Solucionari Empresa

Comencem
Avaluació inicial
1. Sovint sentim termes com: economia de l’estat, economia de l’empresa,
economia de la comunitat de propietaris d’un edifici, economia familiar,
economia personal... Escriu què entens per economia i destaca dues o tres
paraules clau que consideris que tenen relació amb aquest concepte.
Una definició sobre economia que, per exemple, es pot trobar en alguns llibres
d’economia és: «L'economia és una ciència social que estudia la forma d'administrar
els recursos disponibles per a satisfer les necessitats humanes. A més, també estudia
el comportament i les accions dels éssers humans».
Algunes paraules clau, entre altres, que els alumnes haurien de posar relacionades
amb economia podrien ser: administració, ingressos, despeses, estalvi, benefici,
superàvit, consum, satisfacció de necessitats...
2. En Joan és pintor i treballa en una empresa que construeix edificis i fa
reformes en habitatges. La Jordina es dedica a pintar habitatges, treballa sola
i publica els seus serveis a través d’una pàgina web. Destaca totes les
semblances i diferències que observes entre les feines d’en Joan i la Jordina.
Resposta a títol orientatiu.
Pel que fa a les semblances, haurien de comentar que tots dos utilitzen per treballar
uns estris semblants i que la feina que realitzen és la mateixa.
Alguna de les diferències que es podrien detectar seria, per exemple:
 En Joan no cobra directament la feina realitzada sinó que cobra un sou de
l'empresa constructora. La Joana, en canvi sí cobra ella mateixa la feina realitzada.
 La Joana és la darrera responsable del servei realitzat mentre que l'empresa
constructora és la que ha de respondre, finalment, de la feina d'en Joan.
 La Joana s'ha de buscar els clients mentre que l'empresa constructora és qui li diu
a en Joan el què ha de fer.
3. Quin nom rep la quantitat de diners que cobra cada mes en Joan? I el que
cobra la Jordina, té el mateix nom?
En Joan rep uns diners que s'anomena salari. La Joana cobra una quantitat incerta de
diners, que no és cap salari ja que es tracta d’uns ingressos, que varien en funció del
mes, i que els rep a canvi del servei que ha prestat; per poder percebre aquets
ingressos ha d’emetre una factura.
4. Pensa en una llauna de tonyina que hagis consumit en les darreres setmanes:
 On la vas comprar (ja sigui tu mateix o algú de la teva família)?
 Qui la va fabricar?
 A partir de quins productes es va fer la conserva?
Indica quins són els intermediaris que han intervingut abans que la llauna de
tonyina hagi arribat a casa teva.
© Mcgraw-Hill Education 1-1

Economia de l’empresa. 1r Batxillerat. Solucionari.
Comencem
A la resposta feta per l’alumnat hauria d’aparèixer el següent:

 Els pescadors que han pescat la tonyina.
 Els transportistes que han traslladat la tonyina fins a la fàbrica conservera.
 Els treballadors de la fàbrica conservera que han desfet la tonyina fins a aconseguir
el llom per envasar-lo.
 Els treballadors de la fàbrica on es fabrica el material per fer la llauna de l'envàs de
la tonyina, tot donant-li la forma desitjada.
 Els treballadors que envasen la tonyina i posen l'etiqueta a la llauna.
 Els transportistes que porten les llaunes de tonyina fins al supermercat o la botiga
del barri.
 Els empleats dels supermercats o les botigues.
5. Els sectors d’activitat econòmics s’agrupen en tres: primari, secundari i
terciari. Classifica les activitats que has destacat en l’apartat anterior en
aquests grups. En el cas que no hagis escrit res, explica la diferència entre els
tres sectors.
S'ha de comprovar, a partir de la classificació que faci l'alumne, si té clar que les
activitats de pesca són del sector primari, les que impliquen fabricació o transformació
són del sector secundari i les que suposen transport o venda són del sector terciari.
6. La mare d’en Marc treballa d’administrativa a l’ajuntament de la seva ciutat i
el pare de la Júlia treballa d’administratiu a una oficina d’una empresa
farmacèutica.
a) Quines diferències hi ha entre la institució (l’ajuntament) i l’empresa (la
farmacèutica)?
La primera és una empresa pública que es dedica a fer accions dins de la ciutat. La
segona és una empresa privada.
b) Quins passos diferents han seguit els dos administratius per poder arribar
a aconseguir el seu lloc de treball?
En el primer cas, la mare d'en Marc ha hagut de preparar unes oposicions i superar
unes proves. El pare de la Júlia ha seguit un procés de selecció, una entrevista final
que ha fet que el triessin a ell en comptes dels altres candidats.
7. Quan vas a una botiga i compres un producte (roba, material escolar, un
ordinador, un mòbil...) has de pagar una quantitat de diners (preu). De què
depèn que la quantitat que has de pagar sigui més gran o més petita?
La resposta hauria d'estar relacionada amb: valor dels materials que s'utilitzen en la
producció, dificultat per fabricar-ho, investigació que s'ha hagut de dedicar per
aconseguir-ho, maquinària necessària, hores que s’ha trigat en produir-lo...
8. Per quins motius una persona decideix muntar una empresa?
Les raons que porten a una persona a muntar la seva pròpia empresa són diverses:
guanyar diners, crear llocs de treball, no haver de treballar per un altre, posar en
pràctica una professió quan no es troba una alternativa per fer-ho, autoocupar-se...

Comencem
9. Has escoltat alguna vegada l’expressió «tot és màrqueting»? Què entens per
màrqueting?
Segurament molts alumnes associen el màrqueting amb la publicitat però aquesta és
una resposta molt limitada. Cal valorar aspectes relacionats amb la imatge de marca,
la diversificació de productes, l'adaptabilitat del producte a un tipus de públic, fer
campanyes d'ofertes de productes en alguns moments...
10. L’activitat de les empreses té un impacte en la societat, tant positiu com
negatiu. Indica quins són els aspectes positius i negatius que genera una
empresa envers la societat.
Entre els aspectes positius que genera una empresa hi ha la creació de llocs de
treball, la fabricació de productes que ens fan la vida més còmoda, etc.
Entre els aspectes negatius es podria destacar la contaminació del medi ambient, la
disminució de zones naturals ja que s’instal·len les fàbriques, la consumició de
matèria primera com ara la fusta que no es regenera a la mateixa velocitat que es
consumeix, etc.

1 L’empresa i l’entorn
Obertura d’unitat
1. Qui són els consumidors als quals es refereix el text?
Són totes les persones i les empreses que configuren la societat.
2. A quin o a quins agents els interessa que hi hagi molt consum?
Sobretot a les empreses però també al sector públic, ja que es reactiva l’economia.
3. Què cal per poder consumir?
Per consumir és necessari que els consumidors potencials tinguin necessitats
d’adquirir béns.
4. Creus que el fet satisfactori de consumir pot perjudicar algú?
Resposta oberta. El fet de consumir afavoreix la societat en el seu conjunt perquè
reactiva l’economia.
Activitats
1> De les necessitats següents que podria tenir un adolescent, digues si se
satisfan per mitjà de béns lliures o de béns econòmics. Dins d’aquests
darrers, quins són béns? Quins són serveis?
Un ordinador, un mòbil tàctil, anar a un parc temàtic, un monopatí, una
pilota, anar a esquiar, anar a una discoteca, prendre el sol, jugar a futbol,
fer senderisme.
Béns lliures Béns econòmics Serveis
Prendre el sol Un ordinador Anar a un parc temàtic
Jugar a futbol Un mòbil tàctil Anar a esquiar
Fer senderisme Un monopatí Anar a una discoteca
Una pilota
2> Explica la relació que hi ha entre les famílies, les empreses i el sector públic
en un sistema econòmic. Per fer-ho, primer has de definir els conceptes de
família, empresa i sector públic. Per relacionar-los pots ajudar-te amb
l’esquema del flux circular de la renda.
 Família. És l’agent que pren les decisions sobre què consumir. Té una doble
funció, per un costat és la propietària d’alguns dels factors de producció, sobretot
del treball, i, per l’altre, són els consumidors dels béns i serveis produïts.
 Empresa. És l’agent que decideix sobre què es el que s’ha de produir i distribuir,
per tant, té la funció de produir i distribuir els béns i serveis.
 Sector públic. És l’agent que està format per diferents administracions
públiques i el seu objectiu és el de controlar l’economia, així com abastir dels
béns i serveis que manquin.

3> Fes un esquema per etapes cronològiques de l’evolució de l’empresa.

L’alumnat ha de realitzar un esquema similar al que hi ha en el contingut de la
unitat.
4> Classifica els elements següents en capital no corrent o corrent: un
ordinador, una goma d’esborrar, el local de l’empresa, el fil en una empresa
tèxtil, un programa informàtic, un vehicle de l’empresa, una màquina i
diners en un compte corrent d’un banc.
Capital no corrent Capital corrent

Un ordinador Una goma d’esborrar
El local de l’empresa El fil en una empresa tèxtil
Un programa informàtic Diners en un compte corrent
d’un banc
Un vehicle de l’empresa
Una màquina
5> Observa els elements de l’empresa següents i digues com els classificaries:
personal d’administració, ordinador, bolígrafs, client, competència,
departament de producció, gerent, diners (bitllets i monedes).
Factor humà Factor material Entorn Organització

Personal Ordinador Client Departament de
d’administració producció
Bolígrafs Competència
Gerent
Diners
6> L’empresa Sabons, SL, es dedica a la fabricació de sabons per a tot tipus de
necessitats. Durant el seu exercici econòmic té una sèrie de tasques.
Relaciona cadascuna d’aquestes tasques amb les funcions d’un empresari o
empresària.
a) Decidir, cada any, quin tipus de sabó treu per a innovar i mantenir-se en
el mercat.
Planificació.
b) Controlar totes les despeses que representen la seva activitat.
Control.
c) Distribuir els recursos econòmics que té entre totes les tasques de
l’empresa.
Organització.
d) Designar funcions i responsabilitats dels empleats.
Organització.

7> Considera l’afirmació següent:

«L’objectiu últim de l’empresa és proporcionar als propietaris del capital el
màxim benefici.»
a) Creus que encara és vigent? Justifica la resposta.
D’entrada els propietaris del capital voldran obtenir el màxim rendiment i
l’empresa té com a finalitat rendibilitzar el capital, però avui dia no és el seu
màxim objectiu.
b) En cas negatiu, cap a on creus que va l’empresa? Quins són els seus
objectius?
L’empresa té com a objectius crear valor, generar llocs de treball i créixer tant
internament com externament. També es preocupa pels temes socials i per dur a
terme una política de responsabilitat social corporativa.
8> Imagina’t que ets al capdavant d’una empresa de videojocs. Quins
objectius generals i quins objectius operacionals et marcaries?
Resposta oberta. Un objectiu general podria ser crear videojocs que no siguin
bèl·lics. I un objectiu operacional podria ser fer una promoció abans de començar a
crear el producte per veure una mica quina acceptació tindria en el mercat.
9> Explica les àrees funcionals que trobem en un bar amb música.
Un bar de música pot tenir totes les àrees o departaments funcionals de qualsevol
empresa, excepte l’àrea de producció: comercial, finançament i inversió, i recursos
humans.
10> Quin creus que és l’objectiu més important de l’àrea de finançament i
inversió de l’empresa?
L’objectiu de l’àrea de finançament i inversió d’una empresa és recaptar diners
suficients per poder complir amb tots els costos que genera l’activitat de l’empresa
(personal, matèries primeres, subministraments, etc.), també ha de saber com
invertir els diners per tal de rendibilitzar-ho millor (posar-ho al banc, comprar
immobles, invertir en altres empreses...).
11> Considera els canvis que s’han produït a l’entorn d’una cadena hotelera
espanyola, i explica a cada cas si es tracta de canvis a l’entorn genèric o
específic:
a) Un augment dels conflictes polítics a l’Orient Mitjà, que fa que un major
nombre de turistes estrangers s’interessin per Espanya.
Correspon a l’entorn genèric ja que no únicament afecta a tot el sector hoteler,
sinó també a l’activitat d’altres sectors com ara les empreses industrials que
exporten cap aquets països i que veuran reduïdes les seves vendes.
b) Una apreciació de l’euro que encareix l’estada a Espanya per als turistes
no europeus.
Té a veure amb l’entorn genèric ja que l’apreciació de l’euro no només afecta a
les empreses hoteleres, sinó també a moltes altres empreses d’altres sectors
que es dediquen a la importació i exportació, ja que veuran com es reduirà el
nombre de les seves vendes.

c) Una reducció dels costos salarials a Espanya, com a conseqüència de la

crisi econòmica i la reforma laboral.
També es refereix a l’entorn genèric, ja que afectarà a totes les empreses que
tinguin treballadors o que estiguin plantejant contractar-ne.
12> Comenta la frase següent: «Els valors socials també venen.»
Les empreses que són socialment responsables estan ben vistes per la seva
clientela i pels futurs consumidors, ja que ho valoren i compren els seus productes,
per tant, l’empresa es beneficia de la seva política social.
 Lectura
 L’RSC desapareixerà com a concepte i passarà a l’ADN de l’empresa, segons els
experts (Forbes, 5 d’octubre de 2017)
 Què vol dir la següent afirmació: «l’RSC està destinada a desaparèixer, és
a dir, que començarà a integrar-se en tots els àmbits de les companyies
perquè els joves cada vegada estem més conscienciats amb la societat»?
Vol dir que arribarà un moment en què les empreses ja no caldran que portin a
terme polítiques de RSC sinó que estarà tant integrat a la cultura empresarial que
ja es veurà com una cosa normal. Els joves, que seran els qui lideraran les
empreses en el futur, ho tindran tan interioritzat que ja no els hi caldrà dissenyar
estratègies de RSC perquè aquestes ja estaran integrades amb el quefer de
l’empresa.
 Fes un resum de l’article marcant les idees claus.
La resposta és oberta però ha d’anar amb la línia del títol del text.
 L’èxit de la responsabilitat social competitiva (AIDA CORÓN, Via empresa, 1 de

juliol de 2016).
 Explica quina diferència hi ha entre la responsabilitat social corporativa i la
responsabilitat social competitiva.
La responsabilitat social corporativa són les polítiques que adopten les empreses
per dissenyar accions derivades de l’activitat empresarial de l’organització i, a
través de les quals, integren les seves preocupacions socials i mediambientals en
les seves operacions comercials i en les relacions que estableixen amb els seus
interlocutors.
En canvi, la responsabilitat social competitiva no consisteix pas en l’adopció de
determinades polítiques de responsabilitat social, sinó que són empreses que en el
moment de muntar el negoci han tingut un objectiu social com a raó de ser. Són
empreses que prioritzen el factor social com a element bàsic en la creació del seu
negoci deixant de banda els diners.
 Quin és l’argument bàsic que defensa Cristian Rovira en el seu llibre?
Vol demostrar que la majoria d’empreses que apliquen la RSC el que volen és
rentar la seva imatge fent veure que es preocupen per la societat, però no és més
que una estratègia que té com a únic objectiu guanyar diners. Confronta aquest
tipus d’empreses amb d’altres que la raó de ser del seu model de negoci és
purament social.

 Creus que tenir un objectiu social a l’hora de muntar un negoci pot donar
força rendiments?
Segons l’autor, hi ha casos d’empreses que tenen un objectiu social com a raó de
ser que funcionen. L’autor defensa que si la feina es fa bé es pot aconseguir un
rendiment econòmic.
 Busca informació de les tres empreses que s’esmenten a l’article i esbrina
quina és la missió, la visió i la responsabilitat competitiva de cadascuna
d’elles. Fes una taula comparativa amb la informació que hagis trobat.
Empresa Missió Visió Valors
Fer accessible a tothom la La convicció que era Sis valors sustenten la

millor alimentació possible, possible una alimentació nostra filosofia: salut,
el menjar de veritat, oferint millor. sabor, proximitat,
la màxima varietat de diversitat, alimentària,
Veritas productes al millor preu i persones.
sempre amb la certificació
ecològica per garantir una
alimentació saludable i
saborosa.
Cooperativa de consum Estem compromesos a  Impulsar un model

d’energia verda sense ànim impulsar un canvi del model energètic renovable,
de lucre. Les nostres energètic actual per assolir eficient i en mans de la
activitats principals són la un model 100% renovable. ciutadania.
comercialització i la  Afavorir el creixement
producció d’energia d’una economia més
Som renovable. social i solidària.
Energia  Trencar l’oligopoli
energètic existent.
 Participar d’un moviment
social transformador.
 Per una informació
transparent i un tracte
directe.
 Contribuir a una societat Com a banc, financem Es sustenta en quatre
que fomenti la qualitat de empreses i organitzacions valors corporatius
vida i se centri en la que treballen en els àmbits essencials: sostenibilitat,
dignitat humana. social, mediambiental i transparència, excel·lència
 Facilitat a persones, cultural, gràcies al suport i iniciativa empresarial.
empreses i organitzacions d’estalviadors i inversors Aquests valors suposen
Triodos que opten per una societat
un ús responsable del una base sòlida per
Bank més humana i sostenible.
diner i fomentar amb això complir el nostre objectiu
un desenvolupament de crear valor social des
sostenible del sistema financer.
 Proporcionar als nostres
clients uns productes
financers sostenibles i un
servei de qualitat.

Activitats finals
1. Les dues funcions econòmiques bàsiques de les famílies són oferir els factors
productius i consumir els béns i serveis. De les activitats següents que pot
fer una família, classifica-les segons la seva funció:
a) Anar de vacances a París.
b) Treballar en una botiga.
c) Oferir-se per tenir cura d’un nadó.
d) Anar al cinema.
e) Comprar un apartament a la costa.
f) Posar els diners en un compte corrent d’un banc.
g) Anar a comprar al mercat.
Oferir factors productius Consumir béns i serveis

Treballar en una botiga. Anar de vacances a París
Oferir-se per tenir cura d’un nadó. Anar al cinema.
Posar els diners en un compte corrent d’un Comprar un apartament a la costa.
banc.
Anar a comprar al mercat.
2. Indica quins factors de producció són necessaris per a les activitats

següents: una pastisseria, una escola, una discoteca i una agència de
viatges.
 Una pastisseria: farina, sal, aigua, forn, treball (pastissers...), etc.
 Una escola: pupitres, pissarres, ordinadors, guixos, treball (professors...), etc.
 Una discoteca: música, begudes, barra, aparells musicals, taules, cadires, treball
(cambrers, caps de sala...), etc.
 Una agència de viatges: ordinadors, taules, telèfons, treball (agent de viatges,
administratiu...), etc.
3. Explica per què es diu que l’empresa és l’eix de tota activitat econòmica.
Perquè relaciona el consum i la producció que són les activitats rellevants en totes les
relacions d’intercanvi que sorgeixen en el sistema econòmic.
4. Explica en què consisteix l’activitat econòmica, els factors productius i els
agents que en formen part.
 L’activitat econòmica és el procés d’obtenció de béns i serveis per a cobrir les
necessitats de les persones.
 Els recursos productius o factors de producció es poden dividir en tres
categories:
1. Recursos naturals (també se’ls sol anomenar terra). Són el conjunt de béns
que s’utilitzen extrets de la natura com la terra conreable, la terra
urbanitzable, l’aigua, els minerals o els recursos energètics. La majoria

d’aquests béns són limitats i es poden anar esgotant, la qual cosa implica
buscar-hi alternatives. Podríem dir que són les matèries primeres.
2. Treball. És l’activitat intel·lectual i física que les persones dediquen a l’activitat
productiva. És el que entenem per mà d’obra.
3. Capital. És el conjunt de béns d’inversió necessaris per a la producció
(màquines, instal·lacions productives, locals, recursos financers, etc.).
Hi ha autors que consideren que no hi ha prou a combinar els recursos naturals, el
treball i el capital per poder produir i que fa falta un quart factor que organitzi i
gestioni aquesta combinació. Anomenen aquest quart factor organització
empresarial.
 Per a dur a terme les fases de l’activitat econòmica fa falta que algú s’encarregui de
prendre les decisions. Els qui prenen aquestes decisions s’anomenen agents
econòmics. Hi ha tres agents econòmics: les famílies, les empreses i l’Estat o el
sector públic.
 Famílies. Són els agents que prenen les decisions sobre què consumir. Tenen
una doble actuació: d’una banda, són les propietàries d’alguns dels factors de
producció, sobretot del treball; d’altra banda són les que consumeixen els béns i
serveis produïts.
 Empreses. Són els agents que decideixen què és el que s’ha de produir i
distribuir. Per tant, tenen la funció de produir i distribuir els béns i serveis.
 Sector públic. És un agent que està format per les diferents administracions
públiques, l’objectiu bàsic es regular l’economia.
5. Explica què és el flux circular de la renda.
Per a dur a terme la seva activitat, les empreses necessiten els factors de producció
(treball, capital i recursos naturals) per a produir els béns i serveis. Amb aquests
factors de producció les empreses elaboraran els seus béns, que van destinats a les
famílies.
Com a contrapartida, les empreses els remuneraran per fer-ne ús: els pagaran unes
rendes. En el cas del treball percebran un salari; en el cas del capital cobraran un
interès, un dividend, etc.; en el cas dels recursos naturals, un lloguer o renda. Amb
aquestes rendes, les famílies podran comprar els béns produïts, i amb aquests diners
les empreses els paguen a elles.
La funció del sector públic és bàsicament la de regulador de l’economia. El sector
públic d’una banda, recapta impostos que són les quantitats pagades per les
empreses i les famílies per diversos conceptes. Els impostos col·laboren a sostenir
econòmicament el país, ja que ajuden a fer front a la despesa pública (carreteres,
hospitals, escoles, etc.). D’altra banda, l’Estat ofereix, així com les empreses, béns i
serveis públics (educació o sanitat) i ajuda tant les empreses com les famílies amb
subvencions i transferències (pensió de jubilació, beques, subsidi de desocupació,
etc.).
6. Defineix què és una empresa i enumera quins en són els elements o
components principals.
Una empresa és la unitat econòmica de producció que combina els diferents factors
productius (recursos naturals, treball i capital) per crear béns i serveis que posa a

disposició dels consumidors. Tot això és organitzat i coordinat per la direcció d’aquesta
que actua sempre sota condicions de risc.
Elements de l’empresa:
Persones físiques o jurídiques (societats) que tenen una
Factors vinculació directa amb l’empresa (des dels propietaris del
humans capital, socis o accionistes, fins als treballadors, tant
administradors o directius com empleats).
Béns econòmics de l’empresa. Es pot diferenciar entre els
béns que formen el capital no corrent, tots els que duren
més d’un exercici econòmic (maquinària, mobiliari d’oficina
Factors
com ara taules i cadires, programes informàtics, patents,
materials i
etc.), i els béns que formen el capital corrent, tot el capital
intangibles
que es renova cada exercici i que depèn del cicle d’explotació
(primeres matèries, material d’oficina com ara bolígrafs o
fulls, etc.).
Conjunt de relacions d’autoritat, de coordinació i de
comunicació que configuren l’activitat del grup humà entre si
Organització
i amb l’exterior. Aquesta estructura està definida per
l’empresari.
Factors que condicionen l’actuació de l’empresari i, per tant,
de l’empresa (des de la normativa governamental fins als
clients o proveïdors).
Entorn L’entorn es pot dividir en entorn general, aquell que afecta
totes les empreses en general (aspectes legals, polítics, etc.)
i en entorn específic, aquell que afecta d’una manera més
específica cada empresa (proveïdors, clients, etc.).
7. Els responsables de l’empresa Vehicles Agrícoles, SL, que ven vehicles

destinats a les tasques agrícoles, tenen entre les seves tasques habituals les
següents. Relaciona cadascuna d’aquestes tasques amb les funcions d’un
empresari.
a) Cada any han de decidir quines modificacions fan en els vehicles que
comercialitzen per innovar i mantenir-se en el mercat.
Planificació.
b) Han de revisar tots els costos i controlar els ingressos.
Control.
c) Distribueixen els recursos econòmics entre els diferents departaments de
l’empresa.
Organització.
d) Assignen càrrecs i responsabilitats entre els empleats.
Organització.

8. Pensa en una empresa de menjar ràpid en què el propietari és la mateixa

persona que la dirigeix. Identifica les persones que hi poden treballar i els
factors materials que en formen part.
Factors humans Factors materials

Empresari/ gerent, Cuina complerta:
administrador forn, microones,
fogons, nevera.
Cuiner/a
Diner: metàl·lic i
Persona que renta
compte corrent.
plats
Mostrador
Dependent
Plates
Persona que neteja el
local Paper per embolicar
... ...
9. Pots resoldre aquest exercici en grup. Fes una relació dels elements que
formen part d’alguna empresa a què tinguis accés (el teu centre escolar, una
botiga pròxima, etc.).
Es tracta de què l’alumne sàpiga diferenciar entre els elements personals, materials,
l’organització i l’entorn i els pugui aplicar a una empresa. Interessaria que l’empresa
fos propera a l’alumne, que hi pugui accedir i així seria el més real possible.
10. Explica quins fins o objectius creus que es podrien marcar els directius d’una
empresa de calçat.
Resposta oberta. A mode d’exemple:
 Com a fi: subministrar el producte a la societat (qualsevol tipus de calçat).
 Com a objectiu: treure al mercat unes sabatilles d’esport d’un material lleuger
que ajudés a l’esforç esportiu i, a més, fossin transpirables.
11. Com hem vist en la unitat, les empreses es poden organitzar en
departaments. Creus que totes les empreses tenen els mateixos
departaments? Enumera els que pot tenir una empresa industrial (fàbrica
d’automòbils) i els que pot tenir una empresa de serveis (agència de
viatges).
No totes les empreses tenen els mateixos departaments. En el cas de les empreses
industrials, com és el cas d’una fàbrica d’automòbils, acostumen a tenir tots els
departaments (comercial, producció, inversió i finançament i recursos humans).
En canvi les empreses comercials, com ara una agència de viatges, no solen tenir el
departament de producció.
12. Relaciona amb un exemple els diferents departaments de l’empresa.
En aquest cas partim de la contractació d’un venedor per part del departament de
recursos humans, per tal de relacionar els diferents departaments de l’empresa.
 Departament comercial: elabora un professiograma establint les qualitats que
haurà de tenir el candidat.

 Departament financer: calcula els diners de què disposa per poder pagar aquest
nou treballador, i això dependrà si el contracte per hores o a jornada complerta, i
del tipus de contracte que se li faci.
 Departament de producció: buscar informació sobre els productes que haurà de
vendre perquè el nou treballador sàpiga totes les característiques i si és necessari,
formar-lo sobre els mateixos.
 Departament de recursos humans: haurà de fer entrevistes, valorar el
candidat i si ho considera oportú, contractar-lo.
13. Explica què vol dir que «l’empresa és un sistema obert».
Que es relaciona amb l’entorn. Tot el que passa fora de l’empresa l’afecta i l’influeix
d’alguna manera.
14. Explica el concepte de sinergia.
L’empresa està composta per la combinació d’elements o subsistemes diferents. Quan
aquests elements actuen plegats, se’n treu més rendiment que de cadascun
separadament. Aquest fenomen s’anomena sinergia.
15. Digues quina diferència hi ha entre l’entorn general i l’entorn específic de
l’empresa.
L’entorn general afecta totes les empreses. Hi ha molts aspectes que el determinen,
com els culturals, tecnològics, polítics, legals, demogràfics, sociològics, econòmics,
etc.
L’entorn específic afecta d’una manera concreta cadascuna de les empreses i, per
tant, varia segons el tipus d’empresa.
16. Què entens per responsabilitat social corporativa? En aquest sentit, com
poden actuar les empreses?
Podem definir la RSC com la integració activa i voluntària, per les empreses, de les
preocupacions socials i mediambientals a les seves operacions comercials i a les
seves relacions amb els seus interlocutors.
Les organitzacions empresarials poden portar a terme moltes actuacions amb la idea
de millorar, per exemple, la qualitat de vida laboral, el medi ambient, el màrqueting
per desenvolupar una comercialització responsable, o bé l’ètica empresarial.
17. Defineix l’ètica empresarial.
L’ètica empresarial es refereix a la responsabilitat moral de l’empresa, que té en
compte les conseqüències de l’activitat empresarial, de les prestacions socials que
ofereix i dels costos mediambientals als quals incorre. La responsabilitat ètica de
l’empresa afavoreix la rendibilitat econòmica de l’empresa i, a més, es pot convertir
en un avantatge competitiu.
18. Una empresa que es dedica a produir calçat de luxe es planteja que els fets
següents que s’han esdevingut al llarg de l’exercici econòmic anterior i han
incidit a la disminució dels beneficis de l’empresa, són fets de l’entorn
específic:
a) el Banc Central Europeu ha incrementat els tipus d’interès;
b) s’incrementa el preu de la gasolina;
c) els salaris del sector del calçat s’han incrementat un 1 %;

d) el mercat de treball s’ha reformat i han disminuït les gratificacions per

acomiadament;
e) els adobadors han fet una vaga de dos mesos, i els proveïdors han apujat
les pells un 7 %;
f) el lloguer de les naus ha disminuït en 500 000 € anuals.
Contesta les preguntes següents:

a) És correcta la interpretació de l’empresa de l’entorn específic? Per què?
No, ja que no tots aquest fets pertanyen a l’entorn específic, només ho són els
apartats c i e, els altres corresponen a l’entorn general i afecten a totes les
empreses.
b) Quin dels fets anteriors, de l’entorn específic, sí que pot incidir a la
disminució dels beneficis? Per què?
Poden afectar els dos fets anteriors tant la pujada de salaris com la pujada de les
matèries primeres, perquè són dols dels costos més importants de l’empresa.
Benefici = ingressos –costos.
19. Una empresa dedicada a la producció i comercialització d’equips, s’enfronta
als següents canvis.
Assenyala els canvis que pertanyen a l’entorn general i a l’específic i
argumenta la resposta.
a) Aparició de nous fabricants dels mateixos equips.
Específic.
b) Crisi econòmica.
General.
c) Major poder de negociació dels distribuïdors.
Específic.
d) Reducció dels tipus d’interès.
General.
e) Consum creixent dels equips.
Específic.
f) Augment del preu del petroli.
General.
20. Comenta les afirmacions següents i relaciona-les amb els conceptes
estudiats en la unitat:
a) «Els clients valoren l’esforç de les empreses per aplicar les mesures
responsables i mediambientals.»
Aquesta frase va amb la línia de que si les empreses apliquen polítiques de la RSC
i els clients ho saben, els hi compraran els productes i per tant vendran més i, en
conseqüència, tindran més guanys i l’esforç haurà valgut la pena.

b) «Les empreses han de saber comunicar les polítiques de Responsabilitat

Social Corporativa (RSC) per aconseguir el benefici que se n’esperi.»
Va amb la mateixa direcció que l’anterior, per molt que les empreses apliquin la
RSC si no ho saben publicitar i fer-ho arribar als consumidors no servirà de res, ja
que no s’assabentaran i no els hi compraran més.
21. Una empresa exposa en un dels seus informes anuals una sèrie de codis i
polítiques de conducta, com a garantia d’igualtat tracte i d’oportunitats dels
empleats, seguretat i higiene al treball, compromís ambiental o conciliació
de la vida personal i laboral. Denomina i explica el tipus d’informe que
contindrà aquesta informació. Exposa alguns avantatges competitius per
l’empresa derivats de l’elaboració i publicació d’aquests codis i polítiques.
El tipus d’informe és el balanç social, es tracta d’un document voluntari en què es
recull, de manera esquematitzada, les activitats dutes a terme per una empresa des
de la perspectiva social. És l’eina de què disposa l’empresa per a aportar informació
sobre la seva situació social i econòmica, incloent-hi les condicions de treball.
Evidentment l’empresa que elabora aquests informes i els dona a conèixer té
avantatges competitius, ja que els clients li valoraren i, per tant, vendrà més.
22. Les situacions que es plantegen seguidament afecten a l’activitat econòmica
d’un fabricant espanyol de roba esportiva. Indica en cada cas si es tracta
d’un canvi a l’entorn genèric o a l’entorn específic. Justifica la resposta.
a) Una reducció dels tipus d’interès a la zona euro.
General, ja que afectarà totes les empreses de la zona euro.
b) Un augment del preu de les primeres matèries tèxtils, a causa de més
demanda dels productors xinesos.
Específic, ja que només afecta les empreses tèxtils.
c) Una reforma de la legislació laboral a Espanya, que introdueix nous tipus
de contractació.
General, ja que afecta totes les empreses espanyoles.
d) Un augment de la pràctica del bàsquet a Espanya.
Específic, ja que només afectarà empreses que es dediquin a l’esport del bàsquet.
23. Completa les frases següents:
a) A l’activitat econòmica les empreses tenen com a funció la de la producció
i distribució i les famílies tenen la funció de consumir.
b) Els elements que formen part de l’empresa són els personals, l’entorn,
l’organització i els materials.
c) Intentar vendre un producte una vegada s’ha produït és una tasca que
s’encarrega al departament comercial.
d) Els objectius empresarials són: generar valor econòmic, tenir responsabilitat
social, incrementar la seva rendibilitat i créixer.
e) L’entorn general inclou entre d’altres, els factors econòmics i els factors
sociològics.

 Passem a l’acció
Fixa’t en la definició següent sobre la Responsabilitat Social Corporativa
(RSC):
«La RSC és la integració activa i voluntària per les empreses de les
preocupacions socials i mediambientals de les seves operacions amb els seus
interlocutors: treballadors, els accionistes, els inversors, els consumidors, el
sector públic, etc., amb l’objectiu de millorar la seva situació competitiva i el
seu valor afegit.»
Ara analitzeu la RSC d’una empresa, que haureu escollit prèviament, i penseu
maneres diferents d’aplicar la RSC en la mateixa empresa.
Els alumnes el primer que han de fer quan hagin escollit l’empresa és mirar a la web
de l’organització com treballen la responsabilitat social corporativa. Una vegada fet
això, han d’analitzar quina impressió els hi ha causat, analitzant la missió, la visió i els
valors corporatius. Finalment proposar-ne de noves.
Es tracte de veure si han entès el concepte de RSC i si són capaços d’aplicar «la
solidaritat» a l’empresa i quins són per ells els valors socials més importants que es
dona en l’àmbit empresarial.
Comprova el teu nivell

1. L’empresa es defineix com a:
a) Unitat econòmica de consum.
b) Unitat econòmica de producció.
c) Unitat econòmica d’inversió.
d) Unitat econòmica de finançament.
2. Quin d’aquests agents econòmics té com a funció regular l’economia:
a) El sector públic.
b) L’empresa.
c) Les famílies.
d) Cap dels anteriors.
3. La formació dels treballadors és competència de l’àrea funcional de:
a) Producció.
b) Recursos humans.
c) Comercialització.
d) Inversió i finançament.
4. Són àrees funcionals de l’empresa:
a) La junta general d’accionistes i el consell d’administració.
b) Producció, comercial i finances.
c) Els treballadors i els empresaris.
d) Totes les respostes anteriors són correctes.

5. La persona que ha de prendre decisions dins l’empresa per a aconseguir els

objectius que prèviament ha fixat i que, a més a més, intenta mantenir un
equilibri entre tots els elements que la formen, es denomina:
a) Empresari.
b) Inversor.
c) Accionista.
d) El sector públic.
6. Indica quina de les següents es pot considerar una activitat pertanyent a la
funció comercial de l’empresa:
a) La producció.
b) La selecció de projectes d’inversió.
c) Generar valor econòmic.
d) Fer un estudi de mercat.
7. Quin d’aquests és un dels objectius fonamentals de les empreses:
a) Aconseguir el nivell més baix d’absentisme laboral.
b) Enriquir-se sigui com sigui.
c) Tenir la màxima rendibilitat.
d) Vendre el producte.
8. Assenyala quin dels següents objectius està més associat als propietaris
d’una empresa:
a) La major participació en les decisions de l’empresa.
b) El major prestigi professional.
c) La rendibilitat de la inversió en l’empresa.
d) Pagar impostos.
9. Indica quina de les afirmacions següents és falsa:
a) Les empreses coordinen els factors de producció.
b) Les empreses creen o augmenten la utilitat dels béns.
c) Les empreses no assumeixen riscos.
d) Les empreses generen valor econòmic.
10. L’augment de la taxa d’inflació és un element:
a) De l’entorn general de les empreses.
b) De l’entorn específic de les entitats financeres.
c) No forma part de l’entorn de les empreses.
d) De l’entorn intern.

2 Classes d’empreses
Obertura d’unitat
1. Saps quins productes fabrica l’empresa Apple?
Els productes que fabrica són: iPhone (telèfon mòbil), MAC (ordinador), iPad (tauleta),
Watch (rellotge), accessoris relacionats amb la televisió o la música.
2. Com la classificaries? Com una empresa gran, petita...
És una empresa gran, però fóra bo que raonessin per quina raó creuen que és gran i
quins són els criteris que fan servir en la seva gestió.
3. De quin tipus d'empresa es tracta: nacional, internacional o multinacional?
Multinacional i internacional.
4. Creus que totes les empreses necessiten els mateixos diners per poder
funcionar?
Totes les empreses necessiten diners per poder funcionar, ara bé, no totes necessiten
el mateix capital, això dependrà de la seva grandària.
5. Sabries dir quins requisits legals fan falta per crear una empresa?
Capital inicial, tots el tràmits amb les administracions, els materials, personal...
Activitats
1> Explica què és el Dret mercantil i quina norma el regula.
El dret mercantil és la part del dret que regula l’activitat econòmica que, per mitjà
d’una organització d’elements personals i reals, desenvolupa un empresari, és a dir,
l’activitat econòmica que es du a terme en una empresa.
La norma que el regula és el Codi de comerç.
2> Explica per a què serveix el Registre Mercantil.
El Registre Mercantil és un organisme de l’Estat, dependent del Ministeri de Justícia
a través de la Direcció General dels Registres i del Notariat, que té com a finalitat la
publicitat oficial de les situacions jurídiques dels empresaris que hi estan inscrits, a
banda d’altres funcions assignades per llei.
La funció principal és oferir la publicitat formal subministrada pel Registre Mercantil
Central, la qual té un caràcter merament informatiu.
3> Entra a la pàgina web del Registre Mercantil Central i cerca totes les
funcions i els serveis que proporciona.
Els serveis que ofereix són: informació general, informació sobre societats,
denominacions socials, titularitats immobiliàries, tràmits per certificacions amb firma
electrònica; també ofereix un cercador de factures.
4> Escull quatre empreses de la teva població i classifica-les segons la mida,
l’activitat, la propietat del seu capital i l’estructura jurídica.
Resposta oberta.

5> Classifica les empreses següents segons l’activitat:

• Telefónica • Nestlé • SEAT
• Renfe • Airlines Group International (IAG)
Sector secundari Sector terciari

Nestlé Telefónica
SEAT Airlines Group International
(IAG)
Renfe
6> Classifica les empreses següents segons la zona geogràfica:

• Coca-Cola • Apple
• Inditex • El Corte Inglés
• Grup Kalise Menorquina
• La Fageda (desenvolupa la seva activitat a Girona)
• Acenorca (empresa oliverera situada al nord de la província de Càceres)
Regional Nacional Internacional Multinacional

La Fageda El Corte Inglés Grup Kalise Coca-Cola
Menorquina
Acenorca Apple
Inditex
7> Classifica les empreses següents tenint en compte el sector d’activitat, la

mida i la titularitat o propietat del capital:
• La cadena de supermercats d’alimentació Mercadona (63 500 empleats).
• Ford Espanya, dedicada a fabricar vehicles (6 300 empleats).
• Una empresa municipal de turisme (6 treballadors).
Empresa Sector Mida Titularitat / Propietat

d’activitat del capital
Mercadona Terciari Gran Privada
Ford Espanya Secundari Gran Privada
Empresa municipal
Terciari Petita Pública
de turisme

8> Marta Sanz, economista, i el seu cunyat Joan Lluís Quilis , advocat,
decideixen unir -se per obrir un despatx, on cadascú actuar à
independentment, tot i tenir alguns clients comuns. Quina seria la
diferència principal entre crear una empresa civil i una societat civil
pública?
Si escripturen l’empresa davant de notari li confereixen un caràcter públic a l’optar
per una societat civil pública. Si no l’escripturen davant de notari, llavors estaríem
parlant d’una empresa civil privada.
9> Raona per què una persona optaria per crear una empresa amb la forma
jurídica d’empresari individual.
Resposta oberta. La forma jurídica d’empresari individual té unes característiques
positives força òptimes per a qui vulgui emprendre el seu propi projecte
empresarial:
• No hi ha mínim de capital.
• Té un nombre menys gran d’obligacions formals.
Tot i així, el fet que la responsabilitat social d’aquest tipus d’empresa sigui il·limitada
és un inconvenient.
10> Què vol dir que la responsabilitat de l’empresari és il·limitada?
Vol dir que l’empresari respon dels deutes socials contrets davant de tercers amb
tot el seu patrimoni present i futur.
11> Indica la diferència entre una empresa individual i una societat mercantil.
L’empresa individual és un tipus d’empresa que té personalitat física, és a dir, el
propietari només pot ser una persona física.
La societat mercantil és una societat formada per una o diverses persones que
reuneixen un fons patrimonial comú per col·laborar en l’explotació d’una empresa,
amb la finalitat d’obtenir un benefici i participar en el repartiment de guanys; tenen
personalitat jurídica.
12> Què vol dir que una empresa és de naturalesa capitalista? Posa’n exemples.
Les societats capitalistes són aquelles en què és més important l’aportació del
capital que no les característiques personals dels socis. En aquest grup d’empreses,
la gestió no té perquè recaure en els socis ja que pot recaure en un administrador
contractat per gestionar i administrar l’empresa.
Exemples: Inditex, Repsol, Gas Natural.
13> En una empresa comanditària, quina diferència hi ha entre els socis
comanditaris i els socis col·lectius?
Els socis comanditaris fan una aportació econòmica a la societat i participen
únicament dels resultats econòmics, sense intervenir en la gestió de l’empresa. Per
tant, tenen una responsabilitat davant tercers limitada a la seva aportació.
Els socis col·lectius són els que intervenen directament en la gestió de la societat i
responen de manera personal i solidària (és a dir, han d’assumir el pagament de la
totalitat dels deutes) i il·limitada enfront de deutes socials.

14> Enumera tres diferències i tres similituds entre les societats anònimes i les
de responsabilitat limitada.
 Diferències
 SA, capital social dividit en accions; SL, capital social dividit en
participacions.
 SA, el capital no pot ser inferior a la quantitat de 60.000 €; SL, el capital no
pot ser menys de 3.000 €.
 SA, la transmissió de les accions és lliure una vegada la societat s’hagi inscrit
en el Registre Mercantil; SL, per a la transmissió de les participacions socials
s’ha de comunicar als administradors la intenció de traspàs, el nombre, la
identitat de l’adquirent i el preu. Hi tenen dret preferent els socis restants.
Aquesta transmissió s’ha de fer en document públic.
 Similituds:
 Són societats capitalistes.
 La responsabilitat dels socis és limitada.
 El nombre de socis és d’un o més.
15> Explica l’objectiu de les societats cooperatives.
Les societats cooperatives són associacions de persones físiques o jurídiques amb
interessos i necessitats comuns, que exerceixen una activitat empresarial, en què
s’imputen els resultats econòmics (denominats excedents, no beneficis) als socis,
una vegada atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat cooperativa que
duen a terme. Aquestes societats creen un patrimoni comú indivisible i sense ànim
de lucre.
16> Quin tipus de socis han de tenir les cooperatives de segon grau?
En les cooperatives de segon grau, el nombre de socis és de dos (a Catalunya,
tres), i estan integrades per cooperatives que normalment són persones jurídiques.
La incorporació i la baixa de socis és voluntària i lliure. Les cooperatives també
poden tenir associats, persones físiques o jurídiques, que hi aporten capital, cobren
interessos per la seva aportació i no responen personalment dels deutes socials.
17> Indica quins són els òrgans socials de les cooperatives.
En les cooperatives hi ha quatre òrgans socials:
1. Assemblea general. És la reunió dels socis i, si escau, dels associats, per a
deliberar i prendre acords com a òrgan suprem de decisió. L’Assemblea té com a
objecte examinar la gestió social, aprovar els comptes anuals, aprovar la
imputació de l’excedent i establir la política general de la cooperativa.
2. Consell rector. És l’òrgan de govern, gestió i representació. Ha de tenir tres
membres com a mínim que en siguin socis i es pot nomenar un director.
3. Comitè de recursos. Aquest òrgan només existeix en les cooperatives de
primer grau quan ho preveuen els estatuts. La seva funció és tramitar i resoldre
els recursos contra les sancions dels seus socis.
4. Interventors. La seva funció és la censura dels comptes anuals. Han de ser
entre un i tres socis, persones físiques.

 Lectura
 Les cooperatives de Grup Clade facturen 316 MEUR (Via empresa, 29 de juny de
2017)
 Busca informació sobre el grup Clade.

