L’ACTE ADMINISTRATIU

Lleis aplicables a tenir en compte:

. Llei 39/2015, d’1 d’octubre del Procedimiento Administrativo Común, endavant

LPAC

. Llei 40/2015 d’1 d’octubre de Régimen Juridico de la Administración, endevant LRJA

Definició:

És un acte jurídic fet per l’administració d’acord amb el dret administratiu.

És una declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig feta per l’Administració en
exercici d’una potestat diferent de la potestat reglamentària.

Característiques:
- És una declaració intel·lectual
- És una declaració de voluntat, judici, coneixement o de desig
- Procedeix d’una Administració (els actes dels particulars no són mai actes
administratius, tampoc ho són els contractes o convenis, ja que són fruit de
diverses voluntats i no només d’una administració)
- És conseqüència de l’exercici d’una potestat administrativa (no existeix acte
administratiu sense una norma específica que l’autoritzi)
- Està regulat pel Dret Administratiu
- La potestat administrativa no és la reglamentària (el reglament és una Font de
dret, l’acte només l’aplica)

Clases:

1. Resolutoris i de tràmit
 Actes administratius DE TRÀMIT
Són aquells actes que no decideixen el fons de la qüestió ni donen lloc a
l’acabament del procediment
 Actes administratius RESOLUTORIS
Són aquells que decideixen les qüestions plantejades en el procediment i
que normalment hi posen fi
- Només són impugnables davant de la justicia contenciosa-administrativa els actes
resolutoris. En el cas dels actes de tràmit només ho són aquells actes anomenats
actes de tràmit qualificats*:
 Decideixen directament o indirectament el fons de l’assumpte
 Determinen la impossibilitat de continuar el procediment
 Produeixen indefensió
 Produeixen perjudici irreparable a drets i interessos legítims
*En la terminologia de l’Administració de la Generalitat els actes administratius
resolutoris s’anomenen ACORDS (si procedeixen del Govern) i RESOLUCIONS (si
procedeixen dels consellers o dels altres òrgans directius)
2. Favorables i de gravamen
 Actes administratius FAVORABLES
Són aquells que milloren la situació jurídica de l’Administrat, els que n’amplien
l’esfera jurídica
Ho són: Admissions, concessions, autoritzacions, aprovacions i dispenses
 Actes administratius DE GRAVAMEN
Són aquells que limiten o restringeixen els drets i interessos dels administrats
Ho són: ordres, actes trasllatius de drets, actes extintius, actes sancionadors
3. Que exhaureixin o no la via administrativa
 Els que NO exhaureixen la via administrativa
Són els que no causen estat, no manifesten la voluntat definitiva de l’òrgan
administratiu perquè encara s’hi pot i s’hi ha d’interposar (abans de la via
judicial) un recurs d’alçada (recurs davant de l’òrgan superior jeràrquic que els
ha dictat)
 Els que exhaureixen la via administrativa
Són els que causen estat i els que poden ser impugnats davant de la jurisidicció
contenciosa-administrativa
Posen fi a la via administrativa (art. 114 LPAC):
- Les resolucions dels recursos d’alçada
- Les resolucions dels procediments d’impugnació i d’altres previstos a l’art. 112.2
- Les resolucions dels òrgans administratius sense superior jeràrquic, excepte si una
llei estableix el contrari
- La resolución administrativa dels procediments de responsabilitat patrimonial.
- Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin la consideració de
finalitzadors del procediment
- La resolución dels procediments complementaris en materia sancionadora de l’art.
90.4
- Les altres resolucions d’òrgans administratius quan una disposició legal o
reglamentària així ho estableixin.
Òrgans que posen fi a la via administrativa:
 Administració General de l’Estat
Actes administratius de membres i òrgans del Govern
Els que emanin dels ministres i secretaris d’Estat
Els emanats dels òrgans directius amb rang de director general o superior en
matèria de personal
En els organismos públics i entitats dret públic vinculats o dependents de
l’Administració, els emanats dels màxims òrgans de dirección unipersonal o
col. legiats.

