La Unió Europea

És un gran espai polític, social, econòmic i financier que garanteix la

lliure circulació de mercaderia, persones i capital.
Té quatre punts de importància mundial:
● Econòmic
➔ Sector primari especialitzat amb importància reduïda.
PAC (Política Agrícola Común).
➔ Sector secundari com a sector clau amb sector tecnològics amb valor afegit.
➔ Sector terciari és el més important en percentatge del PIB (Producto Interno
Bruto) i en la població activa. Terciarització de l’economia.

● Demogràfic: 450 millions d’habitants. Població envellida. Altes densitats de població i

espai urbanitzat.

● Social: Espai desenvolupat i presència de l’Estat benestar (amb diferències entre els
estats membres). Recerca de la cohesió.

● Cultural: Gran diversitat lingüística, cultural i religiosa.

1. Procès de construcciò europea: de les Comunitats Europees a la Unió Europea

UE→ és una organització que agrupa un conjunt d’estats europeus que

comparteixen unes institucions i una polìtica comuna en matèria social i econòmica.
La Unió va a ser exigida per:
➢ La ruina econòmica per la II WW
➢ El sorgiment de noves potències (EE. UU. i URSS)
➢ La decadència d’Europa i la superació de les rivalitats internes.
➢ La necessitat d’enfortir-se davant àrees capitalistes i comunistes.
● Inicis
➔ 1948: Creació de la OECE (Organització Europea de Cooperació
Econòmica, antecedent de la OCDE), per gestionar les ajudes del Pla
Marshall.
➔ 1948: Benelux, unió duanera de Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg.
➔ 1951: Creació de la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer). Pïsos
Baixos, Bèlgica, Luxemburg, França, Itàlia, Repùblica Federal d’Alemanya.
Objectiu→ Creat un mercat comú de matèries fonamentals per al
desenvolupament industrial.
Èxit→ Ampliar a altres productes.
➔ 1957: Tractat de Roma→ Tractat fundacional de les Comunitats Europees
(CE) o Mercat comú euopeu:
- Lliure circulació de mercaderies.
- L'establiment d’una unió duanera.
- L’establiment d’una política comuna en matèria de pesca, agricultura,
transport, começ i energia (EURATOM).
Estats compromesos amb la democràcia liberal, respecte als drets
humans i l’economia del mercat.
Aquesta organització suposa una nova forma de veure i interpretar el
continent més enllà de les fronteres.
➔ 1956: Països de la CECA, França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Itàlia,
Repùblica Federal Alemanya

● Membres de la UE
- 1958 (com a CEE): Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica → Benelux,
Repùblica Federal Alemanya, França i Itàlia.
- 1973: Regne Unit→ abandona al 2020, Irlanda, Dinamarca→ menys
Groenlàndia, que surt al 1986).
- 1981: Grècia
- 1986: Espanya i Portugal.
- 1990: com a conseqüència de la reunificació alemanya, els antics territoris de
la RFA pasen a formar part de les CEE.
- 1995: Suècia, Finlàndia i Àustria.
- 2004: Polònia, Letònia, Lituània, Estonia, República Txeca, Eslovàquia,
Hongria, Eslovènia, Malta i Xipre → no mès la part grega.
- 2007: Bulgària i Romania.
- 2013: Croàsia

● Països amb una sol·licitud formal d'ingrés→ Bòsnia i Hercegovina.

● Països candidats→ Albània, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia i Turquia.
● Candidats potencials→ Kosovo, hi ha països que no el reconeixen.
● Països que han rebutjat formar part en referèndums→ Suïssa i Noruega.
● Països que ho han congelat→ Islàndia

2. Tractats europeus
Són acords entres els Estats europeus que es signen per establir els objectius de la
UE, la presa de decisions en el seu interior, la relació dels Estats amb les institucions
 europees i les normes aplicables a aquestes institucions. Es poden modificar per
permetre l’entrada de nous Estats o introduir nous àmbits de cooperació o
d’actuació.
➔ Tractats de la CEE (1951-1986)
- Tractat de la CECA
- Tractat de Roma (1957)
- Tractat de Fusió de Brussel·les (1965)→ Creació d’una comissió i
d’un consell al servei de les Comunitats europees
- Acta Única Europea (1986)→ Prepara el procés de la unió monetària,
introdueix element d’unió política (ciutadania, polítiques comunes en
assumptes interiors i exteriors), reforma les institucions després de
l’entrada d’Espanya i Portugal

➔ Tractats de la UE (1992-2020)

