PDF Solucionari Bio 1btx Compress

T
A
R
O
S
S
E
F
O
R
P
L
E
D

A
C
E
T
O
I
L
B
I
B Solucionari
Biologia
BATXILLERAT
El Solucionari de Biologia per a 1r de Batxillerat és una obra

col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament
d’Edicions Educatives de Grup Promotor / Santillana dirigit per
Teresa Grence Ruiz i Pere Macià Arqué.
En la realització han intervingut:

TEXT
Santi Rodríguez
EDICIÓ
Serena Canal
Correcció
Anna Rius
Maquetació
Conchi Garzón

1
SOLUCIONARI DEL LLIBRE DE L’ALUMNE
PER COMENÇAR al final tendeix a guanyar-ne

guanyar-ne tres i, per ttant,
ant, com que està
• Consisteix a enviar la sonda a tres llunes de Júpiter per ssaber
aber si més allunyat de vuit, no és tan àvid d’electrons com el O
hi ha vida a la
l a seva superfície. i el S; i després, el C i el H, que, com que tots dos tenen
la meitat dels electrons que caben en el darrer orbital (quatre
• Perquè totes les reaccions q químiques
uímiques necessàries per a la vida i un, respectivament), tenen gairebé la mateixa tendència
es duen a terme a l’aigua, i generalment entre substàncies a agafar-ne
agafar-ne la meitat que els falta com a donar-ne la meitat
solubles en aigua. que tenen. En realitat, el tema és més complex, perquè
• Ha de mantenir una distància aadequada
dequada respecte d’una
d’una estrella en l’electronegativitat també influeix el nombre total
perquè la seva temperatura permeti l’existència d’aigua líquida. d’electrons, és a dir, la distància del darrer orbital al nucli
També ha de tenir una mida suficient per mantenir una atòmic. Com més distància, menys atracció exerceix el nucli. nucli .
atmosfera que estabilitzi la temperatura. Així doncs, com que el volum del O (té 8 e ) és més petit que
2
el del S (té 16 e ), ), el O resulta més electronegatiu que el S.

2
• Podríem trobar orga

organismes
nismes fermentadors, que fan servir
Com que el N (7 e ) també és molt més petit que el S,
2
la matèria orgànica de l’aigua per obtenir energia en absència

malgrat que li falten més electrons en el darrer orbital, també
d’oxigen; organismes fotosintètics anoxigènics, que són
resulta més electronegatiu que el S. Finalment, el C és més
capaços d’utilitzar la llum per fabricar ATP i no desprenen
electronegatiu que l’hidrogen perquè aquest darrer darrer,, quan
oxigen, i també organismes respiradors anaeròbics, que gràcies
guanya un electró, a causa de la repulsió entre els electrons
a una primitiva cadena transportadora d’electrons poden
i el fet de tenir un sol protó, augmenta molt de volum.
oxidar la matèria orgànica.
En resum, en una escala de 0 a 4, en què 2 és el pas
• La funció de nutrició, de rrelació
elació i de reproducció. de ser electropositiu (tendència a donar electrons) a ser
• El carboni, l’oxigen, l’hidrogen, el nitrogen, eell sofre i el fòsfor.
fòsfor. electronegatiu (tendència a guanyar-los), els valors són O
(3,5), N (3,0), S (2,5), C (2,5) i H (2,1).
• Els set nivells d’organització de la matèria són: el subatòmic
subatòmic,,
l’atòmic, el molecular, el cel·lular, el pluricel·lular, el de població 8 Els enllaços febles que trobem són els enllaços d’hidrogen,
i el d’ecosistema. les forces de Van der Waals, l’enllaç iònic i les interaccions
hidrofòbiques.
ACTIVITATS 9 d2
d1
1 Els éssers vius es nodreixen

nodreixen de l’exterior,
l’exterior, es relacionen amb
H
el medi i amb els altres éssers vius, i es reprodueixen, és
Aigua O
a dir, duen a terme les tres funcions vitals. Tot això
(H2O)
es desprèn del fet que són organismes complexos
i que actuen per ells mateixos.
2 La hipòtesi seria que potser una temperatura de més de 25ºC H
perjudica la producció de gàmetes. La variable independent
d1
és la temperatura, i la dependent, la producció de gàmetes.
Enllaç d’hidrogen
3 Electr
Electró,
ó, àtom, proteï
proteïna,
na, mitocondri,
mitoc ondri, cèl·lu
cèl·lula,
la, formiga, població,
poblac ió, d2
bosc.
4 Si les cèl·lules que formen aquest grup estan unides i no es
poden separar, el conjunt pertany al nivell pluricel·lular, Amoníac
(NH3)
subnivell de tal·lus. Així doncs, abraça els nivells subatòmic, N
atòmic, molecular, cel·lular i pluricel·lular. En canvi, si tan sols H H
s’agrupen temporalment, es tracta d’una colònia i, per tant, d1
no tardarà a tenir el nivell pluricel·lular. d1
H
5 Són el nivell suba
subatòmic,
tòmic, l’atòmic i el molecular.
molecular. Tots tres
són abiòtics perquè en aquests nivells no es duen a terme d1
les tres funcions vitals. El nivell d’organització més baix Quan un àtom d’hidrogen es troba unit de forma covalent
que pot fer les tres funcions vitals és el nivell cel·lular.
cel·lular. a un àtom fortament electronegatiu (oxigen o nitrogen)
ni trogen)
6 L’àtom de nombre aatòmic
tòmic 17 és més electronegatiu,
electronegatiu, perquè
perquè el nucli d’aquest últim atreu amb més força l’electró
únicament necessita guanyar un electró per arribar a 8 compartit que no el nucli de l’àtom d’hidrogen. L’electró,
L’electró,
en el darrer orbital. per tant, es troba més a prop de l’àtom
l ’àtom electronegatiu
que no del d’hidrogen i, com a conseqüència, encara que
7 Sobre la base del fet que quan el nombre d’electrons
la molècula és neutra, la part on hi ha l’àtom d’hidrogen té
del darrer orbital és més pròxim a vuit (o a dos si el darrer
una lleugera càrrega positiva, mentre que l’altra part queda
orbital també és el primer, com passa amb l’hidrogen), més
tendència presenta l’àtom a captar electrons (és més amb una lleugera càrrega negativa.
electronegatiu), resulta que l’ordre és: els primers, el O i el S, Aquestes càrregues positives i negatives poden atreure’
atreure’ss
ja que amb sis electrons en elel darrer orbital tendeixen amb càrregues de signe contrari i formar enllaços
a guanyar-ne dos; després, el N, que amb cinc electrons electrostàtics dèbils, els ponts d’hidrogen.
34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

FOTOCOPIABLE
TOCOPIABLE © GRUP PR
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
ANA EDUCACIÓN, SS.L.
.L.

1
10 Es forma per l’intercanvi d’electrons entre un àtom electropositiu ACTIVITATS

i un d’electronegatiu. Com a resultat es formen dos ions (àtoms 12 Perquè,
Perquè, a causa del volum atòmic mé méss gran del silici (té
carregats elèctricament) que s’atreuen mútuament. més electrons que el C), atrau amb molta menys força
11 Es produeix quan hi ha una mescla entre substàncies polars els quatre electrons del darrer orbital. Això fa que els
(quasi sempre aigua) i substàncies no polars (lípids). enllaços entre silicis (...–Si –Si–Si ...) siguin molt febles, i que
Les membranes cel·lulars mantenen la seva estructura per això no es puguin formar polímers estables de silici,
gràcies a les interaccions hidrofòbiques. i que els enllaços amb l’oxigen siguin tan forts (SiO2) que
resulten gairebé indestructibles. Això darrer dificulta molt
SABER-NE MÉS que aquest compost pugui reaccionar amb altres
METANAL substàncies (fins i tot els àcids més forts, excloent-ne
O el fluorhídric, són incapaços d’atacar el quars i el vidre),
vi dre),
|| per la qual cosa aquesta substància és incapaçi ncapaç de constituir
C matèria viva, que és una matèria que pràcticament
H H ha d’estar en reacció contínua.
ALCOHOL PROPÍLIC 13 No. Per exemple, els ossos són matèria viva i, en canvi,
H H H estan constituïts principalment per fosfat tricàlcic, que és
| | | un compost inorgànic
inorgànic..
H C C C H
| | | 14 Perquè,
Perquè, com que l’oxigen és un àtom molt àvid d’electrons
H OH H (molt electronegatiu), trenca fàcilment els enllaços entre
ETILÈ el C i el H (els dos àtoms bàsics de les biomolècules
H H orgàniques), i això fa que s’alliberi l’energia química
que contenen.
C C

H H 15 Perquè,
Perquè, com que el fòsfor té cinc electrons
electrons al darrer
darrer orbital,
com el nitrogen, però aquests estan molt més allunyats
ACETALDEHID del nucli, no estan tan fortament atrets. A causa d’això,
H O els enllaços del fòsfor amb l’oxigen (P 2 O) són més forts
|
H C C (els oxígens no han de contrarestar tanta atracció).
| Els enllaços P 2 O són més forts que els enllaços N 2 O,
H H S 2 O o C 2 O. Així doncs, els enllaços P 2 O són els idonis
ÀCID BUTANOIC per emmagatzemar energia, ja que són els enllaços més
H H H O rics en energia, però sense deixar de ser susceptibles
| | | de trencar-se
trencar-se en condicions compatibles amb la vida.
H C C C C
| | | 16 Perquè la seva funció no és constituir estructures
estructures ni
H H H O H reserves energètiques, sinó catalitzar reaccions químiques.
METANOL Els catalitzadors hi intervenen, i això afavoreix que els altres
H reaccionin, és a dir, ells no es consumeixen.
|
17
H
C| OH que
Perquè
tan la vida
sols necessita
són possiblesreaccions
reaccions químiques
en el medi aquós. contínues
H
18 «El carboni,
carboni, l’oxig
l’oxigen,
en, l’hidrogen i el nitrogen són
ÀCID METANOIC
bioelements plàstics de pes atòmic baix, fet que no
O
|| necessàriament està relacionat amb la possibilitat
C de formar enllaços covalents. Tret del carboni, els altres
H OH són elements abundants a les capes més externes
Terra, i els compostos que formen poden ser
de la Terra,
ÀCID BUTÍRIC (també es coneix com a àcid butanoic, solubles o insolubles en aigua.»
que apareix més amunt)
H H H O 19 Totes es deriven del fet que
que les seves
seves molècules s’atreuen
s’atreuen
| | | entre si mitjançant enllaços d’hidrogen.
H C C C C
| | | 20 d2
H H H O H
ÀCID ETANDIOIC

O|| O
HO OH
|| H H
O d1 d1
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

FOTOCOPIABLE
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILLANA EEDUCACIÓN,
DUCACIÓN, SS.L.
.L. 35

1
Té una distribució asimètrica de les càrregues elèctriques 27 En ingerir aliments amb una acidesa diferent de la del medi
medi
perquè l’oxigen atreu amb més força els dos electrons intern de l’organisme, aquest canviaria el seu pH, amb
compartits amb els hidrògens. Aquest fet produeix una zona el consegüent trastorn que això produiria perquè molts
amb una lleugera càrrega positiva i un extrem amb una enzims tan sols actuen en un interval de pH molt estret.
lleugera càrrega negativa. Davant d’una pujada de pH, és a dir, davant d’un descens
21 Perquè, com que l’oxigen
l’oxigen és un àtom molt
molt àvid d’electrons de H3O , el tampó bicarbonat actua alliberant ió àcid.
1
(molt electronegatiu), reté al seu costat la major part CO2 1 2H2O → H2CO3 1 H2O → HCO 3 1 H3O 2 1
del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sorgeix

una determinada càrrega negativa al costat de l’àtom Davant d’una baixada de pH, és a dir
dir,, davant d’un augment
de H3O , el tampó bicarbonat actua absorbint l’excés d’ió
1
d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en cadascun

àcid.
dels dos àtoms d’hidrogen. Per l’efecte d’aquesta polaritat
s’estableixen forces d’atracció elèctrica entre l’hidrogen HCO 3 H3O → H2CO3 1 H2O → CO2 1 2H2O
2 1
d’una molècula i l’oxigen de l’altra, els anomenats enllaços 28 pH 5 2 log (1,4 · 10 8) 5 7,854
2
intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hidrogen), i així

es formen polímers de tres a deu molècules d’aigua, per pH 5 2 log (4 · 10 6 ) 5 5,398
2
la qual cosa el pes molecular és de 3 3 18 a 10 3 18, molt 29 Ha d’haver-hi una membrana semipermeab
semipermeable,le, és a dir,
més gran en aquest darrer cas que el pes molecular del CO2, que sols permet el pas de les molècules d’aigua o de mida
que és 44; per tant, es comporta com un líquid en lloc inferior i una concentració de soluts diferent a banda i banda
de fer-ho com un gas. d’aquesta membrana.
22 A causa de l’electronegativitat
l’electronegativitat de l’oxigen,
l’oxigen, l’enllaç
l’enllaç amb 30 En recobrir
recobrir els aliments amb sal, es forma una dissolució
l’hidrogen és molt fort i, per això, el grau d’ionització saturada a l’exterior d’aquests, i això implica la sortida
(H2O → H → OH ) és baix. A més, s’originen pols elèctrics
1 2
d’aigua de l’interior de l’aliment per un procés d’osmosi.
positius i negatius a la molècula (constant dielèctrica elevada), Així, l’aliment s’asseca i, com que no hi ha aigua, els bacteris
i gràcies a això sorgeixen els enllaços intermoleculars no s’hi poden reproduir ni alterar-lo.
d’hidrogen. Aquests mantenen les molècules d’aigua molt 31 Perquè,
Perquè, com que el medi
medi intern de l’enciam té mé
méss soluts
unides, per això resulta difícil separar-les mecànicament (alta
que l’aigua externa, es produeix l’entrada d’aigua per
tensió superficial), s’ha de subministrar molta calor perquè
osmosi, amb la consegüent turgència de les fulles. Quan
augmenti la temperatura,és a dir, perquè augmenti el grau
s’hi afegeix sal, el medi extern es fa més salí, amb la qual
d’agitació de les seves molècules (calor específica elevada),
cosa es produeix la sortida d’aigua des de l’interior de la fulla
i fa falta molta calor per aconseguir que, a causa del grau
per osmosi, amb la consegüent pèrdua de turgència.
d’agitació més elevat, les molècules se separin totalment
i passin a l’estat gasós (calor de vaporització elevada). 32 Perquè la superfície
superfície de les macromolècules
macromolècules adsorbeix
adsorbeix
La gran atracció entre les molècules d’aigua en estat líquid molt les molècules d’aigua, i per això no s’evaporen.
fa que la distància entre elles sigui més petita que quan està Un exemple d’aquesta propietat en els organismes
en estat sòlid, i això explica que l’aigua sigui més densa és la mucositat dels cargols de terra
t erra i dels llimacs,
que el gel (un mateix nombre de molècules ocupa més que dificulta la dessecació de la pell.
volum en estat sòlid que en estat líquid). 33 Perquè si un reactiu
reactiu atrau cap a la seva superfície l’altre
23 Una elevada
elevada calor de vaporització
vaporització permet la regulació
regulació reactiu, això facilita la trobada entre tots dos i, per tant,
tèrmica mitjançant la transpiració; una elevada tensió que es doni la reacció.
superficial serveix com a suport de petits organismes 34 Perquè,
Perquè, com que hi ha més soluts al medi intern de la planta
a la superfície de l’aigua; una elevada calor específica que a l’aigua externa, per un procés d’osmosi, aquesta
facilita l’esmorteïment de les oscil·lacions tèrmiques. travessa l’epidermis de l’arrel i hi entra a l’interior. L’aigua de
24 No hi correspon perquè, com que s’estableixen enllaços mar no sadolla la set perquè, com que és més salada que el
d’hidrogen, el que hi ha en realitat són polímers de tres a deu medi intern de les cèl·lules de les parets intestinals, per un
molècules d’aigua juntes. procés d’osmosi, en lloc d’entrar a les cèl·lules, el que passa
és que surt aigua d’aquestes cap a la llum de l’intestí on hi
25 Ions que exerceixen funcions contràries; per exemple,
exemple, el K
1
ha l’aigua marina.
afavoreix l’entrada d’aigua a la cèl·lula (turgència), mentre
35 Perquè,
Perquè, ssii fossin hipotòniques rrespecte
especte de la salinitat
que el Ca2 la disminueix.
1
interna dels glòbuls vermells, entraria aigua en aquests, fins

26 En la patata
patata que presenta el clotet amb sal trobarem
trobarem que arribar a rebentar-los
rebentar-los per un excés de turgència; i si fossin
surt aigua de les cèl·lules de la patata per compensar la gran hipertòniques, en sortiria aigua, i fins i tot la membrana
concentració de sal que hi ha a l’exterior (clotet). En la patata es podria arribar a trencar en encongir-se (plasmòlisi).
que conté aigua destil·lada s’observarà que l’aigua destil·lada 36 L’activitat biològica del medi intern de les cèl·lules es
entra dins les cèl·lules de patata perquè la concentració és produeix a un determinat valor de pH. A causa del baix grau
més alta. En la patata amb el clotet
clot et sense res no passarà res.
d’ionització del H2O si s’hi afegeix un àcid (s’afegeix HO3 )1
El tercer clotet servirà com a mostra de control, per poder o una base (s’afegeix OH ), encara que sigui en molt poca
2
comparar amb la resta i poder valorar què passa. quantitat, aquest valor de pH varia bruscament. Per evitar

FOTOCOPIABLE
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

1
aquesta situació, aquests líquids contenen sals minerals pels enllaços d’hidrogen que uneixen les molècules d’aigua
i proteïnes dissoltes que es poden ionitzar en més o menys entre si i per un procés d’adsorció de les parets interiors
grau, i donen lloc a HO3 o a OH , que contrarestin l’efecte
1 2
dels conductes o vasos respecte a les molècules d’aigua.
de les bases, o els àcids afegits. Aquest efecte s’anomena L’absorció sola només seria capaç de fer pujar l’aigua
efecte tampó i aquestes dissolucions s’anomenen pocs centímetres. A més, hi intervé una força d’aspiració
dissolucions tampó o amortidores.
amortidores. des de les fulles ja que en aquestes l’aigua s’evapora i això fa
Hi ha dissolucions tampó en tots els fluids biològics. Els més pujar una mica més d’aigua, un procés que es va repetint.
importants són: el sistema tampó fosfat (H 2PO4 / HPO2 4)
2 2
57 Fan una funció mecànica amortidora.
en el medi intracel·lular i el sistema tampó bicarbonat 58 Fa una
una funció termoreg
termoreguladora.
uladora. Això és degut al fet que
(HCO3 / H2CO3) en el medi extracel·lular.
2
per passar de líquid a gas (vapor d’aigua) ha d’agafar calor

i l’agafa de la superfície del cos, per la qual cosa aquest
TEST DE LA UNITAT es refreda.
37 Resposta
Respost a b. 59 Funció metabòlica.
38 Resposta
Respost a b. 60 Funció estructural.
39 Resposta a. 61 La resposta a la primera pregunta és: funció transportadora.
transportadora.
40 Resposta d. La resposta a la segona pregunta és: funció dissolvent
i transportadora.
transportadora.
41 Resposta a.
62 La carn deixa anar aigua. Això és degut aall fet que la sal
42 Resposta
Respost a c.
es dissol en l’aigua exterior,
exterior, es produeix un procés d’osmosi
43 Resposta
Respost a b. que fa que l’aigua surti de les cèl·lules de la carn.
44 Resposta
Respost a c. 63 Perquè la infància i l’adolescència són períod
períodes
es
45 Resposta
Respost a b. de creixement, en què es genera molt teixit ossi, i aquest té
un elevat percentatge de fosfat càlcic i de carbonat càlcic.
46 Resposta
Respost a c.
64 Amb aigua
aigua destil·lada
destil·lada s’inflar
s’inflarien
ien i es posarien
posarien molt
47 Resposta
Respost a b.
turgents.. Amb aigua saturada de sal perdrien molta aigua,
turgents
48 Resposta
Respost a c. la membrana es rebregaria i es podria arribar a trencar
49 Resposta
Respost a b. (plasmòlisi).
50 Resposta a. 65 Perquè la sal fa sortir
sortir l’aigua interior per un procés d’osmosi
i, en quedar-se sense aigua, els bacteris no poden viure i, per
51 Resposta a. tant, la carn no és corrompuda.
52 Resposta d. 66 Perquè com que suen molt perden sal i l’ha
l’han
n de rrecuperar
ecuperar
53 Resposta
Respost a c. a través de la dieta.
67 Perquè l’aigua presenta una densitat més alta en estat líquid
ACTIVITATS FINALS que en estat sòlid. La seva densitat més alta es dóna a 4 °C
°C..
54 Es poden
poden formar entre elements molt electronegatius 68 Que tenir moltes glucoses dissoltes en el citoplasma podria
(agafen electrons) i elements molt electropositius (donen implicar l’entrada d’aigua per osmosi i posar-la en perill de
electrons) per arribar a tenir 8 electrons en l’últim orbital ruptura. En canvi, si moltes glucoses s’uneixen en una sola
(excepte que es tracti de l’hidrogen, que només necessita molècula, aquest perill desapareix.
2 electrons).
69 Si el medi és molt àcid hi haurà
haurà molts ions H i, per tant,
L’aigua els dissol molt fàcilment, perquè és una molècula el grup 2COOH no es podrà ionitzar.
ionitzar. Si el medi és molt bàsic
amb càrregues elèctriques que es posa entre els dos ions hi haurà molts OH i, per aquesta causa, molt grups 2NH3OH
2
i, en participar en aquestes atraccions com un element més, ja no es podran ionitzar

ionitzar.. D’aquesta manera la dissolució
els dos ions se separen. resisteix el canvi de pH, és a dir, actua com una dissolució
55 Es formen entre àtoms d’igual o similar electronegativitat. amortidora.
Per exemple, entre dos àtoms d’oxigen, dos àtoms 70 Solubles: CH32CH2OH (etanol), CH32COOH (àcid acètic)
de nitrogen, etc. I també entre àtoms de carboni i d’hidrogen, i NaCl (clorur sòdic).
ja que tots dos estan amb la meitat d’electrons dels que
necessiten per arribar a completar l’últim orbital. Són No solubles: C4H10 (butà), C8H18 (octà), C6H6 (benzè).
insolubles en aigua, ja que els àtoms units per un enllaç 71 El problema que s’investiga és: Amb quina dosi de purins
purins
covalent apolar no es mantenen per atracció entre càrregues s’obté més producció de panís? o també:
t ambé: Quina quantitat
elèctriques sinó per compartició d’electrons de purins s’ha d’aplicar per obtenir més rendiment de panís?
i l’aigua no pot actuar separant-los. La variable independent és la dosi o quantitat de purins
56 L’entrada és deguda a un procés d’osmosi.
d’osmos i. L’ascensió que s’ha d’aplicar, i la variable dependent és la producció
és deguda a la capil·laritat. Aquesta última es produeix de panís.
BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

FOTOCOPIABLE
PROMOTOR
DUCACIÓN, SS.L.
.L. 37

1
72 La patata probablement va perdre gairebé un terç de la seva 76 a. Representació de com ha variat

variat el pes dels
dels aliments
aliments..
massa inicial. L’elevada
L’elevada concentració de sal comuna Pes inicial Espinacs
de l’aigua, a causa de la pressió osmòtica, hauria fet sortir (grams) Carn
35
aigua de la patata cap al medi extern.
30
73 a. La variable dependent és l’eficiència fotosintètica. 25
I la variable independent és la concentració o quantitat 20
d’herbicida. 15
10
b. Altres variables que cal controlar són, per exemple, 5
la temperatura, la composició de l’aigua, les sals
0
de l’aigua, el tipus de llum, la intensitat de la llum, 1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
la mateixa varietat d’alga, la mateixa espècie, el pH, dia dia dia dia dia dia dia
el tipus de recipient i el volum dels aquaris. b. Els percentatges d’aigua en els aliments al principi
c. L’eficiència fotosintètica disminueix en el cultiu d’algues de l’experiment són:
a mesura que augmenta la concentració d’herbicida. Espinacs. Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
74 a. La de
desaparició
saparició del
del paràsit
paràsit és possible gràcies
gràcies al fenomen
fenomen 20 2 2 5 18
de l’osmosi. En submergir l’animal (i el paràsit extern)
en un medi més concentrat, hipertònic respecte al medi per tant, un percentatge de
intracel·lular del paràsit, els protozous perden (18/20) ? 100 5 90 %
aigua i moren, i així es cura la malaltia. Carn. La carn tenia al principi 19,7 g d’aigua
b. 160 30 2 10,3 5 19,7
140 per tant, un percentatge de
i
x
e 120
p
(19,7/30) ? 100 5 65,67 %
/
s
t 100
i
c. Representació de com ha variat el percentatge d’aigua
s
à
r dels aliments.
a
p 80 Espinacs
e Aigua inicial
d (%) Carn
r 60
e 100
b 90
m 80
o 40
N 70
60
20 50
40
0 30
0 10 20 30 40 20
10
Concentració
Concentració salina 0
1r 2n 3r 4t 5è 6è 7è
Per als peixos la màxima eficàcia del tractament dia dia dia dia dia dia dia
es dóna aproximadament entre els 17,5 i els 20 g · L 1 2
El percentatge s’ha calculat de la manera següent:

de
els concentració
peixos morendei siclorurs. A una concentració
la concentració és més baixamés alta
els paràsits Els espinacs tenien al principi 18 g d’aigua
no estan afectats. 20 2 2 5 18
75 El problema que s’investiga és: Els bacteris intestinals tenen per tant, un percentatge de
algun efecte sobre el nivell de glucosa en sang? o bé:
Els bacteris intestinals influeixen en la capacitat de regular (18/20) ? 100 5 90%
el nivell de glucosa en sang? El segon dia tenien 6,1 g d’aigua
La hipòtesi és: Potser el nivell de glucosa en sang 8,1 2 2 5 6,1
dels ratolins amb bacteris trasplantats augmentarà.
per tant, un percentatge de
Altres possibles hipòtesis poder ser que disminuirà el nivell
ni vell
de glucosa en sang o bé que no variarà. (6,1/8,1) ? 100 5 75,31 %, etc.
d. Se sap que hem arribat a la deshidratació perquè
entre el sisè i el setè dia ja no ha disminuït més el pes
dels aliments.
e. Els espinacs tenen un percentatge d’aigua molt més
elevat que la carn. Una altra conseqüència és que si
es mengen espinacs no es necessita beure tanta aigua
com si es menja carn.