 Administració Local
Actes i resolucions del Ple, alcaldes o presidents i les Juntes de Govern
Les autoritats i òrgans inferiors, quan resolguin per delegació de l’alcalde o
d’un altre òrgan les resolucions del qual posin fi a la via administrativa
Les de qualsevol altre autoritat o òrgan quan així ho estableixi una disposició
legal
  Administració institucional
Cal analitzar la legislació específica de cada organisme o entitat
 Administració de la Generalitat
Les resolucions del Govern i del President
Les resolucions dels Consellers
Les resolucions dels secretaris generals i directors generals en matèria de
personal
Les resolucions de qualsevol altra òrgan quan ho estabeixi una disposició legal
o quan l’òrgan de què es tracta resol recursos d’alçada
4. Expressos, tàcits o pressumptes
 Actes administratius EXPRESSOS
Són aquells que consisteixen en una manifestació de voluntat inequívoca de
l’Administració, normalment de forma escrita
 Actes administratius TÀCITS
Són aquells en relació amb els quals manca la manifestació de voluntat, judici
o desig de l’Administració però es presumeix racionalment que hi és
 Actes administratius PRESSUMPTES
Són una ficció jurídica ja que, de fet, no es dicta cap acte administratiu. Davant
l’absència de la manifestació de voluntat administrativa, la llei substitueix la
voluntat inexistent per una de caràcter positiu, o negatiu, segons els casos
(silenci administratiu)
5. Actes ferms
Acte que esdevé irrecurrible per la via administrativa i judicial. Dues causes:
- Perquè ja s’ha impugnat per tots els recursos que estableix el Dret positiu
- Perquè, tot i que s’ha notificat correctament, s’han deixat transcórrer els terminis
que estableix les noremes i no s’han interposat els recursos escaients

ELEMENTS DE L’ACTE ADMINISTRATIU (art. 34 i ss. LPAC)

a. El subjectiu
b. L’objectiu
c. El causal i el teleològic o final
d. El formal

a. Elements subjectius
- L’acte administratiu només el pot produir una Administració Pública i,
específicament, només el pot dictar el subjecte públic amb competència per fer-
ho. Aquest subjecte ha de comptar amb la legitimació corresponent i estar en una
situació abstracta d’imparcialitat
- Són causes D’ABSTENCIÓ (art. 23 LRJA):
 Tenir interés personal en l’assumpte tractat, ser administrador de societat o
entitat interessada o tenir qüestió litigiosa pendent amb algun interessat
 Tenir parentiu de consanguinitat dins del quart grau o segon d’afinitat amb els
interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també
amb assessors, representants legals o mandataris que intervinguin en el
procés
 Tenir amistat íntima o enemistat manifesta
  Haver intervingut com a pèrit o com a testimoni en el procediment
 Tenir relació de servei amb els interessats o haver-los prestat en els últims 2
anys
*La intervenció d’autoritats i personal de servei de les AAPP en qui concorrin motius
d’abstenció NO implica necessàriament la invalidesa dels actes. La manca d’abstenció
implica EN TOT CAS responsabilitat de la persona responsable
RECUSACIÓ (art. 24 LRJA): Si l’autoritat o funcionari afectat per alguna de les causes
d’abstenció no s’absté d’intervenir en el procediment, l’interessat, en qualsevol
moment del procediment pot promoure la recusació
La tramitació de la recusació SUSPÉN la tramitació del procediment administratiu

b. Elements objectiu

En referència al contingut de l’acte administratiu, aquest ha de ser possible, lícit,

determinat o determinable i idoni per a la consecució de les finalitats que l’acte
persegueix

c. Elements causal i teleològic

Fan referència al “perquè” de l’acte o “per a quina finalitat” es dicta l’acte (recordem
la “satisfacció de l’interès públic” com a principi general)

d. Elements formals

Els actes administratius son decisions formalitzades jurídicament que es produeixen

per un canal formal que es denomina PROCEDIMENT ADMINISTRATIU.

