Els fabricants col-loquen als plafons de comandamene dels seu rellotges i aparells que mesuren les magnituds que intervenen ¢ cionament del vehicle en conjunt. Es tracta de —El comptaquildmetres (km/h). El comptarevolucions del motor (t.p.m.). — La temperatura del motor i de Phabitacle (*C). La pressié d’oli del motor (bar). =El volum de combustible (litres). Totes aquestes eines estan pensades i preparades perqué el conductor c troli els parimetres que necessita en la conduccié. En aquesta unitat, estudiarem les eines i aparells de mesura que s'use en el mecanitzat de peces, aixf com en el manteniment de vehicles & general. S6n eines de precisi6 adaptades per realitzar les verificacions eh la reparacié de vehicles. _Metrologia i interpretacio de planols i esquemes Activitats inicials 1. Precisié i apreciaci6 de mesures 1.1 Precisio 2, Per qué serveix un calibre? 1.2. Apreciacio 1, Qué és un instrument de mesura directa? | 2. Instruments de mesur directa 3, Quants tipus de ndnius coneixes? | ee etdetre | 2.2.Regles raduades 23, Calibre o peu de re 5, Saps amb quin aparell de mesura es mesura la pressié | 2.4. Micrometreo Palmer daire d'un pneumatic? esp latepoese Foie 2.6. Gonémetre 2.7. Mantmetre As seus vehicles pence fre 4, Qué entens per apreciacié d’un aparell de mesura? 3. Instruments de mesura indirecta 0 per comparacié 3.1. Rellotge comparador 3.2, Alexometre 3.3. Esquadres 3.4, Galgues d'espessors 3.5, Calibres de diametres 3.6. Calibres passa no passa 3.7. Pintes de rosca i plaquetes de rosea 3.8, Clau dinamometrica 3.9. Marbre 4 conductor con~ fesura que s'usen at de vehicles en s verificacions en . eal aquesta unitat. BD) Coneixeras les eines i aparells le mesura més utilitzats, fen el manteniment dels vehicles. IF Tindris coneixement de la teoria del ndnius per poder Fealitzar mesures més precises. IF Aprendris a mesurar amb el calibre (en mil-Limetres i polzades), Aptendris a mesurar amb micrometres. SGoneixer’s iaprendras a utilitzar el transportador d’'an- Bes les galzues d'espessors, les pintes de rosques, les dinamométriques i els rellotges comparadors.Hiha, print * Metre pl pels extr minim. § * Metre fl cinta fley dos costa * Metre fl xible d’a Vinterior me retra ta desir Abans de conéixer els aparells i les eines de mesura, hem de cenir en compte la diferencia i el significat dels termes precisié i apreciacié. Vexactitud d’una eina en realitzar una mesura; mesura el que s'aproxima 0 s‘allunya la mesura obtinguda de la mesura real. La precisié depen dels materials nanteniment i conservaci6, Per exem- ‘que s‘usen en la fabricaci6 de leina i del seu ple, si tenim una pressié de 3,6 bars i la mesurem amb dos mandmetres diferents, ‘en qui el primer mesura 3,5 bars i el segon 4 bars; el primer mandmerre s‘allunya 0,1 bars i el segon 0,4 bars; per cant, el segon mandmetre és menys prec Les eines shan de verificar periddicament per controlar-ne la precisié, ja que un cop podria deteriorar-los i falsejar totes les mesures. és la mesura més petita que es pot mesurar amb l’eina; sol estar indi- Lapreciac cada en l'eina o aparell de mesura. Per exemple, en els rellotges comparadors, dins de I'esfera hi apareix indicat 0,01 mm i al ndnius dels calibres hi apareix una fraccié 1/20. 