APUNTS GESTIÓ DE

MOSTRES BIOLOGIQUES

UF2 – MOSTRES BIOLOGIQUES

NF1: LES MOSTRES BIOLÒGIQUES. PERFILS
ANALÍTICS I SUBSTÀNCIES AVALUABLES
1. QUÈ ÉS UNA MOSTRA BIOLÒGICA?
És el material biològic excretat per un ser viu o bé extreta d’un organisme que recollim per
analitzar-la.
a) Substàncies que l’organisme excreta de forma natural.
b) Substàncies que es generen a partir de un procés patològic
c) Líquids orgànics
d) Teixits
e) Cèl·lules

Però, i què és espècimen i mostra?

• L'espècimen és la mostra bruta tal com la porta el pacient. Òbviament només

s’analitza una part que és la mostra.
• Alíquota és la part de la mostra que s’utilitza per a una determinada prova al
laboratori.

2
2. COM ES PRENEN LES MOSTRES?
De forma general:
• Mostres que recull el pacient
• Mostres que recull el personal mitjançant mètodes no invasius
• Mostres que recull el personal mèdic mitjançant mètodes invasius o quirúrgics

Segons el mètode;
• Recollida directa en un recipient
• Recollida per impregnació
• Per raspat
• Per aspiració

3. COM ARRIBEN LES MOSTRES AL LABORATORI?

Etiquetada i amb la documentació
• Informació sobre el pacient
• Informació sobre la mostra
• Detall de l’anàlisi

De vegades per un mateix pacient hi ha diferents mostres per a fer diferents tipus d’anàlisi.

Criteris per al rebuig de mostres:

• Sense etiqueta
• Volant incomplert, sobretot en el que respecta a la identificació del pacient
• Mostres en les que les dades d’etiqueta i volant difereixin.
• Mostres que no tinguin identificat tipus de mostra o procedència
• Mostres que han estat massa temps sense processar.
• Mostres en recipients inadequats.
• Mostres transportades de forma incorrecta.
• Envasos en mal estat.
• Volum insuficient.
• Contaminació o alteració òbvia de la mostra.

4. QUÈ S’ANALITZA DE LA MOSTRA?

S’analitzen els analits:
• Substàncies químiques orgàniques ( albúmina..)
• Substàncies químiques inorgàniques (Na, Ca)
• Cèl·lules i altres components de la sang
• Material immunitari: antígens, anticossos
• Material genètic: ADN, cromosomes

3
 • S’analitzen microorganismes i paràsits ( bacteris, fongs i virus) i antibiograma
• Cèl·lules o teixits

5. LES MOSTRES EN MICROBIOLOGIA

La qualitat serà molt important ( conservació, contaminació)
• Tipus de mostra:
❖ Sang, orina, femta ( hemocultiu, urocultiu,coprocultiu)
❖ Lesions de la pell o mucoses:
▪ Abscessos: pus en cavitat inexistent
▪ Exsudats: substància en teixit deguda a inflamació (conjuntivals, cutanis,
òtics)
▪ Vesícules: elevació de epidermis amb líquid
▪ Escames: cèl·lules que es desprenen de la pell

Conservació de les mostres:

A. RECIPIENTS
• Recipients bacteris aerobis o anaerobis
• Medis Stuart o Amies per afavorir viabilitat de bacteris a estudiar.

B. TEMPERATURA: entre 2 i 8 graus

• Excepció: LCR, exsudats, femtes i mostres d’anaerobis NO REFRIGERAR MAI.

C. L’ASÈPSIA ( evitar contaminació flora autòctona)

• Els utensilis ha de ser estèrils i treballar en condicions asèptiques.
• La majoria de contaminacions anaeròbies són oportunistes i endògenes, per tant
s’ha d’evitar la contaminació amb flora autòctona.

