Aeroport de

Barcelona - El Prat
Informe de gestió ambiental 2010
Aeroport de Barcelona - El Prat
Informe de gestió
ambiental 2010
3 Presentació
4 Descripció del centre
4 Raó social
4 Descripció del centre
4 Activitat d’Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat
6 Política mediambiental
8 Descripció del Sistema de Gestió Ambiental (SGA)
9 Estructura del Departament de Medi Ambient a l’aeroport

10 Aspectes ambientals i impactes associats
13 Objectius i metes
16 Formació mediambiental
17 Auditories
18 Acompliment ambiental
18 Consum d’energia elèctrica
20 Consum de gas natural
22 Consum d’hidrocarburs
25 Consum d’aigua
28 Control d’aigües residuals
30 Control de les aigües superficials / subterrànies
32 Residus
40 Emissions acústiques
44 Qualitat de l’aire a les instal·lacions de l’aeroport
53 Control d’avifauna
54 Seguiment ambiental d’empreses

Este folleto ha sido realizado en papel

100% reciclado y ecológico ECF
 Presentació
L’Aeroport de Barcelona - El Prat presenta el seu informe
de gestió ambiental corresponent a l’any 2010.
La gestió ambiental de l’aeroport està implantada i
certificada d’acord amb la norma UNE-EN-ISO-14001 i
actualment està plenament integrada en la gestió
global de l’aeroport.
La informació que es presenta a continuació és un resum
de la situació ambiental a l’aeroport durant l’any 2010
i de la seva evolució respecte d’anys anteriors, així com
de les iniciatives de millora posades en marxa per reduir
l’impacte que ocasiona la presència de l’aeroport sobre
l’entorn.
Cal dir que aquest informe ambiental recull l’avaluació del
primer any complet de l’Aeroport de Barcelona - El Prat
amb la T1 plenament operativa. Recordem que la T1, així
com la infraestructura que hi està vinculada, va començar
a operar el juny de 2009. Tots els aspectes ambientals deri-
vats d’aquest canvi han estat recollits, analitzats i incorpo-
rats al sistema de gestió ambiental vigent per assegurar
que la gestió de la nova infraestructura aeroportuària es
realitzi amb la protecció ambiental màxima.
Aquest informe és un reflex del treball diari i de l’esforç de
tothom perquè l’aeroport presti el millor servei a tots els seus
clients. Un treball dur que continua cada dia per adoptar
totes les mesures necessàries, d’acord amb els nous objec-
tius que requereix la societat a la qual presta servei.
3
 Descripció del centre

Raó social Capacitat declarada de 64 moviments/h, però amb

capacitat per processar 90 operacions/h
Raó social: Aena
Centre: Aeroport de Barcelona - El Prat 164 portes d’embarcament (101 a la T1 i 63 a la T2)
Adreça: Aeroport de Barcelona - Prat, terminal
T1 73 passarel·les (43 a la T1 i 30 a la T2)
Dic Sud, 2a planta
08820 - El Prat de Llobregat 332 mostradors de facturació (166 a la T1 i 166 a la T2)
CIF: Q-2822001-J
CNAE: 63.23 15.315 places d’aparcament a la T1 i 13.000 a la T2

L’Aeroport de Barcelona - El Prat pertany a l’entitat pú-
blica empresarial Aeroports Espanyols i Navegació Aèria
(Aena), creada en virtut de l’article 82 de la Llei 4/1990,
de 4 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a
1990. Aena té personalitat jurídica pròpia i independent
de la de l’Estat, plena capacitat jurídica, pública i privada,
i patrimoni propi.
Descripció del centre
L’aeroport està situat sobre el delta del Llobregat i s’estén
principalment pel terme municipal del Prat de Llobregat,
tot i que ocupa terrenys de Sant Boi de Llobregat i Vi-
ladecans.
Superfície: 1.520,16 ha
Situat a 12 km de la ciutat de Barcelona
El seu horari d’operació és de 24 hores
Dues terminals de passatgers, T1 i T2 (A, B i C)
Una terminal de càrrega
Tres pistes per a l’enlairament o l’aterratge
Tres operadors de serveis de terra o handling (i dos
d’autohandling)
Acull més de 100 companyies
Més de 150 destinacions (més de 25 d’intercontinentals)
29.209.595 passatgers durant 2010
277.832 moviments d’aeronaus durant 2010
104.280 tones de càrrega
Activitat d’Aena a
l’Aeroport de Barcelona - El Prat
L’àmbit d’aplicació del Sistema de Gestió Ambiental se
circumscriu a les activitats de gestió i manteniment de
les instal·lacions i infraestructures aeroportuàries i ser-
veis aeroportuaris de l’Aeroport de Barcelona - El Prat
(aspectes directes).
De les activitats i els serveis podem destacar-ne els següents:
Generació d’energia elèctrica en cas d’emergència
Subministrament d’energia elèctrica

4
 Subministrament d’aigua d’abastament Control de fauna

Manteniment de les instal·lacions (xarxa elèctrica, xar- Desratització

xa d’aigua, aire condicionat, equips electromecànics,
xarxa informàtica, sistemes informàtics, xarxa contra Manteniment de vehicles propis
incendis, jardineria, etc.)
Manteniment del Sistema de Gestió Ambiental
Millora de les instal·lacions
Vigilància ambiental de contractistes i concessionaris
Manteniment de la xarxa d’aigües residuals
D’altra banda, a l’aeroport desenvolupen les seves ac-
Facilitació aeronàutica i gestió d’infraestructura ope- tivitats altres empreses concessionàries entre les quals
rativa destaquen les companyies aèries, les de proveïment de
combustible, les de serveis de terra (handling), les de
Salvament i extinció d’incendis restauració, les de lloguer de vehicles, les botigues, etc.,
que queden fora de l’àmbit de la certificació mediam-
Recollida de residus biental. Així i tot, s’identifiquen i controlen els aspectes
que poden afectar la gestió ambiental de l’aeroport (as-
Activitats administratives pectes indirectes).

Activitats comercials

Moltes d’aquestes activitats i serveis no les realitza direc-

tament Aena, sinó empreses subcontractades a aquest
efecte. Aquestes assistències tècniques són les següents:

Manteniment i neteja del camp de vol

Neteja de les instal·lacions

Gestió de residus

Manteniment de la xarxa d’aigües residuals

Manteniment de jardins

Manteniment de les diferents instal·lacions

5
 Política mediambiental
Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (Aena), com a
entitat líder prestadora de serveis de transport aeri a tra-
vés dels seus aeroports i del sistema de navegació aèria,
en un marc de seguretat, qualitat i eficiència, és
conscient del seu compromís amb la societat pel que fa
a la protecció del medi ambient i de la seva contribució
a la sostenibilitat del transport aeri.
En coherència amb aquesta responsabilitat, Aena
planteja com un dels seus objectius l’excel·lència en
la prestació dels serveis que té assignats i necessita,
dins del marc de l’Estratègia Espanyola de Desen-
volupament Sostenible, que s’apliquin les mesures
necessàries per al desenvolupament sostenible del
transport aeri, a través de l’equilibri de costos i beneficis
socials, mediambientals i econòmics, amb resultats
positius per a la nostra societat.
En aquesta línia, el compromís d’Aena amb el medi
ambient s’ha desenvolupat de manera constant i con-
tínua, a través de la definició d’un conjunt de progra-
mes i actuacions, així com d’un increment progressiu en
l’assignació de recursos per a la consecució dels seus
objectius mediambientals. Tot això s’articula a partir
d’una política mediambiental i energètica, en con-
tínua revisió, que ha arrelat amb força en la consciència
col·lectiva de la nostra organització.
Així mateix, la variable ambiental s’incorpora a totes les
etapes de la nostra activitat (planificació, projecte,
construcció i prestació del servei) per permetre, mit-
jançant els indicadors oportuns, la definició de mesures
de protecció, compensació i correcció que minimitzin
els impactes que potencialment s’associen a l’activitat
aeroportuària, de navegació aèria i de desenvolupa-
ment d’infraestructures, i per garantir millors nivells de
qualitat ambiental, progrés econòmic i conservació dels
valors naturals.
6
D’acord amb el compromís ambiental esmentat, als
centres aeroportuaris i de navegació aèria es promou la
implantació de sistemes de gestió ambiental, basats
en normes reconegudes internacionalment, que perme-
ten la consecució de certificacions mediambientals.
En particular, en sintonia amb els compromisos del
Protocol de Kyoto, es persegueix una reducció de les
emissions dels gasos que contribueixen al canvi climàtic
mitjançant un aprofitament eficient dels recursos ener-
gètics i la utilització progressiva de les energies renova-
bles, que han de fer-se compatibles amb les exigències
operatives.
Tot això porta Aena a establir el seu compromís
d’excel·lència mediambiental, que ha de respondre
a les demandes socials i ambientals que garanteixin un
desenvolupament sostenible del transport aeri a través
dels principis següents:
Respectar i protegir el medi ambient com a
objectiu bàsic en la gestió de les activitats que té
encomanades Aena en matèria d’aeroports i nave-
gació aèria, així com en el desenvolupament de les
infraestructures aeronàutiques i dels espais i serveis
comercials.
Fer compatible el desenvolupament del transport
aeri amb la conservació del medi ambient, de manera
que les accions d’avui no comprometin la qualitat de
vida de les generacions futures i fomentar el desen-
volupament sostenible.
Establir procediments per conèixer i mantenir actua-
litzats els requisits legals, ambientals i de caire ener-
gètic aplicables a l’activitat d’Aena i altres requisits
subscrits, així com per al seu compliment.
Implantar a cada centre un sistema de gestió
mediambiental que estigui d’acord amb aquesta polí-
tica i que permeti definir periòdicament objectius i
metes mediambientals, així com controlar-ne i ava-
luar-ne de manera sistemàtica el grau de compliment
per assegurar la millora contínua i la prevenció de
la contaminació.
Disposar de la informació i els recursos necessaris
per proposar i assolir objectius de millora contínua
quant a eficiència energètica, com a peça clau per
reduir les emissions de CO2 i dins de l’estratègia de
desenvolupament sostenible d’Aena.
Promoure actuacions encaminades a minimitzar els
nivells acústics i que permetin contribuir a preservar
la qualitat de vida de les poblacions de l’entorn aero-
portuari.
Prevenir la contaminació atmosfèrica que es pugui
associar a les activitats d’Aena tenint en compte els
mitjans tècnics i econòmics disponibles, minimitzant
les emissions químiques i establint els mecanismes
adequats de control, vigilància i correcció.
Fomentar la reutilització, el reciclatge i la gestió
dels residus de manera respectuosa amb el medi
ambient.
Racionalitzar el consum de l’energia i dels recursos
naturals a través de l’eficiència energètica i la utilit-
zació progressiva de les energies renovables.
Actuar de manera transparent amb les administra-
cions, institucions i comunitats de l’entorn on Aena
desenvolupa la seva activitat i cooperar-hi estreta-
ment en la prevenció de possibles impactes ambien-
tals que puguin ser generats per les activitats associa-
des al transport aeri.
Comunicar la política mediambiental a tots els
empleats, contractistes i concessionaris d’Aena, i
posar-la a disposició dels nostres clients i de la resta
de la societat.
Conscienciar el personal mitjançant programes de for-
mació i sensibilització sobre la importància del desen-
volupament correcte de les seves activitats, fomentant
la seva participació en el compliment dels objectius.
Adequar periòdicament la política mediambiental
als nous objectius de l’organització, adaptant-la a les
noves necessitats que es presentin.
7
 Descripció del Sistema de Gestió Ambiental (SGA)