Camí que ha de seguir l’Administració per poder dictar un acte administratiu (el
procediment administratiu és una garantia constitucional –art.105CE-)

FORMA D’EXTERIORITZACIÓ (art 36 LPAC):

- L’acte administratiu s’ha de produir per escrit per mitjà electrònic, a menys que la
seva naturalesa exigeixi una altra forma més adequada d’expressió i constància.
Els actes expressos poden ser, doncs, escrits –forma habitual-, però també verbals.
- En els casos en què els òrgans administratius exerceixin la seva competència
verbalment, la constància escrita verbal, quan sigui necessària, l’ha de fer i signar
el funcionari que la rebi oralment. En aquesta constància escrita hi ha de constar
l’òrgan i l’autoritat que ha dictat l’ordre
- Quan s’hagi de dictar un seguit d’actes administratius de la mateixa naturalesa
(nomenaments, llicències…) es poden refondre en un únic acte

LA MOTIVACIÓ (art. 35 LPAC):

- Consisteixen l’exposició de motius en què es basa l’Administració per dictar un
acte administratiu (referència succinta de fets, fonaments de dret, identificació de
les normes aplicables i, si escau, règim de recursos que sigui procedent). En el dret
 espanyol la regla general és que s’han de motivar únicament els actes
administratius establerts per la llei.
- Actes que han de ser motivats
 Actes que limitin drets subjectius o interessos legítims
 Actes que resolen procediments de revisió d’ofici de disposicions o actes
administratius, recursos administratius, reclamacions prèvies a la via
judicial i procediments d’arbitratge
 Els actes que es separin del criteri seguit en actuacions precedents
 Els acords de suspensió d’actes
 Els acords d’aplicació de la tramitació d’urgència o ampliació de terminis
 Els actes dictats en aplicació de l’exercici de potestats discrecionals

EFICÀCIA DE L’ACTE ADMINISTRATIU

- Artícles 39 LPAC estableix que es presumeixen vàlids i produeixen efectes des de la

data que es dictin
- Excepcions a l’eficàcia inmediata:
 Casos en què l’eficàcia queda ajornada
 Casos en què l’acte administratiu pot, excepcionalment, tenir eficàcia
retroactiva

Eficàcia ajornada (art. 39.2 LPAC):

Acte vàlid però amb efectes ajornats:
 Quan ho exigeixi el contingut de l’acte
 Quan l’eficàcia de l’acte estigui supeditada a la seva notificació, publicació
o aprovació superior
 En el cas que s’acordi la suspensió de l’acte, judicial o administrativament
Acte amb efectes retroactius (caràcter excepcional)
 Actes dictats en substitució d’actes anul·lats
 Actes que produeixen efectes favorables a l’interessat sempre que els
supòsits de fet necessaris existissin en la data en la qual es retrotregui
l’eficàcia de l’acte i la retroactivitat no lesioni drets o interessos legítims
d’altres persones
 Les normes i actes dictats pels òrgans de les Administracions en les seves
competències, hauran de ser observades per la resta d’òrgans
administratius, malgrat no depenguin jeràrquicament o pertanyin a una
altra Administració.
 Si una Administració ha de dictar un acte que tingui com a base un altre
d’una altra Administració que estimi sigui il·legal, pot requerir a l’altra
Administració perquè el revisi o anul·li segon l’art. 44 Llei 29/1998 de la
Jurisdicció Contenciosa-Administratiu.

