ÈTICA I SOSTENIBILITAT

EN EL DISSENY

Introducció a l’ètica
en el disseny

Joan Figueres Juncosa

Grau de Disseny i Creació Digitals
Aula 1
18/09/2021
1 Anàlisis de l’ ètica
 Quina és la relació entre l’ètica i el disseny?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

L’ètica incluida en el procés
de creació i fabricació, a on
es desenvolupa tot el treball
del disseny. Gràcies a aquest
procés on coexisteixen ètica i
disseny, es millora el benes-
tar de la societat.
El disseny instaurant-se en
les empreses a partir d’una
planificació de polítiques res-
pectuoses amb la societat.
L’ètica i el disseny es relacio-
nen i complementen per dur
a terme noves idees i valors
que, alhora, poden resoldre
les diferències entre jerar-
quies socials.
El disseny té una relació de
responsabilitat amb l’ètica. El
disseny ha d’ajudar a resoldre
problemes i evitar la destruc-
ció del planeta.

Per què és necessària l’ètica en el disseny?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

L’ètica en el disseny fa que es
plantegin maneres de millo-
rar la qualitat de vida de les
persones, les seves relacions i
situacions.
Permet dissenyar respectant
les cultures i els interessos
generals en l’actual món glo-
balitzat.
Permet tindre consciència
de l’esgotament de recursos i
utilitzar l’ètica pel desenvolu-
pament sostenible emprant
la tecnologia i la creativitat.
És necessari evitar l’absèn-
cia de responsabilitat. L’ètica
permet adoptar valors mo-
rals per ocupar-se de les con-
seqüències que pot portar el
disseny d’un producte.
 Què pot fer el dissenyador per unir ètica i disseny?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

El disseny ha de satisfer les
necessitats de la societat mit-
jançant la creació d’un objec-
te.
Per unir ètica amb disseny és
necessari utilitzat un mèto-
de preventiu i incloure l’ètica
des de l’inici del disseny del
producte.
El dissenyador pot evitar des- Prendre consciència dels va-
igualtats socials i intoleràn- lors i decisions en la creació
cia, afavorint l’intercanvi cul- d’objectes útils, valorant si el
tural. producte és responsable.

Quines són les conseqüències de no tractar les qüestions ètiques en el disseny?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

Existeix un fort capitalis-
me, el món és més artificial
i consumista. No es tenen
en compte les necessitats de
la societat, l’objecte és creat
pensant únicament en el
consumisme.
Les conseqüències passa- Augmentaria la xenofòbia i Manca de sensació de res-
rien a ser les de la revolució la desigualtat entre les perso- ponsabilitat a l’hora de crear
industrial, cicles més curts nes. productes, sense limits de
en l’elaboració del producte, conseqüències.
minvant així la seva qualitat, i
les classes estarien enfronta-
des i separades.
?

Quines són les futures responsabilitats del dissenyador/a?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

El disseny s’ha d’entendre
com una eina per crear un en-
torn sostenible. Hem de veu-
re al ciutadà com més que un
consumidor i preocupar-nos
per les seves necessitats.
Crear un model centrat en
el ciutadà, respectuós, sense
desigualtats i que afavoreixi
la sostenibilitat a fi d’obtenir
un món més just.
Aportar idees per tal de re- Fer-se responsable dels dis-
flexionar sobre la identitat senys de les seves pròpies
pròpia i cultural, amb co- creacions.
neixements d’interès general.

El dissenyador a ha de negociar globalment un nou contracte social, una nova mane-

ra de dissenyar?

