Antropologia Ecològica

Oriol Beltran

RELACIONS HUMANO-ANIMALS

Maria Rodríguez Bausells

Índex

·Introducció 2
·Relacions entre humans i animals 2
·Les visions ontològiques 4
·El naturalisme hegemònic 5
·Antropocè 8
·Conclusions 11

1
INTRODUCCIÓ

El debat entorn a les relacions entre humans i animales s’ha estat posant en dubte
sobretot en els últims anys. En aquest treball aprofundirem en relació a com s’ha
produït aquest canvi, que implica, i cap a on estan guiant el sorgiment dels nous
debats en relació a aquesta qüestió.

Amb això en ment, tocarem temes sobre l’actual relació que hi ha entre persones i
animals i com la relació que hi ha a Occident és una hegemonia que s'intenta
implantar a altres zones tot i que segons el país en que hi resideixis, hi han diferents
relacions amb els animals el qual afecta a la percepció que tenim d’ells. Aquest
concepte es diu “naturalisme”, una de les 4 ontologies que ens parla Descola. A més
de tocar les possibles conflictes que es poden produir degut a les diferents formes
de veure i relacionar-se amb la fauna.

Es tocaran qüestions en torn a que impliquen i afecten les relacions entre humans i
animals. Traient el tema del “Antropocè”, que és, que implica, i quines
conseqüències pot implicar si continuem seguint el mateix camí.

I per últim, es parlarà d’altres vies que hagin aparegut en els últims anys per
solucionar els problemes actuals que afecten a la societat i als animals. A més de
l’esforç per part dels antropòlegs per exposar i entre altres formes de visió i relació
amb el món no-humà.

En definitiva, aquest treball tracta sobre com es troben actualment els dos mons que
els humans diferenciem, les conseqüències d’aquest tipus de comportament i quines
altres opcions tenim abans no sigui massa tard.

RELACIONS ENTRE HUMANS I ANIMALS

Com he mencionat prèviament, segons la situació geogràfica on et trobis a més del

context cultural i social, veuras les relacions entre humans i animals des d’una
perspectiva o un altre. Això demostra que aquestes relacions són dinàmiques (ja
que es troben en un canvi constant) i són una construcció social, per tant tampoc és
universal. De manera que per exemple en America del Nord es considera anormal
menjar carn de cavall o de gos, ja que els consideren animals propers per ser
mascotes; mentre que a Xina la dieta no és la mateixa.

2
De manera que aquestes diferències implican una jerarquització dins els grups
animals. Cruzada i Marvin parlen d'aquestes diferències distingint entre 3 classes:
mascota, pària i aliment. Per contextualitzar, explicaré breument les diferències
entre aquestes. Pària serien aquells dels que no ens alimentem ni dels que tenim
cura, i que a més intentem acabar amb ells i treurel’s de dins del nostre entorn (com
ara les paneroles o les aranyes), creant inclós mètodes per acabar amb aquestes,
com per exemple els insecticides. Els aliments, serien dels que ens basem la nostra
dieta alimentària, som ara els porcs o les gallines (des d’un punt de vista occidental).
I per últim les mascotes, serien les que tenen un paper dins la societat com a
subjectes que es vinculen amb les persones, obtenint els seus noms propis, podent
conversar amb ells, etc.

Però quina explicació hi ha darrere d’aquestes 3 classes? Per què justament 3 i no 4

o 5? Bé doncs, Marvin Harris parla sobre com aquestes classificacions es troben
subjectades a qüestions sobre el sistema global d’alimentació i altres béns, dins la
cultura. Un exemple que ens posa és com a Occident no mengem gossos, no
perquè èticament sigui negatiu, sinó perquè tenim al nostre avast altres fonts per
alimentar-nos, a més que els gossos tenen altres utilitats que ens serveixen. Mentre
que per altre banda, a Xina, es troben amb falta de carn, impusant-los a optar per un
règim més vegetarià.