El Sistema de Gestió Ambiental de l’Aeroport de Bar- L’SGA es compon principalment dels elements
celona - El Prat compleix els requisits de la norma ISO següents:
14001:2004 i està certificat des de juliol de 1999 per
AENOR (1998/1282/GA/01). Política mediambiental

Aquest sistema és el marc per a la identificació i el con- Documentació de l’SGA:

trol dels seus aspectes ambientals. Entre els objectius
d’un SGA hi ha els següents: - Manual

Identificar els procediments necessaris per a l’aplicació - Procediments

de la política ambiental
- Instruccions tècniques
Establir els criteris, mètodes i recursos que n’assegurin
l’eficàcia - Registres

Obtenir i analitzar la informació sobre els seus resultats Programa de gestió ambiental

Implantar les actuacions orientades a la millora con- Auditoria interna

tínua del funcionament de la gestió ambiental de les
seves activitats Revisió per part de la direcció

8
 Estructura del Departament de Medi Ambient a
l’aeroport

Director aeroport BCN

Departament de Medi Ambient Divisions... Altres departaments...

Cap del Departament de MA

° Monitoratge i control del SOROLL

° Seguiment de la qualitat de les AIGÜES

° Seguiment de la qualitat de l’AIRE

° Gestió de RESIDUS

° Control de FLORA i FAUNA

° SAIM (Servei d’Atenció i Informació Ambiental)

° Manteniment del Sistema de Gestió Ambiental (SGA)

° VIGILÀNCIA AMBIENTAL - Control d’empreses

9
 Aspectes ambientals i impactes associats

Un aspecte ambiental és qualsevol element, producte
o servei de l’organització que pugui interactuar amb el
medi ambient.
Un impacte ambiental és qualsevol canvi en el medi
ambient, tant si és advers com beneficiós, produït per
un aspecte ambiental.
Els aspectes ambientals directes són els generats
per les activitats o serveis que desenvolupa Aena a
l’Aeroport de Barcelona - El Prat en condicions normals
d’operació, associats a les activitats i els serveis sobre els
quals s’exerceix un control directe de gestió.
Els aspectes directes significatius derivats de la identifica-
ció i avaluació de l’activitat de 2010 són els següents:

Vector Aspecte directe Impactes associats

Consum total d’aigua de pous Esgotament dels recursos naturals

Consum d’aigua potable
Consum d’aigua potable per a torres de refrigeració
Consum d’aigua de subministrador extern

Aigua
Abocament d’aigües residuals procedents de fossa
sèptica (CELA i abalisament)
Abocament d’aigües a l’estació depuradora de
DEPURBAIX
Recursos destinats al manteniment de la depuradora
i possible afecció de la qualitat de les aigües
superficials, subterrànies i del sòl

Consum de gasolina d’estació de servei Esgotament dels recursos naturals

Energia / recursos naturals
Consum d’energia elèctrica
Consum d’energia elèctrica Terminal 2
Consum d’energia Clima T1 (CEN)
Consum d’energia elèctrica (abalisament + nav.
aèria)
Consum de gas natural

10
 Vector Aspecte directe Impactes associats

Emissions de gasos i partícules per combustió de Contaminació de l’aire. Afecció de les vies
gasoil i gasolina de vehicles respiratòries
Emissions de gasos i partícules generades en les Escalfament global – canvi climàtic
Aire pràctiques contra incendis
Emissions de gasos i partícules per combustió de gas
natural en calderes de calefacció (BT i T2)

Generació d’absorbent i draps impregnats d’oli i

greixos
Generació de residus sanitaris (grups III i IV) Incineració del residu

Generació de residus urbans Ús d’abocadors

Generació d’aerosols Tractament dels residus perillosos

Residus Generació de piles usades
Generació de bateries usades
Generació d’olis minerals
Generació de residus urbans
Generació de filtres amb residus d’olis
Generació de residus procedents de separadors
d’hidrocarburs i olis
Generació de pots de pintura amb restes

11
 Aspectes ambientals i impactes associats

Els aspectes ambientals potencials són els generats Els aspectes potencials s’associen a situacions de
com a conseqüència de les activitats portades a terme risc. A continuació, se’n mostren els significatius de
a l’Aeroport de Barcelona - El Prat fora de les condi- 2010:
cions normals i a causa de situacions d’emergència.

Vector Aspecte potencial

Vessament / fuga de jet A1 per trencament / fissura a la xarxa d’hidrants o problemes

d’estanquitat en fossats o en operacions de proveïment de carburant d’aeronaus
Aigua Fuga d’aigües hidrocarburades per sobrecàrrega, fissura o trencament de separadors

Vessament de productes / residus perillosos

Vessament / fuga de jet A1 per trencament / fissura a la xarxa d’hidrants o problemes

d’estanquitat en fossats o en operacions de proveïment de carburant d’aeronaus
Sòls Vessament de productes / residus perillosos

Abandonament / deposició de residus incontrolats (obres a l’aeroport)

Fuites de gasos refrigerants que esgoten la capa d’ozó i gasos que contribueixen a
Aire
l’escalfament global

Vessament / fuga de jet A1 per trencament / fissura a la xarxa d’hidrants o problemes

d’estanquitat en fossats o en operacions de proveïment de carburant d’aeronaus

Residus Vessament de productes / residus perillosos

Abandonament / deposició de residus incontrolats (obres a l’aeroport)

Els aspectes ambientals indirectes són els generats per acti-
vitats, serveis i processos duts a terme per concessionaris
que realitzen operacions a l’Aeroport de Barcelona - El Prat.
Aquests aspectes s’identifiquen en el moment en què inicien
l’activitat. Es defineixen en els plans de vigilància ambiental
imposats per Aena a l’Aeroport de Barcelona - El Prat i pos-
teriorment se’n realitza un seguiment del comportament.
A més dels aspectes ambientals indirectes controlats mit-
jançant els plans de vigilància ambiental, el Departament
de Medi Ambient d’Aena segueix de manera independent
l’emissió de soroll provocada per totes les operacions de les
aeronaus en enlairaments i aproximacions a l’aeroport:

Vector Aspecte indirecte Impacte

Generació de soroll aeronàutic a la zona de Gavà Molèsties que poden afectar la salut o el benestar de
Soroll
Mar i Castelldefels la població

12
 Objectius i metes

A continuació es mostra l’evolució dels objectius que es

van planificar per al 2009-2010:

Aspecte Objectiu Seguiment Avaluació

RECICLAR EL 37% DELS RESIDUS URBANS L’índex de reciclatge de 2010 va No aconseguit

GENERATS A L’AEROPORT (kg de residus reciclats ser del 33,5%.
l’any x 100 / kg totals de residus urbans l’any)
L’objectiu no s’ha aconseguit
Accions: malgrat la millora en la
-Formació/sensibilització global quant a la segregació de 3 de les 4
recollida selectiva, en especial: restauració, fraccions de RSU: paper, vidre
comerços, personal de neteja, oficines i envasos. En l’índex final ha
- Seguiment diari de les pràctiques de repercutit de manera important
RESIDU URBÀ segregació en tots els punts de generació (T1). la reducció de la recollida
Seguiment mensual empreses de restauració d’orgànica, especialment a la T2.
(T2)
- Instal·lació de 14 ecopunts a la Terminal 1 (2a Correcció prevista: el 2011
fase) l’aeroport centrarà l’objectiu de
- Recollida de vidre en àrees de restauració segregació de RSU en la millora
(CCR). Revisió de cambres de pneumàtica. de segregació de la fracció
Revisió funcionament pneumàtica orgànica.

REDUIR AL 50% LA CONCENTRACIÓ D’AMONI S’ha realitzat la fase d’obra Finalitzat

I NITROGEN KJEDHAL EN AIGÜES DE SENTINA civil i s’estan duent a terme les Avaluació pendent
(mitjana 2007-2008: 2.634 mg/l d’amoni i 2.504 proves de funcionament.
mg/l de NTK)
Durant el segon trimestre
Accions 2009: de 2011, amb la depuradora
- Disseny d’un sistema de tractament d’aigües operativa de forma ordinària,
de sentina per a la reducció de la càrrega es farà l’analítica de verificació
contaminant de l’amoni: 2.634 mg/l; NTK: final per comprovar la
2.504 mg/l, en un 50%, mínim consecució de l’objectiu.
- Redacció del plec de prescripcions tècniques
AIGÜES RESIDUALS per a la instal·lació del sistema de tractament
d’aigües (depuradora)
- Adjudicació de l’expedient i obra d’instal·lació

Accions 2010:
- Instal·lació
- Posada en marxa i període de proves del
sistema de tractament
- Analítica de l’aigua de sentina a la sortida
del tractament (dipòsit acumulador) per a
l’avaluació final de l’objectiu

13
 Objectius i metes

Aspecte Objectiu Seguiment Avaluació

REDUCCIÓ 10% DEL CONSUM D’AIGUA
PER A REG per m2 (mitjana 2005-2007) AMB
L’APLICACIÓ DELS CRITERIS DE JARDINERIA
SOSTENIBLE
Fase 1 - Elaboració de l’estudi bàsic per a
la determinació de les directrius basades
CONSUM D’AIGUA REG en jardineria sostenible per al disseny i
manteniment de les zones verdes de l’aeroport
L’execució pràctica s’ha dut a Aconseguit
terme, de moment, en un tram
del vial estructurant (T2).
Es constata que el consum total
de reg de la zona T2 (pou nord),
el 2010, s’ha reduït en un 64%
respecte de la mitjana 2005-
06-07.