- Tractat de Maastricht (1992, en vigor al 1993)→ Van haber intenses

negociacions per enfortir les relacions polítiques i socials i avançar en
la unitat dels Estats membres. Es crea laUnió Europea.
Principis bàsics:
➢ Impuls a la ciutadania europea→ llibertat de residència i de
circulació, participació en les eleccions locals i europees en el
país de residència.
➢ Instauració de la unió monetària i econòmica→ Creació del
Banc Central Europeu i de l’euro com a moneda.
➢ Impuls a la cohesió social i econòmica com a objectiu prioritari
➢ Impuls a l’espai Schengen, amb la supressió dels controls
fronterers pels ciutadans comunitaris.
➢ Ampliació del protagonisme del Parlament Europeu.
➢ Decisions en política exterior, defensa i seguretat de caràcter
unitari. Creació de la figura del PESC.
➢ Defensa dels valors democràtics.
➢ Cooperació judicial i policial dels països membres.

- Tractat d’Amsterdam (1997): Reforma de les institucions per facilitar

l’arribada de nous membres i impulsar la transparència en la prensa
de decisions.
- Tractat de Niça (2001): Reforma les institucions amb nous mètodes
d’elecció i de vot en la Comissió i en el Consell.
- Fracàs en l’aprovació d’una Constitució europea (2004)
- Tractat de Lisboa (2007, vigor 2009): Intent de definir una UE més
democràtica i eficient davant els reptes del s. XXI. Aclareix les
funcions de diferents institucions i les competències de la UE, dels
Estats membres i quines són compartides.

3. Procès d’adhesió
➔ Sol·licituts: objecte d’un examen de la Comissió i decisió del Consell
➔ País candidat no implica inici inmediat de les negociacions (Turquia)
➔ Obligació: Cumplir uns criteris (Criteris de Copenhaguen):
 - Polítics→ institucions democràtiques, respecte al drets humans,
protecció a les minories.
- Económics→ existència d’una economia de mercat viable, pot
assumir la competència dins de la UE.
- Capacitat d’assumir les obligacions que suposa ser membre, inclosa
la unió política, econòmica i monetària.
- Adaptació de les seves estructures administratives per facilitat la seva
integració.
➔ Espanya va a demanar el seu ingrés a durant la dictadura de Franco. Malgrat
les presions nord-americanes, se li va vetar. Principal raó→ no ser
democràtic.
➔ Ingrès al 1986 després de llargues negociacions que impliquen una amplia
transformació de l’economia.
➔ En 1986→ molt allunyada de la mitjana social i econòmica de l’Europa
comunitària.

BREXIT
● Procés de sortida del Regne Unit de la UE, iniciat després del
rreferèndum del 2016 i culminat a finals dels 2020. Suposa efectes
negatius per les dues bandes.
● Situació final després de les negociacions:
- Protecció dels europeus que resideixen al Regne Unit i dels
britànics residents a la UE. Permís de residència pels que
arribin després. No es poden traslladar lliurement. Necessitat
de visats de treball.
- Nova relació comercial: Controls fronterers, burocràcia, però
lliure circulació de mercaderies.
- Allunyament o trencament amb les directrius europees. Regne
Unit pot imposar idees diferents.
- Relacions bilaterals entre Regne Unit i els estats membres en
molts temes: transport, cooperació universitària, etc.

- Etc.
 4. Les institucions de la UE

INSTITUCIÓ UE SEU QUI LA FUNCIÓ

CONFORMEN

Consell de la UE Brussel·les i rotació Ministres dels Legislar amb el

cada 6 mesos. governs dels Parlament
Estats de la UE. Coordinar polítiques
Signar acords
Desenvolupa política
exterior i de defensa
Consell Europeu Brussel·les Caps d’estat i de Impulsar la UE en
govern, ministres qüestions fonamentals
d’Assumptes Definir orientacions
Exteriors i polítiques i
president de la econòmiques
Comissió
Parlament Europeu Brussel·les / 705 diputats Funcions legislatives i
Estrasburg escollits per pressupostàries
sufragi universal Supervisió del Consell i
cada 5 anys des de la Comissió
del 1979. Ratificar els tractats
internacionals i les
propostes d’ampliació

Comissió europea Brussel·les 1 comissari per Òrgan executiu:

