Esdevenir paisatge

Introducció:

Miquel Planas Rosselló, Juan Martínez, Juan José Pacheco, Carlota Polo, Lucido Petrillo

Vol plantejar una mirada creativa sobre el paisatge, en aquest cas l‟Alt Penedès; al llarg d‟aquests anys de
congrés hem estat vinculant el paisatge a estudis i anàlisis, més decantats cap a la tècnica, documentació,
la recerca, l‟economia, l‟urbanisme, etc., sempre més “aplicats”; en aquest cas vàrem voler plantejar una
mirada més lliure i desvinculada, més oberta. Des del grup de recerca ens vàrem proposar exposar la
visió més artística, des de la poètica de cada un dels membres (en aquest cas, els quatre membres del
grup, estudiants de doctorat i becaris de recerca del Ministeri d‟Educació i Ciència), amb la intenció, no
de buscar uns resultats que fossin fàcilment aplicables o transversalitzables cap a d‟altres possibilitats o
disciplines, sinó de buscar uns resultats fonamentalment creatius, que tot i la seva força i càrrega
estètica, s‟establiran sota unes premisses objectivables; aquest resultats artístics, evidentment pretenen
en una primera instància aportar continguts i valors estètics en l‟observador, valors que alhora li seran
novedosos, ja que provenen de mirades diferents; en segona instància i arran dels resultats obtinguts,
voldrà esperonar noves observacions, noves reflexions cap al paisatge de l‟Alt Penedès, també vol
revalorar així aquells aspectes més minúsculs -no per la seva mida física, si no per la seva mida
d‟influència en els observadors- tot recuperant una mirada detinguda que permeti l‟apreciació d‟aquests
espais o elements que, com hem dit, no depenen de la seva dimensió física, ja que grans elements o
extensions poden passar desapercebuts a la nostra visió o a la nostra consideració, defugint d‟un
coneixement profund i ple; finalment i evidentment volen provocar i incidir en el treball creatiu de cada
un dels artistes que l‟han generat, ja que tots ells desconeixien aquest paisatge i sols en coneixien les
seves característiques més arquetípiques, i era impossible plantejar un treball de creació sense tenir una
vivència pròpia des del territori.

Aquesta proposta s‟ha plantejat sota uns mateixos paràmetres per a cada un dels quatre treballs; aquests
paràmetres pretenien assolir un seguit d‟objectius, encapçalats molt especialment per un coneixement
igual i proporcional del territori, fet que comportaria una aproximació objectiva i més homogènia al
territori, així com desenvolupar un treball de creació vinculat molt essencialment amb la poètica de cada
un dels components del grup, des de llenguatges plàstics diferents; presentar una mirada el màxim de
cronològica, en un paisatge que al llarg de les estacions climàtiques canvia amb molta força.

Tots aquests haurien de repercutir i conformar un nou objectiu general, que com ja s‟ha apuntat a l‟inici,
és aportar mirades diferents d‟un paisatge ja conegut i del qual tenim unes imatges o unes idees
totalment estereotipades, no ens mou a actuar en aquest sentit un ànim pretensiós o pedant, ans al
contrari, és una intenció modesta que vol a partir del desconeixement que en tenen els quatre membres
del grup (que afavorirà un compromís i una incidència en el terreny més objectiva i verge, llunyans dels
estereotips segurament negatius abans esmentats).

És evident que juntament amb aquests resultats aquest treball creatiu aportarà d‟altres beneficis més
propers o més acostats al treball artístic de cada un d‟ells, aportacions que segurament no es
visualitzaran o evidenciaran a curt termini, sinó que aniran aflorant a llarg termini dintre de la seva
futura obra artística, ja que un coneixement i una implicació d‟un paisatge tan peculiar i especial com el
de l‟Alt Penedès ha d‟influir o afectar per força qualsevol mena de treball plàstic que se li atansi.

