Professional Documents
Culture Documents
FP Iea m03 Instal Lacions de Distribució
FP Iea m03 Instal Lacions de Distribució
Instal·lacions de distribució
CFGM.IEA.M03/0.11
Generalitat de Catalunya
Departament d’Ensenyament
Aquesta col·lecció ha estat dissenyada i coordinada des de l’Institut Obert de Catalunya.
Coordinació de continguts
Jesús Martin Lledó
Redacció de continguts
Carles Sabaté Arrese
Àngel Sànchez Díaz
Enric Sorribes Colell
Eduard Requena Amadas
Antonio Jurado Poza
Jesús Martín Lledó
Agraïments
Red Eléctrica de España (www.ree.es)
Publicación Técnica nº 004: Centros de Transformación MT/BT de Schneider Electric
Condicions tècniques i de seguretat de les instal·lacions de distribució de Fecsa Endesa
Ormazabal Media Tensión
Pronutec
Hormilec
Juan Luis Hernández Martín (www.tuveras.com)
Vademécum AEE de la seguridad eléctrica. Asociación Eléctrica Española.
Catuelec
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT)
Unex aparellaje eléctrico, S.L
Endesa, S.A. Direcció d’explotació i qualitat de subministrament
Cahors Española, S.A.
Landis+Gyr, S.A.U.
Grupo Schneider Electric España
Temper S.A.U.
Prysmian Cables & Systems
HT Instruments, S.L.
Circuitor, S.A.
Fluke Corporation
Claved, S.A.
Llicenciat Creative Commons BY-NC-SA. (Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència 3.0 Espanya).
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/legalcode.ca
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques 5 Instal·lacions de distribució
Introducció
Les instal·lacions de distribució són l’eix bàsic del sistema d’alimentació elèctrica
de tot tipus d’edificis, ja sigui amb destinació d’habitatges així com usos industri-
als i comercials.
El tècnic elèctric especialista en instal·lacions de distribució ha de conèixer
els principis bàsics d’electricitat, els materials i les eines que intervenen en la
realització d’aquestes instal·lacions de distribució.
Aquest professional ha de conèixer les procediments d’actuació per realitzar totes
les tasques pròpies de disseny, connexió, manteniment i detecció d’avaries en
instal·lacions de distribució.
La contínua evolució d’aquest tipus d’instal·lacions ha de fer que el personal
destinat a aquestes instal·lacions de distribució hagi d’estar contínuament molt
aten a procesos d’adaptació a la normativa referent per part de les operadores de
servei elèctric de la seva comunitat autònoma.
Precisament, el tema objecte d’aquest recull didàctic ha experimentat una adapta-
ció significativa des del 2002 amb la publicació del nou Reglament electrotècnic
de baixa tensió (REBT) i les seves instruccions tècniques complementàries (ITC).
A part disposa de tot una normativa especifica que regula el sector de la distribució
elèctrica que dictamina l’operadora elèctrica de la comunitat autònoma.
Al llarg d’aquest mòdul es fa una referència obligada a la consulta permanent de
catàlegs tècnics dels diversos fabricants del sector i de l’operadora de servei de
la nostra comunitat, fent una atenció molt especial a les normes de prevenció de
riscos laborals i de protecció mediambiental.
El mòdul esta estructurat, seguint el disseny curricular LOE, en dues unitats
formatives.
La unitat formativa “Centres de transformació i xarxes de distribució en baixa
tensió”, esta estructurada en dues unitats. En la primera unitat “Centres de transfor-
mació” es tracta de forma singular la configuració dels centres de transformació i
les operacions de manteniment i prevenció de riscos laborals i protecció ambiental
en aquests equipaments. Es comença per l’explicació de l’estructura del sistema
elèctric per passar ràpidament a descriure pròpiament els centre de transformació
i les diferents part de que estan constituïts.
En la segona unitat “Xarxes de distribució en baixa tensió” es tracta sobre la
configuració específica de xarxes aèries de distribució en baixa tensió així com
les seves operacions de muntatge i manteniment. Aquí s’identifica la configuració
d’una xarxa aèria de distribució en baixa tensió per passar a descriure els elements
característics que la componen. Es veu la classificació del tipus d’elements i es
reconeixen els conductors específics. En la fase de muntatge es determinen els
procediments per acabar en la posta en servei i els protocols de detecció d’avaries.
També s’hi tracta la configuració específica de xarxes subterrànies de distribució
en baixa tensió així com les seves operacions de muntatge i manteniment. Així es
CFGM - Instal·lacions elèctriques i automàtiques 6 Instal·lacions de distribució
Resultats d’aprenentatge
Continguts
Unitat 1
Centres de transformació
Unitat 2
Xarxes de distribució en baixa tensió
Unitat 5
Pràctiques d’instal·lacions de distribució
Instal·lacions d’enllaç
Unitat 3
Configuració de les instal·lacions elèctriques d’enllaç
Unitat 4
Operacions de muntatge i manteniment d’instal·lacions elèctriques d’enllaç
Unitat 5
Pràctiques d’instal·lacions de distribució
Instal·lacions de distribució
Instal·lacions de distribució Centres de transformació
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
Introducció
Les tensions utilitzades eren de 100 V, que era la tensió de les càrregues principals
(làmpades incandescents). Aquesta baixa tensió també requeria menys aïllament
per a una distribució segura als edificis.
D’altra banda, per mantenir les pèrdues elèctriques dels cables a un nivell econò-
micament raonable, el sistema de corrent continu necessitava cables gruixuts i la
producció local d’electricitat.
Les primeres plantes de generació de corrent continu havien d’estar com a màxim a
2,4 km del client més allunyat, per evitar que els conductors fossin excessivament
grans i cars. En l’actualitat la distribució de corrent es fa amb corrent altern i
tensions molt més elevades, pels canvis en consum elèctric i la seva optimització.
Per treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient fer les activitats i els
exercicis d’autoavaluació, i consultar les adreces web d’interès.
Instal·lacions de distribució 7 Centres de transformació
Resultats d’aprenentatge
Els CT solen situar-se entre la subestació elèctrica i l’abonat i redueixen els valors
de servei de la xarxa elèctrica de mitjà a baixa tensió.
En aquest sentit i per tal de poder configurar els CT, el Reial decret 1955/2000
marca l’obligatorietat de reservar un local en els edificis on la potència superi els
100 kW, tenint en consideració les dimensions necessàries per a tot l’equip elèctric
i també si la xarxa de subministrament és aèria o subterrània.
Aquest sistema elèctric està regulat per un sistema de control centralitzat que
garanteix una explotació racional dels recursos de generació i una qualitat de
servei d’acord amb la demanda dels usuaris, compensant les possibles incidències
i fallades produïdes.
Amb aquest objectiu, tant la xarxa de transport com les subestacions que hi estan
associades poden ser propietat, totalment o en part i, en tot cas, estar operades i
gestionades per un ens independent de les companyies propietàries de les centrals
i de les distribuïdores o comercialitzadores d’electricitat.
• Primària: formada per línies aèries o subterrànies d’MT (45, 66 o 132 kV)
i subestacions de transformació d’MT a BT.
La tensió de les xarxes de distribució (20 kV, 66 kV...) que alimenten els centres
de consum necessita ser reduïda a la tensió d’utilització en baixa tensió, que és
de 400/230 V, cosa que es fa en els centres de transformació mitjançant un
transformador que rep el nom de transformador de distribució.
Els centres de transformació es poden classificar segons els diferents criteris que
es descriuen tot seguit:
• Per la seva ubicació: d’acord amb la seva ubicació, les Normes tecnològi-
ques de l’edificació (NTE) classifiquen els CT en els tipus següents:
– Interiors: quan el recinte del CT està situat dins d’un edifici o nau,
per exemple en la planta baixa, soterrani, etc.
– Exteriors: quan el recinte que conté el CT està fora d’un edifici, és a
dir, no en forma part. En aquest cas, poden ser:
∗ De superfície: per exemple, una caseta d’obra civil o prefabricada,
dedicada exclusivament al CT, edificada sobre la superfície del
terreny.
∗ Subterrani: per exemple, un recinte excavat sota d’un carrer
(habitualment la vorera).
Instal·lacions de distribució 12 Centres de transformació
– d’empresa;
– d’abonat.
Les alternatives d’una sola línia o de dues línies responen a la diferent configuració
que pot tenir la xarxa de distribució en MT, la qual es connecta al centre de
transformació.
L’esquema radial es
relaciona amb una
distribució de tipus aeri i
s’utilitza sobretot en la
distribució d’MT en el medi
1.4.1 Esquema radial o en antena rural.
Normalment, l’esquema en anell està obert en un punt, raó per la qual rep el
nom també de “bucle obert”. L’esquema de bucle obert o en anell està representat
específicament en la figura 1.3 (vegeu també la figura 1.2). La línia de distribució
en MT que té com a punt de partença la subestació receptora AT/MT (o MT/MT)
forma un anell que va recorrent els centres de transformació, de manera que “entra
i surt” de cada un d’ells.
A la figura 1.3, és l’interruptor “A” del CT-4. En aquest cas, els CT-1 a CT-4 estan alimentats
“per la dreta” i la resta, de CT-5 a CT-9, ho estan “per l’esquerra”. Si, per exemple, ha de
quedar fora de servei el tram de línia entre CT-6 i CT-7, sigui per avaria en el tram o per
Instal·lacions de distribució 15 Centres de transformació
necessitats d’explotació, s’obren els interruptors en dos extrems d’aquest tram, en CT-6 i
CT-7, i es tanca l’interruptor “A” a CT-4. Ara bé, CT-5 i CT-6 passen a quedar alimentats “per
la dreta” juntament amb CT-1 a CT-4, i CT-7 a CT-9 continuen alimentats “per l’esquerra”.
Amb això, malgrat la interrupció en la línia, tots els CT continuen alimentats i en servei.
Hi ha també una tercera alternativa, molt menys freqüent, que consisteix en dues
línies d’arribada d’alimentació procedents de dues estacions transformadores
AT/MT diferents (figura 1.4). Aquest esquema de distribució s’utilitza en aquells
casos en què la continuïtat de servei és absolutament primordial.
Normalment, el centre de transformació (CT) s’alimenta per una de les dues línies, per
exemple la del circuit A de la figura 1.4. En cas de fallada d’aquesta alimentació, el CT
detecta l’absència de tensió en aquesta línia, verifica que hi ha tensió en la línia del circuit
B, i aleshores ordena l’obertura de l’interruptor de la línia A i el tancament del de la línia B.
• L’equip d’MT
• L’equip de BT
• Seccionadors
• Interruptors automàtics
• Interruptors-seccionadors
El quadre de l’equip BT té, a més, dues sortides de serveis auxiliars per al mateix
centre de transformació (CT), una per al circuit de protecció contra sobretempe-
ratures del transformador (termòmetre de contactes elèctrics o termòstat), i l’altra
per a l’enllumenat del centre de transformació (CT), i un punt de presa de corrent
per a ús general (llum portàtil, eina elèctrica, etc.).
Els centres de transformació d’abonat són, en molts casos, de potència més elevada
i amb un esquema elèctric més complex, entre altres motius pel fet de tenir l’equip
de comptatge en el mateix centre de transformació i en el costat d’MT.
• Un joc de barres generals (tres fases i neutre) conjunt per als diversos
transformadors, o bé jocs de barres separats per a cada transformador.
Dels borns secundaris del transformador –o dels transformadors– surten els cables que
van a connectar als interruptors d’entrada del quadre de BT. Això permet mantenir el CT
normalment tancat, sense que sigui necessari accedir a l’interior seu per a la maniobra i
l’operació del quadre general de BT, que té també la funció de quadre de distribució
principal.
Els transformadors de mitja tensió (MT) a baixa tensió (BT) per als centres
de transformació es denominen transformadors de distribució.
on,
• D és la connexió en triangle
• z és la connexió zig-zag
• n és el neutre accessible
Depenent del tipus de connexió, les tensions simples del primari i del secundari
poden no estar en fase, cosa que sempre passa en els transformadors monofàsics.
Per indicar el desfasament que hi ha entre les tensions simples, s’acostuma a
utilitzar l’anomenat índex horari (és a dir, l’angle format per l’agulla gran i la
petita d’un rellotge quan marca una hora exacta), expressat en múltiples de 30°
(l’angle entre dues hores consecutives, 360°/12 = 30°).
Calcular el desfase
El desfase s’obté de multiplicar el nombre que acompanya la denominació per 30, per
exemple: en Yy6 el desfase és
Instal·lacions de distribució 20 Centres de transformació
6 × 30◦ = 180◦
25 250 1.000
50 400 1.250
100 630 1.600
160 800 2.000
2.500
De les potències unitàries normalitzades (taula 1.1), les més utilitzades són les de
250, 400 i 630 kVA. En el cas d’instal·lacions en centres de clients es poden afegir
també els valors 1.250, 1.600, 2.000 i 2.500 kVA.
Fins a certs nivells de corrent i/o de tensió és possible la connexió dels aparells
de mesura, comptatge o protecció directament a la línia. Ara bé, a partir de
certs valors, això no és possible, tant per raons constructives dels aparells i de
les instal·lacions, com per raons de seguretat. Per tant, s’han de connectar per
El primari es connecta a la línia que
mitjà de transformadors de tensió o de corrent, segons correspongui, els quals es vol mesurar i l’instrument de
mesura es connecta en paral·lel al
s’anomenen genèricament transformadors de mesura i protecció. secundari, això permet mesurar
tensions de corrent altern elevades
amb instruments de mesura normals.
En MT i AT, per a la mesura i el control de les tensions sempre cal instal·lar trans-
formadors de tensió. Així mateix, per raons d’aïllament, sempre són necessaris
els transformadors de corrent, sigui quin sigui el valor de la intensitat.
Instal·lacions de distribució 22 Centres de transformació
F ig u ra 1 .7 . Transformador de corrent
Els TT per a connexió entre fases tenen dos borns (pols) primaris aïllats. Els
previstos per a connexió entre fase i massa (terra) tenen un sol born primari aïllat.
L’altre born no necessita estar aïllat, ja que és el que es connecta a terra. Per raons
de seguretat es connecta a terra un dels borns de cada secundari, per exemple l’S1
o bé l’1S1 i el 2S1, si són dos secundaris.
Per raons de seguretat, sempre es connecta a terra un dels borns de cada un dels
secundaris, per exemple: S1 si hi ha un sol secundari o bé l’1S1 i el 2S1 si hi
ha dos secundaris. Les marques dels borns dels transformadors d’intensitat les
trobareu indicades a la figura 1.15. Els borns marcats P1, S1 i C1 tenen en tot
moment la mateixa polaritat.
Instal·lacions de distribució 26 Centres de transformació
Les diferents formes de connexió a la línia del primari del TT (en derivació) i del
TI (en sèrie) determinen una forma de funcionament bàsicament diferent entre els
La proporcionalitat del valor
secundari respecte del valor TT i els TI. No obstant això, tots dos tenen certs aspectes i requeriments comuns.
primari és la “relació de
transformació” d’un
transformador.
• El nucli magnètic, per les pèrdues per histèresi i per corrents de Foucault
(pèrdues magnètiques)
D’altra banda, encara amb una càrrega constant, es poden produir variacions de
temperatura en modificar les condicions de ventilació.
Figu ra 1. 16 . Esquema-tipus de connexions del relé de sobreintensitat amb els seus transformadors
Atès que les connexions són subterrànies, cal disposar una cel·la de línia per a
cadascuna de les entrades i sortides, de manera que es pugui efectuar-ne el tall.
D’altra banda, com la línia subterrània té un efecte de condensador i pot quedar
carregada tot i haver estat oberta en un punt anterior, es disposa d’un seccionador
Instal·lacions de distribució 30 Centres de transformació
de posada a terra que curtcircuita els borns dels cables, i que s’enclava amb
l’interruptor i la porta, de manera que és impossible tancar-lo amb l’interruptor
tancat, i obrir la porta amb el seccionador de posada a terra obert, i tenir la
seguretat completa que només es pot accedir al compartiment de cables sense
tensió.
Per protegir cada transformador (figura 1.17), per a la potència màxima unitària
que normalment instal·len les companyies distribuïdores, 630 kVA, s’instal·la una
cel·la de protecció amb ruptofusible i bobina de tret que s’associa al termòmetre
Esquema bàsic de CT de
d’esfera instal·lat al transformador corresponent.
distribució
L’esquema bàsic d’un CT de F igu r a 1. 1 7 . Esquema unifilar de CT de distribució amb un (esquerre) i dos transformadors (dreta)
distribució es compon de tantes
cel·les de línia com línies
l’alimentin, i tantes cel·les de
protecció com transformadors
s’instal·len.
Les sortides en baixa tensió de cada transformador es fan per mitjà de quadres
normalitzats i homologats per la companyia distribuïdora, els quals estan formats
per bases tripolars verticals en nombre de quatre, sis o vuit.
En cas que el CT estigui situat al final de la línia –en punta–, és necessari disposar
d’una cel·la de línia per tal de poder realitzar el tall de l’alimentació al centre de
transformació. Si, en canvi, està intercalat a la xarxa de distribució –en bucle o
múltiple–, es genera a més la necessitat de donar continuïtat a la línia de distribució
i poder separar elèctricament la part del circuit corresponent a l’explotació de la
xarxa de la part que correspon al servei de l’usuari.
Per això, els centres d’abonat han de disposar de tantes cel·les de línia com
connexions hi hagi, i a continuació han de disposar d’una cel·la de seccionament
Instal·lacions de distribució 31 Centres de transformació
Si es tracta d’un centre amb un únic transformador, com el que mostra l’esquema
de la figura 1.18 i figura 1.19, s’ha de disposar de la cel·la de protecció corres-
ponent, per ruptofusible fins a una potència de 1.000 kVA, o de disjuntor per a
potències superiors, i a continuació cal instal·lar la cel·la de mesura, la qual allotja
els transformadors de tensió i intensitat, els secundaris dels quals alimentaran
l’equip de comptadors.
Per tant, en el cas dels CT, més que aparells de maniobra solts (individuals),
el que s’utilitza habitualment són aquests conjunts d’aparellatge sota envolupant
metàl·lica, que se subministren ja muntats, connexionats i provats de fàbrica.
El "joc de construcció"
Un cop confeccionat l’esquema elèctric del circuit d’MT que es desitja per a un CT, és
relativament fàcil, per tant, dissenyar el conjunt de cabines d’MT que respongui a aquest
esquema, a base del repertori de mòduls o funcions individuals de què es disposa. És el
que s’anomena comunament “joc de construcció”, per analogia al joc infantil.
• Freqüència.
S’anomena quadre modular de baixa tensió (figura 1.24) al conjunt de mòduls que
reben el circuit principal de BT del transformador i el distribueixen en diversos
circuits individuals. Podeu fer servir mòduls de connexió i d’ampliació (figura
1.25).
del transformador.
Segons indiquen les instruccions MIE-RAT 13, del Reglament sobre condicions
tècniques i garanties de seguretat en centrals elèctriques, subestacions i centres
de transformació (aprovat pel Reial decret 3275/1982, de 12 de novembre), la
posada a terra (figura 1.26) en instal·lacions elèctriques d’alta tensió (en les quals
s’inclouen els centres de transformació) consta del següent:
• línies de terra;
• elèctrodes.
Instal·lacions de distribució 37 Centres de transformació
Les línies de terra estan constituïdes pels conductors que uneixen els
elèctrodes amb els elements que han de quedar posats a terra. Els conductors
emprats tenen una resistència mecànica adequada i una elevada resistència
a la corrosió.
Els conductors de les línies de terra s’han d’instal·lar intentant que el seu recorre-
gut sigui el més curt possible, i evitant recorreguts complicats i corbes de poc radi.
En aquest sentit, és recomanable utilitzar conductors nus, instal·lats de manera
visible.
1.12.2 Elèctrodes
Un cas especial
Els elèctrodes del sistema de posada a terra del neutre del transformador
s’han de situar a certa distància dels elèctrodes de la posada a terra de les masses
del centre de transformació, amb l’objectiu d’evitar que els elevats potencials que
apareixen en el terreny proper al centre de transformació durant un defecte en mitja
tensió puguin transferir-se a la instal·lació de baixa tensió de l’usuari a través del
neutre.
La secció del conductor de connexió es dimensiona aplicant els mateixos criteris que en
el cas de la línia d’enllaç amb terra d’un sistema de posada a terra de les masses de baixa
tensió.
A l’hora d’unir els sistemes de posada a terra de les masses del centre de
transformació i del neutre, cal tenir en compte que, en cas que la màxima tensió de
defecte a terra en la posada a terra de les masses del centre de transformació sigui menor
de 1.000 V, es poden connectar els sistemes de posada a terra del neutre del transformador
i de les masses de mitja tensió, i tenir així una instal·lació de posada a terra única en el
centre de transformació.
Instal·lacions de distribució 41 Centres de transformació
En tot cas, abans de fer cap maniobra, s’han de complir unes normes bàsiques de
seguretat:
A tot això cal afegir l’ús delmaterial de seguretat necessari per a cada maniobra,
així com de la senyalització que calgui en cada cas. Per tal d’evitar tensions de
retorn per doble alimentació, s’ha d’obrir l’interruptor automàtic del quadre
de BT.
S’ha de tancar l’interruptor seccionador i carregar la molla per tal que pugui actuar
de manera automàtica si hi ha una una anomalia. Si s’ha de substituir un fusible
cal:
Instal·lacions de distribució 43 Centres de transformació
• Tancar el seccionador.
Els equips de protecció individual han d’estar marcats amb el tipus de protecció
i/o la tensió d’utilització corresponent, el número de sèrie i la data de fabricació.
Els equips de protecció individual per a treballs en tensió (BT) inclouen:
• Ulleres inactíniques, per protegir els ulls contra enlluernaments per curtcir-
cuits.
• Guants de protecció mecànica, per evitar que el guant aïllant es pugui fer
malbé.
Per als treballs a mitja tensió (MT) i alta tensió (AT) calen unes eines específiques
(figura 2.3):
Segons el tipus de treball o maniobra que s’ha de fer es fan servir uns equips
específics:
– Perxa aïllant
– Guants aïllants
– Banqueta aïllant
A cada cel·la hi ha un esquema del circuit principal, amb els eixos dels acciona-
ments dels interruptors, senyalitzacions de posició dels interruptors i seccionadors
de posada a terra.
Segons el tipus de cel·la (figura 2.4) es duen a terme les maniobres següents:
Les maniobres bàsiques (figura 2.5) que s’han de fer en una cel·la de línia (CML)
són:
Instal·lacions de distribució 47 Centres de transformació
• Tancament/obertura de l’interruptor
Font: Ormazabal
Les maniobres bàsiques (figura 2.6) que s’han de fer en una cel·la d’interruptor
passant (CMIP) són:
• Obertura/tancament de l’interruptor
Les maniobres bàsiques (figura 2.7) que s’han de fer en una cel·la de protecció
amb fusibles (CMP-F) són:
Les maniobres bàsiques que s’han de fer en una cel·la d’interruptor automàtic
(CMP-A) són:
• Càrrega de ressorts
En línies i altres instal·lacions destinades al transport, 1. Revisió cada tres anys, realitzada per tècnics
distribució i subministrament d’energia elèctrica en titulats, lliurement designats pel titular de la
AT instal·lació, que han d’omplir els butlletins
corresponents (art. 163 RD 1955/2000, d’1 de
desembre)
Altres avaries poden estar originades per una mala connexió (cargols mal ajustats)
Instal·lacions de distribució 50 Centres de transformació
• Identificació i seguretat
• Posades a terra
• Transformadors
• Embarrats i connexions
• Locals i proteccions
• Gestió de residus
• Identificació i seguretat
Instal·lacions de distribució 52 Centres de transformació
• Suport
• Tirants
– Verificar l’estat.
– Comprovar si estan connectats a terra o aïllats.
– Observar si tenen protecció en llocs freqüentats.
• Fonamentació
• Distàncies de seguretat
• Posades a terra
• Transformadors
• Embarrats i connexions
• Gestió de residus
En el cas dels centres de transformació, els riscos més importants en les activitats
de manteniment són els següents:
• Els cops als vianants o altres treballadors, quan no s’ha senyalitzat correcta-
ment la zona de treball.
Per tal de poder realitzar treballs en AT sense tensió s’utilitzen les anomenades
cinc regles d’or, regles que defineixen una metodologia de treball en instal·lacions
elèctriques destinada a garantir la seguretat dels treballadors i a disminuir el risc
elèctric. Aquestes cinc regles d’or són les següents:
1. Obrir totes les fonts de tensió (tall visible). Cal tenir en compte que alguns
interruptors no proporcionen un tall visible, raó per la qual no es pot comprovar
físicament si el circuit elèctric està obert. El circuit elèctric sobre el qual s’ha de
treballar ha d’estar obert de manera visible (figura 2.8), mitjançant:
• Seccionadors
• Fusibles
• Ponts
Cal mantenir la distància de seguretat que estableix el Reial decret 614/2001 (que
s’indica a la taula 2.2) i s’ha d’utilitzar un detector d’absència de tensió (òptic,
acústic o mixt).
Instal·lacions de distribució 57 Centres de transformació
Taul a 2. 2. Distàncies de seguretat (les distàncies per a valors de tensió intermedis s’han de calcular per
interpolació lineal)
Un (kV) DPEL-1 (cm) DPEL-2 (cm) DPROX-1 (cm) DPROX-2 (cm)
≤1 50 50 70 300
3 62 52 112 300
6 62 53 112 300
10 65 55 115 300
15 66 57 116 300
20 72 60 122 300
30 82 66 132 300
45 98 73 148 300
Els treballs en tensió els han de fer treballadors qualificats, que han de seguir el
procediment i, quan la complexitat o novetat així ho requereixi, han d’haver-los
Instal·lacions de distribució 59 Centres de transformació
assajat sense tensió, de manera que s’ajustin als requisits que s’indiquen en el
mètode de treball en tensió.
