PRÀCTICA 6:

AUTOAPRENENTATGE

GRUP 6
Ferrer Ibarz, Alexandra (Ed. Primària)
López De la Llana, Nerea (Ed. Primària)

INTRODUCCIÓ
Estem fent aquest treball per tal d’analitzar i reflexionar sobre l’autoaprenentatge, és a dir,
sobre com aprenem i si ho fem d’una manera adequada. També coneixerem i treballarem
l’aprenentatge autoregulat i els seus procediments.

Primer de tot reflexionarem sobre com aprenem, quines metodologies utilitzem i si aquestes
són adequades per tenir un aprenentatge adequat. Seguidament, parlarem sobre el treball
per projectes i l’aprenentatge basat en projectes, una metodologia molt adequada perquè
els alumnes puguin desenvolupar el seu propi autoaprenentatge i puguin compartir-ho amb
els seus companys. I per finalitzar elaborarem un mapa conceptual sobre l’aprenentatge
autoregulat i descriurem breument com seria el procediment d’autoregulació de
l’aprenentatge i quines estratègies utilitzaríem en el resum d’un text.

Considerem que és molt important desenvolupar l’autoaprenentatge, ja que la persona que

ho practiqui es formarà de manera constant, reforçarà així les seves habilitats i podrà ser
més competitiu. A més, l’autoaprenentatge ens permet llibertat d’aprenentatge i fomentar la
investigació.

Pensem que el més difícil d’aquest treball és la breu descripció sobre el procediment
d’autoregulació de l’aprenentatge i les estratègies que utilitzaríem, perquè possiblement és
la part més pràctica i reflexiva del treball, pel fet que cada alumne té unes característiques i
necessitats individualitzades i hem de reflexionar i fer el procediment tenint en compte
aquests aspectes per tal que sigui un aprenentatge adequat per a l’alumnat.
PLANTEJAMENT DEL TREBALL
1. COM APRENEM?
Avui en dia podem veure que el concepte d’aprendre té molts significats. Els mestres a més
de ser especialistes en ensenyar també han de ser especialistes en veure com els nens
aprenen.

APRENEM A LLEGIR
S’ha de fer entendre als alumnes que llegir i escriure és la base de l'aprenentatge, ja que és
molt funcional i important per a ells i mitjançant l’escriptura i la lectura també estarem
treballant la part emocional dels alumnes. Llegir i escriure també ens permet comunicar
coses rellevants. Però en l’etapa d’educació infantil hem de deixar que els alumnes
escriguin mitjançant allò que hagin sentit, és a dir, mitjançant els sons i després més
endavant ja seran ensenyats per escriure correctament. També cal destacar que cada
alumne té el seu propi ritme, per tant, no podem esperar que sàpiguen llegir d’un dia a
l’altre, sinó que s’ha de donar temps d’evolució.

Els mestres hem de fomentar l’entusiasme als alumnes per allò que de veritat els hi agrada i
per les ganes de saber, ja que d’aquesta manera podem garantir que estan gaudint de
l’aprenentatge.
Avui en dia es considera que no podem seguir amb la classe tradicional del mestre on el
docent explica i els alumnes escolten, perquè d’aquesta manera no fomenten cap mena
d’entusiasme per l'aprenentatge als alumnes.

També cal destacar que la metodologia basada en llibres no és massa adequada en

l’aprenentatge, el que s’hauria de fer és experimentar, és a dir, sortir i tocar i viure les coses
que formen part del nostre món. Si sempre seguim un llibre, ens hauríem de plantejar
perquè volem un professor si ja tenim el llibre.
El mestre és el que ha de donar les eines perquè després els alumnes tinguin accés al
coneixement.

L’EMOCIÓ DE LES MATEMÀTIQUES

S’haurien d’estudiar les matemàtiques deixant de banda la forma tradicional. Podem
aprendre les matemàtiques a través de projectes, mitjançant l’experimentació i els jocs.En
les matemàtiques no fa falta que algú té les expliqui molt bé, sinó que algú et doni les eines
perquè tu mateix les puguis anar entenent.
No se li ha de donar les solucions als alumnes, hem de fomentar que ells mateixos de
manera autònoma trobin les respostes. Hem d’intentar que els alumnes visquin les
matemàtiques amb molta il·lusió.

QUÈ PASSA AMB LES MATEMÀTIQUES

A la gran majoria dels alumnes no li agraden les matemàtiques. Aquest és degut al fet que
els professors les fem avorrides i a què no les utilitzem per ensenyar activitats útils en la
vida quotidiana.
També cal destacar que per a moltes persones les matemàtiques són un refugi perquè li
produeixen felicitat envers altres assignatures. L’escola hauria de fer goig intel·lectual.

