INTRODUCCIÓ A LES CIÈNCIES SOCIALS

Aula 1

PAC 1: La crisi del treball i l'intervenció social: atur, precarietat,

robotització, economiacol·laborativa i trampa de la pobresa

16/03/2021

1
L’expressió “treball” s'utilitza habitualment per a designar lespràctiques i les
regles que estructuren les relacions entre els assalariats, els empresaris i
l'Estat en diferents àmbits: dins d'una empresa, una brancad'activitat, un territori
determinat o l'economia en general.

Les relacions laborals s'han desenvolupat juntament amb el procés

d'industrialització als països occidentals a partir de la segona meitat del segle
XVIII.En el marc de la globalització i dels processos tecnològics, sociopolítics i
econòmics actuals, podem apreciar canvis en les estructures del treball, en la
seva reorganització flexible, i en les normes legals de protecció als treballadors;
l'anterior, origina una profunda transformació sociolaboral que impacta en la
vida quotidiana de les persones.

La globalització ha enfortit el capitalisme a nivell mundial. Ha obert les portes

dels països a la producció de bénsi serveis i als mercats financers, ha convertit
al les grans fortunes en actorsprivilegiats d'aquest procés. D'un costat, la
globalització obre opcions a un major desenvolupamentdels mercats mundials
de productes, serveis, capital i informació; amplia les possibilitats dels negocis i
de la competència, integraels mercats entre països i facilita l'expansióde
sectors com els serveis, informació i tecnologia. D'altra banda, el procés de
globalitzacióancorat en la racionalitat econòmica, sembla dominar tots els
espais i àmbits de vida, hagenerat l'explotació d'uns, en benefici d'unsaltres, i
tendeix a negar qualsevol possibilitat cultural diferent que es consideri contrària
a l’hegemonia del sistema econòmic.

Veiem doncs com el significat del treball pren una doble vessant en l’impacte
de les nostres vides, Torrens LL. i E. Gonzalez (2016) ho defineixen així: “a la
vez carga y a la vezalivia, a la vez es un derecho y a la vez es un deber, a la
vez nos desarrolla y a la vez nos sujeta”.

La teoria sociològica de les relacions laborals es nodreix dels corrents generals

d'aquesta disciplina, com són elfuncionalisme, el marxisme i l'interaccionisme
simbòlic.

En l'etapa de la consolidació teòrica ens centrarem en dos grans corrents:

l'estructural-funcionalisme, corrent crític conflictivista sorgit des delpropi si del
funcionalisme, la teoria que ha estat dominant en les relacionslaborals des de

2
la dècada dels seixanta i el corrent neomarxista, com a crítica alfuncionalisme i
al propi marxisme clàssic, que apareix a principis dels anyssetanta.

En termes de funcionalisme estructural, Durkheimva desenvolupar multitud

d'idees sobre les estructures, les funcions i la seva relació amb les necessitats
de la societat. Cal destacar la seva separació dels conceptes de causa social i
funció social. L'estudi de les causessocials s'ocupa de per què una estructura
donada existeix i adopta una forma determinada. En canvi, l'estudi de
lesfuncions socials s'ocupa de les necessitats del sistema en el seu conjunt que
són satisfetes per una determinadaestructura. L'accent de Durkheim sobre la
moralitat i els factors culturals (per exemple, en les seves idees sobre
laconsciència col·lectiva i les representacions col·lectives) va influir
profundament en Parsons, un altre referent de l’estructural-funcionalisme. La
societat també ha de disposar d'una diferenciació adequada de rols, així com
d'un mecanismeapropiat per a assignar persones a aquests rols. En tota
societat existeixen activitats que requereixen ser realitzades i lasocietat ha de
construir uns certs rols que permetin realitzar aquestes activitats. La forma més
important que adopta ladiferenciació de rols és l'estratificació social.

Per una altra banda, les teories socialistes sobre la consideració del treball
cobren força ambles aportacions de Karl Marx (1818-1883). La teoria marxista
es basa en la idea que la relació laboral no és nomésuna relació de mercat,
sinó també, i sobretot, una relació social entredos individus que tenen
interessos diferents i, amb freqüència,contraposats, en el procés productiu.
Aquesta és la idea fonamental per a comprendreel procés de treball, que el fa
diferent de qualsevol altremercat.En definitiva, la teoria marxista destaca la
distinció entre força de treball itreball.

