afers, 85 (2016), 631-663

ISSN: 0213-1471

LLUÍS FELIU
Institut del Pròxim Orient Antic
Universitat de Barcelona

Miquel Civil.
D’exiliat cultural a sumeròleg

La tradició dels anomenats estudis orientals a les universitats catalanes es

pot qualificar de pràcticament nul·la. A diferència de la majoria de països del
nostre entorn, l’estudi de les antigues civilitzacions d’allò que s’ha anomenat
«el bressol de la civilització» ha estat ignorat de manera recurrent i pertinaç
per un sistema universitari totalment refractari a acollir aquest tipus d’estudis.
La conseqüència natural d’aquesta política universitària és la pràctica total
inexistència d’investigadors catalans que hagin fet contribucions importants
en aquestes àrees1. Però ja se sap que Catalunya és un país d’oasis. Allà on
hi ha un desert, on sembla que no hi pot créixer ni un sol bri, apareix sob-
tadament una palmera majestuosa. Aquest és el cas de Miquel Civil, un dels
millors estudiosos —i per a alguns el millor— del món sumeri.
La recopilació d’elogis a la seva obra, al seu rigor, a la seva capacitat
d’innovació, adaptació, versatilitat i sobretot a la seva generositat són
innombrables i excedirien de molt l’espai reservat per a aquest article. Po-

Vull agrair a Joaquim Ferrándiz Civil, nebot de Miquel Civil, la seva gentilesa en proporci-
onar-me material gràfic i aclarir alguns detalls sobre la família Civil-Desveus. Josep Galobart,
Annabel González, Fumi Karahashi, Gonzalo Rubio i Jordi Vidal han llegit el manuscrit, han
resolt dubtes i han aportat suggeriments. He d’agrair especialment a Miquel Civil l’amabilitat
que va tenir durant el dinar que vam poder compartir a Chicago el 10 de maig del 2016 i la
petita entrevista que gentilment em va concedir. No cal dir que qualsevol error és només meu.
1
Per a una breu ressenya de la contribució espanyola a l’assiriologia, vegeu Vidal 2013.

Data de recepció: juny 2016

Versió definitiva: octubre 2016
632 LLUÍS FELIU

sarem alguns exemples perquè el lector es faci una idea aproximada de la

dimensió i importància del personatge. Rykle Borger (1929-2010), que fou
professor d’assiriologia a la Universitat de Göttingen des de 1962 fins a la
seva jubilació, va escriure això en parlar de la seva col·laboració amb Civil:
«Daneben erwies sich die besonders erfreuliche Zusammenarbeit mit dem
besten Kenner der sumerischen Schrift, M. Civil, als sehr ergiebig» (Borger
1978, p. vii). Niek Veldhuis, professor d’estudis orientals a la Universitat de
Califòrnia, a Berkeley, en ser preguntat sobre qui admirava en el món dels
estudis cuneïformes, deia el següent: «I admire Miguel Civil, who masters
Sumerian like nobody else today. In addition he has a deep knowledge of
Semitics, relates lexicography to material culture in a very smart way, and
reads the texts in the social context in which they were produced. There are
few all-round scholars like that in any field, and Miguel had to create most
of the tools for his research by himself» (Beumer 2013). Piotr Michalowski,
professor de llengües del pròxim orient antic a la Universitat de Michigan
i especialista en cultura sumèria, parla així de Civil: «Over the years I have
had many opportunities to approach Miguel with what I thought was a new
discovery only have him mutter —through teeth clutching pipe— ‘very
nice, but we already knew that.’ And so it goes, because he really does know
everything.» (Michalowski 2016).

1. Breu perfil biogràfic

Miquel Civil i Desveus nasqué el 7 de maig de 1926 a Sabadell al si d’una

família burgesa. El més gran de vuit germans, el seu pare, Miquel Civil i
Jansana, de profundes conviccions catòliques i tradicionalistes, era metge i
fou un membre destacat d’Unió Democràtica de Catalunya durant els anys
trenta. Els Civil venien d’una llarga tradició de professionals de la medicina,
ben documentada des del segle XVIII, i també de músics. La seva mare,
Maria del Àngels Desveus i Duran, era mestra. Els Desveus eren uns reco-
neguts industrials de Sabadell, amb un taller al carrer Sant Oleguer número
27, especialitzats en la fabricació de telers mecànics que durant la Primera
Guerra Mundial van fer fortuna fabricant motors de gas pobre. Durant els
primers anys de matrimoni la parella va viure a Rubí, on van exercir les seves
respectives professions. Posteriorment es traslladaren a Sabadell, abans del
naixement del seu primer fill.
Durant la Guerra Civil, els fills del matrimoni Civil-Desveus van viure la
desestabilització que provoca un conflicte armat. Els nois havien passat la
 MIQUEL CIVIL 633

guerra pels carrers i, segons la família, «havien vist coses terribles». En acabar
la guerra, els pares estaven preocupats per l’educació dels fills. Per intentar
esmenar aquest període convuls i assegurar una educació i un plat calent a
taula cada dia, van decidir de fer entrar Miquel Civil i el seu germà Francesc
a l’escolania de Montserrat. La relació de la família Civil amb Montserrat
ja venia de lluny, el mateix Miquel Civil ja havia passar algun període de la
seva educació al monestir, abans de l’esclat de la Guerra Civil i, per tant, el
seu reingrés no li va venir de nou. En acabar l’educació bàsica, amb 14 anys,
va haver de sortir de Montserrat i va tornar a Sabadell. Al cap de dos anys,
el 5 d’agost de 1942, atret per la seva biblioteca i per l’ambient d’estudi que
s’hi respirava, va tornar a ingressar a Montserrat, ara com a novici, prenent
el nom d’Oliva M.
A Montserrat va rebre una sòlida formació humanística, allà estudià filo-
sofia i teologia i demostrà una forta inclinació cap a l’estudi; tal com va dir
el pare Guiu Camps, «Miquel Civil era el millor en grec i matemàtiques». A
poc a poc entrà en contacte amb la col·lecció de textos cuneïformes allotjats
a l’Abadia de Montserrat2. De manera autodidacta i gràcies a la biblioteca de
l’abadia, va començar a estudiar el funcionament de l’escriptura cuneïforme,
els fonaments de gramàtica accàdia i sumèria i tot allò relacionat amb les
cultures de la Mesopotàmia antiga. L’any 1947, Nikolaus Schneider, assiriòleg
i professor d’estudis bíblics al seminari de Luxemburg, va fer una estada a
Montserrat. Civil va poder reunir-se amb ell per controlar i consolidar amb un
expert allò que havia pogut aprendre amb les tauletes i els llibres que tenia a
la seva disposició. En una d’aquelles reunions, Civil va preguntar a Schneider
que, després de la mort recent de François Thureau-Dangin, qui considerava
ell que era el millor assiriòleg del moment. Schneider va respondre sense
dubtar: Benno Landsberger3. Poc sospitava el jove Civil en aquell moment
que el mateix Landsberger seria la persona que el contractaria com a ajudant
a Chicago setze anys després.
Aquell període d’aprenentatge va madurar a poc a poc i, l’any 1948, Miquel
Civil publicava el seu primer article en una publicació interna de la mateixa
abadia. Es tracta de la descripció, transliteració i traducció al català de les
principals inscripcions reials que hi havia allotjades en aquell moment al Mu-
2
Sobre la creació del Museu Bíblic de Montserrat per part del pare Bonaventura Ubach,
vegeu Camps 1979 i Valdés 2001. Sobre la secció mesopotàmica i la seva col·lecció de tauletes
cuneïformes, vegeu Díaz 1997 i Márquez 2015.
3
Vegeu la intervenció que va fer Civil al col·loqui que va organitzar el 23 de març de 1990
a Ann Arbor l’American Oriental Society en commemoració del centenari del naixement de
Benno Landsberger. Podeu veure el vídeo a Civil et al. 1990.
634 LLUÍS FELIU

seu Bíblic de Montserrat (Civil 1948)4. El títol del petit treball «Inscripcions
reials de Sumer i Akkad» no deixa de ser un homenatge a l’admirat François
Thureau-Dangin, Die sumerischen und akkadischen Königsinschriften (Leipzig,
1907)5, i un record de George Barton, The Royal Inscriptions of Sumer and
Akkad (New Haven, 1929), ambdues obres a bastament citades en el treball.
En aquesta primera publicació de Civil ja trobem algunes de les característiques
de la seva obra posterior. Amb només 22 anys i amb una formació assiriolò-
gica totalment autodidacta, ja és capaç de llegir amb correcció i esperit crític
aquestes inscripcions reials. És interessant veure com, ja en aquella època, Civil
decideix centrar-se només en les inscripcions reials més antigues, deixant fora
del seu estudi totes les inscripcions reials posteriors al període babilònic antic;
d’aquesta manera es fa evident que en aquells temps de formació el seu interès
ja es decantava cap als períodes més reculats de la història mesopotàmica i
especialment cap als textos escrits en sumeri. També podem apreciar la seva
prudència en encarar l’estudi dels textos; tal com diu a la petita introducció
de l’estudi, «tots els textos són tractats de manera divulgativa» (Civil 1948,
p. 77), tot curant-se en salut i deixant clar que la pretensió no és pas fer un
estudi aprofundit dels textos. També es fa evident el seu esperit crític; Civil
no dubta a criticar amb severitat assiriòlegs amb una dilatada carrera, com ara
és el cas d’una lectura proposada per Henry Frederick Lutz: «la lectura pro-
posada de H. F. Lutz (...) és inadmissible; tots els exemplars de Singašid que
he pogut examinar, que són molts, no permeten dubtar sobre la identificació
del quart signe: nu i no pas pa» (Civil 1948, p. 91). La majoria de les inscrip-
cions que estudia Civil en aquest article tenen duplicats en d’altres museus
del món i, per tant, eren ja conegudes. El mateix Civil fa esment d’aquest fet
tot intentant treure importància al seu estudi. Per aquest motiu, Civil no fa la
còpia de cadascuna de les inscripcions que estudia: considera que seria sobrer
fer-les, atès que és una feina que ja han fet els altres i que no cal repetir. Aquí
trobem novament una de les constants de la seva obra: no cal repetir allò que
ja s’ha fet o ja s’ha dit, importa només allò que és substancial, no pas allò que
és adjectiu. Malgrat tot, hi ha una inscripció que sí que mereix l’atenció més
concreta de Civil: es tracta d’un text del rei Sîn-kāšid d’Uruk (ca. 1860 aC).
Civil no troba cap duplicat d’aquest text en la bibliografia que tenia a la seva
disposició i en considerar-lo un text «probablement inèdit» (Civil 1948, p. 84)
en fa una edició més completa tot incorporant una còpia a la publicació, essent
4
Agraeixo a Àngels Rius i al pare Pius-Ramon Tragan les facilitats que em van donar per
poder consultar aquesta obra inèdita dipositada als arxius de Montserrat.
5
Existeix una versió francesa de la mateixa obra publicada el 1905 a París amb títol Les
inscriptions de Sumer et d’Akkad.
 MIQUEL CIVIL 635