LA NOTIFICACIÓ
- Segons l’art 40 LPAC, s’han de notificar als interessats TOTS els actes i resolucions
administratives que afectin els seus drets i interessos legítims. La notificació s’ha
de cursar dins del termini de 10 dies a partir de la data en què es va dictar l’acte
- Contingut de la notificació
 Text íntegre de la notificació
 La indicació de si és o no definitiu en via administrativa
 L’expressió dels recursos que escaiguin
 L’òrgan davant del qual s’han d’interposar aquests recursos
 El termini per recorrer en contra
*La notificació és vàlida si, com a mínim, conté el text íntegre de la resolució i l’intent
de notificació s’ha acreditat degudament (compliment de l’obligació de notificar)
Procediment de notificació (art. 41 LPAC):
- Es practicaran preferentment per mitjans electronics I en tot cas, quan l’interessat
resulti obligat a rebre-las per aquesta via.
- Les notificacions No es practicaran de forma electrónica en els següents supòsits:
a) Si la notifiació es realitza amb ocasió de la compareixensa espontània de l’interesat
’han de practicar per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció
de l’interessat, de la data, identitat i contingut de l’acte notificat
b) Quan per assegurar la eficàcia de l’actuació administrativa resulti necessari
practicar la notificació per entrega directa d’un empleat públic.
c) Les que amb l’acte notificat vagi acompanyat d’elements que no siguin
susceptibles de conversió en format electrònic
d) Les que continguin pagament a favor dels obligats com xecs
- Si l’interessat no és present en el moment de la notificació se’n pot fer càrrec
qualsevol persona que hi sigui i faci constar la seva identitat
- Si ningú es pot fer càrrec de la notificació s’ha de repetir l’intent per una única
vegada i en 1 hora diferent dins dels 3 dies següents
- Si l’interessat rebutja la notificació es fa constar a l’expedient, es té per fet el
tràmit i es continua el procediment
- Publicades al tauler d’anuncis i en el diari oficial que correspongui :
 Quan els interessats en un procediment són desconeguts
 Quan s’ignora el lloc de la notificació
 Quan s’ignora el mitjà que deixi constància fefaent de les circumstàncies
esmentades anteriorment
 Que intentada la notificació, no s’ha pogut fer
Notificacions defectuoses
- Un acte que ha de ser notificat, si no es notifica o es notifica defectuosament NO
produeix efectes i NO obliga a l’interessat
- Les notificacions defectuoses que contenen el text íntegre de l’acte tenen efectes
a partir de la data.
 En què l’interessat faci actuacions que impliquin el coneixement del
contingut de la resolució o acte
 Interposi qualsevol recurs procedent

La publicació (art. 45 LPAC):

Es realitzaran notificacions mitjançant la publicació quan:
 - L’acte té una pluralitat indeterminada de persones
- Es tracti d’actes integrants d’1 procediment selectiu o de concurrència competitiva
de qualsevol tipus
- Es farà al Diari Oficial que correspongui
- També al Tauló d’Anuncis o Edictes però aquests es pot substituir per Diari Oficial
- Té caràcter restrictiu, només quan no sigui possible la notificació.

ELS TERMINIS PER RESOLDRE

L’art. 21 LPAC estableix l’obligació de resoldre per part de l’Administració amb una resolució
expresa i notificar-la en tots els procediments, sigui quina sigui la seva iniciació (d’ofici o a
instància de l’interessat).

Cada procediment te un termini establert per resoldre’s.

No obstant, la LPAC estableix de manera subsidiària que quan una norma de procediment no
fixi terminis, aquest tindrà com a màxim el de 3 mesos.

Però el paràgraf 2 de l`art. 21 diu expressament que el termini no podrà ser mai superior a 6
mesos, a no ser que una norma amb rang de llei o de la Unió Europea estableixi un termini
superior.

El termini pot ser objecte d’ampliació o reducció.

Si el número de sol.licituts o persones afectades pot suposar un incompliment de termini,

aquest pot ampliar-se a un màxim d’aquell previst pel procediment

Tanmateix si per raons d’interés públic ho recomanin es pot aplicar la tramitació d’urgència al
procediment, amb la reducció a la meitat dels terminis ordinaris (excepte per a procediments
de sol·licituds o recursos.

Per evitar que la inactivitat de l’Administració pugui provocar un perjudici al ciutadà, es regula
a la LPAC: la caducitat i el silenci administratiu.

En aquest punt és important saber la forma d’iniciació del procediment administratiu. A

instància del ciutadà o iniciats d’ofici per l’Admnistració i dintre dels iniciats d’ofici, si són
favorables o desfavorables pel ciutadà, produiran diferents conseqüències jurídiques:

a) En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat, si es produeix silenci

administratiu, que podrà ser positiu o negatiu segons l’art. 24 LPAC.

b) En els iniciats d’ofici poden passar dues coses (art. 25 LPAC):

1.- si ens trobem davant un procediment sancionador o d’intervenció

susceptible de de produir efectes desfavorables o de gravamen es produirà la
CADUCITAT
2.- si por el contrari es un procediment del que pot sorgir un reconeixement o
que es concedeixin drets o altres situacions jurídiques favorables pels
ciutadans, es produirà el SILENCI ADMINISTRATIU.
 LA CADUCITAT

S’aplica als procediments iniciats d’ofici per l’Administració i susceptibles de produir actes
administratius de gravamen o desfavorables.