La informació s’ha de buscar a la web de l’empresa http://www.grupclade.com.
L’alumne pot moure’s per la pàgina per trobar informació de totes les empreses que
formen part del grup.
Clade és un grup d’empreses, la majoria cooperatives, que provenen de diferents
sectors d’activitat i comparteixen uns valors i una manera de fer, en el marc de
l’economia social.
Els seus valors principals són la participació de les persones a l’empresa, la
responsabilitat social i l’afany de col·laborar, a través de la intercooperació.
La seva manera de fer les porta a gestionar les organitzacions buscant
l’excel·lència, potenciant la creativitat i la innovació, per tal de créixer i ser
competitives i eficients, creant riquesa i ocupació estables.
 Classifica les cooperatives que en formen part segons la seva naturalesa.
 Abacus Cooperativa, cooperativa de consum
 Blanquerna URL, fundació universitària
 Comunitat Minera Olesana, cooperativa de l’aigua
 Cooperativa Plana de Vic, cooperativa agrària
 Corma, cooperativa agrària
 Escola Sant Gervasi Cooperativa, cooperativa de treball associat
 Som, grup cooperatiu de comunicació i cultura
 Lavola, serveis de sostenibilitat
 Orquestra Simfònica del Vallès, cultura i música
 Suara Cooperativa, cooperativa d’iniciativa social
 Tria alguna de les cooperatives que hi formen part i busca a què es dedica i
quins objectius té.
Resposta lliure. L’alumnat pot escollir entre una de les empreses que formen part
del grup Claude. A mode d’exemple hem triat la Cooperativa Plana de Vic.
Empresa: Cooperativa Plana de Vic
Any fundació: Vic, 1966
Tipologia: Cooperativa agrària
Sector: Agroalimentari
Dades significatives: Dos centres de producció (fàbrica de pinso i sala d’elaboració i
especejament carni), un magatzem de distribució, oficines centrals, economat
(material pel ramader), farmàcia veterinària i tres botigues d’alimentació.

Fundada l’any 1966 per ramaders d’Osona amb l’objectiu de coordinar l’activitat
dels pagesos de la comarca i cobrir les necessitats del món agroramader,
Cooperativa Plana de Vic (CPV) es dedica a la producció de pinsos, a la
comercialització de productes de l’activitat ramadera i a l’oferta de tot tipus de
serveis veterinaris i financers als seus socis.
L’ampli ventall de productes i serveis que ofereix al soci, així com la creació de la
xarxa de botigues d’alimentació Plana de Vic, són la voluntat i la garantia de poder
oferir al consumidor final productes alimentaris de qualitat, directes del productor.
Des del 2011 també disposa d’una sala d’especejament que, amb la marca
Carnovic, comercialitza productes carnis per a col·lectivitats com l’hostaleria,
hospitals i escoles.
Web: www.planadevic.cat
 Comenta aquesta afirmació: «el bon resultat econòmic de l’exercici ha
estat ben compatible amb el creixement orgànic i amb la creació de valor
real per la societat».
Vol dir que les empreses que en formen part han tingut uns resultats econòmics
(guanys) que s’ajusten al seu creixement intern, amb noves inversions i a la vegada
amb la creació de valor, és a dir, aportant coses noves per ser més competitius.
Activitats finals
1. Comenta a quin sector pertanyen les activitats de les empreses següents:
a) Una immobiliària.
Una immobiliària pertany al sector terciari.
b) Una empresa constructora.
Una empresa constructora, al secundari.
c) Una empresa que elabora conserves de marisc.
Una empresa de conserves de marisc, al sector terciari.
2. Classifica les empreses segons la zona geogràfica.
En funció de l’àrea geogràfica que comprengui el mercat on operen, podem parlar de:
 Empreses locals: desenvolupen l’activitat en una localitat concreta.
 Empreses regionals: desenvolupen l’activitat principal en diverses localitats o
províncies d’una mateixa regió o comunitat.
 Empreses nacionals: desenvolupen l’activitat principalment en un país.
 Empreses internacionals: operen en un país, però al seu torn exporten la
producció a uns altres.
 Empreses multinacionals: tenen filials en altres països, siguin de producció o de
venda.

3. Classifica les empreses segons la propietat del seu capital.

La propietat del capital d’una empresa permet establir-ne tres tipus diferents:
 Empresa privada: és propietat de persones físiques o jurídiques particulars.
 Empresa pública: és propietat de l’Estat o de qualsevol entitat de caràcter
públic.
 Empresa mixta: la propietat està compartida entre l’Estat i uns particulars.
4. Explica què vol dir que una empresa té personalitat jurídica.
Una empresa té personalitat jurídica quan s’inscriu al registre mercantil i això li
atorga responsabilitat dels seus drets i les seves obligacions.
5. Explica la diferència que hi ha entre una societat comanditària simple i una
societat comanditària per accions.
A diferència d’una societat comanditària simple, la societat comanditària per accions
es caracteritza per:
• La participació dels socis comanditaris (que només hi aporten capital) està
representada per accions, que són parts alíquotes (iguals) del capital. Per aquest
motiu, s’hi aplica la normativa de les societats anònimes, hi han de tenir un capital
mínim de 60 000 €, que en el moment de la constitució de la societat ha d’estar
totalment subscrit i desembossat, almenys, en un 25 %.
• El nombre de socis comanditaris ha de ser com a mínim de dos, un soci col·lectiu i
un soci comanditari que, com en les societats comanditàries simples, és el que
s’encarrega de gestionar l’empresa.
• La raó social pot ser qualsevol nom escollit pels socis, seguit de «societat en
comandita per accions» o les sigles «S. En Com. per A.».
• Aquestes societats tributen per l’impost sobre societats.
6. Per què unes empreses, segons els seus beneficis, tributen per l’Impost
sobre Societats i d’altres per l’Impost sobre la Renda de les Persones
Físiques.
Les empreses individuals tributen pels seus beneficis per l’IRPF, ja que són persones
físiques i per tant s’han d’afegir els beneficis de les seves empreses als rendiments
que obtenen d’altres factors de producció (salari, interessos).
Les empreses que són societats en canvi tributen per l’impost de societats.
7. Defineix el concepte de societat mercantil personalista.
Són aquelles en què la gestió correspon als socis i, per tant, són més importants les
característiques personals de cadascun d’ells que no el capital en si.
8. Explica les característiques d’una societat anònima laboral. És el mateix que
una societat de responsabilitat limitada laboral?
En una societat anònima laboral cap soci no pot posseir accions o participacions
que representin més de la tercera part del capital (33 %), tret que la societat es
constitueixi inicialment amb dos socis. El nombre mínim de socis és de tres,
tanmateix hi ha la possibilitat de construir-les amb dos socis treballadors amb
contractes indefinits.

 La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.

 El capital social està dividit en accions nominatives o en participacions. Aquestes
s’han de subscriure i desembossar com a mínim en un 25 % del valor de cada
acció si es tracta d’una societat anònima laboral, i el 100 % si és una societat de
responsabilitat limitada laboral; el capital no pot ser inferior a 60 000 € o 3 000 €,
respectivament.
 Les accions de les societats anònimes laborals han d’estar representades per
títols, no per anotacions en compte.
 Aquestes societats poden contractar treballadors que no en siguin socis, però amb
algunes limitacions: el nombre d’hores treballades per aquests no pot ser superior
al 49 % de les hores que dediquen a l’empresa els socis treballadors.
 La raó social pot estar formada per qualsevol nom seguit de «societat de
responsabilitat limitada laboral» o «societat anònima laboral», o les sigles
respectives «SLL» o «SAL».
 Les accions i participacions socials es podran transmetre lliurement als socis
treballadors i als treballadors no socis amb contracte per temps indefinit. S’haurà
de comunicar als administradors el nombre, les característiques de les accions i la
identitat de l’adquiridor.
 Aquestes societats han de constituir obligatòriament un fons especial de reserva
amb el 10 % del benefici líquid obtingut.
No és el mateix que una SAL que les societats de responsabilitat limitada laboral, ja
que a les anònimes laborals el capital és igual que una societat anònima i és regula
de la mateixa manera, i en canvi la societat de responsabilitat limitada laboral el
capital és igual que les societat de responsabilitat anònima i es la regula per la
mateixa llei
9. Indica una diferència entre una societat de responsabilitat limitada i una
societat limitada nova empresa.
 En la RSNE el nombre màxim de socis en el moment de la constitució es limita a
cinc, que han de ser persones físiques; la SRL no té límit.
 En la RSNE el capital social mínim, que haurà de estar desemborsat íntegrament
mitjançant aportacions dineràries en el moment de constituir la societat, és de
3000 € i el màxim de 120000 €. A la SRL el capital mínim és 3 000 €.
 La RSNE té la possibilitat de realitzar els tràmits de constitució i posada en marxa
per mitjans telemàtics, evitant desplaçaments a l’empresari i un estalvi substancial
de temps i costos, mitjançant el DUE (Document Únic Electrònic). La SRL només
es pot fer de manera presencial.
 A la RSNE no cal portar un llibre de registre de socis, la SRL sí s’ha de dur-ne.
10. Explica i diferencia els conceptes de dividend actiu i dividend passiu. Una
SRL, pot tenir dividends passius? Per què?
Els dividends actius formen el repartiment dels beneficis socials. Mentre que els
dividends passius són les quantitats que, en el moment de la constitució de la SA, no
s’han desemborsat i que es van satisfent segons s’hagi acordat.
Una SRL no pot tenir dividends passius perquè en el moment de la constitució
d’aquest tipus de societat, el capital ha d’estar totalment subscrit i desembossat.

11. Una parella acabada de graduar en Administració i Direcció d’Empreses

decideix muntar un despatx de consultoria, per a la qual cosa es planteja la
forma jurídica de constituir el seu negoci, bé en forma de societat de
responsabilitat limitada o bé com a empresaris individuals. Enumera dues
característiques de cada forma jurídica.
 Responsabilitat limitada:
 Responsabilitat limitada dels seus deutes amb terceres persones.
 El capital mínim per a constituir-la ha de ser de 33 000 €.
 El numero de socis és d’un o més d’un.
 Tributa IS.
 Individual:
 Responsabilitat il·limitada dels seus deutes amb terceres persones.
 No hi ha mínim de capital per a constituir-la.
 Només hi pot haver un soci.
 Tributa IRPF.
12. Un sol empresari vol constituir una empresa de serveis: una agència de
viatges. El capital que hi vol aportar d’entrada no és gaire gran i el mercat
que vol abastar, segons la seva infraestructura, tampoc.
a) Quin tipus d’empresa li aconsellaries que creés? Per què?
Una societat de responsabilitat limitada.
b) Explica totes les opcions que té.
Pel fet de ser un empresari sol pot constituir una empresa individual, una societat
anònima o una societat de responsabilitat limitada, però si tenim en compte el
capital, en l’empresa individual no hi ha mínim, però per a la SA o la SRL, sí. El
capital mínim hauria de ser 3 000 € per a les SRL i 60 000 € per a les SA.
13. Yosoi és una petita empresa que pertany al sector terciari, és una societat
cooperativa i una empresa mixta. Comenta breument el significat de cada
una de les característiques esmentades.
 Empresa petita: té entre 10 i 49 treballadors, un volum de facturació inferior o
igual a 10 000 000 € i un total d’actiu inferior a 10 0000 000 €.
 Sector terciari: es dedica als serveis.
 Societat cooperativa: és una associació de persones físiques o jurídiques, amb
interessos i necessitats comuns, que desenvolupen una activitat empresarial
determinada; els resultats econòmics (denominats excedents, no beneficis)
s’imputen als socis, un cop atesos els fons comunitaris, en funció de l’activitat
cooperativa que duen a terme.
 Empresa mixta: la propietat està compartida entre l’Estat i uns particulars.

14. Com es denominen els títols representatius del capital social d’una societat
de responsabilitat limitada? Assenyala’n una diferència respecte de les
accions de les societats anònimes.
Els títols representatius del capital social d’una societat de responsabilitat limitada
s’anomenen participacions.
Les participacions són parts iguals, acumulables i indivisibles del capital d’una
societat de responsabilitat limitada, que no poden incorporar-se a títols negociables ni
anomenar-se accions. Això vol dir que les participacions tenen un caràcter abstracte,
que no es poden documentar ni negociar, ni tampoc ser transferides lliurement.
Les accions són parts alíquotes del capital d’una societat anònima. Estan
documentades en títols nominatius o al portador i són negociables.
15. Una persona vol començar en solitari un negoci i disposa d’un capital de 12
240 €. Indica totes les formes jurídiques possibles que podria adoptar
l’empresa i justifica quina seria la més correcta.
Amb aquest capital pot crear:
 Una empresa individual.
 Una societat de responsabilitat limitada.
 Una societat limitada nova empresa.
Tenint en compte la responsabilitat del soci davant de deutes a tercers, l’opció més
idònia seria una empresa de responsabilitat limitada, tot i que la limitada nova
empresa facilita els tràmits de constitució.
16. Tecniastur SL, que opera al mercat espanyol, està especialitzada a donar
servei i proveir solucions en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la
comunicació en sectors industrials diversos, com la fabricació d’automòbils i
la fabricació d’aparells mèdics. Els seus recursos humans es composen en
l’actualitat de 25 empleats. En funció dels criteris de classificació de les
empreses, indica de quin tipus d’empresa es tracta segons la seva forma
jurídica, àmbit d’actuació, sector i mida.
 Forma jurídica: societat de responsabilitat limitada.
 Àmbit d’actuació: nacional,
 Sector: terciari.
 Mida: petita.
17. L’Anna, la Lluïsa, la Marta i la Carla són quatre amigues que volen crear una
empresa de publicitat. No saben quina forma de societat mercantil és la més
adequada a les seves circumstàncies personals i empresarials, per això
demanen ajuda a l’Àngela, assessora jurídica i econòmica.
Les dades que aporten a l’assessora són les següents:
• Les quatre amigues seran les úniques sòcies.
• Només disposen d’un total de 3 200 € per aportar al negoci.
• L’Anna té previst anar a viure als EUA en un termini curt de temps, per la
qual cosa vendrà les participacions que té al capital de l’empresa. La

Lluïsa, la Marta i la Carla volen assegurar que podran adquirir aquestes

participacions en el futur.
• Les quatre amigues no volen arriscar el seu patrimoni personal en aquest
projecte empresarial.
Determina quina és la forma jurídica que creus més recomanable per a
aquest projecte empresarial. Justifica la resposta per a cada dada que
aporten les promotores.
La recomanació és la d’una societat de responsabilitat limitada (SRL o SL), per les
raons següents:
• En les SRL el nombre mínim de socis és d’1 i no n’hi ha màxim. A més a més,
l’empresa es pot crear amb quatre sòcies, i es pot reduir el nombre de socis fins a
arribar a un sol soci (societat unipersonal).
• El capital social, constituït per les aportacions dels socis, no pot ser inferior a
3 000 €. Poden aportar prou capital per a una SRL, però no en tenen prou per a
una societat anònima.
 En les societats de responsabilitat limitada, quan un soci es vol vendre les
participacions ha d’oferir-les abans als altres socis. D’aquesta manera, quan l’Anna
se’n vagi, la Marta, la Lluïsa i la Carla tindran preferència per a adquirir les
participacions de l’Anna.
 En les societats de responsabilitat limitada, la responsabilitat està limitada a les
aportacions que hi han fet de capital, i no arrisquen el seu patrimoni personal.
18. En Carles López i dos amics de la infància van crear una societat limitada
dedicada a l’explotació de tulipes. Cadascun d’ells va fer una aportació de 1
200 €. Com a conseqüència d’un temporal s’ha malmès una gran part de la
plantació, per la qual cosa la producció ha baixat notablement i l’empresa ha
acumulat un deute de 6 000 €. En Carles està preocupat perquè no sap què li
poden reclamar els creditors. De quin import és responsable?
Els socis només responen pel capital aportat, que en aquest cas és de 3 600 € (1 200
€ cadascú), ja que es una societat de responsabilitat limitada i tenen la responsabilitat
davant de tercers al capital aportat.
19. En Jaume Sanz, en Joan Bonet i en Lluís Ventura es plantegen la possibilitat
de crear Música i Records, SL, un segell discogràfic dedicat a la cançó
popular. Pensen que la millor opció és constituir una societat de
responsabilitat limitada amb una aportació monetària de 900 € cadascú.
Abans d’iniciar els tràmits per constituir aquesta societat, els sorgeixen
alguns dubtes. Raona si el que es plantegen és correcte o no:
a) En Jaume Sanz pensa que amb una aportació de 900 € no n’hi ha prou, i
proposa augmentar-la a 2 000 €.
És correcte, ja que per crear una societat de responsabilitat limitada els fa falta
com a mínim 3 000 €, i amb 900 cadascú només arribarien a 2 700. Per tant, no
podrien crear-la.
b) En Joan Bonet, propietari d’un apartament a la Costa Brava valorat en 250
000 €, té por de perdre aquesta propietat en cas que l’empresa faci
fallida.

No té perquè tenir-ne por, ja que, com que té responsabilitat limitada, davant els
deutes només respon pel capital aportat. L’apartament, com que és un patrimoni
personal, no s’hi veuria afectat.
c) En Lluís Ventura es planteja iniciar el projecte tot sol.
Tot sol no el podrà iniciar, ja que el capital que té no arriba al mínim per a constituir
l’empresa.
20. Explica raonadament si les afirmacions següents són certes o falses:
a) En una societat de responsabilitat limitada, el nombre mínim de socis és
d’un, la responsabilitat està limitada al capital aportat i el capital mínim
per constituir-la és de 60 000 €.
És falsa, ja que el capital per constituir l’empresa és de 3 000 €.
b) En el cas d’un empresari individual, el nombre de socis és d’un, no hi ha
capital mínim per constituir l’empresa i la responsabilitat està limitada al
capital aportat.
És falsa, ja que la responsabilitat és il·limitada.
c) En una comunitat de béns no hi ha capital mínim, el nombre de socis és
de dos o més i tributen per l’impost de societats.
És falsa, ja que tributen per l’impost de la renda (IRPF).
d) A les societats anònimes, el nombre de socis pot ser un, el capital està
dividit en accions i la responsabilitat dels socis està limitada al capital
aportat.
És certa.
e) Una societat col·lectiva està formada, com a mínim, per dos socis i un
d’ells ha de ser comanditari. La responsabilitat dels socis està limitada al
capital aportat.
És falsa, ja que no hi ha cap soci comanditari i, a més a més, la responsabilitat és
il·limitada.
Llegeix el fragment següent extret de la pàgina web de la cooperativa de
consum Abacus:
«Actualment, Abacus som una comunitat ciutadana de socis i sòcies de
consum i de treball sota el format cooperatiu, amb la voluntat de transformar
l’experiència i el consum cultural, educatiu i de lleure de manera
collaborativa, responsable i sostenible.
A Abacus apostem per dinamitzar el territori amb 46 establiments a
Catalunya, València i Balears. Som un referent de confiança i busquem
l’equilibri entre l’impacte econòmic i el social de la nostra activitat, tot
apostant per la gestió amb equitat, participació i sostenibilitat.
L’any 1968, un grup de mestres, pares i mares de Barcelona, s’organitza per
proveir-se, en les millors condicions de qualitat i preu, de material pedagògic
escolar de qualitat i especialitzat per a l’escola, la família i el consum
cultural. Neix d’aquesta manera Abacus cooperativa, una entitat integrada

inicialment pels consumidors i que, des del 1986, incorpora també els
treballadors com a socis.
Abacus, per continuar construint futur i transformar les maneres de consumir
i compartir, volem contribuir al desenvolupament personal, cultural i
educatiu dels ciutadans, socis i treballadors, tot explicant qui som, què fem,
com ho fem i per què ho fem.»
Ara et proposem que valoris l’estratègia de negocis adoptada per l’Abacus,
per això cal que primer esbrinis qui són, què fan i per què ho fan. A
continuació analitza’n els objectius, el funcionament i la rendibilitat del
negoci i fes un informe amb la teva valoració.
Del que es tracta en aquesta activitat és que l’alumnat esbrini a què es dedica
l’Abacus, amb quin objectiu es va crear, qui en forma part i que valorin el seu èxit. Es
pot buscar la informació a la seva pàgina web: https://abacus.coop/ca
Es podria aprofitar aquesta activitat per fer un treball de camp, investigant on tenen la
seu principal, realitzar alguna entrevista a un soci i/o treballador, etc.
Seria convenient que s’endinsin pel món de les cooperatives (com funcionen, per
quina normativa es regeixen, etc.), ja que actualment hi ha moltes empreses que es
constitueixen amb aquesta forma jurídica i caldria que traguessin conclusions del
perquè.

1. L’empresa mixta és aquella:
a) Que està formada per una empresa nacional i una altra multinacional.
b) La propietat de la qual està compartida entre l’Estat i particulars.
c) Està dins del territori nacional.
d) Totes respostes són correctes.
2. Una empresa pot classificar-se atenent al criteri del règim de propietat en:
a) Local, nacional o internacional.
b) Pública, privada o mixta.
c) Individual, cadenes, holdings o associades.
d) Gran, petita o mitjana.
3. La microempresa és un dels tipus d’empreses existents a la classificació que
pren com a referència:
a) El nombre de socis que té.
b) La mida de les empreses.
c) Qui en té la propietat.
d) La seva forma jurídica.

4. Quina de les següents societats no té ànim de lucre?

a) La societat limitada.
b) La societat anònima.
c) La societat cooperativa.
d) La societat laboral.
5. L’empresari individual:
a) Tributa a través de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques.
b) No pot tenir treballadors a càrrec seu.
c) La seva responsabilitat és limitada davant els deutes adquirits amb tercers.
d) No paga impostos.
6. A les societats anònimes:
a) La responsabilitat dels accionistes està limitada al capital aportat.
b) La responsabilitat dels accionistes no es limita al capital aportat.
c) Els socis mai poden ser persones físiques.
d) El nombre de accionistes ha de ser de dos o més de dos.
7. En una societat de responsabilitat limitada:
a) S’ha de desembossar totalment el capital.
b) Els administradors han de ser socis.
c) Les participacions són títols negociables.
d) Cap de les respostes anteriors és correcta.
8. La responsabilitat de l’empresari individual:
a) És il·limitada.
b) Sempre està limitada al capital aportat.
c) És limitada quan es tracta d’un soci col·lectiu.
d) Tant pot ser limitada o il·limitada, depèn de la quantia del deute.
9. Les societats de responsabilitat limitada són:
a) Societats civils.
b) Societats cooperatives.
c) Societats laborals.
d) Societats mercantils.
10. Una societat anònima laboral es caracteritza:
a) Per tenir contractats tots els seus treballadors a jornada completa.
b) Perquè els socis, a més de propietaris, treballen mitja jornada.
c) Perquè la majoria del capital pertany a treballadors lligats a l’empresa.
d) Totes les respostes són correctes.

3 La direcció i l’organització de l’empresa
Obertura d’unitat
1. A què es refereix l’autor quan parla d’organitzacions?
Es refereix bàsicament a les empreses.
2. Quines feines fa un cap en una empresa?
El cap d’una empresa realitza moltes funcions però la principal és la de dirigir i
coordinar tots els elements que configuren l’empresa: treballadors, clients,
proveïdors, entorn social...
3. Consideres que a les empreses el personal que hi treballa és important?
En l’actualitat les persones són imprescindibles i són el fet diferencial de les
empreses, ja que aporten valor afegit amb el seu saber fer.
4. Creus que els treballadors o treballadores poden assolir individualment els
objectius marcats per l’empresa?
Actualment, tenint en compte com són les organitzacions empresarials, cada vegada
més prima el treball en equip, per la qual cosa difícilment una persona sola pugui
assolir els objectius marcats per l’empresa.
5. Què vol dir que dins d’una organització no només el cap té la capacitat de
liderar?
Tot i que una de les funcions d’un cap és liderar el seu equip, en les organitzacions
empresarials on l’estructura organitzativa és més flexible, els treballadors poden
prendre decisions que siguin beneficioses per a les empreses.
Activitats
1> Explica què entens per procés administratiu.
El procés administratiu és el conjunt de funcions i d’activitats que du a terme
l’administració de l’empresa, orientades a l’assoliment dels fins i els objectius
d’aquesta.
2> Què és la fase dinàmica del procés administratiu?
La fase dinàmica del procés administratiu és la part activa del procés, consisteix,
doncs, en posar en pràctica tot el que s’ha planejat prèviament i controlar si s’ha fet
correctament, tal com estava planejat inicialment.
3> Explica per què la planificació és la tasca prèvia a totes les que ha de fer
l’empresa.
Per tal de dur a terme qualsevol tasca, primerament s’ha de planificar i establir uns
objectius a fi de poder-la posar en pràctica.

4> Especifica, de cadascuna de les empreses següents, quins podrien ser-ne els
fins o els objectius: a) Nestlé b) Puleva c) SEAT
A títol orientatiu:
a) Nestlé
 Objectiu: fabricar un iogurt de xocolata i nous.
 Subobjectiu: el departament comercial ha de fer tota la publicitat per treure’l
al mercat (cada departament tindrà el seu objectiu).
 Fi: introduir els seus productes a Espanya.
b) Puleva
 Objectiu: treure un envàs de plàstic que conservi totes les qualitats de la llet.
 Subobjectiu: el departament de producció R + D crea l’envàs en qüestió.
 Fi: vendre llet a una província determinada.
c) SEAT
 Objectiu: treure al mercat un cotxe utilitari que arribi al màxim de persones
possible.
 Subobjectiu: que el departament d’inversió i finançament ajusti els preus per
poder assolir l’objectiu.
 Fi: ser la primera marca de cotxes en el mercat espanyol.
5> Fes una classificació dels diversos tipus de comunicació que poden haver-hi
a l’empresa.
La comunicació a l’empresa pot ser externa o interna. La comunicació externa és
aquella que l’empresa realitza amb altres agents de la societat i, interna, quan es
realitza dins de la pròpia empresa.
La comunicació interna és molt important perquè defineix la cultura empresarial
d’una organització. Aquest tipus de comunicació pot ser vertical, és a dir, ascendent
o descendent, o horitzontal.
 Comunicació interna vertical, pot ser de dos tipus:
 Comunicació ascendent. És la que es forma verticalment de baix a dalt, és a
dir, s’origina en els empleats i acaba en els directius. La finalitat d’aquest tipus
de comunicació és que els comandaments o directius coneguin els problemes
dels treballadors de primera mà, les seves queixes, idees, suggeriments, i que
aquests se sentin part de l’empresa.
 Comunicació descendent. És la que, de manera vertical, té l’origen en els
directius i la fi en els treballadors. Evidentment, és més habitual que no
l’ascendent. La seva finalitat és informar els treballadors o subordinats dels
objectius de l’empresa, així com de les tasques que s’han de dur a terme per a
assolir-los.
 Comunicació interna horitzontal:
És la que s’origina entre persones que se situen en un mateix nivell jeràrquic, és
a dir, entre persones de diversos departaments (per exemple, entre el cap de

producció i el cap comercial), i és imprescindible perquè l’empresa funcioni com

un tot.
6> Fes un esquema comparatiu entre els trets més importants de l’organització
del treball segons Taylor i Mayo.
Racionalitzar el treball
Augmentar la
productivitat
Eliminar els temps morts
Taylor Organització del
treball Salaris basats
Marcar els moviments de en el rendiment
cada treballador
Monotonia
en el treball
Especialització de funcions
Atenció de l’empresa cap

al treballador
Incentius diferents als

Organització del materials Augmentar la
Mayo productivitat
treball
L’ésser humà no es pot
programar com una
màquina
7> Explica la diferència entre una divisió en departaments per productes i una
divisió en departaments per processos.
La divisió en departaments per producte es refereix a l’agrupació de treballadors
segons el producte que es fabrica i s’utilitza en empreses que fabriquen més d’un
producte.
Mentre que el treball en la divisió en departaments per processos s’organitza segons
les fases que componen la cadena de producció.
8> Què entens per divisió del treball?
La divisió del treball fa referència al nombre de tasques diferents en què es
distribueix el treball necessari per a produir un bé o un servei, feines que han de fer
diversos treballadors especialitzats en cadascuna amb l’objectiu de millorar
l’eficiència.

9> Fes un quadre de diferències entre el model d’estructura lineal i el d’en línia
i d’assessorament.
Model en línia i
Model lineal
d’assessorament
 Simplicitat.  Permet la intervenció

 Autoritat i responsabilitat ben d’especialistes.
Avantatges definides.  Autoritat i responsabilitat ben
 Rapidesa en la presa de definides.
decisions.
 Falta d’especialització dels  Decisions lentes.
caps.  Conflictes en les relacions.
Inconvenients  Concentració d’autoritat  Cost addicional per a l’empresa
excessiva.
 Poca flexibilitat i motivació
dels subordinats.
10> Fes l’organigrama d’una empresa a la qual treballen persones que tenen els
càrrecs següents:
• Director/a general. • Cap de màrqueting.
• Encarregat/da de comprar • Encarregat/da d’entrevistar i
materials. contractar el personal.
• Cap de compres. • Encarregat/da de gestionar
les nòmines i els salaris
• Comptable.
dels treballadors.
• Cap de finances i inversions.
• Comercial.
• Encarregat/da de vendes.
• Assessor/a d’informàtica.

11> Llegeix atentament l’afirmació següent: «L’organització informal està

present a tot tipus d’empresa.» Què n’opines? Creus que és cert?
Resposta oberta. Vol dir que sempre que parlem de relacions entre persones hi
haurà afinitats entre elles encara que no estiguin preestablertes, la qual cosa
comporta facilitat a l’hora de treballar.
12> Explica les diferències entre els tipus nivells de gestió d’una empresa: l’alta
direcció, el nivell intermedi i el nivell de gestió.
 Alta direcció: se situa a dalt de la piràmide, lloc reservat pels alts càrrecs de
l’empresa, els quals planifiquen a llarg termini la direcció estratègica de
l’empresa per tant, les seves decisions afecten a la totalitat de l’empresa i són
els responsables del compliment dels objectius marcats. Supervisen el funcionament
global de l’empresa.
 Nivell intermedi: se situen al segon nivell de la piràmide, aquest tipus de
directius també se’ls anomena comandaments intermedis, que s’encarreguen
directament de l’execució i el control de la planificació general i fan plans més
concrets. Són els caps de departament.
 Nivell de gestió: se situen a la base de la piràmide ja que és el nivell més baix.
Hi ha els directius que tenen la responsabilitat directa sobre l’execució dels plans
i, per tant, són els que assignen les tasques als treballadors. És a dir, executen i
controlen tots els procediments que cal seguir.
13> Creus que per ser un bon líder una persona ha de tenir qualitats innates o
es pot formar per ser-ho?
Tenir qualitats innates ajuda molt per ser un bon líder, però en l’actualitat hi ha
moltes escoles de negocis on formen persones per poder liderar una empresa.
Malgrat això si la persona que ha de liderar té un seguit de qualitats innataes com
és ara la bonhomia, l’empatia, etc., el lideratge sempre serà millor.
14> Explica què entens per teoria Z. Creus que a les empreses actuals s’aplica
aquesta teoria?
La teoria Z es basa en la feina conjunta entre empresa i treballador, i en la
consideració de què tots els empleats són importants a l’empresa, per això busca
una relació i una conjunció entre els interessos dels treballadors i els d’aquesta.
Cada cop més les organitzacions empresarials fan servir la teoria Z, ja que està
comprovat que treballar conjuntament treballadors i organització resulta ser molt
més productiu perquè a tots els interessa entendres.

15> Fes un quadre comparatiu entre les teories X, Y i la teoria Z.
Teoria X i Y Teoria Z
Dirigir segons les característiques dels Dirigir tenint en compte aquestes
treballadors diferenciant: premisses:
 Treballadors X (direcció autoritària):  Valorar la feina conjunta entre empleats
 Tenen aversió a la feina, la consideren i organització.
un mal que s’ha de suportar i, com a  Conciliar interessos entre d’ambdós.
conseqüència, treballen el mínim  Valorar adequadament els empleats i
possible. reconèixer-ne l’aportació.
 No tenen ambició i, per tant, no volen  Estimular la comunicació, el respecte
responsabilitats. mutu.
 Prefereixen que els manin.  Participació basada a les relacions
 No volen canvis i prefereixen mètodes humanes.
coneguts.  L’objectiu últim és millorar la
 Treballadors Y (direcció democràtica): productivitat empresarial.
 Volen treballar, la feina els estimula i els
ajuda a realitzar-se.
 Creuen que l’energia que desprenen
amb la feina és tan natural com
l’energia despresa amb l’esport o amb el
joc.
 Tenen ambició, imaginació i creativitat.
 Volen responsabilitats i se senten
responsables de la seva feina.
16> Enumera les etapes de control de la direcció de l’empresa.

Les etapes de control són les següents:
1. S’han de marcar uns estàndards, és a dir, unes mesures que es considerin
normals. Per exemple, la quantitat de producció obtinguda per una màquina en
un temps determinat, el cost per unitat de producte o l’ingrés esperat per unitat
de producte venut.
2. S’han de mesurar les activitats, és a dir, una vegada s’han fixat els estàndards,
s’ha de mesurar o analitzar el que s’ha obtingut realment. Per fer-ho, cal
examinar pas a pas les fases de l’activitat, per a estar constantment al corrent,
sense esperar al final de tota l’activitat. Una vegada analitzades, s’han de
comparar amb els estàndards marcats i determinar les desviacions produïdes.
3. S’han de corregir les desviacions obtingudes, és a dir, una vegada s’han detectat
les desviacions, s’han d’analitzar i determinar els motius que les han originades.
Generalment, hi ha dos motius: o no s’han executat els plans com s’havia
previst, per falta d’organització o per poca rendibilitat dels recursos, o bé
aquests plans no eren els correctes i s’havien marcat uns objectius que no es
podien assolir. Sigui quin sigui el motiu, cal intentar resoldre la desviació,
aprofitant la informació obtinguda en el control i fent un plantejament diferent.

17> Defineix el concepte d’auditoria i esmenta’n els tipus que hi ha.

L’auditoria verifica la planificació tant en la relació amb la comptabilitat (anàlisi dels
estats financers) com amb la rendibilitat dels recursos o gestió global de l’empresa,
i fa recomanacions per millorar-la.
Els tipus d’auditoria que hi ha són:
 Auditoria interna: es du a terme dins de l’empresa com a mecanisme propi de
control.
 Auditoria externa: la fan persones alienes a l’empresa, és a dir, professionals
independents.
 Auditoria de comptes: analitza els estats financers a l’empresa.
 Auditoria operativa: té com a funció analitzar l’estructura global de l’empresa
respecte dels objectius, les polítiques o planificacions.
 Ecoauditoria: controla l’impacte mediambiental de les empreses.
 Lectura
 Manar menys i delegar més (MAYTE RIUS, La Vanguardia)
 A què es refereix l’article quan parla d’un corrent humanista en el món dels
negocis?
Vol dir que s’ha de tenir en compte que les persones que formen part de
l’organització empresarial tenen una manera de pensar i d’actuar que pot esdevenir
el fet diferencial de l’empresa. Aquest capital humà s’ha de complementar amb la
tecnologia, el capital, etc., per tal que l’empresa funcioni.
 Explica el concepte de descentralització de les decisions de l’empresa.
Aquest concepte fa referència al fet que les persones que formen part de
l’organització de l’empresa puguin opinar i fer vàlides les seves idees a l’hora de
treballar, i que no es limitin a obeir les ordres procedents de l’equip directiu.
 Fes un comentari personal a partir d’un resum de l’article.
Resposta lliure.
Activitats finals
1. Pensa en una empresa i en un producte que pugui fabricar, i explica com
seria la planificació de cadascun dels seus departaments. Podeu fer grups
als quals cada membre faci la planificació d’un dels departaments.
Resposta oberta. Si partim d’un televisor d’alta tecnologia com a exemple, els
departaments que intervindrien són:
 Producció: buscar components i dissenyar el producte.
 Inversió-finançament: buscar els recursos tant econòmics com tecnològics per a
produir-lo.
 Recursos humans: contractar persones amb els coneixements adequats.
 Comercial: intentar introduir-lo en el mercat.

2. Explica quines podrien ser les regles que pot tenir una empresa
d’alimentació a l’hora de manipular els aliments.
Les regles de sanitat que cal complir en el manipulat d’aliments són:
 Tenir cura de la higiene personal com ara, portar bates i sabates esterilitzades,
els cabells coberts, guants i calçat adequat.
 Complir les normes d'higiene pel que fa a actituds, hàbits i comportament.
 Conèixer i complir les instruccions de treball establertes per l'empresa per a
garantir la seguretat i salubritat dels aliments.
3. El principal representant de l’Escola d’Organització Científica del Treball fou
Frederik W. Taylor. Exposa de forma conceptual en què consistien les idees
que constitueixen la base del taylorisme referides a la producció industrial i
dos principis fonamentals per reduir els costos de producció segons la teoria
de Taylor.
Per augmentar la producció industrial el taylorisme proposava incentivar els
treballadors a partir d’uns salaris basats en el rendiment, de manera que el
treballador que tingués un rendiment i un ritme d’activitat més alts, obtindria una
millor retribució.
Els principis fonamentals del taylorisme a fi de disminuir els costos de producció són:
• Anàlisi i disseny de càrrecs i tasques.
• Especialització de funcions.
• Descentralització de responsabilitats.
• Racionalització del treball, eliminant temps ociosos.
• Incentius salarials, basats a la productivitat.
4. Explica quin és l’objectiu bàsic de l’organització de l’empresa.
L’objectiu bàsic és establir vies de comunicació i coordinació entre els òrgans que
componen l’empresa, amb la finalitat d’assolir els objectius preestablerts i treballar
més.
5. Explica què vol dir l’afirmació següent: «La funció d’organització fa que els
plans siguin una realitat».
Vol dir que en una empresa on l’estructura organitzativa està ben definida, els plans
prèviament establerts es poden dur a terme sense pràcticament incidències.
6. Indica els motius que van originar les crítiques, per part dels treballadors, al
taylorisme.
Els treballadors es queixaven de la monotonia de la feina, que els produïa cansament
i no els motivava gens.
7. «La divisió tècnica del treball comporta la necessitat de coordinació de les
diferents feines». Estàs d’acord amb aquesta afirmació? Raona la resposta.
Es pot estar d’acord ja que en la divisió del treball cada treballador fa una tasca
determinada de la fabricació d’un producte i si no es coordinen totes les tasques en
temps és complicat que el producte final surti.

8. Fes un quadre en què apareguin tots els models d’estructura, els avantatges
i els inconvenients.
Model Avantatges Inconvenients

d’estructura
 Simplicitat.  Falta d’especialització dels caps.
 Autoritat i responsabilitat ben  Concentració d’autoritat
Lineal definides. excessiva.
 Rapidesa en la presa de  Poca flexibilitat i motivació dels
decisions. subordinats.
 Cada superior treballa  Cada treballador té més d’un
exclusivament en la seva cap.
especialitat.  Creen conflictes de convivència
Funcional  Activitats dividides en (ordres contraposades).
funcions i destinades a
especialistes.
 Flexibilitat organitzativa.
 Permet intervenció  Decisions lentes.
En línia i d’especialistes.  Conflictes en les relacions.
d’assessorament  Autoritat i responsabilitat ben  Cost addicional per a l’empresa.
definides.
 Organització flexible.  Intentar coordinar totes les
 Mètode nou amb estructura persones del projecte.
Matricial
habitual.  Conflictes en haver-hi diferents
directors.
9. Explica què és un organigrama i la diferència que hi ha respecte un model

d’estructura.
Un organigrama és la representació gràfica de l’estructura de l’organització d’una
empresa d’una manera sintètica i simplificada.
La diferència entre un organigrama i el model d’estructura consisteix en què el model
d’estructura és l’organització de l’empresa i l’organigrama és la representació gràfica
corresponent.
10. Explica els diversos tipus de relacions que es poden trobar dins la relació
formal. Assenyala quines de les relacions que has explicat hi ha a
l’organigrama següent:

Els diferents tipus de relacions que es poden donar en una relació formal dins d’una
empresa són les següents:
 Relacions lineals. Es produeixen quan hi ha un enllaç entre jerarquia, és a dir, una
persona mana i una altra obeeix.
 Relacions de staff o equip assessor. Tenen com a finalitat l’assessorament
especialitzat. Per exemple, moltes empreses tenen en plantilla assessors fiscals o
advocats.
 Relacions funcionals. Són un conjunt d’especialistes que tenen autoritat i
responsabilitat sobre tot el que es refereix a la seva especialitat. Per exemple, en
una empresa que fabrica diversos productes, el director de compres només
controla i autoritza el que fa referència a les compres de primeres matèries de
l’empresa.
En l’organigrama veiem que s’estableixen els tres tipus de relacions que es dona dins
d’una relació formal:
 Relacions lineals entre el director general i els directors funcionals, així com entre
el director de màrqueting i el cap de vendes.
 Relacions de staff o equip assessor representat en la figura de l’informàtic.
 Relacions funcionals estan representades en els diversos directors.
11. L’empresa Amenar, SL, es dedica a la producció de material elèctric i té la
seu a Lleida. A causa de l’èxit dels seus productes, ha decidit instal·lar dues
noves empreses: una a Alacant i una altra a Sevilla. A més a més, ampliarà
la seva gamma de productes i serveis: a partir d’ara, produirà recanvis
informàtics i oferirà el servei a domicili de tota mena de reparacions
relacionades amb els seus productes.
a) Explica quins possibles departaments podria tenir cada nova seu, segons
els criteris de producte i geogràfic.
Si l’empresa tria el criteri de producte, hi hauria tres departaments: productes
elèctrics, recanvis informàtics i serveis de reparacions a domicili. Si el criteri fos
per àmbit geogràfic, també disposaria de tres departaments: Lleida, Alacant i
Sevilla.
b) Traça un organigrama per a cadascun dels departaments anteriors,
emprant-hi dos tipus diferents d’estructura: lineal i funcional.
La proposta d’organigrama segons els criteri geogràfic és molt senzilla, ja que
correspon al d’una estructura lineal; en aquest cas la direcció de producció
s’enfoca diferent segons la zona geogràfica on actua.
Organigrama segons el criteri de producte:

Organigrama segons el criteri geogràfic:
12. Fes un organigrama d’una empresa que tingui un primer nivell organitzat
per funcions, un de segon organitzat per processos i un últim nivell
organitzat geogràficament.
13. Fes l’organigrama d’un hipermercat.

14. A quin sector de l’economia les empreses empren habitualment una

estructura matricial per organitzar el treball? Per què?
L’estructura matricial s’acostuma a donar en el sector de la construcció, ja que la
seva producció es basa en projectes diferents i cadascun requereix direccions
diferents.
15. Què entens per organització formal i informal?
L’organització formal es defineix com l’estructura intencional definida i identificada en
què l’empresa situa cadascun dels seus elements al lloc que creu més convenient. És
una estructura a la qual s’han d’ajustar les persones que formen part de l’empresa i
que cooperen entre si per assolir els seus objectius predeterminats.
Es pot definir l’organització informal com el conjunt de relacions personals i socials
que no estan preestablertes per la direcció o organització de l’empresa, però que
sorgeixen espontàniament quan les persones s’associen entre si.
16. En Jordi, la Sònia i en Carles treballen a l’empresa TREK, SA. En Jordi és el
director del departament de producció, la Sònia és la directora del
departament comercial i en Carles és un empleat d’aquest últim
departament. Explica els diversos tipus de comunicació interna que es
poden establir entre aquests tres treballadors.
La comunicació interna és aquella en què la informació es transmet entre membres
de la mateixa empresa, com és el cas de Jordi, Sònia i Carles.
La comunicació interna de l’empresa pot ser vertical, és a dir, ascendent o
descendent, o horitzontal.
• Comunicació ascendent. És la que es forma verticalment de baix a dalt, és a dir,
s’origina en els empleats i acaba en els directius. La finalitat d’aquest tipus de
comunicació és que els comandaments o directius coneguin els problemes dels
treballadors de primera mà, queixes, idees, suggeriments, i que aquests se sentin
part de l’empresa. En el cas de l’enunciat, es produeix aquest tipus de
comunicació va des del Carles fins a la Sònia.
• Comunicació descendent. És la que de manera vertical té l’origen en els directius i
acaba en els treballadors, aquest tipus de comunicació és molt més habitual que
l’ascendent. La seva finalitat és la d’informar els treballadors o subordinats dels
objectius de l’empresa, així com de les tasques que s’han de dur a terme per a
assolir-los. En el cas de l’enunciat, aquesta comunicació s’estableix des de la
Sònia fins al Carles.
• Comunicació horitzontal. És la que s’origina entre persones que se situen en un
mateix nivell jeràrquic, és a dir, entre persones de diversos departaments (entre
el cap de producció i el cap comercial), vital perquè l’empresa funcioni com un
tot. En el cas de l’enunciat es dona entre en Jordi i la Sònia.
17. Una empresa del sector de la consultoria jurídica decideix adoptar una
estructura descentralitzada o més participativa a la seva direcció. Quina
repercussió creus que aquesta decisió pot tenir a la motivació dels
treballadors de l’empresa? Indica almenys dos avantatges i dos
inconvenients de la descentralització.