aquesta la primera còpia d’un text cuneïforme feta per Civil que es conserva6.
La còpia té ja el ductus inconfusible del seu puny. A l’abadia també va fer
un estudi més complet d’un clau de fundació del rei Rīm-Sîn I de Larsa (ca.
1822-1763 aC), amb transliteració, traducció i còpia del text; malauradament,
però d’aquest estudi no se’n conserva cap còpia a l’abadia.
Més enllà de l’estudi, Miquel Civil va desenvolupar altres activitats dins
l’estretor de la vida monàstica. Tingué una gran afició per l’escalada, una
activitat força cultivada pel monjos a partir dels anys quaranta. El pare Guiu
Camps en va ser un dels impulsors i Civil va ser el primer monjo a utilitzar
una tècnica concreta d’escalada (Fatjó 2005, p. 206).
Amb el pas dels anys Civil decidí «fugir» de Montserrat i, en veure que la
vida intel·lectual a la Catalunya dels cinquanta era poc estimulant, el 1955 va
marxar a París en qualitat d’allò que ell anomenà «un exiliat cultural» (Aranda
2000). El seu objectiu a París no era gaire clar. No sabia si hi anava per estudiar,
per pintar o per escriure novel·les: «anava molt despistat» (Camps 2000, p.
26; Civil 2004a, p. 16). A París va portar una vida de certa bohèmia, fent tot
tipus de feines: descarregador de camions, pintor de parets, ascensorista... i
també va tenir cert renom entre els estudiants universitaris en fer de contrac-
tista d’extres per a un estudi cinematogràfic. A poc a poc es va desvincular de
Montserrat i finalment, el 1960, va obtenir la dispensa dels vots monàstics i,
per tant, la seva secularització definitiva.
Però el seu interès per la cultura de la Mesopotàmia antiga no havia desa-
paregut completament. A París va conèixer Paul Garelli, aleshores estudiant
d’assiriologia7, que el va animar a acompanyar-lo algun dia a classe. Civil va
fer cas del suggeriment i va assistir a una classe de Jean Nougayrol al Collège
de France. En aquell moment, Nougayrol era un dels assiriòlegs més pres-
tigiosos de França i una personalitat mundial en els estudis cuneïformes8.
Aquella primera classe va ser reveladora per a Civil. La sessió estava dedicada
a la lectura d’una carta d’El-Amarna; Civil estava assegut al costat de Paul
Garelli i de Douglas Kennedy. Va arribar el torn de Garelli per fer la traducció
i aquest, en acabar el seu paràgraf, va donar un cop de colze a Civil perquè
continués. Civil, malgrat ser la primera classe d’assiriologia a la qual assistia,
va poder continuar la lectura de la carta, tot adonant-se que «en sabia més
del que em pensava». D’aquesta manera va iniciar-se una carrera que esde-
vindria excepcional dins l’àmbit dels estudis cuneïformes. En veure que la
6
Cal dir que en aquest cas Civil anava errat, ja s’havia publicat un duplicat de la mateixa
inscripció a Schott 1930. Podeu veure el text de Montserrat a http://cdli.ucla.edu/P432734.
7
Per a la figura de Paul Garelli (1924-2006), vegeu Charpin 2006.
8
Per a la figura de Jean Nougayrol (1900-1975), vegeu Garelli 1974.
636 LLUÍS FELIU

formació assiriològica que havia adquirit a Montserrat de manera autodidacta

era profitosa, va decidir continuar estudiant seriosament en un doctorat de
tercer cicle a l’École Pratique des Hautes Études fins l’any 1958. A banda de
l’esmentat Nougayrol, Civil va tenir René Labat9 com a professor d’accadi i
Raymond Jestin com a professor de sumeri.
En acabar els cursos de tercer cicle, Civil ja es resignava a retornar a Catalu-
nya i buscar feina en un institut com a professor de secundària, però aleshores
va sorgir una oportunitat que no s’esperava. Samuel Noah Kramer10, professor
de sumeri de la Universitat de Filadèlfia, va oferir a Jean Bottéro, investigador
al Centre National de la Recherche Scientifique de París, de contractar-lo
com a professor. Bottéro va rebutjar l’oferta per qüestions personals, no tenia
ganes de traslladar-se a viure als Estats Units, però va oferir una alternativa:
hi havia un estudiant de doctorat prometedor que potser estaria interessat en
la plaça. Kramer va concretar una entrevista a l’hotel on estava allotjat, situat
al Boulevard Raspail de París, amb Miquel Civil i li va oferir formalment un
contracte d’ajudant per a dos anys. Amb aquesta oferta Kramer va salvar la
carrera acadèmica de Civil, que es veia sense futur en el món de l’assiriologia
(Kramer 1986, p. 10). El desembre de 1958 Civil desembarcava als Estats
Units després d’un llarg viatge en vaixell.
Miquel Civil va tenir sort de caure a mans d’un Kramer que, juntament amb
Adam Falkenstein11 a Heidelberg i Thorkild Jacobsen12 a Chicago, liderava en
aquell moment la recerca mundial en sumerologia. Kramer va dedicar pràctica-
ment tota la seva carrera acadèmica a la publicació dels textos literaris sumeris,
que fins aquell moment estaven encara poc estudiats. La seva principal tasca va
ser la de recopilar i editar els fragments literaris allotjats al University Museum
de Filadèlfia, però també va dedicar grans esforços a publicar les importants
tauletes que hi havia als museus de Turquia i a la notable col·lecció Hilprecht
de Jena, a l’aleshores impermeable República Democràtica Alemanya.
En paraules de Kramer, el jove Civil en arribar a Filadèlfia es mostrà «fresh,
eager, enthusiastic, aspiring and (surprisingly) self-confident» (Kramer 1991,
p. 11). Kramer va veure que a Civil encara li faltava una bona formació sume-
rològica; a la dècada dels cinquanta, París tenia bons especialistes en llengua

9
Per a la figura de René Labat (1904-1974), vegeu entre d’altres Garelli & Bottéro 1974,
Malbran-Labat 1980.
10
Per a la figura de Samuel Noah Kramer (1897-1990), vegeu Civil 1991b; vegeu també les
seves memòries Kramer 1986.
11
Sobre la figura d’Adam Falkenstein (1906-1966), vegeu Edzard 1969.
12
Sobre la figura de Thorkild Jacobsen (1904-1993), vegeu Kramer 1975; per a unes breus
«memòries» del personatge, vegeu Jacobsen 1990.
 MIQUEL CIVIL 637

accàdia, però no destacava com a plaça forta de sumerologia. Malgrat tot, al

cap de poc temps de treballar amb el seu nou ajudant, Kramer s’adonà que
tenia a les seves mans un diamant en brut. Les extraordinàries capacitats de
Civil aviat es van fer evidents. Coneixem els textos literaris sumeris gràcies
a múltiples còpies conservades molt sovint en petits fragments de tauleta
repartits en diversos museus d’arreu del món. Des del primer moment, Civil
va demostrar tenir una prodigiosa memòria fotogràfica i una capacitat de
relació extraordinària, cosa que li permetia connectar fragments de tauleta
dipositats en museus situats a milers de quilòmetres de distància els uns dels
altres. D’aquesta manera aconseguí unir fragments d’una mateixa tauleta (el
que en l’argot dels estudis cuneïformes s’anomena «fer un join») allotjats a
museus tan distants com són el University Museum de Filadèlfia i al Museu
Arqueològic d’Istanbul, entre molts d’altres. En una fotografia podem veure
Kramer i Civil col·locant els fragments de tauleta que es troben a Filadèlfia
damunt les còpies dels textos allotjats a Istanbul copiats per Kramer (Kramer
1986, p. 206).
El 1961 Civil va poder conèixer qui, segons li havia dit Schneider a l’abadia de
Montserrat catorze anys abans, era el millor assiriòleg viu. Benno Landsberger,
aleshores professor a Chicago, va fer una estada a Filadèlfia per col·lacionar
algunes tauletes allotjades al Museu. Van treballar plegats amb els textos i Civil
va poder ajudar Landsberger en la identificació d’algunes tauletes lexicogrà-
fiques que ell havia localitzat i que Landsberger encara no coneixia. Aquella
trobada va ser important per a la posterior marxa de Civil cap a Chicago.
Però la formació acadèmica de Civil havia de continuar i els seus cursos de
doctorat acomplerts a París havien de culminar en la redacció d’una tesi doc-
toral, la seva defensa i l’assoliment del títol de doctor. Com a tema de tesi va
triar el text literari sumeri que relata la disputa entre una arada i una aixada. El
director oficial de la tesi fou Raymond Jestin, que es retirà del món acadèmic
abans que Civil acabés la tesi doctoral, i a la pràctica va ser Jean Nougayrol
qui va supervisar el treball. La tesi fou defensada a París el 1965 amb el títol
«Le débat sumérien entre la houe et l’araire», i avui dia encara roman inèdita.
El fet de deixar la tesi sense publicar ja denota el tarannà que marcarà tota
la seva carrera; Civil sempre es preocuparà per la recerca que està fent o que
s’ha de fer, no pas per allò que ja ha completat. Tal com sempre ha repetit en
diverses comunicacions personals, «mentre elaborem un article, el treball és
viu, el podem fer créixer i el podem modificar, en canvi, el dia que en fem la
publicació, matem l’article».
Abans de defensar la tesi, però, la figura de Civil ja havia crescut en el món
dels estudis cuneïformes. Els dos anys a Filadèlfia es van allargar fins al cinquè
638 LLUÍS FELIU

any d’estada com a ajudant de Kramer. Durant aquests període, Civil va publi-
car diversos articles en revistes tan prestigioses com ara Revue d’Assyriologie
(París), Iraq (Londres) o Journal of Cuneiform Studies (New Haven). En
aquests primers articles ja podem veure un Civil que de cap manera sembla
un jove doctorand que pocs anys abans treia el nas per primer cop a les classes
d’assiriologia a París. La varietat dels temes que estudia, l’erudició dels seus
comentaris i el domini de les fonts demostren una maduresa i una seguretat
totalment impròpies per a algú que s’està iniciant en un camp tant complex
i difícil en aquella època com eren els estudis cuneïformes i especialment la
cultura sumèria, que aleshores estava en bona part a les beceroles.
La feina feta a Filadèlfia i el nom que es va anar creant dins el món de la su-
merologia va propiciar que Civil tingués dues ofertes de feina damunt la taula,
una per anar a Berkeley i una altra per anar a Chicago. Va visitar la Universitat
de Berkeley, a Califòrnia, i va valorar la possibilitat d’anar-hi a treballar, però
ho va descartar. Per a Civil els motius eren evidents: «vi que allí me lo pasaría
muy bien, pero me dio la impresión que no trabajaría mucho. Y es que allí la
vida es muy agradable, y trabajan poco. En cambio en Chicago hace ese frío...
Tienes que quedarte en casa y trabajar, porque ni tan sólo hay montañas para
esquiar o escalar» (Camps 2000, p. 26). Però no va ser el fred el principal
atractiu que el va fer decantar per la capital d’Illinois. L’Oriental Institute de
la Universitat de Chicago era, i continua sent, un dels focus principals dels
estudis orientals d’arreu del món, amb uns mitjans que no tenen comparació
tant als Estats Units com a Europa. En aquell moment Chicago reunia el bo i
millor dels estudis cuneïformes mundials: molts estudiosos europeus, especi-
alment centreeuropeus, molt ben preparats, que havien hagut de fugir durant
la Segona Guerra Mundial havien trobat refugi a Chicago i es trobaven en la
plenitud de la seva carrera. La combinació de cervells de diverses tradicions
acadèmiques formava un gresol de coneixement irresistible per a Civil, el qual
no dissimulava la seva ambició.
A l’estiu de 1963, Civil deixava Filadèlfia i s’incorporava a l’Oriental Ins-
titute com a professor associat, dos anys abans d’assolir el títol de doctor.
Fou contractat a Chicago per ajudar Benno Landsberger13 en l’edició dels
textos lexicogràfics mesopotàmics. Landsberger, amb una dilatada i molt
prestigiosa trajectòria dins els estudis cuneïformes, era un professor alemany
que va haver de deixar la seva plaça de Leipzig per la seva condició de jueu
i, després d’uns anys a Turquia, es va establir definitivament a Chicago el
1945. En aquell moment, Landsberger dirigia el projecte d’edició crítica dels