APRENEM A LLEGIR: EL MEU AMIC LECTOR

Se li ha de donar molta importància a la llengua oral, per tal que els infants aprenguin a
expressar-se bé a més de saber llegir i escriure.
Podem trobar que hi ha alumnes que necessiten la part visual per aprendre, altres la part
moguda i altres la part oral, per tant, podem considerar que cada cervell aprèn d’una
manera diferent i que cada alumne és diferent. No hem de forçar l’aprenentatge, s’ha d’anar
a poc a poc en el procés i cada aprenentatge necessita el seu temps per ser comprès pels
infants.

LA TROBADA
Hem d’aprendre per competències, és a dir, els alumnes han de veure que allò que els
estàs explicant és útil per a ells i els hem d’explicar perquè aquest fet és important per a la
seva vida. També hem de tenir en compte els recursos que els hi donem perquè en un futur
puguin respondre a tota mena de problemes amb els quals es trobin al llarg de la seva vida.

T’AVORREIXES A L’ESCOLA?
Alguns alumnes consideren que l’escola no és del tot divertida i aquest avorriment ho
relacionen amb la metodologia tradicional que és en la que el professor explica i l’alumne
escolta. També s’afirma que si la classe és divertida i estaran atents, però que si és un
avorriment desconnectaran totalment.
Si és divertit és molt més fàcil estudiar.
“VET AQUÍ UN GAT VET AQUÍ UN GOS…”
Es va inventar un sistema per ajudar als infants a millorar en els estudis i implicar a les
famílies. Dues tardes a la setmana els infants poden fer servir les biblioteques per fer els
deures o repassar amb mestres o monitors voluntaris. Aquest no serà només un espai per
fer deures, sinó que també un espai dialògic on entre tots poden dialogar i interaccionar. És
un espai obert a les famílies que volen col·laborar i moltes mares s’hi apunten a treballar
amb ells. La participació de les famílies és molt necessària.
Aquest projecte ha aconseguit millorar el rendiment acadèmic gràcies a la participació de les
famílies i el vincle que tenen l’escola, el barri i les famílies.
El més important en l’educació és que ells entenguin el que llegeixen i que puguin escriure
correctament.

No tenim molt d’entusiasme per llegir, ja sigui perquè no trobem un llibre que realment ens
agradi, perquè no estem motivats en fer-ho o perquè ens obliguen a fer-ho. Però s’ha
demostrat que el fet de llegir ens ajuda a escriure millor. Per tant, s’hauria de fomentar una
lectura lliure on els infants escullin el que volen llegir.

LA CLASSE
A l’aula no s’ha de treballar només amb l’explicació del docent, s’han de fer activitats que
siguin en grup, en parelles en trio… per tal que l’alumnat desenvolupi l'autonomia, cooperi i
s’enriqueixin entre ells.
Un alumne on els infants parlin és una aula on s’està educant d’una manera molt més
adequada i enriquidora.

APRENEM A LLEGIR: UN LLIBRE ESPÈS

Sentir contes sempre és fascinant i desperta les ganes de llegir. Aprendre a llegir sense
nervis és molt més profitós.

Cal estimular que els alumnes siguin més autònoms, proposar treballs de recerca,
projectes… Fer que a aquells coneixements que estan aprenent ho relacionin amb la vida
real. La vida ens demana estar preparats per respondre a tota mena de problemes, per això
els docents hem d’analitzar quins continguts hem d’ensenyar. A vegades, és molt més útil
ensenyar el bàsic que aprofundir molt en una cosa que al llarg del temps l’oblidarem.
2. TREBALL PER PROJECTES

Un projecte és un conjunt d’activitats, interrelacionades i coordinades que desenvolupa un

equip de treball per aconseguir un fi.

El projecte passa per 3 fases:

HAPPENING - INICI: Es planteja el problema o repte que s’ha de resoldre al final del
projecte.
DESENVOLUPAMENT: S’aprèn investigant i experimentant. Utilitzant tècniques de treball
cooperatiu.
PRODUCTE FINAL: És la solució donada pels alumnes al repte plantejat en el happening.

Treballar per projectes és una metodologia àmplia, ja que és que pot treballar d’una manera
més àmplia diverses àrees i atendre de manera més adequada als infants. Es pot
considerar que el diàleg és un punt clau en aquest tipus d'aprenentatge perquè junts van
construint un projecte.
Mitjançant aquest es pot treballar la formació democràtica amb els alumnes i poden fer
propostes de com ho volen aprendre.
Un altre aspecte bàsic és que amb aquest tipus de metodologia s’ha de tractar molt la
indagació, la investigació i el tractament de la informació, ja que els infants es motiven
perquè han escollit ells mateixos el que volen fer i a més els responsabilitza molt. Es fan
nens amb gran iniciativa, capaços de liderar, solucionar problemes i tenir un pensament
crític.