Tenint en compte els gestos o moviments normals que pot efectuar el treballador
sense desplaçar-se podem definir la zona de treballs en tensió o zona de perill
com l’espai al voltant dels elements en tensió en què la presència d’un treballador
desprotegit suposa un risc greu i imminent que es produeixi un arc elèctric, o un Quan no hi hagi una
barrera física de protecció
contacte directe amb l’element en tensió. davant aquest risc, la
distància des de l’element
en tensió fins al límit
exterior de la zona de
perill o la de proximitat ha
El treball en proximitat és el treball en el qual el treballador entra o pot de ser la que s’indica en
la taula 2.2.
entrar en la zona de proximitat, sense entrar en la zona de perill, bé sigui
amb una part del seu cos o amb les eines, els equips, els dispositius o els
materials que manipula.
Instal·lacions de distribució 60 Centres de transformació
En els TT, si les característiques dels mitjans de tall ho permeten, s’ha de fer primer
la separació dels circuits de menys tensió. I per a la reposició de la tensió s’ha de
procedir de manera inversa.
Un cas a part és l’hexafluorur de sofre, compost que actua com un gas aïllant en
les cel·les del centre de transformació.
1601 Equips industrials (electrònics, vehicles fora d’ús...) i altres residus rebutjats.
D’altra banda, els treballs elèctrics i la prevenció de riscos estan regulats pel Reial
decret 614/2001, del 8 de juny. Igualment, el Reial decret 485/1997, de 14 de
abril, estableix les disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat
i salut en el treball.
Instal·lacions de distribució
Instal·lacions de distribució Xarxes de distribució en baixa tensió
Índex
Introducció 7
Resultats d’aprenentatge 9
Introducció
Tot i que les xarxes aèries de baixa tensió (BT) són substituïdes cada vegada
més, principalment en zones urbanes, per xarxes subterrànies, són encara fàcils
de veure a les nostres poblacions i, de manera especial, a les zones rurals. La raó
principal per instal·lar-les és que encara són econòmiques en alguns aspectes, com
els materials, el muntatge i el manteniment; però cal tenir present que trenquen
l’estètica dels carrers i dels edificis. Per això, les administracions locals procuren
evitar instal·lar aquest tipus de xarxes a les zones urbanes.
Aquesta unitat forma part del mòdul Instal·lacions de distribució i té com a objec-
tiu que l’alumne adquireixi els coneixements necessaris per muntar i mantenir les
instal·lacions elèctriques aèries de baixa tensió (BT). La unitat s’estructura en dos
apartats principals.
Durant la lectura dels apartat trobareu referències al REBT com guia normativa
aplicable, el qual heu de disposar i consultar. És important recordar la importància
que tenen la part gràfica que trobareu en aquest mòdul per consolidar els conceptes
que es donen i de la que disposareu a les adreces web que s’indiquen.
reglaments, les normes de referència, els decrets i els manuals pel que fa a
les operacions necessàries de muntatge i manteniment, així com pel que fa als
materials, les eines i els aparells de mesura i verificació més indicats.
Per tal treballar els continguts d’aquesta unitat és convenient, fer les activitats i els
exercicis d’autoavaluació que es proposen.
Instal·lacions de distribució 9 Xarxes de distribució en baixa tensió
Resultats d’aprenentatge
Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió són dissenyades en forma radial
i ramificada o, en alguns casos, per necessitats de les companyies elèctriques, en
forma d’anell.
Les xarxes aèries de distribució en baixa tensió s’estructuren des dels centres de
transformació (CT) i fan el seu recorregut per la zona d’influència fins a acabar a
l’embrancament del subministrament. Les tensions nominals
d’alimentació de les xarxes
aèries de distribució en BT
Els conductors de les xarxes aèries de distribució poden ser nus o aïllats. La xarxa són de 230 V i 400 V en
corrent altern (CA).
aèria de BT nua (figura 1.1) s’instal·la amb els cables separats per una distància
de seguretat de tal manera que les derivacions i els empalmaments necessaris s’hi
fan directament a sobre. Aquests tipus de xarxes actualment ja no es munten i
només es poden trobar a les instal·lacions més antigues.
A la xarxa aèria de baixa tensió aïllada (figura 1.2) s’instal·len els conductors
aïllats cablejats en feix, que habitualment són coneguts com a cables trenats; el
fet que estiguin aïllats fa que sigui més fàcil i còmode manipular-los, i cal menys
espai per instal·lar-los.
Instal·lacions de distribució 12 Xarxes de distribució en baixa tensió
Heu de saber que les xarxes aèries de distribució han de complir la normativa
següent:
• Normes UNE.
Les xarxes aèries de baixa tensió van instal·lades per sobre de la superfície
del terra, muntades en suports o en façanes d’edificacions mitjançant elements
de subjecció per assegurar la correcta instal·lació. Generalment els conductors
utilitzats solen ser aïllats en feix trenat per la qual cosa les anomenen xarxes aèries
trenades. Aquests tipus de xarxes segons la seva ubicació en zones urbanes o rurals
i la configuració del traçat les poden classificar-les de dos maneres diferents:
Les xarxes trenades posades s’utilitzen preferentment a les zones urbanes amb
cables directament posats sobre les façanes i els murs de les edificacions. Al llarg
Instal·lacions de distribució 13 Xarxes de distribució en baixa tensió
Les xarxes trenades i posades són ideals, en particular, quan el traçat passa per espais
reduïts, quan es tracta de recorreguts complicats i la línia ha de quedar dissimulada sense
trencar l’estètica de l’edifici.
Compte!
Al llarg del traçat de la línia hi poden haver buits situats en la separació dels edificis o
als encreuaments dels carrers, una situació que fa que els cables no estiguin posats a la
façana o el mur.
En aquesta situació, els conductors tenen un altre sistema de suspensió, ja sigui posats
sobre un cable fiador o tibats pel conductor mateix. En aquesta darrera situació, per tant,
la instal·lació s’ha de regir per les normes que s’apliquen a les xarxes tibades.
La fixació dels cables de la xarxa tibada es pot fer de dues maneres diferents.
Una és fent servir el conductor neutre com a element portador del feix trenat. El
conductor de neutre portador es pot subjectar al feix per tracció i, en aquest cas,
el cable portador queda sotmès a l’esforç del tibament del feix. Si la fixació es fa
per suspensió, el cable portador queda sotmès al pes del feix.
Un altre sistema per instal·lar els conductors és tibant un cable fiador d’acer de 22
mm2 de secció entre uns punts d’ancoratge. Aleshores el cable trenat es fixa al
cable d’acer amb uns collarets o bé uns tubs flexibles (figura 1.6).
Els plànols que es fan servir principalment en la representació de les xares aèries
són els següents:
D’acord amb el REBT, els suports poden estar sotmesos a una sèrie
d’esforços, els quals determinen el tipus de suport per a cada condició de
treball.
Els esforços que poden produir-se sobre els suports (figura 1.10) es poden
classificar en els següents:
• Verticals, els quals exerceixen compressió sobre el suport pel pes dels
conductors, de la ferramenta, pel pes dels suports mateix i del gel en
condicions climatològiques especials (figura 1.10 a).
• Longitudinals, els quals exerceixen tracció sobre el suport pel tibament dels
conductors (figura 1.10 b).
D’acord amb el que estipula el REBT, els suports poden estar sotmesos a una sèrie
d’esforços, els quals determinen la classe de suport adient per a cada condició de
treball (taula 1.1).
Taul a 1. 1. Funcions dels suports segons els tipus d’esforç
Ateses les característiques físiques i el material de què estan fets els suports, els
suports poden ser del següent:
• Formigó armat
• Fusta
Instal·lacions de distribució 18 Xarxes de distribució en baixa tensió
• Formigó armat buit és un tipus de suport que es pot trobar en forma pris-
màtica buida o de cilindres buits, que reben el nom de suports centrifugats.
• Formigó armat vibrat compacte. Com que els suports de formigó vibrat
compacte són els més utilitzats, val la pena descriure’ls més detalladament.
En el procés de fabricació d’aquests suports, el formigó és sotmès a
vibracions per tal d’aconseguir eliminar les bombolles d’aire que conté. Els
suports de formigó armat vibrat compacte tenen les característiques generals
i mecàniques següents:
– Característiques generals:
∗ Tenen la forma exterior d’un tronc de piràmide.
∗ Treballen davant de la compressió i la flexió, en les direccions de
les dues cares perpendiculars: la cara ampla i la cara estreta.
∗ Els suports de formigó compacte poden ser normals i reforçats.
∗ La part superior del suport de formigó compacte té les cares pla-
nes amb forats que serveixen per fixar els elements d’amarratge.
∗ La part intermèdia té concavitats o alvèols, la finalitat dels quals
és reduir el pes en el suport sense disminuir-ne la resistència.
∗ Disposen de dos borns per facilitar la posada a terra: un a la part
superior i l’altre a la part inferior.
∗ El cap dels suports està pintat d’un color que indica l’esforç
nominal.
∗ Porten dues plaques adossades i situades a 4 m d’alçada:
· en una s’hi especifiquen les característiques i s’hi indica el
nom del fabricant, la data fabricació, el número sèrie i el
taller, i la designació UNESA;
· en l’altra s’hi assenyala el risc elèctric a què està exposat.
– Característiques mecàniques:
∗ Esforç nominal (F). És l’esforç, expressat en decanewtons (daN),
amb què el fabricant el designa i representa segons la direcció
principal, cara estreta, a una distància de 0,25 m per sota del cap.
∗ Esforç secundari (FS ). És l’esforç màxim, expressat en deca-
newtons (daN), que és capaç de suportar en direcció secundària,
cara ampla i aplicat a 0,25 m per sota del cap, amb un coeficient
Instal·lacions de distribució 19 Xarxes de distribució en baixa tensió
La vida del suport de fusta és aproximadament d’uns deu anys, més curta que la
del suport de formigó, ja que es deteriora abans. Per tal que es conservi més bé,
s’hi fa un tractament preventiu amb creosota que dóna a la fusta més protecció
davant de les condicions externes.
Hi ha classes de suports de fusta diferents (III, IV, etc.), les quals tenen el mateix
esforç nominal i les característiques dimensionals de longitud, perímetre en el cap
i perímetre a una alçada d’1,80 m de la base.
Per identificar les característiques del suport de fusta (longitud, classe, fabricant,
l’any de tractament de la fusta, el preservant, etc.), porten unes marques clavades
a la fusta del pal.
– Les lletres HV, les quals indiquen que és formigó armat vibrat.
– L’esforç nominal F, els valors del qual són expressats en daN.
– La lletra N si és un suport normal, o la lletra R si és reforçat.
– La longitud expressada en metres.
HV 630 R 11.
En aquest cas la designació correspon a un suport de formigó armat reforçat de 630 daN
d’esforç nominal i d’11 m de longitud.
C 9000-20.
CH 400-13E-D.
PM 12 III.
D’acord amb el REBT a la seva ITC-BT-06 indica que els conductors utilitzats
en les xarxes aèries podran ser de coure, d’alumini o d’altres materials o aliatges
que tinguin característiques elèctriques i mecàniques adequades i que siguin pre-
ferentment aïllats. Per tant podem entendre que han de posseir bona conductivitat
elèctrica i han de ser resistents als esforços i a les exigències externes. Aquests
conductors quan no porten aïllament exterior els anomenen conductors nus, però
per norma general s’utilitzen els conductors aïllats de feix trenat. Als apartats
següents veurem amb mes detall aquests tipus de conductors.
Les xarxes aèries de conductors nus actualment estan en desús i han estat
substituïdes per conductors aïllats de cables unipolars o cables de feix trenat.
"Els conductors nus han de ser resistents a les accions de la intempèrie i la seva
càrrega de ruptura mínima a la tracció ha de ser de 410 daN i han de satisfer
les exigències especificades a les normes UNE 21012 o UNE 21018 segons si els
conductors són de coure o d’alumini."
“Es consideren conductors nus els conductors aïllats per a una tensió nominal inferior a
0,6/1 kV. La seva utilització ha de tenir caràcter especial degudament justificat, excloent el
cas de zones arbrades o que presentin perill d’incendi.”
A les xarxes aèries, els conductors que habitualment s’utilitzen més són els cables
en feix trenat. Els cables d’aquest tipus estan cablejats en forma d’hèlix espiral
amb aïllament individual per a cada conductor, que normalment va identificat amb
el color negre.
Els cables en feix trenat estan formats per quatre cables aïllats (figura 1.11), tres
fases i neutre; o dos cables en el cas d’embrancaments monofàsics, fase i neutre.
L’ús d’aquest tipus de cables és adequat en les línies aèries trenades tibants i
autosuportades sobre suports o posades en façanes d’edificis.
Els conductors de les xarxes aèries són principalment d’alumini (Al). El conductor
neutre, quan fa la funció de cable portador, està constituït per un aliatge d’alumini,
magnesi i silici, que rep el nom d’Almelec (Alm), que fa que el cable tingui més
resistència mecànica. El material de l’aïllament del cable en feix trenat pot ser
polietilè reticulat (XLPE) i policlorur de vinil (PVC).
"Els conductors aïllats han de ser d’una tensió assignada no inferior a 0,6/1 kV,
han de tenir un recobriment que garanteixi una bona resistència a les accions de
la intempèrie i han de satisfer les exigències especificades a la norma UNE 21030."
“La secció mínima permesa en els conductors d’alumini és de 16 mm2 , i en els de coure,
de 10 mm2 .
La designació dels conductors trenats amb aïllament XLPE, tal com ho especifi-
quen les normes UNE 21123 i UNE 210130, s’expressa mitjançant signes i sigles
col·locats en l’ordre següent:
• Sigles (0,6/1KV), les quals expressen en kV les tensions nominals entre fase
i neutre o entre fases.
• En cas que el conductor neutre tingui una secció diferent de les fases, es
posa, a continuació, el signe (/) seguit de la secció del conductor neutre i les
sigles (Al).
• En cas que porti cable fiador d’acer, es posa, a continuació de les sigles (Al),
el signe (/) seguit de la secció del cable fiador i les sigles (Ac).
• RZ 0,6/1 KV 4x25 Al: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format per quatre
conductors d’alumini de 25 mm2 de secció.
• RZ 0,6/1 KV 3x50 Al 54,6 Alm: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format
per tres conductors d’alumini de 50 mm2 de secció i neutre portador d’Almelec (Alm) de 54,6
mm2 .
• RZ 0,6/1 KV 3x95/50 Al/22 Ac: Aquesta referència designa un cable de feix trenat format per
tres conductors de 95 mm2 de secció i neutre de 50 mm2 d’alumini. Amb cable fiador d’acer
de 22 mm2 .
Instal·lacions de distribució 24 Xarxes de distribució en baixa tensió
2 x 16 Al 73 81
2 x 25 Al 101 109
4 x 16 Al 67 72
4 x 25 Al 90 97
4 x 50 Al 133 144
2 x 10 Cu 77 85
4 x 10 Cu 65 72
4 x 16 Cu 86 95
"Els accessoris que s’empren en les xarxes aèries han d’estar degudament protegits
contra la corrosió i envelliment, i han de resistir els esforços mecànics a què puguin
estar sotmesos, amb un coeficient de seguretat no inferior al que correspongui al
dispositiu d’ancoratge on estiguin instal·lats".
Els elements utilitzats per fixar els conductors sobre suports són bàsicament
de dues classes: de suspensió i d’amarratge.
Com els elements de suspensió sobre façanes, estan fets d’acer plastificat, d’acer
inoxidable plastificat o d’un material sintètic.
Fig u ra 1. 1 5 . Conjunt de
suspensió format per grapa,
consola i ganxo
Fig u ra 1 . 1 9 . Ganxos
Instal·lacions de distribució 29 Xarxes de distribució en baixa tensió
Font: Cahors
Fig u ra 1 . 2 1 .
Detall de
muntatge d’abraçadores en
suport
Fig ur a 1 . 2 2. Bressols
Instal·lacions de distribució 30 Xarxes de distribució en baixa tensió
F igu ra 1 .2 4 . Caputxons
F ig ura 1 .2 8 . Terminals
1.7 Aïlladors
"La fixació dels aïlladors als seus suports s’ha d’efectuar mitjançant roscatge o
cimentació amb substàncies que no ataquin cap de les parts, i que no pateixin
variacions de volum que puguin afectar els aïlladors o la seguretat de la fixació."
Els aïlladors de les xarxes
aèries de BT són de REBT. ITC-BT-06. (Apartat 1.2). Aïlladors.
porcellana o de vidre, i
tenen una forma apropiada
per suportar el conductor. Els aïlladors poden ser de tipus diferents per la forma i la funció que tenen:
• Aïlladors dobles. Són aïlladors de politja que porten més d’una ranura per
instal·lar diversos conductors de la mateixa fase (figura 1.32).
Tot seguit trobareu indicades les distàncies que cal respectar en l’execució de les
instal·lacions per a conductors posats i tibats:
presents a les façanes, com ara escales, llevat que el cable disposi
d’una protecció.
U + L1 + L2
D = 1, 5 + m
100
on:
- D és la distància vertical mínima entre conductors AT/BT
- U és Un de línia AT expressada en kV
- L1 és la distància creuament-suport AT
Atenció al “resultat vertical ascendent” BT. Cas amb malla entre AT i BT si BT per sobre, permís especial.
Amb línies AT
La distància entre els traços dels conductors més propers (D): D ≥ 1,5 H
en què H és l’alçada del suport més alt.
Al costat de centrals o dels centres de transformació (CT) distància entre conductor AT/BT (d):
- d ≥ 2 m, si UAT ≤ 66kV
- d ≥ 3 m, si UAT > 66 kV
línies de telecomunicacions ≥ 0,5 m (si l’aïllament línia telecom = aïllament línia BT)
Carrers i carreteres
Zones arbrades
Millor aïllats. Si estan nus, que cap arbre ni cap branca arribin a tocar-los
Canalitzacions d’aigua
Canalitzacions de gas
D ≥ 0,20 m nus i/o empalmaments i juntes: D ≥ 1 m; gas alta pressió (> 4 bar) D ≥ 4 m
"La posada o connexió a terra és la unió elèctrica directa, sense fusibles ni cap
protecció, d’una part del circuit elèctric o d’una part conductora que no hi pertany,
mitjançant una presa de terra amb un elèctrode o grups d’elèctrodes enterrats al sòl."
• al final de línia;
• El pla de treball
• Projecte
• Plànols.
• Permís d’obra. S’ha de sol·licitar i presentar per tal que sigui aprovat a
l’organisme local on s’han de fer els treballs; ha d’estar elaborat d’acord
amb les ordenances municipals.
Compte!
La ITC-BT-04 del REBT estableix quina és la documentació que cal presentar per posar en
servei les instal·lacions.
• Total. Quan només queda sense aïllant la part activa de treball del cap de
l’eina. Per exemple la clau fixa d’una boca.
Compte!
Cal que tingueu en compte la reglamentació següent, que afecta les eines que es poden
fer servir en treballs elèctrics:
· Norma UNE-EN 60900 sobre aïllament de seguretat de les eines manuals utilitzades en
treballs elèctrics en instal·lacions de baixa tensió.
Les eines manuals utilitzades en els treballs elèctrics, els treballs en tensió o en
la proximitat de tensió, en instal·lacions de baixa tensió han de tenir un aïllament
que compleixi els requisits mínims que estableix la norma UNE-EN 60900 sobre
l’aïllament de seguretat per a aquest tipus d’eines. Aquestes eines manuals són les
següents:
Fig ur a 2 . 5 . Tallacables
• Claus fixes de torsió. Hi ha una gran varietat de claus fixes de torsió segons
el tipus i les característiques de l’operació que s’ha de fer; entre d’altres hi
ha les que mostra la figura 2.8.
Fig u ra 2 . 9 . Premsaterminals
• Cal evitar per tots els mitjans qualsevol desperfecte, com torsió, aixafament
o trencament dels cables o dels filferros, rascada dels cables contra el
terra, contra les ferramentes o contra qualsevol objecte abrasiu, com també
l’estripada de l’aïllament, entre altres coses.
• S’ha de descartar com a punt de suport per a l’estesa qualsevol element que
formi part d’una propietat privada, com, per exemple, els balcons, les reixes
i les finestres, entre d’altres.
• Durant l’estesa cal procurar, especialment, protegir els cables a les zones on
es produeixi l’esforç de tracció, perquè aquest no en faci malbé l’aïllament.
Aquesta protecció pot estar constituïda per teixits d’arpillera, cuirs, gomes,
etc.
• Cal exercir a l’extrem del feix que s’ha d’estendre la tracció necessària que
permeti que el feix quedi tan recte com sigui possible. Un cop alineat, cal
posar el feix de conductors sobre els suports.
• Cal procurar que el traçat de les línies trenades tibades sobre suports passi
per la meitat dels vessants de les muntanyes i els espais propers a camins a
fi d’evitar el contrast amb el cel i de reduir al màxim l’impacte en l’entorn.
• Cal evitar per tots els mitjans qualsevol desperfecte, com poden ser la torsió,
l’aixafament o el trencament dels cables o dels filferros, les rascades dels
cables contra el terra, contra les ferramentes o contra qualsevol objecte
abrasiu, estripada de l’aïllament, etc.
• Per l’extrem del feix que es vol estendre s’ha d’exercir la tracció necessària
fins a aconseguir el tibament que correspongui. És molt important ajustar
les fletxes de muntatge als valors indicats en les taules normalitzades
corresponents, no tan sols per prevenir avaries sinó també per permetre la
utilització econòmica dels suports. Un cop tensat, s’ha de posar el neutre
portant sobre els suports.
h = 0, 1 · H + 0, 5
on:
Podeu descarregar un
esquema de la cimentació
d’un suport de fusta a • h és la profunditat de l’excavació
l’adreça:
goo.gl/XPYcll
Els pals de fusta, com que no són gaire grans ni pesats, es poden hissar manualment
només amb dues persones i una doble perxa, tot ajudant-se de la forma rectangular de
l’excavació i de graons, procés que mostra la figura següent. A l’hora d’hissar el pal, hi ha
diverses opcions:
En el cas de pals d’un gran pes i grandària es pot utilitzar una ploma, que és una grua
especial utilitzada amb aquesta finalitat. La figura següent mostra la hissada amb una
ploma fixa:
Instal·lacions de distribució 49 Xarxes de distribució en baixa tensió
Una altra opció és hissar el pal amb un camió grua tal com mostra la figura següent:
Fetes totes aquestes operacions, finalment, només cal comprovar la perpendicularitat del
pal, i tot seguit posar una capa de pedres al fons, omplir amb terra, piconar per capes,
posar una altra capa de pedres fins a acabar-ho d’omplir.
Cal tenir en compte que si, en aquest suport, es connectés el neutre a terra caldria col·locar
la instal·lació (pica i cable) abans d’hissar el pal.
El primer pas és excavar el terreny de manera que les parets del forat quedin
verticals. L’excavació depèn de diferents factors, com ara l’alçada dels suports,
l’esforç que sigui capaç de sostenir i de les característiques del terreny (si és de
terra o de roca). Vegeu l’esquema de la
cimentació i la taula de
valors per a suports de
En la cimentació dels suports de formigó s’ha de formigonar prèviament una formigó a l’adreça:
goo.gl/X0BRkm
solera de 10 cm perquè el suport pugui descansar. Abans de fer el formigonat
definitiu, el suport ha de quedar aplomat i alineat i assegurat amb vents.
Els suports de formigó, com que són més pesats que els de fusta, no es poden hissar
manualment sinó que cal utilitzar una ploma o bé un camió grua. El suport s’ha d’hissar
suspenent-lo per sobre del seu centre de gravetat.
Una vegada que s’ha hissat el pal i que s’ha comprovat que és perpendicular al terra, s’ha
d’omplir el forat amb els metres cúbics de formigó necessaris segons la taula de valors que
estableix la normativa.
Com passava amb els suports de formigó, en aquest cas la mida de l’excavació
depèn de l’altura del pal, del seu esforç nominal i del tipus de terreny. Una vegada
que s’ha fet l’excavació, es col·loca la pica de posada a terra del suport, i aleshores
Descarregueu-vos una s’aixeca amb una ploma o amb un camió grua.
figura de la cimentació i la
taula de valors per a
suports de gelosia a Una vegada que el pal queda col·locat en perpendicular, s’acaba d’instal·lar la
l’adreça:
goo.gl/LMi9Hr posada a terra i s’omple amb el volum de formigó necessari segons el que indica
la taula de valors.
De la mateixa manera que passa en els altres casos, el primer pas que cal fer és
Vegeu un esquema de
cimentació i la taula de
l’excavació; la grandària depèn de les característiques del pal.
valors per a suports de
xapa metàl·lica plegada a
l’adreça:
En aquest cas, la col·locació del suport és diferent de la dels casos anteriors.
goo.gl/oQRqlS Després de fer l’excavació es col·loca la pica de posada a terra i el cable de sortida.
La situació de partida és la que mostra la figura següent, en la qual tots els elements de la
línia –la bobina del cable, el seu dispositiu de frenada, els pals, les politges guia i el torn–
es troben disposats en la posició inicial.
A continuació es fa l’estesa del cable de tracció (figura següent), procés que s’efectua a
mà, tot fent passar successivament el cable per totes les politges de guia.