En principi ha de ser positiu pels treballadors ja que aquests poden participar més a
l’empresa i, per tant, les seves opinions seran tingudes en compte. D’aquesta
manera els treballadors treballen més a gust i això té una conseqüència positiva per
l’empresa en quant a resultats: més productivitat per tant més benefici.
Avantatges Inconvenients
 Deslliure del treball excessiu al personal  Si es tracta d’una consultoria petita,
directiu. pot perjudicar el lideratge personal.
 Permet diversificar les activitats de  En situacions complicades és millor la
l’empresa. centralització de totes les unitats de
l’empresa per prendre decisions.
 Permet que les decisions es puguin
prendre en el lloc i al nivell apropiats.
 Pot motivar als treballadors i
comandaments entremitjos de
l’organització.
18. A l’hora de desenvolupar la seva activitat l’empresa ha de configurar la seva

estructura organitzativa, que afecta de manera especial als recursos
humans. L’estructura determina les formes de les relacions entre els
diferents estaments. Dibuixa l’estructura jeràrquica o lineal i comenta’n
breument dos avantatges i dos inconvenients.
L’estructura jeràrquica o lineal es basa en el principi d’unitat de comandament. L’alta
direcció dona les ordres que es van aplicant i transmetent en els següents nivells
jeràrquics fins arribar al nivell inferior. Té com a avantatge la senzillesa organitzativa
i que les decisions es prenen ràpidament. Els inconvenients rauen en què els
directius acumulen tota la responsabilitat de les decisions, no delegen, ni motiven la
iniciativa dels treballadors.
Un exemple d’organigrama jeràrquic o lineal seria el següent:

19. A l’empresa Espanar, SA, li han encarregat executar un projecte complex

per valor de 2,7 milions d’euros. Per dur-lo a terme, l’empresa ha decidit
organitzar-se segons una estructura matricial. Comenta’n els avantatges i
els inconvenients.
 Organització flexible.  Intentar coordinar totes les
Model
 Mètode nou amb persones del projecte.
matricial
estructura habitual.  Conflictes en haver-hi
diferents directors.
20. Dibuixa l’organigrama d’una empresa que inclogui els càrrecs següents:
 Director/a comercial (controla tot el que es refereix a les vendes).
 Cap de tallers (dirigeix tot el que es refereix a la mecànica de producció).
 Director/a de producció (controla tots els aspectes de la producció).
 Director/a administratiu/va (controla l’administració de l’empresa, al
sentit més ampli).
 Cap d’administració (té a càrrec seu tot el que es refereix a
l’administració de l’empresa).
21. Una empresa organitza els seus departaments com apareix a l’esquema
següent. Quin criteri d’agrupació o departamentalització està utilitzant?
Indica els avantatges i inconvenients d’aquest tipus d’agrupació.

Criteri Avantatges Inconvenients

Agrupació per zones  Més proximitat amb el  No aprofita les
geogràfiques. client. avantatges de la
 Més flexibilitat. especialització.
 Millor identificació.  No aprofita les
economies d’escala.
 Es dupliquen les
funcions.
22. Enumera les funcions que ha de dur a terme un directiu per gestionar una
empresa.
En el nivell de gestió, el directiu té les funcions següents:
 Escollir les tasques que s’han de dur a terme. És a dir, fer una classificació de
tots els passos necessaris que cal fer per a assolir els objectius.
 Transmetre aquestes tasques als treballadors que té a càrrec seu.
 Donar instruccions als treballadors perquè puguin fer les tasques amb mètodes i
procediments correctes.
 Crear situacions de treball favorables, amb la finalitat de motivar els
treballadors.
23. Explica en què consisteixen les teories X i Y que va emprar McGregor per
estudiar la gestió de l’empresa.
Les teories X i Y van servir a McGregor per a poder classificar dos tipus de
treballadors o maneres de treballar i tenir una guia per poder portar a terme la
direcció de l’empresa.
La teoria X es basa en un tipus de treballador que, a grans trets, té aversió a la feina
i treballa amb desgana, i la teoria Y es refereix a una persona a qui entusiasma la
feina i que necessita implicar-s’hi i tenir responsabilitats.
24. Els directius, i fins i tot els presidents de clubs esportius, sovint solen
manifestar, com molts dels seus aficionats, el seu desacord amb els
esportistes dels seus equips, acusant-los de no «suar la samarreta i d’estar
només pendents de les retribucions econòmiques».
Identifica aquest comportament dels directius bé amb la teoria X o amb la
teoria Y de Douglas McGregor, per mitjà de la qual s’analitza l’opinió que té
un dirigent d’una empresa sobre els seus col·laboradors. Justifica la
resposta.
Douglas McGregor va formalitzar les diverses maneres com un dirigent d’una
empresa defineix els seus col·laboradors mitjançant un model organitzatiu que es pot
resumir en dues posicions extremes conegudes com la teoria X i teoria Y. A
diferencia de la visió Y, la teoria X reflecteix la situació d’una institució, en la qual hi
ha una falta de confiança dels dirigents cap als seus col·laboradors, perquè estan
convençuts que:
 Els col·laboradors, en aquest cas els esportistes, treballen només per motius
econòmics i, per tant, no assumeixen un paper actiu per a assolir els objectius del
club esportiu, sobretot si aquests no són fàcils d’aconseguir.

 Els objectius personals dels esportistes s’oposen als del club, per tant, solen
actuar sense assumir les iniciatives i/o responsabilitats.
El comportament que es descriu en l’enunciat es clarament autoritari i es pot
catalogar dins la teoria X definida per McGregor.
25. Pedro Duque és astronauta. Actualment està en excedència de l’Agència
Espacial Europea (ESA), i s’ha embarcat al món empresarial: és president
executiu de l’empresa Elecnor Deimos Imaging, que es dedica als serveis
espacials. Pedro Duque ha manifestat:
«En una nau espacial no es deixa res a l’atzar: hi compten més les
matemàtiques que tota la ciència que hi ha al darrere […]. En una empresa
el més difícil és que, quan prens una decisió, no saps realment quin serà el
resultat: vas a cegues, temptejant, i això és complicat. La vida reglada és
més fàcil que la vida no reglada. El que és més important en tot cas, és que
les persones donen el 100 %».
Estàs d’acord amb les afirmacions de Pedro Duque? Què destacaries de les
seves paraules?
Resposta oberta. La resposta es podria enfocar en la dificultat que comporta la gestió
de l’empresa i, sobretot, de la presa de decisions.
De les paraules de Pedro Duque podríem destacar la confiança que té amb les
persones que treballen a l’empresa i que, per més tecnologia que tingui aquesta, si
les persones no són capaces i no s’hi involucren, i no se senten part d’aquesta, els
objectius no es podran assolir.
26. Indica a quina teoria de la gestió de l’empresa fa referència l’afirmació
següent. Justifica la resposta.
«Es considera el treballador com un ésser integral que no pot separar la
vida laboral de la vida personal, amb unes condicions especials, com la
confiança, el treball en equip, l’ocupació per a tota la vida, les relacions
personals estretes i la presa de decisions col·lectiva».
Fa referència a la teoria Z, ja que aquesta es basa en la feina conjunta entre
empresa i treballador, i en la consideració de tots els empleats com a importants a
l’empresa, per això busca una relació i una conjunció entre els interessos dels
treballadors i els de l’organització.
Les empreses que més han prestat atenció a aquest instrument han estat algunes
cooperatives i societats laborals, entre altres.
27. Explica les tècniques de control més habituals de l’empresa.
Les tècniques de control més utilitzades en l’àmbit empresarial són:
• L’ auditoria, que consisteix a verificar la gestió global de l’empresa amb la finalitat
de millorar.
• El control del pressupost, que consisteix a verificar que la planificació, tant
d’ingressos com de despeses, es compleixi.
• L’ estadística, que intenta analitzar dades històriques i obtenir conclusions a partir
d’aquestes dades.

Dos socis volen crear l’empresa Floricultura, SL, que es dedicarà al conreu de
plantes ornamentals, a l’horticultura i a la comercialització d’ambdues. En
principi el seu mercat potencial seria a nivell provincial, tot i que no
descarten ampliar-ho més endavant a nivell nacional. A la vegada volen obrir
una botigueta a Barcelona on vendrien al detall.
Ara et proposem que elaboris un model d’estructura organitzativa per a
l’empresa Floricultura, SL, tenint en compte el que s’ha exposat.
L’alumnat ha de realitzar una estructura organitzativa i un organigrama de l’empresa
en qüestió. Per fer-ho primer ha de pensar en l’activitat econòmica, és a dir, en quins
productes produirà o vendrà, quins mercats abastarà i quantes persones treballaran
en aquesta empresa. Pel que fa al nombre de treballadors que ha de tenir l’empresa,
primerament cal definir les tasques i/o funcions que tindrà cada treballador, així com
els seus directius.
En funció d’això es pot adoptar una organització per productes o també geogràfica; i
pel que fa al model d’estructura, poden adoptar qualsevol model menys el matricial,
tot i que el més senzill de dur a terme és el lineal.

1. Els models lineal, funcional i matricial són models de:
a) Estils de direcció.
b) Gestió d’estocs.
c) Estructura organitzativa.
d) Organigrames.
2. La comparació dels objectius planificats amb el realment fet per l’empresa, i
l’anàlisi de les desviacions, pertanyen a la funció de:
a) Organització.
b) Control.
c) Planificació.
d) Gestió.
3. Taylor i l’escola clàssica:
a) Tenen en compte els aspectes psicològics dels treballadors.
b) Consideren les relacions informals entre treballadors.
c) Se centren en la divisió del treball com a base de la productivitat.
d) Creuen que els treballadors treballen millor amb música ambiental.
4. L’organigrama d’una empresa reflecteix:
a) Gràficament l’estructura informal de l’organització.
b) La interrelació entre els diferents objectius i estratègies de l’empresa.

c) Gràficament l’estructura formal de l’organització.

d) Cap resposta és correcta.
5. La comunicació interna a l’empresa pot ser:
a) Vertical i horitzontal.
b) De relacions públiques, de publicitat i de promoció de vendes.
c) Formal i informal.
6. Els departaments de vendes, recursos humans i R+D són típics d’una
estructura organitzativa amb:
a) Divisió de departaments segons àrees geogràfiques.
b) Divisió segons l’edat dels treballadors.
c) Divisió de departaments per funcions.
d) Divisió de departaments segons la formació dels treballadors.
7. L’existència d’una escala de comandament a la qual queda clarament
delimitat qui és la persona que exerceix l’autoritat per damunt i sobre qui
s’exerceix cap avall correspon al principi de:
a) Ordre.
b) Subordinació de l’interès particular a l’interès general.
c) Jerarquia.
d) Funcionalitat.
8. Un treballador sense ambició, amb aversió al treball i poc inclinat als canvis:
a) S’identifica amb la teoria X de McGregor.
b) Necessita una direcció molt democràtica, segons McGregor.
c) S’identifica amb la teoria Y de McGregor.
d) S’identifica amb la teoria Z.
9. El conjunt de relacions personals i socials que sorgeixen de forma
espontània entre els individus d’una organització es denomina:
a) Organització formal.
b) Organització informal.
c) Organització real.
d) Organització mixta.
10. L’auditoria és una tècnica de:
a) Planificació.
b) Organització.
c) Control.
d) Gestió.

4 La presa de decisions
Obertura d’unitat
1. Saps qui era Henry Ford?
Henry Martin Ford (Dearborn, Michigan, 30 de juliol de 1863 – 7 de maig de 1947) va
ser el fundador de la Ford Motor Company i està considerat com el pare de les cadenes
de producció modernes, utilitzades per a la producció en massa d'automòbils.
2. Si el seu objectiu era disminuir costos, quines altres alternatives es podria
haver plantejat?
Per tal de disminuir costos tenia diverses alternatives com ara reduir el cost de les
matèries primeres, del lloguer, de la maquinària, etc.
3. Qui pren les decisions en una empresa?
Normalment qui pren les decisions en una empresa és el gerent o la persona que està
al capdavant de la gestió, tot i que avui dia hi ha moltes empreses que prenen les
decisions de forma col·legiada.
4. Quin risc té prendre una decisió equivocada?
Prendre una decisió equivocada comporta força riscos que afecten a la competitivitat
de l’empresa.
5. Què creus que cal fer abans de prendre una decisió?
Abans de prendre qualsevol decisió cal analitzar la situació de partida, els objectius
de l’empresa, l’entorn, la competència, el consumidor, etc.
Activitats
1> Inventa un exemple en el qual un empresari o una empresària es trobi
davant d’un procés de decisió.
Resposta oberta.
2> Elabora la matriu de decisió de la situació que has plantejat a l’activitat 1.
L’alumnat ha d’elaborar la matriu de decisió de la situació que ha plantejat a
l’activitat 1 tenint present l’explicació donada a la unitat.
3> Digues quin criteri s’utilitza per prendre una decisió en cas que es tinguin
les probabilitats d’aparició de cada estat de la natura.
Estaríem parlant d’una situació de risc. Hauríem de determinar, mitjançant el càlcul
de l’esperança matemàtica, el valor monetari esperat per a cada alternativa i elegir
la que presenti un valor esperat màxim.
4> Una empresa es planteja la possibilitat de muntar una planta nova amb
l’objectiu d’incrementar els beneficis.
Dubta sobre on situar-se perquè té dues opcions: quedar-se o anar a algun
país d’Europa. La decisió d’instal·lar-se en un lloc o en un altre dependrà
que es mantinguin els costos de personal o no tal com estan fins ara o que
s’incrementin, i hi ha un 30 % de probabilitats que els costos es mantinguin.

Si els costos es mantenen i es queda aquí, els beneficis seran de 10 000 €

l’any; i, si es deslocalitzen, els beneficis seran de 5 000 €. Al seu torn, si s’hi
queden i els costos s’incrementen, els beneficis seran de 8 000 €, i, si
s’instal·len fora, seran de 15 000 € .
a) Fes la matriu de decisió.
Estats de la natura Costos iguals Augment de costos
Probabilitats 30 % 70 %
Espanya 10 000 € 8 000 €
Europa 5 000 € 15 000 €
b) Pren la decisió aplicant-hi el criteri de risc.

 Espanya = 0,3 · 10 000 + 0,7 · 8 000 = 3 000 + 5 600 = 8 600 €
 Europa = 0,3 · 5 000 + 0,7 · 15 000 = 1 500 + 10 500 = 12 000 €
La decisió serà escollir deslocalitzar-se a Europa.
c) Aplica-hi ara el criteri de Laplace.
 Espanya = 0,5 · 10 000 + 0,5 · 8 000 = 5 000 + 4 000 = 9 000 €
 Europa = 0,5 · 5 000 + 0,5 · 15 000 = 2 500 + 7 500 = 10 000 €
d) Aplica-hi el criteri de Hurwicz, tenint en compte que el coeficient
d’optimisme és del 60 %.
 Espanya = 0,6 · 10 000 + 0,4 · 8 000 = 6 000 + 3 200 = 9 200 €
 Europa = 0,4 · 5 000 + 0,6 · 15 000 = 2 000 + 9 000 = 11 000 €
e) Aplica-hi el criteri de Savage.
Estats de la Augment de
Costos iguals
natura costos
Espanya 0€ 7 000 € 7 000 €
Europa 5 000 € 0€ 5 000 €
5> Elabora l’arbre de decisió de la situació que has plantejat a l’activitat 1.

S’ha d’elaborar l’arbre de decisió de l’activitat 1 seguint les directrius exposades en el
contingut de la unitat.

6> Fes l’arbre de decisió de la situació que es planteja a l’activitat 4.
 Lectura
 Presa de decisions empresarials (ENRIQUE BENJAMIN FRANKLIN FINCOWSKY, «Toma de
decisiones empresariales». Contabilidad y negocios: Revista del Departamento
Académico de Ciencias Administrativas. [San Miguel de Lima, Perú] vol. 6, núm. 11, p.
113)
 Fes un resum de les idees principals del text.
Resposta oberta.
 Digues si estàs d’acord amb la següent frase extreta del text: «La persona
que pren una decisió ha de definir amb exactitud el problema en qüestió
per, després, generar solucions alternatives i avaluar-les i, finalment,
prendre la decisió». Justifica la resposta.
Resposta oberta. En la resposta haurien de detectar que la frase fa referència a les
fases de la presa de decisions prèvia a qualsevol decisió: s’ha de definir on estem,
s’han de marcar uns objectius, s’han de buscar alternatives i triar-ne les millors.
 En el text es diferencia les condicions de certesa, de risc i d’incertesa en la
presa de decisions. Identifica-les i explica en què consisteixen, segons
l’autor.
La condició de certesa en la presa de decisions es dona quan les persones
identifiquen, i són conscients, de les circumstàncies dels fets a decidir i els efectes
que tindran les decisions preses.

La condició de risc es dona quan es té menys informació o aquesta informació és

ambigua i les decisions es basen en probabilitats o en intuïcions.
En la condició d’incertesa les persones que prenen decisions no tenen informació, o
molt poca, de les circumstàncies que han de ajudar en la presa de decisió.
Activitats finals
1. Un comprador d’accions en Borsa ha de decidir-se entre dues alternatives:
les accions del tipus A o les del tipus B. Els beneficis esperats dependran
que la Borsa pugi, es mantingui o baixi, i s’hi ha estimat en 200, 160 i 120
unitats monetàries a les accions de tipus A, i en 240, 180 i 90 unitats
monetàries a les de tipus B, segons cadascun dels tres escenaris referits de
la Borsa. Es demana:
a) Configurar la matriu de decisió.
Estats de la
Puja Manté Baixa
natura
Accions A 200 160 120
Accions B 240 180 90
b) Indicar les decisions que es prendrien si apliqués els criteris:

 Pessimista o de Wald.
S’escolliria les accions del tipus A, ja que dels pitjors resultats (120), és el
millor.
 Optimista.
S’escolliria les acciones del tipus B, ja que dels millors resultats (240), és el
millor.
 De Laplace.
o Accions A = 200 · 0,3 + 160 · 0,3 + 120 · 0,3 = 60 + 48 + 36 = 144
o Accions B = 240 · 0,3 + 180 · 0,3 + 90 · 0,3 = 72 + 54 + 27 = 153
Segons aquest criteri, el comprador triaria les accions del tipus B.
 De Hurwicz, sabent que el coeficient d’optimisme és del 0,6.
o Accions A: 200 · 0,6 + 120 · 0,4 = 120 + 48 = 168
o Accions B: 240 · 0,6 + 90 · 0,4 = 144 + 36 = 180
Segons aquest criteri, el comprador escolliria les accions del tipus B.
2. Digues quan utilitzaries una matriu de decisió i quan un arbre de decisió.
Normalment la matriu de decisió s’utilitza quan la decisió que s’ha de prendre no
està condicionada per cap altra decisió, ni tampoc en depenen decisions posteriors.
En cas contrari, s’utilitza l’arbre de decisió.

3. Un empresari ha de decidir per a l’any que ve el volum de producció d’un

producte entre 40 000, 60 000 o 80 000 unitats. Els resultats esperats
depenen que la demanda del producte sigui més baixa, igual o superior a
l’any anterior. Aquests resultats s’estimen en:
 140 €, 220 € i 240 € si la producció fos de 40 000 unitats.
Configura’n la matriu de decisió i determina la decisió que cal prendre als
casos següents:
Matriu de decisió:
Demanda Demanda Demanda
Estats de la natura
inferior igual superior
Probabilitats 25 % 35 % 40 %
40 000 140 220 240
60 000 120 200 260
80 000 80 180 280
a) Si les probabilitats que la demanda sigui més baixa, igual o superior a

l’any anterior són 0,25; 0,35 i 0,40, respectivament.
o 40 000: 140 · 0, 25 + 220 · 0,35 + 240 · 0,40 = 35 + 77 + 96 = 208
o 60 000: 120 · 0,25 + 200 · 0,35 + 260 · 0,40 = 30 + 70 +104 = 204
o 80 000: 80 · 0,25 + 180 · 0,35 + 280 · 0,40 = 20 + 63 + 112 = 195
El volum de producció més recomanable és de 40 000 unitats.
b) Si no es coneixen les probabilitats anteriors (en situació d’incertesa)
aplicant-hi els criteris:
 Pessimista o de Wald.
Segons aquest criteri, l’empresari escolliria produir 40 000 unitats ja que dels
pitjors resultats aquest és el millor.
 De Laplace.
o 40 000: 140 · 0,3 + 220 · 0,3 + 240 · 0,3 = 42 + 66 + 72 = 180
o 60 000: 120 · 0,3 + 200 · 0,3 + 260 · 0,3 = 36 + 60 + 78 = 174
o 80 000: 80 · 0,3 + 180 · 0,3 + 280 · 0,3 = 24 + 54 + 84 = 162
El volum de producció més recomanable és de 40 000 unitats.
o 40 000: 140 · 0, 35 + 240 · 0,65 = 49 + 156 = 205
o 60 000: 120 · 0,35 + 260 · 0,65 = 42 + 169 = 211
o 80 000: 80 · 0,35 + 280 · 0,65 = 28 + 182 = 210
Segons aquest criteri, l’empresari escolliria produir-ne 60 000 unitats.

4. L’empresa X, dedicada a comercialitzar accessoris d’automòbils, vol treure

al mercat un producte nou que afecti els frens, però que s’adapti solament a
una marca de cotxe, per la qual cosa ha de decidir entre les marques Olsen,
Sarat i Fored. La demanda depèn de la publicitat que es faci dels automòbils
als mitjans de comunicació.
La probabilitat que es faci la publicitat a cadascun dels mitjans és la
següent: a la televisió, del 25 %; a la premsa, del 45 %, a la ràdio, del 30
%.
La demanda per a cada marca, segons la publicitat que se’n faci, és:
 Olsen: 300 000, 150 000 i 200 000 unitats.
 Sarat: 250 000, 100 000 i 150 000 unitats.
 Fored: 350 000, 250 000 i 100 000 unitats.
a) Fes la matriu de decisió i determina la possible decisió en situació de risc.
La decisió en situació de risc quedaria de la manera següent:

 Olsen: 300 · 0,25 + 150 · 0,45 + 200 · 0 · 30 = 75 + 67,5 + 60 = 202,5
 Sarat: 250 · 0,25 + 100 · 0,45 + 150 · 0,30 = 62,5 + 45 + 45 = 152,5
 Fored: 350 · 0,25 + 250 · 0,45 + 100 · 0,30 = 87,5 + 112,5 + 30 = 230
El model que s’escolliria seria el Fored.
b) Suposant que no es coneguin les probabilitats de cada estat de la natura,
determina la possible decisió que es prendria si s’hi apliquessin el
criteris:
Matriu d’oportunitats:

 De Savage.
S’escull el valor més alt de la matriu d’oportunitats i d’aquest el baix. En
aquest cas hi ha dues opcions: Fored i Olsen.
 De Laplace.
o Olsen: 300 · 0,3 + 150 · 0,3 + 200 · 0 · 30 = 90 + 45 + 60 = 195
o Sarat: 250 · 0,3 + 100 · 0,3 + 150 · 0,30 = 75 + 30 + 45 = 150
o Fored: 350 · 0,3 + 250 · 0,3 + 100 · 0,30 = 105 + 75 + 30 = 210
El model que s’escolliria seria el Fored.
o Olsen: 300 · 0,8 + 150 · 0,2 = 240 + 300 = 540
o Sarat: 250 · 0,8 + 100 · 0,2 = 200 + 20 = 220
o Fored: 350 · 0,8 + 100 · 0,2 = 250 + 20 = 270
El model que s’escolliria seria l’Olsen.
5. Explica com resoldries la situació següent:
Has de prendre una decisió sobre la fabricació d’un producte entre dues
possibilitats, que depenen d’uns estats de la natura determinats.
No tens cap indici de les probabilitats de succés dels estats de la natura que
es poden presentar i que t’ajudarien a prendre la decisió. Ets una persona
de caràcter indecís i pessimista.
Com que estem davant d’una situació d’incertesa perquè no es coneixen les
probabilitats de succés dels estats de la natura, i tenint en compte que soc més aviat
pessimista, aplicaria el criteri de Wald. Aquest criteri consisteix a triar el resultat més
alt entre els més baixos.
Amb aquest criteri, si se’m presenta l’estat de la natura més desfavorable, hi perdré
menys.
6. Davant les expectatives favorables de conreu d’un determinat producte, una
importadora estudia la possibilitat de llogar per vint anys un terreny de 1
000 ha. Aquest conreu necessita un clima temperat i per això divideix el país
en tres zones: nord, centre i sud. En cas de considerar els estats climàtics
fred, normal i càlid, ha avaluat els possibles guanys per a cadascuna de les
zones geogràfiques:
 Si el temps és càlid, al nord obtindrà uns guanys de 10; al centre, uns
guanys de 7, i al sud, uns guanys de 4.
 Si el temps és normal, al nord obtindrà un guanys de 8; al centre, uns
 Si el temps és fred, al nord obtindrà uns guanys de 6; al centre, uns
 Sap, per la informació facilitada pel Servei de Meteorologia, que les
probabilitats de cada estat són: càlid, 20 %; normal, 60 %, i fred, 20 %.
Fes-ne la matriu i l’arbre de decisió.

 Matriu de decisió:
Successos investigats 1 2 3
Estats de la natura Càlid Normal Fred
Probabilitat 20 % 60 % 20 %
Nord 10 8 6
Centre 7 20 18
Sud 4 17 30
 Arbre de decisió
7. Suposant que no tinguessis les probabilitats dels estats climàtics, digues,

aplicant el criteri de Savage, la decisió que prendries per a la situació
plantejada a l’activitat 6.
Estats de la Càlid Normal Fred
natura
Nord 0 12 24
Centre 3 0 12
Sud 6 3 0
Agafem els valors més alts i d’aquests, el més baix:

Nord = 24
Centre = 12
Sud = 6
Per tant, triarem el sud.

8. Una empresa es planteja la reestructuració de la seva producció amb

l’objecte d’afrontar en els propers anys l’actual crisi econòmica. Per assolir
aquest objectiu decideix estudiar les possibilitats d’actuació que té al seu
abast.
En el moment inicial se li presenten les alternatives següents:
a) Intentar modificar el producte que produeix actualment, investigant en
els seus laboratoris, tenint en compte que podria assolir l’èxit o no.
b) Comprar una llicència americana que li resoldrà el problema fins al final,
és a dir, fins a la producció del nou producte.
Coneixent experiències similars realitzades pel departament d’investigació,
es poden estimar en el 70 % i el 30 % de probabilitats d’èxit i de fracàs,
respectivament.
En l’hipotètic cas que assolís l’èxit en la investigació, hauria de decidir si
modifica la fàbrica, ja que és condició necessària per poder llançar el nou
producte, o si no la modifica i continua fabricant el producte antic.
Amb la informació que tens, fes l’arbre de decisió.
9. De l’empresa de l’activitat 8 hem pogut saber les dades econòmiques

següents:
 Si inicialment decideix investigar, necessita un pressupost de 6 000 €.
 Si compra la llicència americana, això li suposa un cost de 18 000 €.
 Pel que fa a la reforma de la nova factoria i el llançament del nou
producte, pot representar uns costos actualitzats de 6 000 €.
 En canvi, si decideix llançar el producte amb la prèvia intenció d’efectuar
la seva pròpia investigació, i ampliar posteriorment la fàbrica, els
ingressos actualitzats que es poden obtenir són de 36 000 €, i si la
decisió passa per la compra de la llicència americana, són de 30 000 €.

a) Amb aquesta informació, fes un nou arbre de decisió.
b) A partir de l’arbre que has elaborat, digues quina seria la millor decisió
que es podria prendre.
Tenint en compte l’arbre de decisió, la millor decisió que podria prendre és la dur
a terme la seva pròpia investigació.
c) Indica en quin ambient es troba l’empresa que ha de prendre la decisió i
per què.
L’empresa es troba en una situació de risc ja que treballa amb probabilitats.
d) Indica quina seria la seqüència òptima que hauria de prendre el decisor.
Després d’estudiar totes les opcions, el decisor hauria de decantar-se per fer la
investigació en el seu laboratori. Amb aquesta decisió sap que a la llarga haurà
d’ampliar la fàbrica.
Un cop has acabat els teus estudis has entrat a treballar en el departament
d’organització d’una empresa. La primera feina que t’encomanen és la de
decidir quin producte s’ha de fabricar entre tres de possibles. Els beneficis
d’aquests productes depenen de tres estats de la natura diferents, per la
qual cosa caldrà assignar als estats de la natura de cada producte unes
probabilitats de previsió.
Ara et proposem que elaboris una matriu i un arbre de decisió per escollir el
producte que l’empresa acabarà fabricant.

L’alumnat ha d’inventar-se tota la situació que es demana, així doncs, primer haurà
de pensar quin tipus d’empresa es tracta, posteriorment en quins productes produeix
i quines situacions es poden donar. Un cop definit el marc cal decidir de quina
manera es resol la situació plantejada.
L’elaboració d’aquesta activitat pot ser senzilla o més o menys complexa, dependrà
de la capacitat de cada alumne/a de traspassar-ho a una situació real.

1. L’element de la matriu de decisió que són variables no controlables és:
a) Estratègies.
b) Probabilitats.
c) Estats de la natura.
d) Cap de les anteriors.
2. La matriu de decisió és:
a) Una manera científica de prendre una decisió.
b) És el mateix que l’arbre de decisió.
c) Només serveix per prendre decisions úniques.
d) Són correctes les opcions a i c.
3. El criteri de Laplace:
a) És el mateix que el criteri optimista.
b) S’utilitza davant una situació d’incertesa.
c) S’utilitza quan tenim les probabilitats dels estats de la natura.
d) S’utilitza davant una situació de certesa.
4. Quan en un procés de decisió únicament hi ha un estat de la natura possible,
ens trobem davant d’una situació:
a) De risc.
b) De certesa.
c) D’incertesa.
d) En aquest cas no cal prendre cap decisió.
5. Si en una matriu de decisió expressada en termes de benefici, el càlcul del
valor esperat de tres estratègies trobem els resultats 125, 200 i 180 per a
cadascuna de les tres estratègies A1, A2 i A3, respectivament. Quina
alternativa triarem?
a) L’A1, perquè té un valor inferior.
b) L’A2, perquè té un valor superior.
c) L’A3, perquè representa un valor mitjà entre les dues.
d) Per poder decidir cal tenir el nombre d’estats de la natura que es presenten.

6. En la situació d’incertesa:
a) No es tenen en compte les probabilitats dels estats de la natura.
b) No es tenen en compte els estats de la natura.
c) Sempre tindrem tres estratègies per triar.
d) Utilitzarem el criteri de risc.
7. En una situació de certesa haurem d’utilitzar:
a) El criteri de Laplace.
b) El criteri de Savage.
c) El criteri de Hurwicz.
d) Utilitzarem l’alternativa amb millor resultat.
8. Si ets una persona indecisa amb por d’equivocar-te a l’hora de prendre una
decisió en situació d’incertesa, faràs servir:
a) El criteri de Laplace.
b) El criteri de Savage.
c) El criteri de Hurwicz.
d) No prendré decisions.
9. Si has de prendre una decisió de la qual dependran altres, faràs servir:
a) La matriu de decisió.
b) L’arbre de decisió.
c) És una situació que no succeeix mai.
d) Les opcions a i b.
10. La situació de risc:
a) Només s’utilitza quan tenim les probabilitats.
b) És un criteri d’incertesa.
c) És el mateix que el criteri de Laplace però amb un altre nom.
d) Cap opció és correcta.

5 El departament de recursos humans
Obertura d’unitat
1. Quan has de fer un treball què et resulta més fàcil, fer-lo sol o en equip?
Resposta oberta. Fer un treball en equip és una decisió personal de cada alumne,
encara que treballar en equip generalment aporta més beneficis que fer-lo sol.
2. Creus que els resultats seran millors si el treball es fa en equip?
En general els resultats són millors ja que la visió i la capacitat dels membres de
l’equip es complementen per assolir millor els objectius.
3. Com creus que s’organitza la feina en una empresa?
La forma més habitual que una empresa fa servir per organitzar la feina és fer-ho per
departaments i després per equips de treball.
4. Quins factors s’han de donar a l’empresa per tal que el treball doni
resultats?
És indispensable que hagi una bona organització i que els equips de treball estiguin
ben dirigits.
Activitats
1> Explica la importància del factor humà dins l’empresa.
És impossible pensar en una organització que no disposi de factor humà. Encara que
una empresa utilitzi una gran tecnologia, sempre ha d’haver-hi una persona que faci
funcionar les màquines i que prengui les decisions.
2> Comenta si creus necessari que la gestió dels recursos humans hagi de
satisfer les necessitats dels treballadors.
La gestió dels recursos humans, a banda d’organitzar l’ús del factor productiu treball
per a la seva aportació al procés productiu, ha de satisfer les necessitats dels
treballadors (econòmiques, socials, etc.), ja que d’aquesta manera el treballador se
sent més bé, motivat i satisfet per raons diverses, la qual cosa contribueix de
manera positiva a un millor rendiment laboral.
3> Explica els passos que seguiries si haguessis de buscar feina.
 Estudi i selecció de diferents ofertes d’ocupació.
 Preparació d’un curriculum vitae per a presentar-lo a l’empresa.
 Preparació per a tests de selecció i entrevista personal.
4> Confecciona el teu currículum vitae.
L’alumnat pot fer servir com a guia el model de currículum vitae que es proposa a la
unitat, però a Internet es poden trobar altres models en els quals la informació es
mostra de manera diferent. Al tractar-se d’alumnes de primer de Batxillerat és
probable que no tinguin cap experiència laboral, en aquest cas poden incloure
qualsevol ocupació que hagin realitzat com a monitor/a d’esplai, cangur, classes
particulars, entrenador/a d’un equip d’esport, etc.

5> Explica què entens per formació en línia.

La formació en línia, també anomenada formació online o e-learning, és la formació
que es recolza en l’aprenentatge basat en la tecnologia.
6> Explica què entens per gestió del coneixement.
La gestió del coneixement és la manera en com una empresa gestiona els
coneixements dels seus empleats per afegir valor als seus productes i serveis a fi de
diferenciar-se de la competència. Per tal de dur a terme una bona gestió del
coneixement només es pot aconseguir amb un entorn de treball col·laboratiu i
d’intercanvi.
7> Explica què entens per sinèrgia.
La sinèrgia es dona quan s’uneixen i cooperen diversos agents per dur a terme una
tasca, amb la finalitat d’augmentar l’eficiència i millorar-ne el resultat que s’hauria
obtingut si s’hagués actuat separadament.
8> Exposa la teva opinió sobre l’aplicació del treball col·laboratiu a les
empreses.
Resposta oberta. En la seva resposta l’alumnat hauria de fer constar que si
comparteix el coneixement i el treball, els altres es poden beneficiar i enriquir i això
pot portar a terme un intercanvi col·laboratiu que pot donar millors resultats.
9> Explica la diferència que hi ha entre el treball cooperatiu i el treball
col·laboratiu.
En el treball cooperatiu o en equip els membres cooperen de manera coordinada per
tal de realitzar la tasca que els hi ha estat encomanada, amb la finalitat d’assolir
l’objectiu comú que els hi ha estat designat.
En canvi, en el treball col·laboratiu el que es posa en comú no és el treball sinó el
coneixement, els materials i les idees que cadascú té amb la voluntat de compartir-
los de manera desinteressada amb l’objectiu de construir un coneixement comú.
10> Explica què és un treball per projectes i considera els avantatges i
inconvenients que poden representar per l’empresa.
El treball per projectes es pot definir com l’organització del treball per equips, amb
personal intern (empresa) i extern (freelance), per realitzar en comú projectes
concrets d’acord amb els objectius de l’empresa.
Per a l’empresa, l’avantatge de treballar per projectes és que no necessita tenir
molta plantilla fixa ja que a cada projecte pot recórrer a col·laboradors externs,
professionals autònoms i independents que desenvolupen un treball especialitzat i
que tenen un paper important mentre dura el projecte.
Un dels principals inconvenients del treball per projectes és que és necessari que els
col·laboradors externs s’hagin d’implicar molt en el projecte i fer-lo seu.
11> Indica si estàs d’acord amb la següent afirmació: «Per treballar per
projectes cal crear equips específics de persones». Argumenta la resposta.
Resposta oberta. La resposta ha de ser afirmativa, ja que és un dels avantatges de
treballar per projectes és que permet comptar amb professionals especialitzats que
aportin valor afegit a la gestació del projecte.

12> Actualment, cada vegada més, les empreses estan adoptant el model de
gestió per competències per tal de millorar la seva competitivitat. En un
món globalitzat com el nostre, consideres que l’adopció d’aquest model de
gestió hi té alguna relació? Raona la resposta.
En un entorn globalitzat en què la competència és molt més intensa, les empreses
necessiten ajustar molt bé els seus processos de selecció de personal i de formació,
per detectar i gestionar el talent dels seus treballadors. D’aquesta manera es
contribueix més eficaçment a l’objectiu global de l’empresa de fer que el personal
que hi treballa aporti a l’organització el millor de les seves competències.
13> Explica la raó per la qual en una empresa la intel·ligència emocional és un
factor que pot contribuir a millorar la gestió dels recursos humans i a evitar
els conflictes, o bé contribuir a solucionar-los.
La intel·ligència emocional permet utilitzar unes eines molt útils per a resoldre
conflictes o per a prevenir-ne, atès que gestionen les emocions de la persona per
extreure’n el millor de si mateixa, per contribuir a satisfer-la, atenent de manera
convenient la seva diversitat.
14> Llegeix l’afirmació següent i exposa la teva opinió. Pots comparar-la amb la
d’altres companys i companyes i observar-ne les diferències.
«La millor manera de motivar laboralment una persona és mitjançant el
salari. No hi ha cap altra manera més útil per a aconseguir que els
empleats d’una empresa facin el que tenen pensat els responsables.»
La retribució econòmica a través del salari o mitjançant primes o complements
extraordinaris, constitueixen una motivació molt bona per a aconseguir el màxim i
el millor rendiment laboral, però té unes limitacions, ja que no es pot utilitzar com
l’única manera d’incentivar el personal, cal combinar-ho amb altres elements
motivadors, com el reconeixement dels èxits, un bon ambient de treball, etc.
15> Imagina’t que la gestió dels recursos humans d’una empresa descriu el
perfil d’un lloc de treball: cambrer d’un restaurant. Explica quines
competències creus que es demanaran per aquest lloc de treball. Fes el
mateix per a un empleat de banca i per al conductor d’un autobús de
transport escolar.
Resposta lliure. A títol orientatiu es relacionen algunes competències dels perfils
professionals requerits en l’enunciat.
 Cambrer d’un restaurant:
o Habilitats comunicatives.
o Aptituds per treballar al servei del client.
o Capacitat para treballar sota pressió.
o Capacitat para treballar de forma ràpida i eficaç.
o Habilitats organitzatives.
o Sociabilitat.
 Empleat de banca:
o Habilitats comunicatives, tant verbal com escrita.
o Aptituds per treballar al servei del client.

o Capacitat de treballar en equip.

o Treballar de manera metòdica i precisa.
o Habilitats numèriques.
o Destresa en les eines de la tecnologia de la informació i comunicació (TIC).
o Flexible.
 Conductor d’un autobús de transport escolar:
o Habilitat per conduir sota qualsevol tipus de condicions meteorològiques.
o Disposar d’una bona capacitat de concentració en tot moment.
o Conèixer la ruta i el codi de circulació.
o Ser capaç de mostrar—se pacient i de mantenir la calma en qualsevol situació.
o Responsable.
o Capacitat de ser puntual.
o Capacitat de sostenir un treball rutinari.
o Capacitat de treballar sol.
16> Creus que per aconseguir la plena igualtat d’oportunitats en l’àmbit laboral
és suficient el compliment d’una sèrie de lleis, o són necessàries altres
mesures?
Resposta lliure.
17> Fes una recerca per Internet sobre la normativa que actualment existeix
per fomentar la igualtat en el treball. Primer pots identificar, a la
Constitució espanyola, quina és la seva aportació. Després, localitza i
descarrega’t el text íntegre de la Llei d’igualtat efectiva de dones i homes
resumeix quines són les aportacions fonamentals.
A més de la llei d’àmbit estatal que hem comentat a la unitat (llei orgànica 3/2007
de 22 de març) també es pot consultar la normativa existent a Catalunya, la Llei
17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes que amplia i
complementa la normativa estatal. També es pot consultar el què hi ha sobre
aquest tema al web de l’Institut Català de les Dones:
http://dones.gencat.cat/ca/institut/normativa/normativa-sobre-igualtat-efectiva-de-
dones-i-homes
 Lectura
 Com enamorar els teus treballadors (DAVID TOMÁS, Via Empresa, 29 de març de
2017)
 Identifica sobre quin concepte tractat en aquest apartat versa l’article.

Aquest article tracta sobre els plans d’acollida que realitzen les empreses per
afavorir el pla d’integració d’un nou integrant de la plantilla.
 Indica si estàs d’acord amb aquesta afirmació: «Les diferents etapes per
contractar algú no s’han de centrar només a avaluar les capacitats

professionals de la persona, sinó també a mirar quins són els seus valors i
si aquests encaixaran amb els de l’empresa on vol entrar». Argumenta la
resposta.
Resposta oberta. Es pot encetar un debat entre l’alumnat sobre quin tipus d’empreses
es tractaria i si això es dona en l’àmbit empresarial. També seria convenient que
l’alumnat relacionés aquesta afirmació amb la contractació per competències que
s’ha tractat a la unitat.
 Exposa la teva opinió sobre si cal aplicar totes les mesures explicades en
l’article per acollir i integrar una persona que entra a treballar en una
empresa.
Resposta oberta. Es pot encetar un debat entre l’alumnat sobre la conveniència
d’adoptar aquest tipus de mesures en l’àmbit empresarial.
Activitats finals
1. Explica els objectius de la gestió dels recursos humans.
Seleccionar i formar les persones que l’empresa necessita incorporar a l’organització,
proporcionar als treballadors els mitjans adequats perquè puguin exercir la seva feina i
intentar que el treballador satisfaci les seves necessitats alhora que l’empresa assoleix
els seus objectius.
2. Hi ha diferències a la gestió dels recursos humans entre el sector privat i el
sector públic?
Debateu la qüestió amb els companys i companyes de classe, considerant
l’experiència dels vostres familiars o coneguts que treballin en ambdós
sectors.
Poden haver‑hi diferències relacionades amb els vincles que té la persona treballadora
amb l’entitat econòmica: per exemple, habitualment s’associa una feina en el sector
públic amb la seguretat del lloc de treball. Això pot necessitar que la gestió del
personal potenciï àrees de l’exercici dels empleats, com la seva motivació, per a evitar
la disminució de la seva productivitat.
3. Elabora el perfil que ha de complir un candidat per cobrir el lloc següent:
agent comercial d’una empresa farmacèutica per treballar a la zona del sud de
Catalunya.
Estudis superiors, disponibilitat per a viatjar, permís de conduir, capacitat
d’aprenentatge, motivació, actitud positiva, facilitat en el tracte amb la gent, etc.
4. Treballeu en grups de tres persones les característiques del perfil més idoni
per a cobrir un lloc de:
Resposta lliure. A títol orientatiu es relacionen algunes competències dels perfils
professionals requerits en cada ítem.
a) Comercial per a la venda de pisos en una constructora.
 Aptituds per negociar.
 Habilitats comunicatives.
 Aptituds per treballar al servei del client.

 De tracte amable i cordial per donar confiança als clients.

 Ser comprensiu i pacient, ja que la compra i venta de propietats pot ser
estressant per ambdues parts.
 Tenir un bon nivell de matemàtiques.
 Mantenir-se al dia dels canvis legals.
b) Administratiu per treballar en una oficina bancària.
 Persona resolutiva.
 Dinàmica.
 Capacitat d’organització.
 Capacitat d’adaptació.
 Responsable.
 Habilitats interpersonals.
 Professionalitat en l’ús de la informació.
 Capacitat de treballar en equip.
 Aptituds per la comunicació escrita.
c) Empleat d’un supermercat, per a caixa o altres activitats en funció de les
necessitats.
 Persona polivalent.
 Capacitat d’adaptació.
 Resistència a la monotonia.
 Dinamisme.
 Aptituds per exercir l’atenció al client.
 Capacitat de treballar en equip.
 Capacitat d’organització.
5. A partir de les característiques dels perfils professionals que hagueu obtingut
en l’activitat 4, elaboreu un anunci per publicar-lo en un diari i a la pàgina
web d’una borsa de treball.
Resposta lliure.
6. Fes un treball de recerca a Internet sobre els portals d’ocupació. Esbrina què
són i les funcions que exerceixen. Comenta quins són els més utilitzats.
El portal d’ocupació més conegut és el SEPE, Servei Públic d’Ocupació Estatal
(http://www.sepe.es), que depèn del Ministeri de Treball i Seguretat Social. Però podem
trobar altres exemples en institucions públiques, com ara comunitats autònomes,
ajuntaments o cambres de comerç.
A Catalunya concretament hi ha el portal del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
(http://serveiocupacio.gencat.cat/ca/inici), que disposa d’una xarxa d’oficines per
atendre les demandes de treball i d’un portal on hi ha un ampli catàleg de serveis
online relacionats amb l’ocupació.

7. Una empresa que es dedica al servei de menjars per a col·lectivitats (escoles,

empreses, esdeveniments, etc.) està ampliant la seva activitat i necessita
contractar tres persones per cobrir diferents llocs de feina:
a) Cuiner que estigui a les ordres del cap de cuina.
b) Tècnic en informàtica sota la supervisió de la persona responsable del
departament.
c) Administratiu per al departament de comptabilitat.
Explica les etapes del procés de selecció i, en especial, dissenya el contingut
de les proves de selecció per a cadascun dels candidats.
Resposta lliure.
Cal tenir en compte que tots els processos de selecció tendeixen a tenir una
estructura molt semblant: plublicitar l’oferta de treball, recepció de les demandes,
preselecció de candidats, coneixement dels candidats (proves selectives i entrevistes)
i selecció final.
Per aquest motiu han de concretar les característiques específiques que haurien de
tenir cadascun d’aquests llocs de feina (competències que haurien de desenvolupar) i
les proves de selecció que es podrien dissenyar.
8. Imagina’t que ets un entrevistador que ha de seleccionar una persona que
ha d’ocupar una vacant en una assessoria fiscal.
Elabora un qüestionari que et permeti detectar la idoneïtat del candidat.
La idoneïtat laboral de la persona passa per tenir coneixements en matèria fiscal, a
banda d’experiència i altres factors personals.
9. Investiga els instruments necessaris perquè el personal seleccionat per a un
lloc s’integri adequadament a l’empresa.
L’element inicial és el pla d’acollida, de manera que la persona se senti situada dins
l’empresa. A més, cal proporcionar tota la informació i la formació necessària de
manera que la persona treballadora conegui el seu lloc de treball, el seu entorn i la
xarxa d’interrelacions internes de l’empresa.
10. Explica les diferències entre treballar per projectes i externalitzar tasques.
No es tracta del mateix, ja que el treball per projectes és una forma d’organitzar el
treball per equips en el qual hi ha membres de la plantilla i col·laboradors externs. En
canvi, l’externalització consisteix en delegar determinades tasques de l’empresa a
altres empreses que se les contracten perquè ho duguin a terme.
11. Per què és important la formació a l’empresa?
Un dels factors més importants de l’empresa és la producció del treball, per la qual
cosa el capital humà és indispensable per qualsevol organització. En el món
globalitzat en el que ens trobem, una empresa que no disposi d’un personal que
estigui al dia, actualitzat en les noves tecnologies i en els nous avenços, es queda
totalment antiquada.
Per aquest motiu les empreses dediquen una part dels seus recursos a formar els
seus treballadors perquè siguin més competitius ja que de retruc l’empresa guanya
en competitivitat.