FOTOCOPIABLE
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

2
PER COMENÇAR 7 H O
• La cel·lulosa. Està constituïda per centenars de glucoses.
glucoses.

C1 C1H2OH
• La fibra vegetal està formada per milers de molècules
*
de cel·lulosa que s’uneixen entre si. Aquesta fibra vegetal pot H C2 OH C2 O
ser visible a ull nu, tal com passa en el cas del cotó.
* *
H C3 OH HO C3 H
• Els éssers humans no pode podemm digerir la cel·lulosa perquè eestà
stà
* *
unida per un enllaç molt fort i no disposem dels enzims HO C4 H H C4 OH
necessaris per trencar-lo.
trencar-lo. S’ha d’incloure en la dieta perquè
C5H2OH C5H2OH
facilita el trànsit intestinal.
forma L forma D
• Els animals herbívors poden dige
digerir
rir la cel·lulosa gràcies
als bacteris simbionts que s’allotgen en els seus aparells 8 Diem que una substància és levogira si desvia el pla de la llum
digestius. Els enzims s’anomenen cel·lulases. polaritzada cap a l’esquerra, i és dextrogira si el desvia cap
a la dreta.
• De cel·lulosa. Perqu
Perquèè els arbres de creixement
creixement lent necessiten
més de 100 anys per poder produir paper. 9 El carboni 1.
• No imprimint gairebé res, rreciclant

eciclant tot el paper que no hi ha 10 Tan sols es pot dir que és una hexosa.
hagut més remei que imprimir i consultant les notícies i altres 11 La fructosa.
informacions per Internet, en lloc de comprar diaris i revistes 12 H O
en paper.
paper. Només els llibres
lli bres que es consulten amb freqüència
i els documents que justifiquen
j ustifiquen aspectes importants haurien
CH2OH C
d’estar en paper.
C O H C OH

ACTIVITATS HO C H HO C H

1 Es van anomenar hidrats de carboni o o carbohidrats perquè H C OH H C OH
la proporció entre el carboni, l’oxigen i l’hidrogen era
(CH2O)n. H C OH H C OH

2 El nom de sucres prové de la dolçor que presenten alguns CH2OH CH2OH
glúcids de baix pes molecular.
molecular. D-fructosa D-glucosa
3 La dihidroxiacetona no té cap carboni asimètric; per tant, D-cetosa D-aldosa

no presenta activitat òptica, és a dir, no és ni dextrogira ni 13 És dicarbonílic i a-glicosídic.
levogira.
14 CH2OH CH2OH
4 No. Hi ha compostos que són D i són levogirs (com ara O O
la fructosa), i d’altres que són D i, en canvi, són dextrogirs H H H H
H H
(com ara la glucosa).
OH H O OH H
5 En les cetopentoses naturals, el carboni que forma el grup HO OH
cetònic sempre és el carboni 2; per tant, tan sols hi ha H OH Maltosa H OH

dos carbonis asimètrics, i com que cadascuna pot presentar
Es desprèn una molècula d’aigua.
una forma L, hi ha dues L-cetopentoses naturals.
15 Perquè la mel, a causa dels enzims sacarases que hi ha
CH2OH CH2OH
a la saliva de les abelles, s’hidrolitza i la mescla de D-glucosa
CO CO i D-fructosa que queda és levogira, ja que la D-fructosa és molt
més levogira que no pas dextrogira és la D-glucosa.
H C OH OH C H
16
Disacàrid Format per la unió de...
OH C H OH C H
Cel·lobiosa Glucosa i glucosa
CH2OH CH2OH
L-xilulosa L-ribulosa Sacarosa Glucosa i fructosa
6 C1HO C1HO C1HO C1HO
Maltosa Glucosa i glucosa
H C2 OH HO C2 H HO C2 H H C2 OH
Lactosa Galactosa i glucosa
H C3 OH HO C3 H H C3 OH HO C3 H
17 Perquè, com que la glucosa és una molècula petita,
C4H2OH C4H2OH C4H2OH C4H2OH la dissolució quedaria molt concentrada i, aleshores, entraria
D-eritrosa L-eritrosa D-treosa L-treosa aigua per osmosi i la cèl·lula explotaria.
34 BATXILLERAT MATERIAL FOT

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT FOTOCOPIABLE
OCOPIABLE © GRUP PROMOTOR / SANTILLANA EDUCACIÓN, S.L.

2
18 Perquè la majoria dels organismes no tenen els enzims que TEST DE LA UNITAT
trenquen els enllaços b, però sí que tenen els que trenquen 29 Resposta c.
els enllaços a. 30 Resposta d.
19 Perquè no tenen l’enzim cel·lulasa. 31 Resposta a.
20 És una molècula constituïda per un nucli de glucoses 32 Resposta b.
en què hi ha un enllaç a (1 → 6) i poques glucoses
adjacents. Es formen quan els enzims amilases que només 33 Resposta c.
trenquen enllaços a (1 → 4) no poden continuar la seva 34 Resposta c.
acció.
35 Resposta d.
21 a. Cel·lulosa c. Quitina
36 Resposta a.
b. Glicogen d. Midó 37 Resposta c.
22 El fragment de glicogen correspon a la figura D. Es veu 38 Resposta b.
un polímer o polisacàrid que està format per diferents
monosacàrids, concretament glucoses, unides per enllaços 39 Resposta b.
a (1 → 6) i a (1 → 4). 40 Resposta d.
23 Els enzims amilases tan sols trenquen els enllaços a-(1’ → 4’), 41 Resposta c.
mentre que els enzims R-desramificadors trenquen
42 Resposta b.
els enllaços a-(1’ → 6’).
43 Resposta a.
24 Un enllaç b-(1’ → 4’).
44 Resposta b.
25 a. amb 2; b. amb 2 i 3;
45
c. amb 2; d. amb 2; Resposta b.
46 Resposta c.
e. amb 1 i 2; f. amb 2.
47 Resposta a.
26 Monosacàrids: fructosa, glucosa, galactosa.
48 Resposta d.
Disacàrids: lactosa, sacarosa, maltosa.
Polisacàrids: glicogen, midó, cel·lulosa. ACTIVITATS
ACTIVITATS FINALS
27 Funció d’antibiòtic: estreptomicina. 49 A B C
Funció d’anticoagulant: heparina. Components Funció Es troba a
Funció de colorant floral: antocianòsid. Midó Glucosa Reserva energètica Plantes

28 Glucosa Reserva e ne
nergètica Animals
Funció Glúcids Característiques
Glicogen

Cel·lulosa Glucosa Estructural Plantes
La glucosa és la molècula
energètica més important. 50 A B C
Glucosa, midó Es pot emmagatzemar La és a-galactopiranosa,
a-fructofuranosa i la D és ala és a-ribofuranosa, la és
-glucopiranosa.
Energètica en forma de centenars
i glicogen
d’unitats en els vegetals 51 De les dues maltoses s’obtindran quatre glucoses, de les dues
com a midó i en els cel·lobioses s’obtindran quatre glucoses i de les dues
animals com a glicogen. sacaroses s’obtindran dues glucoses.
La cel·lulosa es troba en 52 Perquè en la maltosa les dues glucoses estan unides per un
Cel·lulosa, els vegetals; la quitina, enllaç a-glucosídic i, en canvi, en la cel·lobiosa estan unides
Estructural quitina i en els artròpodes, per un enllaç b-glucosídic. Si ingerim cel·lobiosa, no augmenta
peptidoglicans i els peptidoglicans, el nivell de glucosa en sang perquè els nostres enzims no
en els bacteris. poden trencar l’enllaç b-glucosídic.
Permet reconèixer 53 Perquè la lactosa presenta enllaç b-glucosídic i per trencar-lo
Generadora Glicoproteïnes
les cèl·lules dels diferents cal un enzim especial anomenat lactasa. És un enzim diferent
d’especificitat i glicolípids
teixits entre si. de l’enzim maltasa i de l’enzim sacarasa. No poden prendre
L’estreptomicina
L’estreptomicina és un llet ni formatge fresc perquè aquests presenten lactosa,
antibiòtic; la vitamina C en canvi, el iogurt, com que és un producte fermentat per
Especial Estreptomicina,
vitamina C es fa servir pel creixement bacteris, ja no presenta lactosa perquè ha estat hidrolitzada
i el desenvolupament; en galactosa i glucosa.
i heparina
l’heparina és un 54 a. amb 5, b. amb
am b 1, c. amb
am b 4, d. amb 2, e. amb 3, f. amb 10,
anticoagulant.
g. amb 7, h. amb 9, i. amb 8, i j. amb
a mb 6.
BATXILLERAT MATERIAL FOT

S.L. 35

2
55 a. B i E. b. • Perquè,
Per què, en augmentar
augmenta r la glucosa
glucos a en sang a causa
de la ingesta d’aliments, el pàncrees allibera insulina.
b. 6
CH2OH
5 O 1 O
• Perquè la glucosa en sang encara no ha arribat als
H H HOH2C H valors normals.
H
4 1 2 5
• Perquè la glucosa en sang ja ha disminuït a 120 mg/dl,
OH H O H OH
HO CH2OH que és un valor normal.
3 2 3 4
H OH Sacarosa OH H • La corba de glucèmia comença a baixar a menys
c. Enllaç O-glicosídic. velocitat perquè la insulina en sang ha disminuït molt.
d. Un disacàrid o sacarosa. • Perquè, com que la glucosa en sang està dins els valors
normals, no es produeix més insulina i la que hi ha
e. En les cèl·lules animals s’emmagatzema energia a la sang passa a l’orina a causa de la filtració renal.
en forma de glicogen, que és un polisacàrid format
per centenars de glucoses. c.
Humans Plantes
56 a. El midó.
Biomolècula
b. Està constituït per la barreja de dos polímers de glucosa: Glicogen Midó
de reserva
amilosa i amilopectina. Els enllaços que uneixen
Format per amilosa
les glucoses són a (1 → 4) i els enllaços de les
Polisacàrid i amilopectina
ramificacions són del tipus a (1 → 6).
ramificat Amilosa: polímer lineal
c. La seva funció en el vegetals és de reserva energètica. de glucoses de glucoses amb
57 La sacarosa correspon a la figura A. És un disacàrid forma
formatt amb enllaços enllaços a(1-4) al llarg
Característiques a(1-4) al llarg de la cadena.
per la unió d’una glucosa (forma cíclica
cíc lica hexagonal) i una
fructosa (forma cíclica pentagonal) mitjançant un enllaç bàsiques dei enllaços
la cadena Amilopectina: Polímer
ramificat de glucoses
glicosídic a (1 → 2).
a(1-6) en els amb enllaços a(1-4)
Nom punts al llarg de la cadena
de la molècula de ramificació.
ramificació. i enllaços a(1-6) en els
(sacarosa o punts de ramificació
ramificació..
Glucosa Sacarosa Fructosa
molècules que
Òrgans Fetge
s’obtenen de la Llavors i tubèrculs
on s’acumula i múscul
seva hidròlisi)
Gust Dolç Dolç Dolç 59 a. La gràfica

gràfica de color violeta. La major part del temps està
per sobre dels nivells normals i només presenta dues
Prova baixades, que probablement coincideixen amb
de la solució les dues injeccions.
de Lugol Negatiu Negatiu Negatiu
(positiu/ b. Se les posa a les 9 h i a les 21 h.
negatiu) c. Sobre la base de la gràfica contínua, es pot deduir
Prova que esmorzen a les 9 h, dinen a les 15 h, berenen
de Fehling a les 19 h i sopen a les 21 h.
Positiu Negatiu Positiu
(positiu/
negatiu)
Descripció
Aldohexosa Disacàrid Cetohexosa
química
58 a.
Minut Minut Minut Minut
Temps
0 30 90 150
Concentració
75 150 100 75
de glucosa (mg/dl)
Concentració
quasi 0 100 50 quasi 0
d’insulina (μU/ml)
36 BATXILLERAT MATERIAL FOT


3
PER COMENÇAR 4 a. És un
un monoacilglicèrid
monoacilglicèrid for
format
mat p
per
er la unió d’un àcid
• El colesterol és un lípid insaponificable que es troba a totes palmític i una glicerina: el monopalmitat de glicerina.
les cèl·lules, i també a la sang. b. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
• Forma part de les membranes cel·lulars dels animals,
animals, de glicerina.
especialment de la membrana plasmàtica, i li proporciona c. És la cera d’abella, el palmitat de miricil, format per la unió
estabilitat. També
També és la molècula que serveix de precursor d’un alcohol monovalent de cadena llarga, l’alcohol
per a la síntesi de gairebé tots els esteroides. miricílic, i un àcid gras, l’àcid palmític.
palmíti c.
• Els lípids són insolubles en aigua i, per tant, també en la sang. d. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és un àcid gras
gras..
Això implica que per poder ser transportats requereixen
associar-se
associar -se a una lipoproteïna. e. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
del sabó palmitat sòdic.
• El nostre organ
organisme
isme necessita colesterol per formar
les membranes cel·lulars i produir algunes hormones f. No és ni un cèrid ni un acilglicèrid; és una molècula
sexuals, hormones suprarenals, vitamina D i sals biliars. d’alcohol miricílic.
Si ens en manqués, les cèl·lules es moririen, ja que 5 CH32(CH
(CH2)16 2COO2CH2
es trencarien, i tindríem problemes de salut per manca |
d’hormones, vitamina D i sals biliars. CH32(CH
(CH2)7 2CH 5 CH2(CH
(CH2)72
COO2CH
|
• Perquè s’encarrega de rretirar
etirar el colesterol de la sang.
CH22OH
• El nivell de colesterol en sang és la suma del colesterol
CH32(CH
6 (CH2)16 2COO2CH2
transportat per les lipoproteïnes LDL i HDL. |

• A partir d’un nivell de 200 mg
mg/dl
/dl de colesterol en sang. CH32(CH
(CH2)162 COO2CH
|
• Reduir la ingesta d’aliments grassos, fer exercici físic i prendre
medicaments reductors del colesterol. CH32(CH
(CH2)162
COO2CH2
7 La trioleïna o oli d’oliva és un oli, és a dir
dir,, és un greix líquid
ACTIVITATS a temperatura ambient, perquè és un triacilglicèrid que
presenta tres àcids grassos insaturats (tres àcids oleics),
1 Les sals dels àcids ggrassos
rassos i Na o K , els anomenats sabons
1 1
fet que li confereix una disposició espacial que dificulta

de Na o K, tenen un comportament amfipàtic, és a dir,
l’establiment d’enllaços de Van der Waals entre les diferents
presenten una part lipòfila, la cadena hidrocarbonada,
molècules de trioleïna. Així doncs, el seu punt de fusió
capaç d’establir enllaços de Van der Waals amb les cadenes
és baix. La triestearina és un sèu, és a dirdir,, un greix sòlid
hidrocarbonades dels greixos, i una part hidròfila, els grups
a temperatura ambient, ja que té tres àcids grassos saturats,
2COONa o 2COOK, que, en contacte amb l’aigua, generen
tres àcids esteàrics, per la qual cosa la seva configuració
un grup carboxil ionitzat (2COO ) i un catió (Na o K ).
2 1 1
espacial li permet establir un gran nombre d’enllaços

Així doncs, quan el sabó es posa en contacte amb la taca
de Van der Waals amb altres molècules de triestearina, fet
de greix, la part lipòfila del sabó s’estén en el si del greix,
que impedeix el moviment de les molècules entre si, és a dir dir,,
i la part hidròfila en queda fora, dirigida cap a l’exterior
té un comportament de sòlid. Així doncs, el seu punt de fusió
de la taca. En presència d’aigua, el pol hidròfil s’ionitza
és més elevat que l’anterior.
(2COO
COO ), ), s’hi aproxima el catió (Na o K ) gràcies
2 1 1
a les forces elèctriques, i aquest, al seu torn, queda 8 És un fosfoglicèrid.

envoltat de molècules dipolars d’aigua, també gràcies Aquests lípids constitueixen, juntament amb altres tipus
a atraccions de tipus elèctric (hidratació iònica). L’agitació de lípids, la doble capa lipídica de la membrana plasmàtica.
que té durant el procés de rentat possibilita la subdivisió
de la taca de greix en micel·les,
mi cel·les, formades per molècules de Presenta dues zones hidròfiles, una de les quals és el grup
greix a l’interior i per una monocapa, no necessàriament amino, que, quan es posa en contacte amb l’aigua, s’uneix
contínua, de molècules de sabó ionitzat a la l a perifèria. amb una molècula d’aigua i queda en forma iònica (2NH3 ). 2
Les micel·les queden envoltades pels cations, i aquests, La reacció és: 2NH2 1 H2O → 2NH3 1 OH. L’altra
per capes de molècules d’aigua, fet que impedeix la unió és el radical 2OH del grup fosfat que, quan es posa en
entre les micel·les. L’aigua
L’aigua té una funció
funci ó mecànica contacte amb l’aigua, s’ionitza i queda amb una càrrega
d’arrossegament de les micel·les fora del substrat tacat. negativa. La reacció és (2OH 1 H2O → O 1 H3O ). Les seves
1
zones hidròfobes són les dues cadenes hidrocarbonades

2 Les micel·les no s’uneixen entre si perquè, com que tenen
tenen simbolitzades amb les lletres R 1 i R2.
càrregues negatives a la perifèria, atrauen els cations (Na 1
o K ), que formen una capa de càrregues positives que,

1
9 Són hormones insaponificables eels ls isopr
isoprenoides:
enoides: vitamina A,
al seu torn, atrauen molècules d’aigua (solvatació iònica), E i K i els esteroides: vitamina D2 i D3.
i aquests escuts d’aigua impedeixen la unió entre 10 Les ceres

ceres rrevesteixen
evesteixen les fulles dels vegetals per evitar
les micel·les. perdre aigua en excés.
3 CH32(CH
(CH2)72
CH 5 CH2(CH
(CH2)7 2COOH 1 HO2CH2 2CH3 → 11 L’estructura comuna rep el nom d’esterà
d’esterà o ciclopentà
→ CH32(CH
(CH2)7 2CH 5 CH2(CH
(CH2)7 2COO2CH2 2CH3 1 H2O perhidrofenantrè.
34 BATXILLERAT MATERIAL FO
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

3
12 Les prostaglandines es sintetitzen contínuament de Van der Waals.

Waals. LL’àcid
’àcid oleic té
t é el punt de fusió més baix ja
a partir de l’àcid prostanoic, molècula formada per un anell que, com que presenta un doble enllaç, genera un colze
de ciclopentà i dues cadenes
c adenes alifàtiques, a causa de l’acció a la cadena hidrocarbonada que impedeix l’establiment
d’enzims com les ciclooxigenases.
ciclooxigenases. d’enllaços de Van der Waals amb altres molècules.
37 L’esterificació és la reacció d’un àcid gras am
amb
b un alcohol.
SABER FER Per exemple, l’àcid palmític reacciona amb el propanol
13 En el primer
primer cas ((oli
oli i aigua) s’han d’observar
d’observar dues fases, i dóna lloc al palmitat de propil.
una d’inferior
altra amb
de superior aigua,
amb l’oli.que essegons
En el manté cas
transparent,
(aigua, olii una
i sabó)
38 Un sabó és una sal d’àcid gras
gras.. Si eell catió és el sodi
sodi
o el potassi, el sabó és soluble; en canvi, si és
s’ha d’obtenir una emulsió persistent. el calci o el magnesi, el sabó és insoluble. Es forma fent
14 En el primer cas no s’ha format una emulsió
emulsió,, i en el segon reaccionar un àcid gras o, molt més sovint, un lípid que
cas, sí. contingui àcids grassos, atès que gairebé no hi ha àcids
grassos lliures, amb un hidròxid de sodi, potassi, calci,
15 El sabó,
sabó, en contacte amb l’oli, ha provocat la formació
magnesi, etc.
de micel·les, i d’aquesta manera es produeix
la dispersió dels lípids en l’aigua. 39 A nivell cel·lular,
cel·lular, la funció estructural la realitzen els lípids
de membrana, és a dir fosfoglicèrids, fosfoesfingolípids,
16 El caràcter
caràcter amfipàtic és una propietat dels lípids que fa
glicoesfingolípids i colesterol. La raó és que, com que són
referència al fet que són molècules bipolars, amb una part
molècules amfipàtiques, es disposen formant bicapes,bi capes,
hidròfila, que estableix atraccions amb les molècules
fet que els permet delimitar espais incomunicats amb
d’aigua, i una part hidròfoba, que presenta repulsió
l’exterior.. A nivell d’òrgans, també tenen aquesta funció
l’exterior
respecte a l’aigua.
els acilglicèrids, ja que s’acumulen formant estructures
17 Les micel·les monocapa esta formades per per una sola capa insolubles i toves, que serveixen com a protectors mecànics.
i en el seu interior hidrofòbic no hi ha pràcticament aigua;
40 La funció impermeabilitzadora la fan les ceres, com ara
en canvi, les micel·les bicapa són aquelles que engloben
la cera d’abella i la lanolina de la llana. La raó és que,
aigua a l’interior.
com que són molt hidròfobes pels dos extrems
18 L’efecte escumós es produeix quan una micel·la monocapa de la molècula, resulten molt útils com a impermeabilitzants.
conté aire a l’interior.
41 Com que
que per emmagatzemar una mateixa
mateixa quan
quantitat
titat
d’energia faria falta el doble de pes, l’ocell no podria
TEST DE LA UNITAT
pràcticament volar.
19 Resposta
Respost a c.
42 Perquè la molècula de les ceres és elevadament
elevadament hidròfoba
20 Resposta a. pels dos extrems, en canvi els acilglicèrids, si són
21 Resposta
Respost a c. monoacilglicèrids o diacilglicèrids, no ho són, i si
són triacilglicèrids no ho són amb la mateixa intensitat
22 Resposta
Respost a b.
que les ceres.
23 Resposta
Respost a b. 43 Els lípids de membrana són els fosfolípids (fosfoglicèrids
24 Resposta
Respost a b. i fosfoesfingolípids), els glicolípids (gangliòsids i cerebròsids) i
25 Resposta d. el colesterol.fetLaque
característica
amfipàtics, els permet més important
constituir és que
la doble capasón
lipídica.
26 Resposta a.
44 La reacció és:
27 Resposta a.
CH32(CH( CH2)162
COO2CH2
28 Resposta d. |
29 Resposta
Respost a b. CH32(CH
( CH2)162 COO2CH 1 3NaOH
| Hidròxid
30 Resposta d.
CH32(CH
( CH2)162 COO2CH2 sòdic
31 Resposta
Respost a b. Triacilglicèrid SAPONIFICACIÓ
(triestearina)
32 Resposta a. HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
33 Resposta
Respost a c. HO2CH 1 CH32(CH2)162COONa
HO2CH2 CH32(CH2)162COONa
34 Resposta
Respost a c. Glicerina 3 estearat sòdic (sabó)
35 Resposta d. 45 En el fet que els esterols presenten
presenten un grup
grup alcohòlic (O
(OH)
H)
al tercer carboni de la molècula d’esterà, mentre que
ACTIVITATS FINALS els esteroides presenten un oxigen (O) al tercer carboni
36 L’àcid lignocèric té el punt de fusió més
més alt pel fet que de la molècula d’esterà.
la seva cadena hidrocarbonada és la més llarga i per això pot 46 Els fosfoesfingolípids com ara l’esfingomielina,
establir un nombre més elevat d’enllaços intermoleculars i els glicolípids, com ara els cerebròsids i els gangliòsids.
gangliòsids.
BATXILLERAT MATERIAL FO
PROMOTOR
DUCACIÓN, SS.L.
.L. 35

3
47 a. amb 3, b.
b. amb 2, c. amb 5, d. amb 6, e. amb 1, i f. amb
a mb 4. 53 a. Àcid gras
gras fórmula
fórmula A, glicerol fórmula H i colesterol
48 La funció de reserva
reserva eneenergètica
rgètica la fan els acilglicèrids fórmula B.
i els àcids grassos. Per exemple, la triestearina, b. Obtindríem una molècula de triacilglicèrid a més de tres
la trioleïna, i la tripalmitina. Com que són apolars no molècules d’aigua. La principal funció biològica
es dispersen en l’aigua, sinó que formen acumulacions dels triglicèrids és la de reserva energètica.
sòlides o líquides a l’interior
l ’interior de les cèl·lules. 54 a. El problema
problema que s’investiga és: El consum elevat
49 Fan la funció transportadora
transportadora els àcids b
biliars
iliars i els proteolípids, d’aliments rics en omega-3, ofereix protecció contra
que són associacions de proteïnes específiques amb les afeccions cardíaques?
colesterol i fosfoglicèrids bàsicament. La raó és que, com La variable dependent és el nombre d’afeccions
que són molècules amfipàtiques, es poden unir per un cardíaques, i la variable independent, el consum elevat
extrem al lípid i, per l’altre, establir enllaços de tipus elèctric o moderat d’aliments rics en omega-3.
amb les molècules d’aigua i així possibilitar-
possibilitar-ne
ne el transport
per la sang i la limfa. Cal analitzar les persones que en fan un consum
moderat per comparar,
comparar, ja que són el grup control
51 a. El problema que s’investigava enunciat en forma de l’estudi.
de pregunta, és: Influeixen els àcids grassos poliinsaturats
en el creixement o en el grau de desenvolupament b. Són biomolècules formades per una llarga cadena
de les rates? hidrocarbonada amb un grup carboxil o grup àcid
(COOH) en un extrem. La fórmula general és:
Basant-nos en la interpretació de les imatges, CH32(CH2)n2COOH.
les conclusions serien que l’absència d’àcids grassos
poliinsaturats provoca un desenvolupament anòmal, Es classifiquen en saturats i insaturats. En els àcids
parcial, de les rates. grassos saturats, tots els carbonis estan units per enllaços
senzills, mentre que els insaturats presenten algun enllaç
b. La variable independent, que és la intervenció
que realitzen les persones que fan la investigació, doble entre carbonis a la cadena.
és l’absència d’àcids grassos a la dieta. La variable Dues propietats dels àcids grassos són, per exemple, que
dependent, que és el factor que es veu alterat són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics,
a causa de la intervenció, és les alteracions i que a temperatura ambient alguns són sòlids i d’altres,
del creixement o desenvolupament dels animals. líquids.
c. Els àcids gragrassos
ssos poliinsaturats són àcids carboxílics c. Algunes funcions dels lípids són:
de cadena llarga que mostren dos o més punts – reserva energètica: acilglicèrids.
d’insaturació (dobles o triples enllaços). Aquests àcids
– funció estructural (formació de membranes): fosfolípids,
grassos es troben formant part dels fosfoglicèrids
colesterol.
i dels esfingolípids. Aquestes molècules es caracteritzen
pel seu caràcter amfipàtic i es localitzen a la membrana – aïllament tèrmic: ceres, capa de greix subcutani.
cel·lular,, constituint-ne l’estructura bàsica
cel·lular – funció reguladora: hormones
hormones esteroides i vitamines
i condicionant-ne la fisiologia. liposolubles.
52 a. Es tracta d’un triacilglicèrid, és a dir
dir,, un èster de tres àcids d. Presenten una part polar (o hidròfila) i una de no polar
grassos amb
dels àcids la glicerina.
grassos amb laL’enllaç que
glicerina és uneix cadascun
un enllaç de tipus (o hidròfoba), la qual cosa els permet fer bicapes
lipídiques en aigua, de manera espontània.
èster.
55 a. El lípid A correspon
correspon al colesterol i el lípid B és un
b. triacilglicèrid. Han de viatjar a l’interior del quilomicró
Total
% kcal perquè són apolars (o hidròfobs) i, per tant, no es poden
kcal
Prot
Prote
eïn
ïnes
es Gl
Glúc
úcid
ids
s Lí
Lípi
pids
ds dels dissoldre en l’aigua del plasma.
/100
lípids
g b. El lípid C és un fosfolípid. Adopta aquesta orientació
Sencera perquè el cap és polar,
polar, mentre que les cues són
2,90 4,60 3,60
g /100 g 62,4 51,9 apolars.
11,6 18,4 32,4
kcal / 100 g 56 – Lípids: A, C, E
Desnatada
3,10 4,30 0,30
– Àcids grassos: C, E
g /100 g 32,3 8,4
12,4 17,20 2,7 – Àcids grassos que no poden degradar els malalts d’ADL: C
kcal / 100 g
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