Per tant, seguint aquesta idea, el fet que classifiquem un animal depèn de la seva
utilitat, i és més, això no el salva de ser menjat, ja que per exemple en algunes
cultures, es tracta els animals amb cert amor fins que son sacrificats. I tampoc cal
anar-se’n molt lluny, ja que en l’època dels meus avis quan eren joves segurament
segueixin aquesta mateixa pauta.

No obstant, per als animals que no aconsegueixen ser sacrificats (com per exemple
els gossos dins a Occident) aquests son utilitzats per altres raons com per exemple
el sentiment de companyia que dona, ja que Harris afirma que segons la raça de
gos que tinguis demostra un estatus o un altre. O també en l’actualitat les persones
en trobem aïllades les unes de les altres, per tant, tindre un animal de companyia
ajuda a fer desaparèixer aquest sentiment de soledat. Un exemple d’utilitat que es
pot veure és el cas dels rucs-taxi, els quals son utilitzats per transportar gent com si
fossin un transport.

Però retornant a la idea d’animals de companyia, aquesta em porta a pensar en el

concepte “afecte” que planteja Jacob i Fonck al 2018, el qual l'afecte és el que fa
que els humans es relacionin amb altres espècies, que porta a poder comprendre

3
les relacions entre espècies, en aquest cas amb els gossos. Un exemple que podem
veure d’això és situat en Amèrica del Nord,que en una època de crisi es va plantejar
canviar la dieta d'alimentació degut a la falta d’aliments, de manera que l’objectiu era
que la gent comprés òrgans tipus cor o fetge d'animals que nodreixen igual. Però la
població al saber que era carn de cavall va tindre una reacció negativa. Per tant, una
idea equivocada que es té en relació a això, és que no ens mengem a les mascotes
perquè tenim un sentiment d’afecte entorn aquestes, sinó per com he dit
anteriorment, per la seva utilitat.

LES VISIONS ONTOLÒGIQUES

Per tant, com s’ha pogut veure en l’apartat anterior i es planteja en la introducció, les
relacions humano-animals es troben subjectes a criteris arbitraris humans. I al ser
dinàmiques, aquests criteris poden canviar, com està passant amb el naturalisme
hegemònic, el qual fins fa pocs anys no es qüestionaria, però que en l’actualitat
altres formes de pensament diferents al naturalisme van guanyant poder. Per poder
arribar fins aquí s’ha hagut de posar en dubte i reconstruir la ontologia hegemònica,
el naturalisme.

Però quines son les altres ontologies que hi han? Quines diferències impliquen
seguir una o un altre? Bé, doncs com diu Descola, hi han 4 ontologies: el totemisme,
l’analogisme, l’animisme, i el naturalisme. A continuació faré una ràpida explicació
del que implica cadascun.
El totemisme és la creença que hi ha un vincle entre la natura i l'individu. És a dir, ja
siguin clans o grups culturals, entre d'altres, es relacionen a algun objecte natural.
Basant-se en una lògica que classifica segons les diferències entre les espècies
animals o vegetals. A més que les plantes i els animals obtenen atributs
antropomòrfics i característiques socials, ja sigui per exemple un estatus o formar
part dins les lleis de la societat.

Per altre banda, l’analogisme una de les seves idees principals és que la propietat o
modificació que hi ha en les entitats del món creen una influència en el destí dels
homes, o al menys, s'influeixen pel comportament de les persones. Aquesta
ideologia es caracteritza per veure el món format per singularitats diferents entre
elles, i com això fa que sigui difícil de poder comprendre-les, es creen correlacions
entre les singularitats a través de l’analogia.Un exemple podria ser el «nagualismo»,
una creença a Amèrica Central que diu que cada persona té un doble animal amb el
qual mai es troba, però que si l'animal és ferit, la persona també ho sent.