12. Llegeix l’afirmació següent: «No és el mateix ser a la feina que estar
treballant». Estructura la resposta tenint en compte les funcions de la gestió
dels recursos humans.
Fa referència al fet que l’empresa ha de controlar i verificar l’exercici de la feina dels
seus empleats mitjançant la funció de control de personal. Això es fa amb diverses
mesures que permetin comprovar que, tot i que una persona sigui a l’empresa i
compleixi el seu horari, fa la seva feina satisfactòriament.
13. Fixa’t en la situació següent:
En Miquel treballa al departament informàtic d’una empresa que fabrica
components per a la indústria de material fotovoltaic. Les funcions del perfil del
seu lloc de treball són les d’un cap de l’àrea informàtica de l’empresa: d’una
banda, és responsable del manteniment de tots els equips informàtics i les
xarxes internes de transmissió d’informació; d’una altra, s’encarrega del
desenvolupament i la implementació d’aplicacions informàtiques que siguin
necessàries per a l’activitat de l’empresa.
Té a càrrec seu un equip de tres persones que l’assisteixen a les funcions del
departament. Des de fa cert temps que suggereix un canvi en l’estructura del
sistema informàtic i del sistema operatiu que l’assisteix. Tot i que s’escolten les
seves propostes, no són acceptades, ja que la persona que exerceix la direcció
general, que té coneixements informàtics amplis, no ho considera oportú i hi
aplica altres solucions. Tampoc no han estat considerades les seves propostes
de reorganitzar el departament d’informàtica reassignant les tasques dels seus
membres, a més a més, mai no ha pogut intervenir en el procés de selecció
dels seus empleats, que li han estat imposats pel director general.
En Miquel sent certa insatisfacció pel rebuig continu de les seves propostes en
molts àmbits, encara que no es pot queixar econòmicament, ja que té un bon
sou, que ha estat augmentat cada any per sobre de la mitjana de salaris de
l’empresa. A més a més, rep cada any una retribució dinerària extraordinària
per incentius d’objectius assolits i té cotxe d’empresa.
Després d’uns quants anys de mantenir-se aquesta situació, en Miquel ha
considerat l’oferta de treball d’una empresa fabricant de components per a
l’automoció, on ha de dirigir i desenvolupar un nou departament d’informàtica.
Allà li donen plena llibertat per dissenyar-los, utilitzant els sistemes que
consideri més oportuns, i per formar l’equip humà del departament. El salari
que li proposen és pràcticament igual, però no li poden prometre increments
salarials tan alts, ni el pagament continu d’incentius per objectius, ja que
l’empresa és de nova creació i encara no s’ha consolidat al mercat.
Finalment, ha decidit acceptar l’oferta i canviar de feina.
a) Explica la raó per la qual en Miquel ha decidit canviar de feina.
La raó fonamental ha estat la insatisfacció que al llarg dels anys ha experimentat
a l’empresa, ja que no l’han tingut en compte i no han sabut satisfer els seus
desitjos de superació i de participació a l’empresa.
b) Com ha influït la motivació a la feina en la seva decisió?
La falta de motivació ha estat el factor fonamental que l’ha portat a canviar
d’empresa per una altra on, a priori, creu que estarà més motivat, ja que intervindrà
més en les decisions relacionades amb la seva feina.

c) Creus que hauria d’haver rebutjat l’oferta, ja que li paguen menys i el que
importa en una feina és la remuneració econòmica?
Tot i que la qüestió econòmica és molt important, amb la remuneració no n’hi ha
prou. Un bon ambient laboral, el reconeixement de la feina feta o la participació a
l’empresa poden ser factors de molta importància en l’acceptació d’una oferta
laboral.
d) Explica quins altres factors de la motivació, a banda de l’econòmic, han
pogut influir en la decisió d’en Miquel.
El factor més important ha estat la possibilitat de prendre decisions en relació amb
l’organització del departament que dirigirà, i la definició dels seus elements.
D’aquesta manera pot estar més satisfet i realitzat, ja que pot participar més a
l’empresa.
14. Explica què s’entén per motivació.
La motivació és el conjunt d’estímuls que la persona treballadora rep i li fan a actuar
a nivell laboral en relació als objectius que cerca l’empresa.
15. Comenta per què la motivació es considera un factor tan important en la
gestió del personal de l’empresa.
La motivació és un factor molt important perquè és la integració dels objectius de
l’empresa amb els objectius del treballador i d’aquesta manera tot flueix, tant per
l’empresa com pel treballador.
16. Explica per què els diners són bàsics per a la motivació del treballador.
Els diners són una bona font de motivació pels treballadors perquè els hi permet
sostenir les seves vides i satisfer les seves necessitats.
17. Analitza quins són els impulsos motivadors per a l’estudi.
L’estudi ens permet tenir més formació i coneixements, cosa que ens portarà a
desenvolupar més competències a nivell laboral. Una altra motivació per estudiar és
que al tenir més coneixements tenim més capacitat de decisió en allò que ens
envolta.
18. Considera les diferents teories de la motivació (Maslow i Herzberg) i fes un
esquema amb les característiques essencials. Creus que són dues teories
complementàries o que divergeixen als seus plantejaments?
Són dues teories que es van iniciar amb plantejaments diferents, però que, pel que fa a
les conclusions i les aportacions més essencials es poden considerar complementàries, ja
que les relacions entre les necessitats humanes i els factors de motivació i d’higiene són
molt estretes: els factors d’higiene permeten satisfer les necessitats més primàries
(fisiològiques, de seguretat i socials), mentre que els factors de motivació atenen les
necessitats secundàries (autoestima i autorealització).
19. Llegeix el text següent:
«[...] Moltes ocupacions s’inicien amb al·licients i de manera gairebé
vocacional. Independentment de gratificacions econòmiques, d’afany
competitiu o de poder social, s’experimenta satisfacció per treballar i es
gaudeix del sol fet d’ésser efectiu i desenvolupar una habilitat concreta. En
psicologia, aquesta condició s’anomena motivació d’assoliment o motivació
intrínseca.

Per contra, la motivació extrínseca designa el comportament encaminat

principalment a obtenir recompenses externes o evitar conseqüències
negatives.
Entre les persones es poden observar diferències: unes manifesten més
sensibilitat als efectes intrínsecs i unes altres, als extrínsecs.
El tipus de tasca també condiciona les motivacions: hi ha tasques
estimulants i d’altres inevitablement avorrides. [...]»
XARO SÀNCHEZ, Com mantenir la motivació a la feina
a) Explica quina diferència hi ha entre la motivació intrínseca i l’extrínseca.
La motivació intrínseca prové de la pròpia satisfacció de fer les coses bé i
l’extrínseca dels estímuls que es reben externament a la persona.
b) Estàs d’acord en què hi ha tasques que condicionen les motivacions? Posa
exemples.
Sí, ja que hi ha tasques que són més exigents i això comporta que els treballadors
estiguin més molt motivats.
20. Explica què entens per la Llei d’igualtat entre dones i homes. Estàs d’acord
que existeixi una llei que reguli aquest tema?
La Llei d’igualtat entre dones i homes és una llei que recull diferents mesures per
garantir a les dones més igualtat a nivell social, laboral, política i familiar.
Resposta oberta. Es pot encetar un debat entre l’alumnat sobre si cal o no una llei
que reguli la igualtat entre dones i homes.
21. Digues si les següents afirmacions són certes o falses, en cas de que siguin
falses explica per què:
a) Al conjunt de procediments encaminats a atreure candidats competents
per un lloc de feina de l’empresa s’anomena selecció de personal.
Certa.
b) La gestió del coneixement és un procés utilitzat a les empreses que
pretén transferir coneixement i experiències dels treballadors i empleats
de manera que tota l’empresa els pugui utilitzar.
Certa.
c) El treball per projectes és l’organització per equips en personal sempre
extern de l’empresa.
Falsa. El treball per projectes consisteix en organitzar el treball en equips formats
per personal intern (plantilla) i personal extern (autònoms).
d) Maslow va estudiar les necessites humanes i les va aplicar al món laboral.
Certa.

Fixa’t en la següent definició sobre el joc de rol:
«El joc de rol és una simulació d’una situació a l’entorn laboral o professional
que serveix per aprendre i desenvolupar les seves característiques més
aplicades o per practicar uns procediments.»
Ara et proposem que realitzeu una simulació d’una entrevista de treball.
Aquesta activitat en grup es pot desenvolupar seguint els passos següents:
1. Decidir quin lloc de treball es vol cobrir i les seves característiques.
2. Dissenyar un qüestionari complet de les preguntes pels candidats.
3. Realitzar la simulació de forma que un alumne sigui el candidat i un altre sigui
l’entrevistador.
Aniria bé de gravar en vídeo la simulació feta per cada grup per visualitzar-ho a fi de
veure i comentar les diferències i els aspectes interessants de cadascuna.

1. Els factors que permeten motivar als empleats d’una empresa:
a) Estan basats en l’antiguitat de l’empleat.
b) Són variats i s’expliquen per diferents teories sobre la motivació.
c) Es basen exclusivament en augments del salari.
2. El reclutament de recursos humans consisteix a:
a) Cobrir les necessitats de personal amb persones que posseeixin les qualitats requerides.
b) Determinar si el personal existent en l’empresa és apropiat per a les necessitats
actuals.
c) Preveure futures necessitats de recursos humans.
3. La selecció interna del personal:
a) És una important font de motivació.
b) Possibilita el rejoveniment de les plantilles.
c) Permet introduir millors tècniques de treball.
d) No es fa servir mai.
4. La capacitat per veure de forma realista com som i què volem és:
a) Intel·ligència emocional.
b) Intel·ligència social.
c) Intel·ligència personal.
d) Intel·ligència racional.

5. En el treball en equip:
a) Cada treballador decideix lliurament la tasca que fa.
b) Les tasques són determinades per l’organització.
c) Sempre s’ha de fer com a mínim dues tasques en una hora.
d) Com a mínim hi ha d’haver quatre treballadors.
6. La formació en línia o e-learning:
a) Redueix costos.
b) Redueix temps.
c) És còmoda.
d) Totes les opcions són correctes.
7. La teoria de la jerarquia de les necessitats de Maslow està vinculada a la:
a) Planificació.
b) Lideratge.
c) Motivació.
d) Direcció.
8. Les empreses de treball temporal (ETT) formen part del:
a) Reclutament intern.
b) Reclutament extern.
c) No participen en el reclutament.
9. Identifica els dos factors en què es basa la teoria de Herzberg:
a) Responsabilitat i reconeixement.
b) Motivació i higiene.
c) Seguretat i salari.
d) Personalitat i valors.
10. La Llei d’igualtat efectiva de dones i homes té com a objectiu:
a) Que tinguin el mateix salari si fan la mateixa feina.
b) Que tinguin igualtat d’oportunitats en el treball.
c) Que tinguin igualtat de condicions en el treball.
d) Totes les opcions són correctes.

6 El treball i la legislació laboral
Obertura d’unitat
1. Saps quina és la durada màxima de la jornada laboral?
La durada màxima de la jornada laboral és de 40 hores setmanals. A més, s’ha de
tenir en compte altres consideracions, com la distribució de les hores dins de la
setmana i els diferents descansos.
2. Fes una recerca i investiga si hi ha cap normativa que reguli la jornada
laboral.
La principal referència legal és l’Estatut dels Treballadors, complementat de forma
específica pel convenis col·lectius de cada sector.
3. Explica la raó de la importància de la jornada de 35 hores a França.
Va ser un intent de repartir el treball com a bé escàs per contribuir a millorar el
problema de l’atur.
Activitats
1> Reflexiona i comenta l’existència d’exemples d’activitats que compleixin totes
les característiques del treball excepte la de voluntarietat.
Un exemple seria si una persona és seleccionada per participar en un tribunal popular
d’un judici.
2> Existeix un grup de persones que desenvolupen una activitat que no es
considera treball, és a dir, no està sotmesa a la normativa laboral; es tracta
dels treballadors autònoms.
Pots trobar informació al respecte al web de la Seguretat Social: www.seg-
social.es
Fes un petit treball de recerca i investiga els aspectes següents:
a) Què són els treballadors autònoms?
Aquells que treballen per compte propi, és a dir, aquells que treballen en un
negoci que és de la seva propietat.
b) Quines són les característiques del treball que no compleixen?
La característica que no compleixen és el d’activitat per compte aliena.
c) Existeix una normativa bàsica i específica que reguli l’activitat dels
treballadors autònoms?
Sí, es tracta de l’Estatut del Treball Autònom (Llei 20/2007 d’11 de juliol de l’Estatut
del Treball Autònom, BOE núm. 166 de 12 de juliol de 2007).
Es pot consultar-lo al web de la Xarxa Emprèn de la Generalitat de Catalunya:
http://inicia.gencat.cat/inicia/images/cat/Estatut%20Treballador%20Autonom_CA
T_tcm124-80713.pdf

3> Un metge realitza una activitat que es pot considerar treball? Raona la
resposta.
Si està prestant els seus serveis de forma aliena en una empresa o entitat pública es
considera treball. Però si està exercint la seva professió per compte propi no es
considera treball.
4> La Constitució espanyola és el fonament jurídic de la societat, ja que suposa
les bases sobre les quals es fonamenta la resta de normes i es desenvolupen
els drets i les llibertats dels ciutadans.
a) Llegeix la taula següent en la qual es resumeix el contingut laboral de la
Constitució espanyola:
Contingut laboral de la Constitució
Principis rectors de la
Drets i llibertats dels
Drets fonamentals política social i
ciutadans i ciutadanes
econòmica
 Dret a no ser discriminat  Dret al treball.  Els poders públics hauran

per raó de sexe, raça,  Dret a la promoció a de:
religió, opinió o qualsevol través del treball.  Mantenir un règim
altra circumstància públic de Seguretat
 Dret a l’elecció de
personal o social. Social.
professió o ofici.
 Dret a la vaga.  Realitzar polítiques
 Dret a la negociació
 Dret a afiliar-se col·lectiva. orientades a la plena
lliurament al sindicat que ocupació.
 Dret a un salari
es vulgui.  Vetllar per la seguretat i
adequat.
 Llibertat per fundar higiene en el treball.
 Dret a la llibertat
sindicats.  Garantir el descans
d’empresa.
necessari mitjançant la
limitació de la jornada i
les vacances retribuïdes.
 Fomentar la formació i
la readaptació
professional.
b) Busca en el text de la Constitució espanyola la referència als següents

conceptes i explica’ls breument. Si et cal, fes una cerca per Internet.
La consulta del text de la Constitució es pot fer a través de la web del Congrés
dels Diputats (http://www.congreso.es), i es pot centrar en els drets més
essencials amb contingut laboral que fonamenten el sistema de llibertats que
caracteritza la societat democràtica: llibertat de treball i de lliure elecció de
professió, lliure sindicació, dret a la negociació col·lectiva, dret de reunió, dret de
vaga, dret de participació a l’empresa, etc.
• Dret al treball
Article 35, apartat 1: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al
treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i
a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la
seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.»

• Dret a la vaga
Article 28, apartat 2: «Es reconeix als treballadors el dret a la vaga per a la
defensa dels seus interessos. La llei que reguli l’exercici d’aquest dret establirà
les garanties que calguin per tal d’assegurar el manteniment dels serveis
essencials de la comunitat.»
• Dret a un salari adequat
Article 35, apartat 1: «Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al
treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i
a una remuneració suficient per tal de satisfer les seves necessitats i les de la
seva família sense que en cap cas es pugui fer discriminació per raó de sexe.»
5> Imagina’t que una persona s’adona que ha signat un contracte amb una
empresa on el salari base reflectit és inferior al que indica el conveni col·lectiu
del sector corresponent. És possible això? Raona la resposta.
No és possible, ja que el contracte de treball al ser una norma de rang inferior, no pot
empitjorar les condicions marcades al conveni col·lectiu. Per aquesta raó aquesta
persona haurà de cobrar com a mínim el salari fixat per a la seva categoria
professional al conveni col·lectiu de la seva empresa o sector.
6> És possible que una persona cobri un salari base de 1 400 € mensuals per
treballar com a administratiu comptable, mentre el conveni col·lectiu del
sector corresponent fixa en 1 200 € el salari per a aquesta categoria
professional? Raona la resposta.
Sí, és possible, ja que els convenis col·lectius fixen el salari mínim que s’ha de cobrar
però aquest salari es pot millorar.
7> Aconsegueix un exemplar de l’Estatut dels Treballadors (te’l pots descarregar
d’un lloc web d’Internet) i identifica quins articles contenen els drets i deures
laborals. Comenta el significat d’aquests dos:
Es pot consultar la darrera versió actualitzada al web del BOE:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2015-11430&tn=2&p=20170513
a) El deure de no competir amb l’empresa.
Aquest deure està descrit a l’article 5 (Deures laborals), concretament a l’apartat d
«No concórrer amb l’activitat de l’empresa, en els termes que fixa aquesta Llei» i
desenvolupat a l’article 21 (Pacte de no-concurrència i de permanència en l'empresa)
als apartats 1,2 i 3:
«1. No es pot fer la prestació laboral d'un treballador per a diversos empresaris si
es considera que hi ha concurrència deslleial o si es pacta la plena dedicació
mitjançant una compensació econòmica expressa, en els termes que s’acordin
a aquest efecte.
2. El pacte de no-competència quan s’ha extingit el contracte de treball, que no
pot tenir una durada superior a 2 anys per als tècnics i a 6 mesos per als altres
treballadors, només és vàlid si hi concorren els requisits següents:
a) Que l'empresari hi tingui un interès industrial o comercial efectiu,
b) I que se satisfaci al treballador una compensació econòmica adequada.

3. En el supòsit de compensació econòmica per la plena dedicació, el treballador

pot rescindir l'acord i recuperar la seva llibertat de treball en una altra ocupació
si ho comunica per escrit a l'empresari amb un preavís de 30 dies; en aquest
cas perd la compensació econòmica o altres drets vinculats a la plena
dedicació.»
En general indica que existeixen limitacions a que una persona pugui treballar fent
la mateixa feina en més d’una empresa i se’l podria demanar que no ho fes, però
cobrant un complement salarial per plena ocupació o dedicació exclusiva.
b) El dret a la percepció puntual del salari.
Aquest deure està descrit a l’article 4 (Drets laborals) concretament a l’apartat f
«A la percepció puntual de la remuneració pactada o legalment establerta» i
desenvolupat a l’article 29 (Liquidació i pagament) en els apartats 1 i 3:
«1. La liquidació i el pagament del salari s'han de fer puntualment i documentalment
en la data i el lloc convinguts o d’acord amb els usos i els costums. El període de
temps a què es refereix el pagament de les retribucions periòdiques i regulars no
pot excedir d'1 mes.
3. L'interès per mora en el pagament del salari és el 10% del que es deu.»
Ve a dir que els salaris s’han de cobrar de forma puntual i com a màxim en un
període de 30 dies. I, en cas d’impagament, l’empresa haurà de compensar-ho
amb un recàrrec del 10% sobre l’import endeutat.
8> Investiga què diu l’Estatut dels Treballadors sobre el poder disciplinari de
l’empresa.
Es pot trobar als articles 58, 59 i 60. En general en aquests articles s’indica que
l’empresa té la potestat de sancionar als treballadors amb faltes lleus, greus i molt
greus si han violat el règim disciplinari, les quals estan convenientment descrites.
També es diu que en cas de disconformitat, el treballador sempre pot recórrer a la
justícia per fer valdre el seus drets.
9> Una empresa té una plantilla de 35 persones contractades com a empleats:
a) Quin tipus de representació col·lectiva dels treballadors tindrà?
Al tractar-se d’una plantilla inferior a 50 persones el tipus de representació
col·lectiva serà la de delegats de personal.
b) Quants representants hi haurà?
Tenint en compte el nombre de treballadors que hi ha a la plantilla, tindran tres
delegats de personal.
c) Respon les mateixes qüestions anteriors per una empresa que tingui una
plantilla de 1 350 treballadors.
Quan una empresa té una plantilla de més de 50 treballadors, el tipus de
representació col·lectiva que hi pertoca és el comitè d’empresa.
En el cas d’una empresa amb 1350 treballadors tindrà un comitè d’empresa format
per 23 membres.

10> Investiga si a part de l’Estatut dels Treballadors hi ha una altra llei

fonamental que en l’àmbit laboral reguli la representació col·lectiva. Què diu
del dret de reunió?
Sí, es tracta de la Llei de Llibertat Sindical (llei orgànica 11/1985 del 2 d’agost
publicada al BOE n. 189 de 8/8/1985), on es regula el dret constitucional a la
sindicació, el règim jurídic sindical, la representació sindical, l’acció sindical i la tutela
de l’acció sindical.
El dret de reunió està regulat a l’article 8è del Títol IV (De l’Acció Sindical) on s’indica
que els treballadors membres d’un sindicat tenen dret a celebrar reunions, prèvia
notificació a l’empresari, fora de les hores de treball i sense alterar l’activitat normal
de l’empresa.
L’Estatut dels Treballadors també regula el dret de reunió dels treballadors a
l’empresa (articles 77-81, del capítol II, títol II) en allò que fa referència a les
assemblees de treballadors.
11> Realitza una breu recerca per Internet i aconsegueix el conveni col·lectiu
vigent del sector de la banca de Catalunya. Identifica-hi l’existència dels
diferents continguts mínims.
Com ja s’indica en aquesta unitat, al lloc web del Departament d’Empresa i Ocupació
de la Generalitat de Catalunya (www.gencat.cat/empresaiocupacio/) existeix un
cercador de convenis col·lectius. També es poden consultar els llocs web dels
sindicats, on normalment ofereixen informació al respecte.
12> Consulta el conveni col·lectiu del sector d’oficines i despatxos que tens
reproduït en aquest apartat i llegeix el fragment que fa referència a les
vacances. Compara-ho amb el que diu l’Estatut dels Treballadors al respecte.
L’Estatut dels Treballadors determina que una persona té dret a 30 dies naturals de
vacances retribuïdes per cada 12 mesos de treball. En aquest cas, aquest conveni
col·lectiu determina que les vacances seran de 23 dies laborals, que ve a ser el
mateix ja que els dies laborals no compten el festius.
13> Fes una cerca per Internet i esbrina si hi ha col·lectius que tenen limitat el
seu dret de vaga. Fes-ne una breu explicació.
Certs col·lectius professionals que donen un servei singular a la societat tenen limitat
el seu dret de vaga, com són els jutges, els policies i les forces armades.
14> Explica per quina raó es considera la vaga un instrument per solucionar un
conflicte laboral.
Perquè, mitjançant la vaga, es pressiona a l’empresa a negociar una solució del
conflicte laboral, entenent que la negociació col·lectiva ha de ser la principal via per la
resolució dels conflictes laborals.
15> Quina diferència hi ha entre la mediació i l’arbitratge a l’hora de solucionar un
conveni col·lectiu?
La mediació proposa vies de diàleg i de solució i en canvi l’arbitratge imposa una
solució, un laude arbitral, que les parts s’obliguen a complir.

16> Què pot obligar l’empresa a realitzar un tancament patronal? És una manera
de solucionar un conflicte laboral? Raona la resposta.
Quan perilla la integritat o la seguretat de les instal·lacions de l’empresa o de les
persones que hi treballen com a conseqüència d’un conflicte laboral o si s’altera de
forma substancial el ritme de producció.
No es pot considerar una forma de solucionar un conflicte laboral, ja que, més aviat,
és una manifestació d’aquest. L’empresa no el pot exercir de forma legal com una
forma de pressió envers els treballadors, llevat d’unes situacions molt excepcionals.
17> Què significa que la jornada setmanal ha de ser com a màxim de quaranta
hores en còmput anual? Posa’n un exemple.
Que la mitjana d’hores treballades en un any no pot ser superior a 40 hores, és a dir,
si a una empresa la jornada setmanal es distribueix de forma irregular entre 30 i 50
hores setmanals, segons l’activitat que hagi en diferents moments de l’any, si en
mitjana no es supera les 40, serà una jornada legal, sempre que es respectin els
períodes de descans preceptius.
18> Fes una recerca per Internet i descarrega’t els models oficials dels contractes
que hem estudiat en aquesta unitat. Pots consultar el lloc web del SEPE
(Servei Públic d’Ocupació Estatal):
www.sepe.es/contratos/?idioma=ca
L’alumnat ha d’accedir al lloc web que es facilita per tal de descarregar-se els
documents que es requereixen en l’enunciat.
19> Una persona treballadora pot negar-se a fer hores extraordinàries? Raona la
resposta.
Sí, sempre que no es tractin d’hores extraordinàries de força major o pactades com a
obligatòries al conveni col·lectiu o al contracte de treball.
20> És el mateix el salari i la nòmina? Raona la resposta.
No és el mateix. El salari és la retribució econòmica que rep un treballador per
treballar per compte aliena, en canvi, la nòmina o rebut de salaris és el document on
es reflecteix el salari, juntament amb els complements salarials i no salarials i les
deduccions que s’apliquen.
21> Una persona cobra cada mes un salari base de 1 200 € i una antiguitat del 2
% del seu salari base. En aquest mes ha fet hores extraordinàries per valor de
70 € i ha cobrat 35 € en concepte de desgast d’eines. Calcula els diners que
realment rebrà aquesta persona al final de mes. Considera que la retenció
d’IRPF és del 7 %, que està contractat de manera indefinida i que en aquesta
empresa es cobren dues pagues extraordinàries anualment formades pel
salari base més l’antiguitat. La categoria professional és auxiliar
administratiu.


22> Una persona treballa com a oficial administratiu amb un contracte eventual
per circumstàncies de la producció a temps complet, cobrant 18 000 € l’any
repartits en 16 pagues. També cobra un complement per idiomes de 36 euros
al mes. Si el tipus de retenció és del 9 %, emplena tot el que sàpigues del
rebut de salaris.

 Lectura
 El Govern aprova el laude arbitral amb què imposarà una solució al conflicte
d’El Prat en deu dies (MARINA ESTÉVEZ, Eldiario.es, 16 d’agost de 2017)
 Explica què es un laude arbitral i com funciona.
Un laude arbitral és la solució que un àrbitre proposat per les parts imposarà com a
solució d’un conflicte laboral. Les parts han acordat sotmetre’s a la decisió vinculant
de l’àrbitre, és a dir, és d’obligat compliment.
 Quin conflicte laboral es pretén solucionar?
Es tracta d’un conflicte laboral en una empresa de seguretat, on els treballadors
demanen a l’empresa una sèrie de millores laborals. Donada la importància especial
del servei que presten aquests treballadors, l’autoritat ha obligat a les parts a
sotmetre’s a un arbitratge per solucionar el conflicte laboral.
 Quins són els altres instruments que existeixen per solucionar un conflicte
laboral?
Altres alternatives per solucionar un conflicte laboral són:
 Acord. Entre les parts de caràcter voluntari.
 Conciliació. Les parts acorden que un tercer intervingui per facilitar la
negociació, però sense aportar solucions.
 Mediació. Les parts acorden que un tercer intervingui en la solució oferint
propostes, però sense poder de decisió.
 Espanya, entre els països on menys puja el salari mínim des de l’inici de la
crisi (ÁLVARO SÁNCHEZ, El País, 10 de febrer de 2017)
 Quina és la utilitat del SMI?

Fixa el salari que com a mínim ha de cobrar una persona per fer jornada completa
en qualsevol tipus de professió.
 Per què els sindicats no estan d’acord amb el nivell del SMI?
Perquè consideren que la pujada ha estat insuficient.
 Realitza un recerca per Internet sobre l’evolució del SMI i confecciona una
taula amb els imports dels darrers deu anys i l’increment percentual de
cada any.
Resposta oberta. Cal tenir en compte que per Internet no hauria de ser complicat
trobar aquesta informació, però és recomanable que sigui de fonts oficials.
Activitats finals
1. Considera les característiques que ha de complir una activitat per tal que es
consideri treball i, a continuació, posa un exemple d’activitats que no les
compleixin.

Característica Exemple
Voluntarietat Una persona que ha de formar part d’una mesa electoral.
Una persona que treballa per compte propi no està subjecte
Per compte d’altri
a cap empresari.
Remuneració Treballs de voluntariat que no estan retribuïts.
Una persona que treballa per compte propi no està subjecte
Subordinació
a cap empresari.
2. Consulta la Constitució espanyola (la pots descarregar a

www.congreso.es/consti/) i identifica en quins articles pots trobar
referències als següents aspectes:
a) Els sindicats
b) La vaga
c) El treball
d) Els convenis col·lectius
e) La plena ocupació
f) La jornada laboral
g) La Seguretat Social
També es pot consultar la Constitució Espanyola al web del Parlament de Catalunya:
https://www.parlament.cat/document/nom/ConstitucioConsolidat.pdf
Contingut Articles
Sindicats 7 i 28
Vaga 28
Treball 35
Convenis col·lectius 37
Plena ocupació 40
Jornada laboral 40
Seguretat Social 41, 129 i 149
3. Amb el material que has obtingut de la recerca de l’apartat anterior

confecciona una taula amb tot el contingut laboral que has trobat a la
Constitució espanyola, indicant-ne l’article.
Una bona guia per iniciar la cerca pot ser la taula següent que l’alumnat trobarà
disponible en l’activitat 4 del llibre de l’alumne:

Contingut laboral de la Constitució

Drets i llibertats
Principis rectors de la política
Drets fonamentals dels ciutadans i
social i econòmica
ciutadanes
 Dret a no ser discriminat  Dret al treball.  Els poders públics hauran de:
per raó de sexe, raça,  Dret a la promoció a  Mantenir un règim públic de
religió, opinió o qualsevol través del treball. Seguretat Social.
altra circumstància
 Dret a l’elecció de  Realitzar polítiques orientades a la
personal o social.
professió o ofici. plena ocupació.
 Dret a la vaga.
 Dret a la negociació  Vetllar per la seguretat i higiene en
 Dret a afiliar-se lliurament col·lectiva. el treball.
al sindicat que es vulgui.
 Dret a un salari  Garantir el descans necessari
 Llibertat per fundar adequat. mitjançant la limitació de la
sindicats. jornada i les vacances retribuïdes.
 Dret a la llibertat
d’empresa.  Fomentar la formació i la
readaptació professional.
4. Un dels drets laborals és el Dret a la promoció i la formació professional.

Investiga a l’Estatut dels Treballadors o altres fonts el significat i l’abast
d’aquest dret de les persones treballadores.
Els treballadors tenen dret a què les empreses destinin recursos a ampliar la seva
capacitat professional mitjançant activitats formatives, i també tenen dret a passar a
una categoria superior si han adquirit les seves competències amb l’experiència
laboral.
5. Considera el cas d’una persona que signa un contracte on s’indica que els dies
de vacances que tindrà anualment són quinze.
a) És això legal?
No és legal, ja que s’ha de fer com a mínim 30 dies naturals de vacances per any
treballat.
b) En quines normes legals laborals es pot consultar?
L’Estatut dels Treballadors.
c) Quin dels principis jurídics estudiats a la unitat s’ha d’aplicar?
Segons el principi de jerarquia normativa, el contracte de treball no pot empitjorar
el que digui una norma de rang superior, com és l’Estatut dels Treballadors.
6. Explica què són els sindicats i la funció que compleixen a l’empresa.
Els sindicats són organitzacions que representen els interessos i drets laborals dels
treballadors i la seva funció dins l’empresa és la de defensar aquests interessos.
7. Què és el Tribunal Laboral de Catalunya? Fes una breu recerca per Internet i
confecciona un informe sobre les seves funcions.
És un servei de mediació, arbitratge i conciliació, i la seva funció és donar serveis
d’assistència a la resolució de conflictes laborals. Les comunitats autònomes tenen
competències en aquest servei, i en el cas de Catalunya s’encarrega el Tribunal Laboral
de Catalunya (www.tlc.es).

8. Quina funció compleixen els convenis col·lectius en el procés de la negociació

col·lectiva?
Un conveni col·lectiu és un contracte per regular les condicions de treball d’una àrea
geogràfica i d’una activitat determinades. Els convenis col·lectius regulen qüestions
econòmiques, laborals, sindicals, mesures de promoció professional, condicions de
treball i productivitat…
En la negociació col·lectiva intervenen representants dels treballadors i de l’empresari
que prenen com a referència el conveni col·lectiu com a base per millorar les
condicions laborals i per arribar a acords.
9. Llegeix el conveni col·lectiu del sector de la banca que has descarregat a la
unitat, consulta el que diu sobre les pagues extraordinàries i explica’n el
contingut.
En l’article 19 del conveni col·lectiu del sector de la banca diu:
«Article 19. Gratificacions extraordinàries de juny i desembre
Tot el personal en cadascun dels mesos de juny i de desembre té dret a una
gratificació extraordinària.
La seva quantia és equivalent a la que en la data de la seva percepció li correspongui
mensualment per salari base de nivell i per antiguitat.»
10. Quan es convoca una vaga en una empresa a causa d’un conflicte laboral es
crea un comitè de vaga. Explica què és i quina funció té.
El comitè de vaga està format per representants dels treballadors i de l’empresa, i
vetlla perquè el compliment de la vaga es produeixi dins de la normativa laboral. A
més, també és un instrument per trobar o consensuar solucions al conflicte que ha
motivat la vaga.
11. Explica la raó de l’existència del període de prova en els contractes laborals.
Identifica en quin article de l’Estatut dels Treballadors s’explica.
El període de prova és necessari per tal que els dos agents que intervenen en la
contractació laboral (empresa i treballador) puguin posar a prova la seva relació
laboral. Està recollit a l’article 14 de l’Estatut dels Treballadors.
12. Pot una persona fer una jornada de dotze hores diàries? Raona la resposta
argumentant el que en diu l’Estatut dels Treballadors.
Sí, sempre que s’acordi al conveni col·lectiu d’aplicació vigent i que respecti la
normativa laboral referent a descansos laborals.
13. Si considerem un contracte en pràctiques i un contracte d’interinitat podem
identificar una semblança i una diferència fonamentals. Pots explicar quines
són?
Una semblança és que són dos contractes temporals. I una diferència fonamental és el
seu objecte: contractar a un recent titulat tècnic per tal que adquireixi experiència
professional (contracte en pràctiques) i cobrir temporalment un lloc de treball d’un
treballador amb reserva del lloc de treball (contracte d’interinitat).

14. Digues quina d’aquestes condicions no correspon a un contracte en

pràctiques:
a) Que el treballador tingui títol universitari o de formació professional de
grau mitjà o superior.
b) Que la forma sigui escrita.
c) Que tingui una durada d’un mínim de sis mesos i un màxim de dos anys
amb opció a tres anys segons el conveni del sector.
d) Que el període de prova no pugui ser superior a un mes per als titulars de
grau mitjà i de dos mesos per als de grau superior.
La resposta c ja que la durada màxima sempre és dos anys, no hi ha opció a tres anys.
15. Quina és la diferència principal entre un contracte eventual per
circumstàncies de la producció i un contracte d’obra o servei determinat? I la
semblança?
La diferència fonamental és que en el contracte d’obra l’activitat objecte de la
contractació no ha de ser l’habitual de l’empresa i en el contracte eventual per
circumstàncies de la producció sí que ho és.
La principal semblança és que es tracten de contractes de durada determinada, a més,
que a la finalització d’ambdós contractes l’empresa ha d’indemnitzar al treballador amb
un import equivalent a vuit dies de salari per cada any treballat.
16. Explica què són les hores extraordinàries i quines limitacions presenten en
aplicar-se.
Les hores extraordinàries es poden remunerar de dues maneres: en diners o mitjançant
un descans equivalent. Per exemple, una persona ha realitzat en un mes un total de deu
hores extraordinàries i en aquesta empresa es remunera l’hora extraordinària un 50 %
més que l’hora ordinària.
Si ho cobra en diners i l’hora ordinària és de 35€/l’hora extraordinària, quedaria d’aquesta
manera: 35 + 50 % s/35 = 35 + 17,50 = 52,50 €.
Per tant, cobraria 10 hores 52,50 €/hora = 525 €. En el cas de compensació per
descans equivalent, les deu hores es compensarien amb l’equivalent més el 50 % de
bonificació: 10 h + 50 % s/10 = 10 + 5 = 15 hores de descans.
17. Una persona treballa en una empresa amb un contracte en pràctiques,
cobrant un salari base de 1 050 € al mes. Si el salari base de la categoria
equivalent és de 1 450 €, és correcta aquesta situació? Comenta la solució.
Durant el primer any de contractació el salari és correcte, ja que no és inferior al 60 %
del salari de la categoria equivalent (60 % 1450 = 870 < 1050). Però en el segon any
la situació canvia, ja que el salari és inferior al mínim establert, el 75 % del salari de la
categoria equivalent (75 % 1450 = 1087,50 > 950). Legalment el mínim que es podria
pagar en el segona any seria 1087,50 €.
18. Una persona ha finalitzat els estudis de tècnic superior en Administració i
Finances i comença a buscar feina. Quina modalitat de contracte formatiu és
més adient? I quina no? Raona la resposta.
La modalitat més adient és la del contracte en pràctiques sempre que desitgi treballar
en feines relacionades amb el camp professional dels estudis que té. Per aquesta raó,
el contracte per a la formació no és l’adient.

19. Quin seria el període de prova que hauria de fer com a màxim la persona
contractada a l’activitat 18? Raona la resposta.
El període de prova és aquell termini de temps que es celebra a l’inici de la relació
laboral, on ambdues parts, empresa i treballador, posen a prova la relació laboral i en
cas de rescissió de contracte no caldrà indemnitzar a l’altre part.
En el cas de la persona de l’activitat 18, com disposa de titulació tècnica, el període de
prova genèric màxim és de sis mesos, però si es realitza un contracte en pràctiques,
en aquest cas seria de tres mesos.
20. Una persona fa una jornada diària de dilluns a divendres de les 20.00 a les
04.00 h:
a) Quin descans ha de fer com a mínim?
Tal com la normativa laboral indica, si es tracta de jornada continuada, s’haurà de
fer un descans mínim de quinze minuts dins de la jornada.
b) I si és un treballador de disset anys?
En aquest cas al tractar-se de treball nocturn la normativa prohibeix als menors
d’edat la realització d’aquest horari de treball.
21. Considera el cas d’una persona que signa un contracte per treballar una
jornada completa amb un salari de 690 € al mes. És correcte? Argumenta la
resposta utilitzant el concepte de salari mínim interprofessional.
Tenint en compte que el SMI per l’any 2018 és de 735,90 euros al mes, el salari de
690 euros és inferior, pel qual no és correcte.
Per anys posteriors, es pot trobar el SMI per Internet, per exemple en el web del
SEPE: https://www.sepe.es/contenidos/comunicacion/noticias/smi_2018.html
22. Enumera les parts de què es compon una nòmina.
Les parts d’una nòmina són:
 Encapçalament.
 Meritacions.
 Bases de cotització a la Seguretat Social.
 Deduccions.
 Total a percebre.
23. Explica la diferència que hi ha entre les cotitzacions a la Seguretat Social i les
retencions de l’IRPF.
Les cotitzacions a la Seguretat Social són els diners que s’han d’abonar a l’organisme
de la Seguretat Social en concepte d’assistència sanitària, que per part del treballador
depèn del salari brut que cobri.
Les retencions de l’IRPF són diners que es paguen a compte de l’impost de les
persones físiques i no tenen cap contraprestació directa. El tipus impositiu que s’aplica
depèn de les condicions salarials i familiars del treballador. Aquest tipus s’aplica al
salari brut.

24. Comenta la diferència que hi ha entre el salari brut i el salari net d’un
treballador.
El salari brut és el que es cobra abans d’aplicar les retencions de l’IRPF i de deduir-ne
la part corresponent de cotització a la Seguretat Social. Per tant, el salari net és igual
al salari brut menys aquestes deduccions.
25. Un treballador pot cobrar un salari per sota del salari mínim interprofessional?
Existeix alguna circumstància en el que pugui legalment ser possible? Raona-
ho.
Un treballador mai pot cobrar un salari inferior al SMI. Només pot ser possible si fes
una jornada inferior a la completa, ja que cobraria la part proporcional.
26. El salari que ha de cobrar cada treballador és determinat pel que estableix:
a) El contracte de treball.
b) El conveni col·lectiu.
c) El contracte de treball o en el conveni col·lectiu.
La resposta c és la correcta, ja que en principi el salari ha de està fixat pel conveni
col·lectiu, encara que el contracte el podria millorar.
27. Emplena el rebut de salaris d’una persona que treballa com a auxiliar
comptable amb les remuneracions mensuals següents:
• Salari base de 1 150 €.
• Antiguitat de 26 €.
• Hores extraordinàries normals de 90 €.
• Despeses de locomoció de 45 €.
• Cobra tres pagues extraordinàries a l’any de salari base més antiguitat.
• El tipus de retenció d’IRPF és del 9 %.


28. Calcula la nòmina d’una persona que treballa en una empresa amb la
categoria d’oficial administratiu amb les remuneracions següents:
• Cada any cobra un salari base de 17 290 €.
• Té dues pagues extraordinàries a l’any de salari base més antiguitat.
• Cobra un complement d’antiguitat de 115 € al mes.
• També ha cobrat 125 € en conceptes de dietes.
• La retenció d’IRPF és del 11 %.

La Clàudia López Abelló ha acabat els estudis de Tècnic Superior
d’Administració i Finances. Ha trobat un feina en una gestoria on va fer les
pràctiques oficials dels estudis de formació professional, la Gestoria
Administrativa Pellicer.
Ara et proposem que elaboris el seu contracte i la nòmina que rebrà com a
rebut salarial per la seva feina. Per això t’oferim les dades següents:
 La modalitat és el contracte en pràctiques i la durada inicial és de dotze
mesos, que es podria prorrogar si l’empresa ho considera oportú.
 La categoria professional és la d’auxiliar administrativa. La remuneració
salarial és la indicada al conveni col·lectiu. I la jornada laboral serà de
dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 18:00.
 Les dades identificatives són les següents:
 Treballadora:
Clàudia López Abelló
c/Empúries 36, 08226 Terrassa
NIF 33900568Y
NAS 08/235486279
 Empresa:
Gestoria Administrativa Pellicer, SL
c/ Terra Alta 25, 08203 Sabadell
NIF B08254698,
CCC 08325146789
Representada per Núria Sànchez Pellicer, NIF 38245021X, com a gerent
de l’empresa.
Resposta oberta. Els alumnes han d’observar les orientacions que es donen, en
especial per descarregar el conveni col·lectiu i trobar les condicions laborals de la
treballadora que es vol contractar. Igualment per obtenir el model de contracte en
pràctiques.

1. Els treballadors tenen dret a gaudir d’un descans setmanal de:
a) Un dia i mig ininterromput per als majors d’edat.
b) Dos dies i mig ininterromputs per als menors d’edat.
c) Dos dies per tothom, però dels quals un i mig han de ser ininterromputs.
d) Dos dies, que no cal que siguin ininterromputs.

2. El període de prova es considera:

a) Obligatori per a l’empresa i per al treballador.
b) És un dret per a l’empresa, però no és una obligació per a ella, ja que poden
acordar amb el treballador no celebrar-lo.
c) És obligatori per als treballadors que concertin contractes per escrit.
d) Ha de ser de sis mesos com a mínim, per a qualsevol contracte.
3. Quina és la finalitat del contracte de foment de la contractació indefinida?
a) Fomentar la contractació temporal.
b) Incentivar la conversió de contractes temporals en indefinits.
c) Incentivar la contractació de determinats col·lectius.
d) Fomentar la contractació en modalitats formatives.
4. La diferència principal entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la
formació és:
a) La durada màxima: dos i tres anys respectivament.
b) La titulació: batxillerat, formació professional o universitària per al primer i no n’ha
de tenir per al segon.
c) La titulació: formació professional o universitària per al primer i no n’ha de tenir per
al segon.
d) No hi ha diferències.
5. El contracte s’ha de formalitzar per escrit:
a) Sempre.
b) Mai.
c) En el cas de determinats contractes per als quals és obligatori.
d) A voluntat de l’empresa.
6. La jornada màxima de treball és de:
a) 37 hores setmanals.
b) 40 hores setmanals de mitjana en còmput anual.
c) 40 hores setmanals de mitjana en còmput mensual.
d) 35 hores setmanals de mitjana en còmput anual.
7. Les hores extraordinàries no poden ser superiors a:
a) 80 a l’any, sense incloure les compensades amb descans equivalent ni les de força
major.
b) 80 a l’any, sense incloure les compensades amb descans equivalent.
c) 80 a l’any, sense incloure les de força major.
d) 80 a l’any en tots els casos.