Clive Dilnot Jordi Pericot Josep Mª Martí Font Vilem Flusser

S’ha de crear una política de
disseny que sigui capaç de fer
visible al ciutadà, amb les se-
ves necessitats personals, da-
vant del mercat actual.
En la negociació d’un entorn És necessari crear una políti- El dissenyador hi ha de tro-
sense desigualtats, equitatiu, ca respectuosa amb el ciuta- bar solucions pacífiques per
allunyat de l’objectiu pura- dà, el medi ambient i els in- tal de resoldre conflictes po-
ment comercial està la clau. teressos del mercat. lítics i militars.
S’han d’evitar els abusos i no
deixar-nos enlluernar pel po-
der econòmic.
Quines noves formes de dissenyar poden assegurar una estreta relació del disseny
i l’ètica?
Clive Dilnot Jordi Pericot
El disseny hauria de priorit- Les noves formes de dissen-
zar els interessos humans i el yar es basen en no fer dis-
disseny sostenible per deixar tinció entre classes socials i
enrere el sistema artificial i en dissenyar productes que
esdevenir un sistema més na- no creïn aquesta necessitat
tural. d’adquirir l’últim model en el
consumidor.
Quins problemes ha generat la revolució industrial, la indústria, la producció en
sèrie? Com ​​els podem solucionar?
Clive Dilnot Jordi Pericot
La revolució industrial va ser La industrialització ha gene-
l’inici de la ruptura amb la rat diferents classes socials
naturalesa i la falta de crítica. que han estat separades i en-
frontades entre elles.
És necessari abordar la por
al futur, la insostenibilitat La solució demana crear dis-
econòmica i el seu destructi- senys centrats en l’usuari i les
visme. seves necessitats partint des
de l’inici del disseny del pro-
ducte.
Josep Mª Martí Font
Solucionar problemes com-
plexos a partir de la capacitat
de direcció d’equips multi-
disciplinaris.
Josep Mª Martí Font
La revolució industrial ha
portat el malgast de recursos,
desequilibri ecològic i com-
portaments irracionals.
La solució seria crear una es-
tratègia de gestió dels recur-
sos tenint en compte el be-
nestar social.
Vilem Flusser
La capacitat de treball en
grup és clau per resoldre
els problemes i minimitzar
errors en el disseny.
Vilem Flusser
A causa de la industrialitza-
ció, es desconeix el causant
dels problemes pel que es
perd tota responsabilitat in-
dividual.
2 Autors escollits
 Quina és la relació
entre l’ètica i el disseny?
Xavi Calvo Josep Rom
El disseny necessita compor- Ètica i disseny tenen una es-
taments ètics per ser d’utilitat treta relació, ambdós ser-
a la societat. veixen per transmetre comu-
nicació (missatges socials i
culturals).
Què pot fer el dissenyador per
unir ètica i disseny?
Xavi Calvo Josep Rom
Ser dissenyador implica un A través d’eines d’observació
compromís ètic amb una a l’usuari i microcomunica-
sèrie de valors, compromís cions del espai urbà, crear un
que comença per un mateix. estil de vida sostenible per la
societat.
Per què és necessària
l’ètica en el disseny?
Xavi Calvo Josep Rom
És necessària perquè la so- Serveix per a formar a futurs
cietat és capaç de generar i dissenyadors perquè apren-
transmetre valors culturals i guin a generar l’espai urbà de
ètics. manera compromesa amb la
societat i la cultura.
Quines són les conseqüències de no
tractar l’ètica en el disseny?
Xavi Calvo Josep Rom
El disseny deixaria de ser crí-
tic i compromès amb l’entorn
actual, no estaria alineat amb
les estrategies per afavorir la
sostenibilitat del planeta.
 Quines són les futures responsabilitats ¿El dissenyador a ha de negociar global-
del dissenyador/a? ment un nou contracte social, una nova
manera de dissenyar?
Xavi Calvo Josep Rom Xavi Calvo Josep Rom

El compromís ètic amb una
sèrie de valors.
El dissenyador ha de reduir
la complexitat de la tecnolo-
gia i els missatges i expressar
valors de cultura per tal de
facilitar la seva inserció en
l’entorn social.
L’acord de determinades
normes reforçarà les rela-
cions amb els clients i futurs
dissenyadors.
Sí. El dissenyador ha de ser
capaç de formar en ètica del
disseny a futurs dissenyadors
compromesos amb la socie-
tat i amb l’ecologia dels pro-
ductes.