4
L’animisme implica que a l'igual que en el totemisme, un vincle de simpatia mística
uneix els animistes amb els éssers animals amb els quals s'identifiquen, però a
diferència d’aquest, l’animisme promou el veganisme, abstenint-se de qualsevol
consum animal s’identifiqui l’ésser humà o menys amb aquest.
I per últim, el naturalisme, el qual és la construcció de representacions del seu
entorn físic i social, que es creen a causa de patrons significatius i diagrames
cognitius. Aquesta visió ontològica crea una dicotomia que separar l’home i la natura
on la natura s'acaba veien com una realitat autònoma a l'ésser humà, el qual
adquireix un lloc independent en el cosmos degut a la seva visió de la natura com
algo aliè a ell mateix, provocan així reaccions negatives per part de les crítiques: la
natura s'acaba veient-se com una realitat única autònoma en relaciò a l'ésser humà,
el qual, conseqüentment al seu poder de control i "possessió" desproporcionat sobre
la mateixa.
Per tant, es pot veure que la principal diferència que hi ha entre el naturalisme i les
altres és que el naturalisme mostra una clara divisió entre el que seria natura i
cultura, és a dir, humans i fauna i flora.

Presentat i explicat cadascuna de les quatre ontologies actuals que ens parla
Descola, podem veure que en el nostre dia a dia hi ha una clara representació
sobretot del naturalisme dins la societat occidental. Destacada per, com he
mencionat abans, d’una clara separació entre el món humà i el no humà, creant
jerarquització entre aquests, alhora afectant la forma de viure de cadascun.
A continuació entraré en més detall sobre el paper del naturalisme dins la societat
occidental i de quina forma influeix en les nostre reaccions i accions en qüestions
relacionades amb animals.

EL PODER DEL NATURALISME

De manera que em porta a pensar en com influencia i intervé el naturalisme (y la

seva dualitat) dins de les relacions que es produeixen en les societats. Podriem
parlar del naturalisme com una imposició? Com un poder hegemònic que es troba a
la punta de la piràmide? Que pot passar quan aquesta visió xoca amb altres formes
de veure el món?
En aquest apartat posaré varis exemples que hi han en les lectures sobre casos
amb conflictes degut a les diferents formes de pensament.

5
Un dels casos serien els “burros-taxi”, he parlat abans, una pràctica a Mijas. En
aquest cas el xoc es va desencadenar a partir d’un accident on a finals de l'any 2015
on un dels rucs-taxi cau a terra al costat de la parada principal del servei. Provocant
que diverses persones es donessin pressa a aixecar-lo, encara que l'animal no volia
fer-ho, un dels traginers perd els nervis i dóna un cop de peu al musell de l'animal, a
més cal dir que diversos turistes es trobaven presents i van prendre fotos de
l'incident en el moment. Encara que no va tenir conseqüències greus, aquesta acció
va portar a una reacció a la xarxa i els mitjans de comunicació, escandalitzant als
que ho veien. En aquest cas, es pot veure la crítica per part dels animalistes radicals
que titllen aquesta forma de viure com maltracte animal. Mentre que per altre part
els locals critiquen que aquests simplifiquen el concepte “maltracte”.
Durant aquest cas es poden veure altres xocs en relació a qüestions sobre els
burros, com per exemple la castració o la transformació de la ciutat per fer-la més
amigable per als rucs.

Un altre exemple seria el Santuari El Cañi, el cual tenia com a propòsit restablir el
que els ambientalistes anomenaven els "cicles naturals de la reforestació de bosc",
que bàsicament era protegir i ajudar amb el creixement d'espècies natives d’allà. A
més que degut a tancar la zona, impedeix que les vaques, les quals diariament
anaven a pastorejar allà, es veuen afectades. Però no només elles, sinó també els
passejos que es veuen obligats a buscar altres camins o regions per alimentar a la
vaca ja que aquesta és la seva principal font econòmica. Amb aquest projecte es
poden veure diferents perspectives humanes: les pageses i les ambientalistes, totes
dues en tensió degut al xoc de les seves idees a l’hora d’utilitzar els recursos de la
zona protegida.
Per solucionar això Carpinetti proposa que: “En este sentido, si se pretende
conservar en el largo plazo la riquísima diversidad biológica de la Bahía
Samborombón, los responsables del manejo de las áreas protegidas de la Bahía,
deberían tratar de encontrar nuevas formas de resolver los conflictos entre
diferentes usos de los recursos que son importantes a efectos de la conservación, o
entre intereses distintos con objetivos diferentes.” (Carpinetti, 2014: 137). Mostrant
Carpinetti que els mètodes de conservació haurien de canviar per evitar d’aquesta
manera els possibles conflictes que es poden crear.
A més, aquest cas m’ha recordat al que Low descriu com "place attachment", definit
com relacions simbòliques i afectives que humans generen amb un lloc, ja que els
pagesos diariament anaven a pastorejar en aquella zona creant un vincle no només
entre vaques i bosc, sinó també entre els passejos i el bosc. Ja que aquest és
consideraba un lloc conegut on passar l’estona.