8. En una jornada continuada que excedeixi les sis hores, el descans dins la
jornada no pot ser inferior a:
a) Trenta minuts, si els treballadors tenen setze o disset anys.
b) Trenta minuts.
c) Quinze minuts, si els treballadors tenen setze o disset anys.
d) Vint-i-cinc minuts.
9. Es considera horari nocturn el realitzat entre les hores:
a) 22.00 i 6.00.
b) 24.00 i 8.00.
c) 23.00 i 7.00.
d) 22.00 i 7.00.
10. El període de vacances anuals és com a mínim de:
a) 30 dies naturals.
b) 30 dies laborables.
c) 25 dies laborables.
d) S’ha d’acordar al conveni col·lectiu o al contracte laboral.

7 La funció productiva i els costos de l’empresa
Obertura d’unitat
1. Per què moltes persones viatgen en companyies low cost si tenen seients
rígids i menys espai per a les cames?
Les persones que viatgen en low cost ho fan perquè els hi compensa més adquirir un
bitllet barat que viatjar amb comoditat.
2. Què vol dir que les companyies low cost van decidir buscar la rendibilitat?
La rendibilitat és la relació que hi ha entre el que la companyia ingressa per la venda
de tots els bitllets i els costos que té per poder efectuar aquests vols. Per tant, la
companyia només guanya diners si els avions s’enlairen perquè si no volen no hi ha
ingressos.
3. Per què un avió guanya diners volant?
Les companyies de low cost han invertit diners comprant una flota d’avions, si
aquests avions estan aturats no generen cap rendiment per a la companyia, només
despeses. Quan els avions volen generen ingressos, ja que els passatgers paguen per
volar. Així doncs, per aconseguir la rendibilitat desitjada els ingressos generats han
de ser superiors a les despeses que implica fer enlairar un avió.
Activitats
1> Indica si la projecció d’una pel·lícula, la venda de productes en un
supermercat o un servici jurídic són exemples de producció en sentit
genèric o específic. Quin tipus d’utilitat es produeix a cada cas?
Les tres situacions exposades són exemples de producció en sentit genèric, ja que
en els tres casos hi ha una creació de valor per part d'una empresa i uns
consumidors que paguen per adquirir aquest valor.
El tipus d’utilitat que es produeix en cada cas és el següent:
 La projecció d'una pel·lícula produeix entreteniment i diversió.
 La venda d'un producte en un supermercat produeix la comoditat de trobar en
un mateix espai els productes de consum bàsic.
 Els serveis jurídics ofereixen els serveis d’assessorament i defensa davant de
conflictes diversos.
2> Considera el cas d’un forn que cou diversos tipus de pa. Fes una llista dels
seus inputs i outputs, relacionats amb el procés de producció.
Els inputs són tots els factors de producció que necessita per fer el pa: farina,
aigua, llevat, mà d'obra, local, forn, pales, combustible, etc.
Els outputs són totes les varietats de pa que fabrica: pa antic, pa de pagès, xapata,
etc.

3> Copia al teu quadern una taula com la de la dreta i emplena-la amb el tipus
de procés productiu que correspon a cada producte. En el cas que pugui
haver-n’hi més d’un, escriu els dos.
Vestit a Servei
Criteri Portaavions Farina Automòbil
mida dental
Intensitat Mecanitzada / Mecanitzada / Manual /
Manual Mecanitzada
mà d’obra Automatitzada Automatitzada Mecanitzada
Extensió
Intermitent Intermitent Intermitent Intermitent Intermitent
temporal
Diferenciació
Simple Simple Simple Múltiple Múltiple
del producte
Configuració
Procés Posició fixa Procés Procés Posició fixa
del procés
Satisfacció
Sota Sota Magatzem/ Sota
de la Magatzem
comanda comanda Sota comanda comanda
demanda
4> El text següent, extret d’una conferència sobre recerca bàsica i innovació
tecnològica, resumeix el procés de desenvolupament del motor elèctric.
«Així la clau va ser el descobriment de la Llei d’inducció de Faraday el
1831; curiosament, només va transcórrer un any per construir una dinamo
al laboratori i un altre per afegir un commutador i obtenir corrent continu.
No obstant això, van caldre gairebé quaranta anys, fins al 1870, perquè
aparegués la primera dinamo comercial, i després deu més per crear un
motor comercialment viable. Per descomptat, en el camí va haver
d’aparèixer la idea de fer servir electroimants en lloc d’imants permanents
per a la dinamo, i això no va ser suggerit fins al 1895 per Wheatstone.»
A partir del text, identifica els conceptes següents: recerca bàsica, recerca
aplicada, invent, desenvolupament tecnològic i innovació.
 Recerca bàsica: la Llei de Faraday de 1831.
 Recerca aplicada: la construcció d'una dinamo, l’obtenció de corrent continu...
 Invent: la primera dinamo comercial.
 Desenvolupament tecnològic: l'obtenció del motor comercialment viable i l'ús
d'electroimants.
 Innovació: comercialitzar el motor elèctric en grans quantitats.
5> Moltes vegades les etapes de recerca i desenvolupament comporten un
període de molts anys abans d’arribar a aconseguir una innovació.
Què creus que passaria si no es permetés a les empreses patentar el resultat
de les seves recerques? Raona la resposta.
En aquest cas, les empreses no invertirien en investigació, ja que els resultats de
les seves investigacions podrien ser copiats i explotats per altres empreses que no
han invertit ni temps ni recursos en la investigació. Els beneficis que obté l'empresa
al poder explotar en exclusiva un producte determinat mentre dura la patent és el
que els motiva a investigar.

6> Explica què volia dir Michael E. Porter (1990) quan va afirmar: «La
competitivitat d’una nació depèn de la capacitat de la seva indústria per
innovar i millorar. L’empresa aconsegueix un avantatge competitiu
mitjançant les innovacions.»
Les empreses poden mantenir-se i créixer en un entorn competitiu només si saben
adaptar-se als canvis de l'entorn i a les necessitats del mercat. Aquelles empreses
que segueixin fent el mateix i de la mateixa manera perdran clients i acabaran
desapareixent. En la situació actual de globalització només aquelles nacions que
afavoreixin la innovació de les seves empreses seguiran creixent.
7> La inversió en R+D+I implica la realització d’inversions que, generalment,
no donen resultat a curt termini. Quin tipus d’empreses, segons la mida,
són les que estan en millor posició per dur-la a terme?
Les grans empreses tenen més possibilitats d'aconseguir finançament i són, per
això, les que poden invertir més en projectes de R+D+I.
8> Si tres treballadors fabriquen en un dia 300 unitats d’un producte treballant
vuit hores cadascun, calcula la productivitat per hora de cada treballador.
Productivitat = 12,5 unitats / hora
El càlcul prové de: 300/(3·8) = 12,5
9> Com mesuraries la productivitat d’una màquina que fa caragols?
Calculant el nombre de caragols per unitat de temps (hora, dia, ...).
10> Quan diem que un procés és ineficient econòmicament?
Quan hi ha un altre procés amb igual eficiència tècnica que obté la mateixa
quantitat de producte amb un cost inferior.
11> Dels processos de producció següents, n’hi ha algun que sigui tècnicament
ineficient si amb els tres s’arriba a la mateixa producció?
Procés A B C
Factor capital 6 8 6
Factor treball 8 6 9
El procés C és tècnicament ineficient respecte d’A, ja que utilitza la mateixa

quantitat de capital i més treball per obtenir la mateixa quantitat de producte.
12> Entre els processos següents tècnicament eficients, tria el que sigui més
eficient econòmicament, tenint en compte que el cost del capital és de 28
€/unitat de capital i el cost del treball és 32 €/unitat de treball.
Procés Treball Capital

A 12 6
B 7 11
Cost procés A = 12 · 32 + 6 · 28 = 552 €

Cost procés B = 7 · 32 + 11 · 28 = 532 €
El procés B és més eficient en termes econòmics.

13> Una empresa elabora dos productes, A i B, amb l’estructura de costos de la

taula de sota. Calcula el cost de producció unitari i els beneficis finals
resultants d’ambdós productes segons el mètode del direct-costing i del
full-costing. Suposem que, per al càlcul segons el model full-costing, els
costos fixos o indirectes es reparteixen en un 35 % per al producte A i un
65 % per al B. Compara’n els resultats.
Cost unitari A Cost unitari B

Direct-costing 808,82 833,33
Full-costing 915,88 958,52
Càlcul resultat a direct-costing Càlcul resultat a full-costing

Ingressos totals per Ingressos totals per
vendes 9.300.000 € vendes 9.300.000 €
1500 u d'A*2700€/uA 4.050.000 € 1500 u d'A*2700€/uA 4.050.000 €

2100 u d'B*2500€/uB 5.250.000 € 2100 u d'B*2500€/uB 5.250.000 €
Cost de les vendes 2.963.223 € Cost de les vendes 3.386.712 €
1500 u*808,82 €/uA 1.213.230 € 1500 u*915,88 €/uA 1.373.820 €
2100 u*833,33 €/uB 1.749.993 € 2100 u*958,52 €/uB 2.012.892 €
Inclosos en el cost
Costos generals 520.000 € Costos generals unitari
Resultat 5.816.777 € Resultat 5.913.288 €
Valor de les existències finals: Valor de les existències finals:
200 uA* 808,82 + 600 uB*833,33 =
661.762 200 uA* 915,88 + 600 uB*958,52 = 758.288
14> Els costos fixos ho són per a qualsevol quantitat de producció? Raona la
resposta.
No, perquè a llarg termini l'empresa pot modificar tots els factors de producció.

15> Si una empresa fabrica un sol producte, té sentit parlar de costos directes i
costos indirectes? Per què?
No, en aquest cas tots els costos són directes.
16> Tenint en compte una empresa de fabricació d’electrodomèstics, indica
quins dels costos següents són fixos i quins són variables:
a) Electricitat.
És variable la part que depèn de la producció.
b) Assegurança dels electrodomèstics (és més costosa si cobreix més
mercaderia).
Variable.
c) Assegurança del cotxe del directiu.
Fix.
d) Lloguer del local.
Fix.
e) Empresa a la qual es paga per netejar les oficines i el local.
Fix.
f) Regal de la panera de Nadal als treballadors.
Variable.
g) Valor de l’acer que s’utilitza per a fabricar electrodomèstics.
Variable.
17> Una empresa fabrica un producte amb els costos següents:
 Lloguer de l’edifici: 7 000 €.
 Mà d’obra fixa: 3 500 €.
 Altres costos fixos: 1 250 €.
 Cost variable unitari: 7,7 €.
 El preu de venda del producte és de 15,7 €.
a) Calcula el punt mort per a aquest producte i comenta’n els resultats.
El punt mort és de 1 469 unitats. Aconseguida aquesta xifra, l’empresa comença
a generar beneficis.
b) Representa gràficament la situació.

18> Calcula el preu al qual ha de vendre una empresa un producte si presenta

uns costos fixos de 300 000 €, uns costos variables unitaris de 180 € i el
punt mort és de 500 000 unitats.
El preu de venda hauria de ser 180,6 €.
El càlcul prové de:
500.000 = 300.000/(p180)
p  180 = 300.000/500.000
p = 180 + 0,6 = 180,6€
19> A l’activitat anterior, si per les característiques del mercat l’empresa
només pogués vendre el producte a 180,20 € i volgués obtenir un benefici
de 100 000 €, quantes unitats n’hauria de vendre?
S’han de vendre 2.000.000 unitats.
El càlcul prové de:
100.000 = 180,2 ∗ 𝑄 − (300.000 + 180 ∗ 𝑄)
Q = 400.000/0,2 = 2.000.000 u
20> Una empresa que fabrica ordinadors es planteja si li interessa fabricar o
comprar la placa base de l’ordinador. Al mercat, la placa es pot comprar per
70 €, i si la fabrica la mateixa empresa, els costos fixos serien de 150 000 € i
el cost variable unitari, de 35 €. Si l’empresa fabrica 8 000 ordinadors
anualment, què ha de fer, fabricar la placa base o comprar-la?
Q* = 150 000/(70  35) = 4 285,71u
Q* = 4286 plaques (s'arrodoneix cap amunt ja que el llindar de producció té
caràcter de mínim).
Com que l'empresa necessita 8 000 components li resulta més rendible produir-los
ella mateixa.
21> L’empresa Bossateva, dedicada a la fabricació de bosses, va fabricar i
vendre l’any passat 20 000 bosses. Els seus ingressos van pujar a 360 000
€. Els costos fixos de l’exercici van ser el 15 % dels ingressos totals i els
costos variables el 60 % d’aquests ingressos.
a) Calcula el seu punt mort.
A partir dels ingressos totals i dels costos variables totals, i tenint en compte
que s'han venut 20 000 unitats, es pot calcular el preu de producte i el cost
variable unitari i amb això s’obté el llindar de rendibilitat.
360000
𝑝= = 18€/𝑢
20000
𝐶𝐹 = 0,15 ∗ 360000 = 54.000€
𝐶𝑉 = 0,6 ∗ 360.000 = 216.000€
𝑐𝑣𝑢 = 216.000/20.000 = 10,8€/𝑢
54.000
Q*   7500u
18  10,8

b) Calcula l’ingrés total per vendes quan ha arribat al punt mort.

L'ingrés total per vendes quan ven 7500 unitats és: 7500·18= 135 000 €.
22> Una empresa que es dedica a la fabricació i venda de begudes refrescants
es planteja la possibilitat d’encarregar-se ella directament de la publicitat
de la seva marca o bé externalitzar aquest servei a una empresa de
publicitat. Per encarregar-se’n ella mateixa ha de contractar a un
publicista la qual cosa li suposa un cost de despeses de personal de 30 000
€ anuals. El cost de realitzar una campanya publicitària és de 2 500 € i si
es contracta a l’empresa publicitària li costa 4 800 euros cada campanya.
Quantes campanyes ha de fer l’empresa com a mínim en un any perquè no
li resulti rendible externalitzar aquest servei?
Q* = 30.000/4.800  2.500 = 13,04 campanyes
A partir de 13 campanyes no li surt a compte externalitzar el servei, per tant el

mínim és 14.
23> Una empresa es planteja produir aquest any 130 000 unitats de producte a
un preu de 40 €/u. El cost fix de producció és de 25 000 € i el cost variable
unitari de 8 €.
a) Quin és el benefici que espera obtenir l’empresa?
B  130.000·15  (25.000  130.000·8)  885.000€
b) A partir de quina quantitat de producció i venda començarà a obtenir
beneficis?
25.000
Q*   781,25u
40  8
A partir de 782 unitats ja comença a obtenir beneficis.
24> Una empresa té la següent estructura de costos totals:
 Matèries primeres: 5 € per unitat de producte.
 Comissions per vendes: 0,5 € per unitat de producte.
 Quota variable de subministraments i serveis: 1,5 € per unitat.
 Lloguer de l’establiment: 8 000 €.
 Retribució fixa dels empleats: 5 000 €.
Sabent que el preu de mercat del producte és de 25 € la unitat. Es demana:
a) Nombre mínim d’unitats que hauria de vendre per obtenir beneficis.
13.000
Q*   722,22u  723u
25  7
b) Nombre d’unitats que hauria de vendre aquest mes si vol obtenir un
benefici de 3 000 €.
3.000  25·Q  (13.000  7·Q)
Q= 888,88 u.
Per aconseguir aquesta xifra de benefici ha de vendre 889 u.

c) Benefici obtingut amb la venda de 1 500 unitats.

B  25·1.500  (13.000  7·1.500)  14.000€
25> Una empresari individual ha comprat un camió amb el que es dedicarà a fer
transport de mercaderies. Tenint en compte la capacitat màxima del camió
i el número de trajectes que pot fer en un any es calcula que el màxim
d’unitats que pot transportar en un any és de 30 000 unitats de producte.
El camió li ha costat 40 000 €.
Sabem que:
 El preu per cada unitat de producte que es trasllada és de 2 €.
 El marge de contribució és un 60 % del preu del transport.
Tenint en compte que el camió te una vida útil de cinc anys, calcula si el
projecte d’aquest empresari li donarà o no benefici.
8.000
Q*   6.666,66u  6.667u
0,6·2
El punt mort, és a dir, és número mínim d'unitats que ha de transportar a l'any per
obtenir beneficis és de 6 667u. Tenint en compte que el camió pot transportar fins a
30 000 u/any podem concloure que aquesta activitat sí que li proporcionarà
beneficis.
26> Música.net ven cada cançó per Internet a 0,40 €, i assumeix uns costos
fixos anuals de 70 000 €. Suposant que el seu únic cost variable unitari és
el cànon pagat per cançó a l’artista, en concepte de drets d’autor, troba:
a) Quin és el cànon per cançó, si el seu llindar de rendibilitat suposa unes
vendes de 280 000 cançons.
280.000·0,4  70.000  280.000·cvu
cvu  0,15€
b) Quin va ser el benefici, si finalment va aconseguir unes vendes

superiors en un 20 % respecte el seu llindar de rendibilitat.
B  0,4·336.000  (70.000  0,15·336.000)  14.000€
 Lectura
 El teletreball augmenta la productivitat de l’empresa (UNIVERSITAT OBERTA DE
CATALUNYA, 7 de juliol de 2016)
 Explica què entens per productivitat i quins elements s’hi donen.
La productivitat és la producció a la qual s'arriba per unitat de factor utilitzat. En el
cas de la productivitat del treball es refereix a la feina que realitza un treballador
per exemple en un dia. Els elements que hi intervenen són, per tant, la quantitat de
productes o serveis efectuats i el temps que s'hi dedica.

 Quines similituds hi ha entre el teletreball i la formació en línia?

En els dos casos hi ha una distància entre la persona i el centre (de treball o de
formació). En els dos casos la persona pot decidir l'horari i per tant hi ha més
flexibilitat. Una altra similitud és que el cost és menor (menys cost de transport,
instal·lacions...).
 On ets més productiu en el teu estudi: a l’escola o a casa?
Resposta oberta. És possible que els alumnes opinin que es treballa millor a casa
argumentant que poden distribuir-se millor el temps o que valorin el fet de la no
distreure’s, etc.
 Quins avantatges trobes en la formació en línia?
La formació en línia té més flexibilitat d'horari. Permet adaptar el temps al ritme
d'aprenentatge en funció de cada persona i dels seus horaris. Té un menor cost que
la formació presencial...
 Hi ha alguns alumnes que estudien batxillerat a distància: fent servir
materials disponibles a la xarxa, presentant les feines encomanades a
través d’Internet i fent dues proves presencials per a cada matèria. Quins
inconvenients hi trobes?
Els inconvenients d’estudiar a distància són diversos, entre ells, la falta de relació
amb els companys, la manca de l'aprenentatge entre iguals...
 Com elaborar un pla de reducció de costos (ANDREA BARRAGÁN, Pymerang.com)

 Quina finalitat té elaborar un pla per reduir costos? Què es pretén?
La reducció de costos contribueixi a que l'empresa sigui més competitiva en el
mercat.
 En quin sentint l’augment de la qualitat del producte disminueix costos?
La falta de qualitat està relacionada amb la incapacitat del producte per satisfer
correctament la necessitat per a la qual es va crear. Si un producte no funciona bé
s'ha de reparar i això implica un cost. A més la falta de qualitat afecta a la imatge
de marca de l'empresa i per tant a la xifra de vendes i al preu al qual es pugui
vendre el producte que haurà de ser més baix.
 Per què la capacitació o formació del personal augmenta la productivitat de
l’empresa?
Perquè els treballadors que estan formats fan més i millor la feina en el mateix
temps.
 Per què no convé a l’empresa tenir molt de temps els productes al
magatzem abans de ser adquirits?
Perquè fins que l'empresa no ven el producte no recupera els diners que ha invertit
en la seva producció.
 Què fas quan compres un producte que s’espatlla o no funciona bé al cap
de poc temps?
Normalment el que fan la majoria de consumidors és:
 Si està en període de garantia s'envia a l'empresa subministradora perquè el
repari.

 Fas saber a les teves coneixences que el producte no ha sortit bé i si algú

secunda la teva queixa, et quedes amb el convenciment que aquella marca no
és bona i no tornaràs a comprar cap més producte del fabricant que el produeix.
Activitats finals
1. Considera el procés industrial de producció de llapis, en grans quantitats i amb
idèntiques característiques. Determina els tipus de procés que caracteritzen
aquesta producció segons tots els criteris possibles.
Automatitzada, continua, simple, producció per procés i per magatzem.
2. D’acord amb el model no lineal, la innovació tecnològica s’origina al mercat
segons les necessitats dels consumidors. Quins avantatges presenta de cara a
l’èxit de la innovació al mercat?
Si partim de les necessitats i p
referències dels consumidors, la innovació serà ben rebuda, la qual cosa afavorirà l’èxit
comercial de qualsevol innovació que es tregui al mercat.
3. L’any X una empresa tenia una producció de 500 000 peces, amb 14
treballadors que hi treballaven 1 600 hores anuals. L’any X + 1 la producció
va arribar a les 600 000 unitats, amb 12 empleats i 2 000 hores treballades.
a) Calcula la productivitat en els dos anys.
Productivitat any X = 22,32 peces/hora de treballador.
Productivitat any X+1 = 25 peces/hora de treballador.
b) Calcula la taxa de creixement de la productivitat l’any X + 1 respecte de
l’any X.
Creixement de la productivitat de l’any X+1 = 12% d'increment.
4. Una empresa utilitza dues línies de fabricació diferents per a fabricar el
mateix producte. A la taula següent es recullen les vendes per a l’any 2017,
així com els consums dels factors de producció per a cadascuna de les línies.
Totes les dades estan expressades en unitats monetàries.
a) Què és la productivitat? Com es calcula? Com es podria augmentar?

La productivitat és la relació que hi ha entre la producció d'un determinat període i
la quantitat de factors productius emprats en aquesta producció. Diferenciem entre:
 productivitat d'un factor: producció/unitats de factors
 productivitat total: producció/cost total de tots els factors de producció

Per augmentar la productivitat, l'empresa ha de planificar la producció de la manera

més eficient possible per assolir els seus objectius i optimitzar la utilització dels
factors productius. En general, l’empresa ha d'evitar els procediments inadequats,
els transports massa llargs, els moviments innecessaris dels treballadors, els estocs
sobrants, la baixa qualitat dels equips productius i les pèrdues de temps en el
procés de producció, ja que són les principals causes de la ineficiència en l'empresa.
b) Quina és la productivitat dels factors a cada línia de producció?
Línia A Línia B
Productivitat capital (u.m.
1 000/100 = 10 1 000/50 = 20
venudes/u.m. invertida)
Productivitat mà d’obra (u.
m. venudes/u. m. mà 1 000/80 = 12,5 1 000/120 = 8,3
d’obra)
Productivitat matèries
primeres (u. m. 1 000/140 = 7,14 1 000/150 = 6,6
venudes/u. m. mà d’obra)
Productivitat energia (u.m.
1 000/120 = 8,3 1 000/80 = 12,5
venudes/u.m. d’energia)
c) Quina és la productivitat per a cada línia? I per a l’empresa globalment?
 Productivitat línia A
1 000
___________________ = 2,27 u.m. venudes/u.m. totals de factors utilitzats.
100 + 80 + 140 + 120
 Productivitat línia B
1 000
___________________ = 2,5 u.m. venudes/u.m. totals de factors utilitzats.
50 + 120 + 150 + 80
 Productivitat global
2 000
____________________ = 2,38 u.m. venudes totals/u.m. totals de factors
150 + 200 + 290 + 200
utilitzats totals.
d) Com s’interpreten els resultats obtinguts?

La línia B té una productivitat global més gran que la línia A, ja que la productivitat
del capital i de l'energia són significativament superiors. La productivitat de la mà
d'obra i de les matèries primeres són lleugerament inferiors en la línia B.
També es pot observar que la productivitat global de l'empresa té un valor
intermedi entre les productivitats globals de cada línia.

5. L’empresa Birrode, SA., dedicada a l’elaboració de bicicletes, desitja comprar

una participació a l’empresa Neumàtic, SA, dedicada a la fabricació de rodes. La
plantilla d’aquesta última empresa és formada per 24 treballadors, amb una
jornada laboral de 7 hores diàries i 280 dies a l’any i la producció mitjana és de
50 000 rodes a l’any.
La direcció de Birrode, SA, considera que el projecte de compra solament serà
interessant si la productivitat de Neumàtic, SA, supera la mitjana del sector, que
és xifrada a 1,25 rodes per hora i treballador. Explica si el projecte és viable i fes
els suggeriments escaients a l’empresa per millorar la productivitat.
La productivitat de l'empresa Neumàtic SA és de:
50 000/47 040 = 1,06 rodes per hora de treballador
En aquest cas no es realitzarà la compra ja que l'empresa té una productivitat menor
de la requerida.
Per tal de millorar la productivitat, l'empresa Neumàtic, SA hauria d'intentar incrementar
el número de rodes que fabriquen en un dia o bé, produir el mateix nombre de rodes
disminuint el temps que triga en fabricar-les. Per aconseguir-ho es pot fer el següent:
 Fer un estudi del procés de producció per aconseguir eliminar temps morts.
 Formar els treballadors perquè aconsegueixin fer la seva feina més ràpidament.
 Utilitzar màquines que ajudin a disminuir el temps de fabricació, etc.
6. Suposem que es poden emprar tres tècniques o mètodes per obtenir una
mateixa quantitat d’un producte determinat emprant dos factors de producció:
capital (K) i treball (L).
 La tècnica A utilitza 3 unitats de capital i 18 de treball.
 La tècnica B usa 4 unitats de capital i 10 de treball.
 La tècnica C empra 2 unitats de capital i 17 de treball.
A partir d’aquestes dades, contesta:
a) Hi ha cap tècnica que no sigui tècnicament eficient? Per què?
La tècnica A és ineficient tècnicament respecte a la C, ja que utilitza més unitats de
factor capital i treball per obtenir la mateixa quantitat.
b) Suposem que a l’activitat anterior el factor capital costa 5 €/u, i el factor
treball costa 1 €/u. Segons aquests valors, quina tècnica és eficient
econòmicament?
D'entre la B i la C, que són tècnicament eficients, la més eficient econòmicament
serà la que presenti un cost total menor:
Cost tècnica B = 4 · 5 +10 · 1 = 30 €
Cost tècnica C = 2 · 5 + 17 · 1 = 27 €
En aquest cas, la C és la tècnica econòmicament eficient.

7. La taula següent mostra el cost variable total (en euros) associat a diverses
quantitats de producció:
a) Si els costos fixos són de 10 €, completa al teu quadern la taula amb els
costos totals, el cost variable mitjà, el cost total mitjà i el cost marginal
que corresponen a cada quantitat, així com el benefici esperat si cada
unitat es ven a 18 €.
Cost Cost Cost
Cost Cost Cost
Q fix variable total Benefici
variable total marginal
mitjà mitjà
0 10 0 10 - - - -10
1 10 10 20 10 20 10 -2
2 10 18 28 9 14 8 8
3 10 30 40 10 13,33 12 14
4 10 46 56 11,5 14 16 16
5 10 65 75 13 15 19 15
6 10 85 95 14,16 15,53 20 13
b) Per quina quantitat de producció s’obté el benefici màxim? Quina relació hi

ha entre el cost marginal i el preu quan els beneficis comencen a
decréixer?
El benefici màxim s'obté per a quatre unitats. A partir de quatre unitats, el cost de
produir una unitat més (cost marginal) és superior al preu de venda. Per tant, el
benefici de l'empresa començarà a disminuir.
8. La companyia aèria NorthAir decideix entrar al mercat de transport de
viatgers entre Reus i Roma amb una política de preus baixos, oferint vols de
cap de setmana, anada i tornada més allotjament, per un preu de 500 €. Els
costos fixos d’operar en aquesta línia són de 2 250 000 € i els costos variables
unitaris, de 375 €.
a) Calcula el nombre mínim de passatgers que ha de transportar durant
l’exercici per no tenir pèrdues.
El nombre mínim de passatgers que ha de transportar per no tenir pèrdues es
denomina llindar de rendibilitat o punt mort, i es calcula de la manera següent:
CF 2 250 000
Q* = _______ = ______________ = 18 000 passatgers
p - Cvu 500 - 375

b) Tenint en compte que la capacitat màxima d’ocupació és de 40 000

viatgers durant l’exercici, quin benefici obtindria si l’ocupació dels vols fos
del 80 %?
80% de 40 000 = 32 000 passatgers
El benefici que obtindrà serà: B = Ingressos - Costos totals
B = 500 · 32 000 - (2 250 000 + 32 000 · 375) = 1 750 000 € de benefici
c) Quin és el màxim valor possible de les pèrdues?
El màxim valor possible de les pèrdues d'aquesta empresa seria de 2 250 000 €.
d) Quina circumstància ocorreria?
Els 2 250 000 € corresponent al valor màxim de pèrdues correspon als costos fixos
que es produiria si no viatja cap passatger.
9. L’empresa Assessor, dedicada a prestar activitats de consultoria de gestió a
altres empreses, ofereix actualment els serveis d’un consultor a raó de 4 000
€ mensuals la jornada completa. De les dades de la seva comptabilitat s’han
obtingut uns costos fixos de 60 000 €, i els costos variables unitaris són de
500 € al mes.
a) Calcula el llindar de rendibilitat i el màxim valor a què poden arribar les
pèrdues de l’empresa.
CF 60 000
Q* = _______ = ______________ = 17 serveis
p - Cvu 4 000 - 500
El màxim valor possible de les pèrdues d'aquesta empresa seria de 60 000 € (els
costos fixos) i es produiria quan l'empresa no realitzés cap servei.
b) Representa gràficament els resultats.

10. Una empresa es dedica a la fabricació de motxilles i es planteja l’opció de

produir o comprar les cremalleres que incorpora. La fabricació de les
cremalleres suposaria uns costos fixos de 20 000 € i un cost variable per
unitat d’1 €. Si els comprés a una altra empresa únicament hauria de pagar
per cada cremallera 3 €. Es demana:
a) Determina a partir de quina quantitat d’unitats produïdes és millor fabricar
les cremalleres.
CF 20 000
Q* = _______ = ______________ = 10.000 unitats
p - Cvu 3-1
Q*= 10 000 unitats

Si l'empresa fabrica més de 10 000 cremalleres seria millor produir-les a l'empresa.
b) Suposant que la producció anual de motxilles de 15 000 unitats, i que cada
una incorpora una cremallera, calcula el cost de fabricació i el cost
d’adquisició del total de cremalleres. Relaciona aquests resultats amb
l’obtingut a l’apartat a).
 El cost de fabricació de les 15 000 cremalleres serà:
20 000 + 15 000 · 1 = 35 000 €
 El cost de comprar-les seria de 15 000 · 3 = 45 000 €
Com es pot comprovar, les cremalleres necessàries superen el llindar de producció
per la qual cosa resultarà més car comprar-les al proveïdor que fabricar-les a la
pròpia empresa.
c) Representa gràficament els costos de produir i de comprar.
70000
60000
50000
40000
CP
30000
CC
20000
10000
0
0 5000 10000 15000 20000 25000

Al vostre barri es farà una fira medieval i estan convidades a participar-hi
amb una paradeta les diferents entitats i escoles del barri.
La vostra escola s’hi ha apuntat i us han assignat la zona d’alimentació, per
la qual cosa haureu d’elaborar i vendre pa d’espelta. L’espelta també
s’anomena blat salvatge, ja que és el blat original sense tractar. Es creu que
es conreava fa més de 7 000 anys i que va arribar a la península Ibèrica als
inicis de l’agricultura fa cinc mil·lennis. Durant l’edat mitjana l’espelta
constituïa el cereal amb què elaboraven el pa per a les classes més
benestants, el pa de sègol era destinat a les gents més pobres.
L’alumnat de batxillerat sereu els encarregats de la parada. Els alumnes del
batxillerat científic s’encarregaran de fabricar el pa i els del social hauran de
gestionar les qüestions econòmiques.
La fira dura tres dies.
Ara us demanem fer una estimació de quina quantitat de pa s’ha de vendre,
com a mínim durant els tres dies, per compensar tots els costos.
La informació de la qual es disposa és la següent:
 El lloguer de la parada pels tres dies és de 300 € (inclou despesa de llum,
ús del forn...).
 Cada pa d’espelta es vendrà a 6 €.
 La recepta per a un pa ecològic de 850 g és la següent:
– 300 ml d’aigua mineral natural
– 450 g de farina d’espelta
– 100 g de llevat de forner o 10 g de llevat fresc
– 1 cullerada gran d’oli d’oliva verge (15 ml)
– 1 cullerada petita de sal (7 g)
Aquest exercici està demanant el càlcul del punt mort. Les dades directes són els
costos fixos que pugen a 300 €. El preu de venda de cada pa és de 3 €. Cada grup
ha de calcular quin serà el cost unitari de fabricar un pa tenint en compte la recepta
i investigant en el mercat quin és el preu de cada ingredient.
Un cop hagin calculat el cost variable unitari hauran d'aplicar la fórmula:
CF 300
Q* = _______ = ______________ = número mínim de pa a vendre
p - Cvu 3 - cvu(?)


1. Un exemple del concepte de producció en sentit genèric és:
a) La producció de l’empresa va ascendir a 50 000 unitats.
b) S’ha produït una millora tecnològica al departament de producció de l’empresa.
c) L’empresa es dedica a la producció d’automòbils.
d) Cap de les anteriors.
2. La classificació de la producció atenent la forma de satisfer la demanda és:
a) Producció per magatzem i producció sota comanda.
b) Producció contínua i producció intermitent.
c) Producció per procés i producció en posició fixa.
d) Producció manual, mecanitzada o automatitzada.
3. La inversió a R + D + I la realitzen:
a) Empreses petites i mitjanes.
b) Empreses públiques.
c) Grans empreses.
d) Únicament les empreses del sector terciari.
4. Quina és la relació que hi ha entre la quantitat produïda i les unitats de mà
d’obra utilitzades per fabricar-la?
a) La productivitat del capital.
b) La productivitat del treball.
c) L’eficiència de la producció.
d) La productivitat total.
5. Quina és la relació entre el valor de la producció i el cost total dels factors
productius emprats?
a) La productivitat del capital.
b) La productivitat del treball.
c) L’eficiència de la producció.
d) La productivitat total.
6. Si la tecnologia A necessita 20 hores de treball i 2 màquines i la tecnologia B
necessita 15 hores de treball i 2 màquines per produir la mateixa quantitat,
què podem afirmar?
a) Que la tecnologia A és més eficient tècnicament que la B.
b) Que la tecnologia B és més eficient tècnicament que la A.
c) Que la tecnologia A és més eficient econòmicament que la B.

7. Quin dels costos següents d’una empresa és fix?

a) El lloguer de la nau industrial.
b) El consum d’electricitat de la maquinària.
c) Els salaris del personal del departament de comptabilitat.
d) Les opcions a i c són correctes.
8. Si una empresa industrial fabrica camions i furgonetes, quin tipus de cost és
el consum d’electricitat de la maquinària de la secció de camions?
a) Cost variable i directe.
b) Cost fix i directe.
c) Cost variable i indirecte.
d) Cost fix i indirecte.
9. Si el punt mort d’una empresa són 7 000 u al mes:
a) Tindrà pèrdues si fabrica i ven 8 000 u.
b) Tindrà beneficis si fabrica i ven 8 000 u.
c) Tindrà pèrdues si fabrica i ven 6 500 u.
d) Les respostes b i c són correctes.
10. Una empresa pot comprar a un proveïdor extern un element necessari per a la
producció a un preu de 10 €/u, però també pot fabricar-lo internament amb
uns costos fixos de 15 000 € anuals i un cost variable de 7 €/u. Quin és el
llindar de producció?
a) 1 500 unitats.
b) 2 142 unitats.
c) 30 000 unitats.
d) 5 000 unitats.

8 La direcció de la producció
Obertura d’unitat
1. Per què creus que una empresa pot ser més competitiva i aprofitar noves
oportunitats de negoci a partir de l’aplicació de tecnologies respectuoses
amb el medi ambient?
Perquè, si tard o d’hora, la tendència generalitzada és que les empreses han
d’adoptar la protecció del medi ambient, és important que aquesta integració sigui un
element més del negoci empresarial, no únicament el compliment pur de les normes
legals.
2. Has sentit parlar mai de la «regla de les tres R» de l’ecologia? La podries
identificar en el text? Fes-ne una recerca a Internet.
La «regla de les tres R» indica que l’ideari mediambiental es resumeix en «reduir,
reutilitzar i reciclar», en aquest ordre. En el text, aquesta referència la trobem en la
relació següent:
«Afavorir el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el medi
ambient constitueix un repte a llarg termini per a una empresa. Aquestes tecnologies
són les que:
 protegeixen el medi ambient,
• contaminen menys,
• utilitzen els recursos de forma sostenible i
• redueixen, reutilitzen i reciclen els seus residus.»
Una referència a Internet pot ser el lloc web de l’organització Green Peace
(https://es.greenpeace.org/es).
3. Què vol dir que una activitat productiva és sostenible?
Una activitat productiva sostenible és aquella que és respectuosa amb el medi
ambient, ja que no el malmet.
Activitats
1> És el mateix eficiència que eficàcia? Posa un exemple que ho il·lustri.
Eficàcia és assolir els objectius marcats i eficiència és fer-ho amb el mínim de
recursos.
Per exemple, si quatre persones han d’anar de Barcelona a Girona, una manera de
fer-ho seria que cadascuna agafés el seu cotxe per realitzar el viatge, i una altra, que
totes quatre persones agafessin un sol cotxe. La primera i la segona forma són
igualment eficaces, ja que s’assoleix l’objectiu d’anar a Girona, però la segona opció
és més eficient perquè comporta la utilització de menys recursos que la primera. És a
dir, s’assoleix el mateix objectiu amb un cost inferior ja que s’aprofiten millor els
recursos disponibles, en aquest cas el cotxe.

2> Descriu la producció de dos productes i determina les llistes de materials que
els formen.
Resposta oberta.
3> Explica què és la funció de producció i quin en pot ser l’objectiu fonamental.
La funció de producció s’encarrega de la producció de béns o de serveis, transformant
i combinant una sèrie de factors productius, d’una manera ordenada, per aconseguir
fabricar un producte final. L’objectiu fonamental de la funció productiva és contribuir,
mitjançant la gestió i l’organització de la producció, a assolir l’objectiu fonamental de
l’empresa i maximitzar els beneficis, amb criteris d’eficiència econòmica i d’eficàcia.
4> Què consideres que és millor per a l’empresa, produir per comandes o produir
per al magatzem?
Depèn, una opció no sempre és millor que l’altra. Però si una empresa pot planificar la
seva producció i té implementat un sistema de planificació de les necessitats de
materials (MRP o similar), serà millor produir per comandes, ja que tindrà notables
estalvis de costos de magatzem i podrà adaptar-se millor i més ràpidament als canvis
del mercat.
5> Un projecte industrial presenta les activitats següents. Calcula’n els temps
early, els temps last i el camí crític.

6> Determina el graf PERT basat en la taula següent:
7> Determina el graf PERT basat en la taula següent i calcula’n els temps early,
els temps last i el camí crític.

8> Explica què significa la integració de l’empresa amb els seus clients i
proveïdors i com això pot aportar beneficis a tots ells. Posa un exemple
il·lustratiu.
La integració client–proveïdor suposa compartir objectius estratègics de forma
conjunta, fent partícips als proveïdors dels objectius i també contribuint a beneficar-
los en l’assoliment dels seus objectius.
Per exemple, suposem que una xarxa de supermercats vol millorar la venda d’un
producte que li compra a un proveïdor fabricant d’aquest producte. Li ajuda a millorar
el producte, la seva presentació i l’eficiència de la producció de forma que es pugui
produir amb millors costos i amb més acceptació comercial. La integració ha permès
que tant el client com el proveïdor es beneficiïn d’aquesta millora.
9> Descriu un producte en què la manca de qualitat pugui ser un problema per a
l’empresa.
Resposta oberta. A títol orientatiu: si fabriquem sabates amb materials poc adequats
o de baixa qualitat, es faran malbé aviat, amb la consegüent insatisfacció dels clients.
10> Descriu un altre producte en què l’excés de qualitat sigui un problema per a
l’empresa.
Resposta oberta. Suposem que una peça que es fabrica cal que suporti sense
problemes temperatures de treball de fins a 150 ºC. Si es fa de manera que suporti
750 ºC, s’utilitzaran materials més costosos, però aquesta gran qualitat és innecessària, ja
que la peça no haurà de suportar mai aquesta temperatura. En aquest cas, hi ha
malbaratament de recursos per excés de qualitat.
11> Explica la utilitat del manual de qualitat en un sistema de gestió de la
qualitat.
El manual de qualitat és un recull de normes, procediments i mesures que indiquen
com s’ha d’assolir l’objectiu de qualitat de l’empresa. La seva utilitat rau en el fet
d’explicar com s’ha de fer, amb quins instruments i amb quins recursos.

12> Accedeix a la pàgina web d’AENOR i explica què és i quins serveis dona.
Resposta oberta. Consulta el lloc web d’AENOR: www.ca.aenor.es
L’AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació) és l’organisme
legalment responsable del desenvolupament i difusió de les normes tècniques a
Espanya. Les normes indiquen com ha de ser un producte o com ha de funcionar un
servei perquè sigui segur i respongui al que n’espera el consumidor.
L’AENOR dona serveis d’orientació i assessorament a empreses i organitzacions per
respondre amb èxit als nous reptes com sostenibilitat, R+D+I, seguretat, tecnologies
de la informació, etc. Així es contribueix de manera rellevant a millorar la seva
competitivitat, cosa que influeix positivament en la situació de l'economia i, per tant,
en el benestar la societat.
13> Esmenta tres exemples d’externalitats negatives de la producció.
Resposta oberta. A títol orientatiu:
 Els sorolls que produeix un bar musical als veïns del voltant.
 La mala olor que produeix una fàbrica que utilitza productes sulforosos.
 Els gasos de la combustió d’una indústria que produeix acer.
14> Exposa dos exemples d’activitats econòmiques i determina’n l’impacte
mediambiental.
Resposta oberta. A títol orientatiu:
 Es pot considerar el cas d’una empresa que s’encarrega del tractament de pells
d’animals per fabricar articles de pell i cuir. Els procés de curació de les pells
utilitza uns productes molt contaminants i agressius amb el medi ambient. És
necessari un sistema per utilitzar productes menys contaminants o si això no és
possible, implementar un sistema de recollida dels residus contaminants.
 Un altre cas pot ser el d’una explotació ramadera porcina, on es fa un cria
intensiva dels porcs per la posterior utilització de la seva carn en diversos
productes alimentaris. Uns dels principals problemes d’aquestes explotacions són
els purins que es generen (fems líquids), ja que poden generar greus problemes
de contaminació si no es neutralitzen convenientment o s’utilitzen de forma massa
intensiva com a fertilitzants agrícoles, que n’és la seva utilització més comuna. Cal
desenvolupar i implementar usos alternatius i complementaris com la seva
utilització per obtenir biogas (gas metà) o la seva depuració per obtenir aigua de
rec.
15> Creus que únicament l’enduriment de la legislació mediambiental pot fer que
les empreses tinguin incentius per incorporar la gestió mediambiental? Raona
la resposta.
Resposta oberta. L’argumentació però, hauria d’anar en la línia de què les empreses
no haurien d’implementar processos respectuosos amb el medi ambient únicament
per evitar les sancions, sinó per entendre que el factor mediambiental i el respecte
per l’entorn són beneficis per a la societat i que donen una bona imatge a l’empresa,
que pot servir per promocionar positivament la seva activitat.

 Lectura
 Gestió de la qualitat total: el secret de les empreses japoneses (Cepymenews.es,
11 d’agost de 2017)
 Explica què s’entén per qualitat total segons el text.