Per endegar aquest projecte i fer-ho d‟una manera objectiva, contrastable i ordenada, es va procedir a
dividir la comarca de l‟Alt Penedès en una sèrie de zones que afavorissin un coneixement més rigorós del
paisatge i per tant de les característiques essencials del conjunt; aquestes divisions plantegen zones
d‟extensions similars, tot i que en alguns casos i degut a altres circumstàncies s‟han hagut de fer
excepcions puntuals (com pot observar-se en les diferències d‟extensió entre la zona 9, a la dreta del
plànol i la zona 6, al centre)

Així la divisió, posteriorment a una anàlisi geogràfica es fa sempre a partir de les línies que estableixen
els eixos de comunicació més importants (autopista, tren i AVE) i que a més travessa els dos principals
nuclis de població, Vilafranca i Sant Sadurní, que ocupen les dues zones esmentades. Igualment, aquesta
línia divisòria estableix un gran paral·lelisme entre la serralada prelitoral i la més costanera, la litoral,
cosa que permet una divisió molt homogènia, que defineix una gran zona central, de pla, més agrícola i
industrial, sense alst i baixos destacables (que inclou les zones 3, 4, 5, 6,7 i 8) i dues zones paral·leles on
s‟ubica la part més frondosa, de bosc i muntanya, menys habitada i menys agrícola i industrial que la
primera (inclou les zones 1 i 2 d‟una banda i 9, 10 i 11 en la zona litoral) (*). Tot això fa que aquestes dues
tipologies de zones, que podríem denominar com a franges, concentraran tot un seguit de
característiques comunes, tot facilitant el coneixement individual i general del terreny, permetent una
observació més intensa dels detalls i les altres especificitats.

També aquesta divisió en zones observarà una sèrie d‟elements de caràcter cultural, patrimonial, etc.,
que donen particularitat a cada una d‟elles. Això s„ha fet a partir d‟un estudi històric i cultural d‟aquells
elements més significatius, i per tant s‟ha buscat que cada una de les zones tingués algun element
diferenciador i identificador que pogués ser treballat (com per exemple el Pantà de Foix, les ciutats de
Vilafranca i Sant Sadurní, Olesa de Bonesvalls, el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, el castell de
Gelida, de Subirats, de Mediona, d‟Olèrdola...)

Les interpretacions que es presenten s‟ubiquen des de diverses disciplines artístiques, amb la intenció
d‟aportar un ventall ampli, obert i variat a través de lectures poètiques personals del paisatge de l‟Alt
Penedès, amb quatre temes concrets:

El text artístic

El mòdul escultòric
 La textura del paisatge

La mirada nova

RECORREGUTS
Juan Pacheco Puig

Aquesta proposta pretén una mirada diferent a l'habitual de l'escala humana, la del vianant, que observa
al seu pas el paisatge pel qual transita; i ho serà per dues raons principals.

Primerament perquè es farà sota el criteri de la intenció plàstica, de l'expressió artística, de la

representació creativa. I en segon lloc perquè consistirà a relacionar dues mirades més intencionades,
concretes i divergents com ara la micro/macro fotografia i la fotografia aèria o de satèl·lit, per mirar una
mateixa cosa des d'altres punts de vista i al final tornar de nou cap a l'objecte del nostre propòsit: el
paisatge vitivinícola de la comarca de l‟Alt Penedès.

En definitiva, proposar, a través d'aquestes mirades, altres visions de les particularitats que ofereix
aquest paisatge, mitjançant la pràctica escultòrica.

Es planteja un exemple concret d'escultura de gran format per a l'espai públic, o mes aviat, per paisatge
públic, inspirada en un dels elements més característics i representatius del paisatge del Alt Penedès: el
raïm.

Es parteix de fotografies per satèl·lit, a través del Google Maps per fitar i delimitar des d'una visió zenital,
la fisonomia, característiques i peculiaritats del territori.

Una mirada atenta als mapes del cultiu de la vinya a la comarca del Alt Penedès permet identificar grans
taques de concentració, convertint-se pràcticament en un monocultiu, on els diferents tipus de sòl i la
forma dels cultius derivats de la topografia del lloc configuren un mosaic divers de paisatges sota el signe
de les vinyes i la producció del vi. Aquest entramat geomètric, fruit de l'acció de l'home a través de
l'agricultura, el primer constructor del paisatge, estableix i defineix en gran mesura el paisatge de l‟Alt
Penedès.