13
Sobre la figura de Benno Landsberger (1890-1968), vegeu von Soden 1970.
 MIQUEL CIVIL 639

innombrables textos lexicogràfics indígenes que els escribes babilonis havien

redactat i compilat durant més de tres mil anys de tradició escriptural14. Aquest
projecte, anomenat «Materialien zum sumerischen Lexikon» (posteriorment
«Materials for the Sumerian Lexicon»), l’havia iniciat Landsberger durant
els anys trenta quan vivia a Ankara i posteriorment el va continuar des de
Chicago. Quan Civil s’hi incorporà, aquest ja estava lligat al monumental
projecte de redacció del diccionari de la llengua accàdia que l’Oriental Insti-
tute de Chicago liderava des dels anys vint15. Amb la participació en aquest
projecte, Civil es va acostar a allò que ha estat un dels àmbits d’interès dels
seus estudis: la lexicografia sumèria.
El 1965 passà a ser professor ajudant a Chicago i durant el bienni 1968-1969
compaginà aquest contracte amb el de «Directeur d’études associé étranger» a
l’École Pratique des Hautes Études de París. El 1970 ja esdevingué professor
de sumerologia a l’Oriental Institute i s’estabilitza professionalment. A partir
d’aquell moment tota la seva carrera acadèmica va anar lligada pràcticament
de manera exclusiva a la Universitat de Chicago. Des d’allà desenvolupa tots
els seus projectes de recerca i col·labora amb diverses institucions d’arreu
del món. El 1966 passa a ser membre del consell editor del Chicago Assyrian
Dictionary i també coeditor de la col·lecció Texts from Cuneiform Sources. El
1968 és nomenat editor de Materials for the Sumerian Lexicon. Participa com
a epigrafista en diverses campanyes d’excavació a l’antiga ciutat sumèria de
Nippur (Iraq) organitzades per la Universitat de Chicago. Durant els seus
anys com a investigador treballa amb el material epigràfic dipositat en museus
d’arreu del món com ara el museu de l’Oriental Institute, el museu de Filadèlfia,
el museu de la Universitat de Yale, el Museu Britànic, el museu del Louvre, el
museu arqueològic d’Istanbul, el museu d’Alep o la Biblioteca Nacional d’Oslo.
El 1990, ja consagrat internacionalment, Civil torna a tenir contacte aca-
dèmic amb la universitat catalana, concretament amb l’Institut d’Estudis
Orientals de la Universitat de Barcelona, aleshores creat recentment per
Gregorio del Olmo Lete, catedràtic de filologia semítica. Atesa la inexistent
tradició orientalista en els plans d’estudi universitaris espanyols, Gregorio del
Olmo va crear aquest institut per intentar omplir aquest buit i «normalitzar»
els estudis orientals a la Universitat de Barcelona16. Civil ja havia tingut con-
14
Les edicions, els estudis i els treballs descriptius sobre aquest tipus de textos són molt
abundants; vegeu una síntesi a Veldhuis 2014.
15
Sobre la història d’aquest gran projecte de diccionari, la seva llarguíssima gestació, les
moltes vicissituds que va patir i la seva culminació amb la publicació de vint-i-sis volums el
2010; vegeu Reiner 2002 i Roth 2011.
16
Per a la creació i història de l’IPOA, vegeu Vidal 2016.
640 LLUÍS FELIU

tacte amb l’Institut, havia fet alguna conferència a Barcelona, i ja era membre
del consell de direcció de la revista Aula Orientalis des de 1984. El 1990 va
iniciar la seva tasca docent al ja rebatejat Institut del Pròxim Orient Antic
(IPOA) fent una assignatura sobre llengua i civilització sumèria en un curs
de postgrau especialitzat en assiriologia. La relació amb l’IPOA es va fer més
estreta el 1992, quan Civil fou professor visitant a la Universitat de Barcelona
durant dos anys, compaginant d’aquesta manera la seva docència a Chicago
amb llargues estades a Barcelona. Durant aquesta època també va col·laborar
en diversos projectes de recerca impulsats per l’IPOA, especialment en les
campanyes arqueològiques que es van portar a terme a Tell Qara Quzaq, a
la riba de l’Eufrates, al nord de Síria durant els anys 1989 i 1990 com a epi-
grafista de la missió. Posteriorment, després de jubilar-se de la seva plaça de
professor a Chicago el 2000, fou contractat a la Universitat Pompeu Fabra,
on va fer diversos cursos de doctorat.
El 1990, Gregorio del Olmo va presentar Miquel Civil com a candidat al
III Premi Internacional Catalunya, promogut per l’Institut d’Estudis Me-
diterranis, aleshores dirigit per Baltasar Porcel. La candidatura de Civil fou
acceptada però va haver de competir amb figures molt més conegudes com
ara Norberto Bobbio, Federico Fellini, Akira Kurosawa, Claude Lévi-Strauss,
Octavio Paz, Aleksandr Soljenitsin, Mstislav Rostropóvitx o Jordi Savall. Un
«modest» cuneïformista tenia poca cosa a fer davant d’aquest noms. Finalment,
el premi fou concedit a l’oceanògraf Jacques-Yves Cousteau17. Però la volun-
tat de Gregorio del Olmo que Civil rebés el reconeixement que es mereixia
per part de la societat catalana no va recular i finalment va cristal·litzar en la
concessió del títol de doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.
La cerimònia es va celebrar el 14 de novembre del 2000, amb tota la pompa i
solemnitat d’aquest tipus d’actes, a la sala més honorable de l’edifici històric
de la Universitat de Barcelona, el paranimf. Gregorio del Olmo va actuar
com a padrí i va fer la glossa de la figura de l’honorat. Posteriorment, Civil
va pronunciar el seu discurs, ja com a flamant doctor honoris causa, intitulat
«Una creació mesopotàmica: els primers diccionaris», on va fer una breu con-
ferència sobre les llistes lexicogràfiques de la mesopotàmia antiga18. Aquest
honor va servir per compensar d’alguna manera aquell jove «exiliat cultural»
que va haver de marxar de la grisor de la Catalunya dels anys cinquanta per
intentar trobar nous horitzons intel·lectuals.
Per a una descripció més detallada de la candidatura del Civil a aquest premi, vegeu Vidal 2016, p. 36.
17
18
Vegeu els discursos de Gregorio del Olmo i de Miquel Civil en aquest acte a Civil & Olmo
Lete 2000. També és possible seguir tota la cerimònia a www.ub.edu/ubtv/video/honoris-causa-
miquel-civil. Per a una descripció més detallada de la cerimònia, vegeu Vidal 2016, pp. 76-77.
 MIQUEL CIVIL 641

Però Civil ha rebut altres honors, a banda del seu honoris causa a Barcelona.
Ha estat president de l’American Oriental Society durant el bienni 2000-2001.
Aquesta associació és, juntament amb l’American School of Oriental Research,
de la qual Civil també n’és membre, l’associació d’orientalistes més important
dels Estats Units. L’any 1991 es va publicar el seu volum d’homenatge amb
motiu del seu seixanta-cinquè aniversari. En aquest volum podem trobar arti-
cles elaborats pel bo i millor dels cuneïformistes d’arreu del món (Michalowski
et al. 1991). El 2016, en commemoració del seu norantè aniversari, Civil va
rebre un segon volum d’homenatge, un fet molt excepcional només reservat
a les carreres més brillants i longeves del món acadèmic (Feliu et al. 2016).

2. El minimalisme de Civil

Una de les constants que podem resseguir en la carrera de Civil és la seva

preocupació per emmarcar i ser conscients de les limitacions que tenim quan
intentem aproximar-nos o pretenem reconstruir la «realitat» dels pobladors de
la Mesopotàmia antiga amb les fonts que tenim a la nostra disposició. Ja el 1961,
en una recensió per a la revista Science, Civil, que encara no estava doctorat, es
mostrava molt madur i exposava perfectament els problemes que ha d’encarar l’in-
vestigador modern en enfrontar-se a les fonts escrites de la Mesopotàmia antiga:

Administrative and economic texts from the archives of the third Ur kingdom
(end of the 3rd millennium b.c.) already published are aproaching the 15.000
mark, but a large number in public and private collections all over the world
remain unpublished. And, of course, complete archives from the same period
are probably still buried in the sands of Southern Iraq. This extraordinary we-
alth of source material, unmatched by that of any other period of antiquity, is
nevertheless difficult to digest: the large number of texts, the dispersion of the
publications (some of them rather inadequate), the large amount of necessarily
tedious preparatory works, and last but not least the language difficulties have
until now prevented the preparation of a reasonably complete synthesis useful
to historians of economics and technology.

I per acabar deia:

As is true of all reconstructions, we must first study carefully the limitations of

our material to avoid unjustified extrapolations and the abuse of the arguments
ex silentio (Civil 1961).
642 LLUÍS FELIU

En aquests dos paràgrafs ja tenim condensada la manera d’afrontar la

recerca que desenvoluparà Civil durant tota la seva carrera acadèmica: què
podem arribar a saber? En un molt interessant article publicat l’any 1980,
Civil intenta establir els límits de la informació textual que tenim a la nostra
disposició (Civil 1980). Parteix de la base que hem d’acostar-nos a les fonts
antigues amb certa prevenció i amb molta modèstia. Les fonts ens diuen
allò que ens volen dir, però callen allò que no cal dir. No cal que el missatge
contingui aquella informació que tant l’emissor com el receptor ja saben; el
receptor i l’emissor tenen en comú records, (una part de) context i també
un futur previsible. Emissor i receptor «comparteixen un món»19. Però els
estudiosos moderns que s’enfronten als textos antics no són els destinataris
d’aquests missatges; en conseqüència, tota aquesta informació contextual
que l’emissor ha considerat que no calia ressenyar en el missatge de mane-
ra explícita —però que sí que considerava que era important per entendre
completament el missatge— queda totalment eliminada. La seva absència i
la nostra incapacitat per restituir-la actuen com un contrapès que «deforma»
el missatge «explícit» i «literal» original, fent-lo perillosament esbiaixat20.
Aquesta aproximació pragmàtica, modesta, que reconeix de bon principi que
mai no podrem ser capaços de saber-ho tot, perquè no formem part del mateix
món que l’emissor de missatge, impregna tota la seva producció, no només
en les reconstruccions estrictament històriques, tecnològiques o lexicogrà-
fiques, sinó també en camps més específics com els estrictament lingüístics.
El seu enfocament a l’hora d’abordar un camp com el del coneixement de la
llengua sumèria i la seva fonologia i morfologia té un fons d’extrema cautela
i, sobretot, de derrota abans de poder presentar batalla. Una aproximació que
contrasta amb altres corrents d’estudi de gramàtica sumèria, menys cautelosos
i més segurs de les seves possibilitats.

