Examen comunitària

1. Diferencies entre Promoció i prevenció

Promoció: Fomentar recursos dels malalts per a la millora de la seva malaltia
per tal de viure millor. Millora general del nivell de vida.
Prevenció: Treballar per evitar malaltia, info i control als grups considerats en
processos de risc (Salut laboral: Principi de precaució/Llistó seguretat)

2. Explica breument perquè la salut no es pot definir com l’absència de

malaltia
Perquè tant la salut com la malaltia no es un absolut, sinó que existeixen
diferents graus de salut de la mateixa manera que existeixen diferents graus de
malaltia, és un concepte dinàmic.

3. Definició de salut que hem de considerar actualment

L’assoliment del més elevat nivell de benestar físic, mental i social de capacitat
de funcionament que permetin els factors socials i ambientals on viu immers
l’individu i la col·lectivitat.

4. Defineix el concepte factor de risc

Es la probabilitat de desenvolupar una malaltia per estar exposat a certs
factors.

5. Que s’entén per determinants de salut, des de quan s’utilitza aquests

concepte i on el situes a les etapes de salut pública.
Els determinants de la salut són aquells que determinen a una persona en estar
sa o malalt. Són factors de risc que provoquen pèrdua de salut, originen
malaltia. Landone parla de l’existència de multicausalitat de factors que
propicien el fet d’emmalaltir anomenant-los det de la salut que són:
- biologia humana: referents a la genètica i l’envelliment
- entorn: social, psicològic i ambiental
- estil de vida
- sistema sanitari. Grau de desenvolupament del sistema sanitari.
Etapes:
- E. Biològica: habitatge, higiene...entorn ambiental
- E. Assistencial: creació d’hospitals, assistència sanitària
- E. Terapèutica: investigació mèdica, biologia humana
- E. De la Salut pública: canvis ambientals, estil de vida, entorn ambiental,
social i psicològic.

6. Objectiu de la infermeria comunitària

Promoure la vida, mantenint i millorant el nivell de salut, fomentant els recursos
dels individus, grups i comunitats, i les seves habilitats per a fer front a una
situació de deterioro de la salut.

7. Anomena les conferencies internacionals de la OMS que donen suport

a la reforma sanitària de l’assistència pública

8. Diferencia entre assistència mèdica del model biomèdic i l’atenció

primària
9. Diferencies entre el model sanitari que actualment coexisteix en els
sistemes sanitàries europeus

10. Diferència entre taxa de fecunditat i taxa de natalitat. Quan s’utilitzarà

cadascuna.
La taxa de natalitat es refereix al número de naixements en 1 any que es donen
en una comunitat respecte a la població total, és a dir, als naixements en
general. La taxa de fecunditat són les dones que estan en edat fèrtil i es poden
quedar embarassades, és a dir, es refereix al número de naixements en 1 any
d’un grup específic de la població (dones fèrtils).

11. Definir Índex sintètic de Fecunditat, com es calcula i quin valor

presenta en la situació actual de Catalunya
POSAR DEFINICIÓ. És una de les més baixes dels països europeus per la
precarietat laboral, falta de vivendes assequibles, retràs en la formació de
matrimonis i en conseqüència retràs en la maternitat, i majors demandes de
consum i estil de vida.

12. Defineix que és una taxa en demografia i com es calcula

La demografia és una disciplina social que pertany a la ciència social el qual té
un caràcter descriptiu, estudia la natalitat, mortalitat i les migracions. Es calcula
mitjançant el temps i la població. Stock (quanta gent hi ha en un lloc concret) i
fluxes (fenòmens demogràfics, entrades i sortides...)

13. En que consisteix el procés d’estandarització i quan s’aplica

És l’instrument estadístic que serveix per comparar taxes de mortalitat amb
distribucions per grups diferents. Per exemple: el farem servir per saber la
mortalitat dels homes aplicant les taxes de mortalitat com si fossin dones.

14. Què expressa la taxa de mortalitat infantil

En 28-48 hores som persones. És la quantitats de nens que moren en un any.
Serveix per indicar-nos el nivell socio-econòmic de la població.

15. Quines dades trobem en un padró

Recull la quantitat de persones a nivell municipal. Trobem control de
casaments, naixements, morts, migracions,...
Això ho fa l’administració local (l’ajuntament), es fa normalment cada 5 anys. Té
una finalitat administrativa. Antigament era controlat per l’església i
s’anomenava llibre d’ànimes. El municipi ho necessita per donar els seus
serveis.