Un cop acabada l’estesa, el cable de tracció s’uneix al cable conductor (figura següent)
–el qual s’ha fet passar prèviament pel dispositiu de frenada–, mitjançant un maniguet de
tracció que pot tenir moltes formes diferents i que, en llenguatge dels electricistes, rep el
nom de mitjó de tracció.
Un cop units els dos cables –el de tracció i el conductor– es posa en marxa el torn i s’estén
el cable, tot accionant el dispositiu de frenada quan calgui, a fi que el cable conductor no
quedi massa tens o no toqui el terra (figura següent).
Instal·lacions de distribució 52 Xarxes de distribució en baixa tensió
Un cop acabada l’estesa (figura següent), el conductor es fixa al pal del final de línia,
amarrat a l’aïllador corresponent, i, finalment, es deixa anar el cable de tracció.
Un cop feta l’estesa dels conductors, es poden tibar. Aquesta operació requereix
una execució acurada, ja que si els tensem massa la seguretat de la línia disminueix
pel risc de trencament dels conductors; en canvi, si no els tensem prou caldria
col·locar-los a una altura més gran dels suports, ja que la fletxa és més gran, i això
podria provocar el contacte entre els conductors per l’acció del vent. Per tensar els
conductors, s’utilitza un polispast i unes mordaces o granota que s’encarreguen de
travar el conductor quan es fa l’operació de tensat. La figura 2.12 mostra l’operació
de tibament de conductors.
F igu ra 2 .1 2 . El procés de tibament, o com es tensen els conductors
Instal·lacions de distribució 53 Xarxes de distribució en baixa tensió
A fi de mesurar la fletxa sobre el terreny, es poden fer servir diversos mètodes que suposen
utilitzar aparells específics, o bé es pot fer per via d’observació visual, etc. Tot seguit,
exposem més o menys detalladament el mètode de visualització, que és també el més
senzill (figura següent).
A continuació es tiba el conductor fins que la visualització del punt més baix del conductor
entre dos suports contigus coincideix amb l’horitzontal –el punt b– observada a simple
vista.
Quan sigui necessari efectuar una conversió a línia subterrània des de la xarxa
trenada de BT posada sobre façana o tibada en suports es realitzarà procedint de
la manera exposada a continuació: Les adreces d’interès al
web de la unitat “Xarxes
aèries de distribució en
baixa tensió” indiquen on
• Els cables a utilitzar per realitzar el tram subterrani han de ser del tipus es poden trobar els
plànols per convertir una
tipus RZ1 (aïllament de polietilè reticulat amb coberta de poliolefina) o RV xarxa aèria en una de
subterrània.
(aïllament de polietilè reticulat).
• L’extrem del tub que quedi a l’aire lliure se segellarà mitjançant un caputxó
de protecció per evitar l’entrada d’aigua.
punxonat profund. L’encast a la part del neutre dels cables RZ serà per
compressió hexagonal.
• Netejar els cables, tot procurant que la capa exterior quedi ben raspallada.
Cal fer l’operació amb un raspall o carda untada prèviament de greix neutre.
• Introduir els cables que s’han d’unir a la gola corresponent del connector.
• Començar a encastar, tot tenint en compte que en els casos en què el nombre
d’encastats sigui superior a dues compressions, cal començar per la part
central i seguir cap als extrems. (Cada connector porta gravats els espais
corresponents.)
Maniguets d’unió
Per fer empalmaments s’utilitzen maniguets d’unió per cables d’alumini-alumini, coure-
coure o alumini-coure de BT de la mateixa secció, o diferent, que tenen els cables que
es volen empalmar.
Els terminals són elements d’unió entre conductor i el born de connexió d’un
element de la instal·lació, com, per exemple, la caixa general de protecció (CGP).
El sistema més comú emprat és la compressió del terminal sobre el conductor. A
la figura 2.15 es pot apreciar bé la unió d’un cable amb un terminal.
La funció de les cintes és evitar que entri humitat en la unió i per aquesta raó és
una zona que cal recobrir amb molta cura. Les cintes s’han d’aplicar amb les mans
ben netes, i els materials que componen les terminacions s’han de dipositar sobre
una lona neta i seca. El muntatge s’ha de fer sense discontinuïtats ni interrupcions.
La posada a terra del neutre depèn del tipus xarxa aèria de què es tracti, i s’ha de
fer en els casos de les xarxes posades en façana i de les xarxes en suports.
• Posada a terra en una xarxa sobre façana. La posada a terra del neutre
en xarxes posades sobre façana es fa en les caixes generals de protecció, o
en les caixes generals de protecció i mesura, com també en les caixes de
derivació o les derivacions, quan la longitud de la línia arribi als 500 m de
traçat.
• Guies de revisió. Són documents que detallen els defectes que cal inspecci-
onar en cada tipus de revisió. Es componen d’una llista amb la denominació
dels defectes que cal revisar (un codi seguit d’una breu explicació), agrupats
per components i conceptes. Quan es tracta de reconeixements estipulats
per les comunitats autònomes, s’han d’utilitzar guies reglamentàries de
reconeixement diferents segons la comunitat autònoma on és la instal·lació.
Instal·lacions de distribució 60 Xarxes de distribució en baixa tensió
Les avaries o defectes que es poden trobar en les xarxes aèries de BT poden ser
molt diversos. Tot seguit trobareu una relació d’avaries tipus i les operacions de
reconeixement que cal observar, classificades per concepte i tipus d’avaria:
– Cruïlla, línia d’AT inadequada (encreuament per sobre d’una línia d’al-
ta tensió (AT) sense autorització específica o amb separació vertical
inferior a la reglamentària (ITC-BT-06).
– Cruïlla, distància a línia de telecomunicació inferior a 1 m i que la
creua per sota, amb conductors d’aïllament inferiors a 1.000 V (ITC-
BT-06).
– Distància conductors nus < 1 m respecte d’antenes ràdio o TV (ITC-
BT-06).
Instal·lacions de distribució 61 Xarxes de distribució en baixa tensió
• Estructura
Cal tenir en compte que, en les línies amb cable trenat, els titulars de les línies elèctriques
són els responsables de mantenir un control sobre la vegetació, que inclou les operacions
de tala i poda, de manera que es garanteixi en tot moment les condicions de seguretat
mecàniques del cable.
Un cop s’ha produït una avaria cal localitzar-la mitjançant algun sistema
i l’observació visual és el més fàcil d’emprar; però quan no és possible
localitzar-la visualment, cal aplicar alguna tècnica de detecció, com pot ser
fer servir un mesurador de resistència o Megger, una càmera termogràfica, un
localitzador de cables, un analitzador de xarxes, o un localitzador d’avaries
per reflexió d’impulsos, entre d’altres.
Tot seguit s’exposen els paràmetres més significatius que es fan servir en les
operacions de control i de càlcul de les xarxes aèries:
• 230 V entre fase i neutre, i 400 V entre fases, per a les xarxes trifàsiques de
4 conductors.
RT = R20 · [1 + α · (T − 20)]
on:
Reactància del conductor (X). La reactància dels conductors en les línies aèries
es mesura en Ω/km i el seu valor depèn del diàmetre i la separació entre els
conductors. En el cas de conductors aïllats trenats en feix, adopta el valor de
X = 0,1 Ω/km, valor que es pot introduir en els càlculs sense error apreciable.
P
• Línies monofàsiques : I =
U · cos ϕ
P
• Línies trifàsiques: I = √
3 · U · cos ϕ
on:
on:
Factor de potència. És el valor que té cosϕ. Es poden admetre els valors cosϕ =
0,8 i cosϕ = 0,9, valors que corresponen a repartiments normals de l’energia per
a l’enllumenat en zones urbanes i subministraments industrials en zones rurals.
4e% = 100 · 4e
on:
100 · 4e
1% =
U
El moment elèctric d’una línia, M1 , el determina l’expressió:
1 U2
M1 = ·
105 R + (X · tan ϕ)
Pèrdua de potència. Les pèrdues de potència a la xarxa, segons el moment
elèctric P · L, expressat en kW/km, es poden obtenir amb gràfiques o directament
en percentatges mitjançant l’expressió següent:
P ·L·R
P % = 105 ·
U 2 · cos ϕ
on:
• P és la potència en kW
• L és la longitud expressada en km
Secció del conductor. El càlcul de la secció d’un conductor es pot fer mitjançant
les expressions següents:
2·L·P 2 · L · I · cos ϕ
• Línies monofàsiques: S = oS =
σ·e·U σ·e
√
L·P 3 · L · I · cos ϕ
• Línies trifàsiques: S = oS =
σ·e·U σ·e
on:
• P és la potència expressada en W
• I és la intensitat expressada en A
A les xarxes aèries hi ha una sèrie de factors de riscos que es consideren derivats
de les condicions en què es duen a terme els treballs. Aquests factors de risc són
els que s’identifiquen a la llista següent:
• Instal·lacions en BT.
Riscos derivats del treball són els riscos i perills a què es troben exposades les
persones i les instal·lacions durant les operacions que es duen a terme en el procés
de supressió de la tensió, reparació i reposició de la tensió.
– Desconnectar.
– Prevenir qualsevol possible realimentació.
– Verificar l’absència de tensió.
– Posar a terra i en curtcircuit.
– Protegir davant elements pròxims en tensió, si escau, i establir una
senyalització de seguretat per delimitar la zona de treball.
Fins que no s’han completat les cinc etapes, no es pot autoritzar l’inici del treball sense
tensió i s’ha de considerar en tensió la part de la instal·lació afectada. Tot i això, per
establir la senyalització de seguretat indicada a la cinquena etapa es pot considerar que la
instal·lació està sense tensió si s’han completat les quatre etapes anteriors i no es poden
envair zones de perill d’elements pròxims en tensió.
Compte!
Tan bon punt se suprimeix una de les mesures inicialment adoptades per a la realització
dels treballs sense tensió en condicions de seguretat, es considera que la part de la
instal·lació afectada torna a estar en tensió.
• Eines aïllants o aïllades (estris, pinces, puntes de prova, etc.) per manipular
els equips i elements de les instal·lacions elèctriques amb seguretat.
En l’etapa de definició del projecte, cal consultar les empreses de servei públic i els
possibles propietaris de serveis per conèixer la posició de les seves instal·lacions a
la zona afectada. Un cop coneguda, abans de procedir a obrir les rases, s’obren les
cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el projecte.
Per tal d’aconseguir que el cable quedi correctament instal·lat, sense que hagi rebut
cap dany i per tal que ofereixi seguretat en excavacions fetes per tercers, en la
instal·lació dels cables s’han de seguir aquestes instruccions:
• El llit de la rasa que rebrà el cable ha de ser llis i ha d’estar lliure d’arestes
vives, cantons, pedres, etc. En el llit s’ha de disposar una capa de sorra de
mina o de riu rentada, d’un gruix mínim de 0,05 m, i sobre aquesta capa
s’ha de col·locar el cable. Per sobre del cable hi ha d’anar una altra capa
de sorra o terra garbellada d’uns 0,10 m de gruix. Les dues capes han de
cobrir l’amplada total de la rasa, que ha de ser suficient per mantenir 0,05
m entre els cables i les parets laterals.
• Per sobre de la sorra tots els cables han de tenir una protecció mecànica
com, per exemple, llosetes de formigó, plaques protectores de plàstic o
maons o rajoles col·locades de manera transversal. Es pot admetre l’ús
d’altres proteccions mecàniques equivalents. També s’ha de posar una cinta
de senyalització que adverteixi de l’existència del cable elèctric de baixa
tensió.
Cal evitar, en la mesura que sigui possible, els canvis de direcció dels tubs.
En els punts on es produeixin, i per tal de facilitar la manipulació dels cables,
s’han de disposar arquetes amb tapa, registrables o no.
Per facilitar l’estesa dels cables, en els trams rectes s’han d’instal·lar arquetes
intermèdies, registrables, cegues o simplement cates de tir, com a màxim cada
40 m. Aquesta distància pot variar de manera raonable, en funció de derivacions,
encreuaments o altres condicionants viaris (figura 3.2).
A l’entrada de les arquetes, els tubs han de quedar degudament segellats en els
extrems per evitar l’entrada de rosegadors (figura 3.3).
Fi g ura 3 .3. Segellat de les conduccions subterrànies i els conductors en els registres
Les galeries transitables presenten les condicions generals (figura 3.5) que
trobareu descrites a continuació:
• Les galeries són de formigó armat o d’altres materials amb rigidesa, estan-
quitat i durada equivalents.
• Els sòls de les galeries han de ser antilliscants, han de tenir el pendent
adequat i un sistema de drenatge eficaç que eviti la formació de tolls.
A més, és condició indispensable que la galeria transitable tingui un desguàs situat per
sobre de la cota del clavegueram o de la canalització de sanejament en què evacua.
És recomanable que els desguassos disposin de doble sifó per evitar la penetració de
gasos, un manteniment correcte de renovació d’aigua del primer sifó i una reixa per evitar
l’entrada d’animals.
• Dins d’un mateix servei, s’ha de procurar agrupar-los per tensions. Per
exemple, en un dels laterals s’han d’instal·lar els cables de baixa tensió, de
control, de senyalització, etc., mentre que es reserva l’altre per als cables
d’alta tensió.
• Els cables s’han de disposar de manera que el seu traçat sigui rectilini i s’ha
de procurar que conservin la seva posició relativa amb els altres.
• Les entrades i sortides dels cables a les galeries s’ha de fer de manera que no
dificultin ni el manteniment dels cables existents ni la instal·lació de cables
nous.
NBE-CPI-96
Norma bàsica d’edificació. Les galeries transitables que tinguin una longitud superior a 400 m, a més de
Condicions de protecció contra
incendis a edificis (RD complir les disposicions especificades per al tipus de galeria transitable en general,
2177/1996).
han de disposar del següent:
En un disseny de doble cos, per exemple, en un cos es disposa una canalització d’aigua i
tubs formigonats per a cables de comunicació, i en l’altre cos, que roman estanc respecte
de l’anterior quan té posada la tapa registrable, es col·loquen els cables de baixa tensió,
d’alta tensió, d’enllumenat públic, els cables dels semàfors, de control i el cablejat de
comunicació.
El risc d’explosió
Tot i això, si hi ha canalitzacions de gas properes al canal, hi ha risc d’explosió, que pot
ser ocasionada per fuites de gas eventuals que arribin fins al canal. En qualsevol cas,
el projectista ha d’estudiar les característiques particulars de l’entorn i justificar la solució
adoptada.
Pel que fa a les instal·lacions vistes en safates, cal dir que aquest tipus d’ins-
tal·lació només s’empra en subestacions o altres instal·lacions elèctriques, en la
part interior d’edificis, sense que estigui sotmesa a la intempèrie i on l’accés
quedi restringit al personal autoritzat. Quan les zones per les quals discorre el
cable siguin accessibles a persones o vehicles, han de disposar de proteccions
mecàniques que en dificultin l’accessibilitat.
Instal·lacions de distribució 76 Xarxes de distribució en baixa tensió
Els conductors dels cables utilitzats en les línies subterrànies han de ser
de coure o d’alumini, i han d’estar aïllats amb mescles apropiades de
compostos polimèrics. A més, han d’estar degudament protegits contra
la corrosió que pugui provocar el terreny on s’instal·len i han de tenir la
resistència mecànica suficient per suportar els esforços a què puguin estar
sotmesos.
Els cables poden ser d’un conductor o més d’un i d’una tensió assignada no inferior
a 0,6/1 kV, i han de complir els requisits especificats en la part corresponent de la
norma UNE-HD 603.
Taul a 3. 1. Cables aïllats amb aïllament sec, temperatura màxima en °C assignada al conductor
Tau l a 3. 2. Intensitats màximes admissibles en amperes per a cables tetrapolars amb conductors
d’alumini i conductor neutre de coure, en instal·lació soterrada (servei permanent)
Cables Secció nominal Intensitat
dels conductors (mm2 ) (A)
Tau l a 3. 3. Intensitats màximes admissibles en amperes per a cables amb conductors d’alumini en
instal·lació soterrada i servei permanent
Terna 1 cable 2 cables 1 cable
de cables tripolar o unipolars unipolar
tetrapolar
(mm2 ) XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC XLPE EPR PVC
25 125 120 110 115 110 98 153 147 135 141 135 120
35 150 145 130 140 135 120 184 178 159 172 165 147
Instal·lacions de distribució 78 Xarxes de distribució en baixa tensió
Tau l a 3. 3 (continuació)
50 180 175 155 165 160 140 220 214 190 202 196 172
70 220 215 190 205 220 170 270 263 233 251 270 208
95 260 255 225 240 235 210 319 312 276 294 288 257
120 296 290 260 275 270 235 361 355 319 337 331 288
150 330 325 290 310 305 265 404 398 355 390 374 325
185 375 365 325 350 345 300 459 447 398 429 423 368
240 430 420 380 405 395 350 527 515 466 492 484 429
300 485 475 430 460 445 395 594 582 527 564 545 484
400 550 540 480 520 500 445 674 662 588 637 613 545
Tau la 3 . 4 . Intensitats màximes admissibles, en amperes, per a cables amb conductors de coure en
instal·lació soterrada (servei permanent)
Terna 1 cable 2 cables 1 cable
de cables tripolar o unipolars unipolar
tetrapolar
(mm2 ) XLP EPR PVC XLP EPR PVC XLP EPR PVC XLP EPR PVC
6 72 70 63 66 64 56 88 96 77 91 78 68
16 125 120 110 115 110 97 153 147 135 141 135 119
25 160 155 140 150 140 125 196 190 172 194 172 153
35 190 195 170 190 175 150 233 227 208 221 214 184
50 230 225 200 215 206 180 282 276 245 263 251 221
70 280 270 245 260 250 220 343 331 300 319 306 270
95 335 325 290 310 305 265 410 398 355 390 374 325
120 380 375 335 355 350 305 466 459 410 435 429 374
150 425 415 370 400 390 340 521 508 453 490 478 417
185 480 470 420 450 440 385 588 576 515 551 539 472
240 550 540 485 520 506 445 674 662 594 637 619 545
300 620 610 550 590 565 506 760 747 674 723 692 619
400 706 690 615 665 645 570 964 845 753 815 790 698
Tot seguit trobareu exposats alguns casos particulars d’instal·lació, les caracterís-
tiques de les quals afecten el valor màxim de la intensitat admissible, a l’hora que
s’hi han indicat els factors de correcció que cal aplicar.
θ t (°C) 10 15 20 25 30 35 40 45 50
0,95 0,95 0,90 1 1,10 1,20 1,40 1,65 2,00 2,50 2,90
Unipolar 1,09 1,06 1,04 1 0,96 0,93 0,97 0,91 0,75 0,89 0,66
Tripolar 1,07 1,05 1,03 1 0,97 0,94 0,89 0,84 0,79 0,71 0,69
En la taula 3.7 trobareu indicats els factors de correcció que cal aplicar, segons el
nombre de cables tripolars o terns unipolars i la distància que hi ha entre ells.
Instal·lacions de distribució 80 Xarxes de distribució en baixa tensió
Tau la 3 . 7 . Factors de correcció per a agrupacions de cables trifàsics o terns de cables unipolars
Factors de correcció
2 3 4 5 6 8 10 12
En la taula 3.8 trobareu indicats els factors de correcció que s’han d’aplicar a
profunditats d’instal·lació diferents de 0,70 m.
Taul a 3. 8. :table:ETable8:: Factors de correcció per a diferents profunditats d’instal·lació
Els factors de correcció s’indiquen per a cada condició que pugui diferenciar la
instal·lació considerada de la instal·lació tipus:
• un cable tetrapolar
• un tern de cables unipolars en contacte mutu amb una col·locació tal que
permeti la renovació eficaç de l’aire. Si la temperatura ambiental és de 40°C,
per exemple, amb el cable col·locat sobre safates o fixat a una paret, etc.
Taul a 3. 9. Intensitat màxima admissible, en amperes, en servei permanent, per a cables tetrapolars
amb conductors d’alumini i amb conductor neutre de coure, en instal·lació a l’aire en galeries ventilades
Cables Secció nominal Intensitat
dels conductors (mm2 ) (A)
Tipus d’aïllament
16 67 65 55 64 63 51
Instal·lacions de distribució 82 Xarxes de distribució en baixa tensió
Tau la 3 . 10 (continuació)
25 93 90 75 85 82 68
Taul a 3. 1 1 . Intensitats màximes admissibles per a cables conductors de coure en servei permanent en
una instal·lació a l’aire en galeries ventilades i a una temperatura ambient de 40°C
Secció 3 cables unipolars 1 cable trifàsic
nominal
Tipus d’aïllament
6 46 45 38 44 43 36
10 64 62 53 61 60 50
16 86 83 71 82 90 65
Renovació de l’aire
A una temperatura ambient de 40°C, un cable trifàsic a l’aire o un conjunt (tern) de cables
unipolars en contacte mutu han d’estar col·locats en una disposició tal que permeti la
renovació eficaç de l’aire. Això val tant per a cables conductors d’alumini com per a cables
conductors de coure.
Instal·lacions de distribució 83 Xarxes de distribució en baixa tensió
°C 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60
90 1,27 1,22 1,18 1,14 1,10 1,05 1 0,95 0,90 0,84 0,77
70 1,41 1,35 1,29 1,22 1,15 1,08 1 0,91 0,81 0,71 0,58
En certes condicions d’instal·lacions, com ara, entre altres, en els canalons i en les
galeries petites, en les quals no hi ha la renovació de l’aire eficaç, s’observa que el calor
dissipat pels cables no es pot difondre lliurement, de manera que provoca l’augment de la
temperatura de l’aire.
Cal tenir en compte que l’increment de temperatura per aquest motiu pot ser del voltant
de 15 k.
La intensitat admissible en les condicions de règim, per tant, s’ha de reduir amb els
coeficients que s’indiquen a la taula 3.12.
1 2 3
1 2 3 4 6 9
Altres casos
Per a qualsevol altre tipus de
En la taula 3.15 trobareu indicades les densitats de corrent de curtcircuit admis- cable o altre sistema, no
previstos en aquesta instrucció,
sibles en els conductors d’alumini i, en la taula 3.16 trobareu aquestes densitats així com per a cables que no
figuren a les taules d’aquesta
per als conductors de coure (els valors en aquestes dues taules s’expressen en unitat, cal consultar la norma
UNE 20.435 o calcular segons la
amperes per mm2 , d’acord amb els aïllaments de diferents materials i en funció norma UNE 21.144.
dels temps de durada del curtcircuit).
Taul a 3. 15 . Densitats de corrent de curtcircuit per a conductors d’alumini segons el tipus d’aïllament
Tau la 3 . 15 (continuació)
Taul a 3. 16 . Densitats de corrent de curtcircuit per a conductors de coure segons el tipus d’aïllament
La secció mínima del conductor neutre depèn del nombre de conductors en què
es faci la distribució, de manera que si hi ha 2 o 3 conductors, la secció del neutre
serà igual a les dels conductors de fase, i amb 4 conductors, la secció del neutre
serà, com a mínim, la que s’indica a la taula 3.17.
Taul a 3. 17 . Secció mínima del conductor neutre en funció del nombre de conductors i del material amb
què estan fets
Conductors de Cu (mm2 ) Conductors d’Al (mm2 )
6 6 — —
10 10 — —
16 10 16 16
25 16 25 16
35 16 35 16
50 25 50 25
70 35 70 35
96 50 95 50
120 70 120 70
150 70 150 70
185 95 185 95
El traçat ha de ser el més rectilini possible i, si pot ser, paral·lel a referències fixes,
com línies de façana i voreres.
Així mateix, s’han de tenir en compte els radis de curvatura mínims, fixats pels
fabricants (o en detriment seu, els indicats en les normes de la sèrie UNE 20435),
que cal respectar en els canvis de direcció.
En l’etapa de projecte s’han de consultar les empreses de servei públic i els possi-
bles propietaris de serveis per tal de conèixer la posició de les seves instal·lacions
en la zona afectada. Un cop coneguda, abans de procedir a obrir les rases, s’han
d’obrir les cates de reconeixement per confirmar o rectificar el traçat previst en el
projecte.
Es considera sòl lleuger aquell sòl uniforme que no sigui de tipus pedregós i amb
càrregues superiors lleugeres com, per exemple, voreres, parcs i jardins.
Es considera sòl pesat aquell de tipus pedregós i dur amb càrregues superiors pesades,
com són, per exemple, les calçades i les vies fèrries.
Tau l a 3. 1 8 (continuació)
Temperatura mínima NA NA
d’instal·lació i servei
Temperatura màxima NA NA
d’instal·lació i servei
Els tubs han de tenir un diàmetre tal que permetin un allotjament fàcil, així com
l’extracció dels cables o conductors aïllats, tal com trobareu indicat a la taula 3.19.
Taul a 3 . 1 9. Diàmetres exteriors mínims dels tubs, en funció del nombre i la secció dels conductors o
cables per conduir
Diàmetre exterior dels tubs (mm)
1,5 25 32 32 32 32
2,5 32 32 40 40 40
4 40 40 40 40 50
6 50 50 50 63 63
10 63 63 63 75 75
16 63 75 75 75 90
25 90 90 90 110 110
En cas que hi hagi més de deu conductors per tub, o per a conductors o cables de seccions
diferents per instal·lar en el mateix tub, la secció interior ha de ser com a mínim igual a
quatre vegades la secció ocupada pels conductors.
• De la compactació.
Així mateix, els entroncaments i finals de línia s’han de protegir de manera que
quedin estancs.
