Història Antiga

Grau d’Humanitats
Curs 2020-2021

BLOC 1. PRIMERES SOCIETATS

COMPLEXES DEL MAR EGEU
Dr. Joan Canela Gràcia
joan.canela@upf.edu
1.1.- Del mite a la història: el laberint de Cnossos
El mite

Orfeu i els tracis (s.V aC). Cràtera de figures roges

procedent de Gela (Sicília). (Berlín V.I. 3172) USA
TESEU I EL MINOTAURE
DESXIFRANT EL MITE
TESEU
-Heroi (Atenes)
-Discurs ideològic (Atenes/Aristocràcies)
-Civilitzador
MINOTAURE
-Toro. Animal totèmic (Barbàrie)
SACRIFICIS HUMANS
-Possible record/reminiscència de temps anteriors
LABERINT
-Edifici complex
 SIR ARTHUR JOHN EVANS (1851-1941)
-Arqueòleg i escriptor britànic
-Fill del col·leccionista John Evans
-Estudià a les universitats d’Oxford i
Göttingen
-Excavà a Itàlia, Escandinàvia i als
Balcans
-Vinculat a l’Ashmolean Museum
d’Oxford abans de marxar a Creta
-Comprà els terrenys de Cnossos el
1898
-Hi treballà des del 1900 al 1930
 EL SEU LLEGAT

El mite... Cnossos!

Estableix els sistemes d’escriptura

(jeroglífic/Lineal A/Lineal B)

Diferencia el món minoic del micènic

Però... Polèmica restauració de Cnossos

 CNOSSOS, UN PALAU?

© Josep R. Casals
Què entenem per una societat complexa?
ELS ANTECEDENTS DE LA CULTURA MINOICA
Troballes neolítiques
a Cnossos (Eftrastiou
et al. 2013)
LA CULTURA CICLÀDICA (3000-2000 aC)
PRINCIPALS JACIMENTS MINOICS
CRONOLOGIA

-Minoic Antic o prepalatí (2600-2000 aC)

-Minoic Mitjà I i II o Primers Palaus (2000-1750 aC)

-Minoic Mitjà III o Segons Palaus (1750-1400 aC)

-Postpalatí (1400-1100 aC)

MINOIC ANTIC o PREPALATÍ (2600-2000 aC)
-Jerarquització d’assentaments primerenca
-Cnossos (5 ha?)
-Coexistència d’assentaments menors i majors
-Desconeixement estructura social
-Poblament a Creta:
-Pocs grans nuclis molt separats (centenars d’habitants)
-Predomini dels poblats (-10 cases)
-Presència puntual de granges o similar
MINOIC MITJÀ I i II o PRIMERS PALAUS (2000-1750 aC)

-Aparició dels palaus

-Desenvolupament de les ciutats.

-Menors però plantejament similars a les del proper orient:

-Planificació urbanística clara i regular

-Organitzades a partir d’un element central

-Cases complexes

-Ciutats molt extenses. Cnossos 75 ha, Malia 23 ha, Paleocastro 26 ha, Akrotiri 20 ha

-Muralles?

-Possible domini regional o insular

MALIA
Paleocastro
MINOIC MITJÀ III o SEGONS PALAUS (1750-1400 aC)

-Gran desenvolupament urbanístic

-Expansió del poblament a Creta

-Explotació territori agrícola de qualitat

-Moltes granges aïllades

-Presència, a l’est, de grans edificis en entorns rurals (vil·les)

-Premses de vi, oli.

Sala del Tron

Habitació de la Reina
POSTPALATÍ (1400-1100 aC)

-Destrucció generalitzada (vers 1400 aC)

-Inici d’un cert període de decadència

-Pervivència del món urbà

-Manteniment dels centres de govern (Cnossos)

-Domini micènic, però continuïtat d’elements minoics

EL FINAL DEL MÓN MINOIC
Diverses teories:

- L’erupció de Thera
- Rebel·lions internes
- Invasió micènica

Thera (Santorini)
Akrotiri
Jaciments destruïts
ESCRIPTURA

Jeroglífica (disc
Festos) Prepalacial

Lineal A Primers Palaus

Lineal B Postpalacial
LA THALASSOCRÀCIA CRETENCA

- Heròdot i Tucídides
- Llistes reials egípcies
- Materials minoics a les
Cíclades, Rodes i Àsia
Menor
EL MÓN FUNERARI
- Període prepalacial. Tipologia de tombes:
-Tradició neolítica
-Coves / esquerdes en la roca (N i E)
-Cistes i pous (Malia)
-Noves tradicions: deposició de les restes òssies en pithoi o larnakes.
Restes d’una persona o més.
-Aquests es solen associar a estructures funeràries (dins/fora).
-Tombes circulars o tombes de cambra.
-Tipologia de tombes:
-Circular (sud de Creta)
-Aïllades o en grups de 2/3
-A vegades originen necròpolis més grans amb continuïtat
-Les tombes-casa (N i E)
-Llarga perduració en el temps
-Enterraments comunals
-Clans? Grups familiars extensos?
-Gran varietat morfològica (tombes/ aixovar). Diferenciació social?
-Les tombes-casa (N i E)
-Diverses habitacions, presència de passadissos, pilars, etc.
-Les tombes circulars (S)
-Diverses teories sobre la seva construcció (falsa cúpula?)
-Portes baixes i orientades vers l’E
-Normalment amb una avantcambra
-Deposició del cadàver abans del ritual?
Mochlos
El ritual funerari:
-Deposició del cadàver en posició fetal, mirant a l’est, acompanyat d’aixovar
(bàsicament ceràmica, emprada en el funeral).
-Després de la descomposició del cadàver, les restes es guardaven en un
altre lloc de la tomba
-Finalment, només es conservava el crani i alguns ossos principals
-Neteges periòdiques amb foc (ritual? Higiene?)
-Libacions, brindis?
-A partir del període postpalatí, novetats en el món funerari:
-Difusió dels principals tipus de tombes micèniques:
-Tomba de cambra
-Tholos (falsa volta de pedra)
-Pocs enterraments per tomba
-Generalització dels larnakes
-Pervivència de les tipologies funeràries anteriors
Kentri (Postpalatí)
Armeni

Stylos
LA RELIGIÓ MINOICA

-Monoteista? Dualista? Politeista?

-Aparició classe sacerdotal (dones/homes)
-Diversitat de rituals (ofrenes, sacrificis, processons,
danses)
-Rituals de convocatòria: epifania del Déu, que s’encarnaria
en una persona o element natural
-Diversitat de llocs de culte: de palaus a coves
-Indicis de sacrificis humans (Anemospilia) i canibalisme
ritual amb nens (Cnossos)  EXCEPCIONAL
-Tipologia llocs de culte:
-Edificis santuari o que inclouen una àrea sacra
-Santuaris a l’aire lliure (cims)
-Coves
-Tombes
-Santuaris a l’aire lliure eren els més concorreguts
-Postpalatí: s’abandonen alguns llocs de culte i arriben noves influències
micèniques, però és manté una certa tradició local
Petsofa