NORMES PER OBTENIR MOSTRES DE BONA QUALITAT:

• Ser exactes en agafar la mostra.
• Tot el material estèril i condicions asèptiques.
• Respectar les indicacions de recollida de la mostra.
• Compte amb antisèptics a la mostra ( neteja, etc.).
• Extreure mostres abans de tractament amb antibiòtic o després de 48 hores de la
retirada (millor una setmana o 10 dies).
• Enviar ràpidament les mostres al laboratori.
• Si hi ha possibilitat de contagi del personal indicar-ho en el recipient.

CRITERIS DE REBUIG:
• Tenir en compte que la microbiologia dona informació etiològica ( evitar errors)
• Recipients
• Condicions de transport
• I els anteriors criteris de rebuig generals

4
6. LES MOSTRES D’ANATOMIA PATOLÒGICA
• Estudia les mostres i teixits per a la seva observació: raspat, aspiració o tècnica
similar
• Tipus de mostres: citologies i biòpsies: per aspiració o procediment quirúrgic.

BIÒPSIA:
• Informació mèdica sobre el tumor o lesió
• Observació macroscòpica i talls
• Fixació tissular: física o química
• Inclusió: substitució de l’aigua. Exemple: parafina.
• Tall del teixit
• Tinció dels talls
• Observació microscòpica
• Informe

CITOLOGIA:
• Informació mèdica
• Elaboració de la preparació
▪ Si hi ha prou cèl·lules es fa una extensió en un portaobjectes.
▪ Si hi ha poques cèl·lules concentració.
• Observació microscòpica
• Elaboració del informe

Tant biòpsia com citologia s’obtenen amb tècniques invasives.

CRITERIS DE REBUIG:
• Informació de la mostra
• Dades clíniques
• Seguir el protocol indicat
• De vegades existeix una sola mostra.

LA VARIABILITAT BIOLÒGICA:
• Variabilitat biològica interindividual ( factors ambientals i genètics)
• Variabilitat biològica intraindividual
▪ Edat, sexe: àcid úric menor en neonats
▪ Condició fisiològica
▪ Embaràs
▪ Hàbits: alcohol, tabac, drogues, dieta, activitat física, estrès
▪ Ritme biològic; circadià, estacional ( vit D) i menstrual ( hormones).

5
NF2.OBTENCIÓ DE MOSTRES NO INVASIVES
1. LA SANG

L’APARELL CIRCULATORI:

• És un sistema doble i tancat en què el cor actua com un motor que bombeja la sang
a tot el cos.
• La circulació menor entre cor i pulmons capta l’oxigen dels pulmons.
• La circulació major entre el cor i organisme proporciona sang oxigenada a tot el cos.
En
• aquesta circulació es capten nutrients del sistema digestiu i es filtra la sang per part
del sistema urinari.

FUNCIONS DE LA SANG:

6
CARACTERÍSTIQUES DE LA SANG:
• És un líquid viscós ( 5 vegades més viscós que l’aigua)
• La seva temperatura és de 37oC
• Té un pH entre 7.3 i 7.4
• Té una concentració de clorur de sodi (NaCl) 3,5%, la mateixa que l’aigua del mar.
• Té una pressió osmòtica relativament constant.
• Es deu a les sals, els productes de desfet, sucres i minerals dissolts en plasma i en
menor grau, les proteïnes plasmàtiques.

CARACTERÍSTIQUES DE LA SANG.DIFERÈNCIES SANG VENOSA I SANG ARTERIAL:

7
 • La sang és un teixit format per elements cel·lulars suspesos en plasma.
• Es divideix en:
▪ Fase líquida: plasma format per aigua (91%) i substàncies en dissolució.
▪ Fase formi: Són cèl·lules i elements cel·lulars que estan en suspensió en el
plasma.

LA FRACCIÓ LÍQUIDA:
• Correspon al 55% de la sang
• El 90% està format per aigua que regula la temperatura corporal
• El 10% està format per proteïnes i soluts
a. Proteïnes:
▪ Transport de substàncies destinades a la nutrició cel·lular
▪ Regulació de pressió oncòtica
▪ Activitat immunològica
▪ Coagulació de la sang
▪ Hi trobem factors de coagulació com el fibrinogen
▪ Si es retiren els factors de coagulació obtenim el sèrum
b. Altres soluts
▪ Nutrients i ions
▪ Gasos
▪ Substàncies reguladores: hormones, enzims, vitamines...són transportades
amb la sang.
▪ Substàncies de desfet; àcid úric, urea, creatinina o bilirubina. L’estudi
d’aquests metabòlits dona informació sobre el funcionament d’alguns òrgans.