Estat per un proposa legislació i
període de 5 anys. vigila la gestió i
Cadascun s’ocupa l’aplicació de les
d’un tema polítiques comunes
europees.
Tribunal de Justícia Luxemburg 1 jutge per estat Rep i jutja les
membre per 5 acusacions als Estats
anys per part de la Comissió
de la no aplicació de les
polítiques europees.
Comitè de les Regions Brussel·les 344 membres Òrgan consultiu que
(1994) dona espai a les regions
en l’àmbit europeu
Vetllar pel principi
d’equilibri i cohesió
social
Banc Central Europeu Frankfurt Estructura de Gestió de l’euro,
(1999) banc central: preserva l’estabilitat
president, financera de l’eurozona
 vicepresident, etc. Fixa les grans línies
econòmiques
Executa la política
econòmica i monetària
de la UE

5. La Unió Econòmica i Financera

Impulsada des del Tractat de Maastricht : cessió de sobirania. Implica:
- Eliminació d’obstacles duaners. S’havien donat molt passos per ser un
mercat únic. [unitat econòmica de mercat, supressió de fronteres duaneres,
supressió d’aranzels, lliure circulació de persones i mercaderies d’entre els
països integrants de la Unió Europea.]
- Creació de l’euro com a moneda única
- Creació del Banc Central Europeu
- Creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC)
➔ EURO
Moneda única prevista a Maastricht. Criteris de convergència: certs límits d’inflació,
deute i dèficit públic, estabillitat de canvi de moneda pròpia, interessos controlats.
Vinculació al marc alemany (moneda més forta)

1/1/2002: comença circulació en 12 estats. [Alemanya, Àustria, Bèlgica, Espanya,

Finlàndia, França, Grècia – amb trampes comptables -, Irlanda, Itàlia, Luxemburg,
Països Baixos, Portugal.
Regne Unit, Suècia i Dinamarca decideixen no participar.
Però els nous estats estan obligats a adoptar la nova moneda quan compleixin els
criteris: Eslovènia, Xipre, Malta, Eslovàquia, els bàltics.
Polònia o Rep. Txeca mantenen les monedes pròpies.
Dos mesos després les monedes nacionals deixen de circular.

Zona euro: espai econòmic format pel grup d'estats de la UE que han adoptat l'euro
com a moneda i la política financera gestionada pel Banc Central Europeu

En blau, els països de la UE que utilitzen

l’euro, els últims en unir-se els bàltics.

En vermell, països com Andorra o San

Marino amb acords per utilitzar aquesta
moneda.

Els casos de Montenegro i Kosovo són

diferents: ho van adoptar de manera
unilateral, sense negociar amb les autoritats
europees
Avantatges Inconvenients

● Facilitar els intercanvis comercials ● Pèrdua de sobirania monetària, ja

● Aprofundir la integració econòmica
● Fortalesa davant el dòlar (compra
de petroli)
● Paper rellevant en els intercanvis
mundials.
que la política monetària la decideix
el Banc Central Europeu.
● No es pot devaluar la moneda per
afavorir les exportacions (a les crisis
es devalua el salari)
● Inflació

6. Altres polìtiques europees

● Acord de Schengen: Acord per eliminar els controls fronteres i establir la lliure
circulació per a tots els ciutadans dels Estats signants o de tercers països.
Signat al 1985, revisat al 1995 i ampliat a nous països. Amb el Tractat
d’Amsterdam s’obliga als nous membres a participar quan estiguin preparats.
➔ Actualment: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya,
Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Letònia,
Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia,
Portugal, República Txeca, República Eslovaca, Suècia i Suïssa.
➔ No: Irlanda. (Parcialment)
➔ Obligats: Croàcia, Romania, Bulgària, Xipre.
➔ Dona lloc a l’Espai Schengen, espai que sorgeix d’aquest tractat, i que
implica normes comunes en controls frontereres, en visats o en polítiques
d’asil, impulsa la cooperació policial i judicial i permet treballar en qualsevol
país sense cap tipus de discriminació.
➔ Es pot suspendre en situacions excepcionals.
➔ Control de la immigració irregular (Frontex). Paper important d’Espanya per la
seva posició geoestratègica.
➔ Casos especials:
- Microestats: no en formen part però no hi ha controls fronterers
(Vaticà, Mònaco, San Marino) Andorra en té.
- Illes Faroe o departaments no europeus no francesos no en formen
part.
- Reglament especial per Ceuta i Melilla per tractar-se de frontera
exterior.
- Entren les Canàries, les Açores o les Madeira.
- Cas de Gibraltar.
POLITIQUES COMUNES
● Impuls a polítiques transnacionals en temes d’ocupació i atur, mediambiental o
patrimoni cultural.