Fase 2 - Execució pràctica de la jardineria

sostenible a l’aeroport (adequació d’espais i
implantació a la T2)

REDUCCIÓ DEL 2% DE CONSUM D’AIGUA EN L’execució de la instal·lació de la Finalitzat

TORRES DE REFRIGERACIÓ (del consum mensual planta ha finalitzat. Avaluació pendent
de les torres durant 2009-2010, abans de la S’estima una reducció del
instal·lació de la planta d’osmosi) consum d’aigua del 30%.
El sistema, a més, utilitzarà
Accions: aigua no potabilitzada.
- Anàlisi del consum en climatització Pendent de constatar la
CONSUM D’AIGUA - Licitació d’expedient per a la reducció del verificació del compliment de
consum d’aigua per a torres de refrigeració l’objectiu. Previst a través de la
mitjançant la instal·lació d’una planta d’osmosi recollida de dades de consum
- Subministrament i instal·lació de la planta dels mesos de maig, juny i juliol
d’osmosi de 2011.
- Anàlisi del consum final

REDUCCIÓ 2% CONSUM D’ENERGIA PER A Instal·lació de sondes d’ambient En procés

CLIMATITZACIÓ A LA T1 per a la millora de la gestió de
la climatització: acció efectuada.
Accions: Subministrament i instal·lació de
- Redacció del projecte, licitació i execució per a cortines d’aire: acció en procés.
la instal·lació de sondes d’ambient per captar
la temperatura i humitat relativa dels diferents
CONSUM D’ENERGIA espais de la Terminal 1 i adaptar la regulació
ELÈCTRICA de climatització mitjançant l’ús d’aquestes
sondes. Millora de la gestió de la climatització
- Redacció del projecte, licitació i execució per
al subministrament i instal·lació de cortines
d’aire en zones públiques i prepassarel·les
d’embarcament de la Terminal 1. Conservació
de la climatització interior

14
 Aspecte Objectiu Seguiment Avaluació

ESTABLIR CRITERIS AMBIENTALS PER A La gestió dels criteris de compra Aconseguit

LA COMPRA DE MATERIAL D’OFICINA I verda s’està aplicant segons els
INFORMÀTIC requisits voluntaris redactats i
registrats en la fitxa de requisits
Accions: ambientals corresponent.
- Recopilació de dades i redacció de la guia de
criteris ambientals per a la compra de material
COMPRES d’oficina i equipament informàtic
- Presentació de la guia
- Introducció dels criteris acordats en una
fitxa de registre de requisits ambientals per
a l’aeroport i elaboració de la corresponent
fitxa de verificació interna per seguir-ne el
compliment

REDUCCIÓ DEL CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA: Es passa d’un consum de 40 W Aconseguit

migració del 8% dels llums de plataforma (canvi (làmpada halògena) a un
de làmpades a LED) consum de 12 a 15 W.
Reducció del consum i del
CONSUM D’ENERGIA Accions: manteniment, ja que la vida
- Subministrament i instal·lació de LED al sistema útil d’un LED és superior al de
de balises. Expedient: “Adequació dels llums la làmpada halògena, aspecte
encastats aeronàutics de superfície de BNI a molt important per a la funció
tecnologia LED” d’abalisament de pistes.

15
 Formació mediambiental

La planificació de la formació ambiental a l’Aeroport de Mòdul de sensibilització mediambiental en línia (diri-

Barcelona es dissenya per assegurar que el seu personal, git a tot el personal d’Aena de l’Aeroport de Barcelo-
especialment el que per la seva feina pugui causar impac- na - El Prat).
tes en el medi ambient, conegui i controli els aspectes
ambientals associats al lloc que ocupa. SAOS II - Mòdul general.

Tot el personal que treball a l’aeroport ha de ser conscient
de la importància de complir la política mediambiental.
La formació i sensibilització planificada pretén aportar un
major nivell de competència i qualificació, de manera que
es pugui complir el compromís de millora contínua.
Durant el 2010, es van portar a terme diverses accions
formatives, entre les quals destaquen les següents:
Jornada sobre Obligacions, Redacció i Execució PPT
per al Compliment del RD 105/2008, d’1 de febrer, de
Regulació de la Producció i la Gestió dels Residus de
Construcció i Demolició.
Jornada Europea de Ciutats i Regions per a la Millora
de la Qualitat de l’Aire.
Ampliació del règim de comerç d’emissions de gasos
hivernacle.

Curs tècnic usuari SIRBCN, exp. 966/05.

Conducció eficient.

2007 2008 2009 2010

NOMBRE DE CURSOS MEDI AMBIENT 6 17 18 18

HORES FORMATIVES 174 136 85 139

PARTICIPANTS 291 239 207 691

16
 Auditories

El sistema de gestió ambiental de l’aeroport se
sotmet periòdicament a un procés d’auditories per
determinar:
Si compleix els requisits de la norma ISO 14001:2004.
Si les activitats estan d’acord amb el que estableix el
Sistema de Gestió Ambiental de l’Aeroport de Barce-
lona - el Prat.
Des de 1998 l’Aeroport de Barcelona - El Prat ha pas-
sat 30 auditories de l’SGA (entre internes i externes).
Les últimes auditories realitzades constaten la madure-
sa del sistema de gestió i subratllen el valor d’un sis-
tema eficaçment implantat per a la gestió ambiental a
l’aeroport.

Si compleix la legislació ambiental vigent.

17
 Acompliment ambiental
Consum d’energia elèctrica
L’energia elèctrica consumida a l’Aeroport de Barcelona
- El Prat prové de l’abastament de la companyia elèctrica
externa.
L’Aeroport de Barcelona - El Prat disposa, a més, de
diversos grups electrògens d’emergència, alimen-
tats amb gasoil, que subministren energia elèctrica a
l’aeroport en cas de tall del subministrament de la xar-
xa externa.
Amb la inauguració de la T1 l’estructura de distribució
elèctrica s’ha modificat per adaptar-se a les noves neces-
sitats i requeriments de l’aeroport. La distribució es rea-
litza a través de dues línies:
Subestació SAE, centrals elèctriques CELA-CELT (zona
T2).
Subestació SAO, central elèctrica CENAT (zona T1).
El consum d’energia elèctrica total el 2010 va ser de
193.953.980 kWh.
Es constata el següent:
Un increment del 13% respecte de 2009 i un
134% respecte de 2008. L’increment de consum
s’explica per l’increment d’instal·lacions de l’aeroport,
incloent-hi, entre d’altres, la nova Terminal 1 i la pla-
taforma, diversos edificis d’aparcaments, noves urba-
nitzacions i la central energètica (CEN).
18
Com a mesures correctores d’aquesta situació, l’aeroport
està incorporant mecanismes i instal·lacions per a
l’estalvi d’energia, algunes de les quals estan incloses en
els objectius del programa de 2010.
Actuacions realitzades o iniciades el 2010:
Primera fase en plataforma per a la migració de llu-
minària halògena a LED (actuació iniciada el 2008).
Reducció del consum elèctric amb la instal·lació
d’equips de compensació d’energia reactiva en trans-
formadors.
Posada en marxa del sistema informàtic SMP per al
control de la il·luminació de plafons de pista en hores
de llum (per evitar la il·luminació diürna en condicions
de bona visibilitat).
Instal·lació de sondes d’ambient per optimitzar el con-
sum de climatització de les terminals.
Actualment, l’Aeroport de Barcelona - El Prat dissenya
un pla per al registre i control del consum energètic
(combustibles, energia elèctrica), com a pas per a la
implantació d’un sistema de seguiment de l’eficiència
energètica. En aquest sentit, l’aeroport ha designat el
responsable (denominat gestor energètic) perquè lideri
aquest procés.
 CONSUM ANUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA (kWh)
200.000.000

180.000.000

160.000.000

140.000.000

120.000.000

100.000.000

80.000.000

60.000.000

40.000.000

20.000.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL D’ENERGIA ELÈCTRICA (kWh) / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

6,5

6,0

5,5

5,0

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

0,5

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

19
 Acompliment ambiental
Consum de gas natural
El gas natural consumit és usat com a combustible per
al funcionament de les calderes de la Terminal 1, la Ter-
minal 2 i el bloc tècnic.
Les calderes tenen les funcions següents:
La calefacció de les terminals i el bloc tècnic de
l’aeroport.
La producció d’una part de l’aigua calenta sanitària
(ACS) a la T1. (A la T1, l’ACS és generada també
per escalfadors elèctrics i per energia solar tèrmica o
EST).
El 2010 l’aeroport disposava de 31 calderes de combus-
tió de gas natural amb una potència tèrmica nominal
instal·lada de 43,086 MW (27 MW a la T1 i 16,086 MW
a la T2).
El consum total de gas natural el 2010 va ser de
4.071.845 m3.
20
Es constata el següent:
El consum de gas natural s’ha triplicat respecte de
l’escenari anterior a la inauguració de la T1.
L’augment d’aquest consum respecte de 2008
és proporcional a l’augment de l’espai que ha de
climatitzar-se amb la incorporació de la nova àrea
terminal i oficines.
L’augment de l’espai terminal i la reducció del nombre
de passatgers anuals respecte de l’escenari de 2008 ha
provocat un augment considerable de la ràtio de con-
sum de gas natural per passatger.
Per reduir el consum de la climatització a la Terminal 1
s’executen les actuacions següents:
Instal·lació de sondes de temperatura ambiental en
diferents espais de la T1 (2010-2011).
Instal·lació de cortines d’aire en portes d’embarcament
(2011).
 CONSUM ANUAL DE GAS NATURAL DE CALEFACCIÓ (m3)
5.000.000

4.500.000

4.000.000

3.500.000

3.000.000

2.500.000

2.000.000

1.500.000

1.000.000

500.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL DE GAS NATURAL DE CALEFACCIÓ (m3) / PASSATGERS

0,15

0,12

0,09

0,06

0,03

2005 2006 2007 2008 2009 2010

21
 Acompliment ambiental

Consum d’hidrocarburs Consum de gasoil a la central elèctrica:

El consum de gasoil i gasolina és principalment per al
parc mòbil d’Aena (ús de 152 vehicles el 2010) i per al
funcionament dels grups electrògens de la central elèc-
trica.
El consum de gasoil i gasolina per a vehicles el 2010 va
ser de 120.947 litres.
El consum total de gasoil a la central elèctrica el 2010 va
ser de 75.699 litres.
Es constata el següent:
- E l consum de gasoil per a la posada en marxa de
grups electrògens d’emergència ha augmentat
respecte a anys anteriors. Durant el 2010 no hi ha
hagut parades significatives del subministrament
de companyia, per la qual cosa els grups només
s’han utilitzat en mode de prova.
- L ’augment de consum és conseqüència de
l’increment de grups electrògens, a causa de la
incorporació, a mitjan 2009, de la CENAT, amb 5
grups de 7.200 kW de potència mecànica.