8
LA FRACCIÓ FORMI:
Representa el 45% del volum de la sang i està format per eritròcits, leucòcits i trombòcits.

A. Eritròcits, hematies o glòbuls vermells

• Tenen forma de disc bicòncau
• Es formen al moll de l’os cada 120 dies i es destrueixen a la melsa
• Són els més abundants
• Varia el seu nombre entre homes i dones
• Tenen un pigment vermell que és l’hemoglobina
B. Leucòcits o glòbuls blancs
• Són poc nombrosos i de major tamany
• La seva funció és la defensa
• Tenen nucli
• poden ser agranulòcits i granulòcits
▪ agranulòcits: el citoplasma no té aspecte granular. Són els limfòcits i monòcits
▪ granulòcits: aspecte granular i nucli amb diversos lòbuls. Són els neutròfils,
eosinòfils i basòfils.

AGRANULÒCITS:
• Limfòcits: produeixen anticossos, es formen als ganglis limfàtics i viuen mesos
segons les necessitats de l’organisme.
• Monòcits: fagociten substàncies estranyes, poden viure entre hores i mesos en un
teixit.

9
GRANULÒCITS:
• Neutròfils: fagociten. Poden abandonar els vasos sanguinis i penetrar els teixits per
a exercir la seva funció.
• Eosinòfils: fagociten els complexes antigen-anticòs. El seu número incrementa en
reaccions al·lèrgiques i infeccions parasitàries.
• Basòfils: Contenen heparina i histamina(vasodilatadora) i són els responsables dels
canvis que es produeixen en els vasos sanguinis durant els processos inflamatoris.

TROMBÒCITS O PLAQUETES:
▪ Són cossos citoplasmàtics sense nucli, molt petits però poden ser majors en cas de
patologia.
▪ Tenen un paper fonamental en homeòstasi.
▪ S’uneixen i després alliberen factors que afavoreixen la coagulació.
▪ Afavoreixen la vasoconstricció.

10
11
2. ANÀLISIS I DETERMINACIONS DE SANG
A. CONSIDERACIONS PRÈVIES:
• La sang pot ser venosa, arterial o capil·lar
• La sang comença a coagular als pocs minuts de la seva extracció i es separa en dos
fases.
• Depenent del tipus d’anàlisi es necessitaran uns additius per a evitar que coaguli i
que no interfereixi amb l’anàlisi a realitzar. Això determinarà la quantitat de tubs a
preparar abans de l’extracció.

TIPUS DE SANG:
De sang venosa, la més habitual:
• Hematològics: recompte de cèl·lules
• Bioquímiques: glucosa o colesterol per exemple
• Microbiològics: detecció de microorganismes
• Immunològics: anticossos, hepatitis, sida
▪ Sang arterial: per a gasometries
▪ Sang capil·lar, gasometries i nounats. Es poden mesurar pocs paràmetres.

ELS ADDITIUS:
EDTA
▪ No modifica la morfologia de les cèl·lules hemàtiques ni modifica la velocitat de
sedimentació cel·lular. És el més usat. S’utilitzen 0,05 ml per cada 3 ml de mostra
de sang. Si s’afegeix en excés afecta als eritròcits i leucòcits que canvien de forma.

12
HEPARINA
▪ És un carbohidrat àcid complex que es presenta en forma de sals de sodi, calci o
amoni.
▪ És un excel·lent anticoagulant però altera la tinció de les cèl·lules en el frotis.
S’utilitza per gasometria y d’altres probes bioquímiques però NO HEMATOLOGIA.
Inhibeix l’activitat de la trombina sobre el fibrinogen, mecanisme propi de la heparina
que no fan els altres anticoagulants.