16. A l’hora de realitzar un estudi sobre la situació de salut d’una

comunitat, quines dades recolliras? Explica en que consisteixen i on
les localitzaras
Mirant la qualitat de vida, l’esperança de vida i la taxa de mortalitat i natalitat.
Es pot trobar en el padró que estarà a l’ajuntament.
17. Per a realitzar l’estudi demogràfic d’una població haurem de consultar
les fonts de dades. Quines són i en que consisteixen?
L’estudi demogràfic consisteix en comprovar quanta gent hi ha en un moment
donat.
Haurem de consultar els cens, el padró i el registre civil. Els censos eren uns
llibres que hi havia a les esglésies que s’anomenaven “llibres de comunió
pasquals” i van servir de base per construir el registre civil. El govern central es
l’encarregat d’elaborar els censos a partir de 1900 va decidir que es farien cada
10 anys.
El padró és el recompte recollit per l’ajuntament que es fa cada 5 anys i tindrà
finalitats administratives (impostos). És la eina demogràfica que s’utilitza a tot
Europa.

18. Que és la cohesió compensadora i els canvis en els fenòmens

demogràfics de l’últim quart de S.XX fins l’actualitat
Mostra la relació entre registres civils i padró
????????????????????????????????????????????????????????

19. Que és una cohort

Es l’estudi d’un conjunt de línies de vida d’uns individus a partir d’unes
característiques comuns, utilitza la demografia per fer estudis a llarg temps.
Per exem es fa un estudi sobre gent que neix el mateix any: generació. Un
estudi sobre gent que comença a estudiar en un mateix any: promoció.

20. Que és l’envelliment poblacional

L’augment de la població de gent gran, per tant augment de l’esperança de
vida. L’envelliment de la població hi figura en les piràmides regressives on la
natalitat és molt baixa i l’envelliment de la població és molt alt.

21. Explica l’evolució dels fenòmens demogràfics en els últims 40 anys a

Catalunya
Influència de l’església catòlica que s’oposa a tot sistema racional de control de
natalitat. Franco protegeix a família nombrosa i valora la natalitat alta.
Anys 40 població rural sobreviu utilitzant els fills com a força de treball.
Reducció lenta de la mortalitat per culpa de un sistema sanitari defectuós i
manca de llits als hospitals.
Anys 50-60 hi ha un canvi demogràfic produït per la industrialització.
A l’any 75 a causa del “baby boom” hi ha un augment de la industrialització i de
la població. La població es concentra a Barcelona nord, maresme, costa de
ponent i a la zona central del V. Occidental.
De l’any 75-99 hi ha baixades de natalitat que provoquen estancament del
creixement poblacional (envelliment de població = augment esperança de vida).
Població jove marxa per la manca de treball
Actualment la natalitat és baixa i estancament de creixement, però hi ha
situació de creixement lent produïda per la immigració. La població es desplaça
a les àrees metropolitanes.
22. Què vol dir la “precarització del mercat de treball”. Explica les causes
Fa referència a les condicions laborals i a la seguretat, condicionades per la
desregularització de les normatives, és a dir, la utilització de contractes
temporals, per lleis que regulen el mercat laboral en favor de l’empresari i no
dels treballadors, treballs monòtons i mal remunerats,...
Les causes són que s’han de reduir costos de forma econòmica.

23. Defineix segmentació del mercat de treball

Procés en que la població activa queda dividida en treballadors qualificats i
treballadors no qualificats. La segmentació del mercat laboral es produeix
sobretot per la precarització de tota la normativa.

24. Que vol dir desregulació del mercat de treball i quines han estat les
conseqüències

25. Flexibilització de mà d’obra i el canvi en les relacions de producció per

la crisi econòmica als anys 70, quina relació té amb la desregulació del
mercat de treball. (*)
La flexibilització es dona com a conseqüència de que la producció no es
produeix per stocks sinó que es produeix per demanda, l’empresari, llavors té
que flexibilitzar la mà d’obra i es pot fer en dos nivells:
- A nivell intern: s’incorporen la creativitat i la moda als productes que es
realitzen per poder vendre més. Es necessiten idees i per tant es motiva
al treballador introduint-lo en el procés productiu i com a conseqüència
es creen els cercles de qualitat i es forma el treball en equip amb
treballadors qualificats per tenir uns resultats més positius.
- A nivell extern: es donen diferents tipus de contractació amb la creació
dels contractes temporals, es dona una descentralització productiva (la
mà d’obra productiva es reparteix en diferents empreses), es dona la
subcontractació que equival a explotació i poca motivació (una empresa
gran contracta els serveis d’una empresa petita) i també es dona la
economia submergida (economia no declarada).