● Sanitat: Assistència sanitària als ciutadans. Targeta sanitària europea.

● Educació: programa Erasmus. Pla universitari Bolonya (controvertit).
● Mercat únic digital.
● Etc.

POLITIQUES REGIONALS
● UE: Heterogeneïtat d’estats i de desenvolupaments. Necessitat de polítiques
regionals reequilibradores.
● Els objectius de la política regional europea tenen com principal finalitat reduir
aquestes desigualtats i aconseguir finalment una unió d'estats amb una situació
econòmica més homogènia que afavoreixi la seva cohesió. Es busca aquesta
cohesió a través de la solidaritat financera, de la transferències del pressupost
comunitari dels països rics als pobres.
● Si es redueixen les desigualtats entre les regions europees es beneficia tota la
comunitat.
● Les desigualtats es donen tant entre estats com entre les regions d'un mateix estat.
Les regions més desenvolupades econòmicament són les urbanes.
● Els instruments per pal·liar les diferències són els següents:
- Fons estructurals: tenen com a objectiu general ajudar les regions menys afavorides
reduint les desigualtats. Estan formats d'una banda, pel Fons Social Europeu (FSE)
que es dedica, sobretot, a finançar activitats de formació que afavoreixin la inserció
laboral dels treballadors aturats i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional
(FEDER), que concedeix ajuts econòmics per a la construcció d'infraestructures i
altres inversions productives.
 - El Fons de Cohesió (FC) està destinat als estats que tenen un PIB per càpita inferior
al 90% de la mitjana europea. Finança projectes d'infraestructures relacionats amb el
medi ambient i els transports.
● Com a conseqüència de la crisi econòmica (2007) la UE ha reformulat la seva
política regional, de manera que el nivell d’ajuda i la contribució nacional (taxa de
cofinançament) s’adapta al nivell de desenvolupament econòmic de cada regió:
- Regions menys desenvolupades (PIB inferior al 75% de la mitjana de la UE).
S’emporten el 68,7% dels fons de la política de cohesió, amb un cofinançament
d’entre el 80% i el 85% de la inversió.
- Regions en transició (PIB entre el 75 i el 90% de la mitjana de la UE). Reben un
11,6% dels fons, amb una taxa de cofinançament d’entre el 60% i el 80%.
- Regions més desenvolupades (PIB superior al 90% de la mitjana de la UE, entre
elles Catalunya). Se’ls atorga el 15,8% dels recursos i una taxa de cofinançament
del 50%.
Iniciatives comunitàries: programes específics per resoldre problemes específics greus.
Exemples:
- INTERREG: Cooperació transfronterera i transregional
- LEADER: desenvolupament sostenible dels àmbits rurals.
- URBAN: regeneració de zones urbanes en crisi o en declivi
● Regió europea: territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets
geogràfics comuns, delimitada amb finalitats administratives i estadístiques.
● Necessari harmonitzar la diversitat administrativa pel seu tractament estadístic.
Creació de les NUTs (Nomenclatura d’Unitats Territorials Estadístiques):
- NUTs 1: Regions comunitàries europees. Grans àrees de planificació econòmica.
Ex: Est Espanya (Cat, València, Balears). Actualment 97.
- Nuts 2: Unitats administratives de base. Permeten analitzar el territori i prendre
decisions. En Espanya les CCAA.
- Nuts 3: demarcacions ja existents (províncies)
- Nuts4: municipis

7. Catalunya i Espanya a la UE
Espanya: balanç positiu de la integració a la UE, més enllà de les quantioses ajudes
rebudes, només superat per Polònia, per finançar infraestructures o equipaments
(d’hospitals a autovies, aeroports o línies d’AVE o restauracions d’espais culturals).
Compromès amb el projecte europeu.
Modernització econòmica, augment de la renda per càpita i de la capacitat de
consum, millora de l’IDH
Impuls al seu desenvolupament econòmic i social. Estabilitat (malgrat les crisis)
importància política? Impuls al vincle amb Amèrica Llatina
Totes les CCAA s’han beneficiat, ara es cerca l’equilibri interterritorial.
Integració plena al marc europeu:
- El 90% de la inversió que Espanya rep de l’exterior procedeix de la UE
- El 62% de les exportacions espanyoles, es destinen a països comunitaris.
- El 60% de les nostres importacions procedeixen de la UE
Al Tractat de Lisboa es reforçava la importància de les regions en reconèixer la
diversitat cultural i lingüística. Catalunya hi participa activament i en altres projectes.
Són mecanismes que permeten la seva participació directa.