la igualtat de drets de les
dones

✓ Les diputades socialistes a les Corts constituents republicanes van

demanar retardar el sufragi femení
✓ Es basen en la creença en els partits d’esquerra, de l’escassa educació de
les dones i d ela seva majoritària submissió al domini de l’església
✓ El triomf de les dretes a les eleccions republicanes de 1933, s’atribuí al
vot de les dones. Tanmateix, també el vot de les dones, les eleccions del
1936 donaren el triomf del Front Popular d’esquerres. S’ha arribat a la
conclusió que la derrota de les esquerres no es va deure a les dones.

• Natividad Yarza
✓ Mestra elegida alcaldessa de Bellprat per ERC el 1934
✓ Va ser la primera alcaldessa elegida pel sufragi universal a Espanya

• En el context de la Guerra Civil el 4 de Desembre de 1936 l’anarquista

Frederica Montseny→ va acceptar el nomenament om a Ministra de Sanitat i
Assistencia Social→ convertint-se així en la primera dona ministra a Espanya i
una de les primeres a Europa Occidental
• Altres conquestes de drets de les dones durant la Segona República
 • 1937 es constituí la Unió de Dones de Catalunya (principal organització
feminista de la Catalunya republicana)
• Una minoria de dones s’allistà com a milicianes les primeres setmanes de la
Guerra Civil
• El govern de Francisco Largo Caballero decretà la prohibició d’allistament de
dones a les milícies a la tardor del 1936

De la primera a la “segona onada del feminisme” dels anys 70 del segle XX

A.La nova reducció de la dona en els feixismes : nacionalismes i franquisme com a
exemples:
1- La dona ideal del nacionalisme era l’entregada a la maternitat pel bé de la comunitat
racial ària

• El franquisme retornà la dona a la reclusió a l’àmbit domèstic

2- El destí natural de la dona era procreació, la cura de la llar i procurar la felicitat dels
seus integrants
✓ Requisits per el Servicio social de la Mujer : Passaport, accés de la
Universitat, carnet de conduir, funció pública
✓ Dona ideal segons Primo de Rivera
1- “Todos los dies deberíamos de dar gracias a Dios pro habernos
privado a la majoria de las mujeres del don de la palabra”
2- “La vida de la mujer debe ser solo el eterno deseo de encontrar
a quien someterse”
3- “A las mujeres les falta el sentido de creador”
4- “La Sección Femenina sirve para silenciarlas y abnegarlas”
5- “Gracias a la falange las mujeres aprenderan a ser mas limpias,
cuidar a los niños
B.La precursora denúncia de Simone de Beavoir després de la Segona Guerra Mundial

• Després de la Segona Guerra Mundial, Simone de

Beavoir denuncià la visió de la dona com a “El segon
sexe”
✓ Es tracta d’una obra precursora de les
reivindicacions d’alliberament dels
condicionants de gènere que dues dècades
més tard constituirien la “segona onada del
feminisme”

C.La contribució de la pildora anticonceptiva

• El 18/8/1960→ es va iniciar a EUA la comercialització de la pildora anticonceptiva

• Permet separar el sexe i procreació
• Proporciona a les dones un instrument en el control de la seva sexualitat
• Facilita lla planificació familiar
• A Espanya, no va se admesa fins el franquisme
D.La reclamació de l’ailliberament de la domesticitat

• Betty Friedan→ va publicar el 1963 “La mística femenina” (obra amb discurs
feminista)
✓ Reclamava l’alliberament de la dona de la domesticitat i la seva
incorporació plena a la vida laboral i pública
✓ Va presidir la “National Organitzation of Women” → que perseguia el
reconeixement legal de la igualtat de drets entre els dos sexes
E.Les reivindicacions de la “segona onada” del feminisme