6
També amb l’experiència de Descola amb els Achuar. Una tribu d'Amèrica del Sud
segons la qual, tots els éssers de la naturalesa tenen alguna característica humana,
fent que les lleis dels animals siguin pràcticament iguals que les de la societat
humana. Aquestes es regeixen en la seva ideologia de que els homes, animals i un
gran nombre de plantes, tenen ànima i una vida autònoma. Per als Achuar,
existeixen dos nivells de realitat amb diferents formes d'expressió, com per exemple,
durant els somnis es poden comunicar amb els animals, però un cop desperts
aquest llenguatge es torna incomprensible. A més que la seva manera de
entendre'ls és a través de les seves costums, sorolls que fan o hàbitat. Comportant
a que en comptes de nombrar als animals per un nom, se'ls distingeixen pel seu
comportament, o per l'onomatopeia que fan. Fins i tot hi ha vegades que els Achuar
distingeixen espècies que per als zoòlegs són només una sola.
Per aquesta tribu, la relacions que hi ha entre els homes, plantes i animals són
intrincats, ja que les formes de comunicació són diferents entre si.

Un altre cas on es pot veure aquest intent de conservació de la natura, sería amb la
Bahía Samborombón, una zona d’Argentina, la qual durant els anys 90 un grup
d’ambientalistes volien conservar la regió, en part guiant-se per el paternalisme de
protegir espècies en perill d’extinció però que alhora afectaven també a la extinció
del cérvol; en part en busca d’una visió romàntica d’una natura salvatge i sense
influència humana. Degut a aquest projecte, la població rural va quedar exclosa ja
que tenien una relació estreta amb el medi que els envoltaba, i amb les limitacions
d’espais i de recursos no els van tindre en compte.
Per sort i amb el temps els conservacionistes es van adonar que les iniciatives
d'àrees protegides no es poden mantenir a llarg termini quan hi ha comunitats que
mostren una actitud hostil cap a aquestes. Per no dir les polítiques de maneig de
l'Estat que estimulen aquestes conductes d'hostilitat al prohibir la caça sense posar
mides que ajudin als dos bàndols. Per tant i com a conclusió en aquest cas, cal
entendre que els plans per protegir espècies i hàbitats amenaçats han de tenir en
compte no només el medi ambient, sinó també la dimensió social i les comunitats
locals.

I per últim, l'incident que va ocórrer a San Clemente del Tuyú, un poblat ubicat a la
província de Buenos Aires, Argentina. Una confrontació entre uns biòlegs que volien
fer un assaig i els pescadors de la zona. No obstant, aquests últims criticaven els
biòlegs ja que degut a ells la pesca d’algunes espècies es va restringir, afectant
d’aquesta manera la seva font d’ingrés. Amb aquest cas es pot veure el xoc
d'ideologies entre el biòlegs, que tenien una idea de que si hi havia una relació
d’afecte cap a l’animal no s’havia de matar; i els pescadors, que degut a l'assaig
amb espinel no només fa afectar-los econòmicament, sino que va traslladar