4
PER COMENÇAR 8 Si s’observa el gràfic del llibre,

llibre, es veu que el punt isoelèctric
isoelèctric
• Perquè les fibres de col·lag
col·lagen
en formen part dels teixits de l’alanina és pH 6,02. Per tant, les estructures són:
connectius que uneixen els altres teixits i així mantenen H H
i donen forma al nostre cos. | |
• Se sintetitza en cèl·lules del teixit connectiu del nostre
nostre cos, H2N C COO2 1
H3N C COOH
| |
especialment en els fibroblasts, que l’alliberen a la matriu CH3 CH3
extracel·lular que les envolta.
Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
• És una proteïna formada per la unió de tres hèlixs filame

filamentoses
ntoses 9 H H
constituïdes per tres tipus d’aminoàcids: prolina, glicina | |
i hidroxiprolina. H2N C CO HN C COOH Dipèptid Ser-Phe
| |
• Es caracteritzen per la seva flexibilitat i la seva resistència
CH2 CH2
a la tracció. | |
• R. M. (resposta model
model).). L’hemoglo
L’hemoglobina,
bina, la caseïna, la queratina,
queratin a, OH C6H5
l’ovoalbúmina, són exemples de proteïnes. Els aminoàcids es formen en la direcció que el grup carboxil
• R. M. La caseïna es troba pr
present
esent a la llet; l’ovoalbúmina, del primer aminoàcid s’uneix amb el grup amino del segon
a la clara d’ou. aminoàcid. Així doncs, en una cadena polipeptídica, l’extrem
• El fet que aquesta molècula no p pugui
ugui travessar la nostr
nostraa pell fa en què apareix el grup amino del carboni a lliure correspon
que no tinguin gaire utilitat. També hi ha alguns estudis mèdics al primer aminoàcid, i l’extrem que presenta el grup carboxil
que corroboren aquest fet. del carboni a lliure correspon al darrer aminoàcid.
10 El primer aminoàcid
aminoàcid és Ala; el segon és Lys, i el tercer tan
ACTIVITATS sols pot ser Glu.
1
En els aminoàcids
o carboxil naturals,
s’uneixen tantael, que
al carboni grupésamino com més
el carboni el grup àcid
proper H| H| H|
al carboni del grup carboxil; per tant, són a-aminoàcids. Dels vint H2N C CO HN C CO HN C COOH
| | |
aminoàcids naturals coneguts, un, la glicina, presenta el carboni CH2 (CH2)4 (CH2)2
a simètric, ja que té dues de les quatre valències saturades | | |
pel mateix tipus de radical; concretament, estan saturades per C6H5 NH2 COOH
hidrògens, per tant, hi ha dinou aminoàcids que tenen com Tripèptid Phe-Lys-Glu
a mínim un carboni asimètric. A més, la isoleucina i la treonina 11 Tots els aminoàcids tenen un grup amino i un grugrup
p carboxil.
també tenen el carboni següent (el carboni b) asimètric. La cisteïna i la metionina tenen un grup tiol (2SH)
En resum, hi ha disset aminoàcids naturals amb un carboni en el radical.
asimètric i dos aminoàcids amb dos carbonis asimètrics.
12 L’estructura primària d’una proteïna és la seva seqüència
2 H d’aminoàcids.. Ens indica quins són els aminoàcids que
d’aminoàcids
|
H2N C COOH Glicina la formen i el seu ordre.
| 13 No, perquè hi ha múltiples combinacions de seqüència
H possibles a partir dels mateixos aminoàcids.
3 Que a partir d’un pH determinat, diferent segons
segons el tipus 14 L’estructura secundària en a-hèlix es forma quan l’estructura
d’aminoàcid, si el medi es fa bàsic, es comporta com un àcid primària s’enrotlla helicoïdalment sobre si mateixa. Això
i allibera radicals hidroni (H3O1), que neutralitzen l’excés és degut a la formació d’enllaços d’hidrogen entre l’oxigen
de basicitat; en canvi, si el medi s’acidifica, es comporta com del 2CO2 d’un aminoàcid i l’hidrogen del 2NH2 del quart
una base i allibera radicals hidroxil (OH2), que neutralitzen aminoàcid que el segueix.
l’excés d’acidesa.
La formació espontània d’aquests enllaços d’hidrogen fa
4 Els components són els aminoàcids i l’enllaç que els uneix que tots els oxígens dels grups (2CO2) quedin orientats
és l’enllaç peptídic. en la mateixa direcció,
direcció, mentre que tots els hidrògens
5 S’anomenen amino
aminoàcids
àcids esse ncials. Són vuit: isoleucina,
essencials dels grups (2NH2) queden orientats en la direcció contrària,
leucina, lisina, metionina, fenilalanina, treonina, triptòfan i valina. i es formi una hèlix que presenta 3,6 aminoàcids per volta.
6 No. La disposició L o D és independent de l’activitat òptica. En la conformació-b els aminoàcids no formen una hèlix,
És a dir, tant un L-aminoàcid com un D-aminoàcid poden ser sinó una cadena estesa en forma de ziga-zaga, a causa
levogirs o dextrogirs. de la manca d’enllaços d’hidrogen entre els aminoàcids
pròxims. Si la cadena amb conformació- b es replega,
7 La càrrega és 0. L’estructura química és la següent:
es poden establir enllaços d’hidrogen entre els segments,
H H abans distants, que ara han quedat propers. Això dóna lloc
| |
H2N C COOH
ionització
OH2 1 1H3N C COO2 1 H3O a una làmina en ziga-zaga, molt estable, anomenada làmina
| 12H2O | plegada. Aquesta estructura també es pot formar entre dues
CH3 CH3 o més cadenes polipeptídiques diferents
diferents..
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

4
15 Els enllaços d’hidrogen, també anomenats ponts 22 a amb 2; b amb 4; c amb 5; d amb 3; e amb 1.
d’hidrogen. 23 De la seqüència d’aminoàcids o l’estructur
l’estructuraa primària,
primària,
16 Els enllaços covalents forts anomenats ponts disulfur , especialment dels aminoàcids que formen el centre actiu si
i els enllaços febles dels tipus següents: enllaç d’hidrogen, es tracta d’un enzim, i de les estructures secundària, terciària
interacció iònica, forces de Van der Waals i interaccions i quaternària (aquestes dues darreres en el cas que les
hidrofòbiques. tingui). Encara que la seqüència d’aminoàcids sigui la
correcta, si la cadena polipeptídica no adopta l’estructura
17 Enllaços febles del mateix tipus que els enllaços febles que
mantenen l’estructura terciària globular. No són mai enllaços requerida,
moltes la proteïna
de les funcionsno podrà
que dur a terme correctament
exerceix.
covalents.
24 S’entén que una temperatura
temperatura elevada és més de 60 °C, però
18 Dues o més. sense arribar a centenars de graus, condició en què fins i tot
es trencarien els enllaços peptídics. A aquestes temperatures
19 Les proteïnes que presenta
presenta una cadena polipeptídica
polipeptídica molt
elevades, els enllaços que es trenquen són els enllaços
estirada, lògicament, no es poden estirar; en canvi, si
d’hidrogen que mantenen l’estructura a-hèlix i també
presenten la cadena polipeptídica encongida, en forma
els enllaços febles que mantenen les estructures terciària
d’hèlix, sí que es poden estirar.
estirar. La proteïna de la seda
i quaternària. Els enllaços de pont disulfur resisteixen molt
és la fibroïna, que és una b-queratina, és a dir, una cadena
l’efecte de la temperatura, per la qual cosa les proteïnes
polipeptídica ja estirada, en forma d’estructura secundària.
que són riques en això suporten millormil lor les temperatures
Lògicament, no es pot estirar.
estirar. El col·lagen és una triple
altes. Aquest
Aquest procés de pèrdua d’estructura quaternària,
hèlix, en què cadascuna de les tres hèlixs és una hèlix molt
terciària i, fins i tot, secundària (tan sols queda l’estructura
estirada, l’anomenada hèlix de col·lagen. Per tant, tampoc
primària gràcies al fet que l’enllaç polipeptídic és molt fort)
no es pot estirar.
estirar. En canvi, la llana (com els cabells) està
s’anomena desnaturalització. Si la proteïna, per exemple,
formada per a-queratina, és a dir, per una cadena
era un enzim, quan es destrueixen els nivells estructurals
polipeptídica en forma de
els enllaços d’hidrogen que -hèlix.
a Si s’humiteja
mantenen la a-hèlixi s’escalfa,
es trenca, superiors, la forma del centre actiu ja no coincideix amb
la del substrat, i, per tant, la proteïna haurà perdut la funció
amb la qual cosa s’allarga gairebé el doble; és a dir dir,, sí
biocatalitzadora; si era una proteïna estructural, els perjudicis
que es pot estirar.
estirar. És ben sabut que posteriorment, quan
són menors; per exemple, les fibres de queratina
es refreda, els enllaços d’hidrogen es tornen a formar,
dels cabells, quan s’escalfen, simplement s’allarguen,
i gràcies a això, l’estructura
l’estructura a-hèlix es restableix, amb
i després, quan es refreden, simplement s’escurcen i es
el consegüent encongiment de la fibra, que generalment
deformen una mica.
queda més curta que al principi (això explica l’encongiment
de la roba de llana). En el cas dels cabells, aquest mateix 25 La major part de les proteïnes tenen un pes molecular
procés s’utilitza per canviar-ne la forma i per fixar aquesta elevat; per tant, més que de solubilitat s’ha de parlar
nova forma, procés que s’anomena fer la permanent , que té de dispersabilitat, és a dir, de capacitat de formar dispersions
els passos següents: 1. Cal enrotllar els cabells que s’han col·loïdals. Les que presenten una forma globular tenen
d’ondular al voltant d’un ruló. 2. S’hi ha d’afegir una més possibilitats que no pas lesl es filamentoses que els radicals
substància reductora que trenqui els enllaços disulfur ionitzables, com que queden envoltats d’una capa
i escalfar-los perquè es trenquin els enllaços d’hidrogen que de molècules d’aigua, impedeixin la unió de les molècules
mantenen l’estructura secundària en a-hèlix, amb la qual entre si. Les filamentoses, com que tenen l’estructura
cosa els cabells s’allarguen; després
després s’han de deixar secundària estirada, presenten més distància entre
els cabells en aquesta situació un temps determinat. els radicals ionitzats, per la qual cosa molts segments
3. S’hi ha d’afegir una substància oxidant perquè es tornin no queden coberts de molècules d’aigua; això possibilita
a formar els ponts disulfur, que
que ara ho faran en llocs que a través d’aquests segments s’uneixin moltes cadenes
diferents, amb la qual cosa fixaran la nova forma. polipeptídiques, i així arriben a assolir dimensions
4. Cal rentar els cabells i deixar-los refredar, i així es tornaran enormes que en provoquen la l a precipitació.
a formar els enllaços d’hidrogen amb el consegüent 26 Perquè,
Perquè, a causa de les mutacions, s’han produït canvis
escurçament dels cabells. a l’atzar en la
l a seqüència d’aminoàcids, que, com que no
afecten el centre actiu, en el cas que tinguin funció
20 Es pot renaturalitzar la queratina.
biocatalitzadora, o les propietats de resistència mecànica, si
21 Les proteïnes
proteïnes filamentoses
filamentoses són insolubles en aigua tenen funció estructural, etc., no s’han eliminat per selecció
i, en canvi, les proteïnes globulars són generalment solubles natural i, per tant, han generat diferències moleculars fins
en aigua i en dissolucions salines. i tot entre els individus d’una mateixa espècie.
Proteïnes Queratina Fibroïna Ovoalbúmina Glute

ten
nina Col·lagen Immunoglobulines Histones
Filamentoses X X X
Globulars X X X X
PROMOTOR
DUCACIÓN, SS.L.
.L. 35

4
Per això hi ha moltes possibilitats que el sistema c. La penicil·lin

penici l·linaa té funció de reserva. (Fals.) Té funció
immunològic del receptor reconegui algunes proteïnes de defensa.
de l’òrgan trasplantat com a estranyes, i així es desencadena d. L’especialització
L’especialització és una de les característiques
una reacció antigen-anticòs contra les proteïnes dels enzims. (Cert.)
de membrana de les cèl·lules de l’òrgan rebut.
e. Les lipoproteïnes transporten ferro. (Fals.) Transporten lípids.
27 És la part no polipeptídica d’una heteroproteïna (proteïna
constituïda per una cadena polipeptídica i una fracció que 36 a amb 8; b amb 2; c amb 6; d amb 4; e amb 5; f amb 3; g amb 1;
no està formada d’aminoàcids). En són exemples els grups h amb 4; i amb 3; j amb 7; k amb 8; l amb 5; m amb 2; n amb 7.
hemo, els
els oligosacàrids de les glicoproteïnes, els lípids
de les lipoproteïnes i l’àcid fosfòric de les fosfoproteïnes. TEST DE LA UNITAT
28 A les glicoproteïnes (tenen dos
dos grups d’oligosacàrids). 37 Resposta
Respost a b.
29 a amb 6; b amb 4; c amb 5; d amb 3; e amb 1; f amb 2. 38 Resposta d.
39 Resposta a.
SABER FER
40 Resposta
Respost a c.
30 – La solució dels tubs 1 i 2 s’aclareix perquè
perquè presenten
presenten
41 Resposta d.
la pepsina activa (sense bullir).
42 Resposta
Respost a b.
– La solució del tub 2 conté àcid. La solució del tub 1 no
conté àcid i això fa que la pepsina es trobi menys activa 43 Resposta
Respost a c.
i que el procés de digestió es faci més lent. 44 Resposta d.
– La solució del tub 3 no s’aclareix perquè no hi ha enzim 45 Resposta
Respost a b.
present. La solució del tub 4 tampoc s’aclareix perquè, tot
46
i la presència d’enzim, aquest s’ha desnaturalitzat Resposta d.
prèviament en l’ebullició. 47 Resposta
Respost a b.
31 La desnaturalització
desnaturalització és la pèrdua d’activitat biològica 48 Resposta a.
de les proteïnes. Aquest fenomen es dóna com 49 Resposta a.
a conseqüència de la pèrdua dels nivells d’estructura
superior,, fonamentalment pels canvis de conformació
superior 50 Resposta
Respost a c.
espacial que experimenten les molècules. Els factors 51 Resposta
Respost a c.
que l’afavoreixen són la calor
calor,, l’acidesa del medi, la presència
de determinats ions metàl·lics, etc. 52 Resposta
Respost a b.
32 Totes les proteïnes estan formades
formades per aminoàcids units 53 Resposta a.
per enllaços peptídics. Segons la seva seqüència, adopten 54 Resposta
Respost a b.
diferents nivells d’estructura, dels quals depèn la funció 55 Resposta d.
que desenvolupen.
56 Resposta
Respost a c.
Dues proteïnes diferents es diferencien en la seva seqüència,
és a dir, poden tenir diferent nombre i tipus d’aminoàcids,
disposats en un ordre diferent. Les diferències en ACTIVITATS FINALS
la seqüència condicionen també diverses conformacions 57 a. És negativa.
espacials (proteïnes fibroses, proteïnes globulars). b. És positiva.
positi va.
ACTIVITATS
58 Amb dos de diferent tipus se’n poden fer dos.
dos. Amb dos
del mateix tipus només se’n pot fer un.
33 Amb la funció contràctil.
59 Els tripèptids són:
34 Perquè és la molècula que capta l’oxigen (O2) de l’aire
i el transporta fins als llocs on és molt poc abundant i, 1. Ala-Ser-Gly
en canvi, hi abunda el CO2, la qual cosa fa que l’hemoglobina 2. Ala-Gly-Ser
alliberi l’oxigen. Aquest travessa les membranes plasmàtiques
3. Ser-Ala-Gly
i mitocondrials, i a les crestes mitocondrials reacciona amb
els hidrògens procedents de la matèria orgànica, i forma una 4. Ser-Gly-Ala
molècula d’aigua. El O2 s’intercala entre el Fe21 del grup hemo 5. Gly-Ser-Ala
i l’aminoàcid 63 (una histidina) de la globina, al qual abans
21 6. Gly-Ala-Ser
de l’arribada de l’oxigen està unit aquest Fe . 60 Els tripèptids són:
35 a. A la cromatina huma
humanana no hi ha proteïnes. (Fals.)
(Fals.)
Les histones són proteïnes. 1. Ala-Ser-Gly
b. La tripsina és una hormona important. (Fals.)
(Fals.) És un enzim. 2. Ala-Gly-Ser
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

4
3. Ser-Ala-Gly H H
| |
4. Ser-Gly-Ala H2N C COO2 1
H3N C COOH
5. Gly-Ser-Ala | |
CH3 CH3
6. Gly-Ala-Ser Alanina a pH 9 Alanina a pH 2
7. Ala-Ser-Ser La capacitat d’ionització dels aminoàcids ajuden
8. Ala-Gly-Gly a mantenir constant el pH del medi, és a dir, realitzen
realitzen
9. Ser-Ala-Ala una funció amortidora o tampó.
c. La molècula resultant seria la següent:
10. Ser-Gly-Gly
OH
11. Gly-Ser-Ser | Glu
12. Gly-Ala-Ala CH3 H O CH2
| | || |
13. Ser-Ala-Ser C N H C C
| | |
14. Ser-Ser-Ala NH H C C N H COOH
|| | |
15. Gly-Ala-Gly
O CH2 H
16. Gly-Gly-Ala Z ] [ı ] \ Z ] ] [ ] ] \
Ala CH2 Ser

17. Ala-Ser-Ala '
COOH
18. Ala-Ala-Ser Aquesta molècula és un tripèptid o polipèptid. Està unida
19. Gly-Ser-Gly per enllaços peptídics.
20. Gly-Gly-Ser 63 a. Representa l’estructura primària d’una proteïna.

21. Ser-Gly-Ser b. S’anomenen aminoàcids.
22. Ser-Ser-Gly c. Per un enllaç peptídic.
23. Ala-Gly-Ala d. Que tots presenten un grup amino i un grup àcid.
24. Ala-Ala-Gly e. Es representa un enllaç disulfur
disulf ur.. La seva funció és ajudar
a establir l’estructura terciària de les proteïnes.
25. Ala-Ala-Ala
64 a. Àcid aspàrtic (Asp) Fenilalanina (Phe)
26. Ser-Ser-Ser
27. Gly-Gly-Gly COOH2 COOH2
H3N1 C H H3N1 C H
ACTIVITATS FINALS
CH2 CH2
61 – Les molècules
molècul es C i G.
COOH2
– La fórmula d’un dels dos dipèptids possibles seria
la següent:
b. Les estruc
estructures
tures són:
CO COO2
| | O Enllaç COOH O COOH
1
H3N C H HN C H || peptídic | || |
| | C ––--- NH C H C ––--- NH C H
CH3 CH2 | | | |
| NH2 C H C H2 NH2 C2 H CH2
CH | | | |

CH2 CH2 COOH
H3C CH3 | |
COOH
– Enllaç peptídic.
Asp-Phe
– S’anomenen pèptids, polipèptids o proteïnes. Phe-Asp
62 a. La fórmula de l’alanina és: c. Enllaç peptídic.

peptídi c.
H O d. Funció estructural: queratines, elastina.
|
H3C C C Funció de reserva: ovoalbúmina, caseïna.
| Funció de transport: permeases, hemoglobina
hemoglobina..
H2N OH
b. La càrrega i l’estructura química de l’alanina a un pH de 2 Funció enzimàtica: maltasa, lipasa.
i de 9 són: Funció hormonal: insulina, tiroxina.
PROMOTOR
DUCACIÓN, SS.L.
.L. 37

4
Funció de defensa: immunoglobulines, pèptids amb tenir problemes per manca d’aminoàcids essencials,
funció antibiòtica. ja que les plantes no es nodreixen
nodreixen de matèria or
orgànica
gànica sinó
Funció contràctil: flagel·lina, actina. que sintetitzen tots els aminoàcids que tenen a partir
de matèria inorgànica. El que sí que pot passar és que
Funció homeostàtica: trombina, fibrinogen. els humans no tinguem tots els aminoàcids essencials
65 És degut al fet que la solubilitat augmenta en dissolucions que necessitem. Els éssers humans tenim vuit aminoàcids
salines diluïdes, ja que els ions salins s’apropen als radicals essencials.
polars i augmenten la seva polaritat, però disminueix en 72
dissolucions salines concentrades, ja que els ions salins a. S’hi representen
representen les difer
diferents
ents estructures
estructures de les proteïnes.
competeixen amb els radicals polars per les molècules b. Representa l’estructura primària d’una proteïna. Està
d’aigua. formada per aminoàcids que es troben units per enllaços
peptídics.
66 Es tracta de la p
proteïna
roteïna caseïna.
c. 2. Estructura
Estruct ura secundària
secundà ria en a-hèlix. 3. Estructura
Ha precipitat perquè s’ha desnaturalitzat en canviar el grau
d’ionització dels seus radicals amb càrrega i ha precipitat. secundària en làmina b. 4. Estructura terciària.
5. Estructura quaternària.
67 Dues o més.
d. Provoquen la pèrdua de l’estructura quaternària, terciària
68 La solubilitat de les proteïnes és deguda a una proporció més i, generalment, també de la secundària.
alta d’aminoàcids amb radicals polars (sobretot si tenen
càrrega) que d’aminoàcids amb radicals apolars. Els radicals 74 Totes tenen càrre
càrrega
ga negativa, per tant, totes són anions
anions
polars estableixen enllaços d’hidrogen amb les molècules i migren cap a l’ànode.
d’aigua i, així, cada molècula queda recoberta d’una capa Les a-globulines tenen un pes molecular inferior a 90.000
de molècules d’aigua que impedeix que es pugui unir a altres i superior a 65.000.
molècules proteiques, fet que en provocaria la precipitació.
69 Les dades
dades necessàries
necessàries són que coincideixi la seqüència Es
en considera que surten
l’electroforesi hi ha dues a-globulines perquè
dues ratlles ben diferenciades
d’aminoàcids i que presentin la mateixa estructura i no només una.
tridimensional.
L’electroforesi és una tècnica molt utilitzada en anàlisis
70 1 amb b; 2 amb a; 3 amb h; 4 amb j; 5 amb e; 6 amb g; 7 amb clíniques perquè permet detectar si hi ha una desproporció
i; 8 amb c; 9 amb d; 10 amb f. de proteïnes en sang, cosa que revelaria un problema
71 Són els que no poden ser sintetitzats per l’organisme del fetge (l’albúmina se sintetitza al fetge) o una infecció
i han de ser ingerits en la dieta. Les plantes no poden (les g-globulines augmenten quan hi ha una infecció), etc.
PROMOTOR
OMOTOR / SANTILL
SANTILLANA
.L.

5
PER COMENÇAR 5 a. El carboni 1. S’anomena enllaç N-glicosídic.

• Vegeu figur
figuraa pàgina 94.
94. b. El carboni 5. Enllaç fosfoèster.
fosfoès ter.
• El DNA és la molècula portador
portadoraa de la informació genètica qu
quee c. El carboni 2.
conté les instruccions per al funcionament de tots els éssers
vius i d’alguns virus.
6 O
• La tècnica de difr
difracció
acció de raigs
raigs X. O NH
HO P O
• aValadescobrir que er
part externa. eraa una estructura helicoïdal amb els fosfats OH O N O
• Van deduir que el DNA era una es
estructura
tructura amb dues hèlixs
idèntiques i antiparal·leles.
antiparal·leles. OH OH
• M. Wilkins
Wilkins.. V
Vaa mostrar les fotografies obtingues per R. Franklin El nucleòtid resultant s’anomena uridina.
del DNA a J. Watson. 7 204 5 160.000
• R. Ll. (Resposta lliure).
2004 5 1.600.000.000
• R. Ll.
2.0004 5 16.000.000.000.000
16.000.000.000.000
ACTIVITATS 8 3 ’ . . . . A G C C G T G T G A A C . . . . 5 ’
1 Un nucleòsid és una molècula formada per la unió, amb 5’ . . . . T C G G C A C A C T T G . . . . 3’
un enllaç N-glicosídic, d’una pentosa i una base nitrogenada. Podem deduir que es tracta de DNA per la presència
Si la base és pirimidínica, l’enllaç es fa entre el C 1 de timina.
de la pentosa i el N1 de la base nitrogenada i, si és púrica,
9 Si hi ha el 23 % de A, hi haurà el 23 % de TT.. Com que entre A
pel N de la base nitrogenada.
9
nit rogenada. i T sumen el 46 %, entre C i G sumaran el 54 % (100 2 46 5
Un nucleòtid és un nucleòsid unit a l’àcid fosfòric pel C 5 5 54), i com que hi ha d’haver la mateixa quantitat de C
de la pentosa, amb un enllaç fosfodièster.

fosfodièster. i de G, hi haurà el 27 % de C i el 27 % de G.
2 10 3’... ATGGAGTGA ...5 ’
Base
Ade-
nitroge- Uracil Citosina Tim
imin
ina
a Guan
uanin
ina
a 11 Es tracta d’un RNA, ja que el DNA no presenta U sinó T.T.
nina
nada És d’un sol filament, perquè si fos de doble filament hi hauria
la mateixa quantitat de A que de U, i la mateixa quantitat
Tipus
de G que de C.
(púriques/ Pirimidí- Pirimidí- Púri- Pirimidí- Púri-
pirimidí- niques niques ques niques ques 12 Considerant que els mitocondris tenen un DNA circular
niques) i que el nombre de mitocondris és variable, la pregunta
pregunta no
es podria contestar, però
però si tan sols ens referim al DNA
Àcid
del nucli, cal dir que en una cèl·lula somàtica humana
nucleic DNA DNA DNA
RNA DNA hi ha 46 molècules de DNA, que després, quan s’enrotllen
(DNA/ i RNA i RNA i RNA
sobre si mateixes, originen els 46 cromosomes.
RNA)
En un espermatozoide tan sols n’hi ha la meitat, és a dir
dir,,
3 Nucleòtid Funció 23 molècules de DNA.
ATP Molècula transportadora d’energia.

13 La desnaturalització
desnaturalització del DNA és la separació
separació dels dos
filaments que formen la doble hèlix, per mitjà de la ruptura
NADP
ADP Act
Actua en rrea
eac
cci
cion
onss d’ox
d’oxiidac
dació i reduc
educci
ció
ó. dels enllaços d’hidrogen que s’estableixen entre les bases
AMPc Actua com a segon missatger químic. nitrogenades enfrontades. Aquest fenomen es produeix
NAD Actua e
en
n rre
eaccions d’
d’oxidació i reducció. a uns 100 °C.
°C.
14 És la nova unió dels dos filaments complementaris
complementaris
4 L’ATP és un nucleòtid format per adenosina
adenosina (adenina més d’un DNA de doble hèlix, que prèviament s’han separat.
ribosa) i tres grups d’àcid fosfòric. Si la desnaturalització s’ha provocat per l’escalfament
NH2 del medi, la renaturalització s’inicia quan es refreda
C per sota dels 65 °C.
N C N
CH 15 Llevat, ésser humà, tauró, gripau, mongeta i lliri.
HC C
O O O N N 16 Perquè si no fos així els cromosomes serien
serien milers
2
O P O P O P OCH2 O de vegades més llargs.
17 Perquè,
Perquè, encara
encara que pot estar associat a proteïnes semblants
O 2
O
2
O 2
H H a les histones, no ho està formant nucleosomes, és a dir,

OH OH el collaret de perles.
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiabl

fotocopiablee © Grup Promotor / Santillan
Santillanaa Educación, S.L.