26. Explica la transformació de l’estructura social i el desenvolupament de

la societat Espanyola en la segona meitat del S.XX
En aquest segle existeix la societat industrial, en aquesta hi trobem la classe
alta (gent que té gran capital), la classe mitja (gent que es dedica a la venda) i
la classe obrera (gent que treballa a la industria).
En aquesta societat existeix una morbilitat ascendent, és a dir que hi ha la
possibilitat d’ascendir d’estatus social gràcies a la possibilitat d’estudiar, de
tenir qualificació professional.
La societat post-industrial es caracterítza per la existència d’una classe alta,
classe mitja, classe mitja no propietaria i classe trenalladora.
?????????????????????????????????????????????????????????????

27. Explica l’evolució dels sectors productius a la societat espanyola de

l’ultima meitat de segle i com ha afectat a l’estructura social
Als anys 50 es produeix la industrialització on hi ha una classe alta, classe mitja
(professionals lliberals i petits empresaris) i una classe obrera concentrada en
la indústria.
A l’any 73 es produeix una crisi mundial en la que hi ha un augment del sector
serveis, això provoca la fragmentació de la classe obrera i apareixen la classe
treballadora on es produeix una diversificació de la categoria ocupacional que
condueix a la precarietat laboral (weber introdueix la qualificació laboral).
També es produeix la divisió en la classe mitja en classe mitja propietària
(burgesia) i classe mitja no propietària (gent amb estudis universitaris i
treballadors del sector de serveis). Tots aquests canvis provoquen una
fragmentació de l’estructura social en l’anomenada societat post-industrial.

28. Desenvolupament de la societat Espanyola d’aquest segle, quan s’ha

produït, com ha influït a nivell econòmic i en l’estructura de classes
socials els següents fets: mecanització del camp, industrialització i
terciarització (*)
La TERCIARITZACIÓ (aparició del sector terciari) a causa de que Espanya no
col·labori en la I Guerra Mundial, fa que el P. Vasc (armes) i Catalunya (tèxtil),
augmenti en la indústria, llavors hi ha molta classe obrera que es converteix en
treballadora. Dintre d’aquesta hi ha : empresaris, els que tenien estudis, els que
no tenien estudis (que són els que treballaven = mà d’obra)
Es desregularitzen els camps i es civilitzen les ciutats.

29. Situacions socials i econòmiques que afavoreixen els canvis de la

institució familiar en la segona meitat del s. XX
La família és una unitat de convivència. El parentiu són els nexes entre
individus, establerts a partir d’un matrimoni per línies genealògiques que lliguen
als consanguinis (pares, mares,...)
La família és el grup de persones directament lligades per nexes de parentiu i
on els membres adults assumeixen la responsabilitat de la cura dels fills.
El matrimoni és la unió sexual entre dos individus socialment regulada i
aprovada.
La família ha passat de ser un nuclear on hi conviuen dues generacions juntes,
és a dir, pares i fills, a ser de diferents tipus amb l’aparició del divorci a mitjans
del S. XX. Van aparèixer les famílies monoparentals, biparentals, parelles de fet
(homosexuals i heterosexuals), a més de continuar existint les famílies
nuclears. També van aparèixer diferents tipus de llars com llars sense nucli
familiar (estudiants), llars unipersonals, parelles sense fills, pare o mare sol/a,
llar amb dos nuclis familiars o més (avis, pares i fills), etc.