CITRAT DE SODI AL 3,8% I OXALAT DE SODI AL 1,4%

▪ 0,25 ml fins 2,5 ml de volum total amb la mostra de sang.
▪ Fixen el calci. Són els anticoagulants d’elecció per temps de protrombina (TP) i
temps de tromboplastina parcial (TTP).

OXALATS O ANTICOAGULANTS DE WINTROBE

▪ Tenen oxalat amònic, oxalat de potassi, formol i aigua.
▪ La barreja s’ha de posar a l’estufa per a dessecar i no diluir la sang. Per cada 5 ml
es posen 0,5 ml d’anticoagulant.
▪ Actuen per fixació del calci i és còmode i barat.
▪ Per a hemoglobina, recompte de glòbuls blancs i vermells i hematòcrit.
▪ Assajos bioquímics menys valoració del nitrogen de la urea ja que conté nitrogen.

OXALATS DE SODI I POTASSI O MESCLA DE PAUL-HELLER.

▪ 0,01 ml per cada ml de sang
▪ Recompte d’hemoglobina i de glòbuls vermells i blancs.

HEMOCULTIUS:
• Incorporen medi de cultiu per la microorganisme en concret.
• Es fa en dos flascons; un per detectar aerobis i un altra per anaerobis.
▪ Anaerobi: volum d’inòcul entre 5 i 10 cm3.Porten un tap blau
▪ Aerobi: un tap blau i el mateix volum. En cas de pacient pediàtric es fa servir un
flascó únic entre 1 i 4 cm3 i de color groc.

13
3. ANÀLISI I DETERMINACIONS DE SANG
• Hematològics-frotis sanguinis
• Bioquímics: analits i gasometria
• Serològics: estudi immunològic.
• Genètics:
▪ Identificació de portadors
▪ Diagnòstic prenatal
▪ Malalties de nounats
▪ Trastorns d’aparició tardana
▪ Probes forenses
• Microbiològics
▪ Hemocultius: identificació de microorganismes.
▪ Gota gruixuda: per observació de paràsits.

HEMATOLOGIA:
▪ Hemograma: quantifica glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes, hemoglobina,
hematòcrit, volum corpuscular mitjà i concentració d’hemoglobina corpuscular.
▪ Fórmula leucocitària i mesura absoluta d’eosinòfils
▪ Velocitat de sedimentació de la sang (VSG)
▪ Temps de protrombina (TP)
▪ Temps parcial de tromboplastina (TPT)

14
15
4. LA PUNCIÓ VENOSA
▪ També s’anomena flebotomia i és el principal mètode d’obtenció de sang en el
laboratori d’anàlisi clíniques.
▪ Es pot obtenir plasma, sang total i sèrum:
▪ De sang total: assajos hematològics quantitatius, qualitatius o de grup sanguini,
bioquímics, genètics...
▪ De plasma: estudis de coagulació
▪ De sèrum: bioquímica, serologia, immunologia...

PREPARACIÓ DEL PACIENT:

• Informació sobre el pacient
• Informació rellevant per a que l’anàlisi sigui vàlida
• Anotar incidències en l’extracció que puguin ser rellevants en l’interpretació dels
resultats
• Verificar les dades principals:
▪ Dieta i hores de dejuni, que hagi seguit les pautes establertes
▪ Factors personals: que hagi fet exercici, fumi, begui alcohol o prengui
medicaments
▪ Si li han fet recentment proves diagnòstiques o intervencions que puguin
produir interferències que incrementarien els reactants de fase aguda i
hormones en resposta a l’estrès.
• Verificació de la identitat
▪ Perfectament identificades, DNI etc...

16
 • Acomodació del pacient
▪ Si no està ingressada es sol punxar sentada. Ha de col·loca l’avantbraç inclinat i
estès de manera que formi una línia recta des de l’espatlla fins al colze. Ha d’estar
repenjat fermament. Si està estirat ha d’estar còmode i ha de formar una línia recta
igualment. S’ha de registrar que està enllitat en la petició; la concentració de
l’hemograma i proteïnes de gran tamany varia un 5-15% en pacients enllitats. A més
pot haver-hi contaminació per solucions intravenoses.