1,5 28 25 32 28 31 28
2,5 38 34 44 40 43 39
4 50 45 57 52 55 51
6 63 56 72 66 70 64
10 85 75 96 88 94 85
Tau la 3 . 20 (continuació)
La taula 3.21 recull els factors de correcció per a temperatures del sòl diferents
de 25°C, per aplicar als valors d’intensitats admissibles per a cables soterrats.
Tau la 3. 21 . Factors de correcció, //F//, per aplicar als valors d’intensitats admissibles per a cables
soterrats
Terreny F Terreny F Terreny F
segons aïllant segons aïllant segons aïllant
Els valors dels factors de correcció segons les diverses temperatures en °C per als aïllants tipus XLPE i EPR són idèntics.
La taula 3.22 recull els factors de correcció per agrupament de diversos cables
soterrats directament a terra.
Tau la 3 . 2 2 . Factors de correcció per agrupament de diversos cables soterrats directament a terra
S’entén que les distàncies entre cables (a) són entre cables multiconductors, i que quan és nul·la, els cables es toquen.
La taula 3.23 recull els factors de correcció per agrupament de diversos cables
instal·lats en tubs soterrats.
Instal·lacions de distribució 91 Xarxes de distribució en baixa tensió
Tau l a 3 .2 3. Factors de correcció per agrupament de diversos cables instal·lats en tubs soterrats
Els cables (a) són cables multiconductors i si la distància és nul·la, els cables es toquen.
Els valors de les taules 21, 22 i 23 són vàlids per a una profunditat de rasa de 0,7 m i una
resistivitat tèrmica del terreny d’1 k·m/W.
Recordeu que la presa de valors mitjans i l’arrodoniment pot conduir, en alguns casos, a
desviacions de ±10%.
Quan siguin necessaris valors més precisos, es poden calcular pels mètodes de la norma
UNE 21-144 amb factor de càrrega del 100%.
• Els extrems dels tubs metàl·lics sense aïllament interior han d’estar proveïts
de broquets aïllants de vores arrodonides o de dispositius equivalents, o
bé les vores dels tubs han d’estar convenientment arrodonides, i ha de ser
suficient per als tubs metàl·lics amb aïllament interior que aquest últim
sobresurti lleugerament del primer. Per protegir els conductors també es
poden emprar els tubs de vidre, de porcellana o fets d’algun altre material
aïllant adequat amb la resistència mecànica suficient.
• Els passos amb cables aïllats sota motllures no han d’excedir els 20 cm, en
els altres casos el pas s’ha de fer per mitjà de tubs.
• En els passos de sostres per mitjà de tub, aquest ha d’estar obturat mitjançant
tancament estanc i la seva extremitat superior ha de sortir per sobre del sòl
a una alçada almenys igual a la dels sòcols, si n’hi ha, o 10 centímetres
en cas contrari. Quan el pas s’efectuï per un altre sistema, s’ha d’obturar
igualment mitjançant material incombustible, de classe i resistència al foc,
com a mínim, igual a la dels materials dels elements que travessa.
La distribució s’ha de fer en sistema trifàsic a les tensions de 400 V entre fases i
230 V entre fase i neutre.
Per a l’elecció de la secció d’un cable s’han de tenir en compte, en general, quatre
factors principals, la importància dels quals difereix en cada cas. Aquests factors
són:
Les característiques dels conductors en règim permanent a títol orientatiu són les
que s’indiquen en la taula 3.24.
Instal·lacions de distribució 93 Xarxes de distribució en baixa tensió
Taul a 3. 24 . Característiques dels conductors en règim permanent en una instal·lació tipus soterrada
Per justificar la secció dels conductors s’han de tenir en compte les consideracions
següents:
• caiguda de tensió.
Quan el projecte sigui d’una derivació per connectar a una línia ja existent, la
caiguda de tensió admissible en la derivació es condiciona de manera que, sumada
al de la línia ja existent fins al tram de derivació, no superi el 5,5% per a les
potències transportades en la línia i les previstes per transportar en la derivació.
Des del punt de vista de la secció dels conductors, per a l’elecció en els diferents
tipus de línies, a part de les limitacions de potència màxima per transportar i de la
caiguda de tensió, que es fixen en cada un, s’ha de fer un estudi tecnicoeconòmic
des de la perspectiva de les pèrdues, per si quedés justificat amb aquest estudi l’ús
d’una secció superior a la determinada pels conceptes abans esmentats.
P
IL = √
3 · UL · cos ϕ
La caiguda de tensió produïda en la línia, posada en funció del moment elèctric PL i tenint
en compte les fórmules anteriors, ve donada per la fórmula següent:
PL
∆U = (R + X · tan ϕ)
10 · U 2
En els dos casos, A i B, a efectes del càlcul dels costos, es considera un factor de potència,
ϕ, igual a 0,9.
Amb caràcter general, els conductors estan protegits pels fusibles que hi ha contra
sobrecàrregues i curtcircuits.
RV 0,6/1kV 4 x 50 Al 160
RV 0,6/1kV 3 x 95 + 1 x 50 Al 200
Longituds en metres
3.2.13 Encreuaments
A continuació es fixen, per a cada un dels casos indicats, les condicions a què han
de respondre els encreuaments de cables subterranis de baixa tensió directament
soterrats:
Els cables subterranis de baixa tensió directament soterrats, tot procurant evitar
que quedin en el mateix pla vertical que les altres conduccions, han de complir les
condicions i distàncies de proximitat que s’indiquen a continuació, d’acord amb
Gas i baixa tensió
els diferents supòsits:
Si bé s’ha de procurar mantenir
una distància mínima de 0,20 m
en projecció horitzontal, cal • Altres cables d’energia elèctrica: els cables de baixa tensió es poden
disposar les artèries importants
de gas de manera que assegurin instal·lar paral·lelament a altres de baixa o d’alta tensió; s’ha de mantenir
distàncies superiors a 1 m
respecte als cables elèctrics de una distància mínima de 0,10 m amb els cables de baixa tensió i de 0,25 m
baixa tensió.
amb els cables d’alta tensió. En el cas que un mateix propietari canalitzi
alhora diversos cables de baixa tensió, pot instal·lar-los a menor distància, i
fer-ho, fins i tot, en contacte.
Pel que fa a les terminals, s’utilitzen les d’alumini homogeni per a una connexió
bimetàl·lica i adequades a la secció dels cables que s’han de connectar. La
compressió de la part de la connexió al cable es fa per punxonat profund.
Els aspectes que amb caràcter general s’han de tenir en compte en el disseny i la
instal·lació de les línies subterrànies de BT són els següents:
Les posades a terra en les línies subterrànies de baixa tensió (BT) es realitzen a
través del conductor neutre.
En el cas d’un centre de transformació (CT) amb terres úniques, és a dir, quan
la resistència de la presa de terra única, Rt, multiplicada pel corrent de defecte
a terra, Id, que pugui presentar-se en cas de defecte de la instal·lació no sigui
superior a 1.000 V (Rt·Id ≤ 1000 V), el conductor neutre de la xarxa de baixa
tensió es pot connectar a terra en el mateix elèctrode de posada a terra del centre
de transformació; i s’ha de complir, però, el que estableix el punt 7.7.4 de la MIE
RAT 13.
En aquest cas, s’empra cable aïllat (RV-0, 6/1 kV), entubat i independent de la
xarxa, amb seccions mínimes de coure de 50 mm2 , unit a la platina del neutre del
quadre de baixa tensió. Aquest conductor s’instal·la a una profunditat mínima de
60 cm, si bé es pot instal·lar en una de les rases de qualsevol de les línies de baixa
tensió
Les piquetes es poden col·locar clavades a l’interior de la rasa dels cables de baixa
tensió. També es poden utilitzar elèctrodes formats per cable de coure, soterrat
horitzontalment.
En cas d’ampliar la xarxa de baixa tensió amb línies noves, el conductor neutre de
la nova línia s’ha de connectar de la manera indicada, i es pot arribar a instal·lar
en una de les rases de qualsevol de les línies de baixa tensió.
Instal·lacions de distribució 99 Xarxes de distribució en baixa tensió
3.6.1 Esquema TN
• Pot causar, en cas de defectes d’aïllament, danys més greus als debanats de
les màquines giratòries.
• A primera vista pot semblar més econòmic (eliminació d’un pol de disposi-
tiu i un conductor).
3.6.2 Esquema TT
En general, el bucle de defecte inclou resistència de pas a terra en alguna part del
circuit de defecte, la qual cosa no exclou la possibilitat de connexions elèctriques
voluntàries o no, entre la zona de la presa de terra de les masses de la instal·lació
i la de l’alimentació. Encara que ambdues preses de terra no siguin independents,
l’esquema és encara un esquema TT si no es compleixen totes les condicions
de l’esquema TN , dit amb altres paraules, no es tenen en compte les possibles
connexions entre les dues zones de connexió a terra per determinar les condicions
de protecció.
3.6.3 Esquema IT
En el tipus d’esquema IT es
recomana no distribuir el
neutre.
• La comprovació del tret eficaç en produir dos defectes simultanis s’ha dur a
terme mitjançant càlculs realitzats en la fase de disseny, seguits de mesures
obligatòries durant la posada en marxa per a cada grup de parts conductores
accessibles interconnectades.
L’elecció d’un dels tres tipus d’esquemes s’ha de fer en funció de les caracterís-
tiques tècniques i econòmiques de cada instal·lació. No obstant això, cal tenir en
compte els principis següents:
Instal·lacions de distribució 104 Xarxes de distribució en baixa tensió
En aquesta unitat podreu treballar i veure els diferents documents, eines, equips
de protecció, instruments que un electricista ha de conèixer per a un bon desenvo-
lupament de treball.
Per finalitzar, podreu veure també els diferents plans de manteniment més cone-
guts i les avaries que es poden presentar.
• Memòria,
• Plànols,
• Pressupost.
4.1.1 Memòria
4.1.2 Plànols
A cada projecte, s’han d’adjuntar els plànols específics que s’indiquen en els
apartats següents:
Cal incloure plànol del tipus específic de l’enllaç amb la línia aèria de BT
en cas que es produeixi l’ocupació.
UC
4.1.3 Pressupost
UC significa Unitat Constructiva,
i és el terme que s’utilitza a
l’hora d’elaborar un pressupost.
El pressupost ha de constar dels apartats següents:
Instal·lacions de distribució 107 Xarxes de distribució en baixa tensió
– Maneguets i mànigues.
Instal·lacions de distribució 109 Xarxes de distribució en baixa tensió
– Calçat de seguretat.
– Calçat de protecció.
– Calçat de protecció davant l’electricitat.
• L’EPI no té com a finalitat realitzar una tasca o activitat sinó protegir dels
riscos que la tasca o activitat presenta. Per tant, no tenen la consideració
Instal·lacions de distribució 110 Xarxes de distribució en baixa tensió
d’EPI, segons el que estableix el Reial decret 773/1997, les eines o els útils,
encara que estiguin dissenyats per protegir contra un determinat risc (eines
elèctriques aïllants, etc.).
En el cas, per exemple, de les caigudes d’alçada, l’equip fonamental de protecció és l’arnès
anticaiguda. No obstant això, perquè aquest equip ofereixi una protecció adequada, és
necessari complementar-lo amb un element d’amarratge adequat i, fins i tot, si escau, amb
un absorbidor d’energia. Aquests dispositius complementaris també són EPI i tant l’arnès
anticaiguda com els elements d’amarratge s’han d’utilitzar conjuntament. Per tant, quan
s’utilitzen accessoris o complements, si aquests són indispensables per al funcionament
eficaç de l’EPI, s’ha de procedir de la mateixa manera que si es tractés d’un EPI.
• La categoria i el marcatge CE
La categoria indica els riscos davant dels quals ens protegeix: riscos menors,
generals o mortals.
Tot seguit, es presenten les diverses eines que un electricista tindrà a les mans en
més d’una ocasió per donar solució a una avaria, una incidència, o qualsevol altre
treball relacionat en el seu camp professional.
Punxons
S’utilitza per marcar el lloc en què s’ha de fer un forat, d’aquesta manera s’evita
que el trepant tingui trepidacions o es balancegi en efectuar aquesta operació. Com alçaprems vol dir com
a palanca, falca o gat.
Tornavisos
Fig ur a 4 . 5. Tornavís
• Tornavís d’estrella: són més segurs d’utilitzar que els del tipus normal,
atès que ofereixen:
• Alicates de puntes: molt usades per donar forma a cables i xapes fines de
metall (figura 4.6), poden ser de puntes rodones, planes o corbades.
• Alicates de tall: amb tall frontal, inclinat o lateral, segons les necessitats
del treball i tipus de material usat (figura 4.7).
• Alicates universals: alicates d’ús més corrent (figura 4.8). Serveixen per
tallar, doblegar, subjectar, etc.
Tenalles
Són instruments metàl·lics compostos de dos traços travats per un pern i s’empren
per tallar filferros, perns, fleixos, etc. Les mordasses de tall tenen la duresa
especificada pel fabricant per a la classe de material que hagin de tallar i exigeixen
lubricació freqüent.
• Tenalles de tall per a filferro i perns: en els talls s’ha d’aplicar la força
formant angle recte amb el filferro o peça que es vulgui tallar i s’ha de girar
cap amunt i cap avall.
Claus de torsió
• Claus de casquet i de tub: resulten adequades quan cal exercir prou força
i la fiabilitat és un factor important. Les claus de casquet i de tub envolten
completament la femella i l’agafen per totes les cantonades, en lloc de
les dues que queden subjectes amb una clau de boca, de manera que no
rellisquen lateralment i, així, s’elimina el perill d’obertura de les boques.
Se subministren amb tres classes d’obertures (figura 4.9):
– Doble esquadra
– Hexagonal doble
– Hexagonal senzilla
Instal·lacions de distribució 114 Xarxes de distribució en baixa tensió
• Claus de cub (figura 4.10): el cub envolta per complet la femella o el cap
del pern, i presenta dotze osques (disposades en cercle), cosa que permet
afluixar o estrènyer contínuament la femella amb un moviment mínim del
mànec. La característica principal d’aquesta clau és la impossibilitat de
desfer-se de la rosca. Es fabriquen rectes i també amb un angle de 15° entre
pla de cap i mànec, cosa que permet allotjar la mà de l’operari.
Les claus de boca tenen el cap i l’obertura en angle amb el cos, angle que generalment és
de 15° i de vegades de 22,5°, cosa que permet treballar en llocs reduïts simplement girant
la clau (es redueix l’arc mínim per al gir a 30°, la meitat del que es necessitaria si la clau
fos recta).
Com a regla general s’ha de girar la clau en lloc d’empènyer, si es deixa anar sobtadament
l’operari pot lesionar-se. Si no hi ha més remei que empènyer la clau, la mà romandrà
oberta per a no escorxar els artells.
Ganivets
Instrument format per un full de ferro acerat i d’un tall només, amb mànec de
metall, fusta o altre material. Es fabrica de diverses mides, segons els usos a què
es destini (figura 4.13).
Fig ur a 4 . 13 . Ganivet
• Bossa portaeines
qualsevol treball en què hi pugui haver perill de caiguda d’eines. Durant el treball
pot romandre penjada en un punt fix, a l’abast del treballador. S’ha de netejar i
guardar en llocs protegits contra la brutícia, la pols i les fonts de calor.
Maneta protegida aïllant per manipular fusibles BT: encara que no és una eina
aïllada, en aquest apartat tractarem d’aquesta eina per extraure i col·locar fusibles
Instal·lacions de distribució 116 Xarxes de distribució en baixa tensió
BT, ja que cobreix els riscos associats al pas de corrent i els derivats de l’arc
elèctric en BT (figura 4.14).
L’eina està constituïda per una mànega i una pinça, totes dues de material aïllant i unides
sòlidament. La pinça està dissenyada per extreure i col·locar fusibles de fulles. Aquesta pinça
és de funcionament automàtic i el seu mecanisme s’acciona manualment
Abans de començar els treballs, en cas que hagi estat possible conèixer les
connexions d’altres serveis en les finques construïdes, cal indicar-ne les situacions
respectives per tal de prendre les precaucions que calgui.
Instal·lacions de distribució 118 Xarxes de distribució en baixa tensió
Cal estudiar la senyalització de les obres d’acord amb les normes municipals, i
determinar aquelles proteccions de seguretat viària que es requereixen en el cas
de la rasa, així com establir els passos que són necessaris per tal de poder accedir
als portals, els habitatges, els comerços, els garatges, etc., i la quantitat de xapes
de ferro que cal posar a sobre de la rasa per facilitar el pas dels vehicles.
La demolició de paviments s’ha de fer en una amplitud que estigui d’acord amb el
projecte i en funció dels cables que s’han d’instal·lar, i s’han d’utilitzar els mitjans
Per evitar la contaminació
acústica cal –com
manuals o mecànics necessaris.
manifesten els organismes
municipals– utilitzar
compressors insonoritzats.
Quan s’utilitzin mitjans mecànics en la demolició, l’excés de demolició que
es produeixi per aquest motiu no s’ha de tenir en compte a l’hora de fer el
mesurament, i ha de passar a considerar-se com a demolició real la prevista
en el projecte inicial.
En el cas de calçades amb morter asfàltic o formigons en massa, però, s’ha de fer
prèviament un tall amb disc a tot l’ample, que s’ha de reposar, independentment
del que correspongui a la rasa tipus.
Un cop complerts aquests requisits, l’obra s’inicia efectuant cates de prova cada
6 o 8 m, a fi de comprovar els serveis que hi ha i determinar la millor ubicació per
a l’estesa. En marcar el traçat de rases s’ha de tenir en compte el radi mínim de
curvatura que cal respectar en els canvis de direcció.
Així mateix, s’han de deixar “ponts” cada 10 m com a apuntalaments naturals per
evitar despreniments de terres i caiguda del paviment (sobretot si plou). Alhora
Instal·lacions de distribució 119 Xarxes de distribució en baixa tensió
Sempre que es pugui s’ha d’utilitzar l’excavació amb màquina. Les rases s’excaven
fins a la profunditat establerta en el projecte, es posen apuntalaments en el cas que
la naturalesa del terreny ho faci necessari. En alguns municipis és obligatòria
retirar diàriament les terres. La rasa ha d’estar tancada a banda i banda amb
tanques metàl·liques sense solució de continuïtat i en ordre d’alineació acurat. Si amb motiu de les obres
d’obertura de la rasa...
...apareixen instal·lacions
d’altres serveis, s’han de prendre
El fons de la rasa ha d’estar en terreny ferm per evitar esllavissaments en les precaucions que calgui per no
danyar-les, en acabar els treballs
profunditat que sotmetrien els cables a esforços per estirament. S’ha de s’han de deixaren les condicions
que es trobaven primitivament, i
procurar deixar, si és possible, un pas de 0,50 m entre la rasa i les terres s’ha de respectar tot allò que
ordena el capítol d’encreuaments
extretes, per tal de facilitar la circulació del personal de l’obra i evitar que i paral·lelismes.
caigui en la rasa. Les terres s’han de mantenir netes de runes. La longitud
màxima de les rases en un sol tall és aquella que les normes municipals
permetin.
Durant l’execució dels treballs a la via pública s’han de deixar els passos suficients
per a vehicles i vianants, així com expedits els accessos a edificis, comerços
o garatges. Les excavacions o els obstacles s’han de senyalitzar adequadament
segons el que prescriuen les ordenances municipals.
Quan per raons degudament justificades no sigui possible l’estesa dels cables
directament soterrats a les voreres, s’ha de procedir a construir la canalització
a la calçada segons les dimensions que s’indiquen en el projecte. Els casos més
freqüents es donen quan les voreres estan saturades de serveis, propis o aliens.
Les rases que s’han de construir han de ser paral·leles a la línia de vorera i a una
distància de 60 cm, la qual es reserva per evitar els claveguerons de recollida
d’aigües i construccions futures.
Les canalitzacions entubades s’efectuen en els casos que es descriuen tot seguit
i en aquells en què la solució normal de cable soterrat no és l’aconsellada. En
els trams rectes, per facilitar l’estesa, s’han de deixar cates obertes cada 40 o 50
m, segons el tipus de cable, d’una longitud mínima de 2 m; en aquestes cates
s’interromp la continuïtat de la canonada (figura 4.16).
Un cop estès el cable, les cates es tapen de la mateixa manera que les rases. En els
canvis de direcció s’han de col·locar arquetes prefabricades de formigó o se n’han
de construir de maó, i les seves dimensions han de ser les necessàries perquè el
radi de curvatura d’estesa sigui com a mínim vint vegades el diàmetre exterior del
cable. No s’admeten angles inferiors a 90°, els quals, tot i així, s’han de limitar
als indispensables.
La col·locació de tubs en sec s’ha de fer, principalment, en els llocs que afectin
l’accés a garatges i a determinats immobles, o quan per raons de seguretat en llocs
de trànsit rodat o de circulació de vianants no interessi tenir rases obertes.
Els tubs utilitzats han de ser de polietilè, i el seu diàmetre, que ve donat en el
projecte, no ha de ser inferior a PN 140 mm. En els casos en què sigui necessari,
i amb l’autorització del tècnic responsable, aquesta mida es pot variar.
La rasa per a tubulars ha d’estar oberta en la seva totalitat per tal de poder donar-
hi un lleuger pendent que eviti l’acumulació d’aigua a l’interior dels tubs, al mateix
temps que se n’ha de comprovar la viabilitat. Els tubs queden segellats
amb escumes expansibles
impermeables i ignífugues.
Acabada la tubular, s’ha de procedir netejar l’interior tot fent passar una esfera
metàl·lica de diàmetre lleugerament inferior al d’aquells, amb moviment de vaivé,
per eliminar les possibles filtracions de ciment; posteriorment, de forma similar,
s’ha de passar un escovilló o bossa de draps per escombrar els residus que hi
puguin quedar.
Quan simultàniament s’han d’instal·lar cables d’MT i BT pel mateix traçat, s’ha de
construir una canalització de característiques tals que permeti la ubicació de tots
dos serveis. En els plànols constructius s’han d’haver desenvolupat les diferents
combinacions fins a un màxim de dos circuits d’MT i dos circuits de BT, amb
ampliacions de fins a quatre circuits de BT.
Els tubs han de ser de polietilè, han de tenir un diàmetre de 63 mm, i s’han
de soterrar a una profunditat de 60 cm. En els canvis de direcció pronunciats,
superiors a 60°, i en els trams rectes superiors a 100 m, s’han de fer arquetes de
registre per facilitar l’estesa posterior dels conductors.
Instal·lacions de distribució 122 Xarxes de distribució en baixa tensió
• A continuació, posar una altra capa de sorra amb un gruix de 0,10 m per
sobre dels tubs, envoltant-los completament. Col·locar també una cinta de
senyalització de color groc ataronjat o placa de PVC rígida que adverteixi de
l’existència de cables. La seva distància mínima a terra ha de ser de 25 cm,
i pel que fa a la part superior de la canalització, de 25 cm. S’ha de procedir
al farciment de la rasa, i s’ha de deixar el ferm i el gruix del paviment, per
a aquest emplenat s’ha d’utilitzar terra procedent de l’excavació i terra de
préstec. Cal tenir previstes arquetes per als cables o punts d’accés a la xarxa
de BT a la d’escomesa, derivacions i entroncaments, i en els altres punts que
siguin necessaris per fer possible l’estesa i la substitució dels cables.
• Abans de començar l’estesa del cable, s’ha d’estudiar el lloc més adequat
per posar la bobina per tal de facilitar l’estesa.
• Els cables han de ser sempre desenrotllats i posats en el seu lloc amb la
major cura possible, tot evitant que pateixin torsió, facin bucles, etc.
• Quan els cables s’estenguin a mà els operaris han d’estar distribuïts d’una
manera uniforme al llarg de la rasa, han d’estar proveïts d’un sistema
d’intercomunicació i han de ser especialistes en aquest tipus de treballs.
• També es pot fer l’estesa mitjançant cabrestants, tirant de l’extrem del cable
al qual se li ha d’adaptar un cap apropiat; l’esforç de tracció per mil·límetre
quadrat de conductor no ha de passar de l’indicat pel fabricant.
• L’estesa s’ha de fer obligatòriament per corrons, que poden girar lliurement,
i han d’estar construïts de manera que no danyin el cable.
• Quan dos cables que es canalitzin hagin de ser empalmats, s’han de solapar
almenys en una longitud de 0,50 m.
Instal·lacions de distribució 124 Xarxes de distribució en baixa tensió
Compte!
Si amb motiu de les obres de canalització apareixen instal·lacions d’altres serveis, cal
prendre totes les precaucions per no danyar-les i s’han de deixar en les mateixes condicions
en què estaven primitivament un cop acabats els treballs.
Si involuntàriament es causés alguna avaria en aquests serveis, s’ha d’avisar amb tota
urgència al director d’obra i a l’empresa corresponent responsable del servei, per tal de
procedir a reparar-los.
L’encarregat de l’obra per part del contractista ha de conèixer la direcció dels serveis públics
així com el seu número de telèfon per comunicar-s’hi en cas de necessitat.
Pel que fa a la rasa, a l’hora de fer l’estesa del cable cal tenir en compte les
recomanacions següents:
• S’ha de recórrer les rases amb deteniment abans d’estendre el cable per
comprovar que no hi ha pedres o altres elements durs que puguin danyar els
cables en l’estesa.
• No s’ha de deixar mai el cable estès en una rasa oberta, sense haver pres
abans la precaució de cobrir-lo amb una capa de 10 cm de sorra fina.
• En cap cas s’han de deixar els extrems del cable a la rasa sense haver-ne
assegurat abans una bona estanquitat.