7
l'agressió cap a ells mateixos. Per tant, en aquest exemple es pot veure com
s’intentava imposar una mena de paternalisme o romanticisme cap als animals
marins en busca de protegir-los i cuidar-los com si fossin nens petits indefensos,
sinó que a més, mostra el orientalisme, una de les visons ontològiques que he
mencionat prèviament, i que relacionant-ho amb els pescadors i biòlegs, es pot
veure la sistematització i explotació del medi ambient en relació amb imperialisme
occidental.Un exemple d’això es pot veure també amb els pescadors artesanals
d’Argentina, els quals es podrien dir que segueixen un "orientalisme a petita escala"
(Carman, 2016), que a diferència de l'explotació intensiva de la flota industrial,
utilitzen mètodes de pesca que a comparació dels primers, provoquen un dany
mínim. Encara que tinguin les seves diferències, tant el paradigma orientalista com
el paternalista tenen la visió que els humans són els amos de la natura, alhora que
continuen amb la idea de la dicotomia natura-societat.

Davant d’aquesta problemàtica, a més d’enfrontar-se amb ONGs i organismes de

l’Estat, els pescadors van haver d’adaptar-se a la situació amb diferents postures
estratègiques. Com per exemple una d’aquestes seria cooperar amb els biòlegs, ja
que com a conseqüència obtindrien la possibilitat d’influir i controlar els informes que
aquests redactaven en relació a la seva pesca.

Per tant, amb aquests exemples vull demostrar com les diferents formes de veure i
relacionar-se amb el món, amb el planeta i els seus éssers vius, cambia la teva
forma de viure i relacionar-te amb els altres (com en el cas dels pescadors i els
biòlegs). I no només amb els animals, sino que ha arribat al punt de que els humans
podem i fem decisions que cambien l’evolució del Planeta Terra. A que hem
refereixo amb això? Doncs a l’antropocè, un concepte que s’ha tornat realitat i que
explicaré en el següent apartat.

ANTROPOCÈ

Per últim, vull parlar sobre l’Antropocè, no només per entendre el context en que ens
trobem a nivell global, sinó també com la conseqüència de les pràctiques que han
comportat aquesta dicotomia entre natura i home que promou el naturalisme.

Abans de res vull explicar que és l’antropocè. Aquest és una nova època geològica,
provocada per les accions dels humans, canviant així l’estat en què es troba la Terra
i la seva possible evolució, també conegut com canvi climàtic. El qual gira sobre tres
dimensions: observar les accions de la humana com a possible font d'aquesta nova

8
època geològica; veure els efectes que poden arribar a l'ecosistema; els canvis que
aquests provoquen a la Terra. Una de les conseqüències és l’impacte industrial el
qual augmenta la inestabilitat de les condicions climàtiques, creant fenòmens
naturals peligrosos com per exemple tempestes, sequeres, inundacions o fins i tot
moviments sísmics. I si a més afegim que la raça humana està augmentant cada
cop més, aquests efectes també augmenten.
Amb aquesta problemàtica plantejada, els efectes que afecten a les relacions entre
humans i animals son varis, pero Cassidy ens ajuda a poder evaluar-los seguint dos
camins: 1) Investigacions que es centren en els efectes climàtics i les seves
conseqüències en les relacions entre espècies dins del nostre actual context de
vulnerabilitat, i sobretot en la gestió i organització social de les mateixes; i 2)
explorar el canvi climàtic com un procés generat per relacions històriques mundials
amb conseqüències desiguals en diferents regions de la planeta, sobretot les que
tenen una visió animista sobre les relacions ecològiques.

De manera que amb aquesta situació ambiental que ens trobem, una preocupació ja
no només per als acadèmics, sinó també per part de la població, és la pèrdua i
extinció de les espècies. Al trobar-nos en un medi ambient "multiespecífico", és a dir,
conformat per diferents relacions entre les espècies que s'ajunten entre si amb
trobades en diferents llocs. Existeix la possibilitat de que la caça d'una espècie pugui
tenir conseqüències amb una altra, com ara un exemple que he mencionat
prèviament, com la caça de porcs salvatges, que a causa de l'increment de porcs
"cimarrones" afecta la supervivència del cérvol, per tant es pren la decisió de
caçar-los per així obtenir la recuperació dels cérvols a la Badia Samborombón. A
més, aquesta espècie afecta altres característiques de conservació de l'àrea i
produeix un impacte sobre la biota nativa.

