Temes
Per ensenyar, ¿n'hi ha
prou de saber la materia?
No tots els qui en públic respon-
drien negativament a la pregunta
n'estarien conven~uts interiorment,
sobretot tractant-se de l'ensenya-
ment mitja i superior, on tot el que
fa referencia a la pedagogia ha estat
tradicionalment marginat. En tot
cas, s'admetria que són necessaries
unes certes qualitats personals per
comunicar els continguts, pero no
gran cosa més.
Darrere la tradicional prepon-
derancia deis continguts per damunt
de tat el que comporta un procés pe-
dagogic complet, hi ha una concep-
ció mecanicista de l 'aprenentatge:
la suposició que la tasca principal ,
i gairebé única, del professor és la
de «transmetre» informació . Que
aquesta transmissió. sigui efectiva o
no, s'hi afegiria, ja és problema de
l'alumne, ares que es suposa que
amb el fet d'escoltar ja s'apren, i si a
m és es llegeix ...
Així s'explica que encara avui, per
formar un professor de secundaria ,
hagin de passar cinc anys aprenent
continguts i cinc minuts inscrivint-
se en els cursos del CAP (fer-los ja és
decisió personal); en el cas de la uni-
versitat, ni aixo darrer no és necessa-
ri. Solament quan hi ha problemes
de disciplina , conflictes greus amb
els alumnes, hom comen~a a pre-
guntar-se per que sera, especialment
si resulta que el professor coneix bé
la materia .
Tata aquesta situació ens ha de
dur a interrogar-nos seriosament so-
bre la naturalesa mateixa de la pro-
fessionalitat del professor. Dit d'una
altra manera, quines diferencies fo-
namentals ha d'haver-hi entre un
professor de química i un químic, un
professor d'historia i un historiador,
«¿Quin es diferencies fonamentals
ha d'haver-hi entre un professor
de química i un químic, un
1 professor d'historia i un historiador,
etc.?»
L'expansió universitari
etc. N'hi ha prou d'analitzar les tas-
ques que corresponen a uns i altres
per adonar-nos que en el cas deis
professors l'objectiu no és elaborar
coneixements ni tampoc aplicar-los,
sinó aconseguir que els alumnes ac-
cedeixin al coneixement, al temps
que adquireixen habits de comporta-
ment, actituds i creences. Per tant,
les actuacions que en docencia tenen
rn.és importancia són precisament les
que fan possible aquest accés deis
alumnes: planificar, adaptar-se al
context, vehicular els continguts
mitjan~ant els recursos més ade-
quats, captar l 'atenció deis alumnes,
valorar els resultats, fomentar la ini-
ciativa personal, moti va r vers l'apre-
nentatge ... , i tot un conjunt d'ac-
cions que fan m és referencia al quan i
com comunicar que al contingut d 'a-
questa comunicació, si bé aquesta és
part integrant del procés. Tot aixo
sense entrar ara en detall respecte al
fet que la situació escolar és una si-
tuació de relació social, tant pel que
fa als alumnes com als col· leg ues
professionals.
L'experiencia , certament, acaba
imposant algunes practiques docents
efectives, pero ella tata sola no és ga-
rantia de va lidesa professional, sense
oblidar el cost que aquesta manera
d 'adquirir professionali ta t com por-
ta. Potser la Pedagogia no ha arribar
a un nivell de desenvolupament
semblant al d 'altres ambits tecnics i
científics, pero avui tenim bagatge
suficient perque l'actuació del pro-
fessional de la docencia no sigui una
qüestió d'assaig i error o bé, encara
més senzill, la reproducció fidel de
tot allo que el docent ha viscut com a
alumne.
Jaume Sarramona
L'expansió universitaria a Catalu-
nya ha entrat en fase d 'acceleració.
En tres anys Catalunya passara de te-
nir tres uni ve rsitats a tenir-ne vuit.
A les tres antigues, Barcelona, Auto-
noma i Polirecnica, s'hi han afegit la
Pompeu Fabra i la Ramon Llull. Les
de Girona, Lleida i Tarragona s'hi
afegiran tot seguit. En altres ciutats,
com Vic, Matará i Manresa, pros-
peren centres adscrits que es prepa-
ren per esdevenir universitats en la
present decada.
Aquesta expa nsió aparentment
vertiginosa sembla del tot justifica-
da. Respon, en efec te, al creixement
indiscutiblement vertiginós de la de-
manda d'estudis superiors. Si el curs
actual de 1990-91 compra amb
160.000 estudiants, les previsions in-
diquen que en acabar la decada n 'hi
haura uns 250 .000. En deu anys la
matrícula universitaria haura aug-
mentat en gairebé cent mil es tu-
diants. I aquest és el repte .decisiu. La
multiplicació d'uni vers itats no servi-
ria de gran cosa si no es multipliquen
les places universitaries en no ves o
en velles universitats.
Un cop més constatem que l'evo-
lució de la demanda a Catalunya se-
gueix un curs sem blant al de la ve!na
Fran~a, on el creixement s' ha dispa-
rar. Les causes só n diverses , pero
concurrents sobre els mateixos efec- p
tes. Crisi persistent del 'ocupació ju- rG
venil i llistó més alt de qualificació
en les ofertes laborals; augment pro-
gressiu del nombre absolut d 'estu-
diants de secundaria i del nombre re-
latiu que passen a la universitat; en-
trada massi va de les dones a l 'ense-
nyament superior en tates les carre-
res i elevació de les aspiracions de les
classes mitjanes i baixes; pressió ide-
ologica a favor de l'anivellament que
actua damunt els joves oferint-los la
disjuntiva o estudis o marginació; fa-
cilitació creixent de l'accés a la uni-
versitat i diversificació igualment
creixent de titulacions; creixement
d'estudiants de segona carrera i deis
repescadors d'estudis superiors.
Tot aixo és traslladable a la nostra
evolució. De fet, les dades avui dis-
ponibles, qu e han servit de base a
]'actual política expansionista, són