Es tracta d’estendre el concepte de qualitat a tots els processos de l’empresa.
 Un dels factors que argumenta el text per a la implementació i èxit de la
qualitat total és la motivació dels treballadors. Com creus que influeix?
La motivació dels treballadors fa que els processos de millora de la qualitat siguin
més ràpids d’implementar, ja que es veuen enriquits per les seves aportacions.
 Fes una breu recerca per Internet i troba algun exemple d’empresa que
hagi aplicat amb èxit la qualitat total.
Resposta oberta. Un dels exemples més coneguts i estudiats és el de l’empresa
d’automòbils Toyota.
 Premi per a dotze empreses espanyoles que ajuden a protegir el medi

ambient (Europa Press, 4 d’octubre de 2016)
 Elabora una taula on es resumeixin les dades de les empreses guardonades

i que mostri les següents dades: nom empresa, sector econòmic, modalitat
del premi i explicació breu de l’activitat premiada.
L’article versa sobre les empreses guardonades en la campanya 2015/16. Així
doncs, la taula elaborada s’ha fet d’acord amb aquesta informació. Per saber quines
han estat les empreses guardonades en la campanya actual, es pot consultar la
pàgina web de la Fundació Biodiversitat:
http://fundacion-biodiversidad.es/es/relaciones-internacionales/proyectos-
propios/premios-europeos-de-medio-ambiente-la-empresa
Empresa Sector econòmic Modalitat de premi Activitat premiada
Posada en funcionament
d’un projecte innovador que
utilitza l’anàlisi del cicle de
Gestió per al la vida per calcular
Desenvolupament l’empremta ambiental de
sostenible tota la cadena de valor dels
Mahou, SA Fabricació cervesa
seus productes, cosa que ha
(Categoria: gran i suposat reduccions d’un 38
mitjana empresa) % del consum d’aigua, d’un
43 % de la despesa
energètica i de 40 mil tones
d’emissions.
Gestió per al Per ser la primera planta de
Desenvolupament tractament i conversió de
Ewaste Tractament de sostenible gasos refrigerants
Canarias, SL residus procedents de residus dels
(Categoria: petita
aparells elèctrics i
empresa i microempresa)

electrònics (RAEES) que

utilitza el biogàs com a font
energètica, de manera que
incorpora la millora
contínua, l’economia circular
i la interacció de persones
en risc d’exclusió social.
Per la seva contribució a
Producte/Servei per al solucionar els problemes de
Fabricació Desenvolupament mobilitat a les ciutats,
Irizar d’autocars i Sostenible creant i desenvolupant amb
autobusos (Categoria: gran i tecnologia pròpia el primer
mitjana empresa) autobús urbà de 12 metres
100 % elèctric.
Per l’especialització en el
reacondicionament i
remanufacturing de bateries
Serveis de Producte/Servei per al de totes les tecnologies, que
reparació i Desenvolupament permet la recuperació d’un
Energy Revival, recuperació de Sostenible component de vital
SL bateries i importància present en la
acumuladors (Categoria: petita majoria de béns de consum,
elèctrics empresa i microempresa) el final de vida del qual és a
més altament contaminant,
de manera que se n’amplia
la durada fins al 75 %.
Producte/Servei per al Per desenvolupar un vidre

Fabricació de vidre
Desenvolupament més innovador per a edificis
Onyx Solar fotovoltàic per a la
Sostenible i així ajudar a reduir les
Energy, SL producció
emissions de gasos d’efecte
d’electricitat (accèssit) hivernacle a tot el món.
Per ser una iniciativa
innovadora d’elevat interès
Gerdau Aceros per al sector siderúrgic que
Procés per al
Especiales permet optimitzar la
Desenvolupament
Europa, SL Fabricació d’acers reutilització dels residus
sostenible
(actualment especials refractaris (94 %) i implica
(Categoria: gran i la reducció de l’ús de
Sidenor Aceros
mitjana empresa) materials crítics, en la
Especiales, SL)
mateixa línia que les
prioritats de la UE.
Pel desenvolupament d’una
Procés per al tecnologia innovadora, fruit
Desenvolupament en set anys d’investigació,
Producció de sostenible que a través de captura i
AlgaEnergy, SA
microalgues biofixació de les emissions
(Categoria: petita
de CO2 de plantes de cicle
empresa i microempresa)
combinat, genera biomassa
i productes derivats de les

micro algues amb múltiples

aplicacions en diversos
sectors com l’alimentari.
Procés per al Per buscar una solució a les
Desenvolupament dificultats d’abastiment
Producció sostenible energètic en sistemes
Endesa, SA
d’electricitat insulars aïllats.
(Accèssit gran i mitjana
empresa)
Per buscar solucions als

problemes creats per l’acció
Procés per al de l’home, a l’haver
Fabricació de Desenvolupament introduït plagues a les
Glen Biotech, tractaments sostenible nostres terres, retornant
SL fitosanitaris per a
(Accèssit petita empresa l’equilibri amb eines
plantes
i microempresa) naturals, organismes que
ens proporciona el nostre
entorn.
Un model de negoci basat
en l’exportació de banús a
Camerun, amb garanties
Cooperació legals i responsabilitat
Empresarial per al social, perquè estableixen
Comercialització Desenvolupament
Maditer Trade un subministrament
de fustes Sostenible sostenible d’aquesta fusta
per a la indústria de la
música i contribueixen a la
creació de riquesa en aquell
país.
El model de gestió integral
d’una finca a Extremadura
Empresa i biodiversitat està dirigit a la conservació
Agrotechnnical Gestió
d’un ecosistema tan
services, SL agropecuària
emblemàtic com necessari
en la biodiversitat europea
com és la devesa.
Concebre un altre tipus de
Mar Cristal Empresa i biodiversitat gastronomia com a força
Hosteleria
Marilum, SL (Accèssit) transformadora del medi
ambient.
 Creus que les empreses premiades són un exemple d’oportunitats

empresarials del medi ambient? Raona la resposta.
Resposta oberta, però clarament sí que ho són. Són exemples de com integrar els
objectius mediambientals en la gestió de l’empresa i en els factors d’èxit de les
iniciatives empresarials.

 Consulta el web de la Fundació Biodiversitat (www.fundacion-

biodiversidad.es) i investiga el seu recolzament a les iniciatives emprenedores
relacionades amb el medi ambient.
Resposta oberta. La Fundació Biodiversitat treballa en tres línies estratègiques:
biodiversitat terrestre, biodiversitat marina i litoral, i canvi climàtic i qualitat
ambiental. També promouen l’activitat econòmica vinculada amb el medi ambient
fomentant la creació de llocs de treball verds i recolzant als emprenedors a través
dels programes Programa empleaverde i Red emprendeverde. Per tal d’obtenir més
informació, podeu consultar l’apartat «Economía y empleo verde» la pàgina web de
la fundació.
Activitats finals
1. Explica els objectius de la direcció de la producció.
Els objectius de la direcció de la producció són controlar i gestionar l’activitat
productiva de l’empresa amb criteris d’eficiència i d’eficàcia.
2. Comenta la diferència entre eficiència i eficàcia. Posa’n exemples.
L’eficiència productiva suposa produir el màxim amb el mínim cost possible, mentre
que l’eficàcia significa assolir els nivells previstos de producció dins dels terminis
establerts i amb la qualitat determinada.
Per exemple, considerem el cas d’una empresa que ha de produir material per atendre
una comanda molt gran d’un bon client. Una opció seria contractar més personal
temporal per la producció de la comanda. I una altra opció podria ser reorganitzar
tasques i donar prioritat a aquesta comanda, d’aquesta manera no caldrà contractar a
més personal. La primera opció seria eficaç, ja que aconsegueix l’objectiu de satisfer la
demanda del client. I la segona seria eficient, ja que ho fa amb el mínim de recursos,
perquè que no cal que contractar més personal.
3. Explica què és un sistema de planificació de la producció i quins elements el
formen.
Un sistema de planificació de la producció permet gestionar l’activitat productiva de
l’empresa determinant les operacions a realitzar, organitzant els diferents processos
productius i prenent decisions estratègiques. Això es realitza observant una sèrie
d’elements o fases: pla estratègic, previsió de vendes, pla magistral de producció,
programa de producció i activitats de control operatiu i econòmic de la producció.
4. A la planificació de la producció, explica la diferència que hi ha entre pla
estratègic i pla magistral de producció.
El pla estratègic és una previsió a llarg termini sobre els objectius de l’empresa, la
capacitat productiva necessària i els plans d’inversió per a la producció, mentre que el
pla magistral estableix les necessitats de materials i mà d’obra que es requereixen en
el curt termini.
5. A quin tipus de projecte s’adapta millor el mètode PERT?
El mètode PERT s’utilitza per esquematitzar i planificar la producció, formada per un
conjunt de situacions i activitats que cal controlar en el temps i en la coordinació
d’altres situacions i activitats simultànies.

6. Explica la diferència entre el temps early i el temps last d’una situació.

El temps early d’una situació indica el temps mínim que es necessita per realitzar una
activitat. El temps last, en canvi, determina el temps màxim en què s’ha de realitzar
una activitat. El temps de realització d’un projecte, doncs, sempre hauria de situar-se
entre aquests dos indicadors.
7. Com es determina el camí crític? Quina n’és la seva interpretació?
El camí crític es determina observant aquelles activitats en què el temps early i el
temps last són iguals; és a dir, on no hi ha cap marge de maniobra per a la realització
de l’activitat. Per això s’anomena crític, ja que cal controlar-lo per evitar problemes en
el sistema productiu. Dit d’una altra manera, això significa que la durada del camí crític
és la durada mínima del projecte.
8. Elabora el graf PERT basat en la taula següent; calcula’n també els temps
early, els temps last i el camí crític.
9. Explica quina és la importància de la gestió de la qualitat en l’àmbit productiu.

La gestió de la qualitat en l’empresa és molt important, ja que determina i adapta
l’activitat per produir el bé o el servei indicat, amb les especificacions tècniques i
d’utilitat concretes que permeten a l’empresa assolir els seus objectius generals.

10. Comenta quines són les etapes d’implantació de la qualitat a l’empresa.

Les etapes d’un procés d’implantació de la qualitat a l’empresa són: identificar i definir
l’objectiu de qualitat dels productes, aplicant un sistema per mesurar aquestes
variables que defineixen la qualitat; implantar un sistema de control de la qualitat; i
finalment, controlar el procés, identificant possibles desviacions o problemes de
qualitat.
11. Explica els costos de la qualitat.
Els costos de la qualitat són: els costos de prevenció (planificar i determinar el manual
de qualitat i les activitats de formació i motivació del personal); els costos d’avaluació
(observar i estudiar els resultats); i els costos d’errades (recuperació, anàlisi i resolució
dels problemes interns de qualitat, i de les activitats de garanties atorgades i d’atenció
i servei als clients afectats per una manca de qualitat).
12. Explica què és la reenginyeria de processos.
La reenginyeria de processos és l’adaptació i la millora dels processos productius de
manera que permetin crear productes que compleixin les especificacions de qualitat de
l’empresa.
13. Existeixen externalitats positives de la producció? Raona la resposta i, si
s’escau, posa’n exemples.
Si, ja que també poden observar que el sistema productiu d’una empresa pot generar
efectes positius en forma de beneficis no comptabilitzats per a la societat. Aquest seria
el cas d’una empresa que com residu del seu procés de producció genera vapor d’aigua
de manera constant. Les empreses del mateix polígon industrial podrien beneficiar-se
aprofitant aquest vapor d’aigua per generar electricitat.
14. Fes una llista i classifica els diferents tipus de contaminació; relaciona’ls amb
exemples d’activitats productives que generen aquesta contaminació.
Resposta oberta.
15. Una empresa constructora té el projecte d’edificació de dos habitatges
unifamiliars, que encara que parteixen d’un mateix model, tenen
particularitats que els diferencien.
En la taula següent s’especifiquen les diferents fases de la construcció:

Es demana confeccionar el graf PERT, calcular el camí crític i representar el

diagrama Gantt corresponent.
Graf PERT
Diagrama de Gantt
16. Representa amb un diagrama de Gantt del projecte de l’activitat 8.

17. Quines són les empreses de la indústria mediambiental?

La indústria mediambiental es pot classificar en dos grups genèrics d’activitats
empresarials: empreses que redueixen i tracten l’impacte ecològic de la producció, i
empreses que reorganitzen els processos productius per ser més respectuosos amb el
medi ambient.
18. El respecte del medi ambient pot ser un valor afegit per a l’empresa? Raona la
resposta.
És clar que sí, ja que si el seu sistema productiu utilitza tecnologies respectuoses amb
el medi ambient i seguint la normativa mediambiental disposarà d’un major grau de
competitivitat.
19. Explica com influeix la previsió de vendes en la planificació de la producció.
La previsió de vendes determina la producció que s’haurà de fer i és l’inici del procés
de planificació de la producció.
20. Explica quins beneficis creus que pot obtenir l’empresa si adopta una posició
productiva respectuosa amb el medi ambient.
En moltes ocasions la principal aportació positiva és la millora de la imatge de
l’empresa, que fa que els seus productes estiguin ben valorats per la seva
característica de respecte al medi ambient.
21. Investiga si totes les empreses estan obligades a certificar la seva qualitat.
Existeixen sectors d’activitat que per la seva importància i repercussió social tenen
l’obligació de certificar la seva qualitat. Un d’aquests sectors és la sanitat.
22. Per què creus que és tan important la qualitat a l’empresa?
La importància de la qualitat està en donar al client allò que vol a l’adquirir el nostre
producte, i per aquest motiu és tant negatiu un dèficit com un excés de qualitat.
23. Comenta l’afirmació següent: «Millorar la qualitat és un factor que permet
augmentar la productivitat de l’empresa».
La qualitat, tant del producte com del procés, permet que el resultat sigui l’esperat a la
primera sense que hi hagi necessitat de repeticions. Això contribueix a augmentar la
productivitat.
24. Considera el concepte de qualitat total i realitza una petita recerca per
Internet sobre les seves característiques. Indica uns quants exemples
d’empreses que han adoptat aquest model de gestió de la qualitat.
La qualitat total és la aplicació de la millora de la qualitat en tots els aspectes de
l’empresa, de forma que els clients percebin que hi ha una total intenció d’atendre al
client i satisfer les seves necessitats.
Moltes empreses han aplicat aquest model de qualitat total, com per exemple Apple,
que implementa un sistema que es basa en la millora contínua de tots els processos on
intervé l’empresa, complementat per una política de participació i equips de treball
motivats.

25. Llegeix el següent text i, a continuació, contesta les preguntes que es

plantegen:
a) Quina és l’activitat d’aquesta empresa?
Amazon es dedica al comerç electrònic.
b) Per què és important la logística per aquesta empresa.
Per Amazon la logística és crucial perquè és l’essència del seu negoci, ja que si ven
una gran varietat de productes que posa a l’abast dels seus clients al connectar-se
amb el seu ordinador o telèfon, ha de ser igual de fàcil i senzill que realitzin la
compra i la rebin al seu domicili.
c) Penses que la gestió logística té una importància creixent per a les
empreses? Raona la resposta.
En un món cada vegada més globalitzat, on els mercats són més extensos, si una
empresa vol aprofitar les oportunitats comercials ha de tenir una bona gestió
logística. De fet, l’èxit de moltes empreses conegudes es basa en el seu model
logístic: Zara, Mercadona o Ikea en són alguns exemples.
A classe d’Economia de l’empresa us han passat un dels següents
documentals sobre l’impacte mediambiental que genera l’activitat de les
empreses en el seu entorn i l’oportunitat de negoci que això comporta a les
empreses que es dediquen al sector del medi ambient:
– «Biomassa forestal»: <https://goo.gl/Xya7qJ>
– «Cel·lulosa. El paper del bosc»: <https://goo.gl/JCeSrc>
– «Finlàndia, un país de boscos»: <https://goo.gl/45oaAf>
– «L’economia del “tot s’aprofita”»: <https://goo.gl/XFZRE8>
Ara et proposem que facis una recerca per Internet sobre empreses que es
dediquen al sector que s’anomena indústria del medi ambient per tal
d’analitzar les oportunitats empresarials en el sector mediambiental.
Els alumnes han de tenir en compte en cada documental quina és l’activitat productiva
que es tracta i com suposen oportunitats empresarials.

1. Quins dels següents és un factor determinant de la direcció de la producció?
a) Capacitat productiva.
b) Forma jurídica de l’empresa.
c) Demanda del producte.

2. Quins sistemes de control de la producció han d’acompanyar un sistema de

planificació?
a) Control de qualitat i control operatiu.
b) Control operatiu i control econòmic.
c) Control de qualitat i control econòmic.
d) Control econòmic i control de presència.
3. La previsió genèrica a llarg termini sobre els objectius de l’empresa, tenint en
compte la capacitat productiva necessària i els plans d’inversió, s’anomena:
a) Previsió de vendes.
b) Pla magistral de producció.
c) Programa de producció.
d) Pla estratègic.
4. Un sistema de control de la qualitat té com a objectiu:
a) Que els productes tinguin la més alta qualitat.
b) Que l’empresa pugui estalviar costos de producció.
c) Que els productes tinguin la qualitat justa, ni més ni menys.
d) Les opcions a i b són correctes.
5. Quins són els objectius de la gestió mediambiental de l’empresa?
a) Produir sense contaminar.
b) Vendre més productes.
c) Contribuir al manteniment dels recursos naturals.
6. El mètode PERT-CPM és:
a) Un mètode de planificació de la producció.
b) Una tècnica de control de la qualitat.
c) Una tècnica de reducció de l’impacte mediambiental.
d) Un mètode de planificació de les inversions.
7. El camí crític és:
a) El camí més llarg entre la situació inicial i la situació final.
b) És el temps mínim que es necessita per arribar a una situació.
c) El camí més curt entre la situació inicial i la situació final.
d) És el temps màxim que es necessita per arribar a una situació.
8. El temps total de l’execució d’un projecte és:
a) Temps early de la situació final.
b) Temps last de la situació final.
c) La durada màxima d’execució del projecte.

d) Les opcions a i b són correctes.

9. La relació de les vendes potencials amb la producció necessària per satisfer-
les és:
a) El programa de producció.
b) La previsió de vendes.
c) El pla estratègic.
d) El sistema de control de la qualitat.
10. La regulació de la programació de la producció amb relació a l’adaptació a
canvis o amb la correcció del sistema és:
a) El control de qualitat de la producció.
b) El control econòmic de la producció.
c) El control operatiu de la producció.
d) Les opcions b i c són correctes.

9 L’aprovisionament i les existències
Obertura d’unitat
1. El sistema just-in-time, que estudiaràs a la unitat, es basa en la filosofia de
minimitzar les existències a l’empresa. Podries explicar quina és a priori la
importància de les existències a l’empresa? Podries dir-ne alguna funció?
Les existències permeten combinar els diferents ritmes que hi ha l’empresa:
producció, venda, pagament i cobrament. Una de les funcions més importants que té
és la de donar seguretat, ja que les existències aporten certesa.
2. Creus que el fet que l’empresa tingui existències als seus magatzems li pot
suposar algun tipus d’inconvenient?
Les existències també poden comportar aspectes negatius per a l’empresa. El principal
aspecte negatiu que es podria produir és la inversió de recursos que està pendent
d’obtenir un rendiment amb la seva utilització al procés productiu.
Activitats
1> Posa exemples d’empreses productores i d’empreses comercials i determina
com es componen les seves existències.
A mode d’exemple:
 Empresa productora: fabricació de mobiliari d’oficina. En les existències hi haurà les
matèries primeres necessàries per a la producció (fustes, parts metàl·liques, etc.) i
productes acabats (taules, cadires, etc. que estan a l’espera de la seva venda).
 Empresa comercial: fruiteria. Només hi haurà mercaderies (fruites, verdures, etc.)
que són per vendre, però que no han de passar per cap procés de transformació.
2> Penses que una empresa de serveis no ha de tenir una gestió
d’aprovisionament?
Sí que n’ha de tenir, però, en una empresa de serveis, normalment la gestió
d’aprovisionament és un element secundari, ja que no influeix en la seva activitat
d’explotació, tal com ho faria en una empresa productora. Per exemple, una
companyia asseguradora tindrà una mínima gestió d’aprovisionament que permeti
gestionar les oficines on es treballa i controlar els estocs dels materials d’oficina
necessaris. Aquesta gestió d’aprovisionament és la mínima expressió.
3> Explica les diferències entre un subproducte i un residu. Posa’n exemples.
Els subproductes són produïts de manera deliberada per l’empresa, però amb un
caràcter secundari o accessori respecte de la fabricació principal. Per exemple, una
indústria de conserves de peix produeix llaunes de tonyina en conserva com a
producte fonamental, però també llaunes amb parts secundàries o de menys qualitat
de la tonyina. En canvi, els residus són materials que apareixen en finalitzar el procés
productiu i que tenen valor econòmic. Per exemple, els encenalls sobrants d’una
indústria processadora de fusta.

4> Classifica les següents existències d’una empresa tèxtil, segons els conceptes
estudiats:
a) Botons.
b) Una camisa sense mànigues.
c) Cotó.
d) Fil.
e) Corbates que compra per vendre sense transformació.
f) Retalls.
g) Seda.
h) Capses de cartó per embalar les peces de roba.
Matèries Productes Altres

Mercaderies Residus
primeres semielaborats proveïments
Botons Camisa sense Corbates per a Retalls Capses de cartó

mànigues vendre sense per a embalar
Cotó
transformació les peces de
Fil roba
Seda
5> Què és una ruptura d’estocs? Explica-ho amb exemples de situacions reals
d’una empresa i del seu entorn.
Una ruptura d’estocs és aquella situació en la qual, per manca d’existències, l’empresa
no pot realitzar una venda o no pot engegar el procés de producció.
Exemples:
 Una empresa no pot fabricar un producte ja que no disposa de prou existències
d’una de les matèries primeres a causa d’un incompliment del proveïdor en els
terminis de lliurament de la compra.
 Una empresa no pot vendre productes als seus clients en els terminis ni en la
quantitat que ells voldrien perquè no disposa de suficients existències de productes
acabats a causa de l’insuficient ritme de fabricació dels equips productius.
6> Determina concretament els elements que poden formar els costos de
comandes.
Els costos de comandes poden estar formats pel cost de les trucades telefòniques; pels
salaris del personal encarregat de realitzar aquesta tasca o pel cost del temps destinat
a fer comandes; per la part proporcional de l’amortització dels equipaments
informàtics; i pel cost dels formularis utilitzats per registrar les comandes i la seva
gestió.

7> Consideres que la importància dels costos de la gestió d’existències és igual

per a les empreses productores, les comercials o les de serveis? Raona-ho
amb exemples.
Depèn del tipus d’empresa i de la seva activitat, però, en general, a les empreses
productores a l’haver-hi un procés productiu i al tenir més complexitat logística, els
costos de la gestió d’existències són més importants. Mentre que a les empreses
comercials, encara que les existències també són importants, al no haver-hi
transformació la importància dels costos de la gestió d’existències és menor. En canvi,
a les empreses de serveis és poc rellevant.
Per exemple, la importància de la gestió d’existències d’una empresa que fabrica
automòbils serà molt més complexa, ja que ha de mantenir una gran varietat de
productes, que el d’una sabateria, que encara que també té existències, la seva gestió
és més senzilla. La raó fonamental és la producció.
8> Posa dos exemples de béns afectats per l’obsolescència.
Exemples de béns afectats per l’obsolescència:
 Un ordinador personal.
 Un programa informàtic.
 Un vehicle de transport.
9> Una empresa compra una mercaderia per comercialitzar-la, a un preu de 1
750 €. Estima que la necessitat anual és de 20 000 unitats. El cost de fer una
comanda és de 750 € i la taxa del cost d’emmagatzemament és del 15 %.
Calcula’n la comanda òptima, el nombre de comandes anual i la cadència
òptima.
10> La demanda estimada anual d’una matèria primera en una empresa és de 120
000 kg, el termini d’aprovisionament és de set dies i l’estoc de seguretat és
de 3 750 kg. Calcula’n el punt de comanda.

11> Classifica les existències següents del magatzem d’una empresa utilitzant el
model ABC de gestió d’inventaris.
12> Les empreses que utilitzen el sistema JIT de gestió d’inventaris fabriquen per
mantenir un cert nivell de productes al magatzem o quan tenen una
comanda?
Fabriquen quan tenen una comanda, ja que aquest sistema té com a objectiu bàsic
reduir les existències en inventari.
 Lectura
 Zero inventaris (MEDELIN LORIANNY GONZÁLEZ PÉREZ, Escuela de Organización Industrial,
15 de juny de 2013)
 Explica quina relació hi ha entre el sistema just-in-time i la filosofia zero

inventaris.
Un dels elements fonamentals del JIT és mantenir el nivell d’existències al mínim o
zero per simplificar la gestió de l’activitat logística, tal com defensa la filosofia zero
inventaris.

 Si una característica del sistema just-in-time és produir per comanda, com

intervé el fet de tenir zero inventaris?
Al no haver inventaris, la producció per comanda implica la necessitat d’una gran
coordinació amb els proveïdors per poder disposar dels materials necessaris per a la
producció en el moment adequat.
 Un desavantatge de la filosofia zero inventaris és la possible insatisfacció
dels clients per un sistema mal implementat. Com intervenen en això els
sistemes de qualitat total?
Aquesta és la raó per la qual els sistemes JIT necessiten aplicar la qualitat a tots els
aspectes de la seva activitat, ja que al tenir el control exhaustiu de tots els
processos productius, és més fàcil implementar millores i proposar alternatives.
Activitats finals
1. Explica què és la funció d’aprovisionament.
La funció d’aprovisionament consisteix a realitzar les compres necessàries per a
l’activitat de l’empresa, emmagatzemar-les i gestionar-les mentre són actius els
processos de producció o de venda.
2. Posa tres exemples de cicle d’aprovisionament d’empreses comercials o
productores.
A mode d’exemple:
 Fàbrica de formatges (productora): el procés s’inicia amb les existències de llet
fresca per elaborar els formatges, aquests s’emmagatzemen segons el tipus de
formatge ja que cada classe necessita un període de curació diferent. Quan ja estan
curats es posen a la seva venda.
 Llibreria (comercial): els llibres emmagatzemats estan a l’espera de la seva venda
al mateix establiment o en un magatzem auxiliar.
 Pastisseria (productora): hi haurà un magatzem amb les matèries primeres (farina,
sucre, ous, llevat, xocolata, etc.). Una vegada l’obrador fabrica els diferents
productes de pastisseria, es posaran a la venda i estaran emmagatzemats als
diferents expositors de l’establiment, normalment, a la vista del públic i refrigerats
si fos necessari.
3. Comenta les diferències entre les matèries primeres i les mercaderies.
La diferència fonamental és que les matèries primeres són adquirides amb la intenció
de transformar-les i combinar-les per produir béns o serveis. En canvi, les mercaderies
són comprades per l’empresa amb la intenció de revendre-les sense fer-hi cap
transformació, com a intermediari.
4. Explica per què les existències serveixen per aprofitar les economies d’escala.
Si emmagatzemem existències tenim, en el cas de rendiments creixents, l’oportunitat
d’adaptar la dimensió de l’empresa a la capacitat mínima necessària per aprofitar les
economies d’escala.

5. Com creus que la inflació pot afectar la gestió d’aprovisionament?

La inflació és la pujada generalitzada dels preus dels béns i dels serveis. Aquesta,
doncs, afecta també els preus dels materials que tenim als magatzems i provoca un
desfasament del seu valor.
6. Explica què són els costos de manteniment d’inventaris.
Els costos de manteniment d’inventaris són els costos per mantenir un volum
d’existències emmagatzemades en un espai físic (els magatzems). Per exemple: el
lloguer de les naus, els elements de transport i de manipulació interns, el mobiliari i les
instal·lacions, les assegurances de l’edifici o els salaris del personal del magatzem.
7. Respon a les preguntes següents referides als inventaris:
a) Amb quina finalitat l’empresa manté inventaris de matèries primeres i
productes acabats?
Per a evitar una ruptura d’estocs, és a dir, que es paralitzi el procés de producció
per falta de matèries primeres o que es quedi sense productes davant un increment
inesperat de la demanda, la qual cosa podria provocar que alguns clients passessin
a la competència.
b) Quin tipus de costos es produeixen en un inventari?
 Cost d’adquisició: és el cost de comprar el producte al proveïdor.
 Cost de comanda: són costos de tipus administratiu que es generen en gestionar
i fer les comandes als proveïdors.
 Cost de manteniment d’inventari: són els costos que l’empresa té per mantenir
un volum d’existències concret al seu magatzem. Són costos de tipus
administratiu, operatiu, d’espai físic, econòmics i financers.
 Costos de ruptura d’estocs: són els que té l’empresa quan es queda sense
existències.
c) Quan convé mantenir inventaris elevats de matèries primeres encara que
això impliqui un increment de costos?
Quan hi ha una diferència important en el ritme de producció i de distribució perquè
es tracta de productes la demanda dels quals depèn de l’època de l’any (demanda
estacional) o quan s’obtenen descomptes importants per la compra de materials en
grans quantitats.
8. Podries fer una estimació de quins són els costos de ruptura d’estocs?
Els costos de ruptura d’estocs poden ser els generats per no poder realitzar una venda:
insatisfacció dels clients, pèrdua d’imatge comercial o de capacitat competitiva en el
mercat. En canvi, si són per manca de matèries primeres, poden ser els costos per
mantenir aturat el sistema productiu, la maquinària i el personal de fabricació.
9. Quins efectes pot provocar sobre la producció de l’empresa una vaga de
transportistes?
Es pot produir una ruptura d’estocs, és a dir, que l’empresa no disposi de materials per
a la producció o per a la venda.

10. Comenta per què el nivell de les existències s’ha de considerar com un
equilibri a la gestió d’aprovisionament.
El nivell d’equilibri de les existències serà aquell que permeti assegurar l’aprovisionament
de les vendes o de la producció (que no hi hagi risc de ruptura d’estocs) però que
alhora minimitzi els costos totals de gestió dels magatzems.
11. Una empresa es dedica a la fabricació i distribució d’un producte. Normalment
en distribueix 18000 unitats anuals. Darrerament, la demanda ha estat
oscil·lant, cosa que ha fet que es mantingui un estoc de seguretat de productes
acabats de 400 unitats. Aquesta empresa elabora mensualment 1500 unitats.
Amb aquestes dades, realitza el gràfic d’inventaris corresponent, i raona els
diferents conceptes que hi apareguin.
L’estoc màxim (1900 unitats) es dedueix de la suma de l’estoc de seguretat (400

unitats) i la producció mensual (1 500 unitats).
12. L’empresa ONADA ven articles de platja. Un d’aquests articles és un para-sol,

del qual s’estima que tindrà una demanda anual aproximada de 24 000
unitats. Per evitar que l’empresa es quedi sense existències si el producte té
molt èxit, es mantindrà un estoc de seguretat de 300 unitats. L’empresa fa les
seves comandes cada dos mesos al fabricant de Taiwan per un volum de 4 000
unitats per comanda. Amb aquestes dades, realitza el gràfic d’inventaris, i
raona’n els diferents conceptes.
L’estoc màxim (4300) es dedueix de la suma de l’estoc de seguretat (300) i la compra

bimensual (4000 unitats).

13. Una empresa utilitza anualment 50 000 kg d’una matèria primera per a la
producció. El cost aproximat de gestionar cada comanda és de 350 € i el cost
anual d’emmagatzematge és de 5,25 €/kg. Calcula’n el volum de la comanda
òptima, el nombre de comandes, la cadència òptima i el cost total de gestió
d’inventaris si el preu d’adquisició és de 2,84 €/kg i l’estoc de seguretat és
750 kg.
14. Què representa la quantitat que s’obté en aplicar el model de comanda òptima
o model de Wilson?
És la quantitat que forma la comanda de l’empresa i que minimitza els costos totals de
gestió d’inventaris.
15. Una empresa productora necessita 9 000 components anuals per a la
producció. El cost de fer una comanda és de 2 500 € i el cost de mantenir una
unitat al magatzem és de 225. Calcula’n la comanda òptima, el nombre
esperat de comandes i el temps esperat entre comandes.
16. Explica la relació que hi ha entre la comanda òptima i la cadència òptima.

La cadència òptima és el temps entre comandes que correspon a la comanda òptima.
17. Calcula la demanda anual que realitza una empresa d’un determinat producte
de 240 €/u si la comanda òptima és de 650 unitats, el cost de realitzar una
comanda és de 25 € i el cost de tenir una unitat en el magatzem és de 12 €.

18. Comprova que, per a l’activitat anterior, el volum de comanda òptima

minimitza realment el cost total de gestió de mercaderies.
Això es pot comprovar calculant quin és el cost total de gestió d’inventaris associat a la
comanda òptima Q* = 650 unitats i fent el mateix amb quantitats immediatament més
grans i més petites:
Es verifica que per quantitats diferents de Q* sempre tindrem un CTG més gran.
19. Si dues empreses mantenen el mateix estoc de seguretat i una té un termini
de proveïment de quinze dies i l’altra de sis dies, quina de les dues presenta
un punt de comanda més alt? Per què?
Suposant que les dues empreses tenen el mateix consum diari, el punt de comanda
més alt correspondrà a l’empresa que té un període de proveïment de quinze dies, ja
que el proveïdor triga més dies a servir la comanda.
20. Calcula el punt de comanda d’un producte que té una demanda mensual
estimada de 60 000 unitats, l’estoc de seguretat de 15 000 unitats i el termini
de proveïment és de de set dies. Què passaria si la comanda es retardés cinc
dies?
Si la comanda es retarda cinc dies, l’empresa haurà d’utilitzar l’estoc de seguretat.

Cada dia l’empresa consumeix 1 000 unitats. En cinc dies en consumirà 5 000, però
com que manté un estoc de seguretat de 15 000 unitats, no tindrà lloc una ruptura
d’estocs.

21. Audiophone és una empresa de distribució de material d’última tecnologia.

Ven regularment telèfons mòbils fins a un total de 5 000 l’any, entre altres
productes. Els compra a un fabricant de Taiwan i la tramitació de cada
comanda costa a Audiophone 200 € (més 2 € per unitat i any d’emmagatzematge).
Quants telèfons mòbils ha d’adquirir a cada comanda si vol que la gestió
d’inventaris impliqui un cost mínim? Calcula’n el cost anual originat pels
estocs.
La quantitat de mòbils que ha d’adquirir en cada comanda és el que es denomina la
comanda òptima:
2·200·5000
Q* = √ = 1000 telèfons
2
Els costos anuals originats pels estocs, sense considerar el cost d’adquisició dels
telèfons (ja que no en tenim el preu), són:
𝑄∗
CTG = CA + CC + CE = p · D + s · N + g · =
2
5000 1000
= CA + 200 · +2· = CA +1000 €
1000 2
22. Calcula la comanda òptima i la resta d’indicadors per a una matèria primera
d’una empresa productora que presenta una demanda anual de 30000 unitats,
un preu de compra de 9,02 €/u, un cost per comanda de 5,41 € i una taxa de
cost de magatzem de l’11 %.
La comanda òptima és de 571,97 unitats; el nombre de comandes anuals, 52,45; i la

cadència òptima és de 6,86 dies.
23. Resol l’exercici anterior per als diferents valors de r i raona les diferències
trobades: 9 %, 12 % i 15 %.

24. Calcula el punt de comanda d’un producte que té una demanda mensual
estimada de 60 000 unitats, el seu estoc de seguretat és de 15 000 unitats i el
termini d’aprovisionament de set dies.
25. Una empresa fixa per a un producte del seu magatzem un estoc de seguretat
de 10 000 kg. Sap que el termini de lliurament del proveïdor és de quinze dies
i estima que la demanda anual d’aquest producte és de 360 000 unitats.
Calcula’n el punt de comanda. Com canvia si el termini de lliurament es
redueix a cinc dies?
26. Una empresa productora de gel de bany compra els envasos i els
emmagatzema. Manté un estoc de seguretat de 800 envasos, consumeix a la
setmana 1 500 i el volum de cada comanda és igual al consum d’un mes.
Sabent que des que es realitza la comanda fins que porten els envasos
transcorren 1,5 setmanes (considerem que un mes equival a 4 setmanes i un
any a 52 setmanes), realitza els càlculs següents:
a) El punt de comanda.
PC = Es + D(ta) = 800 + 1500 · 1,5 =3050 unitats
b) El nivell mitjà d’estoc emmagatzemat.
Q* = 1500 · 4 = 6000 unitats
𝑸∗ 𝟔𝟎𝟎𝟎
= = 3000 unitats
𝟐 𝟐
c) L’índex de rotació.
𝑫 𝟏𝟓𝟎𝟎·𝟓𝟐
n= = = 13
𝑸∗ 𝟔𝟎𝟎𝟎

d) Si la segona comanda es rep al magatzem cinc dies més tard del que es
deuria, a quina situació es trobarà el magatzem? Es produirà una ruptura
d’estocs?
𝟏𝟓𝟎𝟎
Consum diari =
𝟕
𝟏𝟓𝟎𝟎
Consum dies de retard = · 5 = 1071 unitats < 800 estoc seguretat
𝟕
Hi haurà ruptura d’estocs.
e) Realitza’n la representació gràfica.
27. Busca informació a Internet sobre l’e-procurement i relaciona’l amb el just-

in-time.
L’e-procurement és la compra i la venda entre empreses de productes i serveis a
través d’Internet. Les empreses poden seleccionar millor el proveïdor i aconseguir
rebaixes en els costos. Les companyies participants poden controlar les parts
d’inventari més eficaçment, reduint la participació d’intermediaris, com els agents de
venda, i millorant els cicles de producció. La gestió més eficient dels inventaris és la
filosofia en què es basa el just-in-time.
28. Classifica les existències següents del magatzem d’una empresa utilitzant el
model ABC de gestió d’inventaris.

29. Si la demanda anual d’una mercaderia que necessita una empresa és de 300
000 unitats i la comanda òptima és de 15 000 unitats, calcula el preu unitari
del producte, sabent que la taxa de cost de magatzem és d’un 10 % i el cost
de fer una comanda és de 18,3 €.
30. Explica i relaciona el sistema JIT de gestió d’inventaris amb la reducció global
dels costos de les existències, i identifica concretament quins són els costos
que poden disminuir.
El sistema JIT permet planificar la producció i gestionar els inventaris de manera que
els materials en existència siguin els mínims possibles i així, estalviar molts costos
d’inventaris.
Els costos que poden disminuir són els de manteniment dels inventaris (administratius,
operatius, d’espai físic, econòmics i financers).
31. Una empresa comercial compra i ven cada any 78 000 unitats d’un producte
determinat. El cost de gestió de cada comanda és de 95 €, i el cost de tenir
una unitat emmagatzemada durant un any és de 5 €. L’empresa manté un es
toc de seguretat de 300 unitats. Considera que un any té 360 dies i calcula:
a) El volum òptim de comanda aplicant-hi el model de Wilson.
2·𝑠·𝐷 2 · 95 · 78000
Q* = √ = √ = 1722 unitats
𝑔 5

b) El cost total de les comandes en un any.
c) El cost total anual de manteniment.
d) Si el preu de cada unitat de producte adquirida és 4 €, calcula el cost total

anual de gestió d’estocs.
Cost anual de gestió d’estocs = 78 000 · 4 + 4 275 + 195 750 = 512 025 €
e) Calcula el punt de comanda si el termini de proveïment és de tres dies.
Has acabat els teus estudis i has entrat a treballar en el departament
d’aprovisionament d’una empresa que es dedica a fer taules, just en el
moment que volen dur a terme la planificació de l’inventari.
Ara et proposem que posis en pràctica la planificació de l’inventari de
l’empresa i decideixis quines matèries són més importants per a la gestió de
l’aprovisionament.
És important que els alumnes tinguin en compte els materials que formaran part del
magatzem d’aquesta empresa. Per realitzar la simulació es pot visitar alguna empresa
que desenvolupi aquesta activitat.

1. El cicle d’aprovisionament d’una empresa productora està format per:
a) Compres, producció, control de qualitat i vendes.
b) Compres i vendes.
c) Compres, producció, emmagatzematge i vendes.
d) Selecció de proveïdors, compres i vendes.

2. Aquelles existències que són els productes fabricats per l’empresa i destinats
al consum final o a la utilització per altres empreses són:
a) Productes en curs.
b) Productes acabats.
c) Matèries primeres.
d) Mercaderies.
3. Què és la ruptura d’estocs?
a) Quan no es troben els materials que hi ha emmagatzemats.
b) Quan no es disposa de prou existències per realitzar una venda o produir.
c) Quan hi ha excessiva quantitat d’un material als magatzems.
d) Quan es malmeten els productes emmagatzemats.
4. Aquelles existències que es destinen a formar part dels productes fabricats
mitjançant la transformació o l’elaboració són:
a) Productes en curs.
b) Productes acabats.
c) Matèries primeres.
d) Mercaderies.
5. Els costos administratius, els operatius, els econòmics o els d’espai físic, quin
tipus de costos d’existències són?
a) Costos de manteniment d’inventaris.
b) Costos de ruptura d’estocs.
c) Costos de comandes.
d) Costos de qualitat.
6. El nivell d’existències en el qual es dona una sol·licitud de compra a un
proveïdor per reaprovisionar el magatzem es coneix com:
a) Estoc de seguretat.
b) Estoc mínim.
c) Punt de comanda.
d) Estoc màxim.
7. El temps que transcorre entre l’emissió de la comanda i la recepció física dels
materials és:
a) Temps de comanda.
b) Termini d’aprovisionament.
c) Cadència òptima.
d) Termini de seguretat.

8. La quantitat que demanem al proveïdor que permet minimitzar el cost total de

gestió d’inventaris és:
a) Cadència òptima.
b) Punt de comanda.
c) Comanda òptima.
d) Estoc màxim.
9. Una de les finalitats fonamentals del sistema just-in-time és:
a) Aplicar un sistema de control dels clients.
b) Destinar el mínim de recursos al manteniment d’inventaris.
c) Produir amb els mínims costos possibles.
d) Disposar d’un magatzem ben aprovisionat.
10. El model ABC de gestió d’inventaris serveix per:
a) Classificar les existències per la seva importància relativa.
b) Determinar el volum òptim de les comandes.
c) Determinar l’estoc de seguretat
d) Classificar les existències per ordre alfabètic.

10 La valoració i l’administració de les existències
0
Obertura d’unitat
1. Per quina raó penses que aquesta empresa inverteix tants recursos en
infraestructures i equipaments per gestionar els seus magatzems?
Perquè la gestió logística és fonamental per aquest tipus de negoci i la gestió del
magatzem és una part important per assolir l’èxit.
2. Creus que l’activitat econòmica de l’empresa fa necessari disposar de bons
magatzems?
És fonamental, ja que d’aquesta forma les botigues podran tenir més capacitat de
competir mitjançant una major adaptació a les necessitats dels mercats.
3. Explica la raó per la qual aquesta empresa pot ser més competitiva amb
aquesta inversió.
La competitivitat d’un supermercat es basa en oferir als clients els productes que
satisfaran les seves necessitats a uns preus competitius en relació als supermercats
competidors. És a dir, en un entorn on hi ha molta competència, els preus i la qualitat
ajustada poden ser dos elements crucials en la lluita comercial. Per aconseguir
beneficis en aquest entorn cal fer moltes millores en la logística.
4. Posa exemples d’empreses que no tenen aquesta necessitat i explica per
quina raó.
Aquells sectors on la competència no és tan intensa, les empreses no cal que facin
tant d’esforç inversor en la logística. Uns exemples d’aquesta situació poden ser les
farmàcies o les gasolineres, que encara que estan sotmeses a les pressions
competitives, no són tan fortes com en el cas dels supermercats.
Activitats
1> Una empresa produeix 7 500 unitats de producte amb aquesta estructura de
costos: 8 500 € de primeres matèries, 2 300 € de consums diversos, 1
650 € d’altres costos directes, 2 250 € d’envasos i 18 500 € de cost
indirecte total (el 25 % correspon a la fabricació d’aquest producte).
Calcula’n el cost de producció.
2> Una empresa fabrica dos productes, A i B, utilitzant dues matèries primeres, X
i Y. Una unitat del producte A necessita 5 unitats de X i 3 de Y; i una unitat del
producte B necessita 8 unitats de X i 10 de Y. El preu de X és de 47,18 € /u i
el de Y és de 10,52 € /u. A més a més, cada unitat d’ambdós productes
afegeix en concepte de consums diversos un valor de 12,92 € . L’envasat i
l’embalatge final de cada producte comporta un cost de 4,66 € .

0 L’estructura organitzativa de l’empresa fixa els lots de producció en 12 000
unitats del producte A i 10 000 unitats del producte B. Els costos directes
associats a aquests nivells de producció són de 45 376,41 € per al producte
A i 49 583,50 € per al producte B. Les despeses generals per al total de la
producció s’estimen en 72 121,45 € , repartides proporcionalment com a
cost indirecte en el 45 % per al producte A i 55 % per al producte B.
Calcula el cost de producció unitari d’ambdós productes.
3> La nostra empresa comercialitza un producte que compra a 21,75 € /u. Si en

compra un lot de 7 000 unitats, les despeses resultants de l’operació són les
següents: 775 € de transport, 106 € d’assegurances i 350 € d’envasos i
embalatges. Calcula’n el preu d’adquisició.
4> Una empresa comercial compra a un mateix proveïdor 1 500 impressores a

110 € /u i 750 escàners a 75 € /u. Les despeses totals de l’operació han
estat: 1 750 € de transport i 1 055 € d’aranzels per importació. Calcula el
preu de cada producte adquirit si es reparteixen les despeses comunes en
funció de les unitats adquirides de cadascun.

0
5> Determina el valor final de les existències d’una empresa que ha registrat les
operacions del seu magatzem pel criteri PMP i FIFO:
01/02 existències inicials : 500 unitats a 4,51 €
10/02 compra : 750 unitats a 4,63 €
15/02 venda : 1 000 unitats
19/02 compra : 800 unitats a 5,26 €
28/02 venda : 975 unitats

0
6> Fes la fitxa de magatzem per a cadascun dels mètodes de valoració dels
moviments que registra l’empresa Subministraments Agrícoles, SA, durant el
mes de juliol del seu producte filtre d’oli model OL75/7. Determina els
marges de beneficis corresponents i comenta’n les diferències.
01/07 existències inicials : 750 unitats a 120 € /u
03/07 venda : 200 unitats a 185 € /u
07/07 compra : 300 unitats a 114 € /u
10/07 compra : 700 unitats a 105 € /u
17/07 venda : 850 unitats a 187 € /u
28/07 venda : 600 unitats a 195 € /u
Fitxa de magatzem PMP:
Fitxa de magatzem FIFO:
Les diferències en la valoració de les sortides (vendes) fan que tant el cost de les vendes
como les existències inicials siguin diferents i per això també el marge de beneficis.

0
7> L’empresa Tothoven, SL, comercialitza maquinària d’oficina. Durant el mes
d’abril ha registrat els moviments següents del producte eurocalculadora
model X67:
03/04 existències inicials : 1 200 unitats a 8,57 € /u
07/04 compra : 300 unitats a 9,25 € /u
09/04 compra : 700 unitats a 8,25 € /u
14/04 venda : 1 100 unitats a 15,25 € /u
27/04 venda : 700 unitats a 17,50 € /u
Fes la fitxa de magatzem per a cadascun dels mètodes de valoració i
elabora un quadre-resum de les diferències observades en cada cas.

0  Lectura
 Un cul de sac per a les compres fora de la UE (El País , 17 de febrer de 2016)
 Explica què són els aranzels. Si et cal, busca informació a Internet.