Llavors davant aquesta crisis que afecta el nostre planeta es planteja canviar-se els
principals processos ecològics, perquè així tant els humans com les altres espècies
no desapareguin ni s'extingeixin. No obstant això, el problema és que l'ésser humà
malgrat ser el principal agent de tot això, es troba totalment descentrat per la manca
de consciència de tot allò que està causant. Amb aquest fet, hi ha dues vies de
veure aquests canvis: una ampliació, vista com una oportunitat per a l'expansió del
capitalisme i l'avenç tecnològic; i l'altre, que és una ruptura que replanteja i impulsa
altres construccions sociopolítiques totalment diferents. Però cal tenir en compte que
la tecnologia és determinant per a les persones, ja que aquest cada cop més es
troba més depenent del seu ús.

Una altre opció que es planteja és el denominat “descentrament”, el qual és una

idea que es basa en el fet que la realitat pugui ser pensada de forma menys

9
antropocèntrica, és a dir, on l'ésser humà no es trobi al centre de l'univers.
Basant-se en el debat de si l'espècie humana realment té una singularitat i
superioritat sobre els altres o no. Una ideologia que tot i que no pot fer front al
naturalisme hegemònic, si que poc a poc comença a fer-se un espai dins d'algunes
societats minoritàries.
Un exemple seria la ideologia que es segueix a America Llatina amb la Constitució
de l'Equador (2008), on la Pachamama (és a dir la Terra) es veu tractada com a
subjecte de drets pels seus valors independents dels interessos dels humans.
Mostrant una evolució que afecta a la legislació sobre la conservació de la natura.
No obstant aquesta nova llei no és únicament un simple avanç legal, també implica
un canvi del nostre ethos occidental, és a dir, la nostre forma de viure. Encara que
tinguin les seves diferències (fent que una sigui una ètica extensionista
antropocèntrica, i l'altra una ètica biocèntrica), en realitat, tots dos ambientalismes
s'estableixen com a noves moralitats. Al establir els drets per la Pachamama fa que
es pugui parlar en nom seu, de manera que es pot fins i tot implementar restriccions
en els usos dels territoris o prohibir-se, per exemple, pràctiques de caça i pesca que
siguin la base de supervivència d'alguns sectors subalterns.

Però perquè altres perspectives tinguin més cabuda dins la nostre societat,
l’antropologia hauria d’ajudar a través d’investigacions i treballs. Mirant des d’un
punt de vista més històric, el primer pas dels antropòlegs va ser establir les bases
en la dècada dels 90 observant com existien cosmologies en el món que no feien
una dicotomia entre natura i cultura, o entre humans i animals, com la que hi havia
en occident.
Cosa que ha anant desenvolupant fins a les crítiques per part dels antropòlegs en
els darrers anys. Un d'aquests serien Cruzada i Marvin (2020), que volen mostrar el
problema que es podria crear si se simplifica les formes de relació dels éssers
humans amb la naturalesa a una hegemònica. A més de preguntar-se com plantejar
i abordar les relacions entre humans i animals dins l'actual era de l'Antropocè.
Davant d'això, recolzen la visió constructivista on els dos mons s'entrellacen. Però
per aconseguir-ho afirmen que caldria deixar de veure la natura com un simple
recurs, i posar al mateix nivell tant animals com a humans.
O també Cruzada (2017), que lluita per no només a debatre sobre el gir ontològic,
sinó que també busca qüestionar al voltant dels conceptes d'Occident, naturalesa i
la relació entre aquestes dues.
També es troben Lestel i Taylor (2013), o Faier i Rofe (2014) els quals afirmen que a
través d’una producció constructivista on els mons humans i no humans s'articulen a
partir de "trobades" entre diferents espècies, poden tocar les relacions que els
éssers humans mantenen amb altres espècies no humanes dins d'un punt de vista

10
antropocè. Això, implicaría que la "naturalesa" ja no seria un simple recurs o la base
material del món humà, ajuntant els éssers humans amb altres espècies.