Quines noves formes de dissenyar Quins problemes ha generat la revolució

poden assegurar una estreta relació industrial, la indústria, la producció
del disseny i l’ètica? en sèrie? Com ​​els podem solucionar?
Xavi Calvo Josep Rom Xavi Calvo Josep Rom

Respectar la professió del dis-
seny. No treballar de franc.
No ser deslleial. No perpe-
tuar estereotips. Aplicar el
disseny universal, inclusiu i
accessible. Respectar el medi
ambient i l’ecosistema. Res-
pectar els drets d’autor i d’ex-
plotació i no desvaloritzar el
treball de cada un. Respectar
els drets d’autor. Transmetre
aquests valors a futurs dis-
senyadors.
Assegurar l’estreta relació El mercat s’ha tornat més
entre disseny i ètica exigeix complex, ha transformat el
crear una col·laboració per disseny en valor competitiu
donar respostes i configurar i factor clau de la producció.
un món basat en tres aspec-
tes clau: la usabilitat, l’ergo- La solució implica intentar
nomia i sostenibilitat. crear un món sostenible cen-
trat en el reciclatge, l’eficièn-
cia energètica i la responsabi-
litat social.
3 L’ètica en el disseny

Per entendre la relació entre ètica i disseny ens hem de re-
muntar a l’època del modernisme (segles XIX i principis del
XX), en era post revolució industrial. En aquesta època es va
iniciar el gran debat sobre producció artesanal vs. producció
mecanitzada, a on diferents dissenyadors de la talla de Rus-
kin (1819-1900) o William Morris (1834-1896) defenien aquesta
primera. Ruskin afirmava que el consumidor podria trobar-se
amb articles de baixa qualitat i que, a més a més, el productor
podria perdre l’autorealització a causa de la fabricació massiva
de la producció mecanitzada. Aquesta afirmació també ha si-
gut plantejada en l’actualitat per Jordi Pericot: “La societat està
dividida en classes” (Pericot, 2012). Morris per la seva banda,
es va convertir en el líder del moviment Arts & Grafts a on es
defensava tornar als gremis medievals, “la necessitat i la bellesa
podria conviure” (Pelta, 2012).
Actualment, aquestes bretxes o classes socials s’han fet més
notables a causa de la globalització. “La globalització econò-
mica no sembla dirigida a fer front als greus problemes que
afligeixen a la humanitat, com tampoc sembla disposada a ins-
taurar estratègies globals per erradicar la misèria i la injustícia
de bastes àrees del món” (Pericot, 2012). És més, sembla que
el món globalitzat ha portat grans problemes socials com ara
l’obsolescència programada, l’obsolescència percebuda, la des-
igualtat social, la contaminació de l’entorn o la pressió immi-
gratòria.
Segons Raquel Pelta, el disseny s’ha convertit en alguna cosa
més del que era anteriorment, “... l’aparició de... noves ‘filo-
sofies’ del disseny que abasta des de la preocupació pel medi
ambient fins a la inclusió de persones amb diferents caracte-
rístiques físiques i necessitats” a on “les que més protagonisme
han agafat són disseny sostenible, disseny centrat en l’usuari,
disseny universal, open design i codisseny” (Pelta, 2017).
El disseny sostenible “pretén analitzar i canviar els sistemes en
els quals produïm, utilitzem i descartem els productes” (Chick,
1995). És a dir, el disseny sostenible es basa a crear l’objecte
amb responsabilitat cap al planeta i els recursos, considerant
l’impacte global que tindria en el medi ambient.
El disseny centrat en l’usuari és una filosofia que pretén
conèixer a fons l’usuari, el seu entorn de treball i quin servei
farà del producte dissenyat. Segons Pelta, suposa un canvi de
mentalitat per part dels dissenyadors i dels usuaris. Pels dissen-
yadors, suposa estar perceptiu a les idees de disseny que poden
generar els usuaris. En canvi, pels usuaris significa deixar de
banda els perjudicis sobre que els dissenyadors només tenen
en compte qüestions merament estètiques.
Segons Pelta, el disseny universal “es tracta d’un procés de dis-
seny de productes i entorns de fàcil ús, utilitzables pel nombre
més gran de persones, abastant el tipus més gran de situacions
possibles ... sense la necessitat d’adaptar-los o redissenyar-los
d’una forma especial” (Pelta, 2017). És a dir, aquesta filosofia
té com a finalitat arribar a un gran nombre d’usuaris, es tracta
d’un disseny sense barreres pensat per tota mena de persones.
Un exemple de disseny universal seria un terra antilliscant i
sense escales amb espais amplis i de fàcil accés a una cadira de
rodes.
El moviment Open Design neix als anys 2000 a través de
l’Open Design Foundation i la seva finalitat és la d’incloure
idees sobre el codi obert i el programari lliure al camp del dis-
seny. Aquesta filosofia se centra a crear un espai col·laboratiu
en el qual els dissenyadors comparteixen de manera pública, a
través d’internet, els seus dissenys. Segons els seus impulsors,
les seves claus girarien entorn de tres eixos: compartir, dissen-
yar i innovar.
Finalment tenim el codisseny, que no és altre que l’aplicació
de la creativitat col·lectiva (de dissenyadors o altres professio-
nals) al procés de disseny. És a dir, en el codisseny es veuen im-
plicats també els usuaris en tot el procés creatiu del producte.
D’aquesta manera s’aconsegueix un millor resultat en el procés
de disseny.

