Élisabeth jacquet de la guerre

1665-1729
BIOGRAFIA

● Élisabeth Jacquet de La Guerre (nascuda Élisabeth

● Élisabeth va començar la interpretació d'instruments
Nascuda l´any 1665 a Ile Saint
Louis (França)
Jacquet) va veure la llum en l'any de 1665, sent filla de
Claude Jacquet, un organista de l'església Ile-Saint
Louis de París. Va tenir tres germans, Nicolás, Anne i
Pierre, els quals van ser tots músics.
de tecla en una edat molt primerenca, i fou presentada
pel seu pare a Lluís XIV amb només cinc anys d'edat.
Va començar tocant en la cort, on delectava amb
emoció les persones de la cort.
Matrimoni
● El 1684 es va casar amb Marin de la Guerre, organista, i es va mudar
a París, on va seguir actuant en concerts i lliçons particulars i on tots
els grans músics de la ciutat arribaven a sentir-la tocar el clau.
● L'any 1700, es va divorciar. També va perdre el seu únic fill amb deu
anys d'edat, qui era a l'igual que ella mare un prodigi del clau. Fins
1707 Élisabeth va romandre en un trist silenci professional. Llavors va
començar de nou la seua vida a la banda de la música, aquesta vegada
investigant les noves formes italianes de la sonata i la cantata.
Operes
● El 1715 publicava la seua última gran obra, Cantates Françoises.
Des de llavors fins a la seua mort, el 27 de juny de 1729,
Élisabeth Jacquet de La Guerre va anar retirant-se paulatinament
de la vida pública.
Teatre

● Ballet Les jeux à l’honneur de la victoire (1691)

● Òpera (tragédie lyrique) Céphale et Procris (1694)
Música vocal
● Cantates françoises sur des sujets tirez de l'Ecriture, livre I (1708)
● Cantates françoises, livre II (1711)
● La musette, ou Les bergers de Suresne (1713)
● Cantates françoises (1715)
● Te Deum (1721)
● Algunes cançons publicades en Recueil d'airs sérieux et à boire (1710–1724)
Instrumental

● Pièces de clavessin (1687)

● Pièces de clavecin qui peuvent se jouer sur le viollon (1707)
● 6 sonates per a violí i baix continu (1707)
● En manuscrit: quatre sonates per a violí, viola de gamba i baix
continu, quatre sonates en trio per a 2 violins, viola de gamba i
baix continu.
Mes informació sobre ella
● El 1707 aparegueren dos volums: les Pieces pour Clavecins, que també es poden tocar al violí, i Sis Sonates
per a violí i clavecí. Aquestes sonates anaven dedicades al rei Lluís XIV i li van ser presentades a l'agost del
mateix any.
● El 1708, i també dedicat a Lluís XIV, el primer llibre de Cantates Franceses versa sobre les qüestions de les
Santes Escriptures i, el 1711, el segon volum. Aquestes foren les primeres cantates sacres compostes a França.
L'1 de setembre de 1715 moria el rei Sol i, curiosament, a partir d'aquesta data es fa el silenci a l'entorn
d'Elisabeth.
● Aquest mateix any, o poc de temps després, publicà un nou volum de cantates profanes, dedicat al príncep
elector de Baviera, Maximilià II Manuel, que va viure a França entre 1709 i 1715. Aquest volum inclou 3
cantates: Semel; L'ille de Délos i Le Sommeil d'Ulisse, i també un duo per a soprano i baix continu, el còmic
Peter Racommodement i Nicole, i Le Ceinture de Vénus. Després d'aquesta publicació, no hi ha evidència
significativa que compongués res més, llevat d'alguns temes aïllats publicats per Ballard dins els seus reculls i
així i tot d'una forma molt per sobre.
Mes informació sobre ella
● Malgrat que va seguir una carrera independent, l'admiració i el suport del rei no foren mai cercats per
Élisabeth. Les seues obres foren sempre interpretades a Versalles. Fou l'única dona compositora en el cercle
intel·lectual femení que il·luminava el regnat del rei Sol, junt amb escriptores notables com ara Madame de
Scudery, Madame de La Fayette i Madame de Sévigné.
● La reputació d'Élisabeth Jacquet de La Guerre creuà ràpidament les fronteres del rei Sol, en part a causa tant
del seu talent com a virtuosa clavecinista i com a compositora. Al llarg del segle XVIII, el seu treball va
atènyer una reputació exemplar a França i a l'estranger. Però en el segle XIX va caure en oblit i finalitzà en
poc de temps, i durà més en part per la feina que li dedicà Catherine Cessac.
● Morí el 27 de juny de 1729 i el seu funeral es va fer l'endemà a l'església de Saint-Eustache de París
Fonts de la informació
● Article sobre Élisabeth Jacquet de la Guerre en la Wikipedia inglés
● The Life of Work de Élisabeth Jacquet de la Guerre en GoldbergWeb
● Cantates françoises (1715)
● Comique duo