5
53 150.000 kcal 1 mol ATP 507 g la mateixa quantitat d’adenina que d’uracil i la mateixa
3 3 5 10.417,8 kg. de guanina i citosina.
individu 7,3 kcal 1 mol ATP
El virus 3 conté DNA perquè presenta timina, i és bicatenari
L’ATP no és un bon magatzem d’energia, ja que en la seva
perquè presenta la mateixa quantitat d’adenina que
transformació a ADP 1 Pi només allibera 7,3 kcal per cada
de timina i la mateixa de guanina i citosina.
507 g, és a dir 0,014 kcal/g. En canvi, l’oxidació metabòlica
dels glúcids, dels lípids i de les proteïnes produeix molta El virus 4 conté RNA perquè conté uracil. És monocatenari
més quantitat d’energia per unitat de pes (9 kcal/g per lípids, perquè no presenta la mateixa quantitat d’adenina que
4 kcal/g per glúcids i proteïnes). d’uracil.
54 B. va amb 2, C. va amb 4, D. va amb 7, E. va amb 6, F. va amb 62 a. Freqüència (%)
9, G. va amb 10, H. va amb 8, I. va amb 5, J. va amb 3, i K. 100
va amb 1. 90
55 La fan els organismes
organismes eucariotes.
eucariotes. Aquesta maduració
maduració té lloc 80
al nucli. Els fragments que porten informació s’anomenen 70
exons i els fragments sense informació, introns.
60
56 Si té 600
600 nucleòtids i és humà, té 300 nucleòtids en cada
50
cadena. Com que cada nucleòtid ocupa un espai
de longitud de 3,4 Å, el total tindrà 1.020 Å de longitud 40
(3,4 · 300 5 1.020). 30
57 20
Composició química
10
Bases Bases
Pentosa nitrogenades Loca
Locali
litz
tzac
ació
ió Estr
Estruc
uctu
tura
ra adenina gu
guani
anina
na cit
citosi
osina
na uracil
Mitocondri b. Es
E s tracta d’RNA, ja que presenta uracil. A més,
Cadena
Desoxiri- Cloroplast és monocatenari. Si es tractés d’un àcid nucleic de doble
DNA A, T, C i G llarga
bosa Nucli
Bicatenària
cadena, els percentatges de citosina i guanina, d’una
(cromosomes) banda, i d’adenina i uracil, de l’altra, haurien de coincidir
Cadena
o només mostrar diferències petitíssimes.
Nucli (nuclèol)
curta 63 a. L’ATP
L’ATP és la molècul
molèculaa F.
RNA Ribosa A, U, C i G Citoplasma
Monoca-
(ribosomes) b. L’adenina és la molècula B.
tenària
c. Un fragment d’àcid nucleic és la molècula C.
C.
58 És mes difícil de separar dos nucleòtids d’una mateixa
mateixa 64 a. Es tracta
tracta d’un fragment de DNA. Els monòmers
monòmers que
cadena, ja que estan units per un enllaç covalent molt fort, la formen s’anomenen nucleòtids. Aquesta molècula
l’anomenat enllaç fosfodièster. En canvi, les dues cadenes es troba al nucli, formant els cromosomes,
c romosomes,
estan unides per enllaços dèbils de tipus enllaç d’hidrogen. i en el mitocondri i en el cloroplast. És la molècula
59 El virus 1 conté DNA perquè
perquè presenta
presenta timina, i és portadora de la informació genètica de la cèl·lula.
monocatenari perquè el percentatge de les seves bases b. La lletra a correspon a l’aparellament entre l’adenina
no compleix la llei de l’aparellament, és a dir,
dir, hauria de tenir i la timina. La lletra b correspon a l’aparellament entre
la mateixa quantitat d’adenina que de timina i la mateixa la guanina i la citosina.
ci tosina. Les bases púriques són l’adenina
de citosina que de guanina. i la guanina, i les pirimidíniques són la citosina i la timina.
El virus 2 conté RNA perquè conté uracil i aquesta base Els enllaços que s’estableixen entre aquestes bases són
és característica de l’RNA. És bicatenari perquè presenta ponts d’hidrogen.
36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable

fotocopiabl e © Grup Promotor / Santillan
36 DIA A DIA A L AULA Material fotocopiabl

6
PER COMENÇAR 11 el

V ccel (4/3) (pr3) 5 (4/3) (3,14 · 103 μm3)
• Al voltant de l’any 1950. Permetia augmentar 10 cops la mida 5 5 1.000
coc
V coc (4/3) (pr3) 5 (4/3) (3,14 · 1 3 μm3)
de l’objecte.
12 V n
• Zacharias Janssen i el seu fill Hans, d’origen holandès, o bé RNP 5 N/P 5 5
Galileu Galilei, d’origen italià. (V c 2 V n)
• Utilitza un feix d’electrons
d’electrons.. (4/3) (3,14 · 13 μm3)
5 0,001
• Els nostres ulls no poden ve veure
ure els feixos d’electrons que (4/3) (3,14 · 103 μm3) 2 (4/3) (3,14 · 13 μm3)
travessen la mostra i cal que impactin sobre una pantalla
fluorescent per poder observar la imatge obtinguda.
13 200 · (4/3) (3,14 · 1003 nm3)
Percentatge 5 5 100
A més, quan es projecten, aprofitem per ampliar el seu camp (4/3) (3,14 · 1.0003 nm3)
de dispersió i obtenir una imatge més gran.
5 20 (és a dir, el 20 %)
ACTIVITATS 14 (8/100) · 4.000 μm3 5 320 μm3
1 Va ser Robert Hooke l’any 1665. V n 320 μm3
RNP 5 5 5 0,0869
2 Segons T. SSchwann
chwann les cèl·lules es formaven
formaven mitjançant (V c 2 V n)
n) 4.000 μm3 2 320 μm3
l’agregació d’orgànuls. En canvi, R. Virchow i R. Remak, 15 Cèl·lula
Cèl·lul a animal: a, c, f, g, h, i, j, k, l
després d’observar la divisió cel·lular de vegetals i animals,
va enunciar que tota cèl·lula provenia d’una altra cèl·lula. Cèl·lula
Cèl·lul a vegetal:
vegetal : a, b, c, d, e, f, h, j, k
3 Tots els éssers vius estan formats
formats per les cèl·lules, a partir SABER FER
de les quals es formen totes les estructures (teixits i òrgans,
en el cas dels pluricel·lulars) dels organismes.
organismes. TTambé
ambé són 16
la unitat
totes les fisiològica dels éssers
funcions vitals. vius, jatambé
Les cèl·lules que una sola cèl·lula
contenen tota fa
la informació genètica necessària i són capaces de replicar
aquesta informació, és a dir, es poden reproduir.
4 Les due
duess subunitats ribosòmiques, la paret
paret gruixuda
dels lisosomes, els peroxisomes, les vesícules sinàptiques,
les vesícules de pinocitosi, el citosquelet
cit osquelet (microtúbuls,
filaments intermedis i microfilaments), i tots els detalls
ultraestructurals, com ara la doble capa lipídica.
lipídi ca.
5 No són la forma de vida més petita possible perquèperquè
necessiten una cèl·lula
cèl·lul a per poder-s’hi reproduir a dins.
No són la unitat morfològica dels éssers vius perquè
els éssers vius no estan constituïts
constit uïts per virus.
6 La forma de les cèl·lules està estretament relacionada amb 17 Tall Dibuix
la funció que exerceixen. En el cas del teixit epitelial es pot
observar com les cèl·lules es troben molt unides, amb poca Tall longitudinal B
substància intercel·lular (es produeix una fusió del glicocàlix Tall oblic C
de les cèl·lules adjacents). És un teixit que actua com
Tall transversal A
a barrera; té la funció primària de protegir, i el grau
i la naturalesa de l’estratificació que presenta és variable.
ACTIVITATS
7 a. 0,003 mm
18 Nombre d’augments: mida aparent
aparent / mida real
real
b. 2 mm
Aïllem la mida real de la fórmula i queda:
c. 20 mm Mida real 5 mida aparent / nombre d’augments
d. 0,01 mm Mida real 5 0,45 cm / 100 5 0,0045 cm, que és el mateix
8 La fórmula de la massa és: que 0,045 mm
100.000 daltons · 1,66 · 10 224
g / 1 dalton · 1012 picograms / Ara passem els mil·límetres a micròmetres.
micròmetres.
3
1 g 5 1,66 · 10 7 pg
2
Com que 1 mm 5 10 μm, per tant: 0,045 mm 3 1 μm /
2
9 PM (C12H22O11) 5 12 · 12 1 22 · 1 1 11 · 16 5 342 daltons 10 3 mm 5 45 μm de mida real.
2
10 Els bacteris presenten una forma cel·lular molt estable En el cas de l’espermatozoide: mida aparent 5 nombre
gràcies a la presència d’una paret cel·lular rígida, en canvi d’augments · mida real
les amebes tenen una membrana molt deformable perquè Mida aparent 5 60 x 50 μm 5 3.000 μm, que és el mateix
es mouen mitjançant pseudòpodes.
pseudòpodes. que 3 mm.
34 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT
BATXILLERAT Material fotocopiabl
6
TEST DE LA UNITAT 2. Oculars

19 Resposta
Respost a c. 3. Braç o columna
20 Resposta a. 4. Cargol macromètric
21 Resposta
Respost a c. 5. Cargol micromètric
22 Resposta d. 6. Peu o base
23 Resposta a. 7. Focus de llum
24 Resposta
Respost a c. 8. Columna
25 Resposta d. 9. Diafragma
26 Resposta
Respost a b. 10. Platina
27 Resposta d. 11. Objectiu
28 Resposta a. 12. Tambor
Tambor o revòlver o portaobjectius
29 Resposta
Respost a c. 40 Les característiques principals són:
30 Resposta a. Característiques
Característiques pròpies Característiques pròpies
Característiques
31 Resposta
Respost a b. de la cèl·lula animal de la cèl·lula vegetal
32 Resposta d.
Matr
Matriu
iu extr
extrac
acel
el·l
·lul
ular
ar Pare
Parett cel·
cel·lu
lula
larr de cel·
cel·lu
lulo
losa
sa
33 Resposta a.
Lisosomes Plasmodesmes
34 Resposta
Respost a b.
35
Resposta
Respost a c. Centríols Estructures similars
als lisosomes
36 Resposta d.
37 Resposta
Respost a c. Cilis Grànuls de reserva de midó
Flagels
ACTIVITATS FINALS
38 Cèl·lula de l’esquerra: Cèl·lula animal Grànuls de reserva
de glicogen
1. Membrana plasmàtica
2. Nucli • Els orgànuls comuns a la cèl·lula vegetal i animal
3. Citoplasma i que presenten diferent mida són els vacúols, molt més
grans en les cèl·lules vegetals, i l’aparell de Golgi, més gran
4. Mitocondri
en la cèl·lula animal.
5. Lisosomes • Pel que fa al nucli, la cèl·lula vegetal el presenta en posició
6. Aparell de Golgi lateral, ja que l’existència en general d’un gran vacúol
7. Centríols el desplaça
animal cap a un
el presenta encostat.
cposició
ostat. Encentral.
canvi, la cèl·lula
8. Reticle endoplasmàtic
41 El volum és:
Cèl·lula de la dreta: Cèl·lula vegetal
V 5 4pr 3 / 3 4 · 10 6 mm3 5 4pr 3 / 3
2
1. Reticle endoplasmàtic

3 · 10 6 mm3 5 pr 3
2
0,954927 · 10 6 mm3 5 r 3
2
2. Aparell de Golgi
El radi és: r 5 9,847 m
3. Vesícules
42 La relació nucleoplasmàtica és:
4. Cloroplast
RNP 5 V n / (V c 2 V n)]
5. Paret cel·lular
4pr 3
6. Mitocondri
3 4pr 3
7. Vacúol RNP 5 5 5
4p · (5r )3 2 4pr 3 4p · 124r 3
8. Citoplasma
3 3
9. Nucli
10. Membrana plasmàtica 5 3 5 0,0242
124
39 Les parts són: 43 Això és degut a la força de cohesió entre les molècules
1. Tubs òptics dels oculars d’aigua.
DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT
BATXILLERAT Material fotocopiab
fotocopiable
le © Grup Promotor / Santillan
Santillanaa Educación, S.L. 35
6
44 La vida acel·lular es refereix a l’existència de matèria viva D’altra banda, com que el volum del nucli no augmenta,
que no arriba a la complexitat de la cèl·lula. Aquest tipus es pot arribar a un volum citoplasmàtic tan gran que el nucli
de vida està representada pels virus. sigui incapaç de controlar-lo.
Els virus no són considerats cèl·lules perquè no tenen Una forma globular pot significar que es tracta d’una cèl·lula
un citoplasma amb un conjunt d’enzims capaços de dur jove perquè,
perquè, per evitar el
el problema esmentat abans,
a terme el metabolisme. Tenen una estructura molt més la majoria de cèl·lules, a mesura que augmenten de volum,
senzilla que la cel·lular, és a dir, són una forma de vida adquireixen formes aplanades o filiformes a fi de mantenir
acel·lular. constant la relació superfície/volum.

Els virus es troben en la frontera entre els éssers vius 49 El microscopi electrònic de transmissió té una resolució
resolució més
i la matèria inerta. gran que el de rastreig, però té l’inconvenient que no ens
permet veure la superfície de la mostra.
45 1 mm 5 1.000 μm 5 1.000.000 nm 5 10.000.000 Å
50 Perquè s’han d’observar en un medi sense aire, al buit,
1 g 5 1012 pg 5 1,66 · 1024 daltons o unitat de massa
i moririen, i perquè, en incidir-hi el flux d’electrons,
atòmica (uma)
les mataria.
46 • Fixació: Tractar amb substàncies
substàncies (fixadors)
(fixadors) per
per preservar
preservar
51 1–e, 2–a, 3–f, 4–b, 5–d, 6–c, 7–g, 8–j, 9–h, i 10–i
la forma de la cèl·lula.
55 La mida del bacteri en la micrografia
micrografia és de
de 3,5 cm, com que
• Inclusió: Donar rigidesa a la mostra per fa
facilitar
cilitar el tall.
la micrografia està feta a 30.000 augments, la mida real
• Tall: Obtenir talls prims que permetin el pas de la llum. és 30.000 vegades més petita, és a dir:
• Tinció: A
Ajudar
judar a diferenciar les diferents
diferents parts Mida aparent (MA) 5 mida real (MR) · nombre d’augments
de la mostra.
35 mm 5 MR · 30.000
• Muntatge: Obten
Obtenirir preparacions
preparacions microscòpiques
definitives. MR 5 0,000117 5 0,117 μm
56 Agafem com a referència
referència la segona
segona cèl·lula de les tres
tres
47 L’avantatge del
del microscopi òptic és que ens permet observar
cèl·lules o organismes vius, en canvi, té l’inconvenient que té que es troben en la part superior de la imatge i que fa 2,2 cm
menys resolució que el microscopi de transmissió. de longitud. Com que la fotografia està feta a 120 augments,
la seva mida real serà:
48 Perquè un augment de volum en una cèl·lula globular
no està acompanyat per un augment proporcional Mida aparent (MA) 5 mida real (MR) · nombre d’augments
de la superfície, sinó que, a mesura que augmenta el volum 22 mm 5 MR · 120
cel·lular,, disminueix la relació superfície/volum fins
cel·lular
que la superfície resulta insuficient per permetre l’entrada MR 5 0,183 mm 5 183,3 µm
i la sortida de totes les substàncies que necessita la cèl·lula. 57 1–b, 2–a, 3–f,
3–f, 4–d, 5–e,
5–e, 6–c
36 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT
7
PER COMENÇAR gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum

• És una cèl·lula del teixit nerviós que es està
tà formada per un cos d’energia.
cel·lular,, on es troba el nucli i el citoplasma, i l’axó. Del cos
cel·lular 4a. El transport de glucosa per part de la cèl·lula té
surten unes prolongacions anomenades dendrites. especificitat, és a dir, hi intervenen proteïnes
• Amb una altra neurona, aamb
mb una cèl·lula muscular o amb una transportadores o permeases que reconeixen la glucosa
cèl·lula secretora. i l’arrosseguen cap a l’interior o exterior, segons sigui
• La zona de connexió entr
entree les neurones
neurones.. el gradient.
• Perquè la membrana prese

presenta
nta una gran quantitat de canals 5c. La cèl·lula, per introduir partícules sòlides de mida gran,
iònics. Aquests
Aquests canals generen un canvi de potencial que forma una vesícula o endosoma que les engloba
origina un senyal elèctric que recorre tota la neurona. i les introdueix per fagocitosi. A aquesta vesícula
• Són substàncies químiques que tr travessen
avessen la fenedura
fenedura sinàptica s’uniran els lisosomes i es formarà un vacúol digestiu.
i actuen com a senyal entre les neurones. Aquest senyal pot 6 a. A: exocitosi;
exocit osi; B: endocitosi.
endocit osi.
ser excitador o inhibidor.
b. En el procés d
d’exocitosi
’exocitosi les vesícules es dirigeixen
a la membrana plasmàtica (a), s’hi fusionen (b) i alliberen
ACTIVITATS
el seu contingut a l’exterior (c i d).
1 a. El medi extracel·lular
extracel·lular és a la part superior perquè
és on hi ha els glicolípids. El citoplasma és a la part El procés d’endocitosi comença amb una progressiva
inferior.
invaginació de la membrana (e i f) que finalitza amb
un tancament del material extern dins d’una vesícula (g).
b. A: fosfolípids; B: colesterol; C: glicolípid; D: proteïna.
c. Transport passiu i transport actiu.
c. El colesterol ajuda a mantenir l’estabilitat a la membrana
plasmàtica, disminuint la fluïdesa dels àcids grassos d. Fagocitosi.
i impedint la cristal·lització dels fosfolípids. 7 Les cèl·lules vegetals tenen

tenen una paret cel·lular rígida que
d. Les proteïnes es poden classificar en integrals impedeix l’endocitosi i que dificulta
dific ulta l’entrada de substàncies
o intrínseques, si es troben totalment o parcialment per simple difusió. Per aconseguir una entrada suficient
englobades en la bicapa, i perifèriques o extrínseques, de nutrients, les cèl·lules vegetals mantenen una elevada
si hi estan adossades. concentració interna de soluts, és a dir, una elevada pressió
osmòtica. Això origina un corrent d’aigua cap a l’interior
2 Les cadenes d’oligosacàrids que pertanyen als glicolípids
cel·lular,, que arrossega tota mena de petits ions (nitrats,
cel·lular
i a les glicoproteïnes que hi ha situades a la cara externa
sulfats, etc).
de la membrana plasmàtica, i que formen el glicocàlix.
Tambéé moltes altres proteïnes de la cara externa,
Tamb 8 La fusta és la matèria que constitueix l’interior del tronc,
tronc,
o que una part d’aquestes es troba a la cara externa. les branques i les arrels dels arbres. Està formada per capes
Allò que els permet actuar comc om a receptors específics successives de cèl·lules mortes, és a dir, de cèl·lules
de determinades molècules externes és la seva composició, de les quals tan sols queda la paret cel·lular cel·lulòsica
tant per les seves propietats químiques com per la seva molt lignificada (és a dir, impr
impregnada
egnada d’una substància
arquitectura molecular.
molecular. Això els permet identificar anomenada lignina). La fusta actua com una estructura
els substrats, els bacteris i altres cèl·lules eucariotes. rígida de sustentació vegetal, que permet establir una
S’ha confirmat que aquests receptors, molts dels quals són competició de creixement altitudinal per buscar la llum
exclusius de cada tipus de cèl·lula, són reconeguts pels virus, per fer la fotosíntesi.
que així infecten tan sols el tipus de cèl·lules que necessiten. 9 No. Les cèl·lules dels teixits de creixement,
creixement, els anomenats
anomenats
3 a-3, b-2, c-1. teixits meristemàtics, estan mancades de paret cel·lulòsica
4 La bomba Na 2 K és una proteïna transmembrana que
1 1 rígida, que impediria el creixement de les cèl·lules filles
bomba Na cap a l’exterior de la cèl·lula i K cap a l’interior.
1 1 després de la divisió per mitosi de la cèl·lula mare. Aquestes
Pot actuar contra el gradient gràcies a la seva activit
activitat
at cèl·lules joves tan sols tenen la làmina intermèdia. Només
com a ATPasa. Per cada molècula d’ATP que trenca obté després del seu creixement, quan s’inicia el procés
l’energia per bombar tres Na cap a l’exterior i dos K cap
1 1 d’especialització en cèl·lules de teixit suberós, parenquimàtic
parenquimàtic
a l’interior.
o conductor,
conductor, es van dipositant sobre la làmina mitjana
les successives capes de cel·lulosa, secretades
5 1-d, 2-e, 3-b, 4-a, 5-c. per la mateixa cèl·lula.
1d. La cèl·lula introdueix líquids i substàncies dissoltes 10 Provenen de l’interior de la cèl·lula.
extracel·lulars per pinocitosi i les emmagatzema
en petites vesícules. 11 Té relació amb la composició de la matriu extracel·lular.
extracel·lular.
2e. Les molècules

molècul es apolars, com ara l’oxigen,
l’oxige n, travessen Està formada
(col·lagen, per una
elastina fina xarxa de
i fibronectina) fibres proteiques
immerses en una
la membrana per difusió simple. estructura gelatinosa anomenada substància fonamental
3b. La cèl·lula pot transportar substàncies en contra amorfa, la qual està formada per glicoproteïnes, que són
de gradient electroquímic, com és el cas del potassi, molt hidròfiles i retenen molta aigua i ions.
34 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiabl
fotocopiablee © Grup Promotor / Santillana
Santillan a Educación, S.L.
7
12 Hi podem trobar cel·lulosa, un polímer de glucosa,

glucosa, 27 a. En la imatge s’observen ribosomes dispersos
hemicel·lulosa, un polímer de D-xilosa i pectines. pel citoplasma i alguns es troben formant polisomes
o poliribosomes.
13 No, és pròpia dels teixits animals.
14 En el teixit conjuntiu, el cartilaginós i l’ossi. b. El procés que estan realitzant és la síntesi de proteïnes.
15 És un desmosoma. Es produeix a nivell de membr

membrana.
ana. SABER FER
16 Ajuda a mantenir la forma de la cèl·lula. Permet la dissolució 28 En la solució A, trobem que el medi extern
extern és hipotònic
hipotònic
de gran quantitat de substàncies i permet que un gran respecte al medi intracel·lular, per
per la qual cosa tendirà
nombre de reaccions metabòliques hi tinguin lloc. a entrar aigua al glòbul vermell a través de la seva
17 Els teixits en què abunden els els filaments intermedis són membrana, i així les concentracions interior i exterior
el nerviós, els epitelis, el teixit conjuntiu i el teixit muscular.
muscular. s’aniran igualant. El resultat serà l’augment del volum
Els microfilaments, d’altra banda, abunden en el teixit cel·lular i, finalment el trencament de la membrana
muscular. de la cèl·lula.
La funció dels filaments intermedis
int ermedis és estructural. En la solució B, la dissolució on es troben els glòbuls vermells
Els microfilaments participen en diferents funcions: mantenir és hipertònica respecte al seu citoplasma, de manera que
la forma de la cèl·lula; generar l’emissió de pseudòpodes; tendirà a sortir aigua del glòbul vermell cap al medi. Això
generar i estabilitzar les prolongacions citoplasmàtiques comportarà que se’n redueixi el volum i que tingui
t ingui lloc
(com per exemple les microvellositats); possibilitar la plasmòlisi de la cèl·lula.
el moviment de les cèl·lules
c èl·lules musculars. 29 El dibuix 3 representa
representa la solució A. El dibuix 2 re
representa
presenta
18 Microfilaments: a, d la solució B.
Filaments
Filamen ts intermedis:
interme dis: b, e 30 El mecanisme de transport és una difusió simple
simple,, que també
Microtúbuls:
Microt úbuls: c, f. es coneix, en el cas de l’aigua, com a osmosi.
31 Els mecanismes
mecanismes que té la cèl·lula per transportar petites
19 Perquè del centrosoma
centrosoma deriven
deriven totes les estructures
estructures
molècules polars són la difusió simple
si mple a través de proteïnes
constituïdes per microtúbuls.
de canal i la difusió facilitada.
20 a. L’estructura que es pot observar
observar és és un centrosoma format
32 En les cèl·lules vegetals, l’efecte seria diferent que
per dos centríols disposats perpendicularment. Cada
en el cas de la situació representada en la solució A.
centríol està format per nou triplets de microtúbuls
El fet de presentar una paret cel·lular rígida confereix
organitzats en forma de cilindre.
ci lindre.
a la cèl·lula una gran resistència mecànica que impedeix
b. Es tracta d’una cèl·lula animal, perquè els centríols només que augmenti de volum fins a provocar la seva lisi.
es troben a les cèl·lules animals. En el cas de la solució B, és a dir, en un medi hipertònic,
c. Els cilis i els flagels són estructures constituïdes la paret cel·lular no pot impedir que es produeixi la sortida
per microtúbuls i deriven del centrosoma. d’aigua citoplasmàtica cap al medi (plasmòlisi).
d. En el moment ddee la divisió cel·lular origina el fus 33 Les diferències

diferències que podem
podem trobar
trobar són l’absència
acromàtic, que serà l’encarregat
l’encarregat de la distribució de colesterol i d’alguns fosfolípids a la membrana
dels cromosomes. interna del mitocondri i una diferent proporció pel que fa
a la fosfatidilcolina i la fosfatidiletanolamina.
21 El centrosoma sense centríols no té límits ben definits
i simplement és una zona del citoplasma engruixida i clara. 34 La composició
composició química de la membrana dels bacter
bacteris
is
El centrosoma amb centríols presenta una estructura ben i de la membrana interna del mitocondri mostra alguna
definida formada per centríols i material pericentriolar (àster). semblança, com ara l’absència de colesterol i d’alguns
fosfolípids, que, d’altra banda, són presents a la resta
22 Correspon a la tija del flagel: presenta un eix intern de membranes eucariotes.
anomenat axonema, format per dos microtúbuls i un sistema
de nou parells de microtúbuls perifèrics, una matriu i medi Entre les semblances que hi ha entre els procariotes
intern, i una membrana plasmàtica que el recobreix. i el mitocondri
mit ocondri trobem que presenten DNA circular
circular,, divisió
per bipartició i el mateix tipus de ribosomes.
23 Els cilis són més nombrosos i tenen menys longitud.
35 La figura mostra la presència de colesterol i fosfolípids.
24 Es poden
poden trobar dispersos al citosol o adherits
adherits Aquestes molècules mostren caràcter amfipàtic, és a dir,
a la membrana del reticle endoplasmàtic rugós. una part de la seva molècula tét é caràcter polar (hidrofílic)
25 S’uneixen durant
durant el procés de síntesi de proteïnes. mentre que l’altre té caràcter
c aràcter apolar (hidrofòbic). Aquesta
26 Els ribosomes estan formats
formats per RNA ribosòmic i diversos característica permet a aquests lípids constituir bicapes
que separen medis aquosos. LL’orientació
’orientació de cadascuna
tipus de proteïnes associades.
de les capes no és a l’atzar sinó que, mentre la part apolar
La funció dels ribosomes és dur a terme la síntesi es recull a l’interior de la bicapa, les parts polars estableixen
de proteïnes. interaccions amb les molècules d’aigua dels medis aquosos.
DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable
fotocopiab le © Grup Promotor / Santillana
Santillan a Educación, S.L. 35
7
TEST DE LA UNITAT En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba

