DISSENY D’ESTRATÈGIES I PROGRAMES SOBRE PREUS

EXERCICIS CURS 2020-2021

Grau en Màrqueting

Temes del curs

1. Política de preus: concepte, procés, objectius i entorn

2. Estratègies de fixació de preus
3. Psicologia en la fixació de preus
4. Influència de la competència en la fixació de preus
5. Fixació de preus basats en els costos
6. Fixació de preus basats en la demanda
7. Sensibilitat al preu de la demanda

En aquest document es presenten exercicis a desenvolupar en l’assignatura Disseny

d’Estratègies i programes sobre Preus del Grau en Màrqueting. Són d’elaboració pròpia (les
dades han estat inventades en bona part dels casos) excepte aquells que s’indica la font que
s’han obtingut.

Els exercicis estan ordenats per temes, si bé en alguns casos un exercici pot reunir qüestions de
diferents temes. A més, en l’última part hi ha exercicis opcionals del tipus bàsic pels alumnes
que vulguin aconseguir més agilitat i aprofundir en els conceptes.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 Tema 1. Política de preus: concepte, procés, objectius i entorn

1.1. Una cadena d’electrodomèstics ha realitzat una investigació de mercat per aplicar un política de

preus més efectiva. Entre els productes que analitza es troben les neveres, forns i rentadores. De la
investigació es desprèn que existeixen 2 segments de mercat clarament diferents (en direm A i B per
simplificar). Així mateix la investigació també ha permès obtenir el preu màxim que estan disposats a
pagar els clients de cada segment per una unitat de producte i que són els següents:

NEVERA RENTADORA FORN

SEGMENT A 900€ 800€ 300€
SEGMENT B 1.500€ 750€ 240€

Amb els preus anteriors es preveu vendre de cada un dels productes 4.000 unitats al segment A i 6.000
unitats al segment B. Es demana:
1. Calcular els ingressos totals si a cada client se li cobrés el màxim que està disposat a pagar (en altres
paraules, que s’apliqués una política de discriminació de preus perfecta).
2. Calcular quina de les següents estratègies aportaria més ingressos:
 Penetració de mercat en cada un dels productes
 Màxim desnatat de mercat en cada un dels productes
 Empaquetatge (dels 3 productes). En aquest cas, però, els clients exigeixen a l’establiment un
descompte del 10%.

POLÍTICA DE PREUS INGRESSOS

Discriminació de preus perfecta
Penetració de mercat
Màxim desnatat de mercat
Empaquetatge

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 Tema 2. Altres estratègies de fixació de preus

2.1. Un client que factura 12.000€ a l’any i del quan en traiem un marge del 20% sobre els ingressos

ens ve a comprar un altre producte que val 2.000€ i que ens aporta un marge del 25% sobre aquests
ingressos. El client ens diu que el preu és massa elevat i que ha trobat un producte alternatiu per 1.400€
que és de menor qualitat però que també satisfà les seves necessitats. Proposeu 2 alternatives per
gestionar aquesta situació raonant la resposta amb arguments comercials i teòrics d’acord amb el quadre
que relaciona preus i vinculació. Valoreu els riscos que suposa cada alternativa.

2.2.Una empresa líder d’un mercat introdueix el 2011 un nou producte amb un gran èxit en el sector.

Les vendes de l’empresa del període analitzat – en milions d’euros – han estat les següents:

2011 2012 2013 2014 2015 2016

Vendes trimestre empresa
(milions €)
1T 5 22,5 67,5 137,5 182,5 187,5
2T 7,5 30 80 155 185 185
3T 10 40 100 165 187,5 180
4T 15 52,5 120 175 190 170

Quota mercat empresa en 70% 50% 40% 20% 18% 16%

aquest producte

Es demana:

1. Indicar el volum de vendes de l’empresa i del sector al llarg d’aquests anys

2. Explicar els cicles de vida del producte i quins tipus de preus convé establir en cada etapa. Justificar la
resposta.
3. El juliol 2012 l’empresa s’assabenta de que el seu principal competidor introduirà en 3-6 mesos una
nova versió del producte. Quines decisions haguéssiu recomanat a l’empresa?
4. El 2015 el mercat ofereix productes molt semblants i la competència inicia una guerra de preus.
Quines decisions va haver d’adoptar l’empresa?

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 Tema 3. Psicologia en la fixació de preus

3.1. Un matrimoni va a demanar preus de rentaplats a un establiment. Es plantegen 2 formes de

mostrar els productes:

ORDRE DE PRESENTACIÓ VENEDOR A VENEDOR B

1 1.000 300

2 750 400

3 700 650

4 650 700

5 400 750

6 300 1.000

Es demana:

1. Quin és el preu de referència del producte? És diferent pel venedor A que el B?

2. Quin venedor creieu que vendrà un producte més car?

3. Quin producte creieu que es vendrà més?

Raonar totes les respostes

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 Tema 5. Fixació de preus basats en els costos
5.1. Una empresa fabrica 3 productes: A, B, C. El cost fix anual és de 6.000.000€. Altres dades són:

Producte Unitats produïdes Cost variable unitari Cost mà d’obra directa

A 8.000 100 360.000
B 25.000 90 840.000
C 30.000 80 1.000.000

Es demana calcular el preu de cost unitari per cada un dels productes

a) Repartint els costos fixos segons el nombre d’unitats produïdes:
Producte Producció % Cost fix per Cost variable Cost variable Cost total Preu de cost
producte unitari total complet

b) Repartint els costos fixos segons el cost de la mà d’obra:

Producte Producció Cost mà % Cost fix per Cost Cost Cost total Preu de cost
d’obra directa producte variable variable complet
unitari total

Font exercici: ROSA DÍAZ, Isabel María [et al]. Gestión de Precios. 6ª edición. Madrid: ESIC Editorial, 2013.