• Les canalitzacions amb grans trams entubats s’han evitar en la mesura del
possible, i si no fos possible fer-ho, s’han de construir arquetes intermèdies
en els llocs marcats en el projecte o, contràriament, on assenyali el tècnic
responsable de l’obra.
• Un cop estès el cable els tubs (inclosos els de reserva) s’han de tapar amb
obturadors adequats o productes segelladors no combustibles ni emissors
de gasos tòxics, de manera que el cable, si n’hi ha, quedi a la part superior
del tub.
• La reconstrucció d’aïllament s’ha de fer amb les mans ben netes, dipositant
els materials que componen l’entroncament sobre una lona neta i seca. El
muntatge s’ha de fer ininterrompudament.
Qualsevol anomalia que pugui ocasionar una avaria posterior s’ha fer revisar i s’ha
de fer constar en el full de control.
• Execució de terminals.
La posada a terra i continuïtat del neutre s’ha d’atenir a allò que estableixen
els capítols 3.6 i 3.7 de la ITC-BT 06.
Per fer la connexió de terra s’han de triar, amb preferència, els punts d’on
parteixin les derivacions importants.
El conductor neutre no pot ser interromput en les xarxes de distribució, llevat que
aquesta interrupció sigui realitzada amb algun dels dispositius següents:
Els cables han de portar marques que indiquin el nom del fabricant i els seves
característiques.
El manteniment predictiu
La periodicitat d’aquest tipus d’activitats pot ser fixa o no, segons l’element i el resultat dels
mesuraments o assaigs anteriors.
• Incidències
• Reclamacions
– Arc extern
– Intensitat de curtcircuit
– Sobreintensitat.
– Cop d’eina
– Rascada a l’estesa del cable
– Avaries en els cables propers
– Corriment de terres
– Inundació
– Descàrrega atmosfèrica
– Corrosió química i electrolítica
– Envelliment de l’aïllant
Instal·lacions de distribució 130 Xarxes de distribució en baixa tensió
• Conductor tallat
La localització del tipus d’avaria és senzilla, mentre que siguin independents entre
si, tanmateix la localització del lloc on s’ha produït és més complicada.
Els extrems oposats de la línia s’han de posar en circuit obert. Accedim a ambdós extrems
obrint les arquetes que els siguin més properes. Per fer les connexions dels elèctrodes,
i per obrir els extrems de la línia suposadament defectuosa, se seccionen si pot ser per
punts d’entroncament.
S’han de connectar els dos elèctrodes als tres conductors consecutivament de dos en
dos, i aquests han de descarregar l’energia acumulada en el condensador. El defecte es
comporta com una resistència en paral·lel, de manera que l’impuls passa i produeix una
pertorbació mecànica o soroll i una pertorbació magnètica deguda al pas de corrent.
Per mitjà d’un micròfon i un receptor es capta el punt de defecte d’una manera exacta.
Instal·lacions de distribució
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució d'enllaç
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
Introducció
Aquests dos apartats d’aquesta unitat ens permetran, tot seguint la reglamentació
existent, dimensionar les línies de distribució i els centres de transformació que
subministren energia en els punts de consum, ja siguin domèstics o industrials,
en subministrament monofàsic o trifàsic. D’aquesta forma es tanca el cicle
de producció i consum d’energia elèctrica: producció en les diferents centrals,
transport mitjançant alta tensió, distribució mitjançant baixa tensió, per al consum
posterior en habitatges, comerços, oficines o indústries.
Resultats d’aprenentatge
• Als habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potència que cal preveu-
re no ha de ser inferior a 9.200 W.
• Les potències abans indicades corresponen a les potències mínimes que cal
preveure per a cadascun dels graus d’electrificació i han de ser més grans
quan es conegui la previsió de càrrega de l’habitatge i sigui superior als
mínims abans esmentats.
• En tots dos casos, per tant, la potència que ha de contractar cada usuari
depèn de la utilització que faci de la instal·lació elèctrica i pot ser inferior o
igual a la potència prevista.
PT = PH + PSG + PLC + PG
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 11 d'enllaç
Per saber la potència en kW del grup de pressió de l’edifici es pot fer l’estimació
que es reflecteix a la taula 1.2.
Taul a 1. 2. Estimació de la potència per a grups de pressió
Tau la 1 . 2 (continuació)
150 1 kW 1 kW 1 kW 1 kW
300 1 kW 1 kW 2 kW 2 kW
450 1 kW 2 kW 4 kW 6 kW
900 2 kW 4 kW 6 kW 6 kW
1.800 2 kW 4 kW 6 kW 8 kW
3.500 4 kW 6 kW 9 kW 11 kW
Portal i Escala
espais comuns
2 2 2
15 W/m 8 W/m 7 W/m 4 W/m2
Per aquesta raó, a la taula 1.4 hi podeu veure els graons de potència en subminis-
traments monofàsics.
Taul a 1. 4. Graons de potència segons el calibre de l’IGA
Bàsic 5.750 25
Bàsic 7.360 32
Elevat 9.200 40
Elevat 11.500 50
Elevat 14.490 63
Les instal·lacions d’enllaç s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús
comú i han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de
conservar-les i mantenir-les.
Instal·lació d’enllaç per a un sol usuari. En aquest esquema (figura 1.1), les
instal·lacions d’enllaç es poden simplificar, ja que coincideixen al mateix lloc la
caixa general de protecció (CGP) i la situació de l’equip de mesura (comptador),
i perquè, llavors, no hi ha línia general d’alimentació (LGA).
La ITC-BT-13 ens diu que la CGP inclou el comptador, els seus fusibles de protecció i,
si escau, el rellotge per a la discriminació horària, que es denomina caixa de protecció i
mesura (CPM).
• Dos usuaris alimentats des del mateix lloc. L’esquema per a un sol usuari
es pot generalitzar a dos usuaris alimentats des del mateix lloc; aleshores
els fusibles de seguretat coincideixen amb el fusible de la CGP, i d’aquesta
manera constitueixen juntament amb l’equip de mesura la caixa de protecció
i mesura (CPM).
Hi ha caixes de protecció per a una tensió nominal de 400 V, amb les variants de
40, 80, 100, 160, 250 i 400 A.
Els tipus de les caixes de protecció es designen amb les inicials CP seguides d’una xifra
numèrica, que indica el tipus de caixa, i d’una d’aquestes lletres:
A dins de les caixes de protecció, cal instal·lar-hi tallacircuits fusibles en tots els
conductors de fase o polars, amb poder de tall com a mínim igual al corrent de
curtcircuit previst en el punt de la seva instal·lació. El born de connexió per a la
posada a terra ha de ser de
classe II (doble aïllament o
El neutre ha d’estar constituït per una connexió amovible situada a l’esquerra de d’aïllament reforçat).
Abans de plantejar quina ha de ser la ubicació de les CGP, cal tenir en compte que
els usuaris o l’instal·lador electricista autoritzat només tenen accés i poden actuar
sobre les connexions amb la línia general d’alimentació (LGA), i en tot cas han de
fer una comunicació prèvia a l’empresa subministradora.
Les normes UNE-EN-ISO –l’acrònim d’una norma espanyola (UNE), de norma europea
(EN) i de l’Organització Internacional d’Estandardització (ISO)– o UNE-EN normalitzen
i estandarditzen els productes i serveis, i constitueixen la normativa de referència per
a l’aparellatge elèctric. Algunes s’han de complir obligatòriament i d’altres són només
voluntàries. El significat i explicació dels
codis IP i IK es detalla a
l’annex 1 de la guia BT
Segons el tipus d’instal·lació, el lloc en el qual s’ubicaran les CGP ha de complir (baixa tensió) del REBT.
• Les CGP s’han d’instal·lar preferentment sobre les façanes exteriors dels
edificis, en llocs d’accés lliure i permanent. La situació l’han de fixar de
comú acord la propietat i l’empresa subministradora.
• Quan es tracti d’una zona en la qual estigui previst passar de la xarxa aèria
a subterrània, la CGP s’ha de situar com si es tractés d’un embrancament
subterrani.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 18 d'enllaç
• En tots els casos, cal procurar que la situació escollida sigui tan a prop com
sigui possible de la xarxa de distribució pública i quedi allunyada o, com a
mínim, protegida adequadament d’altres instal·lacions com ara les d’aigua,
gas, telèfon, etc., segons indiquen les ITC-BT-06 i ITC-BT-07.
Segons la ITC-BT-11, quan l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior
o igual a 2,5 metres del sòl, s’ha de protegir amb un tub o canal rígida amb les
característiques especificades en aquesta instrucció.
La ITC-BT-13 descriu les normes relatives a la ubicació de les CGP segons el tipus
d’instal·lació.
Per calcular el nombre de CGP s’han de tenir en compte els aspectes següents:
PT
NCGP =
SCGP
en què la potència admissible segons el tipus de CGP s’expressa en kVA
(potència aparent).
Quan el nombre de CGP sigui superior a 2, es poden instal·lar BTV, que redueixen
l’espai d’instal·lació de les CGP.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 19 d'enllaç
La taula 1.5 indica les intensitats màximes admissibles de les CGP, segons les
Normes tècniques particulars de Fecsa-Endesa, i els esquemes d’execució. Cal
tenir en compte que l’esquema 9 és el preferent d’aquesta companyia subministra-
dora i que el 7 s’utilitza només amb l’autorització prèvia de Fecsa-Endesa i en els
casos en què per les condicions del subministrament, la configuració constructiva
de l’edifici, o altres circumstàncies, impossibilitin la instal·lació de les CGP del
tipus “Esquema 9”.
Taul a 1. 5. Intensitats màximes de les CGP
Les CPM per utilitzar corresponen a un dels tipus recollits en les especificacions
tècniques de l’empresa subministradora que hagin estat aprovades per l’adminis-
tració pública competent, segons el nombre i la naturalesa del subministrament. La ubicació de les CPM
Pel que fa a la ubicació de les
CPM es pot aplicar tot el que
s’ha dit per a les CGP, llevat que
Les CPM han de complir tot allò que indica la norma UNE-EN 60.439-1, no s’admet el muntatge
superficial. A més, els
han de tenir un grau de protecció IP43 i IK09, i han de ser precintables. dispositius de lectura dels equips
han d’estar instal·lats a una altura
compresa entre 0,7 i 1,8 metres.
Les CPM han de ser de classe II (doble aïllament o aïllament reforçat). L’embolcall
ha de disposar de la ventilació interna necessària que garanteixi que no s’hi formen
condensacions i el material transparent per a la lectura ha de ser resistent a l’acció
dels rajos ultraviolats.
Els components que conformen una CPM –caixa, borns i fusibles– han de complir
la norma de producte corresponent.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 20 d'enllaç
El grau de protecció IP43, és a dir, el grau de protecció contra els impactes mecànics
externs IK08, i el grau d’inflamabilitat s’han de verificar d’acord amb el que estableix la
norma UNE-EN 50298.
El grau d’inflamabilitat ha de ser de 960 ±10°C per a les parts que suporten parts
actives, i de 650 ±10°C per a la resta de parts.
Quan hi hagi més d’una línia general d’alimentació s’ha de col·locar un interruptor per
cada una de les línies.
Quan, en una mateixa instal·lació d’enllaç, s’instal·la més d’un interruptor general de
maniobra perquè s’alimentin diferents centralitzacions de comptadors, es recomana que
siguin col·locats plegats en la centralització més propera a l’accés dels bombers a l’edifici.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 21 d'enllaç
D’una mateixa línia general d’alimentació (LGA) es poden fer derivacions per a
diferents centralitzacions de comptadors. Les línies generals d’alimentació (LGA)
han d’estar constituïdes pel següent:
Càlcul segons la intensitat màxima admissible. Per tal d’efectuar aquest càlcul
podeu utilitzar la resistivitat del material conductor o bé la conductivitat (taula
1.6), que és la inversa.
Coure (Cu) 56 48 44
Alumini (Al) 35 30 28
Subministraments Unitats
monofàsics trifàsics
P P A
I = I = √
U · cos ϕ 3 · U · cos ϕ
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm 2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm 2
γ·e·U γ·e·U
• Els tubs i les canals de conducció de cables poden estar fets de PVC
o d’altres materials sempre que compleixin la característica de ser no
propagadors de la flama segons la norma que correspongui.
• del 0,5% per a les línies generals d’alimentació (LGA) destinades a comp-
tadors totalment centralitzats;
77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
(1): Segons la :table:GTable1: de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, temperatura ambient 40ºC. (2): ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1 i factor
de correcció 0.8 segons apartat 3.1.3.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 25 d'enllaç
Per a la secció del conductor neutre s’ha de tenir en compte el màxim desequilibri
que pot preveure’s, els corrents harmònics i el seu comportament, segons les proteccions
establertes davant de les sobrecàrregues i els curtcircuits que puguin presentar-se.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides de manera que
els extrems no puguin separar-se.
• Cal evitar les corbes, els canvis de direcció i la influència tèrmica d’altres
canalitzacions de l’edifici.
Les dimensions que han de
tenir els tubs segons la
secció dels conductors de
fase i neutre les trobareu a
la taula 1 de la instrucció
ITC-BT-14.
Pel que fa a l’execució de les línies generals d’alimentació cal considerar que, quan es
tracti de modificacions o substitucions en edificis ja construïts i no puguin fer-se les
canaletes segons els requisits reglamentaris, s’ha de permetre la instal·lació en muntatge
superficial o encastat a la paret, sota tub o canal protectora.
Quan el tram vertical no comuniqui plantes diferents, no cal fer aquest tram en canaleta,
sinó que pot anar directament encastat o en superfície, mentre que els conductors han de
quedar allotjats sota tub o canal protectora.
Les prescripcions sobre l’equip de mesura d’energia elèctrica i els seus fusibles de
protecció, les trobareu indicades a la instrucció ITC-BT-16.
Les derivacions individuals han d’estar constituïdes per conductors amb les
mateixes característiques que els utilitzats en la línia general d’alimentació (LGA),
exceptuant-ne la tensió assignada, que ha de ser de 450/750 V.
A efectes de les intensitats admissibles per cada secció hem de tenir en compte
les indicacions que dóna la instrucció ITC-BT-19, i en el cas de cables aïllats en
tubs soterrats cal tenir present tot el que disposa la ITC-BT-07.
Si s’escau, s’han d’aplicar els factors de correcció per agrupament de circuits o per
temperatura ambient.
En el document ITC-BT-15, a més, hi ha totes les indicacions que cal aplicar per
dimensionar els tubs en una derivació individual.
Un cop coneguda la secció dels conductors, s’ha de seleccionar la secció del sistema de
canalització (tub o canal protectora) d’acord amb els criteris que s’indiquen a les taules
de “Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima en canals protectores segons del conductor”
per a subministrament monofàsic (taula F), i per a subministrament trifàsic (taula G) de la
ITC-BT-15.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 28 d'enllaç
• Els conductors que cal fer servir han de ser de coure o alumini, aïllats i
normalment unipolars, i la tensió assignada ha de ser de 450/750 V.
• La secció mínima ha de ser de 6 mm2 per als cables polars, neutre i protecció
i d’1,5 mm2 per al fil de comandament, que ha de ser de color vermell
(la taula 1.8 indica els colors que s’assignen als aïllaments dels diferents
conductors).
Conductor Color
Protecció verd-groc
• Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti
ampliar en un 100% la secció dels conductors inicialment instal·lats.
• Els diàmetres exteriors nominals mínims dels tubs utilitzats en les derivaci-
ons individuals han de ser de 32 mil·límetres.
El gir del disc actua per un cargol sense fi sobre un integrador, que mitjançant una
roda dentada, incideix en aquest integrador, el qual incrementa el comptador cada
cop que el disc fa un nombre de voltes prefixat.
Comptadors multifunció electrònics. Els comptadors més utilitzats fins ara són
els electromecànics o d’inducció, els quals es troben instal·lats tant a l’interior dels
habitatges dels usuaris com a les centralitzacions.
Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar ubi-
cats en mòduls (caixes amb tapes precintables), plafons i armaris, però en tot cas
sempre han de tenir ventilació interna que permeti evitar possibles condensacions.
• Prolongació de les barres, les quals es poden fer també amb cables.
• S’ha de fer servir la caixa de protecció i mesura del tipus i de les caracterís-
tiques que indica l’apartat 2 de la ITC-BT-13, que reuneixi sota un mateix
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 32 d'enllaç
• Quan la cota del terra sigui igual o inferior a la dels passadissos o locals
limítrofs, cal disposar-hi claveguerons de desguàs que evitin les inundacions
del local.
• La porta d’accés s’ha d’obrir cap enfora i ha de tenir una dimensió mínima
de 0,7 per 2 m, amb un pany que tingui normalitzat l’empresa subministra-
dora.
• A l’exterior del local i tan a prop com sigui possible de la porta d’entrada,
hi ha d’haver un extintor mòbil, d’eficàcia mínima 21B.
• Des de la part més sortint de l’armari fins a la paret oposada s’ha de respectar
un passadís d’1,5 m com a mínim.
• Les portes de tancament han de disposar del pany que tingui normalitzat
l’empresa subministradora.
• Ha de tenir les mateixes característiques que les d’un local pel que fa a
ventilació, il·luminació i l’extintor mòbil.
• S’ha de col·locar una presa de corrent de 16 A amb presa a terra per a serveis
de manteniment.
Des de l’1 de juliol de 2009, i d’acord amb el Reial decret 485/2009, s’han produït
dos canvis importants en la distribució i comercialització d’electricitat:
• Les tarifes regulades han desaparegut, de manera que es pot triar entre
contractar amb una empresa comercialitzadora en mercat lliure a un preu
lliurement pactat o acollir-se a la tarifa d’últim recurs (TUR).
Tarifes d’accés o peatges. Les tarifes d’accés es diferencien pels nivells de tensió
(BT i AT), i estan constituïdes per un terme de facturació de potència (terme de
potència), un terme de facturació d’energia (terme d’energia) i en alguns casos per
un terme de facturació d’energia reactiva i d’excessos de potència.
• Tarifa 2.0 DHA: tarifa amb discriminació horària de dos períodes i potència
contractada inferior o igual a 10 kW.
Els consumidors amb dret a acollir-se a la TUR són únicament els consumidors
d’energia elèctrica connectats en baixa tensió i amb una potència contractada
igual o inferior a 10 KW. Hi ha dues tarifes TUR segons si es disposa de
discriminació horària o no (taula 1.12).
Tau la 1 . 1 2 . La tarifa d’últim recurs: cost de potència i energia
La tarifa social o bo social només s’aplica en el cas de les persones físiques amb
un subministrament que es destini a l’ús en habitatge habitual i que pertanyin a
algun dels col·lectius següents:
• Clients amb edat mínima de 60 anys que percebin una pensió mínima.
• Famílies nombroses.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 37 d'enllaç
Per poder acollir-se al bo social és necessari tenir la tarifa d’últim recurs (TUR)
i, per tant, ser client d’una comercialitzadora d’últim recurs.
L’energia reactiva, quan circula per les xarxes i instal·lacions, origina pèrdues i
inconvenients com els següents:
Per aquestes raons, s’ha d’intentar reduir al màxim el valor d’aquesta energia fins
a valors correctes i idonis, que estan definits pel factor de potència (FP) o cos ϕ,
propers a 1.
P (W)
F P = cos ϕ =
S (VA)
La finalitat dels condensadors per corregir l’FP es deu a l’aportació de potència reactiva de
signe oposat que redueix la de caràcter inductiu (bobines).
1.9.6 Facturació
Les posades a terra s’estableixen principalment per limitar la tensió que, respecte
a terra, puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, assegurar
l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir el risc que suposa una avaria
en els materials elèctrics utilitzats.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 39 d'enllaç
La normativa ITC-BT-18
Quan altres instruccions tècniques del REBT prescriguin com a obligatòria la posada a terra
d’algun element o part de la instal·lació, les posades a terra esmentades s’han de regir pel
contingut de la ITC-BT-18.
A l’hora d’escollir i d’instal·lar els materials que assegurin la posada a terra (figura
1.6) cal tenir present que han de complir aquests requeriments:
• Els corrents de defecte a terra i els corrents de fuga han de poder circular
sense perill, particularment des del punt de vista de sol·licitacions tèrmiques,
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 40 d'enllaç
mecàniques o elèctriques.
• Han de tenir en compte els possibles riscos a causa d’electròlisi que poden
afectar altres parts metàl·liques.
• barres o tubs;
• plaques;
Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra cal extremar
la cura perquè les unions resultin elèctricament correctes. Cal cuidar de manera especial
que les connexions no danyin ni els conductors ni els elèctrodes de terra.
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤ 35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
• els conductors aïllats o nus, que tinguin un embolcall comú amb els
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 42 d'enllaç
conductors actius;
A la ITC-BT-24 trobareu les 1.10.2 La posada a terra per raons de protecció o funcionals
mesures de protecció que
cal adoptar en els
esquemes TN, TT i IT.
Les disposicions de posada a terra poden ser utilitzades alhora o separadament per
raons de protecció, per raons funcionals o una combinació de totes dues segons
les prescripcions de la instal·lació:
• Quan la posada a terra sigui necessària alhora per una combinació de raons
de protecció i funcionals, han de prevaldre les prescripcions de les mesures
de protecció.
Tanmateix, la secció mínima d’un conductor CPN pot ser de 4 mm2 , a condició que
el cable sigui de coure i del tipus concèntric, i que les connexions que asseguren
la continuïtat estiguin duplicades en tots els punts de connexió sobre el conductor
extern.
Aquest valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui
donar lloc a tensions de contacte superiors:
• 50 V en la resta de casos.
Els valors mitjans d’aquesta taula permeten calcular de manera aproximada la resistència a terra d’un elèctrode
Fi g ura 1 . 9. Elèctrode de
pica
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 45 d'enllaç
Fig u ra 1 . 1 0. Elèctrode
amb conductor enterrat
La taula 1.15 reflecteix aquests tres tipus d’elèctrodes, amb les seves característi-
ques i fórmules de càlcul.
Taul a 1. 15 . Característiques i expressions de càlcul segons l’elèctrode utilitzat
Acostumen a ser de
coure o ferro galvanitzat.
• n és el nombre de piques
Es considera independent una presa de terra respecte a una altra, quan una de
les preses de terra no assoleixi, respecte a un punt de potencial zero, una tensió
superior a 50 V quan per l’altra circula el màxim corrent de defecte a terra previst.
Si el subministrament és superiors a 63 A
Ara recordarem quina és la normativa vigent que afecta una instal·lació d’enllaç
en el territori de Catalunya, i també, en primer lloc, en què consisteix una connexió
de servei.
També coneixerem altres normes implicades com les UNE i les Normes tècniques
particulars de les companyies subministradores que ens afecten en el nostre
territori.
• subterranis en derivació;
• Fer un estudi previ de les façanes perquè resultin tan poc afectades com sigui
possible.
• Els cables han de ser aïllats, de tensió assignada de 0,6/1 kV i han d’anar
instal·lats preferentment sota conductes tancats o canals protectores, amb
tapa desmuntable amb l’ajut d’una eina.
• L’alçada mínima sobre carrers i carreteres no pot ser en cap cas inferior a 6
metres.
Resistència a la No propagador 1
propagació de la flama
El compliment de les característiques d’aquesta taula s’ha de verificar segons els assajos que indiquen les normes UNE-EN 50086-2-1
per a tubs rígids i UNE-EN 50085-1 per a canals.
• El cable fiador pot ser un conductor neutre fiador amb resistència mecànica
adequada, i degudament calculat per a aquesta funció.
• Tots els suports han d’anar proveïts d’elements adequats que han de perme-
tre la subjecció mitjançant suports de suspensió o d’amarratge indistinta-
ment.
En el pas dels embrancaments subterranis als aeris, el cable ha d’anar protegit des
de la profunditat que estableix la ITC-BT-07 i fins a l’alçada mínima de 2,5 metres
per sobre del nivell del terra, mitjançant un conducte rígid de les característiques
de l’embrancament aeri sobre façana.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 53 d'enllaç
• S’hi faran les connexions quan siguin necessàries i s’empraran els mètodes
adequats.
En general es disposa d’un embrancament per edifici o finca, no obstant això, es poden
establir connexions de servei independents per a subministraments complementaris que
estableix el REBT o per als que tinguin unes característiques (potències elevades entre
d’altres) que així ho aconsellin.
Els conductors o cables han de ser de coure o alumini aïllats i els materials
utilitzats i les condicions d’instal·lació han de complir les prescripcions que
estableix la ITC-BT-06 i la ITC-BT-07 per a xarxes aèries o subterrànies de
distribució d’energia elèctrica respectivament.
• Tensió de subministrament.
A més, la instrucció BT-03 classifica els instal·ladors autoritzats en les categories següents:
bàsica (IBTB) i especialista (IBTE).
També defineix, la BT-03, el concepte, els requisits, la concessió i la validesa del Certificat
de qualificació individual en baixa tensió, i els relatius a l’autorització com a instal·lador en
baixa tensió.
Cal saber també que la ITC-BT-03 descriu quines han de ser les actuacions dels
instal·ladors autoritzats en altres comunitats, quines obligacions tenen i els mitjans tècnics
i humans que han de tenir necessàriament.
• l’emplaçament i la instal·lació;
Especifica, a més, que aquestes instal·lacions han d’estar d’acord tant amb
les condicions tècniques i de seguretat reglamentàries com amb les condicions
tècniques i de seguretat establertes per l’empresa distribuïdora i aprovades per
l’administració competent.
