TEMA 6: GENÈTICA I EVOLUCIÓ

1. Les espècies i l'evolució

Espècie → conjunt d'individus que es poden reproduir entre si i donar lloc a descendents

fèrtils.

1.1 El fixisme i el creacionisme

Fixisme → les espècies es mantenen invariables al llarg del temps.

Creacionisme → les espècies han sigut creades per un acte creador (déu).

Defensor d'aquestes idees → Linné, pare de la nomenclatura binomial de les

espècies.

Defensor del Fixisme → Cuvier, va veure que els fòssils eren restes

d'organismes que havien existit en el passat.

Partidari de la immutabilitat de les espècies va explicar la desaparició

de fòssils seguint la idea, que al llarg de la història de la Terra

havien succeït unes quantes catàstrofes → teoria geològica del catastrofisme.

L'anomenat disseny intel·ligent, que sosté que l'origen de l'Univers, la

vida i l'ésser humà, és el resultat d'accions racionals iniciades de forma

1.2 El lamarckisme
Consisteix en el transformisme, al llarg del pas del temps, d'unes espècies en d'altres:

- L'existència d'una tendència innata a la complexitat.

- L'aparició d'adaptacions al medi a causa de l'ús o el desús dels òrgans.

- L'herència dels caràcters adquirits.

Segons Lamarck, Déu no és el creador directe dels organismes, sinó que és el creador de la

naturalesa, i és aquesta la que els ha originat, per mitjà d'una tendència fonamental cap a la

complexitat i les desviacions adaptatives que introdueixen els diferents canvis ambientals.

El lamarckisme està rebutjat perquè:

- No explica com un caràcter adquirit es pot heretar.

- No aporta cap dada ni observació que provi l'existència d'una tendència cap a la

complexitat.
1.3 El darwinisme
La clau de la teoria evolucionista de Darwin va ser l’estudi de la fauna de les illes

Galàpagos.

Va tenir en compte les idees Malthus sobre el creixement de la població

humana,com que l’alimentació augmenta més a poc a poc que el creixement

de les poblacions humanes, lluiten per aconseguir aliments → lluita per

l’existència.

I el geòleg Lyell en contra del catastrofisme → teoria del gradualisme

TRES ASPECTES:

- L’elevada capacitat reproductora → com que els recursos alimentaris són

limitats les espècies no es reprodueixen indefinidament.

- La variabilitat de la descendència → malgrat que tenen els mateixos pares

els germans són diferents entre si.

- La selecció natural → el més apte sobreviu.

El darwinisme rebutja la idea lamarckiana de l'adaptació com un procés de reacció de

l’organisme davant d’un canvi ambiental. Darwin mai va saber l’origen de la variabilitat de

la descendència, i va admetre l'herència dels caràcters adquirits. Avui se sap que és per

mutacions i la recombinació genètica.

1.4 Les proves de l’evolució

- Proves taxonòmiques → Les semblances entre les espècies permeten

agrupar-les en dif. tàxons.

- Proves biogeogràfiques → Com més allunyades estan dues zones, més

diferències presenten les seves espècies. L’avantpassat comú és més

remot.

- Proves paleontològiques → En el registre fòssil hi ha un augment de

la div. d’esp. i un augm. de la complexitat estructural de

l’organisme.

- Proves anatòmiques → Òrgans homòlegs → mateixa estructura interna

però amb

funció i forma diferents.

 → Òrgans anàlegs → dif. estruct. interna però

funció igual.

→ Òrgans vestigials → òrgans sense funció

específica i que si

no estan presents no passa res.

- Proves embrionàries → semblances entre embrions de diferents

espècies.

- Proves bioquímiques.
2.1 El neodarwinisme
5 punts:

- El procés evolutiu es basa en els principals darwinistes de la variabilitat de la

descendència i de la selecció natural.

- La variabilitat és deguda a mutacions i recombinació genètica. Les mutacions creen

nous gens i la recomb. genètica crea noves combinacions de gens.

- Evolucionen les poblacions no els individus. Les pob. perduren i canvien a mesura

que varia la freq. gènica, i els individus moren amb el mateix genotip.