PREPARACIÓ DEL MATERIAL NECESSARI:

• El sistema més utilitzat és el buit tot i que també hi ha altres sistemes. Són més
econòmics i eficients.
• Es necessita:
▪ guants
▪ Compressor
▪ Desinfectant
▪ Cotó, gases ò tirites
▪ Sistema de buit: agulla, adaptador i tubs
• El sistema de buit consta de campana o adaptador que s’acopla a una agulla per un
cantó i per l’altra al tub de buit.
• Tenen un sistema per fer el buit. Disposen de una vàlvula de tancament que
bloqueja el pas de sang quan es retira el tub de buit de manera que es facilita que
no surti sang quan es treuen els tubs .Les agulles més freqüents són 19,20,21
• Els tubs es preparen com hem vist anteriorment seguint l’ordre marcat.

SELECCIÓ DEL LLOC DE PUNCIÓ:

17
 • La més freqüent és la vena cubital mitja per ser més propera a la pell i on fa menys
mal.
• Menys usades són al canell, el dorsal de la ma i l’avantbraç.
• Precaucions en l’elecció
▪ Evitar cicatrius
▪ Mai en el cantó de la mastectomia
▪ Mai amb zones amb hematomes
▪ Cantó oposat a la teràpia intravenosa

REALITZACIÓ DE LA PUNCIÓ:
Extraccions complicades
▪ Pacients oncològics amb teràpia intravenosa
▪ Amb leucèmia
▪ Problemes cardíacs
▪ Obesos
▪ Nens petits, nounats
Es pot demanar
▪ Que apretin el puny per a veure-les millor però sense obrir i tancar
▪ Buscar meticulosament un bon punt
❖ Cubital mitja
❖ Vena cefàlica
❖ Vena basílica
El plec del colze és el millor lloc, si no la part flexora de l’avantbraç o canell per sobre del
polze, en la zona de nus del polze o índex, en la part posterior de la ma o posterior distal
de l’avantbraç.
Palpar amb fermesa, no donar copets ni passar el dit sobre la pell
Palpar usant el palpís del dit (Yema del dedo) que és més sensible i pensar:
❖ el rebot de la vena
❖ la direcció que segueix la vena
❖ la profunditat
❖ tamany
A diferència de les venes les artèries bateguen, són més elàstiques i la seva paret més
gruixuda.
Les venes tromboses no tenen elasticitat, estan dures a la palpació i roden fàcilment.
Si no en trobem podem:
❖ Provar en un altre braç
❖ Donar un massatge des del canell fins al colze
❖ Colpejar amb el dit vàries vegades
❖ Aplicar calor a la vena
❖ Deixar penjar el braç
Un cop preparat tot el material i seleccionada la vena es pot començar l’extracció
Amb sistema de buit

18
 1. Col·locar el compressor
2. Netejar la zona
3. Col·locar l’agulla
4. Punxar
5. Plenar el tub
6. Tancar i extreure el tub
7. Col·locar el següent tub
8. Retirar el compressor
9. Retirar l’agulla
10. Mantenir la pressió

PUNCIÓ AMB AGULLA I XERINGA:

1. Moure l’agulla al mateix temps que estirem l'èmbol
2. Agafar la xeringa amb la ma dreta i utilitzem l'índex de l’esquerra per a palpar la vena
3. Un cop localitzada mantenim el dit sobre ella i guiem l’agulla, si la sang flueix no
moure’ns més.
• Compte amb pacients que han rebut quimioteràpia o amb problemes cardíacs.

