FALLES, SENSE MÚSICA?

Si ens parem a pensar en quins són els factors indispensables de la nostra fes-
ta, les Falles, conclourem que aquests són els monuments, la pólvora, la indu-
mentària, la poesia i la música. N’hi han més aspectes a la nostra festa, clar,
però sense algun dels mencionats, les Falles no podrien ser Falles. Tal volta,
aquesta afirmació puga etiquetar---se de tradicionalista, però, què són les Fa-
lles sinó tradició?

Òbviament, les Falles, com qualsevol altra festa, s’han d’adequar a la societat
que en cada moment impera i els canvis que s’hi produeixen a la festa han
d’anar acompanyats dels canvis socials. Però això no ha de significar la pèr-
dua de les nostres tradicions. És per això que els monuments, la pólvora, la
indumentària, la poesia i la música han d’estar sempre presents a les Fa-
lles, adequant---se a la societat present en cada moment, clar, però sempre
presents. Aquesta evolució la veiem, al llarg de la història de les Falles, als
monuments, a la pólvora en la incorporació d’elements tecnològics, a la indu-
mentària, a la forma de fer poesia, però, i a la música? En efecte, a la música
també.

Intentem imaginar unes Falles sense música, impossible, veritat? La música

plena els nostres carrers, els nostres barris, els nostres pobles, les nostres
ciutats. Segurament, quan escolteu qualsevol marxa o pasdoble dels que més
s’interpreten a les festes Josefines, encara que ho escolteu al mes de novem-
bre, la vostra ment i el vostre cor viatgen automàticament al mes de març i vos
imagineu a la vostra comissió desfilant al cercavila pel vostre barri. Això és un
símptoma de que les Falles no poden ser Falles sense música.
Però, pensem què tenen de propi la música a les Falles? Perquè els monu-
ments fallers està clar que són inconfundibles, encara per molt que s’innove,
es sap perfectament que es tracta d’una falla, amb la pirotècnia passa el ma-
teix, no és igual sentir una mascletà a Falles que al 2 de maig a Madrid, la in-
dumentària també és inconfundible, de la mateixa manera que els versos que
trobem als nostres monuments. Però la música que es toca a Falles, la po-
dem sentir també en
qualsevol altra desfi-
lada de qualsevol
altra festa, o inclús a
un concert d’una
Banda de Música,
és a dir, a la música,
a priori, no hi ha res
propi més enllà del
pasdoble El Fallero
del mestre Serrano.
I, cóm és que la res-
ta de les marxes i
pasdobles més re-
currents a les Falles,
les escoltem en
qualsevol altre mo-
ment i ens retrotra-
iem de seguida a la
nostra festa?

Hi ha diverses respostes per aquesta pregunta, la més senzilla és perquè a les

Falles és on més s’interpreten eixes peces musicals, qüestió per la qual els
compositors ens estaran agraïts als fallers. Ara bé, de quina manera ha evolu-
cionat la música a les Falles? En un principi, les falles més modestes solien
contar amb un tabaleter i un dolçainer, els quals s’encarregaven d’amenitzar
les desfilades i els actes en els que calia tindre eixe tipus de música. Les falles
que no eren tan modestes ja contractaven una Banda de Música, acció a la
qual poc a poc es van anar sumant més falles, fins que, hui en dia, poques co-
missions falleres queden en tabal i dolçaina, encara que alguna es pot vore,
quasi totes contracten una Banda de Música, o millor dit, contractaven una
Banda de Música, ara després s’explicarà aquest canvi de temps verbal. En
aquest aspecte es pot parlar d’una evolució positiva, ja que el repertori d’una
Banda de Música pot ser més extens que el que puga interpretar un tabaleter i
un dolçainer.

Les Bandes de Música van aguantar uns anys a les Falles, però va haver---
hi un moment en el que els pressupostos tenien que adequar---se a la de-
manda dels propis fallers i pujaven per al monument, per a les mascletades,
per a la festa nocturna, però baixaven per a la música i, com hem dit, la música
és indispensable per a les Falles, així que es va optar per contractar un nombre
més reduït de músics. És quan tenen la seua aparició a la nostra festa les xa-
rangues (d’ahí el canvi del temps verbal que abans comentàvem, fa anys, es
comencen a contractar Bandes de Música, en el temps, es passa a contractar
xarangues).

En aquest cas ja es pot parlar, si es vol, d’un cas d’involució més que
d’evolució, ja que a les peces que s’interpreten comencen a faltar veus instru-
mentals, el repertori inclou temes que ja no són els tradicionals i és ací on es
produeix el canvi de la música a les Falles acompanyant al canvi social, als
fallers també els agrada escoltar els temes que estan de moda en cada mo-
ment. Per tant, tampoc es pot considerar tal involució, simplement és un ade-
quament al que la societat demanda. El que els fallers em de tindre clar és no
caure mai en la pèrdua de les nostres tradicions, tant musicals com d’altra ín-
dole.

Ara mateixa, el futur immediat de les Falles recau en la gent jove de les co-
missions, són ells els que s’han de conscienciar d’això i no caure en el que
l’escriptor Joan Fuster va escriure ja a l’any 1958: “... a la gent jove li interessa
menys la cercavila que el ballet, i la banda, o ha d’assumir les funcions
d’orquestina, o és substituïda sense més
ni més per quatre pseudo---jazzbandistes i
un vocalista... Si un dia desapareixen de
les falles els músics de poble i els seus
pasdobles ingenus i vibrants, alguna co-
sa hauran perdut.”

















Javier Fernández Hernández