La manera en què s'interrelacionen els espais cultivats, les fileres i disposició pròpia del cultiu de la
vinya, aquesta parcel·lació i la geometria del paisatge capten ràpidament l'atenció en aquest segon nivell
de mirada, on les formes i cromatismes tan característics adquireixen protagonisme.
Continuant amb el recorregut visual d'acostament al territori, a mode de zoom, se'ns presenta l'autèntic
generador, estructurador i protagonista d'aquestes geometries: el cep de la vinya, com a element
modular, unitari, que en la seva repetició, disposició i alineació estableix i configura en gran mesura el
paisatge.

En apropar-nos encara més a la planta, servint-nos d'un microscopi o d'un objectiu macro, a les seves
fulles, a una fulla, a l'estructura d'una fulla de vinya, s'observa amb sorpresa que aquest disseny fa
referència directa, curiosament, als mateixos camps descrits anteriorment. Es podria afirmar que una
sola fulla de vinya tanca un micropaisatge. D'aquesta forma es tanca el cercle.

Però ara bé, aquesta relació descrita anteriorment no és l'única en la qual ens fixem des d'una mirada
artística i estètica; just al costat d'una fulla de vinya, en època de collita, normalment es troba una
agrupació de petites esferes de diverses grandàries i meravellosos colors segons el tipus de cultiu que
anomenem raïm. El conjunt de grans, gra és la unitat, també s'anomena raïm. Aquí trobem una altra
fantàstica relació a la qual ens referim: el gra és al cep com el raïm a la vinya. En concret parlem dels
binomis unitat/mòdul, multiplicitat/continuïtat.

Arribats a aquest punt, fixem la nostra atenció en el raïm com a mòdul, com a unitat de repetició i en el
raïm com a agrupació. També atendrem als valors de concavitat i convexitat inherents a aquesta
disposició i a tals elements esfèrics, així com als intersticis que es generen en el raïm i els conceptes de
fons i figura.

La proposta consisteix en una escultura que apel·la a la simbologia del raïm fent servir l'abstracció
geomètrica, partint de la deconstrucció d'una esfera/gra, fins a un vuitè d'esfera o el que és el mateix, un
quart de mitja esfera, es pren com a mòdul. Amb aquest mòdul com a element constructiu de partida es
configura per addició una estructura major composada de vuit mòduls d'amplada per tres llarg, establint
així una gelosia mural que per dimensions, configuració, i simbologia, creiem que s'integraria bé en el
paisatge, complementant-lo.

Tenint tot això en compte, es decideix enfocar el projecte de la següent manera:

Pensem en la idea de mòdul susceptible de ser duplicat tantes vegades com sigui necessari per la
demanda compositiva del projecte, per això es consideren diversos aspectes com són els panots, peces
geomètriques quadrades amb cert gruix que permeten un creixement bidimensional il·limitat partint del
mateix suport quadrat i variant el disseny interior de les peces sempre que es vulgui; i la idea del fractal
com a dimensió intermèdia que ens permet representar amb exactitud els fenòmens de la naturalesa.

S'estableix per tant, que es farà servir un vuitè d'esfera de cert espessor, inscrita en un prisma de base
quadrada amb la mateixa fondària, que queda complert a cantonada exterior amb la corba i conformaria
el nostre mòdul base com a peça única i original, a partir de la qual i mitjançant els duplicats necessaris
constituiríem el disseny final.
 Així doncs, a la combinatòria resultant de jugar amb aquest mòdul, d'aquest joc còncau - convex i de la
seva aparent bidimensionalitat, se li afegeix la tercera dimensió (o bé es podria considerar la possibilitat
de dotar-la d'una dimensió intermèdia) i se la dota de noves vistes, especialment la zenital, convertint-la
en una peça exempta, transitable, amb múltiples recorreguts possibles, que interactua amb l'espectador o
usuari, ja que suposa un espai horitzontal i transitable. S'escala el mòdul esmentat a 1 m. x 1 m. i
s'estableix un disseny de 3 m. d'amplada per 8 m. de llarg, de tal manera que apareixen buits i portes que
donen al conjunt aire i ho adeqüen per a un projecte d'espai públic, com hem comentat, per ser integrat
en el paisatge.

