Treball: El codi de Hammurabi

INTRODUCCIO
El codi d’Hammurabi son un conjunt de lleis basats en el la llei de Talió, a
l’actualitat aquestes lleis son considerades les bases de la jurisdicció moderna.
Aquest codi es un dels mes antics en el que fa la matèria jurídica.
Aquestes lleis van ser presentades per el rei Hammurabi de Bábil en la recta
final del seu regnat proper a l’any 1760 a.c, als pobles mesopotàmics. Son 282
lleis que van ser entregades pels deus al rei Hammurabi, aquest origen diví feia
que les lleis adquireixin un caràcter immutable. Les lleis reben el nom del seu
rei, que era el seu impulsor, a la pedra esta gravat una representació del deu
Shamash (deu del sol) amb Hammurabi.
El codi s’estructura en 3 parts: La primera es un pròleg on es fa una breu
introducció al codi i el seu origen diví amb la intervenció dels deus i interacció
amb el rei. Aquesta interacció entre deu i rei apropa la figura del rei a una
divinitat i també aporta a les lleis una concepció de inviolables. A la segona part
trobem les 282 lleis que conte el codi d’Hammurabi, part on es relaten els fets i
castics conseqüents. I per últim trobem la tercera part, un epíleg on es narren
Les lleis es vas escriure originàriament en acadi mentre que el pròleg i epíleg
estan escrits en un llenguatge mes treballat per poder enaltir als deus i al rei.
CONTEXT HISTORIC
El rei de Babilonia, Hammurabi, com a conseqüència de la situació de
inestabilitat política, va voler unificar la Mesopotàmia. Aquesta unificació es
produeix entorn a la ciutat de Babilonia, i com a conseqüència entorn el rei. El
codi d’Hammurabi neix amb dos objectius principals, la primera es enaltir al rei
amb una clara funció propagandística ja que moltes de les lleis ja eren vigents i
d’altres eren ignorades o perdonades, i donar una imatge de gran governant.
La segona causa de la creació del codi es dotar duna llei comuna a tot el
territori, tot i la existència de lleis presents al codi que porten una trajectòria
anterior a la creació del codi aporta de noves i castiga encara mes.
Tornant al context en que es troba la Mesopotàmia d’Hammurabi, es necessari
parlar de:
 L’àmbit militar: on s’inicia un període de conquestes i expansió que
enfortí la posició de Babilonia davant els seus veïns. Va enfortir els
exercits i va realitzar una sèrie de tàctiques militars que van esdevenir
essencials per a l’expansió del regne
L’àmbit polític: Hammurabi va esser un rei centralitzador, la unificació del
regne esdevé una unificació territorial i administrativa. Va utilitzar una
sèrie de reformes per centralitzar el país, com anomenar com a capital:
Babilonia i unificar el idioma, el idioma acadi.
L’àmbit religiós: Es cerca la centralització de la religió de tota la
Mesopotàmia.
L’àmbit econòmic: Es produeix una estatalització de les terres. L’estat va
 regular el control i administració de terres. Es van establir pautes de
producció per poder treure-les a qui no produïa suficient.
L’àmbit social: La societat estava dividida en grups socials com:
 Els “awilum”: homes lliures.
 Els “mushkenum”: servents del palau.
 Els “Wardum”: Esclaus.
Tots aquest grups eren la ma d’obra de l’estat. Els esclaus podien reunir
patrimoni i deixar de esser.
INTERPRETACIÓ
El paper de la dona en la societat Mesopotàmica.
La dona durant la societat mesopotàmica, es considerada una objecte privat
que pertany a l’home més familiar a ell, es trobava sotmesa al seu pare, germà,
marit o qualsevol altre cap de família. Entenen la estructura familiar de l’època
com a patriarcal.
Amb l’aparició de les lleis del Rei Hammurabi podem entendre i estudiar
correctament la situació social de la dona en aquest època.
La dona quan nèxia era considerada una propieta del pare, de nens tans nois
com noies, però en l’eda adulta els nois serian propietaris i les noies
possessions. La seva situació mai deixava de ser de submissió al mascle.
També mantenia un vincle de possesio sexual amb el seu marit.

“Si la esposa de un hombre es sorprendida acostada con otro varón, que los
aten y los tiren al agua; si el marido perdona a su esposa la vida, el rey
perdonará también la vida a su súbdito”
Podem veure com l’adulteri, la practica sexual amb un altre que no sigui el
marit, es castigat amb la mort. Tot i que home també moria es a causa de la
infidelitat de la dona i no parteix el càstig com a causa de l’home.
Per altre banda el masclisme dintre la societat mesopotàmica era més extens,
l’adulteri era penat nomes pel comes per la dona però tot i així la dona es veia
també en inferioritat legal en altres activitats relacionades amb el matrimoni
com el esdeveniment d’aquest mateix.
“128 § Si alguien toma esposa, pero no redacta un contrato sobre ella, esa
mujer no es esposa”
La dona no es mes que un mer negoci, una possessió, una transacció
econòmica que requereix d’un contracte previ. La dona no només perd llibertat
dintre del que s’entén pel matrimoni en la societat mesopotàmica doncs es el
resultat d’una operació econòmica entre families.
“133a § Si alguien está preso y en su casa hay aún de comer, que su esposa,
[mientras] su [esposo está preso], guarde su cuerpo [y no] entre [en casa de
otro]. 133b § Si esa mujer no guarda su cuerpo”
“133b § Si esa mujer no guarda su cuerpo y entra en casa de otro, que se lo
prueben a esa mujer y que la tiren al agua ”
La dona com a possessió de l’home no escapa de la cosificació, es molt
important l’usdefruit que te el marit sobre el cos de la dona. Els homes tenen
una llibertat sexual que les dones no, es veuen condemnades a l’esclavitud
sexual a voluntat del marit, fet que podria provocar la insatisfacció sexual
femenina.
Un altre cop la mort es el destí de la dona que no es fidel al seu marit. La
situació arriba al punt on la dona serà condemnada nomes pel fet de passar
temps amb un altre home que no sigui de la seva família.
CONCLUSIÓ
La situació de la dona es molt complicada dintre de la societat mesopotàmica,
dintre del context en que es troba la dona mesopotàmica es una situació
completament normal com viu i es relaciona la dona. Òbviament un anàlisi en el
nostre context, aquesta situació no pot ser tolerable i es gairebé impossible no
criticar quan es fa una anàlisi del paper de la dona.
La mort i el castic físic es el destí de qualsevol dona del moment que no
compleixi o estigui disconforme amb la llei. A més la situació de vulnerabilitat
en que es troba la dona, doncs algunes lleis nomes requereixen de l’acusació
del marit i algun testimoni.
La dona no es persona en la mesopotàmia del moment.
Bibliografia.

Serrano, A. (1992): “Los delitos y las penas en el Código de Hammurabi”, Revista de

derecho penal y criminología, N2, 623-652