2., Papreciacié és d’I bar i 0,1 bars, res En els dos mandmetres de la Figura 3. OaSbars pectivament. Figura 3.1. Manémetres de diferent apreciaci. En els instruments de mesura directa, el resultat de la mesura s’obté direct gricies a la lectura en el mateix aparell. La mesura és un valor numeric dete nae per una unitae de mesura Es un instrument de mesura directa i lineal, amb una escala dividida en ‘metres, i que permet mesurar amb una apreciacié mi centimetres i mil un mil-limetre (Figura 3.2.) Per realitzar la mesura n’hi ha prou amb aproximar el metre a la pega que’ mesurar, alinear l'inici de l'escala amb l'extrem de la pega i, per Gltim, zar la mesura corresponent en laltre extrem de la pega. rs) Figura 32. Metre.Hi ha, principalment, eres tipus de metres: + Metre plegable o articulat. Esta format per una série de bragos units pels extrems, i que es dobleguen entre si perqu? ocupin un espai minim, S'utilitza, sobretot, per a treballs de carrosseria (Figura 3.3.) + Metre flexible. També s'anomena cinta métrica, i consisteix en una cinta flexible de fibra o de material téxtil graduada, generalment, pels dos coscats i amb una longitud que sol estar compresa entre 1 i 3 m. * Metre flexible enrotllable o flexdmetre. Consisteix en una cinta fle- Figura 33. Metre plegable. xible d'acer graduada, de molt diverses longituds, que s‘introdueix a Viincerior d’'una caixa, de forma que el metre s‘enrotlla dins per un mecanis- me retractil que, al seu torn, facilita el bloqueig per a la lectura de la mesu- ra desitjada (Figura 3.4.) nir en compte la jue s'aproxima 0 en dels materials rvaci6. Per exem- bmetres diferents, ndmetre s'allunya jenys precis recisi6, ja que un Figura 34 Flexomete ina; sol estar indi~ ges comparadors, es hi aparcix una yar i 0,1 bars, res- tilitzen amb gran assiduitat en el mecanitzat, ja que sén molt ditils per senyalar, i mesurar peces (Figura 3.5.). Estan fabricades en acer i poden ser rigides flexibles. Es caracteritzen per ser rectangulars i portar gravada, en un costat 0 els dos, una escala, ase ie ioe etait: robté directament, numeric devermi- en la mesura. . Sutilicza per mesurar o tragar sobre superficies cilindriques facilicac d’adapta tical o d’altura. Permet el tracat i la mesura de peces vertical- ix}, seri necessari acoblar-hi una base metal-lica que possibilici la i6 vertical (Figura 3.6.) Figura36. Regla vertical. costats centimetre com a unitat, per un costat, i per l'altre, amb la anglis. xPer saber-ne més Nonius 0 Vernier Va. ser inventat per_un matematc portuguesa segle 1, anomenat Pedro Niez, conegut pel seu cognom Nun- hes ‘aqui el nom de Noni o Nanius. Més tard, al segle wn, va ser un alte matematc frances, anomenat Frere Vernier, el ‘que eva perfeconat, Figura 2.8. Calibre o peu de rei 2.3. Calibre o peu de rei Es un instrument o aparell de mesura directa de gran precisi6 (permet mesurar fins a centésimes) amb el qual es poden prendre mesures interiors, exteriors i de profundicat (Figura 3.7.) Les principals parts del calibre o peu de rei s6n: Figura 3.1. Ay * Boca fixa. Consisteix en una regla d'acer amb un extrem que forma una esqua- | dra, questa regla permet el desplagament dels altres components del calibre. Per exempl La regla té dues escales: una en centimetres i mil-Iimetres, a la part inferior, i una alera, en polzades, a la pare superior. * Boca mobil. Esta formada per una abragadora Iliscant que ajusta sobre la regla Tipus de de la boca fixa. Bs desplaca a través dun polsador o palpador que accua de fre | Labragadora porta dos extrems bisellats, en qué hi ha gravat el ndnius corres- ponent de cada escala: un en centimetres i l'altre en polzades. * Orelletes. Sén dos