3. Lexicografia sumèria

Com ja hem apuntat abans, Miquel Civil va ser contractat per l’Oriental
Institute de la Universitat de Chicago per col·laborar amb Benno Lands-
berger, aleshores ja professor emèrit, en l’elaboració del prestigiós projecte
Materialien zum sumerischen Lexikon (MSL). Aquest projecte consistia en
19
Civil 2001b, p. 13; vegeu també Civil 1994, p. 111; Camps 2000, p. 19.
20
Vegeu una visió més optimista sobre les possibilitats que ens ofereixen les fonts escrites
de l’antiga Mesopotàmia en la resposta de William W. Hallo a aquesta aproximació restrictiva
de Civil. L’article té un títol ben explícit «Els límits de l’escepticisme» (Hallo 1990).
 MIQUEL CIVIL 643

l’edició crítica de tots els textos lexicogràfics elaborats pels escribes de la

Mesopotàmia antiga, els avantpassats més antics dels nostres diccionaris
moderns. El projecte s’havia iniciat amb la publicació del primer volum de
la sèrie el 1937; s’havia interromput durant la Segona Guerra Mundial i pos-
teriorment s’havia reprès amb força el 1951. Quan Civil arribà a Chicago el
1961 ja s’havien publicat vuit volums, tots ells editats parcialment o totalment
per Landsberger. El projecte tenia el suport financer de la UNESCO i la casa
editora dels volums era el Pontificium Institutum Biblicum de Roma.
El 1965, en l’informe anual de l’Oriental Institute, Civil redacta una breu
notícia sobre el projecte MSL. Allí ja podem apreciar la saba nova que suposa
la seva presència. S’anuncia la pròxima publicació del novè volum, s’emfasitza
la importància dels diccionaris indígenes per al coneixement del lèxic sumeri,
malgrat ser, com diu el mateix Civil, «com una planta en un herbari», però
subratlla la importància de poder situar les paraules dins el context precís dels
textos. En aquest breu informe ja s’observa la nova metodologia que utilitzarà
Civil a l’hora d’abordar els estudis dels textos de l’antiga civilització sumèria;
la seva visió global de tot el corpus lexicogràfic i la capacitat que té per rela-
cionar els estudis cuneïformes amb altres disciplines historicofilològiques.
Després de la mort de Landsberger el 1968, Civil es fa càrrec del projecte
i la seva petja en les publicacions que ell dirigirà, juntament amb Erica Rei-
ner, serà ben evident. Fins aquell moment, els volums de la col·lecció MSL
intentaven atresorar el màxim de manuscrits possibles de textos lexicogràfics
indígenes amb l’objectiu d’assentar la base per a un futur diccionari de sumeri
i també com a font auxiliar per al diccionari d’accadi que l’Oriental Institute
estava elaborant. Aquesta aproximació als textos lexicogràfics com a mitjà,
però no tant com un fi en si mateix, va provocar certs desajustos en aquests
primer volums de la col·lecció. Les publicacions se centraven en els manuscrits
anomenats «canònics», elaborats a final del segon mil·lenni aC, amb fonts
majoritàriament del primer mil·lenni aC. Això va ocasionar que en l’edició
dels textos es barregessin fonts que podien tenir una distància cronològica de
mil anys o més. En aquells primers volums de la col·lecció MSL, es va dedicar
molt poca atenció als precedents redactats durant el segon mil·lenni de tot
aquest material lexicogràfic indígena, així com s’ignorava pràcticament en la
seva totalitat el material del tercer mil·lenni aC. El sistema de publicació també
era poc «precís», la barreja de fonts i l’intent per sobre de tot d’establir un text
compost que reconstruís tota la llista lexicogràfica molt sovint dificultava la
tasca de saber exactament quin era el contingut de cadascuna de les fonts que
formaven el text canònic compost. Amb Civil això va canviar: es va donar
molta importància al format, procedència i època de cada font que s’editava
644 LLUÍS FELIU

per reconstruir l’hipotètic text compost de la llista lexicogràfica concreta. Les

edicions van passar a ser molt més rigoroses, precises i molt més informatives
i profitoses per al lector (Veldhuis 2014, p. 18).
Aquest canvi d’orientació de la sèrie es pot observar clarament a MSL 9
(Civil 1969), on Civil ja desenvolupa tot el seu nou programa de publicació.
Només quatre anys després de doctorar-se, ja dirigeix, coordina i elabora
una edició d’unes llistes lexicals (res a veure amb els textos literaris, el camp
d’estudi de la seva tesi doctoral), un terreny abstrús i molt especialitzat que
pocs cuneïformistes eren capaços de dominar. Demostrant novament la seva
versatilitat i capacitat d’innovació, Civil ofereix, amb la col·laboració d’altres
especialistes, una edició completa de totes les recensions de la llista, des dels
exemplars del tercer mil·lenni (amb alguna font del quart) fins a les recensions
canòniques del primer mil·lenni. De cadascuna de les recensions se’n fa una
edició crítica amb l’establiment de variants (si s’escau) acompanyada d’una
introducció amb les característiques de cadascuna de les tauletes i, quan és
possible, la seva procedència. Aquest sistema d’edició va esdevenir l’estàndard
dins la col·lecció. Civil va publicar l’últim número de la sèrie MSL l’any 2004
(Civil 2004b), concretament el volum número quinze dels divuit projectats.
Actualment només queda per publicar el volum divuitè, tot i que molts dels
volums antics s’haurien de revisar i posar al dia (Civil 2010, p. 1).
L’aportació de Civil en el camp de les llistes lexicogràfiques és absoluta-
ment fonamental i, de fet, és la persona que va posar les bases per a un edició
moderna d’aquest tipus de textos. Des del punt de vista de la metodologia de
treball, les seves aportacions també han estat decisives. El format de les llistes
lexicogràfiques mesopotàmiques és variat, depenent del nombre d’apartats
que té cada entrada. Les llistes més senzilles (i més arcaiques) contenen una
sola columna per entrada, són simplement llistes de paraules ordenades per
algun criteri (camp semàntic, tipus de signe, etc.). A poc a poc, aquestes
llistes van evolucionar i els lexicògrafs babilonis van anar incorporant més
informació a cadascuna de les entrades, tot afegint subcolumnes per aclarir o
traduir cada paraula llistada. Civil va perfeccionar i estandarditzar el sistema
per descriure de manera fàcil i concisa les diverses parts de cadascuna de les
entrades de les llistes lexicogràfiques mitjançant un codi numèric per designar
cadascuna de les subcolumnes en el seu ordre habitual d’esquerra a dreta: 0:
falca vertical inicial; 1: pronunciació sumèria del logograma; 2: logograma; 3:
nom del signe; 4: traducció accàdia; 5: traducció a altres llengües.
No totes les llistes contenen les cinc parts de cada entrada; per això, amb
aquest sistema és possible fer una descripció ràpida i una classificació precisa
de cadascuna de les llistes mitjançant una simple sèrie de nombres. Així, una
 MIQUEL CIVIL 645

llista 0-1-2 indica que el text conté una falca vertical per indicar l’inici de
l’entrada (similar al nostre guionet quan fem llistes), la pronunciació sumèria
del logograma i el signe logogràfic; en canvi, 1-2-4 indica que la llista conté la
pronunciació sumèria del logograma, el logograma i la seva traducció accàdia21.
La immensa majoria de fonts que contenen aquests textos lexicogràfics
provenen de tauletes escolars, textos que feien servir els aprenents d’escribes
i els professors per aprendre el vocabulari sumeri i el sistema d’escriptura
cuneïforme. Depenent del grau de coneixement de l’estudiant i de l’exercici
que estigués fent, estaven escrites en un format determinat de tauleta (rec-
tangular, lenticular, a dues columnes, etc.). Civil va establir un sistema de
nombres romans per designar cadascun d’aquests formats de text escolar i,
d’aquesta manera, normalitzar les edicions modernes d’aquest tipus de textos.
El sistema de classificació establert per Civil ha esdevingut l’estàndard fins
avui dia (Civil 1969, pp. 27-28; Civil 1995, p. 2.308).
Derivat d’aquest profund estudi de les llistes lexicogràfiques indígenes,
Civil eixamplà el seu camp d’estudi cap a la lexicografia sumèria i esdevingué
l’estudiós del lèxic sumeri més perspicaç i agut. Tot combinant la seva intuïció
amb un profund coneixement dels textos i una aproximació antropològica
a les fonts, Civil és capaç de concretar el significat de múltiples paraules i
de suggerir nous significats per a termes sumeris molt difícils d’interpretar.
En paraules de Kramer, Civil és en el camp de la lexicografia sumèria «the
unchallenged master» (Kramer 1991, p. 12). Els seus treballs sobre el lèxic
sumeri són innombrables i valuosíssims.
Atesa la manca d’eines lexicogràfiques en el món de la sumerologia, es podria
esperar d’un lexicògraf d’aquesta categoria l’elaboració d’un diccionari. Hom
té la sensació que per la seva ment sempre ha planat la possibilitat de treballar
en un diccionari de sumeri, però segurament que la seva manera d’aproximar-se
a les cultures de la Mesopotàmia antiga, el seu minimalisme, la seva prudència
i modèstia, i alhora el seu rigor i la seva ambició, el van desaconsellar d’iniciar
aquesta empresa. Ja al 1975 Civil afirma que el treball portat a terme amb el
projecte MSL serà la base per a un encara llunyà Chicago Sumerian Dictionary
(Civil 1975b). Sens dubte, Civil hauria estat la persona adequada per a por-
tar-lo a terme. Només cal llegir el seu article intitulat «Lexicography» (Civil
1975b), en què dibuixa amb molta precisió quines haurien de ser les bases
d’un futur diccionari sumeri, unes bases potser massa «ideals» o «utòpiques»

21
Civil 1975b, pp. 124-125; Civil 1995, p. 2.308. Aquest sistema ja fou esbossat anteriorment
per Landsberger (Landsberger & Civil 1967, p. 125), però Civil el va ampliar i actualment con-
tinua essent el sistema estàndard per descriure els diversos apartats de les llistes lexicogràfiques.
646 LLUÍS FELIU

per a alguns. Aquest article, en realitat, havia de ser el marc teòric per a una
obra molt més ambiciosa anomenada Sumerian Writing System and Phono-
logy, que ja s’havia anunciat el 1969 amb el títol de Sumerian Graphemics, i
que s’havia de publicar com a monografia a la col·lecció Analecta Orientalia
de Roma. Aquest llibre no s’ha arribat a publicar mai. La causa adduïda per
Civil és que volia esperar que estigués més avançat l’estudi dels manuscrits
que s’havien de publicar a MSL 14 i MSL 15. Aquesta és la clàssica manera de
procedir de Civil; fins que no té l’obra completament lligada i travada amb
totes les seves fonts, i tots els angles coberts, no la publica. Aquesta manera
de fer és una assegurança de rigor, però a vegades una pèrdua per a la comu-
nitat acadèmica. Algunes de les idees que havien de desplegar-se al no nat
Sumerian Writing System and Phonology foren esbossades en un excel·lent i
molt influent article a la revista Orientalia de Roma (Civil 1973). Finalment,
el 1998 s’anunciava la publicació de la monografia Mesopotamian Lexicography
a l’editorial holandesa Brill; en aquest llibre Civil havia de fer la compilació de
tota la lexicografia de tradició indígena mesopotàmica, però, malauradament,
l’obra no s’ha arribat a publicar.
Un altre exemple del que podria haver estat un diccionari de sumeri elaborat
per Civil és l’estudi que publicà sobre el verb šu tak4 «enviar» (Civil 1990).
En aquest breu article de poc més de dues pàgines elabora, sense cap intro-
ducció prèvia, l’entrada completa del verb, com si es tractés d’un diccionari,
amb totes les seves accepcions i les seves atestacions. L’entrada és modèlica22.
La intuïció lexicogràfica de Civil es pot detectar en gairebé totes les seves
publicacions, on fa petits apunts, anotacions, suggeriments que permeten per-
filar accepcions, acotar termes semànticament o establir clarament significats.
Des de l’inici de la seva carrera fa evident que l’aproximació antropològica
és la més adequada per intentar entendre la Mesopotàmia antiga i tenir una
millor comprensió dels seus textos i especialment de la seva terminologia: allò
que des d’un punt de vista estrictament etnocèntric és difícil d’interpretar es
pot fer més evident si fem un acostament antropològic (Civil 1968, p. 211;
Civil 1975, p. 142). Civil combina el minimalisme en la seva aproximació a

22
L’elaboració d’un diccionari de sumeri encara és avui dia una assignatura pendent. Åke
Sjöberg va emprendre el gran projecte de diccionari des de Filadèlfia, The Sumerian Dictionary
of the University Museum of the University of Pennsylvania, del quan només se’n van publicar
quatre volums corresponents a les lletres A i B entre els anys 1984 i 1998. Posteriorment,
també des de Filadèlfia s’ha intentat continuar el projecte en línia amb el The Pennsylvania
Sumerian Dictionary (http://psd.museum.upenn.edu/), una eina útil però encara amb moltes
mancances, que no es modifica des de 2006 i que encara no cobreix ni de bon tros el buit d’un
diccionari més complet.
 MIQUEL CIVIL 647

les fonts amb un rigor i una ambició metodològica molt estrictes, la qual cosa
provoca que a vegades sigui difícil lligar les dues facetes i culminar l’obra. Per
fer un diccionari de sumeri es necessita la preparació i els coneixements que
Civil té, però també cert atreviment.
La generositat característica del caràcter de Civil també es fa evident en
l’estudi del lèxic sumeri. Si hom s’aproxima a l’extensa bibliografia sobre la
civilització sumèria és molt habitual trobar-se amb petites notes a peu de plana
on l’autor de l’obra dóna les gràcies a Civil per la seva ajuda i supervisió en
tot allò relatiu al lèxic sumeri. Frases com «comunicació personal de Civil» o
simplement «M. Civil» al costat del significat d’obscurs termes sumeris són el
pa de cada dia en la bibliografia sumerològica. Civil va elaborar un breu, però
molt complet vocabulari sumeri com a material didàctic per als seus alumnes
de Chicago. Aquest vocabulari, que mai no s’ha publicat de manera formal, ha
servit de base per a altres compilacions lèxiques com ara l’Elementary Sumerian
Glossary, elaborat per Daniel Foxvog, professor retirat de la Universitat de
Califòrnia a Berkeley, que periòdicament actualitza a la xarxa (Foxvog 2016).

