TEMA 1: LA GRAN GUERRA

Cristina Reina García

Profesor: David Martinez
1r batxillerat HUM-SOC
2021-2022
 COMENTARIS DE TEXT
DOC 1. EL PUNT DE VISTA DELS PROTAGONISTES
1) Ernst HASSE: Imperialisme i política colonial, 1906
a) És una font primària documental, que explica els objectius imperialistes
d’alemanya.
b) 1906, en els anys previs a l’esclat de la primera guerra mundial.
c) Ernst Hasse adverteix del perill que té l’Imperi alemany d’estar “comprimit
entre les potències de l’est i les de l’oest” i per aquesta raó, “està obligat, per
substituir a estendre’s”. Per tant, Hasse ens afirma que “l’Imperialisme
alemany significarà, per tant, l’elevació d’Alemanya al rang de potència
mundial”.
2) Jean JAURÈS (socialista francès). L’ Humanité, 27 d’octubre del 1905
a) És una font primària documental en format d’article, que suposa una crítica a
la política armamentística del govern francès.
b) 1905, durant els anys previs a l’esclat de la Primera Guerra Mundial,
coneguts com “La Pau Armada”.
c) Jean Jaurès critica el govern francès per la seva política militarista dient
“enviar a les fàbriques metal·lúrgiques una allau de comandes per preparar la
guerra és un truc vell”. Sobretot perquè diu Jaurès, que el govern ho fa “per
assegurar més bé la pau”
3) Caricatura britànica del 1914 que mostra el desig del kàiser alemany de dominar
Europa. El text diu: “No serà feliç fins que ho aconsegueixi”.
a) Font primària en forma d’il·lustració i, en concret, de caricatura, i tracta sobre
les ambicions expansionistes del kàiser alemany sobre Europa.
b) 1914, durant els mesos previs a l’esclat de la Gran Guerra
c) La caricatura ens mostra el personatge del kàiser alemany Guillem II, dins
d’una banyera jugant amb el mapa d’Europa de fet, se’ns indica que fins que
no hi hagi obtingut el control territorial i polític d’Europa, l’emperador
alemany “no serà feliç”.
4) Caricatura britànica del 1912 que satiritza la golafreria de les potències europees
sobre els territoris balcànics de l’Imperi turc (el mot anglès turkey significa “gall
dindi”).
a) Font primària en forma d’il·lustració i, en concret, de caricatura, i tracta sobre
les ambicions territorials dels països i regnes europeus sobre els territoris
balcànics de l’Imperi turc.
b) 1912, durant la Primera Guerra Balcànica
 c) A la imatge ens presenten l’Imperi turc en forma de “gall dindi”, fent un joc de
paraules amb el mot “TURKEY” que en anglès té un doble significat: Turc i
gall dindi.
5) Declaració de guerra del president Woodrow Wilson.
a) Font primaria documental i exposa la declaració de guerra del president
Woodrow Wilson.
b) 2 d’abril del 1917, en el tercer any del conflicte.
c) La primera idea plantejada per Wilson ens diu que els EEUU entren a la gran
guerra per lluitar contra el “despotisme militar d’Alemanya” i “per
salvaguardar la democracia”. El plantejament és traduir en la voluntat de fer
la guerra per acabar amb totes les guerres, conseqüència de l’anterior idea
fou la proposta de Wilson de voler crear al final de la guerra “una organització
basada en els drets, integrada per una cordial aliança entre els pobles lliures,
que ofereix-hi pau i seguretat a totes les nacions i de finalment, la llibertat del
món”, precedent de l’actual O.N.U.
6) Els 14 punts de Wilson
a) Font primària documental, i tracta i exposa els 14 punts del president Wilson.
b) 8 de gener del 1918, durant la Revolució Russa i la Primera Guerra Mundial.
c) Wilson proposa al primer article la desaparició de la diplomàcia secreta,
exigent que “la diplomàcia procedirà sempre públicament” per a tal efecte,
Wilson assenyala al punt 14 que “haurà de crear-se una Societat general de
les Nacions en virtut d’acords formals, que tingui com a objectiu oferir
garanties recíproques d'independència política i territorial tant els petits com
els grans Estats”. Una segona idea serà crear un estat polac independent
(l’únic que ho serà) que tindrà accés al mar bàltic. Això havia de provocar que
Alemanya no tinguin sortida al mar (punt 13).
 Paths of Glory

La pel·lícula els senders de glòria, va sobre que a la Primera Guerra mundial, un exèrcit de
soldats de França reben ordres d’invair una muntanya que estava molt vigilada per
Alemanya.
La batalla que estava a les ordres del coronel Dax, ho intenta 4 vegades però després de
patir tremendes morts torna a la seva posició. el general que va donar l'ordre decideix matar
tres soldats com a càstig per haver retrocedit.
Els elegits ho són per atzar, excepte el cap Paris, elegit pel tinent Roget pel fet que coneix el
secret de la seva covardia.
Dax assumeix la defensa dels imputats davant de la cort marcial. en premi control del mitjà
stanley relata aquesta tragèdia de forma regular.
Els afusellaments, després d'una nit dels condemnats amb un sacerdot i tement pel que els
espera, es duen a terme malgrat el que pugui passar.
Darrere d'ells Broulard i Mireau xerren sobre com va sortir l'execució, quan acudeix Dax,
davant el qual Broulard informa a Mireau de l'existència d'una denúncia contra ell per
ordenar disparar contra les seves pròpies tropes. , el qual ho rebutja De retorn a la seva
caserna Dax veu a les seves tropes divertir-se a la taverna, on una dona alemanya és
ridiculitzada i obligada a cantar davant d'ells, que, tot i no entendre el seu idioma acaben
fascinats i taral·legen la cançó amb ella poc abans de sortir de nou cap al front. Al final de la
pel·lícula, es pot veure una escena en què els francesos reien d'una noia alemanya ia la
qual van obligar a cantar. A la noia al principi no li sortia la veu però quan va començar a
tastar va emocionar tothom i on es pot veure que el coronel Dax els deixa quedar-se una
estona més.
En una altra escena, es pot veure com el general Mireau passa per un camí on es veu tot el
seu exèrcit enganxat a la paret perquè no els donin les bombes i després fa un compte
enrere, i salta tot el seu exèrcit. Es veuen moltes morts.
Al principi de la pel·lícula es pot veure l'escena on li diuen al coronel que demà hauran
d'ocupar la muntanya, cosa que ell no l'acaba de convèncer perquè sap que morirà molta
gent del seu exèrcit i li diu que no compten amb cap suport, en la qual cosa calculen que
molts dels soldats moriran.

Opinem que la pel·lícula és dolorosa de veure ja que es veuen moltes morts, però també és
molt interessant ja que explica la història sobre la primera guerra mundial. ens va impactar
molt la darrera escena ja que els francesos es van emocionar amb la noia alemanya, ens va
fer entendre que està en els moments més durs sempre hi ha alguna cosa que et fa sentir.