palpadors, un d’unit a la boca fixa i Valtre a la boca mobil, que s'utilitzen per a la mesura d’interiors. * Vareta de profunditats 0 sonda. Com el seu nom indica, consisteix en una vareta que es desplaga simultaniament a la boca mobil. — Orelletes Nonius en polzades Figura 3.12. Nonius en mitlimetres Vareta de + Nonit Boca Polsador de fre profunditats terior, mobil onda 0,05 r Figura 2.7. Calibre o peu de re Mesures amb el calibre Amb el calibre es poden trobar tres tipus de dimensions diferents: d'exteriors, interiors i de profunditats jominada ndnius, Limportant en un calibre és la seva regla graduada i mobil di aixi com el nombre de divisions que tingui, cosa que definira la seva apreciaci6. i— ws Figura 3.9. Dimensions ¢'interiors. Figura 3.10, Dimensions de profunditat. Apreciacié del calibre Lapreciacié d’un calibre ve donada pel nombre de divisions del seu ndnius (Figu- ra 3.11,). Com més divisions tingui el ndnius, major seri la seva apreciacié. Apreciacis = menor divisié de la regla __ nombre de divisions del ndniusrmet mesurar exteriors i de tuna esqua- ts del calibre, inferior, i sobre la regla actua de fre. isteix en una Vareta de profunditats osonda s: d’exteriors, inada ndnius, apreciacié. Ls profundtat ndnius (Figu- apreciacié.. 1294567 8 9 pay L_8mm_ Figura 3.11, Apreciacié del nn. Per exemple: 1mm Apreciacié = —1™m_ a 10 divisions Tipus de nénius Existeixen principalment eres tipus de ndnius: + Nonius de 10 divisions. Aquest cipus de ndnius és el menys usat perqué té l'apreciacié d'una décima de mil-limetre, 1/10 = 0,1 mm (Figura 3.12.) fae aesde 67 ase am Figura 3.12. Nonius de 10 diuisions. 1 poleada equival a 25.4 mm, * Nonius de 20 divisions. Aquest altre ndnius, de major apreciacié que l'an- terior, esta dividit en 20 parts iguals. Cada una de les parts mesura 1/20 = 0,05 mm, que és la seva apreciacié maxima (Figura 3.13.). mm Apreciacié = 0,05 mm 20 divisions 0123456789 10| 4 Figura 3.13. Nénius de 20 divisions. * Nonius de 50 divisions. Es el ndnius de major apreciacié, Mesura 49 mm i esti dividie en 50 parts iguals; per tant, cada divisié. sera de 1/50 = 0,02 mm apreciacié (Figura 3.14.) Apreciacié = = 0,02 mm Figura 3.14. Nonius de 50 divisionsMesut Quan es mesura amb el calibre es poden presentar dos casos: ue © Que el zero del ndnius coincideixi amb una divisié de la regla fixa, amb la qual rl cosa la mesura és exacta en mil-limetres. —o * Que el zero del ndnius no coincideixi amb cap trag de la regla fixa. En aquest ioral cas, haura de coincidir una divisié del ndnius. Depenent del tipus de ndnius de qué es eracti, la mesura sera en décimes o cent®simes. Mesura exacta en mil-limetres (amb un ndnius d'1/10) ! En aquest cas, el zero del ndnius coincidiri amb una divisié en mil-limetres de la regla fixa; pet exemple, 4 mm (Figura 3.15.), Per comprovar la lectura, observem si Iéleim. trac del ndnius coincideix amb un alere de la regla fixa; si é aixf, la lectura és correcta. lis 10 4am Bxecta Figura 2.15, Mesura exacta en milimetres Mesura en décimes (amb un ndnius d'1/10) Uncaibeamb 10dv-| Quan el zero del ndnius no coincideix amb cap de les divisions de la regla fixa, és a sorsenelnonusnomés apr) dir, quan es troba entre dos eragos de la regla (Figura 3.16.) el trag de la rela sicuat ca dcmes de mitimete Per exemple, 2,5 mm, 2.8 mm, ero ma pdr apreciar cent simes, per exemple, 255 mm. a Fesquerra del zero del ndnius representara la pare sencera, per exemple, 3 mm. 3mm 0.7 mm