CONCLUSIONS

Per concloure, podem veure que la situació actual del medi ambient dins el nostre
planeta es troba en una continua decadència, arribant al punt de que les persones
siguem la causa principal d’una nove època geològica, cosa que afecta també als
demés éssers vius que hi habiten en aquest planeta.
Però per veure això no cal enfocar-se a gran escala, observant en localitats o ciutats
es pot veure que l’acció humana a envaït les altres espècies. Es pot veure amb el
Santuari El Cañi, els rucs-taxis, a Bahía Samborombón, y altres casos que no he
mencionat però que hi apareixen en les notícies.

Però com hem arribat a aquest punt? Realment no hi ha una possibilitat de resoldre
aquests problemes? Actualment una de les possibles solucions més viables és
difundir les altres formes de visió del món, més enllà de simple matèria primera.
Perquè això sigui possible, hem vist que els antropòlegs es troben en constant
investigació i anàlisis per poder comprendre i entendre aquest fenomen en que ens
trobem.

També en aquest treball s’ha pogut veure les altres ontologies que al costat del
naturalisme passen inadvertides, tals com el orientalisme, l’analogisme i el
totemisme. Cadascuna semblants per alhora amb certes característiques que les
diferenciaven entre sí. A més de la posició del naturalisme com a una força
hegemònica que actualment té un poder real e important dins la nostra societat.

11
BIBLIOGRAFIA

·ALEXIADES, M. (2018) “La Antropología Ambiental: una visión desde el

Antropoceno”, dins SANTAMARINA, B.; COCA, A.; BELTRAN, O. (coord.):
Antropología Ambiental, p. 17-70. Barcelona, Icaria.
·CARMAN, M. (2015) "El caballito de Boedo y el cartonero sin nombre: un abordaje
crítico de los derechos animales". Revista Theomai. Estudios críticos sobre
Sociedad y Desarrollo, 32: 189-209.
·CARMAN, M.; GONZÁLEZ CARMAN, V. (2016) "La fragilidad de las especies:
tensiones entre biólogos y pescadores artesanales en torno a la conservación
marina". Etnográfica, 20 (2): 411-438.
·CARPINETTI, B. (2014) "La política del 'perro del hortelano'. Caza furtiva y
especies exóticas en Bahía Samborombón". Avá. Revista de Antropología, 24:
129-139.
·CRUZADA, S.M. (2017) "Nosotros también somos indígenas: la vulnerabilidad del
naturalismo en contextos occidentales de convivencia entre especies". Etnográfica,
21(1): 49-71.
·CRUZADA, S.M.; MARVIN, G. (2020) "El estudio de las relaciones
humano-animales en la actual 'encrucijada ambiental'". Revista Andaluza de
Antropología, 18: 4- 30.
·DESCOLA, Ph. (1996) "Los seres de la naturaleza", a La selva culta. Simbolismo y
praxis en la ecología de los Achuar, p. 113-144. Quito, Abya-Yala.
·FONCK, M.; JACOB, D. (2018) "'Escuchando el llamado del bosque': explorando
las dimensiones afectivas de la conservación ambiental desde la etnografía
multiespecies. Santuario El Cañi, Chile". Revista Austral de Ciencias Sociales, 35.
·HARRIS, M. (2010) "Perros, gatos, dingos y demás mascotas", dins Bueno para
comer. Enigmas de alimentación y cultura, p. 148-168. Madrid, Alianza Editorial.
·Mluquillas. "El “rewilding”, la alternativa para recuperar la vida silvestre".
<https://www.efeverde.com/noticias/rewilding-alternativa-recuperar-vida-silvestre/>
[Consulta 12/03/2021]
·PORRAH, H. (2020) "Etnografía del conflicto sociocultural en torno a los burros-taxi
de Mijas". Revista Andaluza de Antropología, 18: 125-152.
·SAHLINS, M. (1988) "Preferencia y tabú alimentarios respecto de los animales
domésticos en los Estados Unidos", dins Cultura y razón práctica. Contra el
utilitarismo en la teoría antropológica, p. 170-178. Barcelona, Gedisa.

12