36 Resposta d. experimenta un canvi de conformació, que provoca
l’alliberament de potassi al citosol, i que la
l a bomba queda
37 Resposta a. oberta per acollir nous ions sodi.
38 Resposta
Respost a b. 57 Es podria dir,
dir, encara que seria forçar molt la realitat,
realitat , ja que
39 Resposta
Respost a c. els plasmodesmes permeten la comunicació entre si d’una
gran part de les cèl·lules.
40 Resposta
Respost a c.
58 a. 1. Caps polars dels fosfoglicèrids: interaccionen amb
41 Resposta d.
el medi extracel·lular (dissolució aquosa).
42 Resposta
Respost a b.
2. Cues apolars dels fosfoglicèrids: constitueixen una zona
43 Resposta a. interna de la membrana de caràcter hidrofòbic que
44 Resposta d. ajuda a mantenir la seva estructura.
45 Resposta
Respost a c. 3. Proteïna intrínseca: transporta substàncies a través
de la membrana, ajuda al reconeixement cel·lular, actua
46 Resposta
Respost a b.
com a receptor de membrana, etc
etc..
47 Resposta d.
4. Colesterol: ajuda a mantenir l’estabilitat
48 Resposta
Respost a b. de la membrana plasmàtica.
49 Resposta
Respost a c. b. En el dibuix es repr
representen
esenten la difusió facilitada (transport
(transport
50 Resposta d. de glucosa) i el transport
t ransport actiu (bomba de sodi-potassi).
51 Resposta a. – La difusió facilitada
facilit ada és un mecanisme de transport
passiu, per tant a favor de gradient, que no necessita
52 Resposta
Respost a b. aportació energètica. El realitzen proteïnes intrínseques
53 Resposta
Respost a c. que reconeixen més o menys específicament
la substància que introdueixen a l’interior de la cèl·lula,
ACTIVITATS FINALS glucosa en aquest cas.c as.
54 Membrana plasmàtica - fosfolípids - proteïnes - glicocàlix - – El transport actiu és un mecanisme de transport amb
ribosomes - reticle endoplasmàtic rugós - mitocondris despesa energètica i que, per tant, pot anar en contra
o cloroplasts - cloroplasts o mitocondris. de gradient. El transport s’efectua gràcies a una proteïna
Part externa
intrínseca de la membrana que actua simultàniament
55 Proteïna
perifèrica
com una permeasa (facilita el transport del sodi
Glicoproteïna i del potassi) i com un enzim (que hidrolitza ATP i allibera
Glicolípid
l’energia necessària per al transport). La hidròlisi
Fosfolípids
de l’ATP es realitza en diverses fases; en el seu decurs,
Colesterol s’expulsa el sodi i s’introdueix el potassi a la cèl·lula.
59 1) amb d), 2) amb e), 3) amb b), 4) amb c), 5) amb a).
60 1) amb e), 2) amb f), 3) amb b), 4) amb d), 5) amb i) 6) amb c),
7) amb g), 8) amb j), 9) amb h), 10) amb a).
61 La bicapa lipídica és un bon aïllant eelèctric
lèctric perquè no deixa
passar els ions. Malgrat això, la membrana plasmàtica
Proteïna integral
Part interna Proteïna transmembrana
transmembrana possibilita la transmissió dels impulsos elèctrics perquè
presenta proteïnes que sí que permeten l’entrada
56 a. Es tracta d’un tipus de transport actiu. i la sortida d’ions. Sense la bicapa lipídica no es podria fer
b. Es produeix en contra de gradient. perquè els ions entrarien o sortirien, però no avançarien
al llarg de la membrana.
c. Es tracta de la bomba de sodi i de potassi.
potassi . Tr
Transport
ansportaa dos
ions potassi a l’interior de la cèl·lula. 62 a. La figura
figura representa
representa la bomba de sodi-
sodi-potassi.
potassi. En
la imatge es representa el desplaçament d’ions en contra
d. En el primer dibuix, la bomba permet l’entrada d’ions
de gradient de concentració mitjançant un transport actiu,
sodi interns, que ocupen el seu lloc específic. En el segon,
i, per tant, amb despesa energètica: amb la hidròlisi
es produeix la hidròlisi de l’ATP i s’allibera energia que
s’utilitza per afegir un grup fosfat a la bomba de sodi d’una molècula d’ATP es transporten 3 ions de Na cap 1
a l’exterior cel·lular i 2 ions de K cap a l’interior cel·lular.

1
cel·lular.
icomporta
de potassi.
unEn el tercer,
canvitercer, es veu quei l’addició
de conformació es bomba delsodi
fosfat b. En una cèl·lula en què s’inhibeix mitjançant cianur
a l’exterior. En el quart, es veu que entra potassi i que se la síntesi d’ATP a la cadena respiratòria, no es permet
situa al seu lloc específic. En el cinquè,
cinquè, es veu que el transport actiu (que consumeix energia), per la qual
l’entrada del potassi ha provocat la pèrdua del grup fosfat. cosa les diferències de concentració dels ions
36 DIA A DIA A L AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiabl
7
intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se • L’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció

de manera que els soluts es desplaçaran des del contràctil.
compartiment on estan més concentrats cap • El corpuscle basal distal és com la zona proximal sense
al compartiment on n’hi ha menys concentració.
concentració. microtúbul central ni làmines radials.
Així, el Na tendirà a entrar a la cèl·lula on es troba
1
• La tija presenta dos microtúbuls centrals, envoltats
en menys concentració, mentre que el K tendirà
1
d’una beina, i nou doblets de microtúbuls
a sortir de la cèl·lula. Com que ara es desplacen a favor envoltats per membrana plasmàtica.
de gradient de concentració i de càrrega, el transport serà • El corpuscle basal proximal presenta una estructura
passiu, espontani i sense consum energètic, però, com
en roda de carro amb un microtúbul central connectat
que presenten càrrega, no es poden moure lliurement
per làmines radials fins a nou triplets
tripl ets de microtúbuls.
per la bicapa lipídica; en conseqüència la travessen
gràcies a proteïnes transportadores en un procés • La zona de transició presenta nou doblets de microtúbuls.
anomenat difusió facilitada. 66 a. Han estat obtingudes amb el microscopi
microscopi electrònic.
electrònic.
63 Es diferencien entre si en el fet
fet que els cilis són més curts, Es pot saber perquè la mida de les estructures
de 2 a 20 μm, i n’hi ha un nombre molt gran, mentre que fotografiades és massa petita per poder ser observades
els flagels, que tenen el mateix gruix, unes 0,25 μm, són amb el microscopi òptic.
molt més llargs, entre 10 i 200 μm, i només n’hi ha un, dos b. A-microtúbuls i centríol. B-glicocàlix de la membrana
o pocs més. plasmàtica. C-desmosoma. D-vesícules de secreció
secreció..
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable
8
PER COMENÇAR formen una superfície còncava, els sàculs són gruixuts
• El centre del control cel·lular és el
el nucli. i als extrems es formen les vesícules. A més, és la més
allunyada del nucli. Així doncs, la cara trans és la que està
• Exerceix el paper d’organitzad
d’organitzador
or del transport de molècules.
situada a la dreta del dibuix.
Rep vesícules del reticle endoplasmàtic que maduraran
7 Es considera dictiosoma la sèrie de quatre a vuit sàculs
a l'interior seu i després es distribuiran pels diferents
compartiments cel·lulars o sortiran de la cèl·lula mitjançant discoïdals disposats en paral·lel que, juntament
juntament amb
les vesícules de secreció.
secreció. les vesícules de secreció,
secreció, formen l’aparell de Golgi.
S’anomena cisterna cadascun dels sàculs discoïdals
• El reticle endoplasmà
endoplasmàtic
tic rugós.
rugós. que formen el dictiosoma.
• Les cèl·lules eucariotes han de comp
compensar
ensar la pèrdua relativa 8 Les vesícules relacionades amb l’aparell
l’aparell de Golgi són de tres
de superfície de membrana en relació amb el seu volum,
tipus:
en comparació amb les cèl·lules procariotes. A més, necessiten
aïllar processos metabòlics tòxics i incompatibles. a. Vesícules de transició.
transició. Són les que provenen del nucli
i del reticle endoplasmàtic, i aporten substàncies
• En el cas descrit en el text, les proteïnes fabricades al rreticle
eticle
a l’aparell de Golgi.
endoplasmàtic rugós es transporten mitjançant un sistema
de vesícules cap a l’aparell de Golgi, on es modifiquen. b. Vesícules intercisternes.
interci sternes. Són les que transporten
transport en
A continuació són conduïdes en vesícules a la membrana el contingut dels sàculs, de cisterna en cisterna,
plasmàtica, on s’alliberen a l’exterior. des de la cara cis cap a la cara trans.
c. Vesícules de secreció.
secreció. Són les que acumulen a l’interior
ACTIVITATS el contingut molecular de l’aparell de Golgi abans
1 Les ribofo
riboforines
rines són les molècules proteiques que possibiliten
possibiliten d’alliberar-lo a l’exterior.
la unió dels ribosomes a les membranes del reticle 9 De les funcions que fa l’aparell
l’aparell de Golgi, destaquen
endoplasmàtic rugós. el transport, la maduració, l’acumulació
l’acumulació i la secreció
2 Totes les cèl·lule
cèl·luless que presenten una elevada activitat secretora de les proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic
d’enzims tenen un elevat nombre de ribosomes, ja que aquests rugós; la glicosilació de lípids i proteïnes, i la síntesi
són necessaris per a la síntesi de les proteïnes enzimàtiques. de proteoglicans o mucopolisacàrids.
3 Les due
duess subunitats ribosòmiques tan sols s’uneixen formant formant 10 Els dos orgànuls pertanyen al sistema endomembranós
un ribosoma quan aquests tradueixen una molècula d’RNA m. cel·lular; l’aparell de Golgi es constitueix a partir
De fet, tan sols quan la subunitat menor es fixa a una de les membranes de les vesícules de transició
molècula d’RNA m s’hi uneix la subunitat més gran que procedeixen del reticle endoplasmàtic.
per formar un ribosoma complet unit a un RNA m. Un cop 11 La semblança és que les dues es es formen a partir de l’aparell
acabada la síntesi de la proteïna, les dues subunitats de Golgi. La diferència és que els lisosomes contenen
c ontenen enzims
es tornen a separar i així queden en el citosol. digestius que aniran als vacúols digestius i, en canvi,
4 Normalment, el r reticle
eticle endoplasmàtic
endoplasmàtic rugós es troba format les vesícules de secreció són més grans, es fusionen amb
per una xarxa de sàculs aplanats units entre si, té un gran la membrana plasmàtica, i alliberen el seu contingut a l’exterior.
l’exterior.
nombre de ribosomes que es fixen a la seva membrana 12 Realitzar la digestió de la matèria orgànica de la cèl·lula.
gràcies a unes proteïnes específiques (riboforines), 13 Els lisosomes autofàgics s’encarreguen d’eliminar
i les seves funcions bàsiques són la síntesi de proteïnes
per mitjà dels ribosomes, la introducció d’aquestes els orgànuls que ja no són útils a la cèl·lula.
molècules a l’interior dels sàculs, la glicosilació, 14 Es considera
considera lisosoma primari
primari la vesícula que conté
l’emmagatzematge i el repartiment posterior per tota a l’interior enzims digestius, però en el qual no es produeix
la cèl·lula a través de les vesícules. El El reticle endoplasmàtic cap activitat enzimàtica digestiva. Es considera lisosoma
llis, en canvi, és una xarxa de sàculs i túbuls que s’estén per secundari aquell a l’interior del qual sí que hi ha activitat
tot el citoplasma, està mancat de ribosomes a la membrana, digestiva a causa que els enzims digestius han pres contacte
i té com a funcions bàsiques la síntesi, a la cara externa amb un substrat orgànic.
de les membranes, de gairebé tots els lípids que 15 Es creu que les cadenes d’oligosacàrids, abundants a la cara
constitueixen la membrana plasmàtica, la seva introducció interna de la membrana dels lisosomes, eviten que els enzims
a l’interior dels sàculs, l’emmagatzematge i el repartiment hidrolases ataquin i digereixin la membrana del lisosoma.
per mitjà de les vesícules a la resta d’orgànuls de la cèl·lula. 16 En els
els lisosomes trobem enzims
enzims digestius, concretament
5 a. La síntesi i l’inici de la glicosilació
glicosilació de proteïnes. hidrolases àcides. Duen a terme reaccions per digerir
b. Síntesi de proteïnes.
proteïn es. la matèria orgànica. Els lisosomes han de mantenir un pH
c. Inici de la glicosilació de proteïnes, és a dirdir,, afegir-hi glúcids. entre 3 i 6 per a un bon funcionament.
6
17 En les cèl·lules vegetals.
vegetals. Conté substàncies hidròfiles.
els
La cara cisformen
sàculs de l’aparell
l’apauna
rell superfície
de Golgi ésplana
la cara en la qual
qualA més,
o convexa. 18 S’anomena destoxicació el conjunt de processos
és la cara més propera al nucli (pintat de color blau). de degradació oxidativa que sofreixen determinades
Així doncs, la cara cis és la que es troba a la part esquerra substàncies tòxiques a l’interior de la cèl·lula. Efectuen
del dibuix. La cara trans és la cara en la qual els sàculs aquesta activitat el reticle endoplasmàtic llis i els peroxisomes.
34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT
8
19 Els peroxisomes
peroxisomes s’es’encarreguen
ncarreguen de la degradació que conté el material genètic (DNA) i un o dos corpuscles
de compostos perjudicials per a la cèl·lula, és a dir, tenen molt rics en RNA anomenats nuclèols.
funció de destoxicació. Són abundants en les cèl·lules 30 El nucli en interfase presenta l’embolcall nuclear intacte,
del fetge i del ronyó.
ronyó. en canvi, en el nucli en divisió
di visió desapareix l’embolcall.
20 a amb 2 , b amb 3, c amb 4, d amb 1. 31 V n (6/100) 3 4.000 μm3
RNP 5
5 5
21 Sintetitzar les proteïnes que necessita el mitocondri
mitocondri V c 2 V n 4.000 μm3 2 (6/100) 3 4.000 μm3
per realitzar les seves funcions.
5
Els tilacoides o lamel·les són sàculs aplanats caracteritzats
caracteritzats per No podria sortir l’RNA m i, per0,06383
22
32 tant, no es podrien fabricar
contenir pigments fotosintètics a la membrana. L’espai
L’espai interior proteïnes. No podrien entrar les proteïnes dels tipus
que delimiten s’anomena lumen o espai tilacoidal. DNA-polimerases, RNA-polimerases,
RNA-polimerases, histones i proteïnes
En els tilacoides té lloc la fase lumínica de la fotosíntesi. de l’RNAn; per tant, no es podria duplicar el DNA, ni formar
23 La fase fosca o biosintètica. la fibra de cromatina de 100 Å, ni l’RNAn ni les partícules
24 Pertanyen al grup dels leucoplasts. L’altre tipus principal preribosòmiques.
de plasts que hi ha són els cromoplasts, que contenen 33 Per regular
regular quines proteïnes poden entrar o sortir i quines
pigments. Els plasts, en general, tenen la capacitat no, i per regular la sortida de les subunitats ribosòmiques.
de sintetitzar i emmagatzemar substàncies, com per 34 Que, com que en les cèl·lules eucariotes hi ha unes quantes
exemple clorofil·la als cloroplasts, midó als amiloplasts molècules de DNA (a diferència de les procariotes,
i proteïnes als proteoplasts. que tan sols en tenen una), aquestes, com que s’enrotllen
25 Característiques Mitocondris Cloroplasts sobre si mateixes per evitar la ruptura, probablement
es condensarien en llocs diferents, amb la qual cosa seria
Es troben en més difícil coordinar la replicació del DNA, la recombinació
Sí No
cèl·lules animals
Es troben en genètica durant la meiosi i el repartiment dels cromosomes.
No Sí 35 Perquè la làmina nuclear presenta punts d’unió amb
cèl·lules vegetals les fibres de cromatina, que, en enrotllar-se sobre si
Tenen doble mateixes, formen els cromosomes
c romosomes.. Perquè les fibres
Sí Sí
membrana de cromatina que formen els cromosomes tenen punts
d’unió amb la làmina nuclear,
nuclear, i les proteïnes d’aquesta
Presenten
tilacoides
No Sí es poden associar a les de la membrana interna
de l’embolcall nuclear
nuclear..
Presenten
Sí No 36 DNA-polimerases, RNA-polimerases, ribonucleoproteïnes,
crestes
histones i nucleòtids. Són les molècules necessàries
Tenen estroma No Sí per a la duplicació del DNA, per fer la síntesi d’RNA
Tenen DNA Sí Sí i per a la fabricació de subunitats ribosòmiques.
Tenen ribosomes Sí Sí
37 Gràcies a una xarxa proteica fibril·lar i al fet de trobar-se
trobar-se
en estat de gel.
Presenten
38 Perquè presenta
presenta les subunitats ribosòmiques
ribosòmiques de 60 S
una cadena
transportadora Sí Sí i de 40 S.
d’electrons 39 Perquè ésés necessari el segment de DNA on hi ha
la informació sobre la manera com s’ha de sintetitzar l’RNA
26 L’RNA nucleolar
nucleo lar (RNAn) es troba al nucli; l’RNA missatger nucleolar.. Hi ha més nuclèols a les cèl·lules secretores
nucleolar
(RNA m), a les zones de cromatina en què es transcriu d’enzims perquè, com que són els enzims proteïnes, són
un gen, i el DNA, a la cromatina. necessaris molts ribosomes, i això implica un nuclèol gran
27 Perquè al DNA del nucli és on hi ha la informació necessària i uns quants nuclèols petits, ja que l’RNA nucleolar després
per sintetitzar els enzims que necessita la cèl·lula per fer donarà lloc a uns quants RNA ribosòmics.
la digestió, per sintetitzar les proteïnes receptores 40 L’eucromatina és la cromatina que es descondensa durant
durant
de membrana, i per construir membranes, ribosomes, la interfase i la heterocromatina és la cromatina que no
citosquelet, histones, etc. es descondensa durant la interfase.
28 Per mitjà de la fusió de les membranes
membranes de les cèl·lules 41 Es diferencien dos tipus d’heterocromatina,
contigües, amb la qual cosa en un sol citoplasma hi ha dos l’heterocromatina constitutiva i l’heterocromatina facultativa.
o més nuclis, fet que s’anomena síncit , o per mitjà La heterocromatina constitutiva és aquella que es manté
d’una divisió, o unes quantes, del nucli sense que això condensada en totes les cèl·lules del cos, i la facultativa
vagi acompanyat de divisions del citoplasma,
cit oplasma, i així apareix es troba condensada en unes cèl·lules del cos
c os i en d’altres
un plasmodi. no.
29 El nucli és una estructura formada per una doble membrana, 42 Un elevat grau d’empaquetament
d’empaquetament d’un
d’un segment de la fibra
fibra
l’embolcall nuclear, un medi intern, anomenat nucleoplasma, de DNA es correspon amb la impossibilitat que els gens
DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT
BATXILLERAT Material fotocopiable
8
continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, 64 Resposta

Respost a b.
la cèl·lula es comportarà com si estigués mancada d’aquesta
65 Resposta
Respost a c.
informació genètica. Això explica que dues cèl·lules amb una
66 Resposta a.
mateixa informació genètica tinguin característiques molt
diferents, per exemple, una
una cèl·lula nerviosa i una cèl·lula 67 Resposta d.
muscular d’una mateixa persona. 68 Resposta d.
43 En els humans no hi pot haver
haver cèl·lules
cèl·lules somàtiques
somàtiques amb un 69 Resposta
Respost a c.
nombre senar de cromosomes, tret que s’hi hagi produït
una mutació, com passa, per exemple, en la síndrome ACTIVITATS FINALS
de Down, en què hi ha tres exemplars del cromosoma 21
en lloc de dos, que és el que és normal (un d’heretat del pare
70 • Fosforilació oxidativa – Mitocondris.
i un altre d’heretat de la mare), o en la síndrome de Klinefelter, • Regulació de la pressió – Vacúol pulsàtil.
en què hi ha dos cromosomes X i un cromosoma Y. • Glicosilació – Aparell de Golgi.
En els gàmetes humans hi ha un nombre senar • Síntesi de proteïnes – Ribosomes, reticle endoplasmàtic
de cromosomes, concretament 23, en condicions normals. rugós.
En altres espècies, hi ha casos en què les cèl·lules somàtiques • Formació de colesterol – Reticle endoplasmàtic llis.
dels adults d’un sexe tenen un nombre parell de cromosomes,
i les de l’altre sexe, un nombre senar. El primer pot generar • Degradació
Degradació d’àcids grassos – Mitocondris.
gàmetes amb un nombre senar o amb un nombre parell • Síntesi
Síntesi d’àcids grassos – Citosol.
de cromosomes. Per exemple, si les cèl·lules somàtiques • Formació de proteoglicans – Aparell de Golgi.
tenen 48 cromosomes, els gàmetes tindran 24 cromosomes.
• Procés
Procés de fotosíntesi – Cloroplasts.
El segon genera la meitat dels gàmetes amb un nombre parell
i l’altra meitat amb un nombre senar. Per exemple, si té • Formació de glicolípids – Aparell de Golgi.
47 cromosomes, generarà gàmetes amb 24 cromosomes 71 A. Mitocondri (vegeu-ne les parts a la pàgina 159 del llibre
i gàmetes amb 23 cromosomes. de l’alumne). La seva funció és la d’obtenir energia
44 Els cromosomes
cromosomes es poden classificar segons
segons la posició mitjançant el procés de la respiració cel·lular.
del centròmer. Així trobem cromosomes metacèntrics, B. Aparell de Golgi (vegeu-ne les parts a la pàgina 154
submetacèntrics, acrocèntrics i telocèntrics. del llibre de l’alumne). Les seves funcions principals són:
45 1. Centròmer,
Centròmer, 2. Braços, 3. Cromàtides, 4. Telòmer.
Telòmer. • Maduració
Maduració,, acumulació,
acumulació, transport i secreció
de proteïnes procedents del reticle endoplasmàtic.
SABER FER • Glicosilació de lípids i proteïnes.
proteïnes.
46 1. Nuclèol.
Nuclèol . 2. Embolcall
Embolc all nuclear. 3. Cloroplast.
Cloropl ast. 4. Paret • Síntesi de polisacàrids.
cel·lular. També es pot acceptar membrana plasmàtica. 72 a.
5.Citoplasma. Pseudopodi
47 Eucariota. Per la presència d’embolcall nuclear.
nuclear.
48 Vegetal. Per la presència de cloroplasts.
cloroplasts.
49 La fotosíntesi.
TEST DE LA UNITAT
50 Resposta
Respost a b.
51 Resposta d.
52 Resposta a.
Lisosoma
53 Resposta
Respost a c.
Nucli
54 Resposta
Respost a c.
55 Resposta
Respost a b. Reticle endoplasmàtic rugós
56 Resposta d. b. El procés que s’observa és la fagocitosi.
57 Resposta
Respost a c. 73 1. Aparell de Golgi. 2. Membrana nuclear. 3. Nuclèol. Es tracta
58 Resposta a. d’una cèl·lula eucariota animal. En les cèl·lules animals se sol

59 Resposta d. situar pròxim al nucli, envoltant els centríols.
74 A és un RNA m, B són ribosomes, C és el lumen del reticle
60
Resposta a. endoplasmàtic rugós, D és una vesícula de secreció
61 Resposta
Respost a b. i E és la proteïna secretada.
62 Resposta d. El procés 1 és la síntesi de proteïnes i la seva introducció
63 Resposta
Respost a c. al reticle endoplasmàtic rugós. El procés 2 és la modificació
8
inicial de les proteïnes introduïdes

i ntroduïdes al reticle endoplasmàtic Es tracta d’un mascle, ja que un dels parells (E-I) té
rugós, el seu transport, la seva modificació final a l’aparell els cromosomes diferents; es tracta, per tant, del parell XY
de Golgi i la seva secreció (exocitosi). o YX.
75 1. amb c., 2. amb a., 3. amb g., 4. amb e., 5. amb d., 6. amb b., 79 a. La presència
presència de nucli diferenciat,
diferenciat, també la presència
7. amb h., 8. amb f., 9. amb j., i 10. amb i. d’un sistema endomembranós, la presència
76 a. és F, b. és F,F, c. és C, d. és F,
F, e. és C, f.f. és F,
F, g. és F,
F, h. és C, de mitocondris.
i. és F, j. és F. b. El número 3 representa un mitocondri. La seva funció
77 a. amb 4 ,b. amb 3, c. amb 5, d. amb 2, e. amb 1. principal és la respiració cel·lular.
Com més gran sigui el requeriment energètic d’un òrgan c. La cèl·lula conté dos orgànuls de doble membrana,
o teixit, més quantitat de mitocondris haurà de tenir el nucli (número 2) i el mitocondri (número 3).
a les seves cèl·lules. Per tant, les cèl·lules dels músculs 80 a. Es tracta del reticle endoplasmàtic rugós.
de les cames d’un corredor de marató, que fan un exercici
aeròbic, tindran
tindran molta més quantitat de mitocondris que b. És una estructura formada per sàculs aplanats associats
les de qualsevol teixit vegetal. a ribosomes.
78 Les parelles de cromosomes homòlegs
homòlegs són: A-H; B-D; C-G; c. Els grànuls que s’observen són ribosomes i la seva funció
F-J; E-I. és intervenir en la síntesi de proteïnes.
9
PER COMENÇAR 10 Un cromosoma profàsic o metafàsic té dues cromàtides.