4. Tecnologia i cultura material sumèria

Lligat amb el seu perfil com a lexicògraf i segurament derivat d’ell, podem
distingir una àrea d’estudi central des de l’inici de la seva carrera acadèmica:
la tecnologia i la ciència. Civil té un interès molt especial en tot allò relacio-
nat amb la reconstrucció de la cultura material del món sumeri. Els estudis
estrictament lexicològics i l’interès per les llistes lexicogràfiques indígenes
—molt sovint ordenades pels mateixos escribes amb criteris semàntics— el
van portar a estudiar també tot allò relacionat amb la tecnologia.
Especialment importants han estat les seves aportacions en el camp de la
reconstrucció de l’agricultura sumèria, de tot el cicle agrícola des de la sembra
fins a la sega i de tot l’univers terminològic que l’envolta, que és, tenint present
que parlem d’una societat eminentment agrícola, un percentatge important
del que podríem anomenar l’univers sumeri. Un exemple evident n’és un breu
article de divulgació publicat al juliol de 1963, quan Civil encara no tenia el
títol de doctor, on descriu amb moltíssima precisió tot el procés de conreu i
recol·lecció dels cereals (Civil 1963). Per fer aquesta descripció, Civil es basa
en el text sumeri anomenat Els ensenyaments del pagès, un text didàctic que
editaria ell mateix trenta-un anys després (Civil 1994). Malgrat ser un article
divulgatiu, Civil demostra un domini molt precís de la terminologia agrícola,
tot reconstruint amb molt de detall el procés de la sega i la recol·lecció de
648 LLUÍS FELIU

les espigues, la confecció de les garbes, la posterior espigolada per part de les
classes més desafavorides i marginals, la batuda del cereal, el procés de ventar
el gra i el seu transport i emmagatzematge als graners. Malgrat que l’article
no conté ni una sola paraula en sumeri, la precisió amb què descriu tot el
procés demostra que Civil entenia perfectament cadascuna de les paraules
tècniques que els sumeris utilitzaven en els seus textos i sabia atribuir-li el
seu equivalent precís en anglès.
Un altre exemple ben clar de la finesa i la precisió dels seus estudis lexico-
lògics aplicats a la tecnologia sumèria és la reconstrucció del sistema hidràulic
i de regadiu de l’antiga Sumer. En els seus estudis esmena errors que s’han
arrossegat en la lexicografia sumèria durant dècades, recupera aportacions
molt antigues d’altres estudiosos que havien estat oblidades però que eren
encertades, i estableix les seves propostes (Civil 1994, pp. 109-140). En aquest
estudi combina, com fa sempre en els estudis tecnològics i lexicogràfics, les
evidències que tenim dels textos de la pràctica quotidiana amb el material lèxic
que conservem en les llistes lexicogràfiques indígenes. La seva intuïció, la seva
aproximació antropològica per contextualitzar el text i el seu coneixement
sobre el terreny, en moltes ocasions aporten un enfocament nou que fa que
la terminologia sumèria esdevingui més transparent. Quan reconstrueix el
sistema de dics i canals sumeris, Civil fa canviar la perspectiva de l’estudiós
en establir que l’objectiu primordial d’aquest sistema hidràulic no era només
l’aportació d’aigua per regar el camps sinó que el propòsit fonamental era
mantenir els camps protegits de l’abast de les riuades que es produïen a final
d’abril i a principi de maig, quan els rius Tigris i Eufrates creixien sense control
i podien inundar els camps. Abril i maig són mesos de sega, els camps ja no
necessiten aigua i una inundació pot arruïnar la collita. Evidentment, aquest
control hidràulic també és necessari per garantir la protecció dels nuclis
urbans i la vigilància i prevenció de possibles canvis del curs dels rius. És,
doncs, en aquest context de manteniment constant d’aquest sistema hidràulic
que hem de situar els textos i, per tant, les seves paraules i la seva termino-
logia. D’aquesta manera, excavar un canal no ha de voler dir necessàriament
excavar-lo de nou; pot significar simplement fer-ne el manteniment perquè
continuï operatiu o per elevar el talús de terra per parar la crescuda del riu.
Els textos diuen allò que el receptor del missatge espera que diguin, no allò
que nosaltres —que no compartim el context— pretenem que digui.
Els estudis cuneïformes han estat tradicionalment molt impermeables a la
influència dels diversos corrents teòrics que van sorgir durant el segle XX i que
van amarar diverses disciplines humanístiques com ara la història, l’antropologia
o la lingüística. Els assiriòlegs, literalment atrapats en un marasme de textos,
 MIQUEL CIVIL 649

prou feina han tingut (i tenen) a controlar tota aquesta torrentada textual i
s’han mantingut sempre poc influïts per aquests corrents. El cas de Civil ha
estat diferent: ell sempre ha estat amatent a aquest entorn teòric fora de la
filologia estricta i ha utilitzat algun d’aquests nous corrents. Sens dubte, aquesta
mirada antropològica de les fonts que fa Civil és producte de la influència de
l’anomenada «New Archaeology», que va ser molt popular als Estats Units a
partir de l’edició del llibre de Gordon R. Willey i Philip Phillips: Method and
Theory in American Archeology, publicat el 1958 a Chicago. Civil, a banda de
les seves evidents aptituds filològiques, imprescindibles per a un sumeròleg,
sap mirar a banda i banda i veure el que estan fent altres disciplines històriques
contemporànies per treure’n profit. De fet, ha intentat que els seus deixebles
no només se centrin en l’estudi i la formació com a cuneïformistes, sinó que
sempre ha insistit que estudiessin també antropologia i/o lingüística. D’aquesta
manera, els estudiants adquireixen uns coneixements que els dóna una mirada
més àmplia i crítica, i evita la superespecialització, una mal molt comú en els
estudis cuneïformes, amb una tendència patològica a l’autisme acadèmic.

5. Literatura sumèria

La literatura sumèria és un altre dels camps d’estudi central de la carrera

de Civil. Les seves publicacions són nombrosíssimes i molt variades; moltes
d’elles són primeres edicions de textos cuneïformes amb composicions li-
teràries inèdites. Tal com hem dit més amunt, el seu interès per la literatura
sumèria es remunta ja a la seva etapa de formació, en dedicar la seva tesi doc-
toral al text literari anomenat El debat entre l’aixada i l’arada. Aquesta obra
s’emmarca dins el gènere dels debats, bastant prolífic en la literatura sumèria,
on es descriu el diàleg o la discussió entre dos objectes, animals o entitats
naturals per veure quin és més important. Són un tipus de text creat, segons
Civil, per ser representat a la cort reial després d’un banquet, una mena de
teatre primitiu d’entreteniment. Civil ha estat molt interessat en aquest gènere
de textos i ja el 1972 anunciava la pràctica finalització d’un volum on editava
totes les obres conegudes d’aquest gènere literari amb el títol de Sumerian
Debates and Dialogues (Oppenheim 1972, p. 26). Aquesta obra de moment
encara roman sense publicar.
Seguint amb els textos literaris, Civil ha mostrat un interès especial per
tota la literatura «costumista» que descriu de manera més o menys idíl·lica la
vida dels estudiants a l’escola. L’interès per aquest subcorpus de textos sens
dubte és una herència del seu mestre Samuel Noah Kramer, un dels principals
650 LLUÍS FELIU

estudiosos i divulgadors d’aquests gènere. Malgrat l’interès especial per aquest

tipus de textos, Civil ha estudiat i publicat sobre tots els gèneres de la literatura
sumèria: els grans cicles narratius, llegendaris i èpics; textos mitològics; textos
històrics; himnes als déus i als reis; textos sapiencials i proverbis. També ha
fet contribucions importantíssimes en la literatura sumèria més arcaica que
coneixem, els textos literaris del tercer mil·lenni, poc coneguts encara i de
molt difícil interpretació, atesa la dificultat del sistema d’escriptura d’aquella
època més reculada.
Però una de les seves obres més citades i més celebrades per la comunitat
sumerològica ha estat el seu catàleg de textos literaris sumeris, que continua
inèdit. La primera notícia d’aquest catàleg data de 1971, en l’Informe Anual
de l’Institut Oriental de Chicago, on s’anuncia la seva publicació imminent
(Oppenheim 1971, p. 32). El 1975 es concreta que el catàleg es publicarà
com a quart volum de la col·lecció Handbuch der Keilschriftliteratur, obra
editada en tres volums per Rykle Borger. El 1979 el catàleg ja estava a punt
per portar-lo a l’editor per a la seva publicació. Malgrat tot, Civil, en l’afany
de tenir sempre el seu material al dia, va modificar i actualitzar el catàleg any
rere any sense arribar a publicar-lo mai, però sempre posant-lo a la disposició
de tots els estudiosos que el necessitessin. En aquest catàleg, trobem indexats
i classificats tots els textos literaris sumeris. A cadascun d’ells, Civil li atorga
un codi basat en una classificació decimal d’acord amb el gènere literari de
l’obra. El més important, però, és que cadascuna de les obres literàries va
acompanyada d’una llista de totes les fonts conegudes, publicades (amb
bibliografia) o inèdites (amb el número de museu o de col·lecció de la font).
Pràcticament totes les publicacions de textos literaris sumeris, independent-
ment de l’autor, contenen un agraïment per l’ús que ha pogut fer d’aquest
catàleg. Aquesta obra ha estat, durant dècades, la Bíblia per a tots aquells que
volien fer una edició crítica d’una determinada composició o tenir una apro-
ximació de primera mà als textos literaris sumeris. El catàleg inèdit de Civil
va fer un últim servei a la comunitat assiriològica en servir de base per establir
l’esquelet del que és avui dia una de les eines principals d’estudi i difusió de
la literatura sumèria, l’Electronic Text Corpus of Sumerian Literature (Black et
al. 2006). Aquesta pàgina web recull l’edició (sense aparell crític ni registre de
variants) de pràcticament tota la literatura sumèria. El moll de l’os d’aquest
projecte de la Universitat d’Oxford és el catàleg de Miquel Civil en seguir fil
per randa la seva classificació i el seu llistat de fonts. Les transliteracions dels
textos literaris són, en part, també obra de Civil, tot i que en aquest aspecte
la labor col·laboradora d’altres estudiosos ha estat molt important. Tal com
diu la secció dels agraïments del projecte ETCSL:
 MIQUEL CIVIL 651

We thank Miguel Civil and Steve Tinney, whose contributions were fundamen-
tal to the shape and success of the project. Miguel’s unpublished catalogue of
Sumerian literature, the product of decades of brilliant and painstaking work,
lies at the heart of the corpus23.