Aquesta proposta de disseny concreta és només una de les moltes possibles que ofereix el sistema de
mòdul que es presenta, però també podria compondre's un espai trièdric, espais prismàtics...

LA MIRADA SOBRE ALLÒ NO MIRAT

Lucido Petrillo

En aquesta ponència s'exposen els resultats de l'estudi sobre textures paisatgístiques a l'àrea de l'Alt
Penedès. L'objectiu principal d'aquesta investigació és caracteritzar i expressar la diversitat territorial a
través de les textures del paisatge, mitjançant la realització d'un mostrari que representi un recorregut
gràfic, poètic i conceptual de l'entorn del Alt Penedès.

Al llarg de la investigació hem observat que l'Alt Penedès és una de les comarques més riques de
Catalunya envers al seu àmbit paisatgístic i de cultius, per la seva posició geogràfica i les seves
característiques geològiques. La zona està constituïda per tot un ventall d'entorns diferents: forestal,
agrari i urbà, amb àmplia predominança de vinya, escampada per tot el seu territori.

Tota aquesta diversitat perviu en harmonia. Així, la diferència del sòl calcari vers el sòl argilenc ofereix la
possibilitat d'obtenir diferents cultius. A més hi conviuen nombrosos microclimes, afavorint l'elaboració
d'una gran gamma de diferents varietats de vins, que el caracteritza i el distingeix dels altres territoris.

D'altra banda, l'urb es fon amb aquest entorn i estableix una relació d'equilibri entre individu i
naturalesa.

Partint d'aquesta visió hem visitat i realitzat observacions en diferents llocs. Realitzem una anàlisi de
síntesi dirigida a caracteritzar aquests territoris a través de la reproducció dels seus detalls constituents.

Establim diferents apartats d'estudi:

- Solc
 - Elements vegetals

- Roques

- Espai urbà

El mètode de treball es va executar mitjançant tècnica d‟emmotllament (motllos). Es va aconseguir així

enregistrar en negatiu la forma i la textura dels elements naturals i urbans que es constitueix en aquest
paisatge.

El procés ens va brindar dues visions diferents del mateix element reproduït: El negatiu (present en el
motlle) enregistra en negatiu la textura i la forma de l'element natural. El positiu (el material que omple
l'interior del motlle), produeix una visió diferent. Aquest contrast genera noves visions i nous
enfocaments conceptuals per a la interpretació de la identitat paisatgística del Alt Penedès.

En primer lloc el treball pretén ser una invitació a observar el paisatge amb una altra mirada, a despertar
un esperit atent als detalls més petits, a apropar-nos a través d'una lupa a aquest fragment de l'entorn
que presentem des de la mirada del màgic negatiu al positiu més literari.

La suma de petites mirades crea la majestuositat d'un paisatge.

L'ALT PENEDÈS, TEXTUALMENT

Carlota Polo

L'activitat pràctica va ser menyspreada i es va considerar quelcom diferent d'altres vocacions

suposadament més elevades. La capacitat tècnica es diferenciava de la inventiva, la religió qüestionava
la realitat tangible, l'orgull per la pròpia feina es considerava un luxe.

Richard Sennett. L'artesà

La definició d'artesà que il·lustra aquesta frase d‟en Richard Sennett es fa especialment pertinent en un
context com aquest, ja que per ell, la investigació no és sinó una altra forma d'artesania. Citar-ho és una
excusa per portar a col·lació conceptes com ara rigor, efectivitat o atenció; paraules que ens ajuden a
explicar el paper del treball ben fet sense importar si aquest es realitza en un laboratori o en una fusteria.
El que proposo és un viatge entre la investigació i la vinya.

D'artesania en aquesta terra se‟n podria parlar àmpliament. L'elaboració del vi, especialment, és una
pràctica paradigmàtica per posar en solfa aspectes com el temps, el repòs, el procés, la paciència,
 l'atenció o la cura en l'elaboració d'un producte. El vi i el procés són precisament dos dels eixos
fonamentals en els quals se sustenta aquesta proposta.

Escriure, fer-ho amb matèria orgànica, i al·ludir al procés pictòric. Fer del paper subjecte, del vi objecte i
de l'autor compositor d'una escena vagament traçada. Reproduir amb vi espais viscuts, llocs explorats i
fragments d'històries prestades, filtrats, tots ells, per una boira d'estranyesa inevitable quan ets un
foraster.

