SUBALTERN TEMA 1

CONSTITUCIÓ ESPANYOLA 1978

Antecedents:
 Constitució de 1812 (La Pepa)
 Constitució republicana (1931)

Cronologia elaboració:
 Llei per a la reforma política (4 Gener 1977)
 Primeres eleccions democràtiques postfranquisme (15 Juny 1977)
 Ponència constitucional de la Comissió d’Afers Constitucionals i
Llibertats Públiques (“Els pares de la Constitució”):
- Herrero de Miñón (UCD)
- Pedro Pérez Llorca (UCD)
- Gabriel Cisneros (UCD)
- Manuel Fraga Iribarne (AP)
- Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana)
- Gregorio Peces Barba (PSOE)
- Jordi Solé Tura (PC)
 Aprovació del text constitucional a les Corts (31 octubre 1978)
 Referèndum (6 desembre de 1978)
 Sanció i promulgació del rei (27 desembre de 1978)
 Publicació al BOE i entrada en vigor (29 desembre 1978)

Concepte i àmbit:
La CE és la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol. És la norma
primera i fonamental i cap altra llei o norma de l’Estat pot contradir el seu
contingut. Estableix els principis que han de regir l’ordre social, polític i
econòmic de la societat.

Característiques:
 Rígida (procediment estricte de reforma)
 Consensuada
 Democràtica
 Norma jurídica suprema
 Doble valor (Font inspiradora del sistema jurídic i alhora integrant del
mateix)

Estructura i contingut:
Preàmbul (sense valor jurídic) + 169 articles+ disposicions (4 addicionals, 9
transitòries, 1 final i 1 derogatòria)

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 Part dogmàtica: títol preliminar i títol I
Part orgànica: títols II a X (s’hi integren els límits màxims i mínims d’actuació
dels tres poders de l’Estat i del conjunt de les institucions que el comprenen)

ESQUEMA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

- Preàmbul
- Títol Preliminar
- Títol I: Dels drets i els deures fonamentals
- Títol II: De la Corona
- Títol III: De les Corts Generals
- Títol IV: Del Govern i de l’Administració
- Títol V: De les relacions entre el Govern i les Corts Generals
- Títol VI: Del Poder judicial
- Títol VII: Economia i Hisenda
- Títol VIII: De l’organització territorial de l’Estat
- Títol IX: Del Tribunal Constitucional
- Títol X: De la reforma constitucional
- 4 disposicions addicionals
- 9 disposicions transitòries
- 1 disposició derogatòria
- 1 disposició final

Títol Preliminar: aspectes més rellevants

 Estructura jurídica de l’Estat: Estat social, democràtic i de dret (principi
de legalitat –art. 9.1 CE els ciutadans i poders públics están subjectes a
la CE i a la resta de l’OJ)
 Sobirania popular (una, indivisible, intransmissible, imprescriptible i
inviolable)
 Pluralisme polític (partits polítics com a instruments de participació i
representació política)
 Estructura política de l’Estat: monarquia parlamentària
 Estructura territorial de l’Estat: Estat de les Autonomies (art 137:
L’Estat s’organitza territorialment en municipis, províncies i en les
comunitats autònomes que es constitueixin)
 Valors superiors de l’ordenament jurídic: llibertat, justícia, igualtat i
pluralisme polític
 Altres principis: cooficialitat de les llengües, bandera i capitalitat de
l’Estat, partits polítics i sindicats com a mecanismes de participació
social, les forces armades.

Principis legals de l’art. 9 CE

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

  Principi de legalitat
 Principi de jerarquia
 Principi de competència
 Publicitat de les normes i seguretat jurídica
 Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o
restrictives de drets individuals
 Responsabilitat i interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics

DRETS I DEURES FONAMENTALS

Títol I CE
Reconeixement d’un conjunt de drets fonamentals del ciutadà que li
garanteixen un àmbit o esfera d’actuació lliure, sense ingerències dels poders
públics
Evolució històrica:
- Drets civils/individuals (finals s. XVIII) –llibertat personal, de circulació, de
creença, entre altres-
- Drets politics (s. XIX) –dret a la participació en afers públics, dret
d’associació, entre altres-
- Drets socials (s.XX) – dret al treball, dret a l’educació, entre altres-

Naturalesa dels drets fonamentals: inviolables i inherents a l’ésser humà (art.