cromàtides.
• Quan les cèl·lules es divideixen de forma contínua i se
sense
nse control, En canvi, un cromosoma anafàsic o telofàsic tan sols està
evitant ser destruïdes pel nostre sistema immunitari, originen constituït per una cromàtide; per tant, en aquests últims,
un tumor.
tumor. Si aquest conjunt de cèl·lules es manté en el seu lloc cromosoma i cromàtide és el mateix. Centrosoma
inicial, s’anomena tumor benigne. Però si el tumor envaeix altres és el conjunt de material pericentriolar i diplosoma.
teixits i n’altera la funció rep el nom de tumor maligne. Centròmer és la constricció primària d’un cromosoma.
• Les cèl·lules HeLa es divideixen per mitosi. 11 1. Membrana plasmàtica.
• Es van obtenir a partir d’

d’un
un tumor de la senyora
senyora Henrietta Lacks 2. Centrosoma
Centros oma
i, en honor seu, s’anomenen fent servir les dues primeres 3. Microtúbuls del fus mitòtic.
lletres del seu nom i cognom.
4. Cromosoma format per una cromàtide.
• En un cicle cel·lular es diferencien du
dues
es etapes: la inter
interfase
fase
12 Durant la profase mitòtica hi ha 46 cromosomes, i durant
i la fase de divisió.
el temps que dura l’anafase mitòtica n’hi ha 92.
• La mitosi és una divisió nuclear que prprodueix
odueix cèl·lules amb
13
el mateix nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. mare.
La meiosi és un procés que genera cèl·lules, anomenades
gàmetes, amb la meitat de cromosomes.
• La funció de relació cel·lular consisteix a captar estímuls
de l’exterior i elaborar-hi
elaborar-hi una resposta adequada per facilitar
facil itar
la seva supervivència.
Cromàtides
ACTIVITATS germanes
1 Diferenciació cel·lular.
cel·lular. 14
2 Els lisosomes.
En la profase. El valor de n és 4.
15 Aquest procés es produeix gràcies
gràcies a l’escurçament
l’escurçament
Vn dels microtúbuls cinetocònics i, d’altra banda,
3 La fórmula és: RNP 5 per l’allargament del fus mitòtic,
mi tòtic, grà
gràcies
cies al creixement
c reixement
Vc 2 Vn
dels microtúbuls polars i al lliscament dels d’un pol respecte
4/3 π 13 μm3 als de l’altre pol.
0,02 5
4/3 π r 3 μm3 2 4/3 π 13 μm3 16 A. Profase tardana. B. Metafase. C. Profase. D. D. Telofase. E.
r 5 3,708 μm V 5 4/3 πr3 V 5 213,63 μm3 Anafase.
4 Cariocinesi ii mitosi són
són termes sinònims que es refereixen L’ordre és C, A, B, E, D.
a la divisió del nucli. La citocinesi és la divisió del citoplasma. 17 Cèl·lula somàtica • • Cèl·lula haploide
La fase M és sinònim de divisió cel·lular i comprèn una Cromosoma anafàsic • • Cèl·lula diploide
cariocinesi i una citocinesi.
Gàmeta • • Una cromàtide
5 a. La interfase inclou les fases G1, S i G 2.
Cromosoma metafàsic • • Material pericentriolar
b. La citocinesi té lloc a la fase M.
Microtúbuls • • Dues cromàtides
c. En aquestes cèl·lules, la fase G0 se situa abans de la fase G1. 18 La mitosi és una divisió cel·lular que produeix
produeix una distribució
d. En aquesta fase es produeix la duplicació del DNA. del material genètic de la cèl·lula mare en conjunts idèntics
6 És el procés comprès
comprès entre
entre el naixement d’una
d’una cèl·lula, per cadascuna de les cèl·lules filles. En canvi, la meiosi
el seu creixement i, al final, la seva divisió en dues cèl·lules produeix la formació de cèl·lules o gàmetes amb la meitat
filles. Comprèn una etapa denominada interfase, en què del material genètic del que té la cèl·lula mare. A més, origina
presenta un nucli, i una etapa denominada divisió cel·lular un augment de la variabilitat genètica de l’espècie a causa
o període M, en què no presenta nucli, sinó cromosomes. de la distribució aleatòria dels cromosomes homòlegs entre
7 Es poden observar cromosomes amb dues cromàtides les cèl·lules filles i també a causa de l’intercanvi genètic
a la profase i a la metafase. EsEs poden observar cromosomes entre cromosomes homòlegs.
amb només una cromàtide a l’anafase i a la telofase. 19 Les cromàtides
cromàtides germanes
germanes són
són les dues cromàtides
cromàtides d’un
No s’observen cromosomes a la interfase. cromosoma profàsic o metafàsic. Les cromàtides homòlogues
8 Pel que fa als animals, poden anaranar bé les cèl·lules són les cromàtides de dos cromosomes homòlegs.
dels embrions, els epitelis de les cavitats digestives 20 Sí. Els gàmetes són cèl·lules humanes i tenen 23 cromosomes.
cromosomes.
i pulmonars, i els teixits de les ferides que cicatritzen, Les cèl·lules somàtiques humanes tenen 24 tipus de
ja que les cèl·lules de tots aquests teixits
teixits presenten un alt cromosomes (22 tipus d’autosomes, 1 cromosoma de tipus X
grau de divisió. Pel que fa als vegetals, per la mateixa raó, i 1 cromosoma de tipus Y). Amb 22 tipus de cromosomes no
són apropiats els meristemes que hi ha al final de les arrels hi ha cap cèl·lula humana normal (sí que n’hi pot haver si
i les tiges joves. es produeix una mutació cromosòmica en un gàmeta).
9 Sí, totes en tenen el mateix nomb
nombrere i el mateix tipus.
tipus. 21 Es troba en la telofase II de la meiosi.
9
SABER FER
22 1. La mitosi és una cariocinesi. 1. La meiosi inclou dues cariocinesis i dues citocinesis
citocinesis..
2. La mitosi dóna lloc a dues cèl·lules amb el mateix 2. La meiosi dóna lloc a quatre cèl·lules amb la meitat de cromosomes
nombre de cromosomes que la cèl·lula mare. que la cèl·lula mare.
3. Durant la profase hi ha encreuament de cromàtides i, per això, després
3. Durant la profase no hi ha sinapsi ni encreuament
hi ha recombinac
recombinacióió genètica.
i, per tant, després no hi ha recombinació genètica. 4. Durant l’anafase I no se separen
s eparen les cromàtides germanes, sinó que
4. Durant l’anafase se separen les cromàtides germanes. migren juntes cap a un dels dos pols.
5. Si no hi ha mutació,
mutació, els cromosomes de les cèl·lules 5. Aproximadament la meitat dels cromosomes de les cèl·lules filles són
filles són idèntics als de la cèl·lula mare. el producte de la recombinació genètica entre cromàtides
6. La mitosi es dóna generalment
generalment en les cèl·lules mare de cromosomes homòlegs.
6. La meiosi tan sols es dóna en les cèl·lules mare dels gàmetes
de les cèl·lules somàtiques.
somàtiques.
i de les meiòspores.
ACTIVITATS 34 Resposta a.

23 • En un cicle diploide els individus sempre són diploides,
diploides, 35 Resposta
Respost a c.
i la fase haploide comprèn només els gàmetes, generatsgenerats 36 Resposta d.
per un procés de meiosi. És propi dels animals, molts 37 Resposta
Respost a c.
protozous i algunes algues i fongs.
38 Resposta a.
• El procés 1 s’anomena meiosi.
39 Resposta
Respost a b.
• El procés 4 és una mitosi.
40 Resposta d.
24 Perquè, com que són organismes
organismes immòb
immòbils
ils i distanciats
distanciats
41 Resposta
Respost a b.
els uns dels altres, la fecundació encreuada en el medi
terrestre és més difícil que en el cas dels animals, i necessita 42 Resposta
Respost a c.
la intervenció del vent o dels insectes. 43 Resposta a.
25 La reproducció
reproducció asexual
asexual genera
genera una població d’organismes
d’organismes 44 Resposta d.
idèntics que, en condicions favorables, poden sobreviure
45 Resposta a.
sense dificultats i multiplicar-se ràpidament,
ràpidament, amb la qual cosa
es produeix una dispersió
di spersió ràpida de l’espècie. 46 Resposta
Respost a c.
En condicions desfavorables, la reproducció sexual és més 47 Resposta a.
beneficiosa perquè incrementa la variabilitat genètica 48 Resposta
Respost a c.
de l’espècie. Aquest increment de variabilitat pot fferer possible 49 Resposta
Respost a c.
que alguna nova combinació, la més favorable, afavoreixi
50 Resposta
Respost a b.
la supervivència de l’espècie en les noves condicions adverses.
26 Un estímul cel·lular és una variació del medi ambient, extern
ACTIVITATS FINALS
o intern, que provoca una resposta de la cèl·lula.
27 Un tactisme és una resposta que implica un moviment
51 Disponibilitat d’espai
d’espai - Estímul ddee rreproducció.
eproducció.
de la cèl·lula,
orientació de mentre que un tropisme només implica una
la cèl·lula. Telofase
Telofase - Microtúbuls interzonals.
Procentríol
Procent ríol - Fase S.
28 Els moviments de ciclosi i els ameboides són correntscorrents Metafase - Placa equatorial.
d’endoplasma que estan en estat de sol. Es diferencien Punt R - Fase G1.
en el fet que en els de ciclosi no hi ha conversió
d’ectoplasma en estat de gel a ectoplasma en estat de sol Profase tardana - Cinetocor.
Cineto cor.
i, en canvi, en els moviments ameboides sí. Fibra de 300 Å - Fase G2.
29 Són substàncies químiques que es formen com a resultat Profase primerenca - El nuclèol desapareix.
de l’arribada a la cèl·lula d’un estímul, i que després arriben 52 A. Metafase. B.
B. Final de la profase.
profas e. C. Telofase. D.
D. Anafase. E.
a altres llocs de la cèl·lula i provoquen una resposta cel·lular.
cel·lular. Principi de la profase.
Un exemple de segon missatger és l’AMP cíclic. cí clic.
L’ordre és E, B, A, D, C.
30 Segons la hipòtesi del lliscament, el cili es corba en lliscar
53 a. Es troben en metafase perquè els cromosomes estan
un doblet sobre un altre. L’energia
L’energia per fer aquest lliscament
ubicats al pla equatorial de la cèl·lula.
la subministra l’ATP en presència de Ca2 i Mg2 .
1 1
b. La cèl·lula C ha experimentat una cariocinesi (repartiment

TEST DE LA UNITAT dels cromosomes
produït la citocinesien(divisió
dos nuclis) sense que encara
del citoplasma), per tants’hagi
31 Resposta d.
és una cèl·lula 4n encara que cadascun del nuclis sigui 2n.
32 Resposta
Respost a b. En canvi, la cèl·lula D és una cèl·lula 2n i el seu nucli
33 Resposta
Respost a c. també és 2n.
9
54 Després de dues divisions mitòtiques es formen 4 cèl·lules,

després de cinc divisions mitòtiques es formen 32 cèl·lules,
i després de deu divisions se’n formen 1.024. La fórmula
és: 2n, sent n el nombre de divisions. Després
Després de vint
divisions mitòtiques es formen 1.048.576 cèl·lules.
55 En la fase G1 hi haurà 0,8 pg d’ADN, en la metafase
n’hi haurà el doble, és a dir, 1,6 pg, i en l’anafase n’hi haurà
1,6 pg.
56 Les cèl·lules dels animals
animals presenten mitosi astral, és a dir,
dir,
amb intervenció d’àsters, i la citocinesi és per estrangulació
o per fissuració. Les cèl·lules dels vegetals, en canvi,
presenten mitosi anastral, és a dir
dir,, sense intervenció d’àsters,
en el lloc dels quals intervenen els casquets polars,
PROFASE I MEIÒTICA
i la citocinesi és per septació.
57 Un cromosoma
cromosoma profàsic
profàsic te dues cromàtides, mentre
que l’anafàsic només presenta una cromàtide.
58 Se situen a la placa
placa equatorial perquè les seves fibres
cinetocòriques d’un costat creixen tant com les de l’altre
costat, i totes dues arriben gairebé als pols de la
l a cèl·lula.
Això passa en la metafase.
59 Si la cèl·lula inicial només tingués
tingués un nucli es formaria
una cèl·lula amb dos nuclis.
60 Si la cèl·lula inicial només tingués
tingués un nucli es formaria
un citoplasma sense nucli, que es degradaria en poc temps,
i en quedaria la mateixa cèl·lula inicial però amb
un citoplasma més petit.
61 El càncer consisteix en una pèrdua del control de la divisió
cel·lular.. Els microtúbuls són estructures que formen part
cel·lular ANAFASE I MEIÒTICA
del fus acromàtic, el qual es constitueix durant els processos 63 a. Es troben a la metafase de la mitosi, ja que és en aquesta
de divisió cel·lular. Quan no es forma, a causa de l’acció del fase quan es poden observar els dos cromosomes
fàrmac, les cèl·lules perden la seva capacitat de divisió. homòlegs i, a cada cromosoma, les dues cromàtides
62 germanes.
b. La A i la B són crom
cromàtides
àtides germanes i tenen la mateixa
mateixa
informació genètica, ja que una és una còpia de l’altra.
Passa el mateix entre les cromàtides germanes C i D.
64 • És falsa
falsa.. Les cèl·lules sexuals són les que es es poden
unir per formar un nou individu, és a dirdir,, són
els espermatozoides i els òvuls, i aquestes cèl·lules
no experimenten mai la meiosi. Les que sí que ho fan
són les cèl·lules mare de les cèl·lules sexuals.
• És certa si, com la pregunta anterior
anterio r, es refereix
PROFASE MITÒTICA
a l’espècie humana. En canvi, si la frase inclou tots
els organismes, aleshores és falsa, perquè les cèl·lules
mare de les meiòspores també experimenten meiosi.
• És falsa. Els anterozoides i les oosferes de molses
i falgueres es formen per mitosi, ja que el gametòfit
és haploide.
• És falsa. Si bé les espores sorgides per mitjà de la mitosi
(mitòspores) són una forma de reproducció asexual,
hi ha un altre tipus d’espores, les sorgides
sorgides per meiosi
(meiòspores), que són una
perquè els descendents alsforma
quals de reproducció
dóna lloc són sexual,
genèticament molt diferents del seu progenitor
(les seves cèl·lules tenen la meitat de cromosomes
ANAFASE MITÒTICA que les del progenitor).
9
• Si és un cromosoma metafàsic d’una mitosi, les seves • Presenta un cicle diploide. Els adults i la totalitat de fase
69
dues cromàtides porten el mateix missatge genètic, del cicle són diploides. Només els gàmetes són haploides.
excepte si hi ha hagut mutacions. Si és un cromosoma
• En el 8, atès que els adults (2n) formen gàmetes (n).
metafàsic d’una meiosi, les seves cromàtides,
Aquest procés només es pot produir per meiosi.
independentment de si hi ha hagut mutacions o no,
porten missatges genètics diferents a causa • En els passos 4, 5 i 6 hi ha reproducció asexual. En el pas 1
de la recombinació genètica a l’atzar.
l’atzar. hi ha reproducció sexual.
65
• L’existència d’una fase de reproducció asexual permet
En l’anafase
hi ha II, com queEnencara
46 cromosomes. encara no s’ha
s’haI també
la metafase dividit hi
el ha
citoplasma,
46 que els pòlips originin moltes meduses d’una manera més
cromosomes. ràpida i menys costosa que la fase de reproducció sexual.
Aquest fet afavoreix l’augment ràpid de la població
66 Diplohaploides – sexual – diploide – haploide.
haploide. de meduses.
68 a. Els nombres
nombres 1 i 2 corresponen a una mitosi perquè té lloc 70 Cicle A Cicle B Cicle C
una duplicació de la quantitat de DNA i una recuperació
de la quantitat inicial en el moment de la divisió, Tipus de cicle Diploide Haploide Diplohaploide
mantenint el nombre de cromosomes en 46. El nombre 3
Fecundació 2 5 9
correspon a una meiosi perquè hi ha una duplicació
de la quantitat de DNA abans de la primera divisió, Mitosi 3 4 7, 8 i 10
i després hi ha una segona divisió sense duplicació
Meiosi 1 6 11
de DNA que condueix a una reducció del nombre de
cromosomes per cèl·lula a 23. Animals,
Plantes,
Exemple protozous, Algunes
b. La lletra A corres
correspon
pon a l’anafase o telofase de la mitosi. algunes
d’organisme algunes algues i fongs
La lletra B correspon a l’anafase o telofase de la
l a segona algues i fongs
divisió meiòtica. algues i fongs
10
PER COMENÇAR és un enllaç 3’ → 5’. Això explica que el filament

• És un programa científic internacional que ha aconseguit creixi en direcció 5’ → 3’.
identificar els gens de l’ésser humà i situar-los
situar-los als cromosomes 6 El DNA complementari és
és 3’...
3’... TGAGTCCAT ...5’.
corresponents. 7 Hi ha el 18 % de A, i com que A i T sumen el 36 %,
• Permet relacionar malalties ggenètiques
enètiques amb els gens G i C sumen el 64 % (100 2 36 5 64), i com que hi ha d’haver
que les produeixen. la mateixa quantitat de G que de C, hi ha el 32 % de G
• En el cromosoma X. Perquè l’home només presenta
presenta i el 32 % de C.
un cromosoma X i, per tant, si presenta el gen amb la malaltia 8 Els fragments d’Okazaki són segments constituïts
el manifestarà. En canvi en la dona, que té dos cromosomes X, per una petita quantitat de nucleòtids d’RNA a l’extrem 5’,
només manifestarà la malaltia si presenta el gen de l’ALD
l ’ALD seguits d’una gran quantitat de nucleòtids de DNA.
en els dos cromosomes X. Als bacteris hi ha uns 50 nucleòtids d’RNA i de 1.000
• La proteïna-ALD
proteïna-ALD.. Es troba en els peroxisomes. La seva funció a 2.000 nucleòtids de DNA.
és introduir l’enzim CoA-ligasa peroxisòmic, que degra
degrada
da A les cèl·lules eucariotes, els fragments d’Okazaki tan sols
els àcids grassos de cadena llarga. poden contenir de 100 a 200 nucleòtids en total.
• Es caracteritza per un mal funcionament de la via metabòlica 9 Trencar els ponts d’hidrogen qu
quee uneixen les dues cadenes
de degradació dels àcids grassos de cadena llarga. de DNA perquè serveixen de patrons.
• Una barreja d’olis for
formada
mada per quatre parts
parts de trioleat 10 Se sintetitza de manera
manera discontínua pperquè
erquè no hi ha ca
cap
p
de gliceril amb una part de trierucat de gliceril.
enzim DNA-polimerasa capaç d’unir nucleòtids a l’extrem
S’anomena així perquè aquesta teràpia va ser
5’ del DNA. Perquè aquest pugui créixer més enllà
desenvolupada per la família Odone per tractar
de l’extrem 5’, es necessita que sobre un punt del DNA
el seu fill Lorenzo.
Lorenzo.
patró,, situat a uns 1.000 nucleòtids més enllà d’aquest
patró
• Hi ha dues formes de la malaltia: la forma cerebral
cerebral infantil, extrem 5’, s’iniciï la síntesi d’un fragment en direcció 5’ 3’,
més freqüent i coneguda
c oneguda com ALD, i la forma adulta, fins que arribi a contactar amb l’extrem 5’ del DNA
anomenada adrenomieloneuropatia (AMN). que es vol fer créixer
créixer,, i després que un DNA-ligasa empalmi
• L’acumulació dels àcids grassos de cadena llarga pr
provoca
ovoca els dos extrems.
una desmielinització de les neurones. 11 El filament discontinu tarda
tarda més a sintetitzar
sintetitzar-se
-se
(per això s’anomena filament retardat ) que el filament
ACTIVITATS continu perquè la síntesi s’atura constantment,
1 Una s’s’anomena
anomena conservadora perquè la doble hèlix esperant que l’enzim helicasa arribi a trencar
inicial es conserva. L’altra
L’altra hipòtesi s’anomena els ponts d’hidrogen de 1.000 parells de nucleòtids,
semiconservadora perquè,
perquè, en cadascuna de les dobles i que es torni a iniciar la síntesi d’un nou fragment
hèlixs resultants, un dels filaments és antic i l’altre d’Okazaki.
és un filament acabat de sintetitzar. En la hipòtesi 12 S’està duent
duent a terme el procés de la replicació
replicació
dispersiva els filaments estan constituïts per una en eucariotes. Es dedueix perquè el cromosoma és
mescla de fragments de DNA antic i de DNA acabat lineal i presenta diferents bombolles de replicació.
de sintetitzar.
13
2 Si la hipòtesi correcta
correcta fos la conservadora,
conservadora, el nou DNA Procariotes
1. El DNA no està enrotllat sobre histones formant
tindria els dos filaments constituïts
constit uïts per bases nitrogenades
nucleosomes; per tant, no necessita desenrotllar-se
amb N14; per tant, ocuparia la posició superior, la del N 14,
per poder ser llegit.
i hi hauria DNA15 i DNA14, però no DNA14-15. Aquesta
hipòtesi es va descartar perquè no s’hi va trobar ni DNA 15 2. Tan sols hi ha una bomboll
bombollaa de replicació.
replicac ió.
ni DNA14, sinó tan sols DNA 14-15. 3. Els fragments d’Okazaki presenten de 1.000 a 2.000
3 Si la hipòtesi correcta
correcta fos la dispersiva, en la segona nucleòtids del DNA.
replicació i la tercera el nou DNA tindria
t indria els dos filaments Eucariotes
constituïts per bases nitrogenades amb N 15 i N14;
1. El DNA està enrotllat sobre histones formant
per tant, ocuparien la posició intermèdia (tan sols
nucleosomes, per la qual cosa s’ha de desenrotllar
hi hauria DNA14-15). Aquesta hipòtesi es va descartar
per ser llegit.
perquè no tan sols s’hi va trobar DNA14-15, sinó també
DNA14. 2. Hi ha moltes bombolles de replicació o replicons
4 L’explicació és la següent: per unir els nous nucleòtids (3.500 al genoma de Drosophila).
fa falta energia, i aquesta s’obté dels enllaços entre 3. Els fragments d’Okazaki tan sols presenten de 100
el primer i el segon fosfat dels nucleòtids trifosfat. a 200 nucleòtids del DNA.
5 És un enllaç entre el carboni 3’ del darrer nucleòtid 14 Són regions
regions del DNA dels eucariotes que presenten moltes
del DNA en creixement (l’anomenat extrem 3’) bombolles de replicació, és a dir,
dir, molts punts d’inici
i el carboni 5’ del nucleòtid que s’hi afegeix; per tant, de la replicació.

10
15 d. L’RNA-polimerasa
L’RNA-polimerasa reconeix la seqüència promotor
A B C D E G de la cadena de DNA. Aquesta seqüència indica quina
Mutant 1 2 2 2 1 2 1 és la cadena que es transcriu, la cadena «amb sentit».
Mutant 2 2 1 2 1 2 1 A partir d’aquí, l’RNA-polimerasa va afegint ribonucleòtids
Mutant 3 2 2 2 2 2 1 complementaris als d’aquella cadena en direcció 5’-3’ fins
Mutant 4 2 1 1 1 2 1 que arriba a la seqüència terminador i se separa del DNA.
Mutant 5 1 1 1 1 2 1 Posteriorment caldrà una maduració d’aquest RNAm.
Mut
| 5 Mut
| 4 Mut
| 2 Mut
| 1 Mut
| 3 SABER FER
E → A → C→ B→ D→G 24 1. DNA. 2. RNA missatger o RNA m. 3. RNA de transferència
o RNAt . 4. Aminoàcid. 5. Pèptid o proteïna.
16 Probablement la irradiació
irradiació h
haa provocat
provocat una mutació 25
Nom Molècula Molècula
que ha modificat el DNA a la regió on es troba el gen que Procés
del procés llegida produïda
codifica l’enzim de la via de síntesi de l’arginina. Aquest fet
està d’acord, doncs, amb la idea que un gen correspon A Transcripció DNA RNAm
a un enzim. Pèptid
B Traducció RNAm
17 a. RNA m: o proteïna
5’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 3’ 26 En primer lloc, hem de buscar
buscar la sseqüència
eqüència de l’RNA m.
b. RNA m: Sabent que A-U, T-A, G-C, C-G, la complementària
3’... A U G U U C A U G A A C A A A G A A ... 5’ de 3’- T A C A A A T T C G T C A A C - 5’ és:
Aquest RNAm és totalment diferent del de l’apartat 5’- A U G U U U A A G C A G U U G - 3’
anterior
anterior,
és: , ja que si es posa en el mateix sentit de lectura Després hem de buscar
la correspondència entrea triplets
la taulaen
deldirecció
codi genètic
5’-3’
RNA m: i els aminoàcids:
5’... A A G A A A C A A G U A C U U G U A ... 3’ AUG: Met. UUU: Phe . AAG: Lys. CAG: Gln. UUG: Leu
18 La seva funció és servir de regió de
de reconeixement
reconeixement Per tant, el pèptid és: Met-Phe-Asn-Gln-Leu
de l’RNA-transcriptasa i orientar-la
orientar-la correctament perquè 27 • Són possibles els triplets
triple ts CCC, CCU, CUC, UCC, CUU, UCU,
transcrigui la cadena correcta. UUC, UUU.
19 a. El procés de maduració del preRNA m inclou totes • De triplets CCC, n’hi haurà 0,7 3 0,7 3 0,7 5 0,343,
les modificacions que pateix la molècula un cop ha estat és a dir, el 34,3 %.
sintetitzada i fins que es converteix en funcional. • De triplets amb dues U i una C, n’hi haurà P(CUU) 1
Té lloc en el nucli. 1 P(UCU) 1 P(UUC) 5 0,7 3 0,3 3 0,3 1 0,3 3 0,7 3 0,3 1
1 0,3 3 0,3 3 0,7 5 0,189, és a dir, el 18,9 %.

b. Ribonucleoprot
Ribonuc leoproteïna
eïna petita
petit a nuclear.
20 Els exons són les seqüències
seqüències dels RNA m que porten 28 Si conté nucleòtids de U i de A, s’han format els triplets AAA,
informació per sintetitzar les proteïnes. AAU, AUA, UAA, AUU, UAU, UUA i UUU. Com que el triplet
UAA indica final de la síntesi, cada vegada que per atzar
Els introns també són seqüències dels RNA m, però no porten es troba format, en traduir-lo finalitzarà la síntesi
informació per sintetitzar proteïnes; per tant, són eliminats
de la cadena polipeptídica; per això n’han resultat
durant el procés de maduració dels RNA m.
cadenes molt curtes.
21 No, perquè els gens de les cèl·lules eucariotes
eucariotes presenten
presenten
introns intercalats en el gen, mentre que els gens ACTIVITATS
de les cèl·lules procariotes no presenten introns. 29 Que el codi genètic presenti dege
degeneració
neració indica que hi ha
Com que els introns també es transcriuen, els transcrits
un excés de combinacions, és a dir, que hi ha diversos
primaris de les cèl·lules eucariotes són molt més llargs que
triplets (codons) que corresponen a un mateix aminoàcid.
els de les cèl·lules procariotes. Despré
Despréss de la maduració
Aquest fet no es compleix per als aminoàcids metionina
(extracció dels introns), sí que tindran la mateixa longitud.
(Met) i triptòfan (trp).
22 El poli-A és una seqüència d’unes
d’unes 200 adenines que 30 La unitat de transcripció és la regió
regió de DNA que es transcriu.
s’afegeix a tots els RNA m dels eucariotes quan s’acaba
En canvi, el promotor és una regió del DNA que es troba
la transcripció. La seva funció és orientar la molècula
abans de la unitat de transcripció i que no es transcriu.
per ajudar-la
ajudar-la a sortir del nucli cap al citoplasma a través
La seva funció és indicar a l’RNA-polimerasa quina cadena
dels porus de la membrana nuclear.
nuclear.
s’ha de transcriure.
23 a. CUU CUA GUU GUC AUA GUC ACC 31 1 amb c; 2 amb f; 3 amb d; 4 amb g; 5 amb a; 6 amb h;
b. Transcripció. 7 amb b; 8 amb e.