Les presents condicions tècniques i de seguretat tenen per objecte definir les
característiques que han de complir les instal·lacions de distribució destinades
a formar part de les xarxes de distribució de Fecsa-Endesa. Són vàlides per
a les instal·lacions de distribució de nova construcció, tant les que seran fetes
per l’empresa esmentada com les que executaran tercers i seran cedides a Fecsa-
Endesa.
També com a part d’aquest conjunt normatiu es desenvolupen les normes particu-
lars d’instal·lacions d’enllaç:
Les previsions de càrregues establertes són els valors teòrics mínims que
cal considerar. Per tant, en cas de saber la demanda real dels usuaris, és
necessari utilitzar aquests valors quan siguin superiors als mínims teòrics.
Les previsions de càrregues permeten, a més, dimensionar la capacitat de submi- Les condicions de previsió
nistrament de les línies de distribució i la potència dels centres de transformació. de càrrega per a
subministraments de BT les
trobareu fixades a la
ITC-BT-10.
Els valors mínims de previsió que estableix la normativa garanteixen la connexió
i la utilització segura de tots els aparells receptors utilitzats habitualment, i també
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 62 d'enllaç
els augments de potència futurs que puguin demanar els usuaris sense necessitat
de modificar la instal·lació.
La càrrega màxima de potència per habitatge depèn del grau d’electrificació, que
pot variar entre el grau d’electrificació bàsica i el grau d’electrificació elevada.
Les condicions de previsió de potència que fixa el REBT a la ITC-BT-10 són les
següents:
Pel que fa a aquestes tres condicions anteriors, cal tenir sempre en compte, en
primer lloc, que les potències indicades corresponen a les potències mínimes que
cal preveure per a cadascun dels graus d’electrificació. Quan se saben els valors
reals i aquests són superiors als mínims, els càlculs s’han de fer amb els valors
reals.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 63 d'enllaç
En tots dos casos, per tant, la potència que s’ha de contractar per a cada usuari
depèn de la utilització que faci de la instal·lació elèctrica i pot ser inferior o igual
a la potència prevista.
Per determinar la càrrega total (PT ) d’un edifici dedicat principalment a habi-
tatges cal sumar les potències corresponents al conjunt d’habitatges (PH ), serveis
generals de l’edifici (PSG ), locals comercials (PLC ) i garatges que en formen part
(PG ). Així l’expressió resultant és la següent:
PT = PH + PSG + PLC + PG
La taula 3.1 mostra els diferents valors que assoleix el coeficient de simultaneïtat
segons el nombre d’habitatges, i en aquest cas fins a un màxim de 21.
Taul a 3 .1. Coeficient de simultaneïtat, segons el nombre d’habitatges
Coeficient de simultaneïtat
(Cs)
1 2 3 3,8 4,6 5,4 6,2 7 7,8 8,5 9,2 9,9 10,6 11,3 11,9 12,5 13,1 13,7 14,3 14,8 15,3
Cs = 15, 3 + (n − 21) · 0, 5
Cal tenir en compte que si els habitatges disposen de calefacció i/o aigua calenta
sanitària per acumulació nocturna, el coeficient de simultaneïtat que s’aplica és
1, ja que la càrrega de tots aquests aparells es connecta a la mateixa hora en tots
els habitatges. :::
Per exemple, considereu, a efectes del càlcul, un edifici de tres plantes de pisos, amb
quatre habitatges per planta de 100 m2 cadascun, i una planta, la de l’àtic, amb només dos
habitatges de 200 m2 .
En el cas dels dos habitatges situats a la planta de l’àtic, encara que no tenen previsió d’aire
condicionat, ni previsió de calefacció elèctrica, com que tenen una superfície superior a 160
m2 , es pren el grau d’electrificació elevada, amb una previsió de càrrega de 9.200 W per
habitatge, ja que no se sap tampoc la previsió exacta de demanda elèctrica.
Bany 4 3 7
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 65 d'enllaç
Lavabo 3 2 5
Cuina 4 1 5
Total 11 6 17
150 1 kW 1 kW 1 kW 1 kW
300 1 kW 1 kW 2 kW 2 kW
450 1 kW 2 kW 4 kW 6 kW
900 2 kW 4 kW 6 kW 6 kW
1.800 2 kW 4 kW 6 kW 8 kW
3.500 4 kW 6 kW 9 kW 11 kW
Per determinar la càrrega dels serveis generals (PSG ) d’un edifici destinat
principalment a habitatges, cal sumar les potències corresponents als aparells
elevadors (PApEl ), als grups de pressió (PGrPr ) i als espais comuns (PEsCo ).
Així, es pot expressar la càrrega corresponent als serveis generals amb aquesta
fórmula:
Tau la 3 . 6 (continuació)
Subministraments monofàsics
Bàsic 5.750 25
Bàsic 7.360 32
Elevat 9.200 40
Elevat 11.500 50
Elevat 14.490 63
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 67 d'enllaç
A l’hora de calcular els elements d’una instal·lació d’enllaç, cal tenir en compte:
• L’esquema utilitzat, ja que per a un usuari o dos d’alimentats des del mateix
punt, no hi ha LGA, i la CGP és substituïda pel conjunt de protecció i mesura
(CPM). La derivació individual (DI) pot tenir una caiguda de tensió màxima
de l’1,5%.
En el càlcul del nombre de caixes generals de protecció (CGP), cal tenir en compte
els aspectes següents:
Compte!
Cal tenir present que l’esquema 9 de CGP és el preferent d’una companyia subministradora
com Fecsa-Endesa, i que l’esquema 7 de CGP s’ha d’utilitzar només amb l’autorització
prèvia de Fecsa-Endesa, com també en els casos en què sigui impossible instal·lar les CGP
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 68 d'enllaç
del tipus esquema 9 per les condicions del subministrament, la configuració constructiva de
l’edifici o altres circumstàncies.
A l’hora de calcular podem optar per dos mètodes, i en cadascun cal seguir un
procediment determinat:
• Mètode simplificat:
Nota: Cal tenir en compte que les taula 3.13, taula 3.14 i taula 3.15 pertanyen a la ITC-BT-
14. I que la taula 3.11 i taula 3.12 apareixen a l’Annex 2 de la Guia BT.
Tant en el cas del mètode mitjançant valors unitaris de cdt, com en el cas del
mètode simplificat cal tenir present el següent:
Coure (Cu) 56 48 44
Alumini (Al) 35 30 28
Tau la 3 . 1 0 . Formulari per al càlcul de línia general d’alimentació (LGA) i la derivació individual (DI)
Subministraments Unitats
monofàsics trifàsics
P P A
I = I = √
U · cos ϕ 3 · U · cos ϕ
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm2
γ·e·U γ·e·U
cosϕ: desfasament entre tensió i corrent en tant per 1 (factor de potència); γ: conductivitat en siemens per metre (Sm); P: potència en
watts (W); L: longitud en metres (m); e: caiguda de tensió en volts (V); U: tensió nominal de la línia en volts (V).
La taula 3.11 i taula 3.12 indiquen les caigudes de tensió unitàries calculades tot
tenint en compte tant la resistència com la inductància dels cables, per a factors
de potència diferents i sota diferents temperatures de servei dels conductors. La
taula 3.11 tracta dels cables que tenen una tensió assignada de 450/750 V, i, en
canvi, la taula 3.12 tracta dels cables de 0,6/1 kV.
Tau la 3. 11 . Caigudes de tensió unitàries per A i km en el cas de cables de tensió assignada de 450/750
V
S FP = 0,8 FP = 1 FP = 0,9
mm2 40°C 60°C 70°C 40°C 60°C 70°C 40°C 60°C 70°C
0,5 53,906 57,827 59,787 67,253 72,154 74,604 60,603 65,014 67,219
0,75 36,722 39,391 40,725 45,769 49,105 50,722 41,270 44,272 45,773
1,5 18,217 19,535 20,194 22,604 24,252 25,075 20,441 21,923 22,665
2,5 11,185 11,992 12,395 13,843 14,852 15,356 12,539 13,447 13,901
Taul a 3. 11 (continuació)
S FP = 0,8 FP = 1 FP = 0,9
120 0,310 0.327 0,335 0,286 0,307 0,317 0,316 0,335 0,345
150 0,268 0.281 0,288 0,232 0,249 0,257 0,268 0,283 0,291
185 0,230 0.241 0,246 0,185 0,199 0,205 0,226 0,238 0,245
240 0,194 0,202 0,206 0,141 0,151 0,156 0,186 0,195 0,200
Tau l a 3 .1 2. Caigudes de tensió unitàries per A i km per a cables de tensió assignada de 0,6/1 kV
S FP = 0.8 FP = 1 FP = 0.9
mm2 40°C 60°C 70°C 90°C 40°C 60°C 70°C 90°C 40°C 60°C 70°C 90°C
1,5 18.255 19.573 20.891 21.550 22.604 24.252 25.899 26.723 20.469 21.951 23.434 24.175
2,5 11.216 12.023 12.830 13.234 13.843 14.852 15.860 16.365 12.562 13.469 14.377 14.831
4 7,024 7,526 8,028 8,279 8,612 9,240 9,867 10,181 7,848 8,413 8,978 9,261
6 4,732 5,068 5,403 5,571 5,754 6,173 6,592 6,802 5,272 5,650 6,027 6,216
10 2,846 3,045 3,244 3,344 3,419 3,668 3,917 4,042 3,157 3,382 3,606 3,718
16 1,820 1,945 2,070 2,133 2,148 2,305 2,461 2,540 2,007 2,148 2,289 2,359
25 1,184 1,263 1,342 1,382 1,358 1,457 1,556 1,606 1,293 1,382 1,471 1,516
35 0,878 0,935 0,992 1,020 0,979 1,050 1,122 1,157 0,950 1,014 1,078 1,110
50 0,672 0,714 0,757 0,778 0,723 0,776 0,828 0,855 0,719 0,376 0,814 0,837
70 0,491 0,520 0,549 0,564 0,501 0,537 0,547 0,592 0,516 0,549 0,582 0,598
95 0,378 0,399 0,420 0,431 0,361 0,387 0,413 0,426 0,390 0,413 0,437 0,449
120 0,315 0,332 0,349 0,357 0,286 0,307 0,327 0,338 0,320 0,339 0,358 0,367
150 0,271 0,284 0,298 0,304 0,232 0,249 0,265 0,274 0,271 0,286 0,301 0,309
185 0,234 0,244 0,255 0,261 0,185 0,199 0,212 0,219 0,229 0,241 0,253 0,259
240 0,197 0,205 0,213 0,217 0,141 0,151 0,161 0,167 0,188 0,197 0,206 0,211
3.12 és molt senzill, ja que només cal seguir els passos següents:
Si es vol efectuar el càlcul amb una segona iteració i apliquem la temperatura real
del conductor, podem continuar el procés de la manera següent:
Verificació del corrent màxim admissible. Tot seguit hi ha indicats els valors de
la intensitat màxima admissible expressada en amperes (A) segons la secció del
cable i el tipus de la instal·lació. A la taula 3.13, el conductor és de coure de 0,6/1
kV (cable unipolar RZ1-K).
Tau la 3 . 1 3 . Intensitat màxima admissible en el conductor de coure
Taul a 3. 13 (continuació)
Tubs soterrats
77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
Valors segons la taula 1 de la ITC-BT-19, mètode B, columna 8, i la ITC-BT-07 apartat 3.1.2.1. Factor de correcció 0,8, segons l’apartat
3.1.3. Els valors de la intensitat són els que fixa la norma UNE 20.460-5-523.
Tubs soterrats
Secció del conductor neutre i diàmetre del tub. Per a la secció del conductor
neutre s’ha de tenir en compte el màxim desequilibri que es pot preveure, els
corrents harmònics i el seu comportament, segons les proteccions establertes
davant de les sobrecàrregues i els curtcircuits que puguin presentar-se. Les ITC-BT 07 i 14
Les instal·lacions de cables
El conductor neutre ha de tenir una secció que sigui aproximadament el 50% de aïllats i conductors de protecció
a l’interior de tubs soterrats han
la corresponent al conductor de fase, i no pot ser inferior als valors especificats de complir el que especifica la
ITC-BT-07, la qual detalla tot el
a la taula 3.15, la qual detalla també els diàmetres dels tubs i les seccions dels que fa referència a les xarxes
subterrànies de distribució en
cables que s’han d’instal·lar. Les dimensions d’altres tipus de canalitzacions han baixa tensió, excepte pel que fa a
la LGA, cas en què cal seguir la
de permetre ampliar en un 100% la secció dels conductors. ITC-BT-14.
10 (Cu) 10 75
16 (Cu) 10 75
16 (Al) 16 75
25 16 110
35 16 110
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 74 d'enllaç
Tau la 3 . 15 (continuació)
50 25 125
70 35 140
95 50 140
120 70 160
150 70 160
185 95 180
Compte!
Quan hagin de ser instal·lats a l’interior dels tubs, els diàmetres d’aquests segons la secció
del cable que s’ha d’instal·lar han de ser els valors que hi ha indicats a la taula 3.15. En el
cas d’altres agrupacions, cal consultar les taules 2, 5 i 9 de la ITC-BT-21.
Compte!
A efectes de les intensitats admissibles per cada secció heu de tenir en compte tot el que
indica la ITC-BT-19, i en el cas de cables aïllats a l’interior de tubs soterrats, el que estableix
la ITC-BT-07.
El càlcul de les derivacions individuals es pot fer, tal com passava en el cas de la
LGA, amb el mètode de caigudes de tensió unitàries o amb el mètode simplificat.
El càlcul, però, ha de dur a terme els passos següents:
La taula 3.16 recull els valors de caiguda de tensió expressats en volts (V), segons
la secció i la longitud del cable per a una electrificació bàsica de 5.750 W.
Taul a 3 .16 . Valors de la caiguda de tensió (en volts) per a una electrificació bàsica
6 1,60 3,20
La taula 3.17 mostra els valors de caiguda de tensió expressats en volts (V), de la
derivació individual segons la secció i la longitud del cable, per a una electrificació
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 76 d'enllaç
elevada de 9.200 W.
Taul a 3. 17 . Valors de caiguda de tensió en volts per a una electrificació elevada
6 2,58
10 1,54 3,08
A l’exemple que recullen la taula 3.16 i taula 3.17, la secció dels conductors
depèn de la caiguda de tensió màxima admesa, que en el cas de subministraments
monofàsics varia segons si són:
Compte!
Si s’escau, cal aplicar els factors de correcció per agrupament de circuits o per temperatura
ambient.
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial sm
36 50 66 84 104
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial st
La taula 3.19 mostra els valors de la intensitat màxima admissible per a conductors
unipolars RZ1-K (0,6/1 kV).
Tau l a 3 .1 9. Intensitat màxima admissible en A per a conductors unipolars ES07Z1-K (0,6/1 kV) segons
el tipus d’instal·lació
Tubs soterrats sm
Tubs soterrats st
58 77 100 128 152 184 224 268 304 340 384 440
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica sm
49 68 91 116 144
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica st
Tubs soterrats sm
Tubs soterrats st
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica sm
49 68 91 116 144
Tubs encastats
Tubs en muntatge superficial
Canals protectores i conductes tancats d’obra de fàbrica st
La taula 3.21, en particular, indica el diàmetre dels tubs i la secció eficaç mínima
de les canals protectores segons la secció del conductor per a un subministrament
monofàsic.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 78 d'enllaç
Tau la 3. 21 . Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de les canals protectores per a un subministra-
ment monofàsic
Diàmetre exterior dels tubs (mm)
3U 3U 1T1 3U 3U 1T 3U 1U 1T 3U 1T
La taula 3.22 indica els diferents diàmetres dels tubs i secció eficaç mínima de
les canals protectores segons la secció del conductor per a un subministrament
Per a un càlcul més exacte trifàsic.
es poden utilitzar les
fórmules de la ITC-BT-15, Tau la 3 . 2 2. Diàmetre dels tubs i secció eficaç mínima de canals protectores per a un subministrament
apartat 3 sobre els cables.
trifàsic
Diàmetre exterior dels tubs (mm)
5U 5U 1P1 5U 5U 1P 5U 5U 1P 5U 1P
menyspreables les seccions ocupades per l’agulla de comandament (1,5 mm2 ). Els colors dels aïllants
Els cables porten aïllants de
4. Aplicació en edificis d’habitatges amb subministrament monofàsic. Com a colors diferents. Els cables
neutres són de color blau, mentre
resum de l’aplicació per a edificis d’habitatges amb subministrament monofàsic i que els de fase són marrons,
negres o grisos (grisos utilitzats
comptadors centralitzats en un únic lloc, hi ha la taula 3.23 i taula 3.24, que, segons en el cas d’un sistema trifàsic) i
els cables de protecció són
la derivació individual i el grau d’electrificació, calculen la secció del conductor, el verd-grocs.
diàmetre exterior del tub i la secció efectiva de la canal protectora que cal utilitzar.
La taula 3.23, en particular, mostra aquests valors per a una electrificació bàsica
de 5.750 W.
Taul a 3. 23. Secció del conductor, diàmetre exterior del tub i secció efectiva de la canal, segons el tipus
de DI per a una electrificació bàsica
Cable 450/750 V 0,6/1 kV 0,6/1 kV
3 unipolars (1 tripolar)
La taula 3.24 presenta els valors de la secció del conductor, el diàmetre exterior
del tub i la secció efectiva de la canal protectora per a una electrificació elevada
9.200 W.
Taul a 3. 24. Secció del conductor, diàmetre exterior del tub i secció efectiva de la canal, segons el tipus
de DI per a una electrificació elevada
Cable 450/750 V 0,6/1 kV 0,6/1 kV
3 unipolars (1 tripolar)
A la taula 3.25 hi ha els tipus de cables, amb la seva tensió assignada segons el
tipus d’instal·lació i de canalització.
Tau l a 3 .2 5. Tensió assignada i tipus de cables segons el tipus d’instal·lació
Superficial amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Superficial amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Encastat amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Encastat amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 80 d'enllaç
Tau l a 3. 2 5 (continuació)
Canal d’obra amb tub no propagador de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Canal d’obra amb canal no propagadora de la flama ES07Z1-K, RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
Canal d’obra amb cables instal·lats a dins RZ1-K (AS) i DZ1-K (AS)
La taula 3.26 recull les dimensions que ha de tenir com a mínim la canaleta o el
conducte fet d’obra de fàbrica.
Tau la 3 . 2 6 . Dimensions mínimes en m de la canaleta o conducte d’obra de fàbrica
L és l’amplada per a una profunditat (P) de 0,15 m; totes dues expressades en metres.
A les activitats del web del
mòdul 6 hi ha diverses
propostes per aplicar
aquests conceptes. 5. Formulari utilitzat. La taula 3.27 resumeix les fórmules principals que s’han
d’aplicar a l’hora de fer els càlculs de les derivacions individuals.
Tau la 3 . 2 7 . Formulari per calcular la derivació individual (DI)
Subministraments Unitats
Monofàsics Trifàsics
P P A
I = I = √
U · cos ϕ 3 · U · cos ϕ
√
S=
2 · L · I · cos ϕ 3 · L · I · cos ϕ mm2
S=
γ·e γ·e
S=
2·L·P
S=
L·P mm2
γ·e·U γ·e·U
cosϕ: desfasament entre tensió i corrent en tant per 1 (factor de potència). γ: conductivitat en siemens per metre (S/m). P: potència
expressada en watts (W). L: longitud expressada en metres (m). e: caiguda de tensió en volts (V). U: és la tensió nominal de la línia en
volts (V).
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 81 d'enllaç
La normativa ITC-BT-18
Quan altres instruccions tècniques del REBT prescriguin l’obligatorietat de posar a terra
algun element o part de la instal·lació, les posades a terra en qüestió s’han de regir pel
contingut de la ITC-BT-18.
• barres o tubs;
• plaques;
Extremeu la cura!
Durant l’execució de les unions entre conductors de terra i elèctrodes de terra heu
d’extremar la cura perquè les unions resultin elèctricament correctes. Cal cuidar de
manera especial que les connexions no danyin ni els conductors ni els elèctrodes de terra.
La taula 3.28 indica quines han de ser les seccions dels conductors de protecció.
Taul a 3. 28 . Secció dels conductors de protecció
Secció dels conductors de fase de la instal·lació Secció mínima dels conductors de protecció
S ≤ 16 Sp = S
16 < S ≤ 35 Sp = 16
S > 35 Sp = S/2
Compte!
Els valors de la taula 3.28 només són vàlids si els conductors de protecció han estat
fabricats amb el mateix material que els conductors actius. Si no és així, les seccions dels
conductors de protecció s’han de determinar de manera que presentin una conductivitat
equivalent a la que resulta en aplicar aquesta taula.
• els conductors aïllats o nus que tinguin un embolcall comú amb els conduc-
tors actius;
Pel que fa als conductors de protecció, cal tenir en compte les següents caracterís-
tiques de caràcter prescriptiu:
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 83 d'enllaç
El valor de resistència de terra ha de ser tal que qualsevol massa no pugui donar
lloc a tensions de contacte superiors a les següents:
• 50 V en la resta de casos.
Compte!
Si les condicions de la instal·lació poden donar lloc a tensions de contacte superiors als
valors de 24 V i 50 V, cal garantir l’eliminació ràpida de la falta, amb dispositius de tall
adequats al corrent de servei.
Per tal d’obtenir una primera aproximació a la resistivitat del terreny, els càlculs
es poden efectuar utilitzant els valors mitjans que recull la taula 3.29.
Tau l a 3 .2 9. Valors mitjans de la resistivitat, expressats en ohms per metre (Ω·m)
Tau l a 3. 2 9 (continuació)
Aquests valors mitjans permeten calcular de manera aproximada la resistència a terra d’un elèctrode.
Fi g ura 3 . 2. Elèctrode de
pica
Fi g ura 3 . 3 . Elèctrode
amb conductor enterrat
La taula 3.30 mostra aquests tres tipus d’elèctrodes, amb les seves característiques
i fórmules de càlcul.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 85 d'enllaç
Acostuma a ser de
coure o ferro galvanitzat.
Poden disposar-se en
paral·lel tot mantenint
una distància mínima
entre si igual al doble de
la seva longitud.
ElecPro i LGA+
El fabricant AGIT SL ofereix, entre d’altres, dues aplicacions molt senzilles de fer
anar que us poden ser d’utilitat:
La figura 3.5 mostra un pas del procés per definir les característiques d’una
instal·lació d’enllaç amb la finalitat d’elaborar la memòria tècnica i l’esquema
unifilar.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 87 d'enllaç
CIEBT
CYPE
CYPE És un programa que requereix més formació per emprar-lo, però té el gran
avantatge que en podem descarregar una versió d’avaluació o descarregar el mateix
fitxer i activar-lo per a un ús restringit a un horari (de 22 h a les 8 del matí); l’arxiu
que s’ha de descarregar és de més d’1 GB i cal una connexió a Internet permanent.
PrismyTool PrismyTool és un
programari de descàrrega
gratuïta en un arxiu únic de
18 MB.
El programari PrismyTool de càlcul de conductors és especialment didàctic i
fàcil d’utilitzar, ja que guia a l’hora d’omplir els paràmetres i permet en qualsevol
moment consultar les instruccions tècniques complementaries aplicables en cada
cas.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 88 d'enllaç
La figura 3.6 mostra una pàgina d’exemple del càlcul d’una LGA.
Tots aquests procediments estan regulats per la llei del sector elèctric que té com
a finalitat bàsica establir la regulació del sector i el reial decret que regula les acti-
vitats de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments
d’autorització d’instal·lacions d’energia elèctrica.
La llei, el REBT i els reials decrets són les bases fonamentals d’aquests pro-
cediments administratius, sense oblidar les competències de la Generalitat de
Catalunya en l’aplicació de decrets i instruccions que concreten i desenvolupen
aspectes d’aquesta tramitació.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 89 d'enllaç
• Projecte
Projecte
Els plànols han de ser suficients en nombre i detall, tant per donar una idea clara de
les disposicions que es pretenen adoptar a les instal·lacions, com perquè l’empresa
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 90 d'enllaç
instal·ladora que executi la instal·lació disposi de totes les dades necessàries per
realitzar-la.
Si una instal·lació s’encabeix en més d’un grup dels que assenyala la taula 3.31, se li ha
d’aplicar el criteri més exigent dels establerts per als grups esmentats.
• Les ampliacions de les instal·lacions que, tot i ser del tipus assenyalat a la
taula 3.31, no arribin als límits de potència prevista establerts per a aquestes,
però que els superen quan es produeix l’ampliació.
• Emplaçament de la instal·lació.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 92 d'enllaç
• Ús a què es dedicarà.
I en cas de discrepàncies?
• Si escau, la referència del certificat de l’EIC que s’hi hagi fet, amb la
qualificació de resultat favorable, la inspecció inicial.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 93 d'enllaç
any, sempre que no es produeixin modificacions significatives, entenent com a tals les que
afectin la potència prevista, tensions de servei i utilització i els elements de protecció contra
contactes directes i indirectes i contra sobreintensitats i sobretensions.
L’empresa subministradora pot fer, al seu càrrec, les verificacions que consideri
oportunes, pel que fa referència al compliment de les prescripcions d’aquest
REBT. Consulteu la taula 3.32
del subapartat
“Mesurament de la
Quan els valors obtinguts de la verificació esmentada siguin inferiors o superiors resistència d’aïllament de
la instal·lació elèctrica”
als que assenyala respectivament per a la resistència d’aïllament i corrents de fuita d’aquest apartat.
indicats en la taula 3.32, les empreses subministradores no poden connectar a les
seves xarxes les instal·lacions receptores.