LES MOSTRES PER HEMOCULTIU:

Procediment:
1. Retirar els taps dels flascons
2. Desinfectar amb alcohol iodat i els deixem assecar un minut
3. Palpem la vena
4. Desinfectem amb alcohol fent cercles una zona de 10 cm
5. Repetim amb alcohol iodat i deixar assecar
6. Punxar i no tocar la zona
7. Introduir amb compte que no entri aire en el tub d’anaerobiosis.
8. La quantitat 15-20 ml
Es prenen mostres de tres hemocultius ( cadascun d’una vena diferent) amb un interval de
més d’una hora ( 3 hores) El temps es pot acurtar a 15 minuts si hi ha pressa
En cas de sèpsia i endocarditis subaguda es trauran al llarg de 24 hores i si les tres donen
negatiu es tornen a repetir al dia següent.
S’han d’enviar quant abans i es conserven a 35-37 graus Mai congelar ni refrigerar
Si fan servir catèter els pacients no fer servir del catèter.. Es recomana braç oposat al del
catèter.

NORMES BÀSIQUES:
• Usar guants
• Preparar tot el necessari per a l’extracció i disposar-ho de forma endreçada.
• Col·locar correctament el tub a mesura que l’anem emplenant.

19
 • Tenir em compte:
▪ Evitar hemòlisis. Escollir una agulla adequada, pot provocar hemòlisi si la
densitat és més alta del normal.
▪ Escollir bé la vena i que no hi hagi hematoma.
▪ Col·locar el tub de manera que la sang rellisqui per la cara interna.
▪ Barrejar suaument l’anticoagulant amb la sang.
▪ Verificar que la sang està coagulada abans de centrifugar.
▪ El risc d’hemòlisi és major pel sistema convencional d’agulla.
▪ No tocar els taps del buit.
▪ Emplenar cada tub amb la quantitat de sang mínima ja que els tubs contenen
additius per a una certa quantitat de sang.

4. LA PUNCIÓ CUTÀNIA
Normalment es contextualitza en la extracció de sang en nens
S’ha de tenir en compte:
▪ El volum de sang que tenen és petit, sobretot prematurs
▪ El procediment i el lloc d’extracció ha de ser correcte per a evitar lesions.
▪ Normalment es fa en la falange distal o taló.
NORMES GENERALS DE LA PUNCIÓ CUTÀNIA
El que s’obté és una barreja de sang de les arterioles, vènules i capil·lars i pot estar diluïda
per fluid intersticial o intracel·lular
La composició relativa de la sang dependrà del flux de sang durant la recol·lecció.
Precaucions
• Es neteja amb etanol 70 graus i es seca amb una gasa estèril ( residus d’alcohol
produeixen hemòlisis).
• No s’ha d’usar betadine ja que si la sang es contamina es poden veure nivells falsos
i elevats de K,P, àcid úric i bilirubina.

SISTEMA DE RECOLLIDA:
• En tubs capil·lars; amb anticoagulants o sense.
• Es poden repartir en diversos tubs i s’han de segellar amb plastilina inclinant
capil·lar 45 graus i girant-lo entre el dit pols i l’índex per a assegurar que estigui ben
segellat.
• En tires o targetes radioactives: són suports de paper porós preparats per a
determinades probes que tenen una o diverses marques a on s’ha de dipositar la
sang
• En tubs d’assajos petits gota a gota. Aquest és el menys recomanat ja que produeix
hemòlisi.

20
REALITZACIÓ DE LA PUNCIÓ:
• Agafem el taló amb el dit pols i l’índex
• Desinfectem amb turundes impregnades amb alcohol de 70 graus
• Punxem amb una llanceta de forma enèrgica i perpendicular al lateral extern o intern
del taló
• Pressionem de forma intermitent el taló per a afavorir la formació de la gota de sang
• Emplenem els capil·lars de microhematòcrit, els tubs de micromostra i/o les tires
reactives agafant sang de la gota que es forma espontàniament. Per a screening
s’usen unes targetes que s’impregnen de sang i tenen uns cercles marcats
• Netegem el punt de punció i comprimim per a detenir el sagnat
• Col·locar apòsit o gasa i fixar
• Segellar els capil·lars d’hematòcrit amb plastilina en un extrem, tapem o deixem
assecar els cercles marcats.

LA PUNCIÓ DEL DIT:

• No es pot fer a menors de 18 mesos ja que es pot lesionar l’os.
• Es practica en el centre de la superfície palmar de la falange distal, ni als costats ni
a la punta (espessor més petit).
• No ha de superar els 3,1 mm.
• En el cas de nounats es practica igual que en taló.