c. DNA, ribonucleòtids, enzims com l’RNA-polimerasa 32 És l’encarregat
l’encarregat d’unir els aminoàcids al seu RNA
i d’altres. de transferència corresponent.
fotocopiable
le © Grup Promotor / Santillana
10
33 Un codó és un triplet de nucleòtids dels RNA m i que 59 a. A uns 1.000 nucleòtids per minut.
en la taula del codi genètic són els que es corresponen
c orresponen b. Són complementaris, antiparal·lels i enrotllats de manera

als aminoàcids. Un anticodó és un triplet de nucleòtids plectonímica, és a dir, que per separar-los cal
que es troba a la nansa anticodó dels RNAt , i que s’uneixen desenrotllar-ne
desenrotllar-ne l’un respecte de l’altre.
l’altre.
als codons corresponents de forma complementària
c. Sí. L’aparició de noves informacions és l’única possibilitat
i antiparal·lela durant la traducció.
que sorgeixin millores heretables.
heretables.
34 La unió es produeix entre l’extrem
l’extrem 3’ dels RNAt i i el carboxílic
d. S’anomenen mutacions.
dels aminoàcids.
35 L’enzim és l’aminoacil-RNAt -sintetasa.
-sintetasa. La reacció seria: ACTIVITATS FINALS
Aminoacil-RNAt -sintetasa
-sintetasa
60 1. Replicació o duplicació.
duplic ació. 2. Transcripció.
ranscrip ció. 3. Traducció. 4.
Transcripció inversa.
P Adenosina 61 a. A un DNA, ja que té T.
P P P Adenosina
Aminoàcid Pirofosfat
P Pi
RNAt
P b. A un DNA, ja que té T.
ATP Pi Adenosina Aminoacil-RNAt
Fosfats P i
AMP (un aa activat)
c. A un RNA,
.
.
ja que té U.
d. No es pot dir si és un DNA o un RNA, ja que no hi ha ni U
36 La regió
regió E o centre de sortida és el lloc on se situa l’RNAt
ni T.
sense aminoàcid. La regió P o centre peptidil és on se situa
el primer aminoacil-RNAt i i la regió A o centre acceptor 62 DNA: 5’... C T T C G T C A A A T G ...5’
és on se situen els aminoacils-RNAt següents.
següents. RNA m: 5’... G A A G C A G U U U A C ...3’
37 Un operó és un grup de gens que es transcriuen junts. RNA m: 5’... G A A - G C A - G U U - U A C ...3’
Consten d’una regió que codifica
codific a el repressor (regió i), Aminoàcids:
Aminoàc ids: Glu - Ala - Val - Tyr →
el promotor
(regió o) i els(regió
gens p),
queuna regió
codifi ondiverses
codifiquen
quen pot unir-se el repressor
proteïnes
63 Aminoàcids: H2N - Cys - Gly - Met - Ala - COOH
implicades en un mateix procés metabòlic. RNA m: 5’... UGU - GGU - AUG - GCU ...3’
38 El final de la traducció es produeix quan un codó sense sentit UGC GGC GCC
se situa sota el centre A. Com que no correspon cap GGA GCA
aminoàcid, no es pot formar un nou enllaç peptídic GGG GCG
i la cadena polipeptídica se separa del seu RNAt i i queda
DNA possibles: 3’... ACA - CCA - TAC - CGA ...5’
lliure, de manera que es desorganitza el complex ribosòmic.
Tot això està catalitzat pels factors d’alliberament. ACG CCG CGG
CCT CGT
TEST DE LA UNITAT CCC CGC
39 Resposta
Respost a c. 64 A partir de la U que apareix a l’RNA m i de la
l a T que apareix
40 Resposta a. al DNA, es dedueix que la columna de DNA que es transcriu
41 Resposta
Respost a b. és la primera. Com que l’RNA m és sintetitzat llegint la cadena
de DNA a partir de l’extrem 3’, aquest es troba a dalt.
42 Resposta a.
43 Resposta
Respost a c. Per tant:
DNA
44 Resposta d. RNAm RNAt Aminoàcids
de doble cadena
.
45 Resposta
Respost a b.
3’ - C 5’ - G 5’ - G 3’ - C
46 Resposta d.
G C C G Ala
47 Resposta d. :
T A A U - 5’
48 Resposta d.
A T U 3’ - A
49 Resposta
Respost a b.
50 Resposta
Respost a c. C G G C Trp
Trp
51 Resposta
Respost a b. C G G C - 5’
52 Resposta
Respost a c. A T U 3’ - A
53 Resposta d. C G G C Interrupció
54 Resposta
Respost a c. T A A U - 5’
55 Resposta a. G C C 3’ - G
56 Resposta
Respost a b.
C G G C Arg
57 Resposta a.
A - 5’ T - 3’ U - 3’ A - 5’
58 Resposta
Respost a b.

10
65 a. Si tan sols es
es coneguessin
coneguessin els dos primers nucleòtids 70 a. Pont d’hidrogen.
del codó, es podria conèixer l’aminoàcid incorporat b. L’uracil.
en els casos següents: Ala, Arg, Gly, Leu, Pro, Ser, Thr i Val.
c. La lletra X correspon a la citosina i la lletra Y correspon
b. Si es coneix l’aminoàcid incorporat, es podria conèixer a l’adenina.
el codó en dos casos: Met i Trp.
d. Enllaç peptídic.
c. Els aminoàcids que se substitueixen més fàcilment són 71 a. Es tracta
tracta d’una
d’una de les dues
dues cadene
cadeness de DNA,
els mateixos que en els dos casos anteriors: Met i Trp.
Trp.
66 T A C A A C T A G DNA ies
hotroba
sabem
en per la presència de timina (T), que no
l’RNA.
A T G T T G A T C DNA b. Tenint en compte que un codó està format per un triplet
de bases i codifica un aminoàcid, tindrem 810 : 3 5 270
A U G U U G A U C RNAm aminoàcids, però com que l’últim codó seria el d’aturada,
U A C A A C U A G anticodó RNAt serien 269 aminoàcids com a màxim.
Met Leu Ile aminoàcid c. Les seqüències de DNA dels gens d’eucariotes contenen
introns, seqüències no codificants, que s’eliminaran
a. A cada gen hi haurà un triplet que codificarà un codó durant la maduració de la molècula i faran que
d’aturada al final. Aquests no codifiquen cap aminoàcid. el nombre d’aminoàcids sigui més petit.
Així, en un organisme procariota, dels 1.000 parells, 997 74 a. S’han trencat els enllaços fosfoestèrics que unien
com a màxim codificaran un aminoàcid. Com que
els nucleòtids dels dos extrems del fragment separat
un codó està compost per 3 aminoàcids, la cadena
en un filament, i els enllaços d’hidrogen que mantenien
polipeptídica podria estar-ne
estar-ne formada per 332.
unides les seves bases nitrogenades amb les bases
Cal dir,
dir, això no obstant, que si el gen és d’una cèl·lula nitrogenades de l’altre filament.
eucariota el nombre d’aminoàcids serà més petit, ja que
en aquests hi ha exons (seqüències codificants) i introns b. A partir de l’extrem 3’ s’hi afegiria un nucleòtid de A,
un altre de G, un altre de G i un altre de T,
(seqüències no codificants); aquests últims són eliminats
successivament.
de l’RNA transcrit primari i ja no apareixen a l’RNA m
madur. c. L’ordre ha de ser adenina, guanina, guanina i timina
timina..
b. La mutació de què es parparla
la es transcriuria a l’RNA m d. S’afegeixen nucleòtids per l’extr
l’extrem
em que presenta lliur
lliuree
com a UAG, que és un codó d’aturada, amb la qual cosa el carboni 3’ del nucleòtid.
es deixaria de fer el procés de traducció posterior en e. Ho faria el DNA-polimerasa I.
aquest punt. La cadena polipeptídica seria interrompuda 77 a. Es tracta del procés de traducció.
traducció.
en aquest lloc, i produiria una proteïna defectuosa, molt
b. S’està sintetitzant una proteïna.
probablement sense cap funcionalitat. Aquesta mutació
conduiria a la pèrdua d’alguna funció cel·lular que podria c. 1 és RNAt , 2 és RNA m, 3 és la subunitat ribosòmica gran
repercutir negativament en l’individu. i 4 és la subunitat ribosòmica petita.
67 Si és d’una cèl·lula procariota, la seqüència serà: d. G’ és 5’, H’ és 5’ i I’ és 3’.
RNA m: 5’...A UC CU C AU G ...3’ e. El centre M és el lloc P o centre peptidil i el centre N
és el lloc A o centre acceptor d’aminoacils-RNAt .
DNA (transcrita): 3’... T A G G A G T A C ...5’ f. Aa5 és Lys, aa6 és Ser i aa7 és Val.
DNA (complementària): 5’... A T C C T C A T G ...3’
g. Els triplets assenyalats amb un 5 s’anomenen codó
68 Com que cada RNA m dóna lloc a vuit proteïnes,
i els assenyalats amb un 6 s’anomenen anticodó.
n’hi haurà prou que el gen sigui transcrit
t ranscrit 750 vegades
(6.000 / 8 5 750). h. Es troba a l’aminoàcid aa1.
69 i. Es formaria el triplet UAG,
UAG, que és un triplet d’aturada,
Cèl·lules Cèl·lules i la síntesi de proteïna quedaria interrompuda.
procariotes eucariotes
a. L’RNA transcrit primari ja és

Sí No
l’RNAm?
b. La transcripció i la traducció

es fan en compartiments No Sí
diferents?
c. La transcripció i la traducció

Sí No
són simultànies?
fotocopiable
le © Grup Promotor / Santillana
11
PER COMENÇAR c. abcdeghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,

• És un organisme en el qual s’ha introduït material genè
genètic
tic concretament la deleció del segment f .
d’una altra espècie. d. abcfghdeij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,
• Per dotar
dotar-los
-los de característiques ava
avantatjoses
ntatjoses per concretament una transposició (5 translocació no
a la humanitat. recíproca) del segment de entre el segment h
i el segment i .
• És un blat de moro que té un gen que codifica la proteïna Cry
que el fa resistent a les larves dels insectes banyarriquers. 12 Perquè presenten
presenten fulles i fruits més grans, i aquests sovint
• La soia, el cotó i el bla
blatt de moro.
moro. estan mancats de llavors,
ll avors, per això són més fàcils de menjar.
Els triploides són estèrils perquè, com que hi ha tres
• Perquè hi ha perill que les var
varietats
ietats naturals es perdin
perdin exemplars de cada tipus de cromosoma, durant la meiosi,
i augmenta la dependència dels països respecte el cromosoma senar no troba un cromosoma homòleg
de les empreses productores de transgènics. per fer la sinapsi, per la qual cosa la meiosi s’interromp
• La proteïna és molt tòxica per les la
larves
rves dels insectes i no es formen les cèl·lules reproductores.
reproductores. Els tetraploides
banyarriquers, ja que els provoca porus a les parets de l’intestí. generalment són fèrtils perquè, com que hi ha quatre
exemplars de cada tipus de cromosoma, sí que es poden
ACTIVITATS aparellar de dos en dos per fer la sinapsi.
1 Són alteracions totalment a l’atzar, és a dir, no van dirigides
dirigi des 13 a. 15 cromosomes. b.
b. 17 cromosomes. c.c. 32 cromosomes.
cap a una finalitat concreta. d. 8 cromosomes. e. 18 cromosomes. f. 48 cromosomes.
g. 18 cromosomes. h. 14 cromosomes.
2 Les muta
mutacions
cions somàtiques, excepte les que originen cèl·lules
cancerígenes, no tenen gaire importància. El motiu és que 14 A. Monoploïdia o haploïdia, perquè presenta n c
cromosomes
romosomes..
aquestes cèl·lules, si no són viables, són substituïdes B. Diploide. Individu amb una dotació cromosòmica normal
per unes altres, i, si són viables, donen lloc a un clon (2n).
de cèl·lules sense cap altra complicació. C. Trisomia
risomi a del parell A.
3 Les muta
mutacions
cions gene
generalment
ralment empitjoren la informació inicial, D. Triploïdia. Individu amb una dotació cromosòmica 3n.
ja que una alteració sense
sense sentit normalment dóna lloc a una
informació defectuosa. Malgrat tot, són la base de l’evolució,
SABER FER
perquè sense les mutacions només existiria la informació
dels primers tipus d’organismes vius. 15 Seria una euploïdia del tipus triploïdia.
4 Perquè són alteracions
alteracions en la seqüència
seqüència de nucleòtids 16 Perquè els rajos X (RX) són un important agent
agent mutagen,
d’un gen. mentre que els ultrasons que s’utilitzen en les ecografies
no ho són. L’aparició de mutacions en cèl·lules
c èl·lules òssies,
5 Si en lloc d’una A hi ha una G, és una transició;
transició; si hi ha una T
musculars o epidèrmiques, tret que aquestes cèl·lules
en lloc d’una C, és una transició; si en lloc d’una G hi ha
quedin transformades en cèl·lules cancerígenes, no són
una C, és una transversió, i si falta un nucleòtid de C, és una
perilloses, ja que si moren són substituïdes ràpidament
deleció. Aquesta última és la més important, ja que implica
per les descendents de les cèl·lules acompanyants. En canvi,
que a partir d’ella tindrà lloc un corriment en l’ordre
una cèl·lula afectada en un embrió, com que pot ser l’origen
de lectura.
de tot un òrgan, pot comportar tot un òrgan anormal.
6
En el triplet CGG. Per la mateixa raó,
raó, les substàncies que afavoreixen
7 En els triplets de DNA 5’ - GGG
GGG - 3’ i 5’ - AGG - 3’. Aquests les mutacions, com ara el tabac i l’alcohol, estan
codifiquen els triplets d’RNA m 5’ - CCC - 3’ i 5’ - CCU - 3’, desaconsellades a les dones gestants.
que es tradueixen per prolina. Tan sols que canviï el nucleòtid 17 Es pot evitar no fumant, si no consumim aliments fumats
intermedi de G per un nucleòtid de A, sortiran els nucleòtids o massa cremats.
d’RNA m 5’ - CAC - 3’ i 5’ - CAU - 3’, que es tradueixen
18 Recó és la part més petita d’una informació genètica capaç
per histidina.
de recombinar-se. Mutó és la part més petita d’una
8 Es veu una duplicació. informació genètica capaç de mutar. Cistró és la part
9 Perquè l’individu en té prou amb el gen al·lel contingut més petita d’una informació genètica capaç de codificar
en el cromosoma homòleg. una funció.
10 Perquè per contenir informació sobre estructures 19 El recó i el mutó corresponen
corresponen a un nucleòtid
nucleòtid i, per tant, són
i funcionaments més complexos cal tenir més DNA. més petits que el cistró,
cist ró, que equival a un gen.
11 a. abcdedefghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica, 20 Els que codifiquen RNA diferents
diferents de l’RNA missatger,
missatger,
concretament una duplicació del segment de
de.. és a dir, els que codifiquen RNA nucleolar, RNA
de transferència, etc.
b. abcfedghij: hi ha hagut una mutació cromosòmica,
concretament una transposició (5 translocació no 21 Són gens conting
continguts
uts en una ma
mateixa
teixa seqüè
seqüència
ncia
recíproca) del segment fe entre el segment c de nucleòtids. Les informacions que duen són diferents
i el segment d. També podria tractar-se d’una inversió perquè un gen comença en un nucleòtid, i l’altre,
l’altre,
del fragment def . al nucleòtid següent.
11
22 Presenten en
en el carboni
carboni 3’ un radical –H en lloc d’un radical en un gàmeta o un zigot i, d’aquesta manera totes
–OH i aquest canvi provoca que ja no s’hi pugui afegir cap les cèl·lules de l’individu presentaran la modificació.
altre nucleòtid. 37 La insulina d’origen po
porcí,
rcí, com que no és idèntica
23 Un programa
programa informàtic pot comparar
comparar seqüències de DNA a la humana i conté algunes impureses, podia provocar
i detectar seqüències repetides i, per tant, deduir que un rebuig i en alguns casos al·lèrgies.
fragment va a continuació de l’altre. 38 Perquè,
Perquè, a més, s’ha d’aconseguir
d’aconseguir que eell gen introduït
introduït
24 Perquè la cèl·lula necessita constantment
constantment una gran s’expressi i que no provoqui altres alteracions
quantitat d’aquestes molècules per tenir un funcionament en els pacients.
normal. 39 És un organisme en les cèl·lules del qual hi ha inserit
25 Permeten generar més pr
productes
oductes (proteïnes,
(proteïnes, RNAt , RNAr , un o més gens d’una altra espècie.
etc.). 40 Perquè els bacteris
bacteris normalme
normalment nt ja incorporen material
26 La possible explicació és que al DNA de les cèl·lules genètic a través dels fenòmens de parasexualitat
hi ha les informacions pròpies de les espècies antecessores (transformació,, conjugació i transducció), mentre
(transformació
en el procés evolutiu, que ara ja no són funcionals. D’altra que les cèl·lules de les plantes i els animals no. Aquest
banda, la selecció natural no elimina les duplicacions que no material s’incorpora fàcilment al genòfor (DNA) bacterià,
comporten deficiències, i això és un avantatge, perquè i el seu cultiu és més fàcil i econòmic que el de les plantes
augmenten la quantitat de DNA susceptible de mutar o el dels animals.
i aportar nous gens beneficiosos. 41 Perquè,
Perquè, com que la fecundació
fecundació de la major p part
art dels pe
peixos
ixos
27 Es considera
considera que poden ser essencials en l’aparellament és externa, és molt més fàcil la introducció de nous gens
mecànic i en la segregació dels cromosomes durant la mitosi abans que s’uneixin el nucli de l’espermatozoide i el nucli
i la meiosi. de l’òvul.
28 42
generen
Com queuna
els gens duplicats
pluralitat són unasimilars
de proteïnes mica diferents
diferents
però noentre
entre si, El fet de aser
propers animalsfamolt
nosaltres queconeguts genèticament
genè
els podem ticament
utilitzar comi amolt
model
idèntiques, que,
que, en el cas d’un canvi en les condicions per estudiar les malalties genètiques.
ambientals, augmenten la probabilitat que n’hi hagi alguna 43 1) amb g, 2) amb h, 3) amb j, 4) amb b, 5) amb i, 6) amb f,f,
de prou apta per a les noves condicions. 7) amb e, 8) amb c, 9) amb a i 10) amb d.
29 Codifiquen substàncies
substàncies que eren necessàries en les formes 44 Els protooncogens
protooncogens són gens nor
normals
mals que es poden alterar
antecessores però que ara ja no es necessiten. per l’acció d’agents cancerígens i es transformen
en oncogens. Els oncogens són gens que provoquen
ACTIVITATS
la transformació d’una cèl·lula normal en cèl·lula cancerosa.
30 L’enginyeria genètica
genètica és la tècnica que permet
permet la modificació
modificació 45 Per protegir-nos de l’acció de les radiacions UV,
UV, que són
del genoma d’un organisme. Quan s’aplica a la curació
c uració agents cancerígens
cancerígens..
de malalties i a la
l a millora de plantes i animals d’interès
alimentari rep el nom de biotecnologia. 46 Com que es tracta d’una cèl·lula diploide hi ha 46
cromosomes, per tant, hi ha 2 3 25 · 103 5 5 · 104 gens.
31 Un vector és un
un mecanisme per introduir
introduir gens
Per calcular el nombre de nucleòtids total: 2 3 3 · 109 5
d’un organisme en una altra cèl·lula. El vector pot ser 9
5 6 · 10 nucleòtids.
un plasmidi bacterià o un virus. 47 Perquè així es pot disposar

disposar d’un referent de DNA normal
32 Perquè amb aquests
aquests antibiòtics
antibiòtics es pot constatar si
amb el qual poder comparar el DNA de persones afectades
els nous gens s’han incorporat o no al genoma del bacteri.
de malalties genètiques i poder deduir on hi ha la diferència.
Si els bacteris ja no moren, és que han incorporat aquests
Això és el primer pas per arribar a la curació per mitjà
gens.
de teràpia gènica.
33 Perquè, com que elsels gens de les cèl·lules eucariotes
48 Escherichia coli i i Drosophila melanogaster són
són les dues
presenten introns i com que als bacteris no hi ha processos
espècies més utilitzades en tots els laboratoris del món
de maduració de l’RNA missatger, també es traduiran
per fer estudis de genètica. Saccharomyces cerevisiae també
els introns. Com que l’RNA missatger madur està mancat
és molt utilitzat en aquests experiments i, a més, també és
d’introns, el DNA complementari sintetitzat per
molt utilitzat en la indústria. També
També s’utilitza molt Arabidopsis
la transcriptasa inversa sí que es pot incorporar al genoma
thaliana.. Caenorhabditis elegans es va escollir perquè tenia
thaliana
bacterià i així donar lloc al polipèptid volgut.
només 859 cèl·lules i Homo sapiens per l’interès en el món
34 La conjugació i la transducció.
transducció. de la medicina.
35 Perquè, a diferència del que passa
passa en les plantes, 49 Que sorgeixin
sorgeixin plagues,
plagues, que desapareguin
desapareguin espècies naturals
naturals
no es coneix cap organisme que introdueixi plasmidis
a les cèl·lules humanes. (salvatges i agrícoles) perquè són menys competitives, que
neixin nous bacteris i virus patògens per a l’espècie humana
36 En la teràpia de cèl·lules somàtiques s’introdueix
s’introdueix el gen i per a altres espècies, i que es contaminin les aigües amb
correcte tan sols en determinades cèl·lules, en canvi substàncies tòxiques noves produïdes pels organismes
en la teràpia de cèl·lules germinals el gen s’introdueix transgènics.
11
50 Respecte de l’alimentació,

l’alimentació, l’avantatge
l’avantatge que se n’obté és encaminades a produir individus genèticament idèntics
la fabricació d’espècies més rendibles (més producció neta) al seu progenitor,
progenitor, ni el desenvolupament d’embrions fora
i més resistent a les malalties, a les inclemències del temps, de l’úter matern, ni la hibridació d’humans amb altres
a l’emmagatzematge i al transport. Respecte de la salut, espècies. En
En la legislació
l egislació espanyola es prohibeix
cal esperar la curació dels individus afectats de malalties la congelació i l’experimentació amb embrions de més
genètiques per mitjà de la inserció dels gens correctes, tant de catorze dies, atès que, a partir d’aquesta data, ja no
en ells com als seus descendents quan encara són embrions. es donen casos de divisió de l’embrió en dos embrions
(que donaria germans univitel·lins), ni la unió de dos en un,
51 Tota actuació humana ha de tenir límits ètics, en tant que
que pot per la qual cosa ja és segur que es té un sol individu.
influir directament o indirectament en altres éssers humans.
Per tant, per motius científics no és lícit experimentar amb
TEST DE LA UNITAT
éssers humans contra la seva voluntat o sense haver-los
haver-los
informat completament, o posar greument en perill la seva 56 Resposta
Respost a c.
vida innecessàriament, etc. Tampoc
Tampoc no és lícit fer 57 Resposta
Respost a b.
experiments que puguin posar en perill l’equilibri ecològic 58 Resposta a.
del planeta.
59 Resposta a.
52 Els especialistes en ètica són els qui han d’establir
les normes ètiques. En primer lloc, els juristes, que han 60 Resposta
Respost a c.
d’estar molt ben informats pels científics. Després, la societat 61 Resposta d.
ha d’aprovar aquestes normes, primer als parlaments 62 Resposta a.
de cada país i, finalment, als parlaments internacionals, ja
63 Resposta a.
que aquests temes afecten tota la humanitat. Els científics
tan sols són responsables que allò que afirmen correspongui 64 Resposta
Respost a b.
amb la realitat, i que durant la seva investigació no s’hagi 65 Resposta d.
atemptat contra la dignitat humana ni s’hagi posat en perill 66 Resposta a.
la humanitat. Els científics no són els responsables del mal
ús que altres facin dels seus descobriments.
67 Resposta d.
53 Mai no es pot tenir una seguretat
seguretat absoluta del que pot
pot
68 Resposta
Respost a b.
passar.. Atès que els efectes negatius dels organismes
passar 69 Resposta d.
transgènics poden ser molt greus, ja que tan sols tenim 70 Resposta
Respost a c.
una vida i tan sols un planeta per poder viure-hi, s’han 71 Resposta a.
d’extremar les precaucions. Abans d’introduir un gen
a un ésser humà, calen anys d’experimentació 72 Resposta d.
del comportament d’aquest gen en animals de laboratori. 73 Resposta
Respost a b.
Abans de la introducció d’una espècie transgènica al medi 74 Resposta
Respost a c.
natural, calen anys d’experimentació de cultius en laboratoris
75 Resposta a.
aïllats del medi natural, i també és recomanable la inserció
de gens que facilitin l’eliminació
l ’eliminació de l’espècie transgènica
ACTIVITATS FINALS
en cas de necessitat, etc.
54 La finalitat de la ciència és únicament conèixer millor 76 a. Figura A. Parells de cromosomes
cromos omes homòlegs: 1-9, 2-10, 3-7,
la realitat. L’ús
L’ús que es faci dels descobriments no és ni 4-5. Parell de cromosomes sexuals: 6(Y)-8 (X).
congruent ni incongruent amb la finalitat de la ciència. El fet Figura B. Parells de cromosomes
cromoso mes homòlegs:
homòlegs : 11-15, 12-14,
que els pares, gràcies a la ciència, puguin decidir que el futur 13-20, 16-18. Parell de cromosomes sexuals: 17(X)-19(X).
fill tingui la pell d’un color determinat, no té res a veure amb b. El cromosoma
cromoso ma 22, que és homòleg del 23, presenta
la finalitat de la ciència. Es pot comentar que tota tècnica una mutació, concretament una duplicació. TTéé repetit un
implica riscos i, per tant, tan sols s’ha d’aplicar quan segment del seu cromosoma.
el benefici sigui molt gran, com ara la curació d’una malaltia, 77 1. El problema
problema a investigar és: Sobreviuen els líque
líquens
ns
i aquest no és el cas.
a les condicions de l’espai exterior, en radiació
55 Un principi bàsic
bàsic de l’ètica és que no pel fet que una cosa i temperatura extremes? o bé: Influeixen la radiació
sigui tècnicament possible, necessàriament ha de ser solar i la temperatura extremes en la supervivència
èticament acceptable. La dignitat humana fa que no sigui lícit dels líquens?
aplicar als humans algunes tècniques que s’utilitzen en
La hipòtesi és: potser l’exposició del liquen a radiació
animals. Qualsevol
Qualsevol persona té dret a créixer en una família,
solar i temperatura extremes disminueix la capacitat
en lloc de néixer i créixer en un laboratori. Les tendències
de supervivència.
més generals en bioètica són les següents: no considerar 2. Es fan 3 grups de líquens i de cada grup fem diverses
correcte la utilització de tècniques encaminades a la millora
de la raça (l’anomenat «fill a la carta»), tan sols acceptar rèpliques:
l’enginyeria genètica en cas de perill de transmissió d’una • Grup A: s’exposa
s’exposa a temperatura extr
extrema
ema (240 °C)
malaltia al fill, i no admetre la clonació ni la partenogènesi i radiació moderada.
11
• Grup B: s’exposa a radiació extrema (raig UV) – Tallar mitjançant enzims de restricció el genoma
i temperatura moderada. del VPH fins a obtenir el gen de la proteïna L1.
• Grup C: s’exposa a temper
temperatura
atura moderada i ra
radiació
diació – Fer moltes còpies d’aquest gen (mitjançant la tècnica
moderada. És el grup control. de la PCR o clonant-lo en bacteris o altres
Cada grup tindrà exemplars de líquens similars (edat, microorganismes, fins i tot en cèl·lules del llevat
ll evat
mida, forma...), el mateix substrat i es fixen els mateixos de la cervesa mateix).
valors per a la resta de variables que puguin afectar – Preparar un cultiu del llevat Saccharomyce cerevisiae..
Saccharomycess cerevisiae
la supervivència del liquen (humitat, concentració – Transferir el gen de la proteïna L1 a les cèl·lules
de CO2 etc.). del llevat (mitjançant
(mitj ançant electroporació,
electroporació, pistola de gens,
Ara cal observar els canvis de color dels líquens etc.).
i la fixació al substrat per determinar
determinar-ne
-ne la supervivència i – Seleccionar les cèl·lules del llevat que han incorporat
extreure’n conclusions. el gen i establir-ne un nou cultiu.
3. a. Representen
Represent en nucleòtids.
nucleòt ids. 82
b. S’observa una mutació gènica o puntual, concretament Núm. d’ordre
Descripció del pas
una substitució de bases.
bases. Aquesta substitució pot estar en el procés
provocada possiblement pels raigs UV, que és una
Obtenció de les plantes de blat de moro
radiació molt absorbida pel DNA.
Bt a partir de les cèl·lules cultivades in 9
78 Perquè D. pseudobscura i
pseudobscura i D. D. willistoni comparteixen una vitro.
mateixa fusió entre el cromosoma blau i el cromosoma
negre de D. virilis. Això indica avantpassats comuns. Obtenció de moltes còpies del gen Cry. 3
• Perquè les espècies diferents no poden tenir
descendència entre si i, per tant, és impossible que tres Aïllament del gen Cry. 1 o bé 2
espècies diferents hagin evolucionat fins a generar una
mateixa nova espècie. Introducció del bacteri ( Agrobacterium
Agrobacterium
tumefaciens) que conté el plasmidi
79 a. La base nitrogenada que adopta una forma tautomèrica 6
(vector) amb el gen Cry a un cultiu in vitro
és la guanina de la cadena superior. de cèl·lules de blat de moro normal.
b. Es passa del parell de bases G-C al parell de bases A-T
A-T..
c. El descendent
descend ent mutant és el tercer. Introducció del plasmidi (vector)
que conté el gen Cry al bacteri 5
d. Es tracta d’una mutació puntual de substitució de bases ( Agrobacterium tumefaciens).
Agrobacterium
tipus transició. Pot no tenir importància o pot tenir-ne
molta si aquest canvi indica un aminoàcid diferent Extracció del DNA de Bacillus
que conforma el centre catalític d’un enzim o si implica 1 o bé 2
thuringiensis.
un triplet d’aturada de la síntesi de la proteïna.
80 • Presenten menys DNA sense informació els bacteris,
bacteris, Introducció del gen Cry a un plasmidi
4
seguits dels llevats. que servirà de vector.
• Presenten més DNA sense informació (no gens)