 També pot haver caducitat en el iniciats per l’interessat quan la paralització sigui
imputable a aquest, o quan l’interessat hagi estat advertit per l’Administració i
l’interessat no faci exercici de les activitats necessàries per reprendre la tramitació en
el termini de 3 mesos.

Els efectes de la caducitat es donar per finalitzat el procediment com a garantia de la seguretat
jurídica dels afectats.

SILENCI ADMINISTRATIU

Com hem vist anteriorment, el silenci administratiu pot ser positiu o negatiu.

SILENCI NEGATIU: Els ciutadans entendran que la seva pretensió ha estat desestimada i
permet accedir a la següent instància administrativa i finalment a la via jurisdiccional. En
realitat és una ficció legal als efectes de poder interposar el recurs pertinent.

Es dona en els casos previstos per llei (o norma de la UE) a cada procediment

Als procediments amb objecte d’accedir a activitats o exercitar-les, la llei que disposa el silenci
negatiu ha de fundamentar-se en la concurrència de raons imperioses d’interés general.

SILENCI POSITIU: respon a la necessitat de donar agilitat administrativa a determinats sectors

o activitats , evitant així efectes nocius que la manca d’activitat de l’Administració puguin tenir
sobre l’operativitat d’alguns sectors o activitats.

Aquest cas el silenci dona lloc a un acte presumpte i és un verdader acte administratiu que te
la mateixa transcendència jurídica que els actes expressos.

L’art. 24 LPAC preveu una clàusula general en favor del silenci administratiu positiu.

EFECTES DEL SILENCI ADMINISTRATIU

El paràgraf 4 de l’art. 24 estableix que als procediments iniciats a sol.licitut de l’interessat, si

l’Administració no notifica resolució expresa s’entendrà com estimació per silenci
administratiu i els efectes seran des del venciment del termini màxim que tenia
l’Administració per dictar i notificar la resolució expresa sense que ho hagi fet.

Els actes administratius presumptes poden fer-se valer no només contra l’Administració sinó
també davant qualsevol persona natural o jurídica, pública o privada.

Serveix com a prova qualsevol mitjà que ho acrediti i en particular, amb una certificació emesa
d’ofici per l’òrgan competent que havia d’haver resolt expressament el procediment i l’ha
d’emetre en 15 dies un cop finalitzat el procediment.

Un cop transcorregut el temini l’Administració pot resoldre expressament, malgrat que el

contingut està limitat a la funció del caràcter del silenci.
 VALIDESA E INVALIDESA DELS ACTES ADMINISTRATIUS

Com hem dit abans, els actes administratius es pressumeixen vàlids i produeixen efectes, en
general, quan es dictes. Però aquesta presumpció és “iuris tantum” és a dir, que ademeten
prova en contra amb la interposició d’un recurs administratiu o contenciós administratiu pel
particular afectat per l’acte que considera il.legal. També pot l’Administració revisar-lo.

Es consideren actes amb vicis quan algun dels seus elements no reuneixen els requisits exigits
per l’ordenament jurídic. Aquests vicis poden ser de dos tipus: que produeixen invalidesa
(quan el vici és tant important que no pot ser vàlid); o irregular, vici de poca importància que
no comporta la eliminació de l’acte.

La invalidesa pot ser de diferents nivells:

a) Greu: determina la nul.litat de ple dret, La ineficàcia d’un acte nul de ple dret és intrínseca i,
per això, manca d’efectes jurídics des del primer moment, sense necessitat que s’impugni
prèviament

b) Lleu: comporta anul.labilitat o nul·litat relativa (norma general quan s’infringueix

l’ordenament jurídic).