10 CE)

Estructura del títol I CE: DELS DRETS I DEURES FONAMENTALS

- Art. 10: Introductori
- Cap I: Dels espanyols i els estrangers (art. 11-13)
- Cap II: Drets i llibertats (art. 14-38)
 Art. 14: Igualtat davant la llei
 Secció 1a: Drets fonamentals i llibertats públiques (art 15-29)
 Secció 2a: Drets i deures dels ciutadans (art 30 a 38)
- Cap. III: Dels principis rectors de la política social i econòmica (art 39-52)
- Cap IV: De les garanties dels drets i llibertats fonamentals (art. 53-54)
- Cap V: De la suspensió de drets i llibertats (art 55)

Art.10 CE
Marca l’àmbit de comprensió que ha de donar-se al conjunt de drets del títol I,
dins de la interpretació general efectuada per normes internacionals (sobretot
la Declaració Internacional dels DDHH de la ONU, de 1948)

Capítol I: Dels espanyols i estrangers

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 - Cap espanyol d’origen podrà ser privat de la seva nacionalitat
- Doble nacionalitat (pp. Iberoamericans o relacionats amb l’Espanya
- Majoria d’edat als 18 anys
- Els estrangers gaudiran a Espanya de les llibertats públiques garantides pel
títol I CE
- Només els espanyols són titulars dels drets del l’art 23 (sufragi i participació
activa) *ciutadans UE poden participar com a electors i candidats a les
eleccions municipals
- Queden exclosos de l’extradició els delictes polítics (no considerant-se així
els actes terroristes)

CLASSIFICACIÓ DRETS FONAMENTALS TÍTOL I CE

Principi d’igualtat
- Art. 14
Secció 1a capítol II (drets fonamentals i llibertats públiques)
- Art.15: dret a la vida
- Art. 16: llibertat ideològica, religiosa i de culte
- Art. 17: dret a la llibertat i seguretat personal. Garanties dels detinguts
- Art. 18.1: dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge
- Art. 18.2: Dret a la inviolabilitat del domicili
- Art. 18.3: Dret al secret de les comunicacions
- Art. 18.4: Protecció de bases de dades personals
- Art. 19. Llibertat de residència i circulació
- Art. 20: Dret a la llibertat d’expressió
- Art. 21: Dret de reunió i manifestació
- Art 22: Dret d’associació
- Art. 23: Dret a participar en assumptes públics, dret al sufragi i a accedir a
les funcions i càrrecs públics en condicions d’igualtat
- Art 24: Dret a la protecció jurisdiccional dels drets, a la tutela judicial
efectiva de jutges i tribunals
- Art. 25: Principi de legalitat penal
- Art. 26: Prohibició dels Tribunals d’Honor
- Art 27: Dret a l’educació i a la llibertat d’ensenyament
- Art. 28: Dret a sindicació i dret de vaga
- Art. 29: Dret de petició
Secció 2a capítol II (drets i deures dels ciutadans)
- Art. 30: Deure de defensa
- Art. 31: Deure de tributació
- Art. 32: Dret al matrimoni
- Art. 33: Dret a la propietat privada i a la seva funció social
- Art 34: Dret de fundació

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 - Art. 35. Dret i deure de treballar
- Art. 37: Dret a la negociació col·lectiva i el dret a adoptar mecanismes de
conflicte col·lectiu
- Art. 38: Dret de llibertat d’empresa en el marc de l’economia de mercat

