Autor: Nil Martínez

ARTICLE CANVI CLIMÀTIC

El canvi climàtic és un repte universal, del quals podríem començar a solucionar ara mateix, ja
que tecnològicament és viable i ja tenim solucions. El problema és que aquestes solucions no
tenen cap tipus de competència en el mercat, ja que cap reacció química és tan exògena i
allibera tanta energia com la combustió del combustible fòssil. La seva solució depèn de la
capacitat dels països en ficar-se d’acord en crear una política internacional prou
intervencionista per a prohibir la combustió fossil i premiar les energies renovables, fent
accesible aquestes últimes a la clase mitjana que és la majoritària. Però és que la capacitat de
ficar-se d’acord també depèn de nosaltres, la població, no només de la unió de governs que
són un reflexe dels nostres desitjos.

A hores d’ara, el primer pas per salvar-nos depèn de la pressió de les diferentes lleis que
regulen les emisions d’efecte hivernacle a tot el món (evitant subvencions a països que no
compleixin), tenint com a prioritari el co2, seguit de un escanyament a les empreses que
desprenguin co2 , tenint com a consequencia un impuls del sector d’energies renovables
(Hidrogen en el cas del cotxe, per exemple) i per tant, una baixada dels preus d’aquestes
energies ( si reben ajuda del estat) i per tant una normalització i habituació a l’ús d’aquestes
energies i per tant, la frenada de importació i posterior escanyament econòmic als països
productors d’energies.

Per tant,el transcurs d’aquest problema dependrà del nivell de histèria de l’humanitat en
solucionar el problema. Un problema que , més que solucionar-lo a nivell industrial i familiar ,
s’ha de solucionar a nivell de eleccions, i aquestes esdevindran a acords internacionals.
Preguem que tinguem un susto per a que tota la humanitat capti el problema i es converteixi
amb una histèria. (Un susto que pot venir de mil maneres: Sequera, fam, epidèmies,
disminució de plantes,onades de calor,grans immigracions, explosions, fenòmens extrems,
pujades del nivell del mar, nous bacteris, desertificació…) Estem acostumats a solucionar les
coses un dia per l’altre. El canvi climàtic és una excepció, ja que és un càncer que es multiplica
exponencialment fins a tal punt que ell mateix contribueix a potenciar-se a ell mateix.

És qüestió de dècades de que la humanitat es doni compte de que és una amenaça real. La
qüestió dependrà estrictament de, si quan ens donem compte del problema , som a temps de
frenar-lo, recordant que cada any que passa, serà més difícil solucinar-lo.