6. Gramàtica sumèria

Sense cap connexió establerta amb cap de les famílies lingüístiques conegu-
des avui dia, el sumeri forma part del grup de les anomenades llengües aïllades.
En aquest sentit, podem anomenar el sumeri com una llengua «exòtica», atès
que és una llengua amb unes característiques morfològiques i sintàctiques
molt diferent de les llengües indoeuropees o semítiques i amb la particularitat
afegida de disputar-se amb l’egipci antic l’honor de ser la llengua més antiga
de la qual tenim registre escrit. L’estudi del sumeri ha evolucionat a poc a poc
des de la segona meitat del segle XIX, quan fou identificada, fins avui dia, que
ja som capaços de traduir, amb més o menys fortuna, gairebé qualsevol text
escrit en aquesta llengua. Malgrat tot, encara queden molts aspectes del sumeri
que necessiten un coneixement i una descripció més precises, especialment
en el camp de la morfologia, on encara tenim algunes llacunes importants, i
en la sintaxi, on resta molt de camp per córrer.
Sens dubte, Civil és hereu i forma part de l’escola de gramàtica sumèria
americana, fonamentada per Kramer i sobretot per Jacobsen, que fou professor
a Chicago i a Harvard i que va fer aportacions decisives per al coneixement
de la morfologia de la llengua sumèria. No obstant això, l’escola americana
ha tingut un greu problema: no ha estat capaç d’elaborar i publicar una gra-
màtica que descrigui amb precisió i detall la seva visió de la llengua sumèria,
a diferència de l’escola alemanya, que amb les exhaustives gramàtiques publi-
cades a partir dels anys 40 per Adam Falkenstein i algun dels seus deixebles
va dominar l’estudi de la gramàtica sumèria durant bona part de la segona
meitat del segle XX (Feliu 2012).
Civil ha seguit exactament el mateix mètode en la seva aproximació a la
llengua sumèria que amb la resta de camps de la civilització sumèria que ha
estudiat: pragmatisme, modèstia i minimalisme. Cal partir de la base que tenim
una llengua transmesa a través d’un sistema d’escriptura defectiu, que no anota
sempre tots els morfemes que la llengua oral segurament expressava i que,
d’altra banda, allò que l’escriptura anota, ho fa amb una precisió fonològica

23
Black et al. 2006: http://etcsl.orinst.ox.ac.uk/edition2/credits.php.
652 LLUÍS FELIU

limitada. A banda d’aquest primer problema, el del sistema d’escriptura, hi

ha un contratemps molt important. El sumeri es va escriure des de final del
quart mil·lenni fins al segle I aC, però hi ha cert acord entre els estudiosos a
pensar que el sumeri ja era una llengua morta o, si més no, fortament minorit-
zada a principi del segon mil·lenni. D’aquesta manera, la immensa majoria de
textos literaris i bona part dels textos econòmics i administratius estan escrits
per persones que ja no tenien la llengua sumèria com a llengua materna. Els
problemes derivats d’aquest dos fets (un sistema d’escriptura defectiu i no
tenir cap parlant viu de la llengua) condicionen decisivament allò que sabem
avui dia de la llengua sumèria i allò que presumim que podrem ser capaços
de saber en el futur.
La tradició filològica heretada de l’estudi de les llengües del món clàssic
(grec i llatí) i de les del món semític (hebreu, arameu i àrab) han comportat
una metodologia, una terminologia i un acostament al sumeri amb eines a
voltes inadequades per descriure amb precisió aquella llengua. No ha estat
fins a final del segle XX que, gràcies a la influència de la lingüística comparada,
alguns sumeròlegs van saber veure que l’estudi d’altres llengües «exòtiques»
que s’havia desenvolupat durant la segona meitat del segle XX podia ajudar
a entendre alguns fenòmens de la gramàtica sumèria que l’herència de la tra-
dició grecollatina o semítica no permetia. Miquel Civil fou un dels primers a
fer aquest gest d’aixecar la mirada i anar més enllà del que marcava l’estricta
tradició assiriològica. Exactament de la mateixa manera que ho havia fet
abans en posar els textos sumeris en un context més precís a través d’una
perspectiva antropològica.
A partir d’aquestes premisses, Civil construeix la seva visió sobre la gra-
màtica sumèria amb molta prudència i modèstia. Els seus treballs en aquest
camp són relativament tardans, fruit de tota una carrera de profund estudi dels
textos. Algunes de les seves propostes han estat absolutament fonamentals
i acceptades pràcticament de manera unànime per la resta d’estudiosos de la
llengua, cosa que, en tractar-se del sumeri, és especialment excepcional. Un
bon exemple és el seu treball sobre els anomenats prefixos modals (Civil
2000), un article absolutament modèlic que combina a la perfecció l’aproxi-
mació filològica, imprescindible en un treball gramatical d’una llengua sense
parlants vius, amb una ampli coneixement lingüístic que li permet obrir el
focus i fer noves propostes. Tot i això, la principal aportació de Civil al camp
de la gramàtica sumèria no són tant els seus treballs en aquest camp com la
influència que ha tingut en altres estudiosos. Civil, amb la seva proverbial
prudència, no ha publicat un manual de gramàtica sumèria (a banda d’una
molt breu entrada sobre la llengua sumèria en una enciclopèdia; Civil 1997).
 MIQUEL CIVIL 653

Però el seu ensenyament ha format un bon grapat de sumeròlegs que són o se

senten hereus del seu magisteri i de la seva concepció de la gramàtica sumèria.
Alguns exemples il·lustratius són les breus gramàtiques de Michalowski (2004)
o Rubio (2007). No obstant això, Civil elaborà una petita gramàtica per a ús
dels seus alumnes durant els cursos de sumeri que va fer a la Universitat de
Barcelona durant l’any 2001 (Civil 2001b): tot i ser un breu esbós no del tot
complet, podem contrastar com havia trobat la seva solució a certs aspectes
controvertits de la llengua sumèria. Un exemple molt il·lustratiu és l’estudi
que fa dels anomenats prefixos de conjugació del sintagma verbal sumeri, un
dels aspectes que més pàgines ha fet escriure als estudiosos d’aquesta llengua.
Avui dia no només no hi ha acord en la funció específica d’aquests morfe-
mes, sinó que ni tan sols hi ha acord a l’hora de segmentar els morfemes. La
proposta de Civil, sempre minimalista, és la de reduir els morfemes a quatre
i donar-los la funció de veu (neutra, activa, passiva i mitjana), essent el seu
ús «una qüestió de perspectiva» (Civil 2001b, §4.2.3). El 2008, Christopher
Woods, actual professor de sumeri a Chicago, publicava la seva tesi doctoral
amb el molt explícit títol The Grammar of Perspective: the Sumerian conju-
gations prefixes as a system of voice (Woods 2008), on estudia els prefixos de
conjugació sumeris exactament amb el mateix enfocament proposat per Civil.

7. Aportacions metodològiques

Ja hem vist com Civil va introduir novetats importants a l’hora de classificar

els textos o de fer nous enfocaments per contextualitzar amb més precisió el
contingut dels textos cuneïformes d’acord amb la seva aproximació a través
de l’antropologia. Altres aportacions de caràcter metodològic abasten àrees
tan distants com les edicions crítiques dels textos o l’ús de les anomenades
«noves tecnologies» per a estudiar les civilitzacions de la Mesopotàmia antiga.
El sistema tradicional per editar textos amb diverses fonts cuneïformes
segueix bàsicament la tradició heretada de la diplomàtica. Generalment,
l’editor estableix un text compost basat en les diverses fonts disponibles i
anota d’alguna manera (mitjançant nota a peu de pàgina; nota al final; nota
al marge; etc.) les variants que eventualment cadascuna de les fonts contin-
gui. Aquest sistema fa que a vegades sigui difícil saber exactament com està
escrit cadascuna de les fonts de manera còmoda i ràpida. Civil va establir un
nou sistema més còmode que permet controlar en tot moment i a primer
cop d’ull cadascuna de les fonts d’una línia de text determinat. En el seu nou
sistema, Civil estableix el text compost producte de la lectura de totes les
654 LLUÍS FELIU

fonts disponibles i, a partir d’aquest text compost, anota línia per línia cada
font que conté aquella línia i en cada línia quins signes apareixen en aquella
font i quins signes no hi són, estan trencats o simplement, contenen un signe
diferent. Vegem el codi i un exemple de la primera línia dels Ensenyaments
del pagès (Civil 1994, p. 207):

+ signe escrit; . signe trencat però que es pot reconèixer;

- signe omès; ¡ espai trencat; × signe sense identificar.

Amb aquest mètode s’aprecia amb molta claredat què hi ha a cadascuna de les
fonts i quines són les diferències entre elles. En aquest exemple podem veure
el text compost a la línia 001. A sota tenim anotat com la font A conserva
tots els signes excepte els quatre últims que estan completament trencats;
en canvi, per exemple, la font C té els sis primers signes trencats però con-
serva la resta de la línia. Aquest sistema no s’ha imposat totalment entre els
estudiosos, però ha estat adoptat per molts d’ells ja des dels anys vuitanta24.
Amb el seu caràcter innovador i la seva ment oberta i disposada a utilitzar
nous mètodes i noves eines tecnològiques per facilitar l’estudi dels textos
antics, com ara l’ús més intensiu de la fotografia de textos cuneïformes,
Civil va ser un dels primers a fer servir els ordinadors dins el món de l’as-
siriologia. L’Oriental Institute de Chicago era un lloc idoni per introduir
aquestes tecnologies, ja que estava molt obert a aquest tipus de novetats, a
diferència de la tradició europea, una mica més encarcarada. El 1965 Civil
ja va treballar en un projecte per crear concordances de textos cuneïformes