Consum de carburant per a vehicles:

- El consum total de carburant dels vehicles

d’Aena ha disminuït respecte al consum de
2009.

- Una reducció de l’indicador de consum de com-

bustible per unitat de trànsit aeri. Concretament,
s’ha passat de consumir 0,48 litres de carburant
per UT el 2009 a 0,40 litres el 2010. Causes pos-
sibles:

- L’aeroport ha dut a terme diverses accions forma-

tives (en dues edicions, 2007 i 2010) sobre la con-
ducció eficient per a tot el personal d’Aena amb
PCP. L’objectiu d’aquests cursos teoricopràctics
era transmetre als participants les tècniques i els
hàbits de conducció que permeten la reducció del
consum de carburant.

- Adquisició de vehicles que consumeixen menys

carburant per quilòmetre recorregut.

22
 CONSUM ANUAL DE CARBURANT DELS VEHICLES D’AENA
140.000

130.000

120.000

110.000
Litres de gasoil i gasolina

100.000

90.000

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL DE CARBURANT VEHICLES AENA / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

0,5

0,4
Litres de gasoil i gasolina / UT

0,3

0,2

0,1

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

23
 Acompliment ambiental

CONSUM ANUAL DE GASOIL CENTRALS ELÈCTRIQUES

90.000

80.000

70.000

60.000
Litres gasoil

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL DE GASOIL CENTRALS ELÈCTRIQUES / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

0,35

0,30
Litres de gasoil i gasolina / UT

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

24
Consum d’aigua
següents:
L’aigua consumida a l’Aeroport de Barcelona - El Prat
prové de la captació i el subministrament propi d’aigües
subterrànies (78% el 2010) i de l’abastament de la com-
panyia d’aigües (22% el 2010).
El consum total d’aigua el 2010 va ser d’1.200.105 m3.
Es constata el següent:
Un increment del 45% del consum total respecte de
2009.
Causes possibles:
- La posada en marxa de les torres de refrigeració
de la Terminal 1.
- Augment de la xarxa de canalització i distribució
d’aigua amb l’ampliació de l’aeroport.
- Proves d’instal·lacions, equips.
- Augment de zones enjardinades amb reg.
Un increment relatiu del consum d’aigua potable en
comparació amb el d’aigua no potable.
Causes:
- En la gestió del proveïment s’han incorporat pre-
ses d’aigua procedents de la companyia d’aigües.
- Limitació ambiental de l’ús d’aigua de l’aqüífer.
- Consum procedent de les torres de refrigeració
instal·lades a la T1.
Per reduir el consum d’aigua s’executen les actuacions
Instal·lació d’una planta d’osmosi per tractar
l’aigua subministrada a les torres de refrigeració.
Això permetrà una reducció del consum d’aigua
en aquest procés del 30% (aproximadament, entre
20 i 25 mil m3 anuals), així com utilitzar aigua no
potabilitzada. Executat.
Entre els anys 2008 i 2010 l’Aeroport de Barcelona - El
Prat va signar un conveni amb la Universitat Politècni-
ca de Catalunya - Escola d’Enginyeria Tècnica Agrícola,
per fer un estudi de les condicions edafoclimàtiques
dels espais enjardinats i susceptibles d’enjardinar-se
dels accessos a l’aeroport i, posteriorment, establir
unes directrius basades en jardineria sostenible, tant
per al disseny de nous espais com per al manteniment
d’aquests espais i dels que ja existeixen.
L’informe de directrius va ser elaborat i presentat l’any
2010. La incorporació d’aquestes directrius al mante-
niment de la jardineria es durà a terme progressiva-
ment durant els propers anys.
25
 Acompliment ambiental

CONSUM ANUAL D’AIGUA (m3)

1.200.000

1.050.000

900.000

750.000

600.000

450.000

300.000

150.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

CONSUM ANUAL D’AIGUA (LITRES/UT) / UNITAT DE TRÀNSIT AERI

45

40

35

30

25

20

15

10

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

26
 CONSUM ANUAL D’AIGUA PER USOS / UNITAT DE TRÀNSIT AERI
28
2005
24 2006
2010

20 2007 2010
2009
16
2008 2009

12

8 2005
2006 2007 2008

Aigua potable Aigua no potable

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Aigua potable Aigua no potable 27
 Acompliment ambiental

Control d’aigües residuals posa d’una depuradora compacta amb pretractament

Les aigües residuals generades en els diferents edificis i
instal·lacions de l’aeroport són recollides en els sistemes
col·lectors d’aigües residuals de l’aeroport i enviades a la
xarxa municipal d’aigües residuals (amb tractament final
a l’EDAR DEPURBAIX).
Nota: per recollir i depurar les aigües residuals de les
instal·lacions aïllades, la Central Eléctrica del Lado Aire
(CELA) i l’edifici d’abalisament adjunt, l’aeroport dis-
(decantació primària), tractament biològic i decantació
secundària.
La mitjana de cabal diari abocat a la xarxa municipal
l’any 2010 ha estat de 1.789 m3/dia.
L’aeroport realitza un seguiment analític trimestral de
les aigües residuals abocades a la xarxa de sanejament
municipal. A continuació, es presenten els resultats ana-
lítics obtinguts el 2010:

Anàlisi trimestral de les aigües vessades a la xarxa de sanejament municipal 26-oct-10 20-jul-10 30-abr-10 15-gen-10

pH u 7,41 7,88 7,66 8,07

MES (materials en suspensió) mg/l 240 298 110 190

DQO decantada mg/l 242 328 250 256

DQO no decantada mg/l 457 468 340 411

Sals solubles (cond. a 20 ºC) µS/cm 3.940 4.895 4.650 4.240

Clorurs mg/l 1.161 1.000 860

Nitrogen orgànic i amoniacal mg/l 106 120 110 86

Fòsfor total mg/l 8 9 9,8 5,3

Olis i greixos mg/l <10 22 3,8 17

Amoni mg/l 115 120 140 60

Nitrats mg/l <0,1 <5 <2,5 23

Sulfats mg/l 245 335 220 210

Sulfur dissolt mg/l 6 10 <0,4 <0,3

Sulfur total mg/l 7 18 2 <0,4

Temperatura ºC 19 25,5 15,2 15,2

TOC mg/l 142 141 62,2 144

28
 Anàlisi aigües CELA-abalisament (depurades) 12-nov-10 13-maig-10

pH (a 25 ºC) u 6,9 7,1

MES (materials en suspensió) mg/l 5 9,9

DBO mg/l <5 20

DQO no decantada mg/l <60 76

Sals solubles (cond. a 25 ºC) µS/cm 5.095 5.500

Nitrogen total Kjeldhal (NTK) mg/l 5 3,3

TOC mg/l 12 15,9

Fòsfor total mg/l 7,7 –

Olis i greixos mg/l <10 –

Nitrats mg/l 21 –

Temperatura ºC 19,7 –

Depuració de les aigües de sentina

Durant l’any 2010 l’aeroport ha instal·lat una planta de Concretament, aquest tractament permetrà reduir un
tractament d’aigües residuals per depurar les aigües de 50% la concentració d’amoni i nitrogen Kjeldahl total de
les sentines de les aeronaus abans de la seva incorporació les aigües procedents de les sentines.
a la xarxa de sanejament de l’aeroport.

Detall de la instal·lació depuradora de sentines de l’Aeroport de Barcelona - El Prat

29
 Acompliment ambiental

Control de les aigües superficials / subterrànies
A causa de la ubicació de l’aeroport, en ple delta del Llo-
bregat, la capa freàtica es troba a un nivell superficial. El
camp de vol està envoltat d’una sèrie de canals que cap-
ten l’aigua de la superfície i la condueixen a tres esta-
cions de bombeig, al Remolar, a l’Illa i a la Roberta. En
cas de grans pluges els equips de bombeig condueixen
l’aigua fora del recinte aeroportuari.
El seguiment i control de la qualitat de les aigües que
transcorren per l’Aeroport de Barcelona - El Prat es fa
mitjançant la planificació anual de la presa de mostres
dels punts de mostreig d’aigües superficials, subterrà-
nies i residuals. Els resultats d’aquest control revelen
les condicions en què es troba el medi i, indirectament,
el control ambiental de les activitats desenvolupades a
l’aeroport.
L’elecció dels punts de control es fa considerant el
següent:
La dinàmica de les aigües a l’aeroport.
La situació i el flux de les activitats de l’aeroport.
L’Aeroport de Barcelona - El Prat també disposa d’un sis-
tema de control hidrològic que permet el control periòdic
dels nivells piezomètrics de l’aqüífer superficial i la quali-
tat ecològica de les aigües superficials.