- Factors que fan variar les freq. gèniques → selecció natural,

migracions, mutacions i deriva genètica.

- Per a que una població generi una espècie dif. ha d’estar aïllada de les altres pob.

2.2 La teoria neutralista

Kimura, defensa que hi ha mutacions que no son ni favorables ni desfavorables, que són

neutres i per tant la selecció no les afecta.

2.3 La teoria de l’equilibri puntuat

En el registre fòssil s’observen transformacions graduals → Model del gradualisme filètic.

- Totes les espècies formen una línia evolutiva a partir d’un ancestral.

- La transformació és lenta i continuada.

- La transformació es produeix en tota la població.

Molts llocs s’observa que després d’unes formes fossilitzades segueixen unes altres

completament dif. → Teoria de l’equilibri puntuat → canvis bruscos.

DIFERENCIES:
- Les espècies no es formen seguint una sola línia evolutiva a partir d’una esp.

ancestral, sinó seguint més.

- En les transformacions s’alteren etapes molt lentes o sense canvis (estasi) amb

etapes de transformacions molt ràpides (especiació).

- La transf. fins a la nova esp. no es produeix en tota l’àrea inicial, sinó en una reduïda.
3. La genètica de les poblacions
El neodarwinisme va aportar conceptes:

- La població genètica, amb les freq. gèniques i genotípiques corresponents.

- Els factors que poden alterar les freq. gèniques: mutació selecció natural, deriva

genètica i migració.

- L’aïllament geogràfic de poblacions.

Especiació → altera la freq. gènica.

4. L’especiació
És el procés evolutiu mitjançant el qual, a partir d’una espècie preexistent, apareix una

nova.

4.1 Especiació per aïllament

És un procés lent en el qual es van acumulant les característiques, aparegudes a l’atzar,

que la SN considera avantatjoses.

- Especiació al·lopàtrica → és deguda a l’aïllament geogràfic (riu, glacera, fractura

Pangea). En les dif. subpoblacions, les mutacions i la deriva no són les mateixes, i si

les condicions ambientals són dif. les adaptacions també. Al cap de milers d’anys,

presentaran moltes dif. que al posar-se en contacte no serien capaços de donar

descendents fèrtils, ja que serien dues espècies dif.

- Especiació simpàtrica → té lloc a la mateixa àrea. Les barreres que impedeixen el

creuament no són geogràfiques, sinó biològiques → mecanismes d’aïllament

reproductiu (MAR), que poden ser prezigòtics (impedeixen la formació de zigots) o

postzigòtics (inviabilitat del zigot i l’esterilitat del híbrids).

- MAR prezigòtics:

- Aïllament ecològic.

- Aïllament estacional.

- Aïllament etològic.

- Aïllament mecànic.

- Aïllament gamètic.

4.1 Especiació quàntica

- Autopoliploïdia → és quan apareix una mutació en una sola espècie.

- Al·lopoliploïdia → és quan es creuen dues espècies diferents, s’hi insereix una

mutació i fa que els descendents siguin fèrtils.

5. La classificació de les espècies

Segons la nomenclatura de Linné, cada espècie rep dos noms, el primer és el gènere a què

pertany i el segon és el nom exclusiu de l’espècie.

TAXONOMIA HUMANA: Animal - Cordats - Mamífers - Primats - Homínids - Homo -

Homo Sapiens.
 + taules pàg. 137

6. La biodiversitat
És la varietat d'éssers vius que existeix en un lloc.

6.1 La biodiversitat a l’espai

- On hi ha més biodiversitat? On hi ha moltes poblacions diferents (no importa la quantitat).

És més alta a les zones tropicals, on hi ha moltes espècies diferents, constituïda cadascuna

d’elles per pob. petites, i disminueix cap als pols, on hi ha menys espècies, que estan

constituïdes per pob. molt nombroses.

Selves i esculls coral·lins hi ha molta biodiversitat, en les extensions dedicades a

monocultius hi ha menys. Zones amb espècies que no es troben en cap altre lloc del món i

que presenten un risc alt de pèrdua de biodiversitat → àrees crítiques de biodiversitat.