Mesura en Mesura en mitlimetres decimes Figura 3.16. Mesura en décimes Per determinar la mesura restant, observarem quina és la divisié del ndnius, que coincideix amb un trac de la regla fixa, Per exemple, en un ndnius d’1/10, coin- cideix el 7 amb un trac. Com que cada trag del ndnius d'1/10 val 0,1 mm, el valor de la mesura seri de 0,7 mm. Per diltim, sumarem la mesura de la part sencera més la del ndnius. Per exemple, 3 + 0,7. El resultat total sera de 3,7 mm, NER ee IS WL. Transforma les segiients mesures en mil-limectes: | 3,5m 1.562. cm 5502, amb la qual a. En aquest is de ndnius de la regla sil'Gleim 6 comrecta. ela fixa, & a el situat le, 3 mm. A ndnius, que 41/10, coin- mm, el valor part sencera .7 mm. ‘Mesura en centésimes Per mesurar en centésimes, necessitem un calibre amb una apreciacié de 0,05 mm (1/20) 0 0,02 mm (1/50). La mesura es realitza de la manera segiient: Per determinar el nombre sencer de la mesura, hem d'observar si el zero del ndnius coincideix amb alguna divisié de la regla fixa. Si és aixi, la mesura serd exacta, per exemple, 4,00 mm (Figura 3.17.) {acetates remit IT 2esasmete 7-18 n lo yi En el cas de no coincidir (Figura 3.18.), prendrem com a nombre sencer el trag de la regla situac a lesquerra del zero del ndnius, per exemple, 4 mm. B= Figura 3.17, Mesure en centésimes, Per trobar la mesura restant, observarem quin trag del ndnius coincideix amb la regla fixa, En el cas de 'exemple, coincideix amb el trag que hi ha entre el 5 i el 6. Per cant, com que es eracta d'un ndnius d'1/20 i cada divisié és de 0,05 mm, la mesura que marca és de 0,55 mm. B= Figura 3.18, Mesura en centésimes, Per saber la mesura resultant, simplemente caldra sumar la mesura de la pare sen- cera més la del ndnius. Per exemple, 4 mm + 0,55 mm, que donara com a resul- at 4,55 mm. Gi Ec 7 Quantes divisions tindra un calibre en el seu ndnius perqué la seva apreciacié sigui d’una cente- sima (0,01 mm)? La regla del calibre esta en mil-limetres; per tant, la divisié menor de la regla és mm. Solucié: menor divisié dela regla__ ‘nombre de divisions del ndnius 100 divisions ” a 0,01da sempre se smplifiquen per facta a suma de fraccions Ala Fgura 3.19. estan simp fades: Mesura amb el calibre en polzades ‘Com que encara s‘utilitza la polzada en certes mesures, com exemple, en manegue- tes de rosca de gas, cargols de rosca Whitworth, etc., molts calibres inclouen una regla i un ndnius en polzades que permeten realitzar la mesura en aquesta unitac. En la regla fixa, cada polzada esta dividida en 16 fraccions de polzada (1/16", 2/16", 3/16” fins a 16/16") el ndnius esta dividit en 8 parts 0 fraccions i el valor de cada fraccié és 4°1/128", que és l'apreciacié del calibre. sie | 76 | 0 1% ee ee Figura 3.19, Mesura amb el calibre en polzades. En realitzar la mesura en polzades amb el calibre, es poden presentar diversos casos: * Que el zero del ndnius coincideixi amb una divisié de la regla fixa, amb la qual cosa la mesura sera exacta en polzades. * Que el zero del ndnius coincideixi amb una fraccié de la regla fixa, cas en que caldrA sumar aquesta fraccié a la part sencera. * Que el zero del ndnius no coincideixi amb cap divisié de la regla fixa, ni amb tun nombre sencer ni amb una fracci6. En aquest cas, haura de coincidir una divisi6 del ndnius que determina la fraccié de polzada que shaura de sumar a Ja mesura. Mesura exacta en polzades El zero del ndnius coincidira exactament amb una divisié de la regla fixa. Per