30. Explica com afecten el cuidado de les persones depenents els canvis
que es donen en la família, a les societats post-industrials.
Abans com la dona no treballava, si algun familiar estava malalt (depenent), era
la dona qui se’n cuidava, però arrel de que la dona es va incorporar al mercat
laboral ja no ho poden fer, llavors ningú es pot encarregar del familiar malalt a
no ser que el portin a un centre de dia o vingui algú a cuidar-lo, però això també
suposa una despesa econòmica i fins i tot en alguns casos no surt a compte i
val més la pensa que un familiar es quedi a casa.
31. Significat de “medicalització” de la societat, en quina època es
planteja i des de quina perspectiva ideològica
En aquest procés el metge té el poder, es considera com un Deu.
- Increment del pressupost en l’assistència a la salut, amb sobrevaloració
d’aquest tipus d’intervenció per sobre dels de promoció i prevenció.
- La dependència que existeix i que es forma respecte l’atenció
professional en totes les edats de l’ésser humà.
- Es potencia el consum de fàrmacs front als símptomes i esdevenen
productes de consum.
- Es medicalitzen les mesures preventives, es passa a atendre als malalts,
per atendre la salut.
- Es medicalitzen els principals rituals de vida, neixer i morir.
- Es multipliquen el tipus de malaltia buscant l’homogeneitat de situacions
(protocols d’actuació)
CONCLUSIÓ: la societat exigeix la medicalització concentrant molts
recursos a la malaltia i molt pocs a canviar l’ambient que fa emmalaltir la
societat.

32. Defineix que s’entén per secularització i fonamentalisme

Secularització: pèrdua de poder per part de l’església en la societat sobre les
diferents esferes socials (desamortitzacions)
Fonamentalisme: fenomen associat a les religions. Una religió fonamentalista
és una religió que recupera textos sagrats per recuperar el seu contingut i
interpretar-los i practicar-los. El problema és que els textos no s’adapten a
l’actualitat.

33. Dins les fronteres d’un Estat Democràtic hi viuen els ciutadans, quin
tipus de drets tenen i en que consisteixen
Drets civils: drets dels individus davant la llei, són els primers drets
constitucionals. Impliquen la llibertat de l’individu (llibertat de residència,
d’expressió, de religió, ...)
Drets polítics: Participació política igualitària. Dret a participar en les eleccions i
a desenvolupar un càrrec públic.
Drets socials: Dret a l’ensenyament, la salut, els serveis socials, ect.
Prerrogativa de tot individu per gaudir d’un mínim de benestar.

34. La integració social té diversos models de relació entre cultures.

Explica la diferencia entre multiculturalitat i assimilacionisme.
Conseqüències en la integració dels col·lectius estrangers (*)
Assimilacionisme: reconeixement de les diferencies, es pretén que les
persones incorporin o assimilin la cultura dominant i deixin de banda la seva
pròpia. Amb l’assimilacionisme no queda espai per a tenir la pròpia cultura de la
minoria.
Multiculturalisme: cada cultura es reafirma amb ella mateixa; hi ha diàleg entre
les cultures però no hi ha intercanvi cultural. Hi ha una segregació territorial
respecte els col·lectius minoritaris. Cada cultura manté un espai territorial on
conviu i es relacionen amb la seva gent. No hi ha barreja de cultures. Això dona
lloc a l’aparició de Guetos. Hi ha convivència pacífica però sense intercanvi
cultural. Això acostuma a passar en països occidentals amb la immigració. Es
valora més la diferència que la similitud que pot originar conflictes.
EXPLICAR CONSEQUÈNCIES

35. Que s’entén per legitimitat en relació al poder i quin tipus hi ha

Legitimació del poder: l’acceptació, normalment general, del col·lectiu social.
- Tradicional: les persones tenen uns costums, tradicions que s’identifiquen
amb aquell poder.
- Carismàtica: independentment de la tendència política familiar, es busca
el vot a partir de la persona la qual utilitza elements de lideratge
ideològic. Es vota a l’individu, no a la ideologia que defensa.
- Legal-racional: es considera que una cosa es legal i respectiva perquè és
democràtica i es a partir d’unes eleccions.
(Marx i Weber)

36. Què vol dir el concepte de gènere al parlar del individu i la societat
Es refereix a les diferències sexuals (home/dons) i al es diferències
socials/psicològics on la posició jeràrquica pot ser diferent donant una
desigualtat de gènere.

37. Relació entre patriarcat i les desigualtats de gènere

Patriarcat: parla d’ordres socials jeràrquiques, un gènere elimina sobre l’altre
(sexisme). Identificar les actituds que poden portar desigualtats entre els
individus.
Desigualtat de gènere: diferències que hi ha entre masculí i femení (sexisme)
Conseqüències que poden portar: pobresa, violència de gènere, desigualtats
en salut i sobrecàrrega.