24
El primer a utilitzar aquest sistema fou Cooper 1983, pp. 72-234; vegeu també darrerament
Michalowski 2011; Gadotti 2014, pp. 171-241. Per a una aproximació a la crítica textual en els es-
tudis cuneïformes i els seus precedents en altres disciplines, vegeu Michalowski 1989, pp. 21-25.
 MIQUEL CIVIL 655

mitjançant l’ús de computadors amb fitxes perforades, un mètode absoluta-

ment revolucionari però que va resultar poc productiu, atesa la dificultat de
maneig d’aquell tipus d’ordinadors encara molt «primitius». Malgrat tot, Civil
veia clar que les clàssiques fitxes de cartolina per indexar paraules i elaborar
vocabularis o registrar termes eren una eina que començava a estar caduca,
però la tecnologia havia d’evolucionar encara més. El 1979 es va comprar
el seu primer ordinador personal, les aplicacions informàtiques encara no
existien com a tals i l’usuari havia de fer-se ell mateix el programari de la mà-
quina. És aleshores quan Civil s’afecciona a la programació. El mateix 1979
escriu un programa per fer cerques en les bases de dades dels textos literaris
sumeris. El 1984, en l’informe anual de l’Institut Oriental de Chicago, Civil
és posat com a exemple de l’ús de les noves tecnologies en les humanitats en
desenvolupar un sofisticat programa per emmagatzemar, fer cerques i editar
textos en transliteració. El programa s’anomenava SPINDEX: es tractava d’un
editor de textos en versió Control Program of Microcomputers i també en
MS-DOS, que també fou utilitzat en el marc del Chicago Hittite Dictionary
(Johnson 1984, p. 2). Els anys 1988 i 1989 Civil va posar el seu catàleg de
textos literaris i tots els textos lexicogràfics publicats i inèdits del projecte
MSL en format electrònic amb la voluntat de fer-ne una publicació en disquet
i així poder-lo anar actualitzant amb més facilitat. Civil troba en les edicions
electròniques la solució virtual a una de les seves grans preocupacions: que
les obres no es facin velles poc temps després de ser publicades en paper. El
format electrònic permet aquesta possibilitat; posteriorment, internet serà
la solució definitiva, sempre que hi hagi els mitjans per introduir les actua-
litzacions. Però l’evolució de la informàtica també era imparable i sovint feia
que les publicacions electròniques s’ajornessin, atesa la constant aparició
de nous programes informàtics i de nous formats més eficients. Per tant, el
neguit no era només tenir les publicacions al dia, sinó també tenir-les al dia
en un format electrònic prou actualitzat.
D’aquesta manera, el 1990 Civil anuncia la propera publicació dels tex-
tos lexicogràfics publicats en paper a MSL en el nou programa anomenat
HyperWriter! (Ntergaid Inc.). Aquest nou programa ja permet un format en
hipertext. Civil posa en aquest format gran part dels textos literaris sumeris,
llistes lexicogràfiques i altres textos amb totes les fonts disponibles de cada
text. Així doncs, amb un simple clic damunt de la línia es podia desplegar el
seguit de variants de cada font. Aquest sistema ja albirava un possible diccio-
nari sumeri que portés de la paraula i les seves diferents definicions concretes
al seu context en cadascun dels textos on apareix. Aquesta tasca de passar en
format electrònic tot els materials sumeris a la disposició de Civil consumeix
656 LLUÍS FELIU

molt del seu temps durant l’inici dels anys noranta. El material dels llibres
anunciats més de vint anys abans i no publicats (Sumerian Writing System and
Phonology i Debates and Dialogues) s’incorporen dins el corpus de textos del
programa HyperWriter!. Durant l’any 1990 Civil fa demostracions d’aquesta
nova eina als congressos de l’American Oriental Society a Berkeley, a la Ren-
contre d’Assyriologique Internationale que se celebra a París i en un congrés
a Oxford. Amb tot aquest material Civil elabora durant els anys 1995-1997 el
Sumerian Hypertext Project i el Sumerian Lexical Archive, dos projectes que
van tenir poc recorregut atès que el 1997 ja es va crear la primera versió de
la pàgina web Electronic Text Corpus of Sumerian Literature, a la qual, com ja
hem dit més amunt, Civil cedirà —en una nova demostració de la seva co-
neguda generositat— bona part de tot aquest material. La seva contribució
pionera en aquest camp ha estat àmpliament reconeguda pels seus col·legues
(Jones & Schloen 1999).

8. La darrera etapa

Durant els últims vint anys, Miquel Civil ha estat extraordinàriament pro-
lífic: ha aconseguit acabar molts dels projectes que tenia pendents durant
la seva vida acadèmica a Chicago. Abans de jubilar-se, el 1994 publicava la
primera edició crítica de The Farmer’s Instructions. A Sumerian Agricultural
Manual, un manual agronòmic sumeri del segle XVIII aC que dóna les ins-
truccions per al conreu dels cereals, des de la preparació del terreny i la sem-
bra fins a la sega, abastant un cicle agrícola sencer. Podem dir que aquesta és
l’obra de tota una vida, elaborada amb la calma i paciència característiques
dels seus treballs. Civil va iniciar l’estudi d’aquest text durant els seus anys
a Filadèlfia (Civil 1963; Kramer 1991, p. 12). Ja el 1987, en l’informe anual
de l’Institut Oriental de Chicago es fa esment de l’evolució d’aquesta edi-
ció. Durant aquest mateix any 1987 també va presentar una edició preliminar
del text a la reunió del Sumerian Agriculture Group a Leiden. Segons Civil,
el propòsit del text és didàctic, però no tant per ensenyar l’estudiant a cul-
tivar cereals com per aprendre a cultivar cereals «en sumeri». Civil situa la
composició en un context de crisi durant el segle XVIII aC, quan el sumeri
ja era una llengua en desús i cert corrent de «renaixença» sumèria es produïa
en alguns cercles d’escribes com a reacció a la dominació dels babilonis del
nord —la dinastia de Hammurabi— sobre la població del sud. Els escribes
enyoraven la possibilitat d’un futur ideal on poguessin fer les seves funcions
administratives en sumeri.
 MIQUEL CIVIL 657

El 2004 Civil culmina un dels grans projectes de la seva vida, l’edició crítica
de tots els textos lexicogràfics cuneïformes de tradició indígena. El volum
quinzè de la col·lecció Materials for the Sumerian Lexicon ha estat l’últim a ser
publicat després d’una llarguíssima gestació i una complicadíssima producció.
Ja al 1974 s’anunciaven els primers treballs dedicats a aquest volum i al 1985
es programava la seva publicació per al 1988. Diversos factors van motivar els
retards, com ara els problemes en la consulta i en l’elaboració de les còpies de
les tauletes, derivades del clima polític convuls a l’Iraq d’aquella època. D’altra
banda, el desig sempre present de Civil de fer que la publicació estigués to-
talment al dia, sense deixar cap tauleta inèdita sense editar, va fer que sempre
hi hagués l’aparició d’algun nou fragment de text que ajornés, any rere any,
la publicació del llibre. No va ser, doncs, fins al 2004, amb Civil ja jubilat,
que es va publicar aquest últim volum de la sèrie MSL, un volum que conté,
com és habitual en les obres de Civil, una sèrie de trets formals innovadors,
com ara el fet de posar tot l’aparat crític de variants no pas a peu de plana o
en un capítol a part, sinó a la pàgina dreta del text; d’aquesta manera, amb el
llibre obert, el lector té a la pàgina parell el text compost i a la pàgina senar
tot l’aparell crític amb l’anotació de variants. Aquest sistema d’edició ja fou
emprat pel mateix Civil anys abans en una petita col·laboració que va fer en
un llibre de Walther Sallaberger, actualment professor de la Universitat de
Munic (Civil 1996).
Però Civil no només ha continuat tenint projectes propis, sinó que també
ha acceptat projectes suggerits per altres col·legues amb l’empenta d’un jove
investigador. Alfonso Archi, professor de la Universitat de Roma i epigrafista
de l’excavació italiana a l’antiga ciutat siriana d’Ebla, va encarregar a Civil la pu-
blicació de l’anomenat «Vocabulari Pràctic A», una llista de mitjans del tercer
mil·lenni que recull gairebé quatre-centes entrades d’objectes «culturals» de
l’entorn de la civilització humana en diverses seccions (pedres, metalls, vestits,
olis, objectes de fusta, èquids i arreus, objectes de pell, armes, xarxes, barques,
etc.) (Civil 2008). Aquesta llista és d’interpretació molt complexa atesa la
seva cronologia molt reculada en el temps, amb particularitats escripturals
pròpies només d’aquella època i poc comunes en els períodes posteriors del
cuneïforme. D’altra banda, el contingut «cultural» dels termes fa que sigui,
en ocasions, molt difícil d’interpretar. Civil intenta «contextualitzar» cadas-
cuna de les entrades de la llista amb l’ús del terme en textos contemporanis
o posteriors; d’aquesta manera, són les fonts contemporànies les que con-
textualitzen les entrades aïllades que apareixen a les llistes (Veldhuis 2014, p.
19). Archi va saber veure que Civil era la persona més preparada per afrontar
aquest repte, atès el seu bagatge, que combina un coneixement profundíssim
658 LLUÍS FELIU

tant del contingut dels textos lexicogràfics mesopotàmics com de la seva evo-
lució; un domini del lèxic sumeri sense parangó i una erudició aclaparadora
de tot allò relacionat amb la tecnologia i la cultura material del món sumeri.
Les tauletes cuneïformes dipositades a la col·lecció Schøyen, una col·lecció
privada de manuscrits antics d’arreu del món, de diverses èpoques i civilitza-
cions (Anònim 2016), han estat en els darrers vint anys una font inesgotable
de noves publicacions, algunes d’elles molt significatives en el camp de la
literatura o de la història de la Mesopotàmia antiga. Un ambiciós projecte
internacional liderat per David Owen ha reunit el bo i millor dels cuneïfor-
mistes actuals per editar els nombrosíssims textos mesopotàmics que aquesta
col·lecció atresora. Miquel Civil fou convidat a publicar un volum dedicat
als textos lexicogràfics mesopotàmics (Civil 2010). La seva contribució no
només s’ha restringit a aquesta publicació. El 2011 Civil va publicar un dels
textos més singulars de tota la col·lecció Schøyen. Es tracta d’un prisma que
recull la recensió més antiga (s. XXI aC) que coneixem del codi de lleis d’Ur-
Namma, el fundador de la Tercera Dinastia d’Ur (Civil 2011). Aquest codi
de lleis ja era conegut parcialment gràcies a alguns duplicats més moderns
(majoritàriament del segle XVIII-XVII aC), però amb aquest nou exemplar
Civil ha pogut fer una edició crítica completa de totes les fonts que conservem.
Una de les característiques més destacades de l’obra de Civil, a banda del
seu rigor, la varietat de temes que estudia i la profunditat dels seus estudis
és la solidesa de les seves contribucions. És pràcticament impossible trobar
en tota la seva obra una sola frase sobrera. Tot allò que escriu, tot allò que
ressenya, tot allò que comenta és totalment imprescindible i oportú. No hi ha
cap digressió innecessària, no hi ha cap estat de la qüestió escrita simplement
per omplir alguna pàgina més i inflar un article. Les seves contribucions són
sempre concises, concretes, directes i imprescindibles. No hi ha cap meva
de concessió a la prolixitat innecessària. Aquesta característica el fa encara
més singular, atesa la tendència a la incontinència escriptural que pateixen
les disciplines humanístiques.
L’informe anual de l’Oriental Institute de Chicago de l’any 2014 mostra com
la seva vitalitat intel·lectual no ha minvat amb el pas dels anys. Civil prepara
treballs sobre temes tan diversos com la lexicografia; els nivells d’alfabetització
a l’antiga Mesopotàmia o la llengua sumèria. D’aquesta manera, continua una
excepcional carrera sense la qual es fa difícil imaginar quin seria l’estat actual
de la sumerologia i dels estudis cuneïformes.
 MIQUEL CIVIL 659

Bibliografia citada

Anònim (2016): «The Schøyen Collection»: http://www.schoyencollection.