1. NUL·LITAT DE PLE DRET (art. 47 LPAC):

Supòsits:
 Actes que lesionin drets i llibertats susceptibles d’empara constitucional (recordar arts. 14 a 29
i 30.2)
 Actes dictats per òrgans incompetents per raò de material o territori
 Actes que tinguin un contingut impossible
 Actes que siguin constitutius d’infracció penal o amb conseqüència d’aqeusta.
 Actes dictats prescindint totalment i absolutament del procediment legal establert
 Actes expressos o pressumptes contraris a l’ordenament Jurídic pels quals s’adquireixen
facultats o drets quan no es tinguin els requisits essencials per adquirir-los.
 Qualsevol que s’estableixi expressament en una disposició de rang legal

En el cas de les disposicions administratives de caràcter general:

 Les que vulnerin la CE, les lleis o altres disposicions de caràcter superior
 Les que regulin matèries reservades a la llei
 Les que estableixin la retroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets individuals

2. ANUL·LABILITAT O NUL·LITAT RELATIVA (art. 48 LPAC):

- El o els afectats per un acte anul·lable, i només ells, en poden demanar l’anul·lació dins d’un
termini determinat, un cop transcorregut el qual, l’acte sana i el vici desapareix
- El vici el pot convalidar l’autor de l’acte, si esmena el vici

Vicis substancials i de forma

- Són anul·lables els actes de l’Administració que incorrin en qualsevol infracció de l’ordenament
jurídic, fins i tot la desviació de poder
- El defecte de forma només determina l’anul·labilitat quan l’acte manca dels requisits formals
indispensables per assolir la seva finalitat o dóna lloc a la indefensió dels interessats
- La realització d’actuacions administratives fora del termini establert només implica
l’anul·labilitat quan així ho imposa la naturalesa del termini
- La nul·litat o anul.labilitat d’un acte administratiu no implicarà la dels següents del mateix
procediment si són independents d’aquell primer a no ser que sigui de tal importància que
sense aquell acte no s’haugés dictat els següents.
- Altres vicis de caràcter menor constitueixen irregularitats NO invalidants

3. IRREGULARITATS NO INVALIDANTS

La irregularitat es produeix quan l’acte administratiu presenta un vici que no el fa incórrer en

nul·litat absoluta ni tampoc en anul.labilitat. Així doncs, és un vici de caràcter secundari que no
invalida l’acte.
La convalidació, conservació i conversió son téniques que afavoreixen el manteniment de les
actuacions administratives sempre que la naturalesa del vici ho permeti, ja sigui sanant-lo
(convalidació), reconvertint-lo (conversió) o aislant el vici perquè no comunique els seus
efectes a altres actes independents (conservació).
LA CONVALIDACIÓ, CONVERSIÓ Y CONSERVACIÓ dels actes viciats es regula als arts. 50, 51 i
52 LPAC.

NUL·LITAT
Els actes nuls manquen inicialment i
perpètuament d’efectes
La sentència és declarativa
La nul·litat té caràcter general, tothom
pot instar la nul·litat
Els actes nuls no es poden convalidar
pel transcurs del temps
La nul·litat absoluta no es pot esmenar
ANUL·LABILITAT
Els actes anul·lables produeixen efectes
fins a l’anul·lació
La sentència és constitutiva de nul·litat
Només els afectats en poden demanar la
declaració
Els actes anul·lables es poden convalidar
pel transcurs del temps
El vici és esmenable per qui va dictar
l’acte, si es repara la infracció comesa

A) EXECUTIVITAT DE L’ACTE ADMINISTRATIU (art. 38 LPAC):

- Es tracta de la qualitat jurídica que es reconeix a l’Administració per executar els actes i les
operacions necessàries que la seva execució implica
- Els actes són executius en el moment en què són definitius, amb independència que siguin
ferms

Regla general: els actes administratius són inmediatament executius, segons l’art. 97 LPAC,
NO si suposan la limitació de drets de particulars si prèviament hagi estat adoptada la resolució
que li serveixi de fonament jurídic.
Ll’òrgan que ordeni l’acte d’execució material de les resolucions estarà obligat a notificar al
particular la resolució que autoritzi l’actuació administrativa.

 Excepcions (art. 98 LPAC):

 Es produeixi la suspensió de l’execució de l’acte.