MOSTRES GASOMETRIA
• Es determinen gasos i pH de la sang
• Per a que sigui vàlid és necessari escalfar abans la zona d’extracció.
• Al escalfar s’incrementa el flux de sang fins 7 vegades.
• Aquest escalfament és essencial per a que els resultats siguin correctes.
• Després de calentar el procediment és el mateix i es diposita sang en tubs capil·lars
de vidre heparinitzat evitant la formació de bombolles de sang.

21
 • Els capil·lars tenen un barreta magnètica que al passar un imant fa que es barregi la
sang sense trencar hematies.
• La temperatura és important durant el transport
• Si es vol valorar el pH s’han de posar en gel i es pot valorar en la finestra de 4
hores.
• La estabilitat de la pressió parcial d’oxigen també depèn de la temperatura.

LA PUNCIÓ ARTERIAL:
• Serveix per determinar gasometria i pH ( pH ha de ser 7.4)
• Ocasionalment són per cultiu de sang o química sèrica
• La composició és molt uniforme al cos al contrari que la composició venosa

A. Normes generals de les puncions arterials

▪ Anticoagulant: heparina líquida. Amb petita quantitat evita coagulació sense afectar
a pH. Però la heparina líquida a grans quantitats pot acidificar per tant tothom farà
servir la mateixa quantitat per volum de sang per a estandarditzar el resultat.
No es poden fer servir anticoagulants que afectin el pH.
▪ Presència de bombolles d’aire: com més petites siguin les bombolles major efecte
tindrà sobre la pO2. Si s’observa una bombolla extreure-la abans de 20 segons i
tancar hermèticament, mai doblegant la xeringa.
▪ Temperatura: Es important evitar que es produeixin processos metabòlics en la
mostra; posar en aigua amb gel per a evitar que els leucòcits consumeixin oxigen, ja
que són els que més consumeixen oxigen.
▪ El temps: 15 minuts després d’extreure. Per tant el laboratori ha de disposar de
l’equipament per a valorar gasos.
▪ Els coàguls: tota mostra que tingui coàguls s’ha de descartar. Motius: anticoagulant
insuficient, extracció complicada formant-se coàguls dins de la xeringa...

PREPARACIÓ DEL PACIENT:

El pacient ha d’estar en repòs entre 20 i 30 minuts. L'exercissis produeix alteracions en
menys de un minut.
La resta de la preparació seria com en extracció venosa, preguntes al pacient, identificació,
etc...

SELECCIÓ DEL LLOC DE PUNCIÓ:

Existència o no de circulació colateral. La presència de circulació colateral implica
l’existència d’altres vasos que nodreixen l’artèria. Disminueix el risc de deixar sense
irrigació ja que si es trenca l’artèria n’hi ha una altra que la supleix i proporciona oxigen al
teixit.
Mesura de l’artèria: Com més gran més risc de dessagnament. Com més gran més flux de
sang i més a prop del cor. És millor buscar una artèria de tamany petit.
▪ Teixits periarterials: és necessari tenir en compte quins teixits tenim al voltant per a
que, en cas d’error es produeixin lesions irreversibles.

22
OPCIÓ 1: ARTERIA RADIAL
▪ Està enganxada al radi, en la zona del dit polse. És petita, de fàcil accés i té
circulació colateral. Donats els teixits que l’envolta, es pot comprimir.
▪ Després de punxar-la poden sortir hematomes.
▪ El pacient ha d’estar assegut, amb el braç repenjat i estès i el canell formant un
angle de 30 grau amb la palma de la mà cap amunt.
▪ Si la cubital està feta malbé no fer servir la radial.
OPCIÓ 2. ARTERIA BRAQUIAL O HUMORAL
▪ Està situada a la part profunda dels teixits tous, envoltada de músculs i teixit
connectiu en la part anterior de la fosa cubital del colze
▪ Es complicat oferir una bona compressió i per tant sempre surten hematomes
▪ És més gran que la radial però més complicada de punxar. Els pacients obesos o
amb múscul molt complicat palpar-la
▪ El nervi mitjà està molt a prop i és fàcil ocasionar-li dany.
▪ La podem confondre amb una vena si el pacient rep una solució intravenosa.