En resum, podem dir que disseny i ètica han anat lligats de la

mà ja des d’abans del segle XX. Aquests han anat evolucionant
i adaptant-se al desenvolupament de la societat a on, en l’ac-
tualitat, estan més enfocats a la sostenibilitat del planeta, els
recursos i a l’usuari.

Tal i com afirma Martí Font, la revolució industrial ha por-

tat el malgast de recursos, desequilibri ecològic i comporta-
ments irracionals. En l’actualitat, això ho podem veure em
l’anomenada obsolescència percebuda, a on es crea una falsa
necessitat d’adquirir els últims productes per part de les grans
companyies (Apple, Samsung o Xiaomi en són exemples). En
paraules de Pericot, “... el disseny s’ha transformat en una es-
tratègia persuasiva que enten l’objecte com un simple impuls
per el consum programat i masificat” (Pericot, 2002).

En conclusió, podem dir que com a dissenyadors tenim una

poderosa eina al nostre abast com l’ètica, la qual ens permetrà
ser responsables, cuidar del nostre entorn i així evitar l’auto-
destrucció del planeta.
4 Bibliografia
Dilnot, C. (2009) “Ethics in Design” a Design Studies A Reader
Edited by Hazel Clark; David Brody. Berg. Oxford. New York.
ISBN 978 1 84788 237 0 (coth) ISBN 978-1-84788-236-3 [Con-
sulta: Setembre 2021] Recuperat de: https://ra.biblioteca.uoc.
edu/prestatgeries/articles/protegits/20002_20102/74992.pdf
Rom Rodríguez, J. (2016). “El reto de la responsabilidad del di-
seño.” [en línea] Volumen 4. Numero 7. Pág. 2, 13 y 17. EXPER-
TIA. Universitat Autònoma de Barcelona, Barcelona. [Con-
sulta: Setembre 2021] Recuperat de: https://revistes.uab.cat/
grafica/article/view/v4-n7-rom

Flusser, V. (2002) Filosofía del diseño. Sintesis editorial. (2002) Calvo, Xavi (n.d.). Los 10 mandamientos del diseñador gráfico.
ISBN 10: 8477389896 ISBN 13: 9788477389897 [Consulta: Se- [Consulta: Setembre 2021] Recuperat de: https://valenciaplaza.
tembre 2021] com/los-diez-mandamientos-del-disenador-etico

Mallart Lacruz, C. (2020). Ètica i disseny: una proposta per

les noves cultures del disseny emergent [en línea]. Barcelo-
na: UOC. [Consulta: Setembre 2021] Recuperat de: http://
materials.cv.uoc.edu/daisy/Materials/PID_00274586/html5/
PID_00274586.ht

Margolín, V. (2007). Design the Future and the Human Spirit.

Design issues, 2007-07-01, Vol.23 (3), p.4-15 ISSN 0747-9360.
[en línea] [Consulta: Setembre 2021] Recuperat de: https://
www.jstor.org/stable/25224114?seq=1#metadata_info_tab_
contents

Martí Font, J.M. (1986). “Disseny i ètica” [en línea]. Nº 19, p.

85-98. [Consulta: Setembre 2021]. Recuperat de: https://www.
raco.cat/index.php/Temes/article/view/29038

Pelta Resano, R. (2017). El diseño a principios del siglo XXI:

nuevas filosofías i ámbitos de actuación [en línea]. Barcelona:
UOC. Recuperat de: http://materials.cv.uoc.edu/daisy/Mate-
rials/PID_00206747/html5/PID_00206747.html
ml

Pericot, J. (2002) “El disseny i les seves futures responsabilitats”

ISSN 0213-6023, Nº. 19. Pàginas 85-98. [Consulta: Setembre
2021] Recuperat de: https://www.raco.cat/index.php/Temes/
issue/view/2463