 Es tracti d’una resolució d’un procediment de naturalesa sancionadora contra el que es pugui
interposar recurs vía administrativa, inclòs el potestatiu de reposició.
 Casos en què una disposició estableixi el contrari o que necessiti autorització o aprovació d’un
superior
 La interposició de recurs només suspén l’execució d el’acte el qual es recorre excepte:
a. Quan l’execució pogués causar perjudicis de reparació impossible o difícil
b. Quan la impugnació es fonamenti en alguna de les causes de nul·litat de ple dret

B) EXECUTORIETAT O EXECUCIÓ FORÇOSA, faculta a l’Administració portar a terme

materialment per si mateixa els drets que es deriven del actes inclòs en contra de l’obligat o
amb la seva resistència. Així l’Aministració pot recórrer a l’execució forçosa dels actes
administratius, excepte que es suspengui l’execució o quan la Constitució o les Lleis exigeixin la
intervenció dels Tribunals.

Perquè un acte admnistraiu es pugui executar cal que es donin els següents requisits:

1.- Que hi hagi un acte administratiu previ

2.- que s’hagi requerit o advertit prèviament a l’interessat per a que executi l’acte
3.- que es notifiqui vàlidament a l’interessat que s’executarà l’acte
4.- Que no sigui necessària l’autorització o el auxili judicial.

Sempre respectant el principi de proporcionalitat i congruència.

MITJANS D’EXECUCIÓ FORÇOSA (art. 100 i ss LPAC):

Sempre respectant el principi de proporcionalitat, pels següents mitjans:

a) Constrenyiment respecte el patrimoni
b) Execució subsidiària
c) Multa coercitiva
d) Compulsió sobre les persones

Si hi ha diferents mitjans adminisbles s’escollirà el menys restrictiu de la llibertat individual.

 Garanties a favor dels particulars:
 L’Administració no pot iniciar un procediment d’execució forçosa sense la resolució que li
serveixi de fonament jurídic
 L’òrgan ordenant de l’execució forçosa ha de notificar-ho al particular interessat
 Si fos necessari entrar al domicili de l’afectat o als restants llocs que requereix autorització del
titular, l’Administració haurà d’obtenir el consentiment del titular o l’autorització judicial.

1. Constrenyiment sobre el patrimoni (art. 101 LPAC) (pot donar lloc a un constrenyiment de
béns)
- És el procediment d’execució quan en virtut de l’acte administratiu s’ha de satisfer una
quantitat líquida
- Aquest procediment s’utilitza sobretot ple cobrament de deutes que tenen un caràcter
contributiu o fiscal
- El procediment finalitza amb la subasta pública dels béns
2. Execució subsidiària (art. 102 LPAC): (l’Administració o un tercer executa el contingut de l’acte
a costa de la persona obligada)
- Aquest mètode s’usa quan s’han d’executar actes administratius que no són personalíssims,
per la qual cosa, els pot fer un subjecte diferent de l’obligat
- L’Administració o una tercera persona que determini l’Administració fa, a costa de l’obligat, la
prestació no personalíssima que el destinatari es nega a fer.
- L’import de les despeses, danys i perjudicis que puguin derivar-se del procés s’ha d’exigir pel
sistema del constrenyiment de patrimoni
3. Multa coercitiva (art. 103 LPAC): (multes reiterades per lapsus de temps fins que el particular
cumoleixi el que ha estat ordenat)
- Es pot utilitzar aquest sistema en els següents casos:
 Actes personalíssims en què no escaigui la compulsió directa sobre l’obligat
 Actes en què escau la compusió però l’Administració no la considera pertinent
 Actes l’execució dels quals l’obligat pot encarregar a algú altre
- Com que aquest mètode genera noves càrregues del que l’acte administratiu que es vol
executar només es pot aplicar quan ho autoritzin les lleis. No són multes-sanció ni tenen
caràcter retributiu
4. Compulsió sobre les persones (art. 104 LPAC) (ús de la coerció física sobre l’obligat)
- Només escaurà aquest mètode quan no siguin suficients la resta de mitjans d’execució forçosa.
La llei ho ha d’autoritzar expressament i sempre sota respecte a la dignitat i drets
constitucionals
- Si fos d’obligacions personalíssimes de fer, al no realitzar-se la prestació, l’obligat haurà de
resarcir danys i perjudicis, i la liquidació i cobrament es procedirà vía administrativa.