Pragmàtica i mediació interlingüística Laura Sánchez Conca

Tema 1: noció de pragmàtica. Exercicis

1.1 Per a conèixer el significat de les paraules cal tenir coneixement sobre el món, incloenthi
coneixements sobre l’ús del llenguatge. Expliqueu quin coneixement del món ens cal per a
comprendre el significat de en/a als següents exemples:

a) el gat és a l’estora / la catifa

b) el centcames és al sostre
c) la pintura és a la paret
d) la pintura és al sostre
e) les monedes (hi) són a la butxaca
f) ma tia està en la indigència
Abans de tot cal saber que “a” i “en” son preposicions amb valors relacionats amb l’espai tant
físic com figurat. Hem de conèixer el significat de cadascun dels CC dels exemples. Per exemple,
en A hem de saber que es una estora per saber que el gat està damunt i no dins de l’estora y a
la resta passa el mateix. S’ha d’entendre la preposició dins de la frase. A l’exemple D podem
entendre que un pot de pintura penja de la paret, per tant hem de conèixer la situació
comunicativa. En la F hem de saber que indigència fa referencia a un lloc figurat, a més a més
de saber qui es el referent i en quin context pronuncia la oració.

Les expressions estan descontextualitzades però te sentit perquè t’ho imagines, perquè tenim
un cert coneixement del món, sabem que en el A és un lloc normal on el gat podria estar. La
construcció amb “a” o “en”, sabem que en la A és a la califa perquè tenim coneixements extra,
coneixements gramaticals. El mateix podríem pensar en el següent cas, totes les oracions tenen,
a banda del coneixement directe o indirecte que podem tindre, la vessant de com se construeix
la oració, cal seguir la pauta de la norma, altra cosa es que no sempre s’utilitzarà la mateixa
norma. L’últim cas està utilitzant “estar en”, és qüestió de gramàtica però perquè no és un lloc
físic, és un estat transitori, prolongat o no, per això la construcció és amb “estar” i aquesta
demana construcció amb “en”. Si fora permanent s’utilitzaria el verb “ser”, conceptualitzaríem
indigència d’altra manera, real o imaginaria indigència seria una ubicació i no un estat. Caldria
saber que indigència és la etiqueta que s’aplica a un lloc real o imaginari, però en aquest cas
s’atribueix a l’estat de una persona.

Tenim 2 eixos diferents, d’una banda donem sentit als enunciats en funció dels nostres
coneixements del món, per això, per exemple depèn si la pintura la consideren pot o alguna cosa
aplicada a la paret. D’altra banda tenim altre eix que es el nostre coneixement de com es
construeixen els enunciats, com es construeixen de forma canònica.

1.2 Com traduiríeu aquestes oracions en espanyol al català/[la llengua B vostra]? Justifiqueu la
solució que heu donat.
a) ¡Qué sueño he tenido! → Quin somni he tingut!
Pragmàtica i mediació interlingüística Laura Sánchez Conca

b) ¡Qué sueño tengo! (compareu també amb ¡Qué sueños tengo!) →Quina son que
tinc!/ Quins somnis tinc!
c) ¡Qué sueño estoy pasando! → Quina son estic passant!

En espanyol soles hi ha una paraula polisèmica i en el cas de català no és polisèmica.

En el primer he triat somni perquè la construcció és més usada per a parlar del somnis. Cal tenir
en compte el coneixement del món i del llenguatge per a saber de què somni parla en cada frase.
La construcció del temps verbal ens està guiant a entendre un sentit o un altre en una oració
descontextualitzada. Si ho traduirem amb “son” seria possible però no normal, sona estrany. En
este cas, en espanyol la selecció del temps verbal indica a què s’està referint i ens permet la
interpretació preferent i més correcta.

En el segon cas t’obliga a triar un altre verb per a donar la interpretació de “somni” i no “son”.
Al parlar en present interpretem que es refereix a l’acte de tindre son. La variant “sueño/
sueños” està referint-se a la accepció de “somnis”, per tant ja no es tracta del coneixement de
la experiència, sinó del coneixement de que si en una llengua es diu d’una manera, l’altra llengua
quines construccions admet, representaria una solució o un altra.

Al tercer cas succeeix que, si normalment estàs dormint i tens un somni no pots parlar, però si
tens eixa necessitat de son si que pots verbalitzar-ho. Però tot depèn de què vol expressar
l’emissor. Si interpretem que “estoy pasando” és un calvari aleshores ens inclinaríem per la
interpretació de somni.

Aquest és un exercici de contraposició lèxica, que te diverses connexions y diverses

interpretacions, depenent en part del seu context de construcció. Si el context de interacció
comunicativa identifica clarament la interpretació, la gramàtica no te tanta força. No obstant, si
està més descontextualitzat si que hem de indagar més en les construccions gramaticals per
saber a què traducció ens porta.