38. Explica el cicle de violència en les relacions de gènere

El cicle de la violència de gènere es dona en 3 fases:
- Fase de tensió: acumulació de tensió. Hi ha una escala gradual de la
tensió, cada vegada hi ha més tensió i és on exploten els conflictes de la
parella. Hi ha tensió i hostilitat en la relació de parella. L’actitud de la
dona per reduir la tensió és callar i de submissió.
- Fase d’agressió: es produeixen abusos de tipus físics.
- Fase de reconciliació: l’home demana perdó i diu que canviarà. Sensació
d’haver superat el problema, però la dona segueix amb actitud de
submissió.

39. Explica la relació entre desigualtats socials i desigualtats en la salut

Les desigualtats en la salut són la consequència de les desigualtats socials on
els factors més influients són les classe social, l’edat, la ètnia i el gènere.

40. Defineix els concepte de Cultura, Cultura dominant i Reproducció

social
Cultura: valors que comparteixen els membres d’un grup social concret, a les
normes que obeeixen i als bens materials que produeixen.
Cultura dominant: Cultura que comparteix la majoria de la població.
Reproducció social: pas de generació a través de les institucions socials, que
són ciment de la vida social i que proporcionen les mides bàsiques
41. Indica les actituds que poden desenvolupar-se front la diferència en
els models de relació entre cultures
ACTITUDS
- Etnocentrisme: priorització de la pròpia cultura
- Racisme: superioritat d’una raça per sobre d’una altre.
- Heterofilia: s’accepta la diversitat cultural. La diferència vol dir riquesa de
capital social.
- Xenofòbia: rebuig a l’estranger. Aversió i no acceptació de les
diferències culturals.
- Relativisme: negació a classificar la gent, acceptació de l’altre tal com
és.
- Universalisme: es fixa en les semblances entre cultures, i no en les
diferències.
MODELS de relació
- Assimilacionisme: Es reconeixen les diferències entre els pobles i es
dona més importància a la cultura dominant.
- Multiculturalisme: no vol assimilar ni dominar la cultura dominant, però
sense intercanvi cultural (barri xino)
- Interculturalitat: hi ha relació entre les cultures, es valoren les igualtats.
- Marginació: Segregació del diferent. Deixa de banda les persones que
no tenen la cultura dominant. No integració.

42. Què s’entén per cultura i quines són les funcions que se li atribueixen
La cultura es refereix als valors que comparteixen els membres d’un grup social
concret, a les normes que obeeixen i als bens materials que produeixen.
Les funcions bàsiques són:
- Conferir un significat al món
- Conformar mitjançant les normes adequades els impulsos que
empenyen a l’acció social positiva
- Oferir mecanismes de sublimació i/o autorepressió.
(aquestes són 3 raons per la qual la cultura és necessària en les relacions
humanes)

43. Desigualtats en salut s’identifiquen a partir dels eixos de desigualtats.

Explica quins son aquests eixos i com es distribueixen la salut entre
les classes socials (*)

44. Defineix el concepte de política social i explica breument la relació que

té amb l’estat de benestar
La política social és la intervenció de l’estat sobre la societat per cobrir unes
necessitats socials derivades de les desigualtats socials. Engloba la política
sanitària, la educativa i la social.
L’església ha cobert molt les necessitats socials quan l’estat no s’encarregava
d’aquestes.
En la segona meitat del S. XX, els països de l’Europa del nord van
desenvolupar el concepte de “Estat de Benestar”, per el gran
desenvolupament de drets socials presents en les constitucions de tots aquests
països.
45. Que s’entén per política social i quina relació té amb la salut
La política social és la intervenció de l’estat que té com a objectiu redistribuir
recursos per tal de reduir desigualtats, adreçades a la política sanitària, la
educació i la social. La relació que té amb la sanitat és que la política social
intervé en la matèria de la sanitat.

46. A partir del model de l’Estat del Benestar indica les característiques
que defineixen els models del sistemes sanitaris i de la contrareforma
dels anys 90 (*)

47. Models de reforma i contrareforma que s’han desenvolupat en els

sistemes sanitària europeus. Quina relació tenen amb l’estat del
benestar

48. Relació entre desigualtats socials i desigualtats en salut; com es

distribueix la salut entre les classes socials (*)