Elcorrent neomarxista, parteix d'una crítica a les teoriesfuncionalista i

estructural-funcionalista de les relacions laborals, però tambéconstitueix una
crítica al marxisme tradicional i a la concepció leninista de lesrelacions laborals.
En efecte, la posició marxista sobre els sindicats i les relacions laborals ha
estatmarcada per una anàlisi polític, més que sociològic. Aquesta visió
haresultat dominant en el pensament marxista durant molt de temps. Per als
autors marxistes, la teoria estructural-funcionalista de sistema de relacions
industrials constitueix, en primer lloc, un sistema jurídic-formalorientat a l'estudi
3
de les normes per a contenir i controlar el conflicte, que oblida l'estudi dels
processos per mitjà dels quals es generen els desacordsi els conflictes. I en
segon lloc, emfatitza el manteniment i l'equilibri de l'ordre com un ordre exogen
als propis actors socials. L'èmfasi en l'ordre i la centralitat de les normes
suposa deixar de costataltres qüestions estructurals com el poder i la propietat.

Una de les contradiccions de l'estructural-funcionalisme resideix en afirmar,

d'una banda, la determinació social dels comportaments socials i, per una altra,
sostenirque el sistema premia o penalitza els actors socials d'acord amb el
principi de lacapacitat i del mèrit dels individus, rectificant de manera implícita el
succés de la seva respectiva posició alsmèrits i desajustaments de personalitat
alsistema, respectivament.

En l’actualitat, tal i com ens afirma Moscovo, latransformació del model

predominant d'implicació política juvenilpot ser un bon exemple de com canvien
les formes de politització en paral·lel als canvis que també es produeixen en
l'experiència social icol·lectiva dels joves. La crisi del model d'activisme militant
de basepartidista i la seva substitució per formes molt diverses d'implicació, de
caràctermés aviat puntual i episòdic, en múltiples camps, és un reflex en bona
part dels trets culturals de bonapart de la joventut actual (individualisme,
orientació al consum), així coml'estreta interrelació que existeix amb les seves
experiències i interessosmés quotidians. Existeix un sentiment creixent de
devaluació de la dignitat deltreball; el pensament econòmic imperant el
considera com un merfactor de la producció — una mercaderia — oblidant-se
del significat individual, familiar i comunitari del treball de l'ésser humà. La
manca de treball; la qualitat del treball; la veu en el treball; la discriminació
contínua per raons de gènere, i unes taxes inacceptablementelevades de
desocupació dels joves haurien de serles qüestions essencials de lapolítica
actual. Tot i així, les regles actualsper les quals es regeix la globalització, que
són l'aplicació de la lògica de laliberalització creixent en totes les esferes de les
polítiques econòmiques i socials, ens impulsa cap a un mercat laboral global,
encara que aquest continuï estant molt fragmentat.

4
En conclusió, la divergència entre els sistemes de relacions laborals es
potexplicar a partir de la història, la cultura, la tradició i els costums.En aquest
sentit podem dir que les teories de les relacions laborals tenen un fort caràcter
institucionalista. Les institucions poden ser definidescom una construcció social
que proporciona programes d'acció amb unacerta estabilitat i permanència i per
tant facilita al conjunt de la societat elements d'estabilitat, recursos i
procediments regulats que fanprevisible el comportament, la canalització i
resolució dels conflictesmitjançant la negociació i una xarxa de normes
consuetudinàries i formals. Aquestes institucions són resultats d'anteriors
accions, de tradicions i costums històrics que expressen resultats d'anteriors
processos de conflictei pacte, encara que actualment el problema en el context
de la globalització és que lesinstitucions pertinents no segueixen el mateix ritme
d'expansió que els mercats.

5
Bibliografia:

S. Ramírez Dorado. (2009) Introducció a les ciències socials. [Mòdul 1]

Sorgiment i fonaments bàsics de les ciències socials. Barcelona. UOC .

Ken Loach. (2019). «Sorrywemissedyou». [Vídeo]. Filmin.

https://www.filmin.es/pelicula/sorry-we-missed-you

Moscoso, L. (2003). De Trabajadores a Ciudadanos y Viceversa: La Crisis del

Trabajo en laPerspectiva de Dos Fines de Siglo. Cuadernos de Relaciones
laborales, 21(1), 13-32. Extret de:https://core.ac.uk/download/pdf/38812218.pdf

Torrens, L., & González de Molina Soler, E. (2016). La garantía del tiempolibre:
desempleo, robotización y reducción de la jornada laboral (parte 1 y 2).
SinPermiso, 1-15. Extraído de:

https://www.sinpermiso.info/printpdf/textos/la-garantia-del-tiempo-libre-
desempleo-robotizacion-y-reduccion-de-la-jornada-laboral-parte-1

https://sinpermiso.info/textos/la-garantia-del-tiempo-libre-desempleo-
robotizacion-y-reduccion-de-la-jornada-laboral-parte-2