com/about-schoyen-collection.
Aranda, Quim (2000): «Entrevista a Miquel Civil», Avui (15-IV), Barcelona,
p. 76.
Beumer, Karin (2013): «In The Spotlight: California», Mār Šiprim. Interna-
tional Association for Assyriology. 2013-2. http://mar-shiprim.org/in-the-
spotlight-california/.
Black, Jeremy, Graham Cunningham, Jarle Ebeling, Esther Flückiger-Hawker,
Eleanor Robson, Jonathan Taylor i Gábor Zólyomi (2006): The Electronic
Text Corpus of Sumerian Literature. http://etcsl.orinst.ox.ac.uk/.
Borger, Rykle (1978): Assyrisch-babylonische Zeichenliste, Verlag Butzon &
Bercker Kevelaer, Neukirchen-Vluyn.
Camps, Guiu (1979): «El Museu Bíblic de Montserrat», Butlletí de l’Associació
Bíblica de Catalunya, 11, pp. 16-18.
Camps, Josep Maria (2000): «Miguel Civil, el portavoz de las voces más
lejanas», Eridu. Revista de la Societat Catalana d’Amics del Pròxim Orient
Antic, 4, pp. 25-30.
Charpin, Dominique (2006): «Paul Garelli (23 avril 1924-8 juillet 2006)»,
Revue d’Assyriologie et d’Archéologie Orientale, 100, pp. 1-3.
Civil, Miquel (1948): «Inscripcions Reials de Sumer i Akkad», Memorial Mar-
cet d’Estudis de Catalogació del Museu (Scripta Musaei Biblici Montisserrati
12), pp. 76-91, Montserrat.
— (1961): «Ressenya de: Sumerian Economic Texts from the Thrid Ur Di-
nasty», Science, 134 (3472), p. 96.
— (1963): «Sumerian Harvest Time», Expedition Magazine, 5:4, pp. 37-39,
http://www.penn.museum/sites/expedition/sumerian-harvest-time/.
— (1968): «Religion Sumérienne», École Pratique des Hautes Études, section
des Sciences Religieuses. Annuaire 1969-1970, 77, pp. 211-12.
— (1969): The Series lú = ša and Related Texts, Pontificium Institutum bi-
blicum, Roma.
— (1973): «The Sumerian Writing System: Some Problems», Orientalia, 42,
pp. 21-34.
— (1975a): «Materials for the Sumerian Lexicon», The Oriental Institute of
the University of Chicago Report, 1974-1975, p. 33.
— (1975b): «Lexicography», a Sumerological Studies in Honor of Thorkild
Jacobsen on His Seventieth Birthday June 7, 1974, editat per Stephen J.
Lieberman, pp. 123-157, The University of Chicago Press, Chicago.
660 LLUÍS FELIU

— (1980): «Les limites de l’information textuelle», a L’Archéologie de l’Iraq du

début de l’époque néolithique a 333 avant notre ére: perspectives et limites de
l’interprétation anthropologique des documents, Paris 13-15 juin, 1978, editat
per Marie-Thérèse Barrelet, pp. 225-232, Centre National de la Recherche
Scientifique, París.
— (1990): «The verb šu-tak4 ‘to send’», Aula Orientalis, 8, pp. 109-11.
— (1991): «Obituary (Samuel Noah Kramer)», Acta Sumerologica, 13, pp. v-vi.
— (1994): The Farmer’s Instructions: A Sumerian Agricultural Manual, Ausa,
Sabadell.
— (1995): «Ancient Mesopotamian Lexicography», a Civilizations of the
Ancient Near East, editat per Jack M. Sasson, 2305-14, Nova York.
— (1996): «HAR-ra = Hubullu: Tablet X dug = karpatu», a Der babylonische
Töpfer und seine Gefässe: Nach Urkunden altsumerischer bis altbabylonisc-
her Zeit sowie lexikalischen und literarischen Zeugnissen, editat per Walther
Sallaberger, pp. 129-159, University of Ghent, Ghent.
— (1997): «Sumerian», The Oxford Encyclopedia of Archaeology in the Near
East, 5: pp. 92-95, Oxford University Press.
— (2000): «Modal Prefixes», Acta Sumerologica, 22, pp. 29-42.
— (2001a): Esbós de gramàtica sumèria, Privat, Barcelona.
— (2001b): «El arte de escuchar voces lejanas», a De la estepa al Mediterráneo.
Actas del Ier congreso de arqueología e historia antigua del oriente próximo.
Barcelona, 3-5 de Abril de 2000, editat per Juan-Luis Montero, Jordi Vidal i
Felip Masó, pp. 11-17, Eridu, Societat Catalana d’Amics del Pròxim Orient
Antic, Barcelona.
— (2004a): «Entrevista a Miquel Civil Desveus», Butlletí de l’Institut Universita-
ri d’Història Jaume Vicens Vives, 4, pp. 16-18, https://www.yumpu.com/es/do-
cument/view/13187256/numero-4-abril-de-2004-universitat-pompeu-fabra.
— (2004b): The Series DIRI=(w)atru, Pontificium Institutum biblicum,
Roma.
— (2008): The Early Dynastic Practical Vocabulary A: (Archaic HAR-ra A),
Archivi reali di Ebla/Studi 4. Missione archeologica italiana in Siria, Roma.
— (2010): The Lexical Texts in the Schøyen Collection, CDL Press, Bethesda.
— (2011): «The Law Collection of Ur-Namma», a Cuneiform Royal Ins-
criptions and Related Texts in the Schøyen Collection, editat per Andrew R.
George, pp. 221-86, CDL Press, Bethesda.
—, Hans Gustav Güterbock, Thorkild Jacobsen, Anne Draffkorn Kilmer,
Eugen Merzbacher i Jack M. Sasson (1990): American Oriental Society:
Centenary of Benno Landsberger, http://discoverarchive.vanderbilt.edu/
xmlui/handle/1803/4342.
 MIQUEL CIVIL 661

— i G. del Olmo Lete (2000): Solemne investidura de Doctor Honoris Causa

al Professor Miquel Civil, Universitat de Barcelona, Barcelona.
Cooper, Jerrold S. (1983): The Curse of Agade, The Johns Hopkins University
Press, Baltimore.
Díaz, Romuald M. (1997): «Origen y vicisitudes históricas de la colección
de textos cuneiformes del Museo de Montserrat», Aula Orientalis, 15, pp.
11-20.
Edzard, Dietz Otto (1969): «Zum Tode von Adam Falkenstein (17.9.1906-
15.10.1966)», Zeitschrift für Assyriologie und Vorderasiatische Archäologie,
59, pp. 1-10.
Fatjo i Gené, Josep (2005): Història de l’escalada a Montserrat, Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Feliu, Lluís (2012): «El estudio del sumerio en el siglo XXI. Entre la filo-
logía y la lingüística», a Séptimo Centenario de los Estudios Orientales en
Salamanca, editat per A. Agud, A. Cantera, A. Falero, R. El Hour, M. A.
Manzano, R. Muñoz i E. Yildiz, pp. 101-10, Ediciones Universidad de
Salamanca, Salamanca.
—, Fumi Karahashi i Gonzalo Rubio (eds.) (2016): The First Ninety Years: A
Sumerian Celebration in Honor of Miguel Civil, De Gruyter, Boston-Berlín.
Foxvog, Daniel A. (2016): «Elementary Sumerian Glossary (after M. Civil
1967)», http://cdli.ucla.edu/pubs/cdlp/cdlp0003_20160104.pdf.
Gadotti, Alhena (2014): «Gilgamesh, Enkidu, and the Netherworld» and the
Sumerian Gilgamesh Cycle, De Gruyter, Boston.
Garelli, Paul (1974): «Jean Nougayrol (1900-1975)», Archiv für Orient-
forschung, 25, pp. 346-347.
— 1980: «Maurice Lambert (1914-1979)», Archiv für Orientforschung, 27,
pp. 328-329.
— i Jean Bottéro (1974): «Rene Labat», Journal Asiatique, 262, pp. 243-258.
Hallo, William W. (1990): «The Limits of Skepticism», Journal of the American
Oriental Society, 110, pp. 187-199.
Jacobsen, Thorkild (1990): «Searching for Sumer and Akkad», a Civilizati-
ons of the Ancient Near East, editat per Jack M. Sasson, 2743-52, Simon &
Schuster Macmillan, Nova York.
Johnson, Janet H. (1984): «To the Members and Friends of the Oriental
Institute», The Oriental Institute, 1983-84, Annual Report, pp. 1-3.
Jones, Charles E. i David Schloen (1999): «Electronic Publication of Ancient
Near Eastern Texts», Ariadne, 22, http://www.ariadne.ac.uk/issue22/epanet/.
Kramer, Samuel N. (1975): «Thorkild Jacobsen: Philologist, Archeologist,
Historian», a Sumerological Studies in Honor of Thorkild Jacobsen on His
662 LLUÍS FELIU

Seventieth Birthday June 7, 1974, editat per J. Lieberman, Stephen, 1-7, The
University of Chicago Press, Chicago.
— (1986): In the World of Sumer: An Autobiography, Wayne State University
Press, Detroit.
— (1991): «Miguel Civil: An Appreciation», Aula Orientalis, 9, pp. 11-13.
Landsberger, Benno i Miquel Civil (1967): The Series «ḪAR-ra= Ḫubullu»,
Tablet XV and Related Texts, with Additions and Corrections to MSL II, III,
V and VII, Pontificium Institutum Biblicum, Roma.
Malbran-Labat, Florence (1980): «René Labat», Reallexikon der Assyriologie
und Vorderasiatischen Archäologie, 6, p. 410.
Márquez, Ignacio (2015): La colección mesopotámica del Museo de Montserrat,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona.
Michalowski, Piotr (1989): The Lamentation over the Destruction of Sumer
and Ur, Eisenbrauns, Winona Lake.
— (2004): «Sumerian», a The Cambridge Encyclopedia of the World’s Ancient
Languages, editat per Roger D. Woodard, Cambridge University Press,
Cambridge, pp. 19-59.
— (2011): The Correspondence of the Kings of Ur: An Epistolary History of an
Ancient Mesopotamian Kingdom, Eisenbrauns, Winona Lake.
— (2016): «Literary Journeys from Babylonia to Assyria: Second Millennium
Copies of a Bilingual Poem Concerning Ninurta», a The First Ninety Years:
A Sumerian Celebration in Honor of Miguel Civil, De Gruyter, Boston-
Berlín (en premsa).
—, Steinkeller, Piotr, Stone, Elizabeth C. i Zettler, Richard L. (1991): Velles
paraules: Ancient Near Eastern Studies in Honor of Miguel Civil on the Oc-
casion of His Sixty-Fifth Birthday, Ausa, Sabadell.
Oppenheim, A. Leo (1971): «Report on the Assyrian Dictionary Project»,
The Oriental Institute Report 1970/71, pp. 31-33.
— (1972): «The Assyrian Dictionary Project», The Oriental Institute of the
University of Chicago Report 1971-72, pp. 24-26.
Reiner, Erica (2002): An Adventure of Great Dimension. The Launching of the
Chicago Assyrian Dictionary, American Philosophical Society, Filadèlfia.
Roth, Martha T. (2011): «Chicago Assyrian Dictionary (CAD)», The Oriental
Institute Annual Report 2010-2011, pp. 22-26.
Rubio, Gonzalo (2007): «Sumerian Morphology», a Morphologies of Asia
and Africa, 2, editat per Alan S. Kaye, 1327-79, Eisenbrauns, Winona Lake.
Schneider, Nikolaus (1932): Die Drehem und Djoḫa-Texte im Kloster Montser-
rat (Barcelona) in Autographie und mit systematischen Wörterverzeichnissen,
Pontificio Istituto Biblico, Roma.
 MIQUEL CIVIL 663

Schott, Albert (1930): Die inschriftlichen Quellen zur Geschichte Eannas,

Berlín.
Valdés, Carmen (2001): «El padre Ubach y los orígenes del Museo Bíblico
del Monasterio de Montserrat», a El redescubrimiento de Oriente Próximo
y Egipto. Viajes, hallazgos e investigaciones, editat per Joaquín M. Córdoba,
Rafael Jiménez i Covadonga Sevilla, 161-77, Madrid.
Veldhuis, Niek (2014): History of the Cuneiform Lexical Tradition, Ugarit-
Verlag, Münster.
Vidal, Jordi (2013): Diccionario biográfico del orientalismo antiguo en España,
la Corunya.
— (2016): Historia del Instituto del Próximo Oriente Antiguo (1971-2012),
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona.
Von Soden, Wolfram (1970): «Benno Landsberger (1890-1968)», Zeitschrift
der Deutschen Morgenländischen Gesellschaft, 119, pp. 1-14.
Woods, Christopher (2008): The Grammar of Perspective: The Sumerian
Conjugation Prefixes as a System of Voice, Brill, Leiden-Boston.