Els aranzels són una mena d’impostos a les importacions, per fer-les més cares i
menys atractives en el mercat interior. La principal motivació és la protecció als
sectors nacionals que també produeixen el producte objecte de l’aranzel.
 Creus que els aranzels són despeses de l’operació? Raona la resposta en
relació a la forma proposada anteriorment per calcular el preu d’adquisició.
Els aranzels suposen un recàrrec més a l’operació de compra i per això s’han
d’incloure en el càlcul del preu d’adquisició, amb el mateix tractament que altres
despeses com els transports, els envasos o les assegurances.
 El criteri FIFO i la inflació (El Economista, diccionari)
 Si la inflació és un procés caracteritzat per una pujada generalitzada dels

preus d’una economia, explica per què diu el text que provoca una
sobrevaloració de les existències d’una empresa. Elabora un exemple
numèric que il·lustri aquesta situació.
La inflació és un procés on hi ha una pujada generalitzada dels preus i a l’aplicar el
mètode FIFO les primeres matèries que surten són les que primer van entrar, és a
dir les que estan menys afectades per la pujada inflacionista.
Per exemple, si una mercaderia entra a l’empresa en un primer moment a 100 €/u i
després d’un cert temps amb tensions inflacionistes es torna a comprar, però ara a
125 €/u. Com s’aplica el FIFO les properes sortides hauran de ser a 100, provocant
que els magatzems estiguin sobrevalorats.
 Per quina raó diu el text que aquest efecte de la inflació sobre el valor de
les existències és positiu en el cas del càlcul dels beneficis de l’empresa?
Per la mateixa raó, al sortir els productes al valor més baix, els marges de beneficis
són més alts, en un entorn inflacionista. És evident que part d’aquests beneficis
només són fruit de les tensions en els preus.
Activitats finals
1. Una empresa comercialitza un producte que compra a 1,85 € /u. Si en compra
un lot de 5 000 unitats, les despeses són les següents: 875 € de transport,
155 € d’assegurances i 750 € d’envasos i embalatges. La compra està gravada
amb el 21 % d’IVA repercutible sobre les vendes. Calcula’n el preu unitari
d’adquisició.
En aquest cas, l’IVA corresponent a l’adquisició no és una despesa, perquè es pot

repercutir sobre les vendes.

0
2. Una empresa comercialitza un producte que compra a 11,12 € /u. Si en
compra un lot de 5 000 unitats, les despeses són les següents: 5 258,86 € de
transports, 931,57 € d’assegurances i 4 507,60 € d’envasos i embalatges. La
compra va gravada amb el 21 % d’IVA repercutible sobre les vendes.
Calcula’n el preu d’adquisició.
Nota: Tot i que el tant per cent d’IVA no afecta a la resolució de l’activitat, s’ha de
tenir en compte que aquesta dada s’hauria d’ajustar a la normativa actual sobre els
impostos.
3. Una empresa fabrica dos productes, A i B, i utilitza dues matèries primeres, X

i Y, per produir-los: una unitat del producte A necessita 3 unitats de X i 7
unitats de Y, i una unitat del producte B necessita 5 unitats de X i 5 unitats de
Y. El preu de X és de 11,12 € /u i el preu de Y és de 16,05 € /u. A més, cada
unitat de tots dos productes afegeix en concepte de consums diversos un
valor de 7,51 € . L’envasat i l’embalatge final de cada producte suposen un
cost de 5,26 € .
L’estructura organitzativa de l’empresa fixa els lots de producció en 6 000
unitats del producte A i 5 000 unitats del producte B. Els costos directes
associats a aquests nivells de producció són de 40 568,32 € per al producte A
i 30 952,12 € per al producte B. Les despeses generals per al total de la
producció s’estimen en 16 527,83 € , repartides proporcionalment com a cost
indirecte en el 40 % per al producte A i el 60 % per al producte B.
Calcula el cost de producció unitari dels dos productes.

0
4. Una empresa importa 7 500 unitats d’un producte que té un preu de compra
unitari de 10,52 € . Però la compra genera unes despeses addicionals pagades
a part: 1 051,77 € de transport, 72,12 € d’assegurances, un aranzel d’importació
del 12 % i 570,96 € de l’agent de duanes. L’operació és gravada amb un IVA
del 21 % repercutible sobre les vendes. Calcula el preu d’adquisició d’aquest
producte.
impostos.
5. Una empresa comercial compra a un mateix proveïdor 1 500 impressores a
110 € /u i 750 escàners a 75 € /u. Les despeses totals de l’operació han estat
de 1 750 € de transport i 1 055 € d’aranzels per importació. Calcula el preu
dels dos productes, adquirits en el mateix lot de compra.
impostos.
6. Emplena una fitxa de magatzem segons els criteris PMP i FIFO per a
determinar el valor total de les existències d’una empresa que ha registrat les
operacions següents al seu magatzem:
01/02 existències inicials : 500 unitats a 750 €/u
10/02 compra : 750 unitats a 770 €/u

0
7. L’empresa Comercial Pimpampum, SL, comercialitza el producte W. Durant el

mes d’abril ha fet les operacions següents:
01/04 existències inicials de W : 70 unitats a 110 €/u
05/04 compra de 20 unitats de W : a 125 €/u amb un descompte del 16 %
10/04 venda de 36 unitats de W : a 210 €/u
18/04 compra de 50 unitats de W : a 95 €/u
27/04 venda de 95 unitats de W : a 195 €/u
Elabora’n la fitxa de magatzem, sabent que el producte W es valora amb el
criteri FIFO.

0
8. L’empresa Materials Llull, SL, comercialitza el producte R. Durant el mes de
març ha fet les operacions següents:
01/03 existències inicials de R : 100 unitats a 50 € /u
05/03 compra de 200 unitats de R : a 60 € /u
07/03 compra de 400 unitats de R : a 40 € /u amb un descompte del 7 %
23/03 venda de 600 unitats de R : a 440 € /u amb un descompte del 5 %
26/03 compra de 200 unitats de R : 70 € /u
27/03 venda de 100 unitats de R per un import de 47 500 €
29/03 un client torna 10 unitats de R per problemes diversos
Elabora’n la fitxa de magatzem, sabent que el producte R es valora amb el

criteri PMP i FIFO.
Suposem que la devolució del client és corresponent a l’última venda.


0
9. Calcula els marges de beneficis totals, diferenciats per a cada producte de les
operacions realitzades en les activitats 7 i 8.
Activitat 7
Criteri Vendes Cost vendes Marge de beneficis Existències finals
FIFO 26085 13.695 12.390 855
Activitat 8
Criteri Vendes Cost vendes Marge de beneficis Existències finals
PMP 298.300 32.891,99 265.408,01 12.988,01
FIFO 298.300 31.508 266.792 14.372
10. L’empresa La Seda, SA, comercialitza màquines d’afaitar. Durant el mes

d’abril ha dut a terme les operacions següents:
01/04 existències inicials : 200 unitats a 10 €/u
07/04 compra : 800 unitats a 7,20 €/u
26/04 compra : 400 unitats a 1,40 €/u
 Calcula el valor de les existències finals amb el criteri del preu mitjà
ponderat (PMP) i emplena la fitxa de magatzem corresponent.
 Calcula el valor de les existències finals aplicant-hi el criteri FIFO i

emplena la fitxa de magatzem corresponent.

0
11. Explica els criteris principals emprats per a valorar la sortida de les
existències.
Els criteris principals que s’utilitzen per valorar la sortida de les existències són:
 Criteri PMP: consisteix a calcular el valor mitjà de les existències inicials i de les
entrades ponderades segons les quantitats.
 Criteri FIFO: en aquest mètode el valor de sortida dels productes del magatzem
és el preu de les primeres unitats físiques que van entrar-hi.
12. L’empresa Mercaderies Reunides, SL, comercialitza el producte X. Durant el

mes de febrer ha dut a terme les operacions següents:
01/02 existències inicials de X : 20 unitats a 100 €/u

04/02 compra de 10 unitats de X : a 120 €/u amb un descompte del 10 %
12/02 venda de 16 unitats de X : a 600 €/u
18/02 compra de 40 unitats de X : a 90 €/u
25/02 venda de 45 unitats de X : a 550 €/u
a) Elabora la fitxa de magatzem, sabent que l’empresa utilitza el criteri de
valoració FIFO per a les sortides del magatzem.

0 b) Calcula els ingressos totals per vendes que ha tingut l’empresa, i el
benefici obtingut durant el mes de febrer.
Ingressos totals = 16 · 600 + 45 · 550 = 34 350 €
Benefici = ingrés total – cost de les vendes = 34 350 – 1 600 – 4390 = 28 360 €
13. L’empresa Tomaqueta, SA, es dedica a la compravenda de llaunes de
tomàquet. Les operacions comercials dutes a terme per l’empresa durant el
mes de maig referides a les llaunes de tomàquet han estat les següents:
01/05 existències inicials : 800 unitats adquirides a 30 cèntims/u
07/05 compra de 1 500 unitats : a 37 cèntims/u
10/05 venda de 1 700 unitats : a 50 cèntims/u
22/05 vendes de 2 300 unitats : a 55 cèntims/u
Fes les fitxes de magatzem emprant els mètodes de valoració FIFO i preu
mitjà ponderat (PMP), i indica el nombre d’existències que hi ha al final del
mes de maig, així com la seva valoració.
Fitxa de magatzem segons criteri FIFO:
Les existències finals, segons el criteri FIFO, són 400 unitats a 32 cèntims
cadascuna, que tenen un valor total de 12 800 cèntims d’euro o, el que és el
mateix, 128 €.

0 Fitxa de magatzem segons criteri PMP:
Les existències finals, segons el criteri PMP, són 400 unitats a 34,79 cèntims
cadascuna, que tenen un valor total de 13 923 cèntims d’euro o, dit d’una altra
manera, 139,23 €.
14. Durant el mes d’abril s’han produït els moviments següents al magatzem
corresponents a l’article X:
01/04 compra de 10 000 kg : a 50 €/kg
05/04 venda de 2 000 kg : a 70 €/kg
10/04 compra de 5 000 kg : a 55 €/kg
12/04 venda de 4 000 kg : a 72 €/kg
14/04 venda de 3 000 kg : a 73 €/kg
17/04 compra de 8 000 kg : a 57 €/kg
20/04 venda de 5 000 kg : a 75 €/kg
26/04 venda de 2 000 kg : a 75 €/kg
a) Confecciona la fitxa de magatzem i calcula’n el valor de l’existència final

segons el PMP.

0 b) Fes el mateix que a l’apartat a), segons el criteri FIFO.
c) Tenint en compte el preu de venda i el cost de les sortides segons els

diferents criteris aplicats, calcula amb quin dels criteris l’empresa ha
obtingut un benefici superior.
 Benefici segons el criteri PMP:
Ingressos: 2 000 · 70 + 4 000 · 72 + 3 000 · 73 + 7 000 · 75 = 1 172 000 €
Cost de les vendes: 847 180 €
Benefici: 324 820 €
 Benefici segons FIFO:
Ingressos – cost de les vendes = 1 172 000 – 832 000 = 340 000 €
d) Explica les raons d’aquestes diferències.
Les diferències venen donades per la diferent valoració que fa cada criteri de les
sortides del magatzem i que després es trasllada al valor global del cost de les
vendes i el valor de les existències finals.
Imagina’t que treballes com a agent de duanes que fa d’intermediari per
aquells que realitzen importacions. Tens com a client una empresa que ha
adquirit una partida de 250 bicicletes fabricades a la Xina a un preu de 75
€/unitat. A això, s’ha d’afegir despeses de transport per 12 % de l’import
total i 2 % per assegurances.
A més hi ha un aranzel que afecta les bicicletes importades de la Xina per un
percentatge del 48 %, que s’aplica sobre l’import total després d’afegir les
despeses de transport i d’assegurances.

0 Ara et proposem que posis en pràctica el càlcul final del preu d’adquisició en
el cas de les importacions. Per això cal que realitzis les operacions següents:
 Determinar el valor de la importació, desglossant les despeses de

transport i d’assegurança.
Import bicicletes : 250 u a 75 €/u = 18.750 €
Transport : 12 % s/18.750 = 2.250 €
Assegurances : 2 % s/18.750 = 375 €
Total = 18.750 + 2.250 + 375 = 21.375 €
 Calcular l’IVA i l’aranzel corresponent a la importació.

Aranzel: 48 % s/21375 = 10.260 €
IVA: 21 % s/(21.375 + 10.260) = 6.643,35 €
 Calcular l’import final del lot de bicicletes importades i quin és el preu

unitari final.
Import total = bicicletes + aranzel + IVA = 21.375 +10.260 + 6.643,35 =
38.278,35 €
Preu unitari = 38.278,35 € / 250 u = 153,11 e/u

1. Les entrades d’existències s’han de valorar segons els criteris de:
a) Preu d’adquisició.
b) Cost de producció.
c) Ambdós anteriors, segons la naturalesa del material.
d) Preu mitjà ponderat.
2. El criteri FIFO de valoració de les existències significa que:
a) Les primeres que entren seran les primeres que sortiran.
b) Les últimes que entren seran les primeres que sortiran.
c) Es calcula una mitjana ponderada dels diferents preus o costos.
d) Les últimes que entren seran les següents que sortiran.
3. El criteri PMP de valoració de les existències significa que:
a) Les primeres que entren seran les primeres que sortiran.
b) Les últimes que entren seran les primeres que sortiran.
c) Es calcula una mitjana ponderada dels diferents preus o costos.
d) Les últimes que entren seran les següents que sortiran.

0
4. La selecció d’un criteri de valoració pot afectar:
a) El valor de les existències finals.
b) No té efectes rellevants sobre els beneficis de l’empresa.
c) El marge de benefici de l’empresa.
5. Hem adquirit 200 unitats a 14 €/u i després 500 unitats a 7 €/u. Si venem
400 unitats, quin serà el preu mitjà ponderat de cada unitat?
a) 10,5
b) 21
c) 9
d) 7
6. Hem adquirit 300 unitats a 10 €/u i després 400 unitats a 5 €/u. Si venem
400 unitats, quin serà el preu de sortida utilitzant el mètode FIFO?
a) 300 unitats a 5 € /u i 100 unitats a 10 €/u.
b) 400 unitats a 7,14 €/u.
c) 400 unitats a 7,5 €/u.
d) 300 unitats a 10 € /u i 100 unitats a 5 €/u.
7. Hem adquirit 1 200 unitats a 3 €/u i després 300 unitats a 9 €/u. Si venem
700 unitats, quin serà el preu mitjà ponderat?
a) 6
b) 4,2
c) 12
d) 4
8. Si comprem 1 000 kg a 25 €/kg i teníem unes existències inicials de 250 kg a
20 €/kg, quin serà el preu de sortida utilitzant el mètode FIFO si fem una
venda de 500 kg?
a) 24
b) 22,5
c) 250 kg a 20 € /kg i 250 kg a 25 € /kg
d) 25
9. A les fitxes de magatzem:
a) Les entrades es valoren pel preu de cost i les sortides pel preu de venda.
b) Tant les entrades com les sortides es valoren a preu de cost.
c) S’anota el benefici de cada venda.
d) És indiferent, el resultat és el mateix.

0
10. El preu de l’adquisició:
a) Inclou l’IVA en el càlcul.
b) És el valor de les existències de les empreses comercials.
c) El calculen les empreses industrials.
d) És igual al preu de venda.

11 La funció comercial i l’anàlisi de mercat
11
Obertura d’unitat
1. Què vol dir que Inditex té 7 405 botigues en 94 mercats?
Els 94 mercats es refereixen a diferents llocs del món on Inditex té botigues.
Es pot aprofitar per parlar de qüestions que sortiran al llarg de la unitat com ara els
elements que són necessaris per definir un mercat, el paper dels consumidors, etc.
2. Coneixes algunes de les vuit marques que es mencionen en el text? Quines
diferències i quines similituds observes entre elles? Per què creus que
l’empresa ha creat aquestes marques diferents?
És molt probable que l’alumnat conegui la majoria de les marques del grup Inditex i
que hagi detectat que els productes que venen cadascuna d’aquestes marques va
dirigit a un tipus de públic diferent com seria el cas, per exemple, de Bershka i
Massimo Dutti que tenen línies totalment oposades. També seria interessant que
s’adonessin que fins i tot el disseny de les botigues (decoració, música, fragàncies...)
és diferent segons el tipus de consumidor al qual es dirigeix a fi que s’identifiqui amb
la marca.
3. En el text es fa l’afirmació següent: «Els nostres clients són al centre de tot
el que fem.» Per què és tan important el client per Inditex? Què creus que
fa Inditex per aconseguir que el client estigui al centre de tot el que fa?
El client és el que compra i per tant és la font d'ingressos de l'empresa. Per aquest
motiu l’objectiu de l’empresa és el de tenir content el client per tal que els sigui fidel
i no se’n vagi amb la competència.
Activitats
1> La frase següent va ser pronunciada per un important fabricant
d’automòbils: «El client pot triar el color sempre que sigui negre». A quina
etapa de l’evolució de l’activitat l’associes? Per què?
La frase la va pronunciar Henry Ford, en presentar el seu model d'automòbil «Ford
T», que era un cotxe utilitari fabricat en una cadena de muntatge. Està pronunciada
en l'època d'orientació de l'activitat comercial cap al producte. L'empresa té per
objectiu incrementar la producció de béns de característiques homogènies. La
demanda supera l'oferta, i si el preu és adequat, el producte es ven.
2> A quina etapa de l’activitat comercial associes els eslògans «T’ajudem a
tenir cura de la teva salut», de Pascual, o «El millor per als teus fills», de
Cola-Cao? Per què?
En els dos casos s'observa que s'intenta satisfer les necessitats del consumidor
relacionant el producte amb valors que aquests aprecien: la salut, la bona cura dels
fills. Són exemples de l'etapa de màrqueting.

11
3> A quina etapa de l’evolució del màrqueting inclouries les notícies següents
referides a dues empreses importants que operen a diferents sectors?
«Una multinacional del petroli modifica la seva decisió de destruir una
plataforma petroliera (que causaria greus danys mediambientals) davant
la baixada de les seves vendes de carburants motivada per una opinió
pública contrària a aquesta decisió.»
«Una gran empresa dedicada a la venda de mobles decideix retirar tots els
catàlegs de la seva última campanya dels quals havien desaparegut les
fotos de dones.»
Les dues notícies es corresponen amb l'etapa més actual de la activitat comercial,
mostren una orientació cap a la responsabilitat social.
4> Segons els tipus de mercats exposats, quins formen els individus i les
famílies consumidors actuals de l’empresa Movistar d’Espanya?
Es tracta d'una empresa que opera en un mercat de competència imperfecta,
concretament en situació d'oligopoli.
Pel tipus de clientela de Movistar es tracta d'un mercat de consum. És un mercat
lliure que opera a nivell nacional.
5> Quin valor tindrà la quota de mercat d’una empresa monopolista? Raona la
resposta.
El 100% ja que l'empresa monopolista no té competència.
6> Calcula la quota de mercat d’una empresa que ven, un any, per valor de
350 000 euros si sabem que l’import total de les vendes de les empreses
del sector, que comercialitzen el mateix producte, és de 2 750 200 euros.
La quota del mercat és de 12,72%.
El resultat prové del càlcul següent: 350 000/2 750 000 · 100 = 12,72
7> Segons un estudi realitzat pel laboratori farmacèutic Abbott, nou de cada
deu espanyols creuen que porten una vida saludable i per aconseguir-ho
les principals mesures que adopten són: prendre aliments saludables per
frenar els efectes de l’envelliment (83,3 %), fer exercici (52 %), utilitzar
cremes i locions antiedat (38,3 %), tints de cabells (35,1 %), ingesta de
vitamines i minerals (5,5 %) i suplements alimentaris (4,4 %).
Observa les imatges següents de productes que pots trobar en el mercat i,
a continuació, respon les preguntes:
A B

11
C D
a) Què tenen en comú tots aquests productes?

Tots estan relacionats amb la paraula natural o amb hàbits saludables.
La imatge A és de roba esportiva, i l'esport és un hàbit considerat saludable. A
l’anunci de la imatge B s’afirma que el calci que hi ha a la llet és el de la llet
mateixa i que no s'ha afegit calci procedent de cap procés químic, això reforça el
concepte de natural. Aquest mateix concepte també apareix a la imatge C on a
la tapa de la crema es pot llegir «crema natural». Finalment, a la imatge D es
destaca el text «natural 100%» i es mostra una foto d’unes llesques que recorden
a les llesques del pa de pagès.
b) Creus que les empreses que els fabriquen han sabut captar, en els seus
estudis de mercat, les preferències dels consumidors?
És evident que les empreses observen el mercat, els canvis en els hàbits de
consum, els estils de vida, les preferències i hi donen resposta amb els seus
productes.
8> Després de realitzar un estudi de mercat s’observa una tendència
decreixent en la variació del PIB, acompanyada d’un augment de l’atur i de
la inflació. Argumenta si creus que tenint en compte la situació plantejada
és un moment favorable per ampliar el negoci.
Els indicadors econòmics informen que l'economia està iniciant una desacceleració
que pot acabar en una crisi, davant això s'ha d'estar alerta i possiblement deixar
per a més endavant el pla de creixement.
9> Com varien les necessitats de la família en funció del seu cicle de vida?
Posa exemples de necessitats que té una família amb fills petits i compara-
les amb les que té una família amb fills independents.
Les necessitats familiars depenen del cicle de la família, és a dir, si la família està
acabada de formar, si té fills petits, si tenen fills joves o si els fills ja estan emancipats.
Les necessitats d'una família amb fills petits, a més de les bàsiques, estan
centrades en la cura dels fills: bolquers, roba, menjars, joguines, material escolar,
etc. En el cas d'una família amb fills independents poden aparèixer un altre tipus de
necessitats associades a l'oci, la cultura o els viatges, ja que, normalment, els
individus en aquesta etapa acostumen a tenir menys responsabilitats familiars.

11
10> Com influeixen a la política comercial de l’empresa el coneixement dels
hàbits de compra del consumidor?
L'empresa ha de planificar la política comercial incidint sobre qui pren la decisió de
compra, encara que aquest no coincideixi amb el consumidor final. A més, planificarà
la distribució del seu producte tenint en compte el lloc on compra el client. Ha d'ajustar
la seva producció al moment en el qual el consumidor necessita major quantitat de
producte, i dissenyarà el producte intentant satisfer la motivació de compra del client.
Per tot això, ha de conèixer els hàbits de compra del consumidor: qui, on, quan, per
què...
11> Busca el segment de mercat més adequat per a un vídeo de dibuixos
animats i per a un perfum femení de cost elevat.
Vídeo de dibuixos animats: nens i nenes entre tres i tretze anys.
Perfum femení: dones amb ingressos elevats.
12> Creus que el públic objectiu per a un cotxe petit, de poca cilindrada, és el
mateix que el d’un cotxe gran i potent? Has observat diferències entre els
anuncis d’un tipus i l’altre?
És evident que el públic objectiu és diferent, en el cas d'un cotxe petit el públic
objectiu serà gent jove amb poc poder adquisitiu o adults que busquen un utilitari
com a segon vehicle familiar per desplaçar-se per la ciutat. El cotxe gran i potent,
però, es dirigeix a individus amb un poder adquisitiu més elevat, adult.
Els anuncis de cotxes presenten moltes diferències entre ells ja que en funció del
públic al qual es dirigeixen empraran uns elements o altres (colors, música,
protagonistes de l’anunci, paisatges...) a fi d’aconseguir transmetre el missatge que
pretenen. Aquest pot ser un bon debat per realitzar entre l’alumnat.
13> Posa exemples de productes que ja hi ha al mercat per als quals observis
fonamentalment un criteri de segmentació socioeconòmic.
Resposta oberta. A títol orientatiu, alguns exemples podrien ser: rellotge Rolex,
Torró 1880 (segments de mercat d'alt nivell econòmic); productes Dia, Dafia-Logan
(segments de baix nivell econòmic).
14> Busca un exemple d’un producte per al qual consideris que el nivell
d’estudis pugui ser un criteri important de segmentació i raona la resposta.
Qualsevol llibre especialitzat, com ara, un llibre mèdic, jurídic o sobre arquitectura
perquè necessiten tenir coneixements específics de la matèria.
 Lectura
 La importància de conèixer el mercat (JOOST VAN NISPEN, Institut de Comerç
Electrònic i Màrqueting Directe)
 Què hauria passat si la parella del conte no s’hagués trobat amb l’home
que sabia on eren els ànecs?
Que no haurien trobat els ànecs i s'haurien hagut de quedar amb el pa el qual s’hauria
fet malbé.

11  Com es pot relacionar aquest fet amb la realitat de l’empresa?
Les empreses han de conèixer molt bé el mercat al qual es volen dirigir per vendre
els seus productes, és a dir, han de tenir el màxim d’informació dels consumidors
als quals volen arribar: on són, què volen, com ho volen, quan ho volen.
 Les preguntes que apareixen en el text són preguntes relacionades amb
l’entorn i el consumidor i el producte. Escriu un text d’unes deu línies en
què reflexionis sobre la competència en el món de l’empresa. Comença el
text exposant una situació hipotètica i finalitza’l amb una conclusió, tal
com fa Joost Van Nispen. Abans de començar cal que primer preparis un
guió amb les idees principals que voldràs desenvolupar.
Resposta oberta seguint les pautes de la pregunta.
Activitats finals
1. Una empresa que fabrica taules de menjador, de mida gran i extensible,
observa que han disminuït força les vendes. Fa un estudi de mercat i detecta
que un percentatge elevat de les famílies viu en pisos petits, volen destinar
més espai a la sala d’estar i les grans reunions familiars les fan fora de casa.
Quins efectes provocarà aquesta informació en els diferents departaments de
l’empresa?
El departament comercial ha fet l’estudi motivat per la baixada de vendes i ha
detectat un canvi en les necessitats de la demanda. Ha de fer arribar aquesta
informació al departament de producció, que haurà de dissenyar una taula més
petita, sense possibilitats d’ampliació, més econòmica, i finalment, s’haurà de
fabricar. El departament de finançament i inversió aconseguirà els recursos necessaris
pel nou projecte. El departament de recursos humans contractarà el personal que es
necessiti, o bé, formarà el personal que està a la plantilla.
2. Explica les característiques més importants d’un mercat en competència
perfecta. Raona si en aquest tipus de mercat pot haver diferència en el preu
del producte.
Les característiques més importants d’un mercat en competència perfecta són:
• Homogeneïtat de producte.
• Gran nombre d’oferents i demandants.
• Total informació de les condicions del mercat.
• Llibertat d’entrada i de sortida del mercat.
En un mercat de competència perfecta el preu queda determinat per l’oferta i la
demanda del producte en qüestió. Per tant, el preu és igual per a totes les empreses
que venen el mateix producte.
3. Els productors de taronges de la zona mediterrània acostumen a ser petits
propietaris de terrenys que conreen i venen la seva producció. Creus que
aquest mercat es podria considerar de competència perfecta?
Sí, els productes agropequaris que es produeixen en una zona ho són. En el cas dels
productors de taronges de la zona mediterrània, es dona les característiques del
mercat de competència perfecta: hi ha molts oferents i demandants; el producte és

11 homogeni, la taronja; hi ha llibertat d'entrada i sortida, ja que no hi ha cap llei que
prohibeixi produir taronges i qualsevol propietari pot deixar de conrear-les.
4. Pensa en el mercat dels detergents per a la roba. Quin tipus de competència
creus que hi ha entre les diferents marques? Per què?
Competència imperfecta, i més concretament, competència monopolística, ja que
trobem detergents de diferents marques, amb diferents formes de presentació
(detergents en pols, en líquid, en pastilles, etc.). Si ens fixem en el fet que realment
la majoria de marques les produeixen unes poques empreses multinacionals, podríem
parlar també d'oligopoli.
5. Diferencia els conceptes demanda d’empresa i demanda potencial. Qui forma
la demanda potencial del mercat dels telèfons mòbils d’una determinada
companyia?
 Demanda d’empresa: és la quantitat de vendes d’un producte que fa una empresa
concreta durant un període de temps determinat.
 Demanda potencial: és la quantitat màxima de vendes d’un determinat producte a
què es podria arribar en un període de temps (és un concepte teòric).
La demanda potencial del mercat de telèfons mòbils està formada per totes les
persones majors d'una determinada edat (12-13 anys) que poden utilitzar un telèfon
mòbil.
6. Calcula la quota de mercat d’una empresa X que ven una quantitat de 4 380
unitats de producte en el mateix període que les vendes totals en el mercat
d’aquest producte són de 15 730 unitats. Si la principal empresa competidora
de X presenta una quota de mercat del 35 %, en quina situació es troba X?
La quota de mercat d’aquesta empresa és:
4.380/15.730 · 100 = 27,84%
Això ens indica que de cada 100 unitats que s’han venut en aquest mercat, 27,84 les
ha venudes l’empresa. Comparat amb la seva principal competidora podem considerar
que es troben en una situació d’oligopoli on totes dues tenen força poder en el mercat
però l’empresa X té menys poder en el mercat que la seva competidora.
7. La quota de mercat d’una empresa és del 51 %. Per calcular aquest resultat
hem utilitzat dades de la facturació d’aquesta empresa enfront de la
facturació total del mercat. Interpreta el resultat i la situació de l’empresa al
mercat.
El 51% de quota ens indica que de cada 100 € que s’han facturat en el mercat
d’aquest producte, 51 € han estat ingressats per l’empresa. D’altra banda, aquest
valor ens indica que aquesta empresa té una situació dominant en el mercat i que,
per tant, és una empresa líder que domina totalment el mercat.
8. La investigació de mercats proporciona informació a les empreses que els
permeten prendre decisions sobre bases més segures. Quin tipus
d’informació interessa tenir a l’empresa?
A l’empresa l’interessa recaptar informació sobre tots els components del mercat:
l’entorn, el consumidor, la competència i el producte.

11 Component
Informació que recapta
mercat
 Situació econòmica.
Entorn  Normativa.
 Canvis tecnològics.
 Motivacions de consum.
Consumidor  Hàbits de compra.
 Opinió sobre el nostre producte i el de la competència.
 Localització i situació.
 Quota de mercat, tecnologia que aplica, publicitat utilitzada,
Competència
preu.
 Anàlisi de fortaleses i amenaces.
 Usos del producte.
Producte  Test sobre la seva acceptació.
 Tests comparatius amb els de la competència.
9. Explica les principals diferències entre les tècniques d’observació i

d’experimentació per a la recollida de dades primàries.
En l'observació una persona observa el que està passant en el mercat, anota el que hi
veu i treu conclusions. Per exemple, observar com es comporta el consumidor quan
entra en una botiga d’autoservei sense que aquest s'adoni.
Mentre que l'experimentació consisteix a observar els canvis que es produeix en el
mercat la modificació d’alguna variable. Per exemple, modificar la situació d’un
producte en la botiga i observar l’efecte que es produeix en les vendes.
10. Explica com afecta l’entorn econòmic en una empresa que vol llançar un
producte nou al mercat.
L’empresa ha de conèixer si s’entra en el mercat en una etapa de recessió o bé, si es
preveu un creixement econòmic, ja que les vendes es veuran afectades per aquests
factors.
11. Inventa un qüestionari amb cinc preguntes per obtenir informació sobre les
característiques del cotxe que més agrada als consumidors.
Resposta oberta.
12. En què consisteix la tècnica de sondeig en la recollida de dades primàries?
Consisteix a fer preguntes orals simples i objectives.
13. Mira la marca de detergent per a la roba, de pasta de macarrons i de dentífric
que utilitzes a casa teva i digues si la teva família és fidel a aquestes
marques. En el cas d’una resposta afirmativa, digues per què.
Normalment, el consumidor és fidel a una marca perquè li genera confiança. Si un
producte li va bé no hi ha raó per canviar.

11
14. Enumera alguns aspectes que et puguin interessar quan fas un estudi de
mercat sobre la competència.
 Localització dels competidors.
 Recerca de la informació necessària: quota de mercat, preu, proveïdors,
presentació del producte, publicitat, tecnologia aplicada, etc.
 Comparació de la situació de la competència respecte de la pròpia empresa.
15. Digues si són certes o falses les afirmacions següents:
a) L’observació és una tècnica de recollida de dades que consisteix a
provocar la conducta del consumidor per estudiar-ne les reaccions.
Falsa.
b) L’enquesta és una tècnica de recollida de dades primàries.
Certa.
c) L’entrevista personal és el mètode més eficaç per fer enquestes, però
implica un cost elevat.
Certa.
16. Explica per què un consumidor habitual de Nutela continua comprant
aquesta marca encara que hi hagi altres productes semblants al mercat.
El consumidor manté un comportament rutinari perquè, entre altres factors, té una
certa resistència al canvi per por de què una altra marca de cacau no li acabi
d’agradar. És el que s’anomena fidelitat a la marca.
17. Posa dos exemples en els quals es vegi clarament la diferència entre el
comprador i el consumidor.
Una persona que té un gos a casa actua com a comprador quan li compra menjar,
mentre que l’animal serà el consumidor.
18. L’empresa Publicacions PERTUTI, SL ha segmentat el mercat i el resultat ha
estat el següent:
 Segment 1: adults amb nivell cultural elevat.
 Segment 2: adolescents.
 Segment 3: nens que comencen a llegir.
Argumenta quin tipus de publicació consideres més adequat per satisfer les
necessitats de cada segment.
 Segment 1: Revistes temàtiques sobre diferents disciplines científiques, llibres de
divulgació científica o novel·la històrica; tapa dura i lletra mitjana.
 Segment 2: Llibres d’aventures o ciència-ficció; tapa tova i econòmics.
 Segment 3: Llibres amb molts dibuixos i poca lletra. Amb la lletra lligada o de pal,
tapes toves, poques pàgines i econòmics.

11
19. Fixa’t en aquests productes que comercialitza Pastas Gallo:
La pasta Clàssica de Gallo està

composta per més de trenta
varietats de pasta de sèmola.
Sèmola i aigua.
La pasta Integral es tracta de pasta

de la millor qualitat i sabor per a
aquells consumidors a qui els agrada
cuidar-se sense renunciar al plaer.
La pasta BIO Gallo és sostenible,

procedent de cultius ecològics i
respectuosa amb el medi ambient.
a) Identifica el segment de mercat al qual va dirigit cada grup de productes

anteriors i explica quines característiques en destaquen.
La gamma Clàssica de Gallo es dirigeix a la gran majoria d'usuaris de pasta:
famílies en general amb fills a casa.
La gamma Integral, a l'igual que la BIO, té un públic més reduït. En el cas de la
integral, els destinataris són adults que cuiden la seva línia.
La gamma BIO està pensada per un segment de població que valora molt els
productes naturals i que li preocupa tot el tema de la naturalesa i el medi ambient.
b) Quin creus que és el segment majoritari?
Evidentment el segment majoritari és el que consumeix la gamma clàssica.
20. Indica l’estratègia o les estratègies de segmentació que consideris més
adequades en cada cas que es planteja:
a) Producte amb poques possibilitats de diferenciació (per exemple:
patates).
Indiferenciada.
b) Empresa amb pocs recursos financers.
Indiferenciada o concentrada.

11 c) Una demanda molt homogènia.
Indiferenciada.
d) La competència aplica una estratègia indiferenciada.
Diferenciada.
e) Empresa gran que fabrica cotxes.
Diferenciada.
Una agència de viatges del barri es posa en contacte amb vosaltres per
demanar-vos que col·laboreu amb ells en l’elaboració d’un estudi de mercat.
Benvolgut alumnat d’Economia de l’empresa,
Som una agència de viatges que vol introduir-se en el món escolar

organitzant viatges de fi d’estudis per a alumnes de 4t d’ESO. Volem oferir els
nostres serveis a les escoles del barri.
Ens consta que esteu estudiant el tema dels estudis de mercat i us proposem
fer aquesta pràctica que ens serà de gran ajuda. Necessitem que elaboreu un
informe en format presentació que reculli:
 Escoles del barri que facin secundària i la ubicació en el plànol.
 Número d’alumnes de 4t d’ESO que té cadascuna.
 Si fan viatge de final de l’etapa de l’ESO.
 En el cas que sí que en facin: En quina època? On van? Quants dies hi
van? Qui organitza la sortida?
 En el cas que no en facin: Quins són els motius per no fer-lo?
Necessitem, a més a més, tenir informació sobre el que esperen d’un viatge
de final d’etapa (tant el professorat com l’alumnat):
 Quines destinacions prefereixen?
 Quines activitats/visites els agradaria més de fer?
 Amb quin pressupost compten? Quin preu estarien disposats a pagar com
a màxim?
 Qualsevol altra qüestió que considereu d’importància per al nostre
objectiu.
Necessitem que l’informe estigui enllestit en el termini d’una setmana.
Us agraïm la col·laboració.
Cordialment,
AGÈNCIA DE VIATGES

11 Ara et proposem que porteu a terme l’estudi de mercat que us ha sol·licitat
l’agència de viatges.
Cada grup ha de presentar un informe sobre l’estudi de mercat que han realitzat en el
qual han de detallar el procés que han seguit en la cerca de les escoles del barri i de
quina manera han obtingut el nombre de la població total. A l'informe han de constar
les dades següents:
 Quants alumnes formen la demanda potencial (totalitat d'alumnes de 4t d’ESO del
barri).
 Quin % de l'alumnat total farà el viatge.
 Quin % de l’alumnat el fa en cada època de l'any.
 Destinacions habituals dels viatges que s’han fet i qui ho organitza.
Pel que fa a les preferències dels alumnes cal que l'informe mostri com s'han seleccionat
els components de la mostra (selecció d'alumnes de cada escola...), preguntes de
l'enquesta, el mètode aplicat per recollir les dades i els resultats de l'estudi en funció de
les preguntes plantejades (preferències de destinació, preferències d'activitats a
desenvolupar, pressupost màxim...).

1. L’objectiu més important del departament comercial és:
a) Aconseguir el producte amb la qualitat prevista.
b) Atendre el client o possible client i el seu entorn i conèixer i satisfer-ne les
necessitats.
c) Aconseguir diners per fer una determinada campanya publicitària.
d) Aplicar noves tecnologies en el procés productiu.
2. Quina de les opcions següents no és una funció del departament comercial?
a) Organitzar la venda directa i la relació amb els canals de distribució.
b) Realitzar i/o examinar anàlisis de mercat.
c) Reduir costos de producció per increment de la productivitat de la mà d’obra.
d) Definir la política de màrqueting de l’empresa.
3. El mercat de les sabates el formen:
a) Únicament els venedors de sabates.
b) Únicament els compradors de sabates.
c) Els compradors i venedors de roba en general.
d) Els compradors i venedors de sabates que actuen en un lloc determinat.
4. Els productes agropecuaris es poden emmarcar dins d’un mercat:
a) Oligopolístic.
b) Monopolístic.
c) De competència perfecta.

11 d) De competència monopolística.
5. Una empresa dedicada a la fabricació i venda de càmeres de vídeo ha venut
en un any 92 416 càmeres. Si les vendes totals en el sector han estat de 243
200 unitats, quina ha estat la quota de mercat d’aquesta empresa?
a) Un 75 %.
b) Un 38 %.
c) Un 50 %.
d) Un 42 %.
6. El mercat potencial d’una empresa està format per:
a) Els clients actuals de l’empresa.
b) Tots els clients possibles que pot tenir l’empresa, sumant els que ja ho són i els
que poden arribar a ser-ho.
c) Els clients de la competència.
d) Els individus que mai comprarien el producte.
7. El primer que ha de fer una empresa quan es planteja un estudi de mercat és:
a) Definir l’objectiu de la investigació.
b) Recollir dades secundàries.
c) Preparar una enquesta.
d) Consultar informació a Internet.
8. La tècnica de recollida d’informació que consisteix a fer preguntes orals
simples i objectives sobre un tema s’anomena:
a) Sondeig.
b) Enquesta.
c) Observació.
d) Experimentació.
9. El fet de comprar habitualment el mateix producte s’anomena:
a) Comoditat.
b) Convenciment.
c) Moda.
d) Fidelitat a la marca.
10. Respecte de la segmentació de mercats no és cert que:
a) Es pugui segmentar per sexe.
b) La segmentació de mercats consisteix a dividir el mercat en grups més o menys
homogenis de consumidors.
c) Únicament l’apliquen les empreses grans.
d) Permet a l’empresa adaptar-se millor a les característiques del client.