Piezòmetre
Estació de bom-
beig d’aigües
subterrànies
Estació de bom-
beig d’aigües
superficials

Cabina de con-
trol de qualitat
de les aigües
superficials

30
Des de la posada en marxa de la terminal T1 i per evitar
que s’infiltrin les aigües subterrànies a les plantes més
baixes de la nova terminal (vestíbul ferroviari) es realitza
un bombament continu de les aigües de l’aqüífer. Aques-
ta aigua s’aboca a través de l’emissari submarí, a 1.200 m
de la línia de la costa.
Anualment es remet a l’Agència Catalana de l’Aigua el
pla de control i vigilància de l’emissari submarí. Aquest
informe conté els resultats de les anàlisis de l’efluent
(aigua bombada al vestíbul ferroviari de la terminal T1)
i de les aigües receptores (medi marí), més un informe
de vigilància estructural d’aquest efluent. Els resultats de
les anàlisis de l’aigua bombada al vestíbul ferroviari de la
terminal T1 sol·licitats pel permís d’abocament han estat
els següents:

Conductivitat 20 ºC (μS/
Anàlisi mensual pH a 25 ºC MES (mg/l) DQO n. d. (mg/l)
cm)

Gener 8,22 30,0 25.500 <40

Març 7,29 18,0 45.200 69

Abril 7,25 21,0 45.400 90

Maig 7,25 13,0 47.300 70

Juny 7,38 22,0 43.200 86

Juliol 7,38 16,0 43.200 114

Agost 6,95 16,0 47.500 <750

Setembre 6,95 16,0 47.500 <750

Octubre 7,20 14,0 51.100 99

Novembre 7,39 27,0 50.100 105

Desembre 7,15 10,0 50.500 138

31
 Acompliment ambiental
Residus
Les prioritats de l’aeroport en la gestió d’aquests residus
són les següents:
Foment de bones pràctiques ambientals amb
l’objectiu de minimitzar la quantitat de residus
generats per l’activitat del personal d’Aena a
l’aeroport.
Control i seguiment dels residus generats en
totes les activitats de l’aeroport (a través del
control operacional de les activitats i els punts
d’emmagatzemament de residus d’Aena i del segui-
ment ambiental de contractistes i concessionaris)
per assegurar la correcta segregació, abassegament
i gestió externa dels residus.
Reducció de la fracció banal (resta) generada a
l’aeroport.
- 482 punts de recollida selectiva interiors (princi-
palment: envasos, paper/cartró, vidre i orgànica).
32
Cal destacar-ne els següents:
El sistema de recollida pneumàtica de residus a la
terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona - El Prat.
Aquest sistema promou la segregació en origen dels resi-
dus (RSU, envasos, paper/cartró i orgànica) generats als
establiments de restauració i comercials de la terminal
T1 de l’Aeroport de Barcelona - El Prat. Disposa de 15
quartos de recollida pneumàtica de residus repartits per
les diferents plantes de la terminal, en els quals es distri-
bueixen 50 bústies de recollida selectiva de residus.
Ecopunts. Punts de recollida de les fraccions de paper i
envasos a la T1 i la T2.
Contenidors de recollida selectiva dels establiments de
restauració de la T1 i la T2 (envasos, vidre i orgànica).
-1
 10 punts de recollida selectiva exteriors (101 de
paper/cartró i 9 d’envasos de recollida en vials del cos-
tat terra i del costat aire).
A més, l’aeroport disposa de:
- Centres de classificació de residus a la T1
Al vial logístic de la terminal T1 es disposa de dos cen-
tres de classificació de residus, CCR-A i CCR-B, en els
quals les empreses poden dipositar els seus residus:
RSU, envasos, paper/cartró i vidre.
- Planta de Transferència Temporal de Residus
(PTTR)
Aquesta instal·lació es troba a disposició del personal
d’Aena i de les empreses que desenvolupen la seva acti-
vitat a les instal·lacions aeroportuàries, amb la finalitat de
facilitar la gestió de les seus residus.
Així mateix, la PTTR és el punt de recollida i emmagat-
zemament temporal dels residus especials (perillosos) de
l’aeroport:
• Bidons utilitzats amb restes de productes especials
• Bateries utilitzades
• Llums utilitzats
• Olis minerals utilitzats
• Absorbents i draps impregnats d’olis
• Residus de separadors d’hidrocarburs
• Residus especials en petites quantitats: filtres d’oli, pots
d’aerosols, pots de pintura amb restes, extintors, purgues
d’hidrocarburs (Jet A1) i altres residus especials generats
de manera puntual
A continuació, es presenten les xifres referents a la gestió
de residus a l’Aeroport de Barcelona - El Prat.
Generació de residus no especials
L’interès i la feina feta durant els darrers anys per
l’Aeroport de Barcelona - El Prat en pro de la segregació
en origen dels residus urbans generats, ha aconseguit
que actualment els nivells de segregació se situïn al vol-
tant del 30-35%.
Aquest continua sent un dels objectius principals del Sis-
tema de Gestió Ambiental.
El 2010 la generació total de residus no especials (residus
assimilables a urbans) va ser de 4.507.710 kg. D’aquesta
quantitat, 1.484.230 kg corresponen als residus diposi-
tats als contenidors de recollida selectiva de l’aeroport.
D’aquestes xifres es poden extraure les observacions
següents:
El 2010 s’ha reciclat el 33% dels residus no especials
generats. Això vol dir un 3% menys que el 2009.
El primer any posterior a la inauguració de la Termi-
nal 1 ha suposat l’adopció de certs canvis en la gestió
del flux de recollida de residus, així com la necessitat
d’implicació de les empreses concessionàries (especial-
ment de restauració) per conformar un sistema de reco-
llida sòlid i efectiu.
La resposta per part de tots els implicats ha estat més
que satisfactòria quant a les fraccions de vidre, paper i
envasos, ja que en els tres casos s’ha aconseguit aug-
mentar la fracció reciclada respecte del total de residus
urbans generats.
33
 Acompliment ambiental

La reducció del 3% respecte de 2009 és conseqüència me, juntament amb les empreses concessionàries de
de la reducció de la recollida de la fracció orgànica. L’any restauració, un conjunt d’accions dirigides a augmentar
2011, l’Aeroport de Barcelona - El Prat està duent a ter- la recollida selectiva d’aquesta fracció.

GENERACIÓ RESIDUS NO ESPECIALS

6

5
Milions de kg de residus no perillosos

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

GENERACIÓ RESIDUS NO ESPECIALS / UNITAT DE TRÀNSIT

180

160

140

120

100
gr/UT

80

60

40

20

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

34
 FRACCIÓ DELS RESIDUS URBANS RECICLATS A L’AEROPORT DE BARCELONA - EL PRAT
100

80

60
% reciclat

40 35% 36%
31% 32% 33%
28%

20 17% 17%
11%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

35
 Acompliment ambiental

En la taula següent es presenta la quantitat de residus

no perillosos (en quilograms) generats a l’Aeroport de
Barcelona - El Prat, desglossats per fraccions:

% de segregació
Total Total
Altres Fracció (respecte al
Anys Vidre Paper Envasos Orgànica residus residus
reciclables resta total de residus
urbans reciclats
generats)

2001 15.820 - 171.230 - - 2.733.834 2.920.884 187.050 6%

2002 47.773 40.100 222.190 11.394 - 2.512.457 2.833.914 321.457 11%

2003 65.894 75.600 356.896 31.148 - 2.501.846 3.031.384 529.538 17%

2004 65.449 80.700 390.225 37.250 - 2.753.970 3.327.594 573.624 17%

2005 57.620 83.830 555.695 64.430 296.308 2.681.040 3.738.923 1.057.883 28%

2006 115.500 97.580 559.710 113.620 547.490 2.717.690 4.151.590 1.433.900 35%

2007 85.030 88.980 546.970 268.590 577.480 3.542.990 5.110.040 1.567.050 31%

2008 77.810 105.260 531.140 381.260 482.590 3.300.060 4.878.120 1.578.060 32%

2009 69.930 116.100 659.050 307.600 461.590 2.903.320 4.517.590 1.614.270 36%

2010 72.570 166.480 786.580 309.240 149.360 3.023.480 4.507.710 1.484.230 33%

36
 EVOLUCIÓ DE LA SEGREGACIÓ DE RESIDUS PER TIPUS RESPECTE DE LA GENERACIÓ TOTAL

100%

90%

80%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Altres reciclables Paper Orgànica

Vidre Envasos Fracció resta

Una part de la recollida selectiva de residus de
l’Aeroport de Barcelona - El Prat és realitzada per
personal de la fundació privada TRINIJOVE (entitat
que promou la inserció sociolaboral de persones amb
dificultats), amb la qual Aena manté un conveni de
col·laboració, i també es compta amb la contribució
d’entitats com ARPAL, ECOEMBES, ECOVIDRIO i la
mateixa AGÈNCIA DE RESIDUS DE CATALUNYA, que
presta el seu suport en campanyes de sensibilització
sobre aquests temes.

37
 Acompliment ambiental

Residus especials Durant l’any 2010 la generació total de residus especials va

ser de 62.834 kg.
A l’Aeroport de Barcelona - El Prat, la gestió dels residus
especials està centralitzada principalment a la planta de Es constata el següent:
transferència temporal de residus d’Aena. D’aquesta
manera es pot dur un control adequat de la manipulació, La quantitat de residus especials generats queda com-
l’emmagatzemament i el volum generat; alhora, es garan- presa en una franja de valors semblant a la de l’any
teix la separació correcta dels residus especials dels residus anterior. Tot i que hagi disminuït la generació per uni-
assimilables a urbans. tat de trànsit respecte de l’any 2009, segueix amb un
valor superior a 2 g/UT i, per tant, considerablement
Tant en el cas dels residus especials com en el dels no espe- elevat en comparació amb anys anteriors.
cials, sempre es prioritza la gestió de la recuperació o el reci-
clatge. En cas que la valorització no sigui possible, s’opta
per tractaments fisicoquímics, la inertització o, per últim, la
deposició a l’abocador, segons la legislació vigent.

GENERACIÓ RESIDUS ESPECIALS (kg)

120.000

100.000

80.000

65.931 62.834
60.000
53.649

39.598
40.000 36.133
27.462

20.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010

38
 GENERACIÓ RESIDUS ESPECIALS / UNITAT DE TRÀNSIT (g/UT)
2,50
2,34
2,08

2,00

1,59
1,50 1,27
1,17

1,00 0,98

0,50

2005 2006 2007 2008 2009 2010

Quant al tipus de residus i respecte de l’any anterior, cal important o rellevant, ni pel que fa a les quantitats ni als
dir que durant 2010 s’han generat vehicles en desús. tipus de residus especials generats.
D’altra banda, de manera general no existeix cap canvi

*Nota: els residus perillosos que apareixen en aquest informe reflecteixen els generats per Aena i els gestionats per contractistes i
concessionaris a través de la planta de transferència temporal de residus d’Aena. Per tant, és possible que la fluctuació de la quantitat
generada d’un any a un altre no es correspongui amb la gestió ambiental, sinó amb factors com ara que els contractistes o conces-
sionaris duguin directament els seus residus a gestors externs sense passar per la Planta de Transferència Temporal de Residus.