comprovar-ho, observarem que I'Gltima divisié del ndnius també coincideix amb un altre trac de la regla. Per exemple, dues polzades (2”) (Figura 3.20.). TTT TTT Figura 320. Mesura exacta en polzades. Mesura en fraccions de polzades exacta En aquest cas, el zero del ndnius coincideix exactament amb una fraccié de pol- vada de la regla fixa (Figura 3.21.). Per calcular el resultat de la mesura buscada, primer hem de determinar la mesura en polzades. Per aixd, prendrem com a nom- Bre sencer el que estigui a l'esquerra del zero del ndnius. Per exemple, si es ¢ro- ba entre 2” i 3”, prendrem com a mesura 2”, i a aquesta mesura li sumarem la fraccié de polzada del ndnius. La mesura total sera: 2 + 3/8” Figura 3.21. Mesura: Si no coit coincidit Figura 323, Per trob del zero da quee ra, lisw simplifi La mest Tipus ¢ En V'act i precis) tura de especifi cia cent comaf 1,50".diversos casos f, amb a qual cas en que la fixa, ni amb coincidir una ari de sumar a la fixa. Per incideix amb 20). cci6 de pol- ura buscada, ‘com a nom- ple, si es tro- i sumarem la Figura 3.21. Mesura en fraccions de polzada exact. Mesura en fraccions de polzada Sino coincideix cap divisié de la regla fixa amb el zero del ndnius, un crag d'aquest coincidir’ amb un altre de la regla fixa (Figura 3.22.). Figura 3.22. Mesura en fraccions de polzada, Per trobar la mesura, prendrem com a niimero sencer el que estigui a l'esquerra del zero del ndnius, per exemple, 1”. A aquest li sumarem la fraccié simplifica- da que ens indiqui el zero del nonius, per exemple, 3/16” i, per finalitzar la mesu- ra, li sumarem la fraccié del ndnius que ens coincideixi amb un crag de la regla simplificada, 4/128" 0 1/32” La mesura total sera 1" + 3/16” + 1/32", que seri igual a 1” + 7/32". Tipus de calibres En l'actualitat, existeix una gran varietat de calibres en funcié de la seva utilicat i precisi6. Els més exactes s6n els digitals (Figura 3.23.), perqu® faciliten la lec~ tura de petites mesures. A més dels convencionals, hi ha, entre altres, els calibres especifics de les algades, els calibres de profundicats, etc. El calibre digital apre- cia centésimes de mil-Iimetre (0,01 mm), mentre que en polzades no apareixen com a fraccions, siné com a nombres decimals; aixi no apareixera 1" 1/2, siné 1,50", Cada dvs del nis tun veloc o'1/128"Oe Ge | | Calcula l'apreciacié d’un ndnius d'un calibre en polzades dividit en 16 divisions. Solucié: menor divisié de la regla I 1 nombre de divisions del ndnius 16-256” Apreciacié = 7 Quina mesura indicara un calibre en qué el seu ndnius coincideixi amb la Figura 3.24.? . fi parent a '| ch ul Prt ITTTIT 1 2 Figura 3.24, Solucié: 105, (Bie NGOS neyo Slee FeRAM Nes 1033 Mesuras "+ e+ Sp We pe Gals Ba Bale BF oN ee | I \ 2. Analitza i anota les segiients mesures realitzades amb el calibre. 1 2 4 4 EL mice mesures sod’ Aquest una fen Yavang, 50 part valor di AprecisES 24.2 El micrdmetre és un instrument de mesura directa que permet realitzat mesures de fins a un mil-Lésima de mil-limetre (0,001 mm). Els més usats s6n d’una centésima d'apreciacié (0,01 mm). Aquest instrument esta basat en el principi d’avangada d'un cargol sobre una femella fixa. Si el pas de la rosca és de 0,5 mm, aquest consistiri en Vavancada del cargol per cada volta i, si dividim una volta del cargol en 50 parts, tindrem 100 divisions per avancar un mil-limerce. Per tant, el valor de cada divisié seri de 0,01 mm. Apretineié = faa 50 divisions - 2 volees Figura 