GARANTIES dels drets constitucionals

- SECCIÓ 1ª CAP 2 TÍTOL I CE (art 14-29)
 Vinculació a tots els poders publics
 Reserva de llei orgànica
 Recurs d’empara constitucional davant del TC
 Recurs d’empara ordinari davant dels tribunals ordinaris
(procediment preferent i sumari)
 Protecció ordinària davant dels tribunals
 Protecció del Defensor del Poble
- SECCIÓ 2A CAP 2 TÍTOL I CE (art 30-38)
 Vinculació a tots els poders públics
 Reserva de llei ordinària
 Protecció ordinària davant dels tribunals de justícia
 Protecció del Defensor del Poble
- CAPÍTOL III CE (art 39-52)
 En la seva majoria són principis d’actuació dels poders públics. Estan
mancats de la possibilitat d’invocació davant dels tribunals de
justícia

*Altres garanties: forces i cossos de seguretat, ministeri fiscal, protecció

internacional

SUSPENSIÓ GENERAL dels drets fonamentals

- La declaració de suspensió de drets és una mesura temporal i excepcional.
Una vegada publicada al BOE entra en vigor immediatament
- L’estat d’alarma LIMITA, no suspèn drets. Només els estats d’excepció i
setge produeixen una SUSPENSIÓ de drets

a. ESTAT D’ALARMA
 Pressupòsits: catàstrofes naturals greus
 Declaració: Govern mitjançant decret acordat en CM i havent de
donar comptes al Congrés
 Durada: màxim 15 dies
 Pròrroga: autorització congrés

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

  Drets que es poden suspendre: cap (només es decretaran
limitacions

b. ESTAT D’EXCEPCIÓ
 Pressupòsits: desordres violents de l’ordre públic que afectin a la
seguretat
 Declaració: Govern mitjançant decret acordat en CM prèvia
autorització del Congrés
 Durada: no podrà excedir els 30 dies
 Pròrroga: pròrroga per un altre termini igual
 Drets que es poden suspendre: llibertat i seguretat (art.17 excepte
17.3, drets processals dels detinguts), inviolabilitat domicili
(art.18.2), secret comunicacions (18.3), llibertat de circulació (art19),
llibertat d’expressió –excepte producció literària i llibertat de
càtedra- i segrest de publicacions només per resolució judicial (art
20.1.a i d i 20.5), reunió i manifestació (art 21), vaga (28.2) i mesures
de conflicte col·lectiu (37.2)

c. ESTAT DE SETGE
 Pressupòsits: revoltes militars i intents d’enderrocar les institucions
públiques
 Declaració: majoria absoluta del Congrés, a proposta del Govern
 Durada: no està previst un termini determinat
 Drets que es poden suspendre: llibertat i seguretat (art.17, 17.3
inclòs), inviolabilitat domicili (art.18.2), secret comunicacions (18.3),
llibertat de circulació (art19), llibertat d’expressió –excepte
producció literària i llibertat de càtedra- i segrest de publicacions
només per resolució judicial (art 20.1.a i d i 20.5), reunió i
manifestació (art 21), vaga (28.2) i mesures de conflicte col·lectiu
(37.2)

LIMITACIONS dels estats d’alarma, excepció i setge: el parlament no es pot

dissoldre i no es pot iniciar una reforma constitucional.

SUSPENSIÓ INDIVIDUAL dels drets fonamentals

- Regulada per llei orgànica
- S’aplica en casos de terrorisme o bandes armades
- Drets que es poden suspendre: inviolabilitat domicili, secret de
comunicacions, duració màxima de la detenció preventiva (màxim 72 hores
+ pròrroga jutge 48 h. més)

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

1. Control de constitucionalitat:
- De jurisdicció difusa (EEUU)
- De jurisdicció concentrada (model austríac)

2. TC espanyol: únic òrgan legitimat per exercir el control de constitucionalitat de

normes i actes dels poders públics (garant del respecte a la CE com a norma
suprema de l’OJ espanyol)

3. Naturalesa jurídica:
- És un òrgan especialitzat
- És independent de qualsevol altre poder de l’Estat
- Realitza funcions jurisdiccionals i polítiques
- Només està sotmès a la CE i a la seva llei orgànica (LOTC, LO2/1979)
- És d’intèrpret suprem de la CE
- Estén la seva jurisdicció a tot el territori espanyol

4. Composició:
El TC està forma per 12 membres nomenats pel rei:
- 4 (Congrés)
- 4 (Senat)
- 2 (Govern)
- 2 (Consell General del Poder Judicial)

5. Nomenament: Nomenats pel rei per un càrrec de 9 anys, renovant-se el TC en

terceres parts cada 3 anys.