39
 Acompliment ambiental
Emissions acústiques
L’Aeroport de Barcelona - El Prat efectua el control
ambiental dels sorolls mitjançant el Sistema d’Informació
de Sorolls (SIR/BCN). Aquest sistema analitza la contami-
nació acústica d’origen aeronàutic mitjançant les dades
obtingudes per tretze terminals fixos de mesura de
sorolls i tres de mòbils.
El sistema disposa d’un processador central que recull i
analitza la informació de trajectòries i plans de vol, jun-
tament amb les dades subministrades pels terminals de
mesura.
Cada terminal realitza un mostreig del nivell sonor diver-
ses vegades per segon i aquesta informació es tracta,
s’emmagatzema i es transmet a la unitat de processa-
ment. Seguint un patró de reconeixement basat en la uti-
lització de llindars, algoritmes de detecció i correlacions
de pas de trajectòries d’aeronaus és possible identificar i
discriminar el soroll aeronàutic del que produeixen altres
fonts, com ara el trànsit rodat o el ferroviari.
Els terminals de mesura de sorolls se situen en llocs
estratègics de la perifèria de l’aeroport, en àrees de
potencial afecció sonora pels moviments d’aproximació
i enlairament d’aeronaus. Les localitzacions s’han selec-
cionat per mesurar convenientment els nivells de soroll
ambiental en la seva àrea d’influència, seguint els cri-
teris acordats en la CSAAB (Comissió de Seguiment de
l’Ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat).
40
La seva distribució actual és la següent:
TMR-2: Centre Cultural El Remolar – C. Ramon Llull,
s/n. El Prat de Llobregat
TMR-3: Senda 25R Aeroport de Barcelona - El Prat
TMR-4: Senda 07L Aeroport de Barcelona - El Prat
TMR-5: Senda 25L Aeroport de Barcelona - El Prat
TMR-6: Senda 07R Aeroport de Barcelona - El Prat
TMR-8: Centre de Serveis de Gavà Mar – C. Tellinaires,
55. Gavà
TMR-9: Balisa exterior – Passeig Marítim, s/n. Castell-
defels
TMR-10: Escola Edumar – C. Granada, 18. Castelldefels
TMR-12: Ajuntament de Castelldefels – Plaça de
l’Església, 1. Castelldefels
TMR-21: Col·legi Jaume Balmes – C. Riu Ebre, 20-30. El
Prat de Llobregat
TMR-40: Càmping Ballena Alegre – Autovia de Castell-
defels, km 12,5. Viladecans
TMR-41: Col·legi Bon Soleil – Camí de la Pava, 15.
Gavà
TMR-42: Parc Agrari – Camí de les Filipines, s/n. Viladecans
 TMR‐02 
O 

O 
TMR‐21 

TMR‐03 
O 

TMR‐04 
O 
TMR‐42 
O  O 
TMR‐05 
TMR‐12 
O 
O  TMR‐06 

TMR‐41 
TMR‐10  TMR‐40 
O 
O  O 
TMR‐08 
O 
O 
TMR‐09 

L’any 2010 s’ha dut a terme un seguiment estricte
de nivells acústics, tant dels referents a la Declaració
d’Impacte Ambiental (DIA) de l’Aeroport de Barcelo-
na - El Prat (índexs: dia i nit) com dels relatius al Reial
decret 1367/2007 (índexs: matí, tarda i nit). Aquesta
informació:
S’ha remès periòdicament als ajuntaments i institucions.
l’Ampliació de l’Aeroport de Barcelona - El Prat), i amb
periodicitat semestral s’envia als ministeris de Foment i
Medi Ambient.
Per expressar el grau de molèstia de successos múltiples
sobre la població durant un període de temps deter-
minat s’utilitza l’índex de mesura anomenat Leq (nivell
continu equivalent), desglossat en dues parts:

S’ha publicat al web d’Aena juntament amb els infor-
mes mensuals de nivells acústics, operacions aeronàu-
tiques i dispersió de trajectòries.
A més, des de juliol de 2010, l’Aeroport de Barcelona -
El Prat ha posat a disposició pública el mapa interactiu
de sorolls (WebTrack), on es mostra informació a temps
real sobre nivells acústics i trajectòries.
Així mateix, amb caràcter trimestral, s’elabora l’informe
de nivells acústics i operacions aeronàutiques per
entregar-lo a la CSAAB (Comissió de Seguiment de
Leq total
El nivell continu equivalent és el nivell sonor generat per
totes les fonts de soroll per al terminal de mesura de
soroll i el període de referència.
Leq avió
En aquest cas ens referim al nivell sonor que s’hauria
generat si només hagués existit el soroll produït pels
avions, per al terminal de mesura de soroll i el període
de referència.
41
 Acompliment ambiental

A continuació es mostra l’evolució dels nivells mitjans anuals obtinguts amb el SIR-BCN als terminals de fora del recinte
aeroportuari:

COMPARATIVA ANUAL 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 Leq avió dia
65

60

55

50
dB(A)

45

40

35

30

TMR-2 TMR-8 TMR-9 TMR-10 TMR-12 TMR-21 TMR-40 TMR-41 TMR-42

2006 2007 2008 2009 2010

COMPARATIVA ANUAL 2006 - 2007 - 2008 - 2009 - 2010 Leq avió nit
55

50

45

40
dB(A)

35

30

25

20

TMR-2 TMR-8 TMR-9 TMR-10 TMR-12 TMR-21 TMR-40 TMR-41 TMR-42

2006 2007 2008 2009 2010
42
En la comparativa dels nivell anuals dels terminals de
mesura de sorolls, es pot comprovar que els nivells
registrats de l’any 2010 presenten tan sols petites
diferències respecte de l’any 2009, ja que el nombre
d’operacions totals ha estat molt similar en tots dos
casos. En el període diürn, s’observa un descens lleu-
ger en els sonòmetres 8, 9, 10, 41 i 42, que estan
directament afectats per la configuració ELR (confi-
guració est preferent en període diürn), que ha patit
una disminució del seu ús respecte de l’any anterior
d’un 5%. En canvi, el nivell diürn en el TMR-40 és
superior al de l’any anterior a causa d’un augment
del 7% en la configuració WRL (configuració oest
preferent en la franja diürna) l’any 2010. Els TMR-2,
12 i 21, per la seva ubicació, no estan sotmesos al
sobrevol de les operacions i, per tant, la seva anàlisi
no és tan directa. En el període nocturn, s’observen
subtils variacions en els nivells en comparació amb
l’any 2009. Els sonòmetres TMR-40 i 42 han registrat
un cert increment (sonòmetres amb una major afecta-
ció de la configuració WLL, oest preferent nocturna).
En la resta de sonòmetres no se superen els 40 dB(A)
de promig anual.
La reducció de l’impacte acústic és conseqüència de la
variació de les configuracions preferents de l’ús de pis-
tes (canvi en el rol de pista), la implantació de la qual es
va produir el 26 d’octubre de 2006.
43
 Acompliment ambiental
Qualitat de l’aire a les instal·lacions de
l’aeroport
L’Aeroport de Barcelona - El Prat duu a terme el control
tant de les emissions produïdes per l’activitat aeropor-
tuària com dels nivells d’immissió de contaminants als
municipis propers a l’aeroport. La mesura i vigilància de
la qualitat de l’aire es realitza fent un seguiment dels
nivells d’immissió de contaminants, mitjançant cabines
de control de la qualitat de l’aire, d’una banda, i a través
del disseny i la implantació de programes de control de
les emissions d’aeronaus i empreses que desenvolupen
la seva activitat a l’aeroport, de l’altra.
Viladecans
Gavà
44
Immissió: seguiment de la qualitat de l’aire a
les instal·lacions de l’aeroport.
Actualment, l’Aeroport de Barcelona - El Prat disposa
de 4 estacions de control de la qualitat de l’aire: una
localitzada a l’interior de l’aeroport i tres als municipis
veïns següents: El Prat de Llobregat, Gavà i Viladecans
(vegeu el plànol).
Nota: no es disposa de dades de l’estació del Prat de Llo-
bregat corresponents a l’any 2010, a causa d’un canvi
d’ubicació dins del municipi. L’estació torna a estar ope-
rativa des de l’1 de gener de 2011.
El Prat de Llobregat
Aeroport
En les quatre estacions actuals de control de la qualitat de mostreig per determinar els nivells d’immissió de
de l’aire es registren periòdicament els nivells d’immissió plom i benzè. A continuació, es presenten les tècniques
de contaminants, així com els paràmetres meteorològics utilitzades per al mesurament dels paràmetres analitzats
rellevants. Paral·lelament, l’aeroport realitza campanyes a les cabines de mesura:

PARÀMETRE TÈCNICA D’ANÀLISI

Monòxid de carboni (CO) Espectroscopia infraroja no dispersiva

Òxids de nitrogen (NOx) Quimioluminescència

Diòxid de sofre (SO2) Fluorescència ultraviolada

Ozó (O3) Fotometria ultraviolada

Partícules en suspensió de mida inferior a 10 micres (PM10) Captació volumètrica i gravimetria

Partícules en suspensió de mida inferior a 2,5 micres (PM2,5) Captació volumètrica i gravimetria

Benzè (C6H6) Captació volumètrica, desorció i cromatografia de gasos

Les estacions meteorològiques consten de sensors
de velocitat i direcció del vent, humitat, temperatura,
radiació solar i ultraviolada, pressió baromètrica i plu-
viometria. Les dades dels paràmetres analitzats es reben
en el sistema central de gestió de dades, format per un
maquinari i un programari específics per al tractament i
el procés de validació de la informació.
Les dades de contaminants atmosfèrics i meteorolò-
gics obtingudes són publicades pel Departament de
Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de
Catalunya (DMAS), després de ser revisades i preva-
lidades pel Departament de Medi Ambient d’Aena /
Aeroport de Barcelona - El Prat.
El càlcul estadístic per a l’avaluació dels nivells
d’immissió de contaminants es realitza d’acord amb els
criteris per a la protecció de la salut humana estipulats
en la normativa vigent. En la taula següent es mostra
la mitjana anual dels nivells d’immissió dels contami-
nants analitzats a les cabines de control de la qualitat
de l’aire.

NO2 PM10 PM2,5 Pb C6H6 (*)

µg/m3 µg/m3 µg/m3 µg/m3 µg/m3

Aeroport 15,0 11,38 9,28 0,008 -

Viladecans 18,1 13,01 9,63 0,013 0,95

Gavà 11,4 9,34 7,97 0,009 1,12

(*) Valor corresponent a la mitjana de les dades obtingudes en la campanya de mostreig realitzada el mes de juny de 2010.

45
 Acompliment ambiental

A continuació, es mostra l’evolució dels nivells d’immissió

de contaminants registrats a la cabina ubicada a l’interior
del recinte aeroportuari durant l’any 2010.