OPCIÓ 3:L’ARTÈRIA FEMORAL:

▪ Està a l’inguinal i és la més accessible, es pot punxar fàcilment però comporta
riscos:
▪ Té una circulació colateral poc desenvolupada
▪ Es una artèria que tendeix a acumular plaques de colesterol o de calci. Amb la seva
punció poden desprendre’s plaques que obstrueixen vasos més petits.
▪ La presència del pel dificulta la desinfecció
▪ Si es produeix hemorràgia ‘acumula en teixits contigus i provoca compressió. Millor
comprimir durant 10 minuts després de l’extracció.
▪ Evitar aquesta punció en recent nascuts ja que les artèries, nervis i vena femoral
estan molt a prop.

PROTOCOL:
1. Rentat de mans i col·locació de guants.
2. Verificació de l’artèria cubital que està operativa. Es fa amb un saturòmetre o test
d’Allen. Amb el test d’Allen es pressiona cubital i radial alhora. Depèn de
l’experiència
3. Un cop verificada l’operativitat de l’artèria cubital es pot preparar la punció radial. El
primer pas és palpar-la: s’ha de buscar el seu batec entre el dit índex i mitjà.
4. Es desinfecta la zona de punció amb turundes al 70 graus d’alcohol.
5. Col·locar la palometa en la xeringa. Es pot usar una xeringa per gasometria o una
xeringa heparinitzada.
Per a heparinitzar la xeringa es carreguen 0,1 ml i es mou èmbol fins a 1 ml i es treu tota la
heparina de la xeringa.
6. Punxar la pell i posteriorment l’arteria, sense deixar de palpar el teixit amb un angle
entre 15 i 45 graus respecte a la pell, segons l’edat del pacient i localització de
l’artèria. La sang ha de fluir lenta i espontàniament. Si no surt retrocedir fins que
flueixi la sang.

23
 7. Un cop recollit el tub i el volum necessari es retira l’agulla i s’aplica pressió durant 5
minuts.
8. Tapar la xeringa amb el tap
9. Col·locar un apòsit
10. Etiquetar la xeringa
11. Retirar el material usat.

5. ELS BANCS DE SANG

Verificacions prèvies:
▪ Tenir entre 18 i 65 anys
▪ Pesar mes de 50 kg ( es recullen 450 ml)
▪ Incompatibilitats: embaràs, cirurgia prèvia, visita de certs països...
▪ No es necessari desdejuni
Les extraccions:
▪ Punció venosa
▪ Es recull en bosses amb additius diferents als d’una extracció venosa convencional
▪ Els mes habituals són ACD i CPD.
▪ ACD: cítric, citrat i dextrosa. Permet que es conservi fins a 21 dies.
▪ CPD: citrat, fosfat i dextrosa. Té efecte amortiguador del pH, incrementa el temps en
el que la sang té un pH 7.4.
▪ La sang pot surar una setmana mes que amb ACD.
La preparació de la sang:
▪ Entre 2 i 5 graus
▪ Probes per a detectar hepatitis B o C, virus de la SIDA, sífilis, sistema sanguini ABO,
Rh i anticossos irregulars.
▪ Per centrifugació es separen els diferents components.; concentrat de glòbuls
vermells, de
▪ plaquetes i plasma.
▪ L’etiquetatge pren importància; característiques, data, forma de conservació...
▪ Normativa IST 128 per a l’etiquetatge dels components sanguinis.
▪ Al donant se li envia una carta amb els resultats de l’anàlisi.
Conservació:
▪ Concentrat hematies 42 dies
▪ Plasma 1 any
▪ Plaquetes 5 dies
▪ Per tant hi ha d’haver un control important de l’estoc.

24
GUIA DE TUBS DE SANG:

25