Bloc 3.

El problema del
desig
Deleuze
Prof: Alba.Torrents@uab.cat
Deleuze. La seva filosofia.
Deleuze. Filsofia com a creació de conceptes
Deleuze. Antecedents. Empirisme i Pluralisme.
❖ L’experiència i la imaginació a
l’hora de conèixer què són les
coses.

❖ Preeminencia a les pràctiques

i no a les essències.

❖ Pluralitat d’allò que es dona en

l’experència.
Deleuze. Antecedents.

❖ Afirmar que som el que fem

suposa eliminar la dualitat
essència / aparença i fer-les
coincidir.
❖ Pla transcendent/inmanent.
Deleuze. Antecedents. Sentit i Valor (Nietzsche)

❖ No parlem en termes d’essència sinó en termes

de força (activa o reactiva, elevada o baixa, etc..)
❖ Valorar és discernir quina voluntat hi ha darrere de
la cosa.
❖ La tasca filosòfica consistirà en valorar l'esdevenir
des del punt de vista de l'afirmació o la negació de
vida
Deleuze. Antecedents. Vida vs. Veritat.
❖ Deleuze creu que la veritat no s'ha de considerar la meta del coneixement.
El valor més elevat és la vida.
Deleuze. Antecedents. Spinoza (què pot un cos?).

❖ Spinoza considera que cada cos té un

grau de potència ("conatus") que expressa
la seva essència i varia d'acord amb els
afectes que predominen en ell.

❖ Spinoza i Nietzsche: a favor de la

inmanència del cos.
Deleuze. Aportacions propies.

❖ Univocitat de l’ésser
❖ Diferència.
❖ Expressió.
❖ Aconteixement.
❖ Antirepresentacionalisme.
❖ Desig.
Deleuze. Aportacions propies.
❖ Què és la univocitat?
❖ Deleuze pensa l'ésser com expressiu.
❖ Deleuze pensar la univocitat com afirmativa i la manera de fer-ho és a través
de l'expressió com a dinàmica ontològica.
❖ La immanència es desenvolupa i es realitza en l'expressió, però aquest, per
la seva banda, pressuposa la univocitat.
❖ L'ésser s'expressa en aquella multiplicitat diferenciada com a diferent, però
sent sempre unívoc.
Deleuze. Aportacions propies.
L'Ésser és diferència i és immanent en relació al que difereix (la multiplicitat, la
qual s’expressa de diferents maneres).
❖ Expressió indica la potència afirmativa de l'ésser.
❖ La immanència marca el tipus de relació entre les dimensions d’allò que és
un i d’allò que és múltiple com a relació de multiplicitat .
❖ La univocitat afirma la singularitat del sentit de l'ésser, és a dir, de quina
manera l’ésser és expressat en els ens, d'acord amb l'ordre de la immanència
.
Així doncs: les maneres de l'ésser mai són els mateixos, però l'ésser, com a
diferència, és el mateix .
Deleuze. Aportacions propies.
❖ L'ésser és unívoc i no eminent.
❖ L'ésser és immanent entre tots els seus modes . D'aquí resulta la combinació
de la distribució nòmada amb la total immanència entre l'ésser i els ens.
❖ Pla d'immanència
Deleuze. Aportacions propies.
Problema de la jerarquia
Deleuze. Aportacions propies.
Principi individuant o principi diferenciant

Individu ≠ procés individuació.

Ens/individus diferents ≠ Diferència.

No fer dependre la diferència de l’individu sinó l’individu de la diferència.

Deleuze. Aportacions propies.
❖ La Diferència no està lliure de violència: ella és, per contra , un dels
exemplars que més violència pateix per poder ser mantinguda en els límits
d'un camp representable.
❖ La lluita de deleuze és extreure la diferència del registre de la representació.
❖ Què és la “representació”?
➢ Diferència com a primera.
➢ Diferència no és dada.
Deleuze i Guattari: Desig
Deleuze i Guattari: Desig i critica a la psicoanàlisi
❖ El concepte de “desig” que postulen Deleuze i Guattari és aliè a les nocions
de “Llei” i de “culpa”.
❖ Antifreudià o contra la psicoanàlisi: el desig con comporta cap manca.
❖ Flux de desig i l’Antiedip: no desitgem objectes, desitjem desitjar. El desig
sempre s’ha d’entendre en un marc de relacions on el mateix desig es
productor de realitat.
Deleuze i Guattari. Antiedip: màquines de màquines.
❖ Quin rol juga la idea de màquina en aquest llibre de Deleuze?
a) Són part de la ontologia bàsica de la realitat
b) Són màquines abstractes però són empíriques

❖ Substitueixen els subjectes larvaris (protosubjectes).

❖ Mecanicista i panpsiquista. El desig, la màquina, la psique, no emergeixen

al nivell del subjecte, sino que ja hi són desde les realitats més fonamentals.
Deleuze i Guattari. Antiedip: màquines de màquines.
❖ Les màquines, per Deleuze, són un tipus de procés abstracte (al nivell més
bàsic de la realitat), que implica:

➢ Acoplament: és a dir, un tipus de procés on s’ajunten dues coses (o es

separen).

➢ Desig: Aquest procés fa “alguna cosa”, un moviment que es dirigeix cap

algun lloc. En aquest sentit es pot dir que les màquines desitgen, ja que
són atretes i per això es “mouen”.