SO2 [µg/m ] - Estació Aeroport II 3

SO2 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II   

400

350

300

250
µg/m³

200

150

100

50

0
1 gen.
9 gen.
17 gen.
26 gen.
3 feb.
11 feb.
20 feb.
28 feb.
8-març
17-març
25-març
2 abr.
11 abr.
19 abr.
27 abr.
6 maig
14 maig
22 maig
31 maig
8 juny
16 juny
25 juny
3 jul.
11 jul.
20 jul.
28 jul.
5 ag.
ag.
ag.
ag.
set.
16 set.
set.
oct.
oct.
oct.
oct.
nov.
nov.
nov.
nov.
des.
des.
des.
17-mar
25-mar

8-jun
16-jun
25-jun

20-jul
28-jul

55-nov

8 8-dic
1717-dic
2525-dic
19-abr
27-abr

3-jul
11-jul
17-ene
26-ene

8-mar

14-ago
22-ago
30-ago
20-feb
28-feb

2-abr

14-may
22-may
31-may
11-abr
1-ene
9-ene

5-ago

16-sep
24-sep

13-nov
22-nov
30-nov
3-feb

6-may

19-oct
28-oct
11-feb

88-sep

33-oct
11-oct
14
22
30

24

11
19
28

13
22
30
Nivell
Nivel ded’immissió de SO2 / mitjana
inmisión de SO2-media horaria horària
Nivell
Nivel ded’immissió de SO
inmisión de SO2- media
2
/ mitjana
diaria diària
Valor límit Horario
Valor Límite horari per
paraalala protecció
protección de de la salut
la salud humana
humana
Valor límit Diario
Valor Límite diari per
para a
la la protecció
protección desalud
de la la salut
humanahumana

46
 µg/m³

0
50
100
150
200
250
9 gen.

NO
9-ene

2
17 gen.
17-ene
25 gen.
25-ene
3 feb.
3-feb
11 feb.
11-feb
19 feb.
19-feb
28 feb.
28-feb
8 març
8-mar
16 març
16-mar
25 març
25-mar
[μg/m3] - Estació Aeroport II

2 abr.
2-abr
10 abr.
NO2 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II   

10-abr
19 abr.
19-abr
27 abr.
27-abr
5 maig
5-may
14 maig
14-may
22 maig
22-may
30 maig
30-may
juny
88-jun
16 juny
16-jun
24 juny
24-jun

Valor
Nivell
3 jul.
3-jul
11 jul.
11-jul

Valor Límite
19 jul.
19-jul

límit Horario
Nivel ded’immissió
28 jul.
28-jul

horari para
5 ag.
5-ago

inmisión de NO2
de NO
13 ag.
13-ago

per ala la
2
- media
22 ag.
22-ago

protección
30-ago
30 ag.

/ mitjana

protecció
7-sep
7 set.

de la
16-sep
16 set.

desalud
horaria horària
24-sep
24 set.
la salut
2-oct
2 oct.
humana

11-oct
11 oct.
19-oct
19 oct.
humana

27-oct
27 oct.
5-nov
5 nov.
13-nov
13 nov.
21-nov
21 nov.
30-nov
30 nov.
88-dic
des.
16-dic
16 des.
25-dic
25 des.

47
48
mg/m³

0
2
4
6
8
10
12
1-ene
1 gen.
8-ene
8 gen.
15-ene
15 gen.
22-ene
22 gen.
29-ene
29 gen.
5-feb
5 feb.
12-feb
12 feb.
19-feb
19 feb.
26-feb
26 feb.
5-mar
5 març
12-mar
12 març
19-mar
19 març
26-mar
CO [mg/m3] - Estació Aeroport II

26 març
2-abr
2 abr.
CO [mg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II   

9-abr
9 abr.
16-abr
16 abr.
23-abr
23 abr.
30-abr
30 abr.
7-may
7 maig
14-may
14 maig
21-may
21 maig
28-may
28 maig
44-jun
juny
Acompliment ambiental

11-jun
11 juny
18-jun
18 juny
25-jun
25 juny
2-jul
2 jul.
9-jul
9 jul.

Valor
Nivell
16-jul
16 jul.

Nivel de
23 jul.
23-jul

Valor límit
30 jul.
30-jul

Límite
6 ag.
6-ago

d’immissió
13 ag.

perpara
13-ago

inmisiónde
a la la
20 ag.
20-ago
27 ag.

deCO
27-ago
3 set.
3-sep

protecció
10 set.
10-sep

Protección
17 set.
17-sep
CO/ mitjanes
de lade
24 set.
24-sep
salut
1 oct.
1-oct
8 oct.
8-oct
- mediashoràries
horarias
la Salud
15 oct.
15-oct
humana

22 oct.
22-oct
29 oct.
29-oct
Humana

5 nov.
5-nov
12 nov.
12-nov
19 nov.
19-nov
26 nov.
26-nov
des.
33-dic
10 des.
10-dic
17 des.
17-dic
24 des.
24-dic
31 des.
31-dic
 µg/m³

0
20
40
60
80
100
120
140
11-ene
gen.
88-ene
gen.
1515-ene
gen.
2222-ene
gen.
2929-ene
gen.
55-feb
feb.
1212-feb
feb.
1919-feb
feb.
2626-feb
feb.
5 5-mar
març
1212-mar
març
O3 [μg/m3] - Estació Aeroport II

1919-mar
març
2626-mar
març
22-abr
abr.
O3 [µg/m3] ‐ Estación Aeropuerto II   

99-abr
abr.
1616-abr
abr.
2323-abr
abr.
3030-abr
abr.
77-may
maig
14-may
14 maig

Valor
Nivell
21-may
21 maig

Nivel de
28-may
28 maig
4 4-jun
juny

Valor Objetivo
d’immissió
1111-jun
juny

objectiu per
1818-jun
juny

paraala
inimisión d’ozó
2525-jun
juny
22-jul
jul.

de ozono
99-jul
jul.

- màxim

laProtección
1616-jul
jul.

protecció de
2323-jul
jul.

- máximo
dela
30 jul.
30-jul

lasalut
6 ag.
6-ago
13 ag.
13-ago

de lesdemitjanes
20 ag.
20-ago

las medias
Saludhumana
27 ag.
27-ago

Humana
set.
33-sep
10 set.
10-sep
octohoràries
octohorarias
17 set.
17-sep
24 set.
24-sep
del del

oct.
11-oct
dia día

oct.
88-oct
15 oct.
15-oct
22 oct.
22-oct
29 oct.
29-oct
nov.
55-nov
12 nov.
12-nov
19 nov.
19-nov
26 nov.
26-nov
des.
3 3-dic
des.
1010-dic
des.
1717-dic
des.
2424-dic
des.
3131-dic

49
50
g /m

0,0
10,0
20,0
30,0
40,0
50,0
60,0
1-ene
1 gen.
11-ene
11 gen.
21-ene
21 gen.
31-ene
31 gen.
10-feb
10 feb.
20-feb
20 feb.
2-mar
2 març
12-mar
12 març
22-mar
22 març
1-abr
PM10 [μg/m3] - Estació Aeroport II

1 abr.
11-abr
11 abr.
21-abr
21 abr.
1-may
1 maig.
11-may
11 maig.
21-may
21 maig.
31-may
31 maig.
Acompliment ambiental

10-jun
10 juny
20-jun
20 juny

Valor
Valor
30-jun

PM10

Media
30 juny

Mitjana
10-jul
10 jul.

ValorLímite
ValorLímite

anual
PM10 (μg/m³)
( g/m3)
20-jul

anual
20 jul.

límit diari
límit anual
Diario
30-jul
30 jul.

per
Anual per
para
9-ago
9 ag.

a la
19-ago
19 ag.
29-ago
29 ag.

la protecció
paraalalaProtección
8-sep
8 set.
Protecciónde
proteccióde
de la 18-sep
18 set.
28-sep
la salut
delalaSalud
28 set.
8-oct
8 oct.
18-oct
salutHumana
Humana
Salud humana

18 oct.
humana

28-oct
28 oct.
7-nov
7 nov.
17-nov
17 nov.
27-nov
27 nov.
77-dic
des.
17-dic
17 des.
27-dic
27 des.
 g /m

10
15
20
25
30
35

0
5
1-ene
1 gen.
11-ene
11 gen.
21-ene
21 gen.
31-ene
31 gen.
10 feb.
10-feb
20 feb.
20-feb
març
22-mar
12 març
12-mar
PM2,5 [μg/m3] - Estació Aeroport II

22 març
22-mar
1 abr.
1-abr
11 abr.
11-abr
2 -abr.
21-abr
1 maig
1-may
11 maig
11-may
21 maig
21-may
31 maig
31-may

PM
10 juny
10-jun

Valor
2,5
PM2'5
Mitjana
20 juny
20-jun

Valor límit
(μg/m 3

Límite
30 juny

)
Media anual
30-jun

anual
( g/m3)

anual
10 jul.
10-jul

Anual
20 jul.
20-jul

per para
30 jul.
30-jul
9 ag.
9-ago

a la protecció
19 ag.
19-ago
29 ag.
29-ago

la Protección
8 set.
8-sep

de la salut
18 set.
18-sep
28 set.
28-sep
de lahumana
8 oct.
8-oct
18 oct.
18-oct
Salutd Humana

28 oct.
28-oct
7 nov.
7-nov
17 nov.
17-nov
27 nov.
27-nov
des.
77-dic
17 des.
17-dic
27 des.
27-dic