1.3 Cerqueu 3 casos de cadascuna de les situacions següents d’ús canviant de significació de
paraules: polisèmia, sinonímia, metàfora, metonímia, sinécdoque.

• Polisèmia:
- banc: seient llarg on caben persones/establiment que comercia amb els
diners/banc de peixos
- serra: muntanya/eina
- gat: animal/ maquina per a aixecar pes

• sinonímia:
- escola/col·legi
- esfera/bola
- rar/ estrany

• metàfora:
- llàgrimes fredes (pluja)
- el cel és ple de cotó fluix (núvols)
- cabells d’or (rossos)
Pragmàtica i mediació interlingüística Laura Sánchez Conca

• metonímia:
- Vols un got d’aigua?
- Em van regalar un Gucci
- Va aconseguir un Goya

• sinècdoque:
- cerquen un sostre on viure
- la corona va ser la responsable dels fets
- podeu menjar dos gelats per cap

1.4 Llegiu la columna de Jordi Évole («El disputado voto del señor Antonio», El Periódico, 21
de setembre de 2015) en totes dues versions lingüístiques, espanyola i catalana.

Qüestió: identifiqueu detalls que suposen

1) informació addicional, no explícita, que cal disposar-ne per tal d’entendre degudament el
missatge

- Qualificació psicològica de les persones, es a dir, que cal interpretar quan diu X es un
boig. (inferència)
- La manera de nombrar als blocs d’anys com els 60, vol dir la dècada de 1960 fins 1969.
(inferència)
- La zona del cinturó de Barcelona, no dia que cal identificar fil per randa. Cadascun dels
municipis al voltant de Barcelona ja que tots no entren en la denominació, però si
entendre que es una àrea de municipis que envolten Barcelona i que tenen unes
propietats y característiques. (entorn cultural)
- El terme “pelotazo” fa referencia a les èpoques dels 70 i 80, encara que no es pot
circumscriure a estos anys, sinó que es una cosa constant en la historia social.
- És un article en una etapa de campanya electoral. (entorn cultural)
- Que hi ha al darrere de nombrar al senyor prototipus per Antonio i no Antoni. Vol dir
que es un senyor que ve d’un altra àrea geogràfica on no es parla català. (entorn
cultural)
- La etiqueta que utilitza d’immigrant. Estes dues últimes figures representen una
persona o unes persones immigrants amb un arrelament bàsic o mínim, es a dir,
mantenen prou les seues maneres de vivència quotidiana, no sols en la parla sinó en
les seues interaccions socials, que no son estrictament igual que a la societat receptora
i mantenen una estricta diferencia. (inferència)
- Les fonts d’informació d’este senyor no son les que parlen en català, no es seguidor de
programes de TV3, etc. No obstant, l’entén. (entorn cultural)
- Renault Megane. El que hi ha al darrere d’açò és una marca de cotxe i un model de
cotxe que representa família. (inferència)
- Cal deduir que es tracta d’una persona que no te encara 65 anys (inferència), perquè
és un prejubilat.
- Representa un tipus de persona social que està poc acostumada a les tecnologies de
relació social. El canvi i la diferenciació social entre pare y fill: el pare te una integració
molt baixeta y el fill ja s’ha criat en aquest entorn sociolingüístic català. Això si, és una
persona que en principi no te animadversió a l’entorn. (inferència)
Pragmàtica i mediació interlingüística Laura Sánchez Conca

- Connectat a açò tenim la distinció entre lo que representa la generació del pare i lo que
representa la del fill. El pare es meneja més en allò de la diferencia de classes, el fill es
representa més amb això de la identitat cultural. (inferència)
- On s’abasteix este senyor; parla del Mercadona. Ja no es la tenda de menjar de tota la
vida si no el supermercat o equivalent. (entorn cultural)
- La setmana fantàstica del vot ocult també ho interpretem com una campanya
promocional, com si fora “El corte inglés” (faria referencia a una qüestió de l’entorn
cultural).

2) Classificar-los segons alguns conceptes esmentats en el tema d’introducció

Per a tota esta llista donem dos criteris: coneixement de l’entorn cultural, informació que cal
deduir. (Classificació dalt)

1.5 Des de la comparació de les versions lingüístiques dels documents anteriors, anoteu /
assenyaleu detalls com:

1) elements / expressions no traduïdes

El nom de Antonio no es pot traduir, ciutat Satélite tampoc (nom de barri o territori), pelotazos
(manlleu), trending topic (anglicisme), hastag, parking (manlleu o préstec lingüístic),
Mercadona i noms de empresa.

2) elements / expressions traduïdes i llur adequació a la llengua meta. El supòsit de versió

original és llengua espanyola.