Unes localitzacions predefinides que esdevenen orografia, clima, vegetació, so, aroma, sabor i cansament
en arribar a elles. Fites des d'on iniciar un procés d'indagació que es transformarà en paraules i
culminarà en vi. Excuses per emborratxar el suport, deixar que el vi penetri en ell per registrar breus
textos evocadors, mancats de significat, però plens de sentit. Motius per intentar narrar el paisatge, per
suggerir-lo, per detallar-lo sense desentranyar el gran nus que fa de d'aquest un lloc fascinant.

Així com el raïm es transforma en vi, l'experiència es torna paraula escrita, i com la llavor que creix per
convertir-se en vinya ignora aquest fet a l'inici, la paraula es presenta innocent al quadern de treball
sense saber quina destinació li espera. El cultiu, la verema, la fermentació, la criança i finalment
l'envasament, cinc fases que compleixen la concepció de tot projecte, des de l'observació que el fa emergir
fins a la consecució que permet mostrar-lo públicament. El meu envàs (un paper que guarda les escletxes
d'un viatge que té origen i destinació a Vilafranca del Penedès) es mostra avui aquí.

Escriure és un exercici desproveït d'inici, ja que mai es parteix de zero. S'escriu per necessitat i sovint
fent un ús poc ètic i relativament egoista d'aquesta eina sorprenent que és el llenguatge. No cal dir que
l'escriptura és un exercici bidireccional, on sense un lector còmplice, no hi ha comprensió possible.
Potser tindria cabuda citar Warholl.

Lentament la paraula es torna vehicle, i en ella, com es costum, trobem simplement allò que hem volgut
buscar, i no allò que ella pretenia explicar-nos, segurament és degut al fet que mai va tenir cap pretensió
de ser narrativa, o d'explicar vides alienes.

LA TRANSFIGURACIÓ DEL PAISATGE

Juan Martínez Villegas

La significació que construïm d'un lloc es transforma igual que ho fa la nostra visió. La mirada primera
queda amagada en algun racó inaccessible de la memòria, el seu lloc és ocupat per les associacions que fa
el nostre cervell depenent de les vivències que emmagatzemem.
En el recorregut que va des de la primera sensació cap a la "mirada habituada" hem realitzat sense voler-
ho una transformació. Hem creat per als nostres sentits un paisatge diferent del que un dia vam
percebre.

Aquest treball aprofita aquesta primera visió d'un lloc, sorpresa i estranyada, i interpreta les constants
mutacions inconscients a les quals se sotmeten els paisatges que habitem, partint de l'espai real
esdevenint zones inventades, oníriques, transformades.

El vídeo mostra diferents vistes del recorregut cap a l‟Alt Penedès; la mirada mòbil, la mirada detinguda
en la particularitat dels paratges que conformen els camps de vinyes i la visió imaginada, subjectiva, que
transforma les formes conegudes en paisatges impossibles. A la vegada contraposa allò natural amb allò
artificial, la quietud amb la velocitat frenètica, desdoblant i multiplicant els seus elements i les seves
lectures, alterant els seus colors i la seva percepció, conservant, no obstant això, una essència que li és
pròpia.

La trobada amb un lloc de singular varietat planteja el repte d'extreure'n una mirada interior que des de
la percepció i la imaginació mostri un territori nou que interpreti els creuaments d'allò natural amb allò
creat per l'home, generant imatges que són petites invencions descontextualitzades del seu ordenament
real i la seva ubicació, que bé podrien ser "pintures abstractes o surrealistes en moviment", confluint el
flux subtil que produeix la quotidianitat de la naturalesa, amb la no tan subtil activitat derivada dels
canvis produïts per la intervenció humana.

Les imatges s'organitzen creant composicions de forma i color, partint de llocs coneguts i resultant
imatges impossibles. Els llaços amb la realitat augmenten l'estranyesa de la percepció, que es va
encadenant amb un criteri intuïtiu, no racional, potenciant i interpretant la bellesa de la morfologia
singular del paisatge vitivinícola.