12 El màrqueting i els seus elements
Obertura d’unitat
1. Quin és l’objectiu de l’empresa Rougié amb el llançament al mercat d’aquest
nou producte?
L'empresa pot tenir diversos objectius: sortir a les notícies i que se senti parlar d'ella i
de la seva marca; donar una imatge d'empresa original i innovadora; incrementar les
vendes dels seus productes incorporant-hi nous consumidors atrets per la curiositat
d'aquest nou producte o que el comprin per fer un regal original...
2. Què és el que diferencia aquest nou foie gras de la resta de foie gras que hi
ha al mercat?
Es tracta d'una barreja entre un dels productes més representatius de la gastronomia
francesa com és el Foie Gras i el Piment d'Espelette característic del País Basc.
3. Per quin motiu consideres que es dona tant d’èmfasi a la forma de la llauna?
Quin paper creus que hi juga?
L'envàs que es descriu és atractiu, còmode i es pot obrir amb facilitat reforçant la idea
de què està llest per ser consumit en qualsevol moment. Les característiques de
l'envàs ajuden a què el producte es vengui més, ja que actua com a reclam.
Darrera d’aquest disseny hi ha tot un equip de persones innovadores i creatives que
empren les tècniques de màrqueting per fer més atractius els productes que produeix
l’empresa, amb l’objectiu d’incrementar les vendes.
4. Consideres que ja està tot inventat en el món de l’alimentació? I en el de la
roba, la perruqueria, els electrodomèstics...?
Tot no està inventat, sempre es poden trobar variants de qualsevol producte que ja
existeixi o bé, fer combinacions entre diferents productes. La tecnologia i la investigació I
+ D, a més, va avançant i és difícil de saber el que es pot arribar a fabricar en un futur.
5. Quines característiques han de tenir les persones que innoven?
Les persones que aposten per noves maneres de fer han de ser creatives, arriscades,
optimistes, amb empatia...
Activitats
1> En quin sentit es pot afirmar que la finalitat del màrqueting és aconseguir
un benefici per al consumidor i per a l’empresa?
El màrqueting té com a objectiu principal el consumidor i seva intenció és satisfer les
necessitats del mateix. Aquest és l'objectiu principal de l'empresa, ja que amb
l'increment de les vendes que es produeix, aquesta aconsegueix majors beneficis.
2> La barreja dels elements de màrqueting s’anomena tradicionalment «les
quatre pes (4P)». Investiga per què.
Les 4P es com s’anomena tradicionalment ala barreja d'elements de màrqueting
(producte, preu, promoció i distribució). El seu nom es deu a les inicials en anglès
d’aquests quatre elements: Product, Price, Promotion i Place.
© Mcgraw-HillEducation 174-1
3> A partir del televisor com a producte, fes el que s’indica a continuació:
a) Indica de quin tipus de producte es tracta.
És un producte de consum durador.
b) Quins són els principals criteris de diferenciació de producte que utilitzen
els fabricants de televisors?
Els principals criteris de diferenciació són: analògica, digital, 3D; per la forma i la
mida...
4> A partir d’una notícia analitzarem el cicle de vida d’un producte en un
mercat concret:
a) Llegeix la frase següent extreta d’una noticia de premsa: «A la Xina els
smartphones es venen simplement perquè la gent els vol renovar, però ja
s’ha arribat pràcticament a tot el públic objectiu». Argumenta en quina
fase del cicle de la vida d’un producte es troben els telèfons intel·ligents
a la Xina.
Si es considera que tot el públic objectiu ja té un smartphone vol dir que es troba
en la fase de maduresa.
b) Llegeix la continuació de la notícia anterior: «Per poder estar el màxim
temps en aquesta etapa i seguir aconseguint beneficis, s’han d’intentar
reduir els costos unitaris al màxim i invertir els diners que s’aconsegueix
d’aquests productes en desenvolupament i investigació per a altres
productes innovadors i que els substitueixin. En aquest mercat el millor
és intentar oferir nous smartphones amb característiques úniques i
intentar centrar-se en crear objectes complementaris, com els
smartwatches, per seguir augmentant la quota d’usuaris».
Argumenta en quina fase de cicle de vida es troben els smartwatches i
quina relació tenen amb els smartphones. Creus que pot ser una bona
estratègia per a l’empresa productora de telèfons intel·ligents?
Els smartwatcheses troben en l'etapa de creixement. Es tracta d'un rellotge que
es pot sincronitzar amb l'smartphone.
Sí, és una bona estratègia per generar beneficis ja que, si incrementen les vendes
de smartwatches, també incrementaran les vendes de smartphones; això els
obliga a què els telèfons intel·ligents estiguin actualitzats amb la tecnologia més
innovadora per poder ser compatibles amb els rellotges.
5> L’empresa Phillips Espanya fabrica una gamma de productes que es
classifiquen en les línies següents: imatge i so, cura personal, cura de la
mare i el nadó, productes per a la llar, il·luminació, salut i automoció. Entra
a la seva pàginaweb, analitza els seus productes i argumenta sobre la seva
consistència o coherència de gamma.
La majoria dels productes de l’empresa Phillips són electrodomèstics i, per tant,
estan relacionats entre sí. Hi ha electrodomèstics de mida gran, com els televisors, i
d’altres més petits, com afaitadores, planxes, etc. Les línies d'il·luminació i la de cura
per a la mare i el nadó sembla tenir menys coherència de gamma, però aquests
productes es poden trobar en les grans superfícies comercials.
La consistència pel que fa a la distribució dels productes és força elevada.
6> Una empresa ha decidit eliminar tres articles d’una de les seves línies, ja
que tenien una quota de mercat molt reduïda per la presència de productes
similars. Indica quins avantatges i quins inconvenients pot suposar aquesta
mesura per a l’empresa.
L'avantatge podria ser que l'empresa es pot centrar més en els altres productes,
disminuir costos de producció i distribució i intentar que els clients dels productes
retirats no abandonin la marca.
Pel que fa als inconvenients pot perdre els clients d'aquests articles i deixar un forat
perquè els competidors es puguin introduir en aquest sector.
7> L’article 7.1 de la Llei 17/2001, de 7 de desembre de marques, que parla de
«Noms comercials anteriors», diu el següent:
1. No es poden registrar com a marques els signes:
a) Que siguin idèntics a un nom comercial anterior que designi activitats
idèntiques als productes o serveis per als quals se sol·licita la marca.
b) Que per ser idèntics o semblants a un nom comercial anterior i per ser
idèntiques o similars les activitats que designa als productes o serveis
per als quals se sol·licita la marca, hi hagi un risc de confusió en el
públic; el risc de confusió inclou el risc d’associació amb el nom
comercial anterior.
a) Escriu els motius pels quals és important que hi hagi una llei que no
permeti utilitzar noms anteriors.
La marca té un valor important ja que els consumidors compren els productes
atrets per la marca. A l’associar els productes amb la marca els consideren de
major qualitat enfront a productes d’altres marques. Per la qual cosa, si no es
protegeix la marca, altres empreses poden aprofitar-se del seu renom i de la
inversió que s’ha fet per promocionar la marca.
b) Segons aquest article, es podria utilitzar el nom Sonya per a productes
electrodomèstics? I per a productes de cosmètica?
Sonya podria associar-se fàcilment amb la marca Sony per tot allò que fa
referència als electrodomèstics, equips de so, mòbils, etc., i, per tant, segons el
que s’exposa a l'apartat b) de l'article anterior, no es podria utilitzar.
En el cas de tractar-se de productes de cosmètica es podria fer servir
perfectament perquè no es podria fer cap associació amb cap altra marca similar.
8> La benzina es pot considerar un bé de demanda força inelàstica. Com
expliques el fet que les benzineres reaccionin ràpidament, apujant preus,
quan augmenta el preu del petroli però no ho fan tan ràpidament quan
disminueix?
Atenent al fet que es tracta d'una demanda inelàstica es pot justificar aquest fet
perquè quan l'empresa puja el preu en un determinat percentatge la demanda
disminueix en menor proporció i, per tant, l'ingrés total augmenta. Quan es rebaixen
els preus la quantitat no augmenta molt significativament i l'ingrés total disminueix.
9> Una empresa té uns costos totals unitaris de 130 € per a un determinat
producte. Calcula’n el preu de venda si vol obtenir el 25 % de benefici.
Pr eu  130  0,25·130  162,5€ El preu de venda serà de 162,5 €.
10> Raona la importància d’observar els preus de la competència abans de fixar

el preu definitiu d’un producte.
És important observar els preus de la competència per evitar una guerra de preus
que només beneficiaria a l'empresa més gran.
11> En molts estudis de mercat, quan es presenta un producte nou es pregunta
al possible consumidor sobre quina quantitat de diners estaria disposat a
pagar-ne. Amb quina de les tècniques de fixació de preu relacionaries
aquesta pregunta?
Està relacionat amb l'estratègia de preus psicològics i, concretament, a l’estratègia
preu segons valor percebut. És el valor que assigna el consumidor a un producte
amb relació a la satisfacció que li proporciona el determinat bé o servei.
12> Explica les diferències entre la publicitat i la publicity.
Les dues són instruments de promoció del màrqueting. La principal diferència està en
què la publicitat s'ha de pagar mentre que la publicity és gratuïta ja que apareix en
algun mitjà de comunicació. En aquest cas, al tractar-se d’una notícia el consumidor
no ho percep com si se l’estigués intentant vendre alguna cosa com és el cas dela
publicitat.
13> Quines diferències hi ha entre la publicitat i la promoció?
 La publicitat té uns efectes a mitjà i llarg termini, mentre que la promoció és una
eina bàsicament tàctica que impulsa les vendes a curt termini.
 La publicitat ha de ser contínua en el temps, en la forma i en la seva naturalesa.
En el cas de la promoció, passa tot el contrari, perquè si aquesta es manté de
manera perllongada perd el seu caràcter d'incentiu, i per al consumidor es
convertirà en una altra característica del producte.
 La publicitat es dirigeix a consumidors potencials en les seves cases, llocs de
treball o als carrers, per informar-los i motivar-los al consum. En canvi, la
promoció arriba al consumidor en el lloc on aquest realitza la seva compra.
14> Els concessionaris de Rolls-Royce són molt escassos i es troben a molta
distància entre ells, fins i tot les grans ciutats tenen només un o dos
concessionaris. Quin tipus d’estratègia de distribució utilitza aquesta empresa?
Quins avantatges i quins inconvenients té?
Estratègia Avantatge Inconvenient

 Estratègia: distribució  Disminució de la  Arribarà a un segment de
exclusiva. competència. mercat reduït.
 La venda del producte en  Major control del fabricant
una zona determinada es sobre el producte.
fa mitjançant un únic  Venda especialitzada.
intermediari i, per tant, el
 Forta cooperació entre
productor controla
fabricant i venedor.
totalment la venda del
producte.
15> L’aigua mineral és un producte de consum habitual que es troba a tots els
supermercats, en botigues de queviures de barri i en màquines expenedores
d’escoles, centres de salut... Quin tipus d’estratègia de distribució presenta?
Quins avantatges i inconvenients té?
Estratègia Avantatge Inconvenient
 Estratègia: distribució  Facilitat d'adquisició.  L'empresa perd el control

intensiva. del mercat.
 Dificulta l’entrada de
 La distribució del producte competidors, ja que no  Majors costos de
no ho controla el deixa forats. distribució.
fabricant, per la qual cosa
el producte es pot trobar
a la venda en llocs molt
diferents.
16> A la web d’Enrique Tomás es dona informació sobre els diferents tipus de
franquícia que ofereix aquesta empresa:
És l'establiment habitual. Busquem que el local on estigui la franquícia

Opció 1
Enrique Tomás estigui ben ubicat, que sigui una zona concorreguda i per
Botiga on passi molta gent. El dividim en les dues zones tradicionals i ho decorem
amb els colors corporatius perquè sigui identificable i s'aprofiti de la força
de la marca.
Aquest tipus de franquícia tracta d'un espai molt més reduït, que se situa
Opció 2
en les millors zones dels centres comercials i que és molt fàcil de
Quiosc gestionar. L'espai de barra és reduït i molt ben estudiat, de tal manera que
amb els menys metres possibles som capaços d'atendre les taules que
envolten el quiosc amb prestesa i amabilitat.
Aquest és el format més petit amb el qual treballem. Es tracta d'un espai
Opció 3 molt reduït en el qual tenen una presència destacada dues de les ensenyes
Córner d'Enrique Tomás: el tall a mà i els entrepans acabats de fer. Requereix
poca inversió i ben gestionat pot suposar una rendibilitat molt elevada.
a) Qui estableix les condicions que ha de complir el local?

El franquiciador, en aquest cas, Enrique Tomás.
b) Qui s’encarrega de la decoració de l’establiment?
El franquiciador.
c) Qui s’encarrega d’atendre als clients?
El franquiciat.
 Lectura
 Pascual llança la seva Llet Sense Lactosa en format ‘mini’ (Financialfood, 26
d’octubre de 2017)
 De quina innovació parla el text? Per què és una innovació?
La innovació és la llet Pascual sense lactosa en format mini. És una innovació
perquè aquest format per a aquest tipus de llet no existia.
 Quin és el producte i quin és el producte diferenciat de què parla la notícia?
El producte és la llet sense lactosa i el producte diferenciat és la llet semidesnatada
sense lactosa en format mini.
 Quins són els principals objectius de Pascual amb el llançament del nou
producte?
L'objectiu principal és augmentar les vendes de llet i, per tant, els ingressos de la
companyia. L'objectiu concret que es planteja amb el nou producte és incrementar
les vendes de llet sense lactosa en un públic que passa moltes hores fora de casa i
que li pot ser còmode aquest envàs per prendre llet al matí o a la tarda.
 Caprabo factura 138 milions d’euros en productes de cooperatives agràries

(Financialfood, 3 de novembre de 2017)
 Quin tipus de canal de distribució utilitzen les cooperatives agràries
catalanes, segons la notícia?
Utilitzen un canal de distribució curt amb un únic intermediari.
 Tenint en compte el tipus de producte, quins canals de distribució poden
utilitzar?
Els productes agrícoles caduquen ràpidament, per tant, es pot utilitzar un canal de
distribució propi o directe o un canal curt. No és aconsellable un canal llarg ja que
la suma d'intermediaris implica més temps d'emmagatzematge i això afecta
negativament als productes agrícoles.
Activitats finals
1. Fixa’t en aquest anunci de l’entitat financera IberCaja amb l’objectiu de
captar nous clients:
a) Tenint en compte el concepte de màrqueting, es pot considerar que

IberCaja està aplicant polítiques de màrqueting en aquest anunci?
El màrqueting és qualsevol tècnica que utilitza una empresa que intenta
incrementar les vendes o serveis que realitza i, en aquest cas, IberCaja pretén
aconseguir més clients amb un seguit de mesures a les quals s’apliquen les
tècniques del màrqueting:
 Abonar el 5% de l'import dels rebuts de la llar.
 Descompte del 2% en la benzina de les estacions del grup Repsol.
 0 comissions i cost 0 de les targetes durant els primers 18 mesos.
b) Indica quins elements del màrqueting estan presents en aquest anunci.
Totes les mesures emprades en aquest anunci es podrien relacionar amb
tècniques de promoció i preu del mix de màrqueting.
2. Assenyala quina política de màrqueting de les 4P s’aplica quan es modifica
l’envàs d’un producte i explica-la.
S’aplica la política de producte ja que l'envàs forma part de de la presentació que el
client veu del producte.
3. Fixa’t en la imatge següent i digues què et suggereix respecte als conceptes
de producte i producte diferenciat.
La imatge mostra el producte «patates fregides». I com a producte diferenciat es

mostren diferents varietats de patates fregides segons les marques, els sabors afegits,
el contingut de sal... són variants o diversificacions del producte.
4. Descriu les fases del cicle de vida d’un producte i dibuixa’n la funció de
vendes.
Les fases que formen el cicle de vida d'un producte són:
 Introducció. Consisteix en la sortida al mercat d'un producte nou, que pot tractar-se
d'una innovació, o de la variant d’un producte ja existent en el mercat. Com que en
aquesta etapa la majoria del públic desconeix el producte, les vendes són baixes i el
seu creixement lent, així doncs hi ha pocs beneficis i fins i tot, en algunes ocasions,
pèrdues.
 Creixement. El producte comença a ser conegut i les vendes i els beneficis
experimenten un fort creixement.
 Maduresa. La velocitat de creixement de les vendes i els beneficis comencen a

estabilitzar-se. S'intenta segmentar més el mercat per aconseguir clients nous amb
arguments cada vegada més sofisticats.
 Declivi o saturació. En aquesta etapa les vendes i els beneficis cauen de forma
considerable. L'empresa ha de rellançar el producte o dedicar-se a la investigació
per aconseguir un nou producte.
5. Quines accions consideres que ha de fer una empresa que té un producte a
punt d’arribar a la fase final del cicle de vida (declinació)?
Ha d'intentar no perjudicar els clients que compren aquest producte, ni a la imatge de
l’empresa, ni tampoc ha de deixar forats per a la competència.
L'empresa ha d’invertir en recerca per a crear altres nous.
6. Ja fa temps que es parla sobre l’escassetat de combustibles fòssils (carbó,
petroli...) i sobre l’efecte d’hivernacle provocat per l’increment de CO2 a
l’atmosfera. Els governs es plantegen incrementar els impostos per
contaminació atmosfèrica.
a) Quins efectes creus que produiran, aquests fets, sobre la venda
d’automòbils tradicionals?
Cal esperar una baixada en la venda d'automòbils tradicionals.
b) Quins efectes cal esperar que es produeixin sobre les vendes del cotxe
elèctric i el cotxe híbrid?
Cal esperar un increment en les seves vendes.
c) Creus que en un termini relativament curt de temps (10-15 anys) arribarem
a veure la fase de declinació de l’automòbil amb motor dièsel i gasolina?
Tots els productes tenen un cicle de vida i en algun moment arriben a la fase del
declivi, ja sigui perquè desapareixen, o bé, perquè canvien algunes de les seves
característiques. El temps per arribar a aquesta fase és incert però pot ser del tot
possible.
7. Indica en quina fase del cicle de vida es troben els productes següents:
a) Pc.
Maduresa.
b) e-book.
Maduresa.
c) Cotxe híbrid.
Creixement.
d) Rentadora.
Maduresa.
e) CD per emmagatzemar dades.
Declinació.
f) Càmera de fotos digital.
Maduresa-declinació.
8. Indica què s’entén per marca d’un producte i assenyala els efectes que pot
produir la utilització de marques pròpies de l’empresa en la comercialització
dels seus productes.
La marca d’un producte és un nom, un terme, un símbol, un disseny o una combinació
de tots aquests elements, que té com a objectiu identificar els béns i serveis que
produeix una determinada empresa.
Quan una empresa utilitza una marca per distribuir els seus propis productes, la seva
pretensió és competir amb els productes de la competència oferint preus més baixos a
l’utilitzar el paraigües de la marca del distribuïdor.
9. Sony és una empresa que fabrica diferents aparells electrònics: televisors,
càmeres, equips de so, mòbils... Quina estratègia de marca utilitza?
Sony utilitza l'estratègia de marca única, ja que tots els aparells electrònics que fabrica
(TV, equips de música, mòbils...) porten el nom de la marca i l'empresa acostuma a fer
publicitat de la marca.
10. Una empresa ven dos productes amb els costos que es detallen a continuació:
a) Calcula’n el cost total unitari.

Producte A: 300 €/u.
Cost A = 200 + (1.000.000/10.000) = 300 €/u.
Producte B: 480 €/u.

Cost B = 400 + (4.000.000/50.000) = 480 €/u.
b) Calcula el preu de venda de A i B si l’empresa vol guanyar el 30 % amb el
producte A i el 25 % amb el producte B.
Preu A = 390 €.
Preu B = 624 €.
11. Si l’objectiu d’una empresa és la supervivència en el mercat, per exemple, fins
a esperar que se superi la crisi econòmica. Quina política de preus ha de
seguir?
En aquest cas, per tal de no tenir pèrdues, pot disminuir els preus fins que compensin
exactament els costos del producte. Posar preus per sota dels costos no està permès,
ja que es considera una pràctica de competència deslleial.
12. Explica quines opcions té per fixar el preu dels seus productes una empresa
petita que actua en règim de competència en un sector al qual hi ha una
empresa líder.
Seguir les pautes de l'empresa líder i posar preus similars als d'aquesta o posar preus
de forma independent tenint en compte, per exemple, els costos unitaris. En aquest
darrer cas, es pot arribar a una guerra de preus que no li convé pas.
13. Explica la diferència entre la venda personal i les altres polítiques promocionals.
La venda personal, a diferència de les altres polítiques promocionals, suposa una
relació directa entre venedor i client.
14. Defineix la funció que té el minorista en un canal de distribució curt i la del
majorista en un canal de distribució llarg.
Els minoristes venen al consumidor final. Els majoristes són els que compren el
producte al fabricant o a un altre majorista i el venen a altres intermediaris.
15. Indica quines són les diferències principals entre l’estratègia de distribució
exclusiva i la selectiva.
La distribució exclusiva suposa que la venda del producte en una determinada zona, es
realitza mitjançant un únic intermediari que es compromet a no vendre cap producte
de la competència i a fer un nombre mínim de vendes.
La distribució selectiva consisteix en què l'empresa selecciona un nombre limitat de
distribuïdors, i aquests poden vendre al seu torn altres productes.
16. Explica per què la distribució és una política de màrqueting.
La distribució és una política de màrqueting perquè permet que el comprador trobi el
producte que necessita en el lloc i moment adequat i això afavoreix les vendes.
17. Descriu els canals de distribució que normalment utilitzen les companyies
aèries i escriu els avantatges i inconvenients de cadascun.
Els canals de distribució per adquirir un bitllet d’avió de qualsevol companyia aèria
són: Internet, les agències de viatges o al mateix aeroport.
La comoditat de fer-ho a  No hi ha cap tipus
qualsevol hora i des de qualsevol d’assessorament.
Internet lloc que tingui un dispositiu amb  Risc d’una possible errada en
connexió a Internet. el moment de fer la compra.
 Assessorament d’un  Inversió de temps.
professional.  Desplaçament.
Agència de viatges
 Seguretat de què la compra es  Esperar a ser atès.
realitza sense riscs.
 Assessorament d’un  Inversió de temps.
professional.  Desplaçament.
Aeroport
 Seguretat de què la compra es  Esperar a ser atès.
realitza sense riscs.
18. Justifica quina estratègia de distribució fan servir cada un d’aquests productes:
a) Una cervesa.
Distribució intensiva ja que convé que el producte es pugui trobar en molts llocs.
b) Un cotxe nou sortit de fàbrica.
Distribució exclusiva ja que només es pot trobar en els concessionaris de la marca.
c) Un perfum car.
Distribució selectiva ja que el fabricant decideix alguns establiments en els quals es
vendrà.
19. Si volguessis muntar un negoci dedicat, per exemple, a la comercialització de
roba per a nens, argumenta quatre avantatges que podrien fer que et
decantessis per la franquícia.
 Treballar amb una marca de prestigi que garanteix la clientela des de l'inici de
l'activitat, per tant redueix el risc de qualsevol inici de negoci.
 Avantatges de preu de compra, ja que es pot beneficiar de les economies d'escala
del franquiciador.
 Aprofitar les campanyes i estratègies de màrqueting de la marca efectuades a nivell
general.
 Rebre formació a l'inici i de forma permanent en relació amb les estratègies i
tècniques d'explotació.
20. Observa les imatges i argumenta quin o quins elements de màrqueting utilitza
cada empresa.
A B C
A. Galeta Príncipe aplica la política de producte, ja que modifica una mica la galeta i
ho presenta com una nova fórmula amb més xocolata.
B. McDonald's combina les tècniques de producte: promoció i preu. Mostra un preu
psicològic de 3,90 € per una combinació determinada dels seus productes i el
promociona com a menú econòmic.
C. Nescafé fa una promoció de vendes que consisteix a regalar una tassa amb la
compra del producte.
La vostra classe s’ha inscrit a un concurs sobre màrqueting i publicitat. El
premi és una impressora 3D per a l’escola i un cap de setmana en un parc
d’atraccions europeu per al grup guanyador.
Ara et proposem que elaboreu un anunci en un dels dos formats següents:
 Cartell publicitari en mida DIN A3.
 Vídeo de trenta segons de durada.
Amb aquesta activitat competencial el que es pretén és que l’alumnat identifiqui les
tasques pròpies del màrqueting i les apliqui en una de les dues opcions que es
proposa (cartell publicitari o vídeo promocional). Per això cal que defineixin bé el
producte i identifiquin el públic destinatari de la seva acció.

1. L’inici del màrqueting està relacionat amb:
a) L’aparició de la televisió.
b) L’increment de la producció i l’aparició de la competència.
c) La millora de les tècniques de publicitat.
d) Els inicis de l’activitat comercial.
2. El màrqueting mix o màrqueting total està format per:
a) Bàsicament per la publicitat i altres polítiques de promoció.
b) Producte i preu són els elements més importants.
c) Per la combinació de producte, preu, promoció i distribució.
d) Cap de les opcions anteriors és correcta.
3. Quan una empresa aplica el màrqueting el seu objectiu és:
a) Fabricar un producte de gran qualitat.
b) Aconseguir grans quantitats de producció.
c) La protecció del medi ambient.
d) Satisfer les necessitats i els desitjos del consumidor.
4. Les diferents marques i models de cotxe formen un:
a) Producte diferenciat.
b) Producte variat.
c) Producte diferent.
d) Producte de consum fungible.
5. Un ordinador és:
a) Únicament un producte de consum durador.
b) Únicament un producte industrial.
c) En funció de la finalitat i l’ús pot ser un producte de consum o un producte industrial.
d) Un servei.
6. En del cicle de vida d’un producte:
a) Hi ha productes que no es deixen de produir mai.
b) La majoria dels productes que hi ha en el mercat passen per les etapes de
llançament, creixement, maduresa i declinació.
c) Tots tenen la mateixa durada.
d) Els beneficis de l’empresa són més grans en l’etapa d’introducció.
7. Si una empresa rebaixa el preu del seu producte:
a) N’augmentaran les vendes si és un bé normal de demanda elàstica.
b) És possible que altres empreses de la competència també rebaixin preus.
c) En el cas de mantenir els mateixos costos unitaris, el benefici per unitat serà
menor.
d) Totes les opcions anteriors són correctes.
8. La tècnica que utilitzen algunes empreses oferint tres productes al preu de
dos...
a) Permet incrementar les vendes de l’empresa mentre dura la promoció.
b) És una tècnica de publicitat per atreure clients.
c) És una forma de promoció de les vendes.
9. Un canal de distribució està format per:
a) Diferents agències de transport que un fabricant utilitza per poder arribar al
consumidor.
b) Un conjunt d’intermediaris que permeten que el producte arribi des de l’empresa
fins al consumidor final.
c) Unes empreses que estimulen la venda del producte.
d) Un productor, un detallista i el consumidor, en tots els casos.
10. Indica quina d’aquestes afirmacions no es compleix en una relació de
franquícia:
a) El franquiciador aprofita les economies d’escala pel que fa als costos de producció.
b) El franquiciat està obligat a respectar les indicacions del franquiciador.
c) El franquiciat decideix la forma de exposició i preu de venda dels productes.
d) El franquiciador cedeix el know-how del seu negoci al franquiciat.
Posicionament, màrqueting a les xarxes
13 socials i pla de màrqueting
Obertura d’unitat
1. Creus que hi ha alguna relació entre l’«esperit rebel» que menciona el text i
la pràctica de l’skate?
L'skate és un esport que practiquen els joves, i, normalment l'adolescència, és una
etapa en que no agraden les normes; així doncs, es podria associar amb un esperit
rebel.
2. Què consideres que és més característic entre els joves: l’esperit rebel o la
pràctica de l’skate?
L'skate és una pràctica que s'ha posat molt de moda en els darrers anys i l'esperit
rebel no ha desaparegut mai. Es podria afirmar que són dues característiques pròpies
del jovent.
3. Quina imatge transmet Vans amb els seus productes? Digues tres paraules
que la defineixin.
Resposta oberta. A títol orientatiu: moderna, actual, urbana.
4. De quina manera creus que ha beneficiat a la marca Vans haver-se dedicat a
la producció de calçat per practicar l’stakeboarding?
El fet d’haver-se especialitzat en un tipus de calçat molt concret ha fet que la marca
s’hagi pogut posicionar com a referent en la pràctica d’aquest esport.
5. Quins avantatges té en el mercat el calçat esportiu que Vans fabrica per altres
esports urbans? I la línia de roba urbana que ha tret?
El prestigi i l’associació de la imatge de la marca amb l’esperit rebel propi de la
joventut, li ha valgut la confiança entre els joves que s’identifiquen amb aquests trets
definidors. Això li ha permès a l’empresa expandir la seva àrea de negoci envers a
altres tipus de calçat i, fins i tot, treure una línia de roba urbana.
Activitats
1> Argumenta la importància del posicionament d’un producte en el mercat.
El posicionament és la idea, qualitat, emoció, il·lusió o sensació que té en la ment el
consumidor del producte. Com més s’adapti aquesta posició a les necessitats que té
el consumidor, més fàcil serà el procés de decisió de compra.
2> Explica com valores el fet que en una campanya publicitària d’un producte
et diguin que els experts el recomanen.
L’opinió favorable dels experts sobre un producte augmenta les garanties que ofereix
i, per tant, la seva compra es realitza amb més confiança i seguretat.
3> Fixa’t en l’eslògan que IPhone ha fet pel seu producte iPhone X: «Digues
hola al futur». Quin posicionament té Iphone en el mercat?
Apple, des de sempre, ha transmès disseny, senzillesa, innovació en els seus
productes. Amb aquest eslògan pretén mantenir la idea d'innovació en el sentit que
el producte utilitza una tecnologia molt avançada.

4> L’empresa d’assegurances Linea directa utilitza la figura d’un popular

locutor de televisió amb l’eslògan «Permet-me que insisteixi». Quina
estratègia de posicionament utilitza aquesta empresa?
El fet que la publicitat la faci un locutor de la televisió, que surt cada dia a les
notícies dóna la idea de confiança, de sinceritat.
5> Turismo 2.0 és una plataforma on els usuaris interactuen i es comuniquen a
través de comunitats i blogs on opinen sobre el que han trobat als seus
viatges. Comparteixen vivències a través de fotos i vídeos, i donen consells
basats a les seves experiències.
Navega per la seva pàgina web (www.turismo20.com) i posa’t al lloc d’una
agència de viatges que voldria promocionar-se en aquesta xarxa social.
Quines accions duries a terme?
Una agència de viatges que volgués promocionar-se a través d’aquesta xarxa hauria
d'analitzar les crítiques dels usuaris i els aspectes positius que destaquen, amb la
intenció de reforçar en la seva política de màrqueting aquells aspectes més ben
valorats, i millorar els que tinguin més crítiques.
6> Llegeix la notícia següent:
Per quina raó creus que les pimes recorren a les xarxes socials per fer
màrqueting en detriment dels recursos tradicionals de la publicitat?
Les xarxes socials s'han convertit en un canal que incorpora cada dia més usuaris.
L'accés a les xarxes socials cada vegada és més còmode, senzill i habitual
(ordinador, mòbil, tauleta, etc.). És per això que les empreses les utilitzen com a
eina de màrqueting, tant per obtenir informació com per donar-se a conèixer.
7> El màrqueting viral és un procés pel qual es transmeten missatges comercials
a través del Web 2.0. Quines semblances trobes entre el màrqueting viral i la
transmissió d’informació «boca a boca»? I quines diferències?
El màrqueting viral consisteix en aconseguir que els usuaris transmetin un determinat
missatge o notícia dels uns als altres utilitzant les xarxes socials. Això és bàsicament
el que es produeix en la transmissió «boca a boca». La diferència rau en el fet que el
màrqueting viral permet que la informació arribi a moltes més persones que la
comunicació oral, en fer ús de les xarxes socials.

8> Una empresa s’ha plantejat com a objectiu qualitatiu el posicionament

concret d’un dels seus productes. Indica quines tècniques podrà utilitzar per
determinar si ha assolit l’objectiu definit.
Per comprovar si es compleix l’objectiu qualitatiu que s’ha plantejat, l’empresa pot
utilitzar enquestes de diferents tipus (personal, telefònica...) en la qual pregunti
l'opinió dels consumidors sobre el seu producte comparant-lo amb els dels seus
competidors.
9> Argumenta si consideres que el departament de màrqueting ha de prendre
la decisió d’implementar un pla concret sense comunicar-ho a la resta de
l’empresa.
Un pla de màrqueting ha d'implicar a tots els departaments de l'empresa i ha de ser
aprovat per la direcció de la mateixa per assegurar que tots adquireixen el
compromís de complir els objectius que s'han marcat.
10> Llegeix el cas que es planteja seguidament:
Un forn ubicat en un barri dels afores de la ciutat, s’autofinancia amb una part
dels beneficis que obté. Hi treballen dos empleats amb molta experiència. Els
seus clients valoren molt positivament el tracte proper que reben. En el mateix
carrer on hi ha el forn ha quedat lliure un local gran. Sembla ser que s’hi vol
instal·lar una franquícia que ofereix molts tipus de pa i de rebosteria i que
compta amb força recursos financers.
a) Amb les dades que s’han donat destaca les debilitats, amenaces, fortaleses
i oportunitats del forn del barri.
b) Confecciona el DAFO corresponent.
Fortaleses Debilitats
 Fleca artesana de sempre, amb dos  Finançament baix que limita les
treballadors amb força experiència. possibilitats de realitzar noves
inversions.
 Forn ben valorat pels clients pel tracte
de els dispensen.
Oportunitats Amenaces
 Posicionar-se com a forn de pa fet de  Competència de la franquícia que fa
manera tradicional i ecològic. pa diversificat i rebosteria.
 Especialitzar-se en pocs productes de
rebosteria que siguin tradicionals i
fets amb farines ecològiques i amb
sucre de canya.
 Lectura
 Vodafone canvia d’imatge i retoca el logo (El País, 5 d’octubre de 2017)
 Què entens per reposicionament de marca?
Reposicionament de marca vol dir tornar a incidir en els consumidors perquè
reconeguin la nostra marca i rellançar-la en el mercat. Quan es fa el reposicionament
es pot insistir en la idea inicial que es volia transmetre o bé destacar algun altre

aspecte. Les empreses que volen mantenir-se en el mercat han de reposicionar la seva
marca quan aquesta deixa de ser coneguda o valorada pels clients.
 Què et suggereix el nou lema?
Resposta oberta, però que hauria d’anar relacionada amb la il·lusió, els reptes...
 Quina opinió et mereix el canvi de disseny del logo?
Resposta oberta que pot estar relacionada amb modernització, disseny actual...
 El dia dels solters: la jornada de bogeria consumista més gran del món (La
Vanguardia, 11 de novembre de 2017)
 Què entens per e-commerce?

És la compra a través d'Internet, l'anomenat comerç electrònic.
 Creus que el comerç tradicional pot arribar a aconseguir aquests xifres de
vendes en un dia normal?
No, la velocitat amb què es pot comprar a través d'Internet és incomparable amb el
comerç tradicional ja que no cal invertir temps en traslladar-se des de casa a la
botiga, canviar de botiga, desplaçar-se fins a una altra secció, fer cues...
Activitats finals
1. Ferrero, una marca de bombons, opta per la retirada del mercatdurant els
mesos d’estiu dels seus productes «estrella»: Ferrero Rocher i Mon Cheri.
Tant en el moment de la retirada com en el de la reincorporació d’aquests productes
en el punt de venda, aprofita per fer campanyes publicitàries. Quin posicionament
pretén aquesta marca amb aquesta acció?
Per una banda transmet la idea de qualitat, ja que amb la calor la xocolata es pot
desfer i els bombons podrien perdre algunes de les seves propietats. A més, aquest
fet serveix a l’empresa d’excusa per reaparèixer i que la gent en senti parlar. Sembla
ser que aquesta estratègia li proporciona bons resultats, ja que si fos absolutament
necessari per raons sanitàries es retirarien del mercat tots els bombons i xocolates o
s’obligaria a posar-los en llocs refrigerats. El que podria ser una debilitat pel producte
es converteix així en una fortalesa.
2. Nestlé, amb la seva Caja Roja, ha aconseguit mantenir-se ene l mercat,
creant nous formats (per exemple, la Caja Roja dissenyada per Roberto
Verino), fent edicions especials en determinats esdeveniments (per
exemple, l’aniversari Gaudí),canviant el gust i la forma dels bombons... Què
opines de l’estratègia d’aquesta empresa amb aquest producte?
Amb el producte Nestlé Caja Roja, l’empresa ha aconseguit mantenir-se en el mercat
durant molt de temps. La seva estratègia és mantenir el nom, però presentar-se a
ulls del consumidor com un producte que s’actualitza, que es troba en constant
moviment per adaptar-se als canvis en els gustos i preferències dels consumidors. Es
converteix en un regal adequat en qualsevol època de l’any.

3. Imagina’t que ets l’encarregat de definir el millor posicionament per al teu

producte: es tracta d’un iogurt baix en calories i amb bífidus. Quin creus que
seria el segment de mercat més adequat per al teu producte?
Seria un segment format per gent adulta, que mostra preocupació per l’estètica i per
la salut.
4. Quin és el posicionament de la marca de roba Lacoste? Quines diferències
trobes amb la roba de Bershka?
Lacoste està posicionada com una marca de qualitat que ven moda a un preu mitjà-
alt, pot estar també associada amb un cert prestigi. Bershka està posicionada com
moda actual a preu baix.
5. La marca d’òptiques Alain Afflelou ha dissenyat una reeixida campanya
promocional en la qual, comprant unes ulleres, se’n poden tenir unes
segones només pagant un euro més. Argumenta punts a favor d’aquesta
campanya.
 Increment important en la venda d’ulleres que permet possibles aprofitaments
d’economies d’escala.
 Introduir la cultura de què les ulleres són un complement més com el cinturó o les
sabates i que es poden anar canviant en funció del conjunt que portes. Amb això
es creen les condicions en el mercat favorables per vendre més.
6. A partir d’un estudi sobre el perfil de consumidors de cotxes durant un
determinat any es van obtenir els resultats següents:
 Pel que fa a l’edat, un 40 % dels que compren un cotxe tenen menys de
29 anys, encara que és possible que el finançament els hagi proporcionat
una persona més gran.
 Pel que fa al sexe, al voltant del 75 % dels compradors de cotxes són
homes.
 Pel que fa als ingressos, s’observa que hi ha vendes de cotxes en
proporció semblant per diferents nivells de renda.
 L’estudi no informa del tipus de cotxe que es compra ni de qui ha finançat
l’adquisició.
Tenint en compte les dades anteriors, estableix quin seria el públic objectiu si et
dediquessis a la venda de cotxes i volguessis arribar a la major quantitat de públic
possible.
El públic objectiu estaria format per homes joves amb diferents nivells d’ingressos.
Per adaptar-me millor, faria models diferents de cotxe amb prestacions i preus també
diferenciats.
7. Considerem les marques de cotxes següents: Audi, Ford, Renault, Peugeot,
BMW, Mercedes i Opel. Si definim dos grups A i B:
 Grup A: representa els consumidors de cotxes cars, excel·lents i
distingits, ja que s’associen amb variables: «motors d’altes prestacions»,
«varietat on triar», «qüestions tècniques superiors», «servei postvenda i
reputació».
 Grup B: representa els consumidors de cotxes amb les mateixes variables
que els anteriors, però amb un preu més assequible.

A partir de la imatge de marca que tens i sense fer un estudi de preus,

separa les marques en els grups A i B.
Grup A: Audi, BMW i Mercedes.
Grup B: Ford, Renault, Peugeot i Opel.
8. Explica les diferències fonamentals entre objectius, estratègies i pla d’acció
que apareixen en el pla de màrqueting i posa’n un exemple.
L’objectiu és allò que volem aconseguir, l’estratègia és el camí o tàctica que seguirem
per aconseguir l’objectiu i el pla d’acció són les accions concretes que utilitzarem. La
diferència es troba fonamentalment en la concreció, va de menys a més concreció.
Per exemple, si l’objectiu és millorar la imatge de l’empresa, l’estratègia podria
ser aplicar una política promocional de relacions públiques i el pla d’acció seria per
exemple col·laborar en trobades esportives de nens i adolescents.
9. L’empresa de distribució Mercadona fonamenta la seva estratègia en quatre
elements: 1) un model operatiu força eficient; 2) una política de «sempre
preus baixos» sense utilitzar promocions; 3) un elevat desenvolupament de
la marca pròpia (Hacendado, Deliplus...) a partir d’acords a llarg termini amb
proveïdors; 4) una cartera de productes relativament àmplia.
Aquesta empresa ha aconseguit un important creixement en els últims
períodes sense utilitzar gaire més publicitat que les bosses que porten els
clients quan surten de l’establiment.
Quin posicionament creus que ha assolit aquesta empresa en el mercat?
Un posicionament de qualitat a preu baix i servei eficient.
10. Al mercat es poden trobar motxilles per menys de 20 euros.
a) Per quins motius creus que molts joves utilitzen, per exemple, motxilles
de la marca Eastpak, que tenen un preu significativament superior? Creus
que és pel seu posicionament de motxilla dura i resistent, o per la
identificació de grup?
Els consumidors accepten el posicionament que aporta la marca i no fan un estudi
de mercat per comprovar la seva veracitat. En el cas dels joves, la identificació
amb el grup és un factor psicològic molt important, possiblement més important
que el de la durabilitat.
b) Què creus que passaria amb les marques més cares si abaixessin els seus
preus i els posessin al nivell de la mitjana del mercat?
Les marques cares tenen l’atractiu que, aparentment, no són per tothom, són més
selectives. És possible que tinguin una bona qualitat, però no sempre és
significativament més elevada que altres de més econòmiques. Si abaixessin els
preus i els posessin al mateix nivell de la mitjana del mercat perdrien el seu
caràcter selectiu i diferenciador.
11. En l’elaboració d’un pla de màrqueting, quin paper té l’anàlisi DAFO?
L’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats (DAFO) permet a
l’empresa definir els objectius i les estratègies sobre bases més segures, tenint el
control sobre la situació actual i sobre possibles fets que es puguin presentar.

12. Per què és important el control en un pla de màrqueting?

Amb el control es poden detectat possibles errades i desviacions i es poden aplicar
mesures correctores de forma immediata.
13. La marca Flora ha iniciat la campanya «Estima el teu cor», que pretén
conscienciar la població de la importància de tenir un cor sa. La campanya té
dos objectius principals: 1) fidelitzar els consumidors i, 2) clarificar el
posicionament de Flora com una marca que té en compte la salut vascular.
La campanya busca comunicar el posicionament de Flora («cura
cardiovascular») amb regals de temàtica «cor». Per aquest motiu ha
dissenyat una acció per tal d’incentivar la compra dels seus productes a
través de regals als consumidors. L’esquema que planteja l’incentiu és:
«regal segur + regal al qual es pot aspirar». El consumidor envia per correu
tres etiquetes de qualsevol varietat de margarina Flora a canvi d’un regal
segur, a triar entre: una torradora que deixa gravat el dibuix d’un cor a la
torrada, un MP3 amb forma decor, o un set de sals relaxants i gel de bany
amb un coixí enforma de cor i un penjoll també en forma de cor. A més a
més, hi ha un sorteig mensual d’un viatge al cor d’Europa.
L’acció és comunicada en tots els packs de totes les varietats de margarina
Flora.
a) Quin és el posicionament del producte que es pretén en aquesta campanya?
El posicionament que es pretén aconseguir és associar la idea de què margarina
Flora té cura de la salut cardiovascular.
b) Quantes polítiques de màrqueting veus aplicades en la campanya?
A la campanya hi ha aplicades dues polítiques de màrqueting:
 Producte: s’ha modificat l’envàs per presentar la campanya.
 Promoció: regal segur quan s’enviïn tres etiquetes del producte + participació
en el sorteig d’un viatge.
c) Quines parts del pla de màrqueting hi veus reflectides?
El pla d’acció.
14. Imagina’t que ets una petita empresa dedicada a tractaments d’estètica i
salut, i més concretament, a la depilació corporal i massatges.
Identifica i planteja un possible objectiu i tres estratègies per assolir-lo.
 Objectiu: Incrementar vint tractaments de depilació a la setmana i quatre de
massatges.
 Estratègies:
 Fer una carnet amb descomptes que s’acumulen amb els serveis adquirits.
 Campanya, tres mesos abans de l’estiu, amb promocions per serveis de
depilació.
 Millorar la pàgina web amb més informació sobre els beneficis saludables que
atorguen els massatges que practica l’empresa.

15. Tria la resposta correcta entre les afirmacions següents:

a) L’anàlisi DAFO consisteix fonamentalment a intentar relacionar un punt
fort amb una oportunitat.
b) Els objectius que s’estableixen en un pla de màrqueting sempre han de
ser quantitatius.
c) Un exemple d’objectiu que es planteja l’empresa en un pla de màrqueting
és modificar els canals de distribució.
La resposta correcta és la a).
Treballes en el departament de màrqueting d’una empresa i heu de crear un
producte que aporti algun element innovador en un d’aquests productes que
ja hi ha en el mercat:
Ara et proposem que investiguis el posicionament en el mercat que té el

producte que has triat, creïs un producte competitiu nou, que tingui una
característica innovadora, i defineixis el pla de màrqueting més adequat.
Amb aquesta activitat competencial el que es pretén és que l’alumnat elabori un pla de
màrqueting tenint en compte les premisses donades al llarg de la unitat. En primer lloc
caldrà fer un estudi de mercat del producte triat per tal d’identificar quina és la
característica innovadora que es pot afegir. A partir d’aquí cal dissenyar el pla de
màrqueting que es durà a terme per tal de promocionar aquest nou producte.

1. Qui decideix el posicionament del producte?
a) Els consumidors.
b) Els distribuïdors del producte.
c) L’empresa.
d) La competència.
2. Un exemple de posicionament de marca és:
a) Qualitat suficient a preu baix.
b) Gamma àmplia de productes.
c) Retribucions elevades als seus treballadors.
d) Deslocalització de la producció.

3. Quin posicionament pretén aconseguir un producte que reforça en la seva

campanya de comunicació que es tracta d’un producte recomanat per experts?
a) Preu baix.
b) Eficàcia.
c) Qualitat.
d) Les opcions b i c són correctes.
4. Un exemple de posicionament de producte seria:
a) Una innovació.
b) Superioritat respecte d’un altre competitiu.
c) Un benefici per a la salut.
d) Totes les opcions anteriors.
5. Quan algú es compra una marca de roba cara, quina necessitat satisfà?
a) Primària o fisiològica.
b) Prestigi.
c) Seguretat.
d) Autorealització.
6. Una empresa que posiciona el seu producte com qualitat a preu alt:
a) Incrementarà les vendes quan hi hagi una disminució de la renda de les famílies.
b) Incrementarà les vendes quan hi hagi un augment de la renda de les famílies.
c) La xifra de vendes no es modifica amb la renda.
d) Tindrà èxit en períodes de recessió econòmica.
7. Una empresa que ven els seus productes a través d’Internet:
a) Estalvia costos de manteniment.
b) Pot vendre les 24h del dia.
c) Elimina barreres geogràfiques.
8. El pla de màrqueting ha de tenir en compte:
a) L’opinió dels treballadors de l’empresa.
b) Els objectius generals marcats per l’alta direcció de l’empresa.
c) L’opinió dels sindicats.
d) Que la durada ha de ser sempre d’un any.
9. En el pla de màrqueting:
a) Ha d’estar perfectament definit el posicionament.
b) En l’execució, només hi intervé el departament comercial.
c) S’aprova encara que hi hagi dubtes sobre la viabilitat econòmica.

d) Pot intervenir el sector públic en la seva aprovació.

10. Els objectius establerts en el pla de màrqueting:
a) Tenen en compte els resultats de l’anàlisi DAFO.
b) Són independents dels objectius generals de l’empresa.
c) Poden ser quantitatius o qualitatius.


Solucionari Empresa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Solucionari Empresa

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Solucionari Empresa

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Comencem

© Mcgraw-Hill Education 1-1

A la resposta feta per l’alumnat hauria d’aparèixer el següent:

© Mcgraw-Hill Education 2-1

© Mcgraw-Hill Education 3-1

© Mcgraw-Hill Education 4-1

3> Fes un esquema per etapes cronològiques de l’evolució de l’empresa.

Capital no corrent Capital corrent

Factor humà Factor material Entorn Organització

© Mcgraw-Hill Education 5-1

7> Considera l’afirmació següent:

© Mcgraw-Hill Education 6-1

c) Una reducció dels costos salarials a Espanya, com a conseqüència de la

 L’èxit de la responsabilitat social competitiva (AIDA CORÓN, Via empresa, 1 de

© Mcgraw-Hill Education 7-1

Fer accessible a tothom la La convicció que era Sis valors sustenten la

Cooperativa de consum Estem compromesos a  Impulsar un model

© Mcgraw-Hill Education 8-1

Oferir factors productius Consumir béns i serveis

2. Indica quins factors de producció són necessaris per a les activitats

© Mcgraw-Hill Education 9-1

© Mcgraw-Hill Education 10-1

7. Els responsables de l’empresa Vehicles Agrícoles, SL, que ven vehicles

© Mcgraw-Hill Education 11-1

8. Pensa en una empresa de menjar ràpid en què el propietari és la mateixa

Factors humans Factors materials

© Mcgraw-Hill Education 12-1

© Mcgraw-Hill Education 13-1

d) el mercat de treball s’ha reformat i han disminuït les gratificacions per

Contesta les preguntes següents:

© Mcgraw-Hill Education 14-1

b) «Les empreses han de saber comunicar les polítiques de Responsabilitat

© Mcgraw-Hill Education 15-1

Comprova el teu nivell

© Mcgraw-Hill Education 16-1

5. La persona que ha de prendre decisions dins l’empresa per a aconseguir els

© Mcgraw-Hill Education 17-1

© Mcgraw-Hill Education 18-1

5> Classifica les empreses següents segons l’activitat:

Sector secundari Sector terciari

6> Classifica les empreses següents segons la zona geogràfica:

Regional Nacional Internacional Multinacional

7> Classifica les empreses següents tenint en compte el sector d’activitat, la

Empresa Sector Mida Titularitat / Propietat

© Mcgraw-Hill Education 19-1

© Mcgraw-Hill Education 20-1

© Mcgraw-Hill Education 21-1

 Busca informació sobre el grup Clade.

© Mcgraw-Hill Education 22-1

© Mcgraw-Hill Education 23-1

3. Classifica les empreses segons la propietat del seu capital.

© Mcgraw-Hill Education 24-1

 La responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.

© Mcgraw-Hill Education 25-1

11. Una parella acabada de graduar en Administració i Direcció d’Empreses

© Mcgraw-Hill Education 26-1

© Mcgraw-Hill Education 27-1

Lluïsa, la Marta i la Carla volen assegurar que podran adquirir aquestes

© Mcgraw-Hill Education 28-1