3.26. Pas d'un cargol El micrdmetre és un aparell de mesura directa menys polivalent que el calibre. Hi ha diferents tipus de micrometres en funcié de la mesura que s'hagi de rea- liczar: d'exteriors, inceriors i profundirats. Amb un micrdmecre d'exteriors, només es pot mesurar la dimensié exterior una peca i no, per exemple, la profunditat d’'una broca cega. La forma de llegir les mesures en qualsevol micrometre és la mateixa. La veurem en micrometres d'exteriors perqu’ s6n els més utilitzats. El micrdmetre dexteriors esti format per un cilindre fix graduac en mil-limetres, sobre cl qual es desplaca un cilindre exterior anomenat tambor o limbe circular. Un cos en forma d’U serveix de suport al tambor giratori que incorpora als extrems dues super- ficies de contacte, una de fixa i una alera de mobil (fuser), que permecen la mesura, La mesura es realitza col-locant la peca que calgui mesurar encre les superficies de contacte i girant el tambor cargol micrométric mitjancant el cadell. El cadell 6 un embragatge que assegura una pressié adequada sobre la pega evitant que es colli el cargol i que es falsegi la mesura (Figura 3.27.). Contacte mobil ‘o«fuset» —_Cilindre_ Tambor 0 limbe Cadell Contacte fix: Graduacions = Figura 3.25, Micrometres £1 pas d'un cargo és igual ala dstnciaten mime tres que avanca giant 360"| (Figura 3.26), Figura 3.28, Micromevre dinteriors. Figura 329, Micrdmetre de profun diate 45Recorda nis del microme- tte és el tambor gator que rnormalment té 50 divisions; com que necesita fer votes de tambor per desplagar un mitlimetre el palpador, el nbn tint 100 divsons Recorda Ebmicrdmetres dete- iors mesuren en trams de 25 mm. Per exemple: © De0a25 mm, + De 25a 50mm, * e50a75 mm, + de 75a 100mm 46 Mesura amb el micrometre Calibracié de l'aparell Per realitzar una correcta mesura, en primer loc haurem de verificar que, estant el micrdmetre totalment rancat, el nombre zero marcat en el tambor coincideix exactament amb la linia de referencia de linici de la graduacié del cilindre. Si aixd no 65 aixf, sshaurd d’ajustar mitjancant leina de regulacié clau de mig punt. En els micrometres de 25 a 50, 50 a 75 i 75 a 100 sera necessari, per realiczar Vajust, utilitzar una barra calibrada amb la separacié de 25, 50 i 75 mm, res- pectivament, que indicari la mesura minima. Coblocacié de la pega La pega de mesurar s'haura de col-locar entre les dues superficies de contacte, ajus- cant-la a cravés del cadell sense exercir una excessiva pressié que pugui donar una mesura errdnia 0 deteriorar l'aparell o la peca. Per evitar que es pugui moure el tambor en la lectura de la mesura, el micrdmetre disposa d'un fre de seguretat Lectura de la mesura Al cilindre ens trobem dues escales separades per una ratlla, una escala a la pare superior amb els mil-Limetres sencers i a la part inferior una altra escala també en mil-limetres, perd desfasada de la superior mig mil-limetre, que marca la mei- tat entre dos mil-limetres de lescala superior, Per exemple, 3,5; 4,55 5,5, etc. (Figura 3.30.) Figura 3.30. Quan el zero de lescala del tambor coincideix amb la ratlla del cilindre, l'extrem del tambor coincidira també amb una divisié del cilindre. Aixd indicard la mesu- ra exacta, ja sigui d'un mil-limetre sencer, per exemple, 5,00 mm (Figura 3.31.) o mig mil-limetre, per exemple, 5,50 mm (Figura 3.32.). Si es gira el tambor una volta sencera, com que el pas és de 0,5 mil-Limetres, I'extrem del tambor coinci- did amb la