Algunes de les claus d’aquesta metodologia són:

- L’alumne és el protagonista del seu propi aprenentatge.
- L’aprenentatge es produeix a través d'estratègies com la recerca, l'experimentació,
l'ús de les TIC però sempre des d’un àmbit cooperatiu.
- El contingut ha de tenir un sentit i un significat per a l’alumne
- La col·laboració i la cooperació entre alumnes és fonamental i a més ajuda a
desenvolupar relacions d’amistat, empatia i coneixement de l’altre.
3. APRENENTATGE AUTOREGULAT

Per fer aquest mapa conceptual, hem utilitzat l’estratègia de llegir-nos el text que tracta
sobre l’aprenentatge autoregulat i extreure els conceptes claus, per tant, hem dividit el text
en 3 parts que considerem que són les més importants:
- Què és l’aprenentatge autoregulat.
- Que implica.
- La importància d'aprendre les habilitats d’aprenentatge autoregulat.
Després dins de cada bloc hem fet els subapartats corresponents perquè ens quedés un
mapa conceptual tal com es pot veure a la imatge de sobre.
Nosaltres hem escollit descriure breument com seria el procediment d’autoregulació de
l’aprenentatge i quines estratègies utilitzaríem en el resum d’un text escrit.
Els estudiants passaran per tres fases diferents per regular el seu propi aprenentatge:
1. Planificació. En aquesta fase els estudiants establiran la meta d’aconseguir resumir
un text escrit amb els conceptes més significatius d’aquest.
2. Exercici. En aquesta fase els alumnes per aconseguir fer un resum primer hauran
de llegir i comprendre el text original, per així identificar els conceptes claus i els
secundaris. Seguidament, s’hauran de separar les idees principals de les
secundàries i dels complements en cada paràgraf, per això es pot fer servir un
fluorescent. Després de classificar les diverses idees dins del text original, s’han de
transcriure en un full en blanc intentant crear paràgrafs coherents. Una vegada els
punts claus del text es troben organitzats procedim a redactar un nou escrit i quan
tinguem el resum estructurat serà necessari llegir-lo per assegurar-nos que
proporciona tota la informació que volem. Finalment, se li ficarà un títol al resum i és
important indicar la font d’on s’obté la informació, subministrant dades com el títol,
l’autor i l’editorial del text original.
3. Reflexió. En aquesta fase els alumnes reflexionen sobre el resum que han realitzat i
emmagatzemaran mentalment els passos que han realitzat per aconseguir realitzar
un resum de manera adequada, per tal que en un futur siguin capaços de realitzar-lo
de manera autònoma.

Algunes estratègies que utilitzaríem serien:

● Fer una lectura comprensiva.
● Trobar les idees principals i les secundàries.
● Fer una extensió adequada.
● Avançar paràgraf per paràgraf.
● Resumir-lo amb les nostres pròpies paraules.
● Combinar diverses idees en un mateix paràgraf.
CONCLUSIONS

En conclusió podem dir que com a futurs mestres hem de tenir en compte que hi ha moltes
maneres d’aprendre i que no ens hem d’estancar en un sol tipus sinó que sempre hem
d’intentar innovar, ja que la societat amb la seva continuada evolució ho demana.

Avui en dia l’aprenentatge autoregulat està molt present en les aules, però encara ens
podem trobar amb mestres que no fomenten aquest tipus d'aprenentatge, ja sigui perquè no
li troben finalitat i prefereixen utilitzar l’aprenentatge tradicional o per què no saben com
implantar-lo.

Cal destacar que l’autoregulació aporta molts beneficis per a l’estudiant, aquest té
l’oportunitat de reflexionar sobre els seus processos d’aprenentatge de manera explícita. Ho
fa mitjançant l’ús de diverses estratègies específiques de planificació, memorització i
avaluació dels aprenentatges. Per tant, en la nostra opinió pensem que és molt important
desenvolupar l’autoaprenentatge en els alumnes per tal que aquests siguin partícips del seu
propi aprenentatge de manera activa i es puguin desenvolupar tant com a persones com en
l’àmbit educatiu.

A través d’aquest treball hem pogut conèixer com aprenem, quines coses hauríem de
canviar o millorar per tal de realitzar un bon aprenentatge. També hem pogut aprofundir més
en l’àmbit de l’aprenentatge autoregulat i conèixer les seves tres parts i el que conforma
cadascuna.