els vertebrats. Selecció de les cèl·lules de blat de moro
del cultiu in vitro que han incorporat 7
• El valor que està més estretament relacionat amb el gen Cry.
la complexitat és la relació entre el nombre de nucleòtids
(Mb) i el nombre de gens. Multiplicació de les plantes de blat
81 a. Efectivament, es tracta d’un organisme transgènic perquè de moro Bt i establiment dels cultius 10
expressa una proteïna que no li és pròpia, ja que se al camp.
li ha inserit el fragment de DNA que porta la informació
Multiplicació de les cèl·lules de blat
corresponent, el qual procedeix del genoma del VPH. 8
de moro que han incorporat el gen Cry.
b. – Aïllar el genoma del VPH.
12
PER COMENÇAR 7 En l’a

l’anisogàmia
nisogàmia la difer
diferència
ència entre
entre el gàmeta
gàmeta femení
• La reproducció asexua
asexuall genera individus genèticament
genèticament iguals i el masculí simplement és de mida, en canvi, en l’oogàmia,
als seus progenitors, mentre que la sexual genera individus és de mida i de forma, concretament el gàmeta femení és
genèticament diferents. La variabilitat dels descendents immòbil i el masculí té capacitat de mobilitat.
és un avantatge per a l’espècie, ja que permet que, davant 8 En l’alga Spyrogira hi ha una cèl·lula que, pe
perr mitjà
d’un canvi imprevisible de les condicions ambientals, puguin de moviments ameboides, es desplaça fins a arribar
existir alguns individus amb probabilitats de sobreviure.
sobreviure. on hi ha la cèl·lula immòbil amb la qual es fusionarà,
• La reproducció asexua
asexuall és la més convenient si l’ambient és a dir, es comporta com un gàmeta masculí mòbil.
és invariable, ja que permet generar individus idèntics En canvi, en els fongs basidiomicets la somatogàmia
als progenitors, els quals estan perfectament adaptats. es dóna per contacte entre dues cèl·lules sense cap
c ap
A més a més, en el cas del mar mar,, el fet de no utilitzar
uti litzar gàmetes desplaçament d’una cap a l’altra.
evita les dificultats de la trobada. 9 Es tr
tracta
acta d’una
d’una partenogènesi
partenogènesi zigofàsica o somà
somàtica.
tica.
• La partenogènesi implica la ge
generació
neració d’un nou individu Concretament, l’òvul és diploide perquè apareix després
a partir d’un òvul sense fecundar. S’ha
S’ha de considerar d’una sola divisió de la cèl·lula mare.
com a reproducció sexual, ja que el nou individu
i ndividu tan sols 10 La gametangiogàmia
gametangiogàmia consisteix en la fusió de gametangis
gametangis
tindrà la meitat de la informació genètica del seu progenitor.
plurinucleats. Es dóna en els fongs zigomicets i en fongs
En un sentit ampli, també inclou determinats casos
ascomicets.
de reproducció asexual.
• Els mascles procedeixen de cèl·lules ha haploides
ploides (òvuls sense
11 A partir d’un espermatòcit de primer ordre es formen quatre
fecundar). Les abelles reines i les
l es obreres s’originen a partir espermatozoides; en canvi, a partir d’un oòcit de primer
de cèl·lules diploides (òvuls fecundats). ordre tan sols es forma un òvul.
• La dotació d dels
els mascles és
és n i la de les abelles reines 12 En l’espermatogènesi,
l’espermatogènesi, durant la diferenciació cel·lular,
cel·lular,
i obreres és 2n. l’anomenada fase d’espermiogènesi, una part del citoplasma
de l’espermàtida degenera i, per això, l’espermatozoide
l’espermatozoide
• Es diferencien en l’alimentació que reben dura
durantnt l’estadi larvari.
resultant és una cèl·lula molt més petita. Durant l’anomenada
Si les larves són alimentades amb mel, donen lloc a abelles
fase de creixement es produeix un augment de mida
obreres, i si són alimentades amb gelea reial, donen lloc
de la cèl·lula en passar del darrer espermatogoni a la cèl·lula
a abelles reines.
reines.
filla o espermatòcit I (creixement petit).
ACTIVITATS En l’oogènesi no hi ha cap reducció de la mida
del citoplasma en la línia que al final dóna lloc a l’òvul.
1 La rreproducció
eproducció és la generació
generació de nous individus, mentre
Durant l’anomenada fase de creixement es produeix
que la sexualitat és la donació i la recepció de material
un augment de mida de la cèl·lula (per acumulació de vitel)
genètic. Exemples
Exemples de reproducció sense sexualitat
en passar del darrer oogoni a la cèl·lula filla
fil la o oòcit
són tots els casos de reproducció asexual, és a dir
dir,,
I (creixement gran). Posteriorment, a causa de l’acumulació
la gemmació en cnidaris, l’escissió dels pòlips,
de vitel i a una distribució desigual del citoplasma entre
la fragmentació dels tubercles, etc. Un cas de sexualitat
el primer corpuscle polar i l’oòcit II, i després entre el segon
sense reproducció és la generació de cèl·lules sexuals
corpuscle polar i l’ovòtida, la mida de la cèl·lula que donarà
(gàmetes i meiòspores) que després no donen lloc
a cap nou individu. lloc a l’òvul va creixent.
13 L’espermatogènesi, ja que l’espermatozoide és una cèl·lula
2 L’escissió és una forma
forma de reproducció asexual
molt diferent (té un flagel molt llarg) de l’espermàtida
en els animals que consisteix a generar nous individus
(està mancada de flagel).
a partir d’una part de l’individu progenitor. La fragmentació
és la forma de reproducció asexual similar que té lloc 14 L’efecte de la meiosi és reduir a la meitat el nombre
en els vegetals. de cromosomes d’una cèl·lula, separant els parells
3 Sí, és el cas de la poliembrionia. A partir d’un sol embrió,
embrió, que de cromosomes homòlegs. Aquesta reducció cromosòmica
en principi només hauria de donar lloc
l loc a un sol nou individu, és el complement necessari de la duplicació de cromosomes
per separar-se
separar-se en dues meitats apareixen dos individus, que implica la fecundació, la unió de la dotació cromosòmica
els anomenats bessons univitel·lins. de dues cèl·lules en una de sola. Si no hi hagués una
reducció,, a cada fecundació successiva es duplicaria
reducció
4 Sí. ÉÉss el cas de la partenogènesi sexual.
sexual. A partir d’un òvul, el nombre cromosòmic.
cèl·lula que té la meitat d’informació genètica que la mare,
es forma tot un nou individu, també amb la meitat 15 L’acrosoma conté els enzims que que permeten
permeten
d’informació genètica en les seves cèl·lules que a l’espermatozoide foradar els embolcalls externs
la seva mare. de l’òvul i arribar a la
l a membrana.
5 La reproducció sexual.
SABER FER
6 1. va amb d., 2. va amb i., 3. va amb a., 4. va amb h., 5. va
amb c., 6. va amb b., 7. va amb e., 8. va amb j., 9. va amb f.,
16 En la zona germinativa.
10. va amb g. 17 La segmentació parcial (meroblàstica).
12
ACTIVITATS 38 Les cèl·lules

cèl·lules mar
maree embrionàries
embrionàries presenten el proble
problema
ma
18 1. Cap. 2. Coll. 3. Flagel. 4. Nucli.
Nucli . ètic que comporten la destrucció d’un embrió humà
19 L’espermatozoide només aporta
aporta al zigot els seus i que propicien l’aparició de tumors.
t umors. Les cèl·lules mare
cromosomes. La resta, mitocondris, inclosos, no passa adultes presenten el problema de no ser pluripotents
al zigot. Tot el citoplasma del zigot, mitocondris inclosos, i que algunes requereixen mantenir congelat el cordó
és el citoplasma de l’òvul, és a dir, de la mare. umbilical tota la vida.
20 Es diferencien en el nombre
nombre de cèl·lules i en la seva 39 La diferenciació cel·lular és la transformació
transformació
disposició. A la blàstula hi ha un nombre més gran de les successives cèl·lules filles d’una cèl·lula mare
de cèl·lules. A la mòrula, les cèl·lules formen una massa a cèl·lules especialitzades d’un tipus determinat.
massissa, en canvi, a la blàstula hi ha una cavitat interior. 40 És degut
degut al fet que en algunes cèl·lules s’expressen
s’expressen
21 La gàstrula
gàstrula dels
dels animals diblàstics només presenta uns gens, i en unes altres, uns altres gens.
dos fulls embrionaris, ectoderma i endoderma. En canvi, 41 Són els gens que codifiquen els cofactors de transcripció
en els animals triblàstics hi ha un tercer full embrionari, d’altres gens.
mesoderma. 42 Són els agents que estimulen el ggen en inicial que regula
22 El sistema nerviós central
central i perifèric es forma a partir la diferenciació cel·lular. Són els determinants
de l’ectoderma. El tub digestiu i les glàndules annexes citoplasmàtics i les hormones que actuen com
es formen a partir de l’endoderma. a senyals inductors.
23 A les trompes de Fal·lopi. 43 Són els gens que determinen el tipus d’òrgan
d’òrgan que ca
call
24 L’amfimixi és la unió dels dos
dos nuclis en un de sol.
sol. generar i controlen els gens responsables de produir-los
produir-los..
25 Oogoni: 2n. Oòcit I: 2n. Oòcit II: n. Ovòtid
Ovòtida:
a: n. Òvul: n. 44 L’apoptosi és l’activació controlada d’una sèrie de gens
per part de la
l a cèl·lula amb l’objectiu d’aconseguir-ne
26 Es tracta
tracta d’un
d’un desenvolupament
desenvolupament indirecte
indirecte amb
amb metamorfosi
metamorfosi
la destrucció. És necessària perquè l’embrió es desenvolupi
complexa o holometàbola. correctament.
27 Desenvolupament directe. 45 Com que ser d’un sexe o d’un altre o tenir una alçada
28 Metamorfosi senzilla o hemimetàbola. o una altra no és cap malaltia, no seria ètic introduir
29 La metamorfosi senzilla és la que té lloc quan la larva es factors de risc i recursos per aconseguir-ho.
aconseguir-ho. Respecte
desenvolupa sense interrompre la seva alimentació i sense a l’alçada, en cap moment es diu que els pares tinguin
passar per períodes d’inactivitat. Aquesta és molt semblant alguna malaltia. En el cas d’evitar que el nen o nena tingui
a l’adult. una malaltia determinada, sí que caldria fer tot l’esforç
La metamorfosi complexa té lloc quan entre la fase possible.
de larva i la d’imago l’individu
l ’individu passa per la fase de pupa, 46 Tots els ciutadans, incloent-hi els científics, eestem
stem obligats
durant la qual pateix una certa immobilitat,
immobilit at, no s’alimenta, a complir les lleis del país on vivim, per tant, aquest
perd alguns teixits larvaris i se’n formen de nous. comportament s’hauria de considerar incorrecte,
30 És la que
que té lloc quan la larva
larva és més complexa que l’adult. fins i tot encara que pensem que les lleis no són
Sol donar-se en paràsits on la larva és de vida lliure. les adequades.
31 Presenten una metamorfosi regressiva. TEST DE LA UNITAT
32 En la inseminació artificial la fecundació es duu a terme 47 Resposta
Respost a c.
a l’interior del cos de la dona, a les trompes de Fal·lopi.
En la fecundació in vitro,
vit ro, es fa fora del cos, en una placa 48 Resposta a.
de vidre. 49 Resposta d.
33 Perquè els individus adults han de renovar els seus teixits 50 Resposta
Respost a c.
danyats i reemplaçar les cèl·lules mortes. 51 Resposta a.
34 Consisteix a generar,
generar, a partir de les cèl·lules
cèl·lule s mare del pacient, 52 Resposta a.
cèl·lules especialitzades correctes i trasplantar-les-hi. 53 Resposta
Respost a b.
35 Les cèl·lules mare adultes es troben en molts òrgans
òrgans 54 Resposta d.
de l’adult i també als cordons umbilicals, en canvi,
les cèl·lules mare embrionàries només es troben a l’interior 55 Resposta
Respost a b.
dels embrions. 56 Resposta a.
36 Un embrió clònic és un embrió obtingut a partir del nucli 57 Resposta d.
d’una cèl·lula del pacient que s’ha posat en un oòcit al qual 58 Resposta
Respost a c.
prèviament s’hacorrectes
especialitzades extret el nucli. La finalitatles
per trasplantar-les
trasplantar- és al
obtenir cèl·lules
pacient sense 59 Resposta
Respost a b.
60 Resposta a.
problemes d’histocompatibilitat.
37 Són cèl·lules pluripotents induïdes per reprogram
reprogramació
ació 61 Resposta
Respost a b.
genètica. 62 Resposta
Respost a b.
12
63 Resposta d. 69 1.
A B C
64 Resposta
Respost a b.
Tipus de reproducció:
65 Resposta d. Sexual Sexual Asexual
sexuall / asexua
sexua asexual
l
66 Resposta
Respost a c. Com seran
els descendents? Dipl
Diploi
oide
dess Dipl
Diploi
oide
dess Dipl
Diploi
oide
dess
ACTIVITATS FINALS diploides / haploides
67 a. Perquè les cèl·lules musculars són cèl·lules diferenciades
i els gens per produir insulina estan desactivats. 2. Qualsevol avantatge o inconvenient d’aquesta llista pot
servir.
b. Perquè les cèl·lules mare d’un embrió sobrant
provocarien una resposta immunològica. No requereix estructures reproductores
c. La substitució del nucli d’un òvul per un nucli d’una altra especialitzades:
especialitzades: els nous individus s'originen
cèl·lula es diu transferència nuclear somàtica. a partir de cèl·lules somàtiques.
d. L’embrió
L’embrió obtingut es diu embrió clònic. l
a
Tots els individus poden originar descendents.
u No cal trobar parella: enorme capacitat
e. El nucli d’una cèl·lula muscular pot generar una cèl·lula x
e
s dispersiva.
pancreàtica perquè té la mateixa informació que aquesta, a
ó
simplement s’ha de desdiferenciar (rejovenir fins que sigui i
c
Cada individu passa tots els gens als seus
c
una cèl·lula mare) perquè així es pugui transcriure. u descendents.
d
o
f. No hi ha possibilitats que el sistema immunològic r
p
Manteniment de les combinacions genètiques
rebutgi les cèl·lules pancreàtiques trasplantades e
R avantatjoses.
perquè les proteïnes d’una cèl·lula depenen del DNA
No genera diversitat genètica.
nuclear i el nucli procedeix d’una cèl·lula del pacient. Tots els descendents són clons.
g. Les cèl·lules pancreàtiques trasplantades tindran
Estratègia òptima en ambients estables.
un DNA en els mitocondris que serà diferent del DNA
dels mitocondris de les cèl·lules pancreàtiques pròpies, Requereix estructures especialitzades: els nous
ja que estan en el citoplasma d’un oòcit donat. individus s'originen a partir de cèl·lules sexuals
especialitzades, els gàmetes.
h. Es diu clonatge terapèutic.
terapèutic.
i. L’ús de cèl·lules mare embrionàries pot propiciar tumors, Només la meitat de la població (en espècies
dioiques) produeix descendents. La necessitat
per tant, s’han de fer anàlisis freqüents.
l de trobar parella implica una baixa capacitat
j. Hi ha governs i entitats que s’oposen a aquestes a
u dispersiva.
x
tècniques perquè impliquen la destrucció d’embrions. e
s Cada individu només passa la meitat dels gens
68 a. Obtenir un clon del Floquet
Floquet de Neu, és a dir
dir,, un goril·la ó
i
als seus descendents.
c
genèticament idèntic a ell. c
u
d Generació contínua de noves combinacions
b. Perquè com que el citoplasma del zigot només o
r
p genètiques.
l’aporta l’òvul és convenient que aquest citoplasma
cit oplasma e
R
Genera una enorme diversitat genètica, per
sigui el més semblant
de l’individu receptor. possible al de les cèl·lules recombinació en la meiosi i en la fecundació.
Tots els individus són genèticament diferents.
c. Perquè el nucli d’un espermatozoide només conté
la meitat de material genètic que tenen les cèl·lules Estratègia òptima en ambients inestables
somàtiques. o amb forta competència, també enfront
de canvis ambientals.
d. No és necessari, ja que el citoplasma no aporta
informació sobre les característiques de la pell. 74 a. En el punt 1. Sí, perquè en
en aquest cas el gen humà
e. No es podria obtenir una femella albina a partir anticancerigen s’incorpora al nucli que després
de les cèl·lules somàtiques del Floquet de Neu, s’introduirà a l’òvul del qual s’obtindrà la gallina. Així
perquè totes tenen els cromosomes que determinen el gen serà en totes les cèl·lules de la gallina Britney.
el sexe masculí.
En el punt 2. No, en aquest cas no obtindríem la proteïna
f. Aquest experiment sí que és possible perquè anticancerígena, donat que el seu gen ha estat introduït
es conserven congelades mostres de diferents teixits en un nucli que després s’ha eliminat de l’òvul i no
i òrgans del Floquet de Neu. s’ha incorporat a la informació genètica de les cèl·lules
g. El nou goril·la obtingut seria genèticament de la gallina.
i morfològicament idèntic al Floquet de Neu.
En el punt 3. Sí, perquè en aquest cas el gen humà
h. Es diuen divisió cel·lular , diferenciació cel·lular anticancerigen s’incorpora directament al nucli de l’òvul
i morfogènesi . del qual s’obtindrà la gallina. Així el gen serà en totes
i. Es diuen determinants citoplasmàtics. les cèl·lules de la gallina Britney.
12
b. És millor clonar la gallina ja que es garanteix la presència 2. ...divisions cel·lulars meiòtiques : a partir del zigot.
del gen a totes les gallines obtingudes per aquest Són divisions mitòtiques
procediment, ja que seran idèntiques a la Britney. En canvi, 3. ... genèticament
genèticament diferents.
si encreuem la gallina Britney amb un gall normal (sense Les cèl·lules que s’obtenen per divisions mitòtiques
el gen anticancerigen), hi haurà la possibilitat que no són genèticament idèntiques.
s’expressi el gen o no formi part dels gàmetes.
4. ...ve determinat per l’ òvul
òvul .
75 a. Es fa una fecundació in vitro per tal Ve determinat per l’espermatozoide, que és el que
1r lloc A de poder buscar mutacions en les pot portar el cromosoma Y, i l’embrió serà mascle,
cèl·lules dels embrions generats. o bé el cromosoma X, i l’embrió serà femella. En canvi,
Es deixen desenvolupar els embrions l’òvul sempre serà portador d’un cromosoma X.
2n lloc B
fins a l’estadi de 8 cèl·lules (3 dies). 77 a. Perquè les noves cèl·lules tenen informació genètica
S’extreuen dues cèl·lules de cada
procedent de dues cèl·lules
c èl·lules d’individus diferents.
3r lloc C
embrió per analitzar-les. b. La meiosi. El seu ssignificat
ignificat biològic és la reducció
del nombre de cromosomes a la meitat, d’aquesta
Se n'analitza el DNA per buscar-hi
manera, tot i la fusió de dues cèl·lules, permet
mutacions responsables de determinats
4t lloc D tipus de càncer. Si no tenen mutacions,
mantenir constant el nombre de cromosomes
s’implanta l’embrió. En cas contrari, de l’espècie; i l’increment de variabilitat genètica
es rebutja. per recombinació.
c. La reproducció sexual incrementa la variabilitat genètica
b. Perquè totes procedeixen del zigot per divisions entre els individus de la mateixa espècie. Aquesta
mitòtiques successives, i per tant totes tenen el mateix variabilitat proporciona una major flexibilitat evolutiva,
contingut genètic. ja que la selecció natural té una
una base més àmplia sobr
sobree
76 Les errades
errades que apareixen en el text són quatre:
quatre: la qual pot actuar.
actuar. Per tant, en el cas d’organismes com
1. ...cèl·lules haploides obtingudes per mitosi . ara els fongs, la reproducció sexual proporciona més
Són cèl·lules haploides obtingudes per meiosi. possibilitats per a l’evolució de l’espècie.

PDF Solucionari Bio 1btx Compress

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

PDF Solucionari Bio 1btx Compress

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

El Solucionari de Biologia per a 1r de Batxillerat és una obra

En la realització han intervingut:

PER COMENÇAR al final tendeix a guanyar-ne

el del S (té 16 e ), ), el O resulta més electronegatiu que el S.

• Podríem trobar orga

la matèria orgànica de l’aigua per obtenir energia en absència

1 Els éssers vius es nodreixen

34 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

10 Es forma per l’intercanvi d’electrons entre un àtom electropositiu ACTIVITATS

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

del temps els electrons dels dos hidrògens, i així sorgeix

d’oxigen, i una determinada càrrega positiva en cadascun

intermoleculars d’hidrogen (ponts d’hidrogen), i així

interna dels glòbuls vermells, entraria aigua en aquests, fins

36 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

per passar de líquid a gas (vapor d’aigua) ha d’agafar calor

i, en participar en aquestes atraccions com un element més, ja no es podran ionitzar

BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

72 La patata probablement va perdre gairebé un terç de la seva 76 a. Representació de com ha variat

El percentatge s’ha calculat de la manera següent:

38 BIOLOGIA 1r BATXILLERAT MATERIAL FO

• No imprimint gairebé res, rreciclant

3 La dihidroxiacetona no té cap carboni asimètric; per tant, D-cetosa D-aldosa

cetònic sempre és el carboni 2; per tant, tan sols hi ha H OH Maltosa H OH

34 BATXILLERAT MATERIAL FOT

Funció de colorant floral: antocianòsid. Midó Glucosa Reserva energètica Plantes

BATXILLERAT MATERIAL FOT

Gust Dolç Dolç Dolç 59 a. La gràfica

36 BATXILLERAT MATERIAL FOT

fet que li confereix una disposició espacial que dificulta

espacial li permet establir un gran nombre d’enllaços

a les forces elèctriques, i aquest, al seu torn, queda 8 És un fosfoglicèrid.

zones hidròfobes són les dues cadenes hidrocarbonades

o K ), que formen una capa de càrregues positives que,

i aquests escuts d’aigua impedeixen la unió entre 10 Les ceres

12 Les prostaglandines es sintetitzen contínuament de Van der Waals.

PER COMENÇAR 8 Si s’observa el gràfic del llibre,

• És una proteïna formada per la unió de tres hèlixs filame

Proteïnes Queratina Fibroïna Ovoalbúmina Glute

Per això hi ha moltes possibilitats que el sistema c. La penicil·lin

Ala CH2 Ser

20. Gly-Gly-Ser 63 a. Representa l’estructura primària d’una proteïna.

62 a. La fórmula de l’alanina és: c. Enllaç peptídic.

PER COMENÇAR 5 a. El carboni 1. S’anomena enllaç N-glicosídic.

de la pentosa, amb un enllaç fosfodièster.

ATP Molècula transportadora d’energia.

H H a les histones, no ho està formant nucleosomes, és a dir,

34 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiabl

36 DIA A DIA A L’AULA BIOLOGIA 1r BATXILLERAT Material fotocopiable

PER COMENÇAR 11 el

TEST DE LA UNITAT 2. Oculars

1. Reticle endoplasmàtic

acel·lular. constant la relació superfície/volum.

PER COMENÇAR gràcies al mecanisme de transport actiu amb consum

• Perquè la membrana prese

i impedint la cristal·lització dels fosfolípids. 7 Les cèl·lules vegetals tenen

2e. Les molècules

12 Hi podem trobar cel·lulosa, un polímer de glucosa,

15 És un desmosoma. Es produeix a nivell de membr

d. En el moment ddee la divisió cel·lular origina el fus 33 Les diferències

TEST DE LA UNITAT En el sisè, es veu que, en perdre el grup fosfat, la bomba

a l’exterior cel·lular i 2 ions de K cap a l’interior cel·lular.

intracel·lulars i extracel·lulars tendiran a igualar-se • L’arrel és un conjunt de microfilaments amb funció

continguts en aquest segment siguin transcrits i, per tant, 64 Resposta