6. Requisits per ser membre TC:

Magistrat o fiscal, professors d’universitat, funcionaris públics i advocats, tots
ells juristes de reconeguda solvència amb més de 15 anys d’experiència

7. Incompatibilitats:
- Defensor del Poble
- Diputat o senador
- Qualsevol càrrec polític o administratiu de l’E, CCAA, províncies o altres
entitats locals
- Amb l’exercici de qualsevol jurisdicció o activitat pròpia de la carrera judicial
o fiscal
- Amb treballs de tota classe en els tribunals i jutjats de qualsevol ordre
jurisdiccional

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 - Amb el desenvolupament d’activitats professionals o mercantils
- Les pròpies dels integrants del poder judicial, si exceptuem que els
magistrats del TC si se’ls permet la pertinença a partits polítics o sindicats.

8. Responsabilitat:
Civil i Penal al Tribunal Suprem

9. Funcionament:
El TC actua en ple, sala o secció
 Ple
Integrat per tots els magistrats del TC i presidit pel president
El quòrum per a la presa de decisions és de 2/3 parts dels membres (8
vots)
 Sala
El TC es divideix en dues sales. La Sala 1ª la presideix el president del TC
i la segona el vicepresident
Cada sala està integrada per 6 magistrats i el quòrum necessari pels
acords és de 2/3 parts (4 vots)
 Secció
Cada sala es descompon en 2 seccions composades per un president i
dos membres.

10. President TC
- Nomenat pel rei per un període de 3 anys
- Elegit pel ple del TC per majoria absoluta (en 2ª votació qui obtingui més
vots)

11. Competències TC
- Control de la constitucionalitat de les lleis:
 Recurs d’inconstitucionalitat
 Qüestió d’inconstitucionalitat
- Recurs d’empara
- Conflicte entre òrgans de l’E (constitucionals o territorials)

RECURS D’INCONSTITUCIONALITAT
- Normes impugnables: lleis orgàniques, lleis ordinàries, lleis de bases,
tractats internacionals, decrets lleis, decrets legislatius, disposicions
normatives amb rang de llei de les CCAA i reglaments de les cambres, Corts
Generals, i assemblees de les CCAA

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 - Legitimació: president de govern, defensor del poble, 50 diputats, 50
senadors, els òrgans col·legiats executius de les CCAA i les assemblees de
les CCAA
- Termini: 3 mesos des de la publicació de la norma impugnada al BOE (9
mesos si es convoca una Comissió bilateral de cooperació govern E-CA)

QÜESTIÓ D’INCONSTITUCIONALITAT
- Objectiu: decidir sobre la constitucionalitat d’una llei aplicable en un procés
el qual està coneixent un jutge, i de la validesa d ela qual depèn la seva
decisió. Fins que el TC no es pronunciï el procés queda en suspens
- Legitimació: exclusivament judicial (a instància de part o d’ofici)
RECURS D’EMPARA
- Procedència i interposició del recurs: vulneració de drets i llibertats
reconeguts en els art. 14 a 29 de la CE i l’art 30.2 (insubmissió)
- Actes impugnables: actes sense valor de llei dels òrgans legislatius de l’E o
les CCAA; actes dels òrgans polítics i administratius de l’E o les CCAA, un cop
esgotat la via judicial procedent; actes o omissions d’un òrgan jurisdiccional
en qualsevol tipus de procés
- Legitimació
 Privada: la persona directament afectada, amb interès legítim i que
hagi estat part en el procés
 Pública: Defensor del Poble i Ministeri Fiscal
 Coadjuvants: les persones que resultin afavorides per la resolució
acte o fet impugnant podran personar-se en el procés per defensar
els seus interessos