En aquests casos, han d’estendre una acta en la qual consti el resultat de les
comprovacions, i que ha d’estar signada igualment pel titular de la instal·lació,
que se’n dóna per assabentat. L’acta, en el termini més breu possible, ha de ser
posada en coneixement de l’òrgan competent de la Generalitat de Catalunya, el
qual ha de determinar el que procedeixi.
Un dels annexos que cal lliurar al titular de la instal·lació (dins les instruccions
generals d’ús i manteniment per als casos d’instal·lacions domèstiques) pot
consistir en les recomanacions contingudes en el titulat “Consells per a una millor
utilització de la seva instal·lació” que trobareu tot seguit.
• Comproveu amb certa periodicitat (un cop l’any almenys) per mitjà de
l’instal·lador autoritzat la xarxa de terra de l’habitatge o local.
• Comproveu amb certa periodicitat (un cop cada mes almenys) l’interruptor
automàtic diferencial. Polseu el botó de prova i si no es dispara, és que està
avariat; per tant, no esteu protegits contra derivacions. Aviseu l’instal·lador
autoritzat.
• Manipuleu tots els aparells elèctrics, fins i tot el telèfon, sempre amb les
mans seques, i eviteu anar descalços o tenir els peus humits. Mai els
manipuleu quan sigueu al bany o sota la dutxa. L’aigua és conductora de
l’electricitat! Si hi ha una fallada elèctrica a la instal·lació o a l’aparell
utilitzat, us exposeu a electrocutar-vos. Compte amb els aparells de ràdio,
eixugadors de cabells, aparells de calor a prop de la banyera, ja que poden
caure a l’aigua i electrocutar-vos.
F ig u ra 3 . 12 . Canalitzacions elèctriques
encastades
• No useu mai aparells elèctrics amb cables pelats, clavilles i endolls trencats,
etc.
© MCiT
© MCiT
La verificació s’ha de fer abans dels assajos i mesuraments, els quals s’han
d’efectuar, normalment, per a tot el conjunt de la instal·lació mentre no té tensió.
• Que el material no presenta cap dany visible que pugui afectar la seguretat.
Les verificacions per mitjà de mesuraments o assajos que descriuen les ITC-BT-18
i ITC-BT-19 (s/UNE 20460-6-61:2003) són, entre d’altres, les següents:
La figura 3.17 mostra el mesurament del valor de la resistència òhmica del conduc-
tor de protecció (PE) que uneix dues bases d’endoll, mitjançant un comprovador
de baixa tensió multifunció.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 103 d'enllaç
© MCiT
© Fluke
© Fluke
Un cop comprovada la desconnexió i que els circuits no tenen tensió cal seguir
aquesta sèrie de passos:
• l = Longitud (m)
• s = Secció (mm2 )
Per la importància que té, des del punt de vista de la seguretat, qualsevol
instal·lació de presa de terra, l’instal·lador autoritzat l’ha de comprovar obliga-
tòriament en el moment de donar d’alta la instal·lació per posar-la en marxa o en
funcionament.
Compte!
Als llocs en què el terreny no sigui favorable a la bona conservació dels elèctrodes, aquests i
els conductors d’enllaç entre si, almenys un cop cada cinc anys, s’han de posar al descobert
fins al punt de posada a terra, per fer-ne l’examen.
Els mesuraments es fan amb un tel·luròmetre, que injecta una intensitat de corrent
Mesura de la resistivitat del
altern coneguda, a una freqüència superior a 50 Hz, i mesura la caiguda de tensió, terreny
de manera que el quocient entre la tensió mesurada i el corrent injectat (R = U/I) Mitjançant els tel·luròmetres que
permeten una connexió a quatre
ens dóna el valor de la resistència de posada a terra (figura 3.20). terminals es pot mesurar també
la resistivitat del terreny.
F igur a 3. 20 . Mesurament de la resistència de posada a terra RE La forma més adequada de
realitzar aquesta prova és
realitzar mesuraments en el
terreny col·locant els elèctrodes
en diferents posicions (de forma
vertical i de forma horitzontal) i
a diferents distàncies de
separació entre elles per a que
d’aquesta manera valorar quin és
el punt idoni per instal·lar el
sistema de terra.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 106 d'enllaç
• Mesurar la resistència del terra amb piques fent servir el mètode voltiampe-
rimètric a 2 o 3 punts.
• Pas 4. Connectar els terminals dels cables negre, vermell, verd i blau als
terminals d’entrada B1, B2, B3, B4 respectius com s’indica a la figura 3.21.
La connexió dels cables s’ha de fer entre les entrades de l’instrument i les piques de prova
El mesurament efectuat es pot considerar correcte si, quan es desplaça la pica auxiliar (S)
del seu lloc d’enclavament (figura 3.20), el valor de resistència mesurat no experimenta
variació un parell de metres a l’esquerra i a la dreta de la línia recta formada pels tres
elèctrodes.
En cas contrari cal ampliar la distància entre els tres elèctrodes de mesurament fins que la
condició anterior es compleixi.
Els mesuraments s’han de fer entre tots els conductors tal com mostra la figura
3.23 d’aquesta manera:
La taula 3.32 mostra els valors de la resistència d’aïllament que, com a mínim, han
de complir les instal·lacions.
Taul a 3. 32 . Valors mínims de resistència d’aïllament d’una instal·lació
• Pas 3. Ajustar els paràmetres de mesura i els valors límits. Tensió de prova
nominal i valor del límit inferior de la resistència.
• Pas 2. Connectar els terminals dels cables a L (L1 vermell), PE (L2 verd) i
N (L3 blau).
compte!
Cal tenir present que els instal·ladors poden fer servir els fulls dels documents de
control de verificació com a guia de referència dels punts principals en el cas dels
habitatges.
Inspeccions
Un cop finalitzat aquest termini provisional i les seves pròrrogues, les inspeccions
periòdiques es regeixen pel REBT-2002, la qual cosa comporta fer, entre d’altres, les
actuacions següents:
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 113 d'enllaç
• etc.
Procediment
Les EIC han de fer les inspeccions de les instal·lacions sobre la base de les
prescripcions que estableix el REBT i que han de seguir el procediment que
detalla l’esquema de la figura 3.27.
• Defectes greus.
• Defectes lleus.
Defecte molt greu. Qualsevol defecte que la raó o l’experiència determinin que
constitueix un perill immediat per a la seguretat de les persones o dels béns.
Defecte lleu. Un defecte és lleu quan no suposa un perill per a les persones o
els béns, no pertorba el funcionament de la instal·lació i en el qual la desviació
respecte del que està reglamentat no té valor significatiu per a l’ús efectiu o el
funcionament de la instal·lació.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 116 d'enllaç
• Reial decret 1955/2000, d’1 de desembre, pel qual es regulen les activitats
de transport, distribució, comercialització, subministrament i procediments
d’autorització d’energia elèctrica, publicat al BOE el 27 de desembre de
2000.
Els dos primers títols de la Llei del sector elèctric 54/1997 són els següents:
– Article 1. Objecte.
– Article 2. Règim de les activitats.
– Article 3. Competències de les autoritats reguladores.
– Article 9. Subjectes.
– Article 10. Garantia del subministrament.
– Article 11. Funcionament del sistema.
Pel Reial decret 1955/2000 es regulen les activitats de transport, distribució, Per aprofundir en el Reial
decret 1955/2000, podeu
comercialització, subministrament i procediments d’autorització d’instal·lacions consultar la referència al
BOE del 27 de desembre
d’energia elèctrica. del 2000, a les adreces
d’interès del web de la
unitat 6 i també a l’annex
El Reial Decret 1955/2000 té per objecte establir el marc normatiu en què s’han de 3 de l’apartat 2 de la
mateixa unitat.
desenvolupar les activitats relacionades amb el sector elèctric, sota el nou model
que estableix la Llei del sector elèctric 54/1997, de 27 de novembre.
En el títol III del Reial decret 1955/2000 es desenvolupa el marc normatiu en què
s’ha de desenvolupar l’activitat de distribució d’energia elèctrica, d’acord amb el
que estableix el títol VII de la Llei del sector elèctric 54/1997.
Configuració de les instal·lacions elèctriques
Instal·lacions de distribució 118 d'enllaç
Així mateix, el capítol II del títol III, desenvolupa el règim econòmic dels
drets de connexió de serveis i altres actuacions necessàries per tal d’atendre els
requeriments de subministrament dels usuaris, mitjançant els articles següents:
D’altra banda, a la secció III del capítol I en el títol VI d’aquest reial decret, es
desenvolupen els contractes de subministrament a tarifa i d’accés a les xarxes, com
també la suspensió del subministrament per mitjà de l’article 83 sobre el “Traspàs
i subrogació dels contractes de subministrament a tarifa i d’accés a les xarxes”.
Operacions de muntatge i
manteniment d'instal·lacions
elèctriques d'enllaç
Antonio Jurado Poza
Instal·lacions de distribució
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució elèctriques d'enllaç
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
Introducció
Resultats d’aprenentatge
En virtut del que estableix el Reglament electrotècnic de baixa tensió, d’ara en-
davant REBT –aprovat pel Reial decret 842/2002, de 2 d’agost (BOE núm. 224, de
18 de setembre 2002)– en l’article 14 “Especificacions particulars de les empreses
subministradores”, les empreses subministradores proposen especificacions sobre
la construcció i muntatge de les instal·lacions elèctriques d’enllaç, tot definint
les característiques que han de complir les instal·lacions necessàries que uneixen
la xarxa de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió amb les instal·lacions
interiors dels usuaris.
• Subministraments temporals.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 10 elèctriques d'enllaç
Les instal·lacions d’enllaç són les instal·lacions que uneixen la caixa general de
protecció, o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari.
Les instal·lacions d’enllaç han de començar al final de l’embrancament i han d’acabar als
dispositius generals de comandament i protecció.
Les instal·lacions sempre s’han de situar i passar per llocs d’ús comú. Han de quedar en
propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de conservar-les i mantenir-les.
A les instal·lacions d’enllaç ha de quedar garantida la seguretat de les persones i dels béns.
Les característiques generals que han de tenir les instal·lacions d’enllaç són les
següents:
Podeu aprofundir en
aquest tema a la unitat 4, L’embrancament o connexió de servei. L’embrancament s’ha de fer d’acord
en el punt 2.1.1. Tipus de
connexions de servei o amb el REBT vigent i la Norma tècnica particular de l’empresa subministradora,
embrancaments per exemple, la NTP-IEBT de Fecsa-Endesa.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 11 elèctriques d'enllaç
La taula 1.1 recull els diferents tipus d’embrancaments que hi ha, segons el traçat
que tinguin, el sistema d’instal·lació que facin servir i les característiques de la
xarxa.
Taul a 1. 1. Tipus d’embrancament segons el sistema d’instal·lació
Tipus Sistemes
d’instal·lació
Mixtos Aeriosubterranis
La part inferior del CPM ha d’estar situada una alçada de 0,5 m respecte del nivell
del terra si s’ha instal·lat en tanques, i a 1,50 m d’alçada respecte del terra en els
edificis. L’alçada dels dispositius de lectura dels equips de mesura no ha de ser
superior a 1,80 m.
Les derivacions individuals han de passar per dins de canaletes practicades a l’ull
de l’escala. Aquest ull ha de ser practicable mitjançant registre a cada replà.
En aquest mateix quadre (figura 1.1) s’han de disposar els borns o les platines
per a la connexió dels conductors de protecció de la instal·lació interior amb la
derivació de la línia principal de terra.
L’alçada a què s’ha de situar el QGCP, mesurada des del nivell del paviment,
ha d’estar compresa entre 1,4 i 2 m, en el cas dels habitatges. En locals
comercials, l’alçada mínima ha de ser d’1 m, mesurada des del nivell del
paviment.
Al costat del QGCP, immediatament al davant, s’ha de col·locar una caixa o mòdul
per a la instal·lació de l’interruptor de control de potència (ICP). Aquesta caixa o
mòdul pot estar integrada al mateix QGCP i formar un compartiment independent
separat físicament i precintable.
Les posades a terra. Les posades a terra s’estableixen principalment per tal de
limitar la tensió que, respecte a terra, puguin presentar en un moment donat les
masses metàl·liques, assegurar l’actuació de les proteccions i eliminar o disminuir
el risc que suposa una avaria als materials elèctrics utilitzats.
Observacions
L’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç (ITIE) queda sense efecte quan hi ha modificacions
al REBT vigent que afecten aquestes instruccions per a l’instal·lador, com també un cop
transcorreguts tres mesos de la data d’emissió.
Cal una caixa general de protecció (figura 1.2) per a cada línia general d’alimen-
tació i per cada 160 kW de demanda per edifici, ja que no és admissible que una
mateixa protecció (fusibles) serveixi per a més d’una línia general d’alimentació.
• Hi ha d’haver una tapa amb cargol de cap triangular d’11 mm. L’empresa
subministradora d’energia elèctrica la pot precintar.
• Es fabriquen per a tensions nominals de 400 V, amb les variants de 160, 250,
400 i 630 A.
Les caixes generals de protecció s’han de muntar preferentment sobre les façanes
exteriors dels edificis. La ubicació l’han de fixar de comú acord la propietat i
l’empresa subministradora.
Caixa general de protecció amb embrancament aeri posat sobre façana. Les
CGP han de poder ser instal·lades en muntatge superficial o en poselles. Les caixes
Connexió CGP
han de ser instal·lades en el límit de la propietat, a les façanes exteriors dels edificis
(figura 1.3).
Quan la façana no limiti amb la via pública, la CGP s’ha de situar en el límit entre
les propietats públiques i privades o bé a la tanca, si n’hi ha, o en una posella amb
aquesta finalitat.
alçada sobre el terra compresa entre 3 i 4 m. Quan es tracti d’una zona en què
s’hagi previst el pas de la xarxa aèria a xarxa subterrània, la CGP s’ha d’instal·lar
com si fos un embrancament subterrani.
En els trams en què l’embrancament circuli sobre façana a una alçada inferior o
igual a 2,5 m del nivell del terra, cal protegir-lo amb un tub aïllant rígid M40 IK08.
Pel que fa als detalls constructius cal tenir presents que s’han d’emprar els
elements següents (figura 1.3):
2. Tub de protecció aïllant rígid M40 IK08 per a cable de coure (Cu) de 50
mm2 .
Fi g ura 1 . 4. L’esquema
CGP-7 s’aplica en embranca-
ments connectats a xarxes aè-
ries
La connexió de servei s’ha de fer entovada directament des del ganxo de subjecció
d’aquesta. Al llarg del recorregut per la façana, el tub s’ha de grapar cada 35 cm a 2,5
m del terra i s’ha d’encastar fins que accedeixi al nínxol que conté la CGP.
A la posella es deixaran previstos dos tubs de polietilè d’un diàmetre ø 160 mm,
necessaris per a l’entrada dels embrancaments subterranis de la xarxa general, tal
com s’indica a la secció de la (figura 1.5).
Fi g ura 1.5. CGP amb embrancament subterrani, nínxol en paret o tanca per CS i CGP
Els detalls constructius que cal tenir en compte del tipus de muntatge amb
embrancament subterrani són aquests:
Fi g ura 1 . 6. L’esquema
CGP-9 s’aplica en el cas d’ins-
tal·lacions de CGP amb em-
brancament subterrani
• L’ordre de connexió dels conductors actius, fases i neutre, s’ha de fer començant pel conductor
neutre i, a continuació, s’han de connectar les fases. En la desconnexió l’ordre és l’invers.
Caixa General de Protecció (2) Corrent màxim (A) del fusible que s’ha de col·locar
(1) Exclusivament per a subministraments individuals. (2) Caixa general de protecció amb bases tallacircuits "obertes".
Tau la 1 . 4 (continuació)
CGPH-630/9- 630 – – –
EN
CGPB-630/9 630 – – –
CGP-630/9 630 – – –
GLE-630A-9 630 – – –
Correspon a una caixa general de protecció que conté tres bases portafusibles tancades,
de mida de la base 00, amb la possibilitat d’inserir cartutxos de 63, 80, 100, 125 i 160 A,
amb el neutre seccionable. Destinades principalment a subministraments individuals.
El cas d’una CGP de 250A correspon a una caixa general de protecció que conté tres
bases portafusibles tancades, de mida de la base 1, amb la possibilitat d’inserir cartutxos
de 100, 125, 160, 200 i 250 A, amb el neutre seccionable. Destinades principalment a
subministraments a edificis d’habitatges, comercials, d’oficines o destinats a una o més
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 21 elèctriques d'enllaç
indústries.
Les CPM, les caixes de protecció i mesura han de complir les característiques
de la norma GE NNL013 “Caixes de Protecció i Mesura” (Fecsa-Endesa), que
reuneix sota el mateix embolcall els fusibles generals de protecció, el comptador Les caixes de protecció i
mesura es designen de la
electrònic multifunció i els elements de connexió. manera següent: CPM-MF
2 i CPM-MF 4
A B C
A B C
• La part inferior de la CPM ha d’estar situada a una alçada de 0,5 m del terra
en el cas de les tanques, i a 1,50 m del nivell del sòl en els edificis.
• L’alçada en què es poden situar els equips de lectura ha d’oscil·lar entre 0,70
i 1,80 m.
També cal tenir en compte diversos casos que es poden presentar a l’hora de fer la
instal·lació:
• Quan els cables, en el seu pas des de l’estesa de la xarxa subterrània fins al
nivell de la CPM, hagin de travessar murs, cementacions, etc., han de ser
protegits mecànicament mitjançant tubs de polietilè interiorment llis, amb
un diàmetre exterior de ø 90 mm en el cas de cables de fins a 4 × 50 mm 2 .
Fi gu ra 1 .1 0 . CPM adossat a la
tanca
• Base de formigó
• Detall constructiu
• Detall A
• Detall B
• Detall constructiu
• Detall A
• Detall constructiu
• Detall A
• Detall B
La taula 1.8 presenta les varietats de cables d’alumini unipolars trenats i aïllats
formant un feix, de diferents fabricants, que es poden utilitzar per cobrir la
distància entre la pinça d’ancoratge i la caixa de protecció i mesura (CPM).
Taul a 1. 8. Cables que s’han de fer servir en connexions de servei en façana en línia de carrer
El cable d’alumini unipolar trenat i aïllat presenta les característiques que mostra
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 31 elèctriques d'enllaç
la taula 1.9.
Taul a 1. 9. Característiques generals dels cables unipolars trenats
Identificació 1i2
• Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals, excepte
la unitat funcional de mesura, han d’estar proveïts de dispositius de
tancament precintables.
• S’han d’intercalar pantalles aïllants, entre tots els pols, de manera que, un
cop instal·lades entre els terminals, impossibilitin un curtcircuit entre fases
o entre fase i neutre. Les connexions d’entrada s’han d’efectuar mitjançant
terminals de pala i cargols de fixació; per això les bases de mides 0, 1, 2 i
3 han d’incorporar un element amb cargol inserit de M10, i les de mida 4,
dos cargols M12 en fases i neutre.
• Les dimensions dels mòduls i armaris han de ser les adequades per al
tipus i el nombre de comptadors, i per a la resta de dispositius necessaris
per facturar l’energia.
Convé parar esment breument a les diferents unitats funcionals que poden
constituir els conjunts de protecció i mesura (CPM). Aquestes unitats funcionals
són les següents:
Nom Referència
ENTRELEC 010953720
WEIDMÜLLER W/ED/RV10E6I4T
CONTA-CLIP RCC 10 T
Els borns han de ser seccionables, amb capacitat per a la connexió de conductors
de coure fins a 10 mm2 i fixats de tal manera que no puguin girar o desplaçar-se
durant la intervenció de les regletes de comprovació.
Els extrems per embornar els conductors d’unió entre elements de mesura han de
ser identificats de manera indeleble amb la nomenclatura i la codificació següents:
• Entrada de corrent: R, S, T
• Tensions: 1, 2, 3, N.
F ig ur a 1. 14 . La formació de la regleta
• La connexió s’ha de fer amb terminals preaïllats; els que vagin destinats
tant a la connexió de la caixa de borns del comptador com a la regleta de
verificació han de ser de punta deformable cilíndrica.
Tots els cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i
opacitat reduïda.
Els extrems del conductor han d’estar protegits per terminals preaïllats, han de
ser de punta deformable cilíndrica, destinats tant a la connexió de la regleta de
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 36 elèctriques d'enllaç
verificació com a la caixa de borns del comptador, la qual s’ha de protegir mit-
jançant cobrefils precintable. També hi ha d’haver senyalitzacions que permetin
identificar fàcilment el circuit.
La taula 1.11 recull els fabricants de conjunts prefabricats de doble aïllament fins
a 630 A acceptats.
Taul a 1. 11 . Fabricants de CPM acceptats i referències fins a 630 A
Quan la caixa general de protecció (CGP) no formi part del conjunt de mesura
es denominarà CM (figura 1.17), seguida del tipus, que indica els elements que
allotja, tal com mostra la (taula 1.12). Quan, en canvi, la CGP formi part del
conjunt de mesura es denomina conjunt de protecció i mesura (CPM).
Taul a 1. 12 . Tipus de conjunts de mesura (CM)
Tipus Contingut
El conjunt de mesura (CM) s’ha d’instal·lar a l’exterior i només pot ser instal·lat a
dins recintes que estiguin dedicats únicament a aquesta fi, en llocs amb accés lliure
i permanent des del carrer. La situació concreta l’han de fixar de comú acord la
propietat i l’empresa subministradora.
Per determinar les dimensions del recinte (figura 1.18) on s’instal·li el conjunt de
mesura (CM), cal tenir en compte la superfície ocupada per les unitats funcionals,
i s’ha de deixar una separació entre les parets laterals i el sostre respecte als
envoltants de 0,2 m com a mínim. La distància respecte al terra ha de ser com
a mínim de 0,5 m, la profunditat del recinte ha de ser com a mínim de 0,4 m i
l’espai lliure davant del conjunt de mesura (CM), un cop facilitat l’accés, no pot
ser de menys d’1,10 m.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 38 elèctriques d'enllaç
El recinte s’ha de tancar amb una porta de doble fulla, preferentment metàl·lica,
amb grau de protecció IK 10 segons UNE-EN 50102, revestida exteriorment
d’acord amb les característiques de l’entorn. La porta ha d’estar protegida
contra la corrosió i ha de disposar d’un pany o cadenat normalitzat per l’empresa
subministradora.
Les dimensions del conjunt i la disposició de les unitats funcionals, s’han d’ajustar
als dissenys definits per l’empresa subministradora.
1. Canal protectora. 2. Caixa de seccionament CS. 3. Caixa general de protecció (CGP Esquema 9). 4. Conjunt
de protecció i mesura TMF1 o TMF10. 5. Tubs aïllants rígids de polietilè amb diàmetre exterior 160 mm. 6.
Separació opcional.
Tots els mòduls que constitueixen les diferents unitats funcionals han d’estar
proveïts de dispositius de tancament precintables.
Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissions de fums i opacitat
reduïdes. Els cables amb característiques equivalents a la norma UNE 21027-9 (mescles
termostables) o a la norma UNE 211002 (mescles termoplàstiques), compleixen aquesta
prescripció.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 41 elèctriques d'enllaç
Quan la potència del CPMST sigui superior a 15 kW s’han d’aplicar els criteris de
muntatge descrits en el cas dels conjunts de protecció i mesura (CPM), utilitzant
com a CGP la del CPMST.
F ig ur a 1. 21 . Subministrament temporal connexió de servei aèria
1. Tauló o suport de fusta (en el cas d’encreuament de vial, l’alçada ha de ser de 6 m com a
mínim). 2. Armari per a la protecció del CPMST (detall orientatiu). 3. CPMST segons
potència. 4. Tub aïllant rígid, corbable en calent, de M40 i IK08 fixat al tauló o suport. 5. Tub
aïllant rígid, corbable en calent, de M25 i IK08 protector del cable de coure de 50 mm2
(posada a terra). 6. Abraçadores per a la subjecció del cable “mànega”. 7. Ganxo espiral
galvanitzat (en el cas d’encreuament de carrer s’ha d’instal·lar a 6 m d’altura com a mínim). 8.
Pinça de subjecció i protecció del cable “mànega” o RZ segons el cas. 9. Cable “mànega” de
1.000 V d’aïllament, de classe 2 o cable tipus RZ. (secció segons informe tècnic; cal deixar
prou longitud de cable perquè la companyia subministradora pugui fer la connexió a la seva
xarxa de distribució aèria). 10. Pany JIS referència CFE.
• La part de la connexió de servei que passi a una alçada inferior de 2,5 m del
terra o de superfície practicable, s’ha de protegir amb un tub rígid aïllant.
• Cal prendre mesures adequades per tal d’evitar que s’emmagatzemi aigua
en aquests tubs de protecció.
• S’ha de procurar per tots els mitjans que la ubicació del CPMST es faci de
tal manera que, en cas de ser retirada l’eventual tanca que limita l’obra sense
haver-lo desmuntat, això no dificulti la lliure circulació, com sí que passaria
si quedés enmig d’una vorera, a la via pública, etc.
• La instal·lació de posada a terra s’ha de fer d’acord amb tot allò que
assenyala la ITC-BT-18 del REBT. Cal preveure, sobre el conductor de terra
i en un lloc accessible, un dispositiu que permeti mesurar la resistència de
la pressa de terra.
Fabricant Models
160A 315A
Les LGA compleixen una sèrie de característiques que convé tenir presents:
• S’ha d’instal·lar una sola línia general d’alimentació per cada caixa general
de protecció, una per cada 160 kW de potència.