divisié segiient. cas ee Figura 3.31 Figura 3.32. En el cas, caldra det En prime Ha que et si6 que ee rior; peré + 0,49 = Figure 3:33 En deter cilindre mateix, ¢ estimacic de manetque, estant Ir coincideix A cilindre. Si de mig punt. , per realitzar i75 mm, res- contacte,ajus- ui donar una gui moure el de seguretat scala a la part escala també marca la mei- 4,5; 5,5, ete. jcari la mesu- (Figura 3.31.) el tambor una bor coinci- fe Vextrem bes En el cas que el zero no coincideixi i ho faci qualsevol altra divisié del cambor, caldra determinar la mesura de Ia manera segiient: En primer Lloc, prendrem la mesura del cilindre observant quina és I'iltima rat- Ila que ens deixa veure el cambor. Si la veiem per la part superior, estari en mil-limetres sencers, per exemple 4 mm, i si és per la inferior, caldra sumar a la mesura del mil-limetre superior, mig mil-Limetre (0,50 mm), per exemple, 4 + 0,50. Un cop acabada la mesura del cilindre, hi afegirem la mesura del tambor. Com que l'avancada del cambor és de mig mil-limetre, i aquest té 50 divisions, cada una tind el valor de 0,01 mm. Per tant, caldra determinar quina és la divi- si6 que coincideix amb la linia divisbria del cilindre i sumar-la a la mesura ante- rior; per exemple, la divisié 49 indica 0,49 mm. La lectura total sera de 4 + 0,50 + 0,49 = 4,99 mm (Figura 3.33.). Figura 3.33 En determinades mesures (Figura 3.34.) pot océrrer que la linia divisoria del cilindre no coincideixi exactament amb cap mesura del tambor o, el que és el ateix, que es quedi entre dues divisions. Per tant, a la mesura se li assignara per estimacié mitja centésima (0,005 mm), Per exemple 2 + 0,50 + 0,15 + + 0,005, de manera que, per estimacié, la mesura total sera 2,655 mm. Figura 3.34, “@Pere seed 8 il a [BB- Calcula les segiients mesures realitzades amb el micrometre 2.5. Transportador d’angles El cransportador d’angles és un instrument de mesura directa (Figura 3.35.) Recorda S'usa per mesurar l'angle que formen dues arestes 0 plans de qualsevol peca o con- june mecanic. Angles conjugats Sén es quesumstsformenun] La majoria dels eransportadors tenen Iescala de mesura expressada en graus sexa- angie pla (180°) gesimals. La suma de dos angles com: plementars de 9 Figura 3.35. Transportador a'angles. 48 Esta forma cercle. El 2.6. Gon El gonidm plet amb t angles es ciacié depi Figura 3.36. El gonidn _graduat p Hi ha gor dinamom| figura 3.35.) pega 0 con- gras sexa- Esta format per un semicercle i una regla que té l'eix de gir al centre del semi- cercle, El semicercle esta escalat en graus: de 0° a 180, 0 de 180° a 0°. NO ae |i Id \ F Calcula langle conjugat de 60°, 30°, 45°, 118° i 100°. * 120° Se EN 00% ¢ [eon |e] 180° elena [oe : oO = [180° + [| _ 30° =| 180° El gonidmetre (Figura 3.36.) és un mesurador d’angles format per un cercle com- plet amb una escala de 0 a 360° i una base plana que serveix de referencia. Els angles es mesuren amb la regla que gira al cencre del cercle graduat. La seva apre- ciacié depen del nombre de divisions que tingui el seu ndnius. Apreciacié ~ menor divisié dela regla__ nombre de divisions del ndnius Figura 3.36. Goniémetre El gonidmetre es diferencia del transportador en qué substitueix el semicercle graduat per un cercle complet de 360°. Hi ha gonidmerres per collar els cargols de la culata en graus mirjangant la clau dinamométrica (Figura 3.47.). CONJUGAT ANGLE PLA Una circumteréncia mesure 360° sexagesimals, ‘que equivalen a 400 graus centesmals sy