CONFLICTES CONSTITUCIONALS
- Conflictes entre els òrgans superiors de l’Estat respecte a la titularitat de la
competència (conflictes positius o negatius)

12. Efecte de les sentències

- Les sentències en procediments d’inconstitucionalitat gaudiran del valor de
cosa jutjada i vincularan a tots els poders públics
- Produiran efectes des de la data de la seva publicació al BOE
- Les sentències d’inconstitucionalitat NO podran utilitzar-se per revisar
sentències judicials ordinàries ja recaigudes en altres processos, llevat de
les de processos penals o contenciosos administratius en què la inaplicació
de la norma declarada inconstitucional hagués suposat una reducció de la
pena o sanció imposada.

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

DEFENSOR DEL POBLE

1. DEFINICIÓ:
- El Defensor del Poble és l’alt comissionat de les Corts Generals i té com a
principal funció vetllar perquè l’aplicació dels poders públics dels drets del
títol I de la CE sigui correcta.
- És un òrgan sense poders decisoris efectius que només adverteix de les
actuacions incorrectes de l’administració
- Està regulat per llei orgànica (LO3/1981)

2. PRINCIPIS D’ACTUACIÓ:
- Independència
- Autonomia
- No sotmetiment a cap manament imperatiu

3. ELECCIÓ
- Majoria 3/5 Congrés + majoria 3/5 Senat (1a volta)
- Majoria 3/5 Congrés + majoria absoluta Senat (2a volta)

4. DURACIÓ DEL MANAMENT

- 5 anys

5. NOMENAMENT
- L’acte formal del nomenament del Defensor del Poble el porten a terme
conjuntament els presidents del Congrés i del Senat

6. CAUSES DE CESSACIÓ
- Renúncia
- Expiració del manament
- Mort o incapacitat
- Negligència en el desenvolupament de les seves funcions
- Condemna per la comissió d’un delicte fraudulent

7. ACCÉS DELS CIUTADANS AL DEFENSOR DEL POBLE

- L’accés al DF és públic i gratuït.
- La queixa pot presentar-la per escrit qualsevol persona física o jurídica en el
termini màxim d’un any des que s’hagi produït el fet que l’origina.

8. FUNCIONS I COMPETÈNCIES
- Supervisió de l’actuació de l’Administració
- Interposició del recurs d’empara i constitucionalitat

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com

 9. DEFENSORS DEL POBLE AUTONÒMICS
- A la majoria de CCAA hi ha una institució similar a la del Defensor del Poble,
però sense que existeixi una relació orgànica entre l’una i l’altra. Són
institucions diferents que no s’exclouen mútuament, sinó al contrari, es
complementen i col·laboren.
- A Catalunya existeix el SÍNDIC DE GREUGES

PROCEDIMENTS DE REFORMA CONSTITUCIONAL (títol X CE)

 Iniciativa:
Govern
Congrés
Senat
Assemblees de les CCAA
 Dos tipus de reforma segons l’abast: ESPECIAL I ORDINÀRIA
 La reforma constitucional no es pot iniciar en cas de guerra o durant la vigència
dels estats d’alarma, excepció i setge

REFORMA ESPECIAL:

 Supòsits:
- Reforma total
- Reforma parcial del títol preliminar, de la secció 1ª del capítol II del títol I (art 14 a
29) o del títol II
 Tràmits:
- Aprovació de les Corts per majoria de 2/3 parts de cada cambra
- Dissolució de les cambres
- Aprovació del nou text per majoria de 2/3 parts de les noves Corts constituïdes
- Referèndum

REFORMA ORDINÀRIA:

 Supòsits:
- Reforma d’algun supòsit diferent de la reforma especial
 Tràmits:
- Aprovació de les Corts per majoria de 3/5 de cada cambra o 2/3 del Congrés i
majoria absoluta del Senat
- Referèndum opcional (petició 1/10 part de diputats o senadors)

C/Santa Llogaia , 30 baixos, Figueres / Telf. 972. 516. 314 / tutor.aulamestre@gmail.com