51
 Acompliment ambiental
Paral·lelament, des de l’any 2008, seguint els decrets
226/2006 i 152/2007, es va elaborar i entregar a la
Generalitat de Catalunya el Programa d’actuació per a la
reducció de les emissions d’òxids de nitrogen i partícules,
dirigit a millorar la qualitat de l’aire ambient als munici-
pis del Baix Llobregat. S’hi estableixen les accions que cal
desenvolupar per a la reducció d’aquests contaminants i
que es fonamenten en tres línies d’actuació:
Optimització de l’operativa d’aeronaus a terra.
Substitució d’equips de servei de terra (GSE) que utilit-
zin motors dièsel per equips amb motors elèctrics.
52
Optimització de l’ús de les unitats auxiliars de potèn-
cia de les aeronaus (APU).
La implantació i seguiment d’aquest programa per-
met obtenir una millora gradual de la qualitat de
l’aire ambient mitjançant la reducció de les quanti-
tats emeses d’òxids de nitrogen (NO, NO2) i, addi-
cionalment, d’altres contaminants atmosfèrics, com
òxids de carboni (monòxid i diòxid de carboni) i par-
tícules (PM 10, PM2,5).
Emissions de CO2 produïdes per la combustió
de gas natural en instal·lacions de calefacció
Les autoritzacions d’emissió de gasos hivernacle, d’acord
amb la Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el
règim de comerç de drets d’emissió de gasos hivernacle
(GH), indiquen l’obligació de seguiment i notificació de
les emissions de GH de cada període de comerç, d’acord
amb els criteris de la decisió europea que estableix les
directrius per al seguiment i la notificació de les emis-
sions de GH.
L’Aeroport de Barcelona - El Prat, des del passat
14/12/2009, disposa d’autorització d’emissió de
gasos hivernacle per al període 2008-2012 i per a les
instal·lacions següents:
Les instal·lacions de combustió de gas natural per a la
generació de calor (climatització) a la Terminal 2 i Bloc
Tècnic de l’Aeroport de Barcelona - El Prat.
Les instal·lacions de combustió de gas natural per a
la generació de calor (climatització i part de l’aigua
calenta sanitària) a la Terminal 1 de l’Aeroport de Bar-
celona - El Prat.
L’Aeroport de Barcelona - El Prat va entrar en el règim de
comerç de l’1 de gener de 2010.
En conseqüència, 2010 és el primer any de seguiment i noti-
ficació de les emissions de CO2 generades a les instal·lacions
de l’aeroport subjectes a l’autorització vigent.
L’aeroport disposa d’un pla de seguiment per al perío-
de 2008-2012, segons els criteris marcats per la Decisió
2007/589/CE de la Comissió, de 18 de juliol de 2007,
que es durà a terme en aquesta instal·lació, per al pro-
cés de presa de dades, registre en la base de gestió,
elaboració dels informes, verificació i notificació de
les emissions de gasos hivernacle, al llarg de tot el
període.
Per a aquest període, 2008-2012, a l’Aeroport de Bar-
celona - El Prat se li va assignar una quantitat de drets
d’emissió de 19.308 tCO2.
Durant l’any 2010 l’aeroport va emetre 8.788 tCO2 pro-
cedents de la combustió de gas natural per a climatit-
zació.
Per a 2011, l’aeroport està desenvolupant diverses
accions dirigides a reduir aquestes emissions.
Control d’avifauna
L’Aeroport de Barcelona - El Prat es troba al delta del
Llobregat, un espai en què conviu amb zones naturals
incloses en el PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural): la
Ricarda-Ca l’Arana, el Remolar-Filipines i la llacuna de
la Murtra. El PEIN és un pla territorial sectorial desen-
volupat per la Generalitat de Catalunya, en el con-
text de l’ordenació del territori, que té com a objec-
tiu dotar els espais d’interès ecològic i paisatgístic de
primer ordre d’una protecció de caràcter bàsic, sense
perjudici de les activitats que tradicionalment es duen
a terme en aquests espais.
A més, segons una comunicació de l’Estat espanyol de
juny de 1994 a la Unió Europea, diversos espais del delta
(la Ricarda-Ca l’Arana, el Remolar-Filipines, el litoral del
Prat, els Reguerons i la Murtra) van ser declarats zona
d’especial protecció per a aus (ZEPA).
53
 Acompliment ambiental
Com cada any des de 1996, a l’Aeroport de Barce-
lona - El Prat es continua desenvolupant l’activitat
del servei de control de fauna, que consisteix a usar
aus rapaces per controlar les poblacions d’aus de
manera natural. La finalitat és mantenir sense aus el
recinte aeroportuari, així com controlar de qualsevol
tipus d’animal que pugui suposar algun risc per als
equips de terra o les instal·lacions aeroportuàries, de
manera que es garanteixi la seguretat de les aeron-
aus i els seus equips. L’equip de falconeria està en
contacte directe amb la torre de control. És una tas-
ca bàsicament preventiva i anticipativa, per la qual
cosa diàriament es realitzen itineraris sistemàtics de
desallotjament.
Aquest servei té una sèrie d’avantatges, com que no
altera l’ecosistema existent a l’aeroport, no en dificul-
ta el funcionament habitual i, sobretot, té una fiabilitat
òptima ja que, al contrari dels altres mètodes, les aus no
s’acostumen mai a la presència dels seus depredadors
naturals.
D’altra banda, l’aeroport està desenvolupant la segona
actualització del Programa de Gestió del Risc de Col·lisió
amb Aus (PIRCA) per minimitzar el risc de col·lisió de les
aus amb les aeronaus. Entre les actuacions realitzades
durant l’any 2009 destaquen les següents:
La gestió de l’hàbitat amb segues per evitar que atre-
gui aus conflictives.
Les tasques de captura autoritzada i alliberament
d’espècies potencialment perilloses per a la navega-
ció aèria, com els xoriguers i els aligots. Durant l’any
2009 es van capturar dos aligots i 42 xoriguers i, al
mes de maig, es van cedir al Centre de Fauna Salvatge
de Torreferrussa sis polls de l’únic niu que hi havia dins
de l’aeroport. Del conjunt de captures, es van anellar
54
37 individus amb anelles metàl·liques proporcionades
per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i 30 també
van ser marcats amb anelles de PVC proporcionades
per l’Oficina d’Anellatge de l’Estació Biològica de
Doñana, que és l’entitat que coordina els marcatges
especials en tot el territori espanyol. Els punts on es
van alliberar els exemplars van ser Sant Iscle de Vallal-
ta, a la comarca del Maresme, i Manresa, a la comarca
del Bages.
Seguiment ambiental d’empreses
A l’Aeroport de Barcelona - El Prat, Aena ha establert
directrius i mecanismes de control ambiental sobre les
activitats d’empreses concessionàries i contractistes a
l’aeroport.
El seguiment ambiental d’aquestes activitats es rea-
litza a través del Pla de Vigilància Ambiental (PVA),
que és l’instrument documental que ha d’omplir
qualsevol empresa abans de l’inici de l’activitat i en
el qual figura tota la seva incidència ambiental (és a
dir, la descripció de tots els seus aspectes ambientals:
generació de residus, abocaments, emmagatzematge
de productes, manteniment d’equips i vehicles, emis-
sions atmosfèriques, generació de soroll, afecció a
ecosistemes, flora i fauna, consum de recursos i altres
aspectes diversos).
Els plans de vigilància ambiental són aprovats per
l’Aeroport de Barcelona - El Prat i, posteriorment,
són objecte de seguiment per part de personal del
mateix Departament de Medi ambient. El resultat de
la vigilància ambiental és recollit en un informe de
seguiment que inclou informació sobre el compor-
tament ambiental del concessionari/contractista i les
peticions d’accions correctores, preventives i de millo-
ra contemplades.
Concessionaris
Les empreses concessionàries són les que tenen dret
d’explotació, durant un període determinat, d’un
espai de l’aeroport per desenvolupar-hi la seva activi-
tat. Les més comunes són les següents: les concessions
d’activitats comercials (restauració, botigues, lloguer de
cotxes, etc.) i les de serveis de suport i manteniment
d’aeronaus i del transport aeri (subministrament de
combustible, càrrega, serveis de terra, càtering, etc.).
Durant el 2010 s’han realitzat 105 seguiments ambien-
tals de 56 empreses concessionàries.
Cal destacar que el valor dels seguiments no és tan sols
vigilar el comportament i compliment de les empreses
pel que fa a la normativa ambiental de l’aeroport, sinó
també el contacte periòdic, la sensibilització i el suport
ambiental de l’aeroport a les empreses per a la millora
contínua de la gestió ambiental al recinte aeroportuari.
En aquest sentit, l’aeroport treballa especialment amb
les concessions de restauració per aconseguir uns
índexs de segregació dels residus generats en aquestes
instal·lacions alts.
D’altra banda, i en relació amb els nous concessionaris,
el primer seguiment ambiental continua sent una eina
de conscienciació i informació ambiental, més que no
pas de control, perquè les empreses coneguin la infraes-
tructura ambiental de l’aeroport, així com la normativa i
les clàusules ambientals.

NRE. DE CONCESSIONARIS CONTROLATS / NRE. DE SEGUIMENTS DEL PVA

120

105
100 98

84
80
74

60 53
54 56
46
42 43
40
27 28
23 25
21 20
20 18 17 18
13

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Concessionaris controlats Seg. concessionaris

55
 Acompliment ambiental

Contractistes Les causes d’aquesta disminució són les següents:

Són activitats d’obra o servei de manteniment portades Reducció d’expedients d’obra.

a terme per empreses externes que han estat contrac-
tades per Aena a través d’un concurs públic. Aquests
expedients de contractació són controlats amb inspec-
cions periòdiques (seguiments ambientals del pla de
vigilància) per verificar el correcte desenvolupament
de l’activitat ambiental i el compliment de la clàusula
ambiental contractual.
Durant el 2010 s’han realitzat 324 seguiments ambien-
tals de 90 activitats d’obra o servei contractades.
Respecte de 2009 es constata una disminució del nom-
bre de seguiments realitzats.
Reducció del nombre de seguiments realitzats per acti-
vitat respecte de la ràtio de 2009. El Sistema de Gestió
Ambiental de l’aeroport estableix que la periodicitat dels
seguiments de les empreses contractistes es determina
en funció de l’impacte potencial de l’activitat, així com
del comportament ambiental de l’empresa que desen-
volupa aquesta activitat. El 2010 s’han dut a terme una
mitjana de 3,6 seguiments per expedient, mentre que
l’any anterior la mitjana va ser de 5,3 seguiments. La
reducció és fruit d’una millora en el compliment dels
requisits establerts en els Plans de Vigilància Ambiental
dels expedients d’obra o servei.

EXPEDIENTS ANUALS CONTROLATS, NOMBRE DE SEGUIMENTS PVA ANUALS I MITJANA

DE SEGUIMENTS PER EXPEDIENT
600

522
500

400

316 324
300 280
269 257
203
200

99 90
100 76 82
57 63
42

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Concessionaris controlats Seg. concessionaris Nre. seg. / exp. controlats

56
 La millora del compliment dels Plans de Vigilància s’avalua l’acompliment ambiental de les empreses en les
Ambiental s’evidencia en un augment de la puntuació activitats realitzades a l’aeroport.
mitjana dels Informes de Seguiment Ambiental en què

EVOLUCIÓ DE LA PUNTUACIÓ MITJANA ANUAL DELS SEGUIMENTS DEL PVA DE CONTRACTISTES

10,00
9,73

9,45 9,50
9,50
9,21
9,12
8,97
9,00

8,61
Puntuació

8,49
8,50

8,00

7,50

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

57
Aeropuerto de
Barcelona - El Prat