• la càrrega total de l’edifici (la qual es calcula d’acord amb el que estableix
la ITC-BT-10 en l’apartat 3);
Els tubs protectors poden ser tubs i accessoris metàl·lics, no metàl·lics o compos-
tos. La superfície interior dels tubs no ha de tenir cap punt d’arestes, aspreses o
fissures susceptibles de fer malbé els conductors o cables. Pel que fa a la resistència
als efectes del foc han de ser, com les canals, no propagadors de la flama.
Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de
complir les característiques que assenyala la ITC-BT-21.
Cal tenir present que les canals i els tubs protectors s’han de dimensionar segons la
secció del cable que s’ha d’instal·lar, i han de permetre una ampliació d’un 100%
dels conductors inicialment instal·lats.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 45 elèctriques d'enllaç
Els conductors que es faran servir –un de neutre i tres de fase (3F+1N)– han de
ser de coure, unipolars i aïllats, amb una tensió assignada més gran o igual a 0,6/1
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 46 elèctriques d'enllaç
kV. A més, els cables han de dur un aïllament de polietilè reticulat (XLPE) o etilè-
propilè (EPR), amb coberta de poliolefina, i han de ser no propagadors de l’incendi
i amb emissió de fums i opacitat reduïda; també han de tenir una secció uniforme
al llarg de tot el recorregut que, com a mínim, ha de ser de secció mínima més gran
o igual a 16 mm2 i sense empalmaments. La taula 1.14 recull la secció mínima
que pot tenir el conductor neutre de coure depenent del conductor de fase segons
l’Informe tècnic d’instal·lació d’enllaç” (NTP-IEBT) de Fecsa-Endesa.
Taul a 1. 14 . Secció mínima del conductor neutre segons la secció del conductor de fase
Secció (mm2 )
16 25
25 33
50 50
95 76
150 102
240 182
Les línies generals d’alimentació (LGA) estan constituïdes per conductors aïllats
col·locats a l’interior de tubs protectors que poden anar encastats, enterrats o ser
presentats en muntatge superficial.
Per altra banda, les canals protectores han de disposar de tapes que només es
puguin obrir amb l’ajuda d’una eina adequada tal com estableix la Norma UNE-
EN 50085-1.
• comercials;
• plafons.
Elèctricament, però, les centralitzacions han d’estar formades per les unitats
funcionals següents (figura 1.23):
Les centralitzacions amb mòduls aïllats són aptes per a comptadors amb
aïllament de classe II i classe IIA.
Si els comptadors són multifunció, la unitat funcional de mesura ha de disposar d’un accés
registrable que faci practicable el dispositiu de visualització de les diferents funcions de
mesura.
CLAVED S.A. CC
URIARTE AMC-ATC-ALC
HIMEL S-30
CRADY COMBIESTER
CAYDETEL CE
PINAZO PNZ-Modular
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 50 elèctriques d'enllaç
Com en el cas de les centralitzacions amb mòduls aïllants, quan per les caracte-
rístiques dels subministraments calgui la instal·lació de la discriminació horària o
la mesura de l’energia reactiva, els comptadors que s’han de fer servir han de ser
preferentment multifunció.
La taula 1.18 recull els noms dels fabricants acceptats de plafons i els sistemes
que fabriquen.
Taul a 1. 18 . Fabricants acceptats centralització amb plafons
R. Q. PANEL DA IIB
URIARTE PANEL
HIMEL PS-30
PINAZO PNZ-Panel
• Els fusibles de seguretat, els comptadors i els borns de sortida han d’estar
identificats segons la derivació individual a la qual pertanyen.
• L’interior dels armaris s’ha d’enguixar i pintar de color blanc, les portes de
tancament han de tenir un pany normalitzat per la companyia subministra-
dora (JIS referència: CFE).
També s’hi pot instal·lar el quadre general de comandament i protecció dels ser-
veis generals de l’edifici, respectant sempre, però, les dimensions reglamentàries.
• Ha de ser d’accés fàcil i lliure (com ho és, per exemple, l’entrada o el recinte
d’una porteria).
Nombre de De 17 a 24 De 25 a 35 De 36 a 48
comptadors
monofàsics
Els comptadors que s’utilitzen per mesurar l’energia elèctrica de corrent altern es
poden classificar tal com mostra la taula 1.20.
Tau l a 1 .2 0. Classificació dels comptadors de mesura d’energia elèctrica
(1) Mesuren l’energia que es consumeix. (2) Mesuren l’energia que oscil·la per la instal·lació en forma de camps magnètics i elèctrics
P = U · I · cos ϕ
a on:
Fi g ura 1 . 2 7 . Comptador
d’inducció
Els comptadors d’inducció, que només s’utilitzen per al corrent altern, poden
disposar de complements per a la discriminació horària (doble o triple tarifa) que
diferencien el consum en els diferents períodes horaris o estacionals, i a més poden
tenir un rellotge que indiqui al comptador quan ha de comptar en un integrador o
en l’altre.
El disc d’alumini està unit a un eix. El moviment del disc es produeix pels corrents
de Foucault generats en el disc. La part fixa la constitueixen dos electroimants
recorreguts pel corrent que es mesura.
Comptador trifàsic d’energia activa. Està constituït per tres sistemes mono-
fàsics, és a dir, per tres bobines voltimètriques i tres bobines amperimètriques
connectades en estrella.
La potència reactiva apareix en tots els circuits amb bobines i condensadors com a
conseqüència del desfasament que hi ha entre el voltatge (V) i el corrent (A), i no produeix
cap treball útil; per tant, interessa eliminar-la. Aquesta potència es representa amb la lletra
Q i es mesura en voltamperes reactius (VAr).
Fi g ura 1 . 2 9 . Comptador
electrònic
Les derivacions individuals (DI) han d’estar constituïdes per conductors aïllats
que poden estar col·locats a l’interior de tubs encastats, enterrats, presentats en un
muntatge superficial o bé que poden anar a dins de canals protectores amb tapes
que només es poden obrir amb les eines adequades.
Les canals i els tubs protectors, com també la seva instal·lació, han de complir el
que assenyala el document normatiu Instal·lacions interiors o receptores. Tubs i
canals protectors (ITC-BT-21) del REBT, i el que estableix la (NTP-IEBT) de la
companyia subministradora.
Les canals i els tubs protectors han de tenir una secció nominal que permeti ampliar la
secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
Tubs protectors. Els tubs protectors i els seus accessoris han de ser aïllants. Els
tubs es classifiquen tal com està indicat en les normes següents:
Pel que fa a la resistència als efectes del foc, els materials dels tubs han de ser no
propagadors de la flama.
Les canals utilitzades han d’estar d’acord amb la norma UNE-EN 50085-1, amb
tapa d’accés que només es pot obrir amb eines.
Les canals, en les unions, canvis de direcció, canvis de nivell, acabats, etc., han de
tenir instal·lat els accessoris adequats del fabricant i han de tenir una tapa sempre
accessible.
Els tubs i les canals protectores, com la instal·lació que se’n faci, han de complir
el que indica la ITC-BT-21 i el que s’estableix i assenyala la NTP-IEBT. Entre
les característiques que han de tenir les instal·lacions elèctriques de derivacions
individuals en tubs i canals protectores cal assenyalar aquestes:
• Les unions dels tubs han de ser roscades o embotides, de manera que no
puguin separar-se els extrems.
• Els cables i els sistemes de conducció de cables s’han d’aïllar de manera que
no es redueixin les característiques de l’estructura de l’edifici en la seguretat
contra incendis.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc RF 30, com a mínim.
L’alçada mínima de les tapes de registre ha de ser de 0,30 m i la seva amplada
ha de ser igual a la de la canaleta. La part superior ha de quedar instal·lada,
com a mínim, a 0,20 m del sostre (figura 1.35).
• Cada DI ha de tenir un conductor neutre i un conductor de protecció, la Cable Afumex Haz 750 V (AS)
secció dels quals ha de ser igual que la de les fases. A més, ha d’incloure
els fils de comandament per permetre aplicar tarifes diferents.
• Per a fer la identificació, els colors de les cobertes han de ser negres, les
fases han de ser marrons i grises, el neutre ha de ser blau clar i el conductor
de protecció ha de ser bicolor verd-groc.
“Són objecte d’inspeccions periòdiques, cada cinc anys, totes les instal·lacions elèctriques
de baixa tensió que van requerir inspecció inicial, segons l’article anterior [art. 7.], com
també les instal·lacions d’enllumenat exterior amb potència màxima admissible inferior o
igual a 5kW, i cada deu anys, les [instal·lacions] comunes a edificis d’habitatges de potència
màxima admissible superior a 100 kW”.
Hi ha una sèrie d’aspectes que cal tenir en compte en cada una de les parts que
formen les instal·lacions d’enllaç; per exemple:
Per saber l’estat de la instal·lació d’enllaç podem utilitzar la guia que es reflecteix
a la figura 1.36 per a la diagnosi d’aquests tipus d’instal·lacions.
En el cas d’instal·lacions d’enllaç, les avaries són molt poc freqüents, tot i això,
ens en poden trobar algunes, com per exemple:
En instal·lacions trifàsiques, Interrupció d’una fase per causa Necessitat de substituir el fusible
alguns punts d’utilització no d’un fusible de la CGP per un altre del mateix calibre
funcionen i d’altres sí
Interrupció d’una fase per la Substituir el terminal de connexió
corrosió galvànica (Al/Cu) en un per un connector bimetàl·lic
terminal dels cables
En instal·lacions monofàsiques, a Interrupció de la fase per causa Substituir el fusible per un altre
un usuari no li arriba el del fusible de seguretat del del mateix calibre
subministrament elèctric al quadre comptador de l’usuari
general de comandament i
protecció de casa seva Interrupció del conductor neutre Substituir la borna o el terminal de
connexió del neutre
Tots els abonats de l’edifici s’han L’interruptor-seccionador IGM ha Rearmar o substituir l’IGM
quedat sense subministrament deixat fora de servei el
subministrament elèctric de
l’edifici
Tot seguit us proposem una sèrie de tres casos perquè us exerciteu en la localitza-
ció d’avaries.
Avaria 1
Descripció: en un edifici comercial amb subministrament trifàsic i sense que s’hagi disparat
cap protecció dels diferents quadres de la instal·lació d’enllaç, alguns punts d’utilització no
funcionen i d’altres sí.
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la
LGA
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 68 elèctriques d'enllaç
Conclusió: interrupció d’una fase per causa d’un fusible de la CGP o per la corrosió
galvànica (Al/Cu) en un terminal dels cables.
Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o substituir el terminal per altre
de bimetàl·lic.
Avaria 2
· Pas 1. Inspeccionar la CC, que són les caixes que allotgen l’embarrat general i els fusibles
de seguretat dels comptadors de mesura de l’energia elèctrica de cada usuari
· Pas 2. Mesurar el voltatge a l’entrada del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
· Pas 3. Mesurar el voltatge a la sortida del fusible de seguretat del comptador de l’usuari
Conclusió: interrupció de la fase per culpa del fusible de seguretat del comptador de
l’usuari; o bé interrupció del conductor neutre pel deteriorament del born de connexió.
Solució: substituir el fusible per un altre del mateix calibre o bé substituir el born o el
terminal de connexió del neutre.
Avaria 3
Descripció: tots els usuaris d’un edifici d’oficines s’han quedat sense subministrament
elèctric i no és culpa de la companyia subministradora.
· Pas 1. Inspeccionar la CGP, que és la caixa que allotja els elements de protecció de la
LGA
• Reglament electrotècnic per a baixa tensió (REBT) amb les guies tècniques
d’aplicació
En darrer lloc, cal assenyalar també que el centre directiu competent en matèria de
seguretat industrial del Ministeri espanyol de Ciència i Tecnologia ha d’elaborar i
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 70 elèctriques d'enllaç
L’article 14 del Reglament electrotècnic per a baixa tensió fa una sèrie d’espe-
cificacions particulars sobre les empreses subministradores.
En segon lloc, es consideren instal·lacions d’enllaç les que uneixen la caixa general
de protecció, o caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari.
En tercer lloc, les companyies subministradores han de facilitar els valors màxims
previsibles de les potències o corrents de curtcircuit de les seves xarxes de
distribució, a fi que el projectista tingui en compte aquesta dada a l’hora de fer
els càlculs.
Les instal·lacions d’enllaç són les que uneixen la caixa general de protecció
o les caixes generals de protecció, incloent-les, amb les instal·lacions
interiors o receptores de l’usuari. Les instal·lacions d’enllaç comencen, per
tant, al final de la connexió de servei i acaben en els dispositius generals de
comandament i protecció.
Les instal·lacions d’enllaç s’han de situar i han de discórrer sempre per llocs d’ús
comú, i han de quedar en propietat de l’usuari, el qual s’ha de responsabilitzar de
conservar-les i mantenir-les.
Tant l’article 15 del REBT com la ITC-BT-12 estableixen que les parts que cons-
titueixen les instal·lacions d’enllaç són (figura 2.1) la caixa general de protecció
(CGP), la línia general d’alimentació (LGA), els elements per a la concentració
de comptadors (CC), la derivació individual (DI), la caixa per a l’interruptor de
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 72 elèctriques d'enllaç
1. Xarxa de distribució. 2. Connexió de servei. 3. Caixa general de protecció. 4. Línia general d’alimentació. 5.
Interruptor general de maniobra. 6. Fusible de seguretat. 7. Emplaçament de comptadors. 8. Derivació
individual. 9. Comptador. 10. Caixa per a interruptor de control de potència. 11. Dispositius generals de
comandament i protecció. 12. Instal·lació interior.
Aquest tipus d’esquema és típic de xalets, de manera que s’instal·len dues caixes
de protecció i mesura (CPM) encastades en el mateix nínxol, o bé una caixa doble
que agrupa els comptadors i els fusibles de protecció dels dos usuaris.
Les caixes generals de protecció (CGP) allotgen els elements de protecció de les
línies generals d’alimentació (LGA) i assenyalen el començament de la propietat
de les instal·lacions dels usuaris.
• Hi ha d’haver una caixa general de protecció per cada línia general d’ali-
mentació.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que
no puguin separar-se els extrems.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
Cal recordar que els conductors que cal fer servir –tres de fase i un de neutre– han
de ser de coure (NTP-IEBT), unipolars i aïllats, i han de tenir una tensió assignada
de 0,6/1 kV.
Els cables han de ser no propagadors de l’incendi i amb emissió de fums i opacitat
reduïda.
Els comptadors i altres dispositius per mesurar l’energia elèctrica poden estar
ubicats en mòduls (caixes amb tapes precintables), plafons o armaris, i el grau
de protecció mínim que han de complir aquests conjunts, ha de ser el següent:
Així mateix, cal disposar del cablatge necessari per als circuits de comandament
i de control per al canvi de tarifa. El cable, de les mateixes característiques que
l’altre cablatge, ha de tenir com a color d’identificació el vermell i una secció d’1,5
mm2 .
Cal fer servir les caixes de protecció i mesura dels tipus i característiques que
assenyala la ITC-BT-13. La CPM s’ha d’emplaçar d’acord amb les indicacions de
la ITC-BT-13.
Les dimensions que s’han de donar perquè un local pugui acollir la centralització
de comptadors són les següents:
El local ha de disposar de prou ventilació i il·luminació per comprovar que tots els
components de la concentració funcionen bé.
Les concentracions han d’estar formades elèctricament per les unitats funcionals
següents:
• Els tubs i les canals protectores han de tenir una secció nominal que permeti
ampliar la secció dels conductors inicialment instal·lats en un 100%.
• En qualsevol cas cal disposar d’un tub de reserva per cada deu derivacions
individuals o fracció.
• Les unions dels tubs rígids han de ser roscades o embotides, de manera que
no es puguin separar els extrems.
• Les tapes de registre han de tenir una resistència al foc mínima de RF 30.
Els cables. Els conductors que cal fer servir han de ser de coure (NTP-IEBT),
aïllats i normalment unipolars, i la tensió assignada ha de ser de 450/750 V. Els
cables han de ser no propagadors d’incendi i amb emissió de fums i opacitat
reduïda.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 82 elèctriques d'enllaç
Cal seguir el codi de colors que indica la ITC-BT-19, segons el qual el blau es
reserva per al neutre; el bicolor verd-groc per a protecció i el marró, el negre i el
Secció mínima
gris per a les fases (taula 2.1).
Segons la NTP-IEBT, la secció
mínima ha de ser 10 mm2 per als Taul a 2. 1. Identificació de conductors
cables polars, el neutre i el de
Conductor Codi de color
protecció, i d’1,5 mm2 per al fil
de comandament, que ha de ser
de color vermell. Neutre (o previsió que blau
un conductor de fase
passi posteriorment a
ser neutre)
Protecció verd-groc
Per al càlcul de la secció dels conductors cal tenir en compte aquestes variables:
• La demanda prevista per cada usuari, que ha de ser com a mínim la que
fixa la ITC-BT-010, i que ha de tenir la intensitat controlada pels dispositius
privats de comandament i protecció.
Els embolcalls per a l’interruptor de control de potència (ICP) han de ser precin-
tables, i han de tenir unes dimensions d’acord amb el tipus de subministrament i
amb la tarifa que cal aplicar.
Pel que fa a les característiques principals dels dispositius de protecció, cal tenir
present el següent:
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 84 elèctriques d'enllaç
Els altres interruptors automàtics i diferencials han de resistir els corrents de curt-
circuit que es puguin presentar en el punt de la seva instal·lació i una sensibilitat,
en el cas dels interruptors diferencials (en habitatges 30 mA), conforme a les
indicacions que estableix la instrucció ITC-BT-24.
Les empreses instal·ladores, que, amb la justificació prèvia de complir els re-
queriments necessaris, estan inscrites en el Registre d’empreses instal·ladores
d’electricitat, es classifiquen en dues grans categories: la bàsica (IBTB) i la
d’especialista (IBTE), i a cadascuna d’aquestes categories li corresponen unes
competències específiques.
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 85 elèctriques d'enllaç
Norma UNE: Que adopta una norma europea EN. Versió oficial en castellà de la Norma
Europea EN 50102/A1
· Introducció, antecedents
• UNE-EN 50085-1/A1:1999 Sistemes per a canals, cables i sistemes de con-
· Objecte i camp d’aplicació
ductes tancats de secció no circular per a cables en instal·lacions elèctriques.
· Índex
Part 1: Requisits generals.
· Desenvolupament de la norma
Consulteu als recursos del • UNE-EN 50086-2-2/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctri-
web l’adreça www.ffii.es,
dedicada a les normes ques. Part 2.2: requisits particulars per a sistemes de tubs corbables.
UNE que estan en
conformitat amb el REBT.
• UNE-EN 50086-2-3/A11:1999 Sistemes de tubs per a instal·lacions elèctri-
ques. Part 2.3: requisits particulars per a sistemes de tubs flexibles.
• UNE 19043: Tubs de rosca d’acer i d’ús general. Mesures i masses. Sèrie
extralleugera.
En virtut del que estableix l’article 14 del REBT, l’empresa Endesa Distribución
Eléctrica, en l’àmbit territorial de Catalunya, on distribueix sota la marca Fecsa-
Endesa, edita la Norma tècnica particular per a embrancaments i instal·lacions
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 88 elèctriques d'enllaç
Relació de les normes del grup Endesa incloses en les NTP de Fecsa-Endesa
d’octubre de 2006:
Els reglaments de seguretat industrial són aprovats pel Govern de l’Estat espanyol,
sense perjudici que el Govern de Catalunya, amb competència legislativa en ma-
tèria d’Indústria, pugui introduir requisits addicionals sobre les mateixes matèries
quan es tracti d’instal·lacions que són al seu territori.
Amb aquesta possibilitat s’han inclòs en aquest apartat les normatives i les
instruccions publicades al territori competència de la Generalitat de Catalunya:
• Decret 74/2007, de 27 de març, pel qual es modifica l’article 13.1 del Decret
363/2004, de 24 d’agost, pel qual es regula el procediment administratiu per
a l’aplicació del Reglament electrotècnic per a baixa tensió (DOGC 4852,
de 29 de març de 2007).
Els documents que cal presentar segons la classe de la instal·lació elèctrica en baixa tensió
són els següents:
Operacions de muntatge i manteniment d'instal·lacions
Instal·lacions de distribució 90 elèctriques d'enllaç
· Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti d’ampliació i/o
modificació
· Esquema unifilar
· Fotocòpia justificativa del registre de la instal·lació existent, quan es tracti d’ampliació i/o
modificació
Cada criteri està numerat amb dos dígits que corresponen a la ITC principal
a què fa referència la consulta, separats per un guió de dos dígits més que
comencen pel 01 (taula 2.3).
En el cas de criteris d’àmbit general, els dos dígits inicials són 00.
Instal·lacions de distribució
Instal·lacions de distribució Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Índex
Introducció 5
Resultats d’aprenentatge 7
Introducció
Aquesta unitat és de caire presencial i s’ubica al final del mòdul. La finalitat que té
és donar-vos l’oportunitat de dur a terme de forma totalment pràctica muntatges,
manteniment i diagnosi d’avaries en instal·lacions de distribució.
Es proposa, doncs, en aquesta unitat una formació pràctica per desenvolupar feines
afins en la realització d’instal·lacions elèctriques de distribució.
Finalment, cal destacar que totes les activitats descrites en aquesta unitat tindran
caràcter de realització obligatòria, tal com preveu el pla de treball de l’aula.
Instal·lacions de distribució 7 Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Resultats d’aprenentatge
Per aquest motiu, en aquesta unitat us plantegem tota una sèrie d’activitats
pràctiques per posar en pràctica tots els coneixements adquirits en les darreres
unitats d’aquesta part del mòdul, de manera que us permetin adquirir tots els
procediments i les habilitats relacionats amb aquest entorn professional.
En els apartats següents d’aquesta unitat trobareu una introducció breu d’aquestes
diferents activitats pràctiques que heu de dur a terme com a complement de la
vostra formació.
Aquests serien els temes objectes de relació de pràctiques seguint el procés final
de formació:
Quan feu aquestes pràctiques al centre assignat, disposareu del manual específic
per a la realització puntual de cada activitat i tindreu ocasió de recollir totes
les informacions en forma d’esquemes d’instal·lacions, mesures dutes a terme i
protocols de manteniment i de detecció d’avaries.
Cal recordar que en les tasques que fareu sempre haureu d’identificar els riscos
i atendre les normes bàsiques de prevenció de riscos laborals. També caldrà que
presteu una atenció especial a aplicar de manera correcta les normes relatives a
protecció mediambiental en la realització de les operacions. Finalment, no podeu
oblidar que heu de dur a terme totes aquestes activitats d’acord amb el Reglament
electrotècnic de baixa tensió i les seves instruccions tècniques complementaries
(ITC), que regulen totes aquestes instal·lacions dins del sector elèctric.
Instal·lacions de distribució 14 Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Posteriorment, cal conèixer les aplicacions de cada material, equip i eines per
tal de fer-ne un ús correcte. Això sens dubte implicarà una consulta de les
especificacions del fabricant.
Posteriorment, cal passar a definir quins seran el procediment i les fases d’implan-
tació per dur a terme la connexió i posada en servei del centre de transformació:
Finalment, es detallaran sobre els equips els procediments que cal seguir en la
realització de manteniment preventiu:
Instal·lacions de distribució 15 Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Una de les operacions prèvies en tot procediment de muntatge d’una xarxa aèria de
distribució de BT és seleccionar el tipus de xarxa i el sistema d’instal·lació adequat
per a un supòsit de distribució d’energia elèctrica en baixa tensió en xarxa aèria.
Aquí caldrà identificar els materials, els equips i les eines que intervenen en la
instal·lació d’aquesta xarxa aèria.
En la fase prèvia d’estudi ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en xarxes aèries. Ara, però, us proposem d’identificar de forma totalment pràctica
tots aquells equips, materials i eines bàsics per fer la futura xarxa aèria de BT.
Posteriorment, cal passar a definir quins seran el procediment i les fases d’implan-
tació per al muntatge i el manteniment d’una xarxa aèria de BT:
Finalment, es detallaran sobre els equips els procediments que cal seguir en la
realització de manteniment preventiu:
Aquí caldrà identificar els materials, els equips i les eines que intervenen en la
instal·lació d’aquesta xarxa aèria.
En la fase prèvia d’estudi ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en xarxes subterrània. Ara, però, us proposem identificar de forma totalment
pràctica tots aquells equips, materials i eines bàsics per fer la futura xarxa
subterrània en BT.
Instal·lacions de distribució 17 Pràctiques d'instal·lacions de distribució
Posteriorment, cal passar a definir quin serà el procediment i les fases d’implanta-
ció per al muntatge i el manteniment d’una xarxa subterrània en BT:
Finalment, es detallaran sobre els equips els procediments que cal seguir en la
realització de manteniment preveniu:
Aquí caldrà identificar els materials, els equips i les eines que intervenen en la
instal·lació d’enllaç.
En la fase prèvia d’estudi, ja heu fet tasques d’identificació sobre elements i eines
en instal·lacions d’enllaç. Ara, però, us proposem identificar de forma totalment
pràctica tots aquells equips, materials i eines bàsiques per fer la futura instal·lació
d’enllaç en edificis d’habitatges, oficines, locals comercials i/o industrials.
Posteriorment, cal passar a definir quin serà el procediment i les fases d’implanta-
ció per al muntatge i el manteniment de la instal·lació d’enllaç:
Finalment, es detallaran sobre els equips els procediments que cal seguir en la
realització de manteniment preveniu:
Instal·lacions de distribució 19 Pràctiques d'instal·lacions de distribució