5.2. Una empresa està decidint quin preu posar al seu producte doncs és nou. Les dades de les que

disposem són les següents: Inversió inicial: 2.000.000€; Cost variable: 425€; Vendes previstes
(unitats): 1.000; Costos fixos: 300.000€. Es demana:
1. Calcular el preu que s’ha de fixar si es vol un marge sobre el preu de venda del 28%.
2. Calcular el preu que s’ha de fixar si es vol obtenir una rendibilitat del 15% sobre la inversió realitzada
3. Calcular el número d’unitats a vendre per cobrir els costos si s’espera un preu de venda que sigui 4
vegades el cost variable.
4. Apart d’ aquest exercici, en el cas que el bé que es comercialitzi sigui un producte homogeni, creieu
viable aplicar un preu resultant d’un marge o d’una taxa de rendibilitat esperada? Raonar la resposta.

5.3. Un fabricant distribueix els seus productes de la següent forma: treballa amb 5 agents que revenen
el producte a 50€, aplicant un marge sobre el preu de cost del 4,17%, a 18 majoristes. Aquests
majoristes, que treballen amb un marge sobre el preu de venda del 15%, venen els seus productes a 180
minoristes. Els minoristes apliquen un marge sobre el preu de venda, essent el preu final de 65€.
1. Quin és el marge sobre el preu de venda que apliquen els minoristes?
2. Un estudi de mercat indica que el preu màxim que està disposat a pagar un client és de 60€. A quin
preu ha de vendre el fabricant els seus productes si respecta els marges dels intermediaris?

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
5.4. Una empresa pot comercialitzar el seu producte per 2 canals, però ha decidit comercialitzar-lo per

un de sol. Cada canal suposa inversió, estratègies i costos diferents. Es demana (a) El preu que s’hauria
de posar cada any en cada alternativa; (b) Calcular quin és el millor canal en termes econòmics en un
termini global de 2 anys. Realitzar els càlculs en el full.

DADES CANAL 1 CANAL 2

Inversió Inicial: 2.000.000 1.000.000
Amortització anual de la inversió: 20% 15%
Vendes (unitats) any 1: 500.000 400.000
Creixement unitats venudes any 2: 10% 20%
Costos variables unitaris (any 1): 20,0 18,0
Increment de costos variables unitaris l'any 2: 10% 12%
Costos fixos anuals (apart de la inversió inicial): 1.000.000 700.000
Els costos fixos es mantenen els 2 anys
El preu es fixa aplicant un % marge: 60% 45%
Marge s'aplica en funció: Preu cost Preu venda
Nota: no suposeu cap taxa d'actualització.

5.5. Som una consultora que assessora sobre la fixació de preus. Una empresa ens facilita la següent

informació:
 Fabrica 2 productes, l’ ‘A’ del qual ven 20.000.000 unitats anuals i el ‘B’ del qual ven 10.000.000
unitats anuals.
 Els costos variables directes unitaris són d’ 1,5€ pel producte ‘A’ i 2,5€ pel producte ‘B’.
 Els costos fixos totals són de 200.000.000€ que es reparteixen a cada producte segons els costos
variables totals.
 La comercialització es realitza a través d’ intermediaris que apliquen un marge del 25% sobre el preu
de cost per cobrir la resta de costos i obtenir beneficis.
 El PVP del producte ‘A’ és de 40€ i el del producte ‘B’ és de 56€. Aquest preu inclou un IVA del 21%.
 Un estudi de mercat indica que per les mateixes unitats venudes els clients estarien disposats a pagar
un 10% més del PVP del producte ‘A’ i un 15% més del PVP del producte ‘B’.

Es demana:
a) Calcular el preu mínim al que ha de vendre el fabricant el producte A si utilitza el mètode del cost
complert.
b) Calcular el preu de venda del fabricant als intermediaris en el cas del producte A.
c) Calcular el % de marge sobre el cost variable que aplicaria el fabricant pel producte A si el PVP final és
el màxim que està disposat a pagar el client i els intermediaris decideixen aplicar un marge del 22%
sobre el preu de venda.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
5.6. Les dades del 2013 d’un fabricant de detergents són les següents: PVP: 150 u.m.; Vendes:

60.000.000 u.m.; Costos variables: 40 u.m. Costos fixos: 600.000.000 um. Ven a minoristes – l’únic
intermediari que utilitza – els quals apliquen un marge del 20% sobre el preu de cost – que serveix per
compensar els seus costos fixos i obtenir beneficis -.
Una anàlisi de mercat pel 2014 indica el següent:
a) Els consumidors d’aquesta marca estan disposats a pagar un 10% més sobre el preu que paguen.
b) Els minoristes han augmentat el seu poder de negociació i esperen aplicar un marge del 25% sobre el
preu de cost.
c) Els costos variables del fabricant s’incrementaran un 5%.

Es demana: calcular l’interval de preus – preu màxim i preu mínim – al que pot vendre el fabricant,
suposant que es donin a la vegada les 3 circumstàncies.

5.7. L’empresa Xicla es dedica a la producció de gominoles on ha aconseguit un excel·lent posicionament

que li permet diferenciar-se dels seus competidors. Té una quota de mercat del 23% i les gominoles es
venen al públic a una mitjana de 950 u.m. / Kg. Xicla té uns costos fixos de 75 milions u.m., uns costos
variables de 150 u.m. / Kg i ven les gominoles aplicant un marge del 65% sobre el preu al que ven als
intermediaris.
El públic objectiu de les gominoles són persones entre 3 i 15 anys (excepte els diabètics que representen
un 5% de la població). El consum mitjà anual per persona és de 4 kg als nens entre 3 i 6 anys; 6 kg els
nens entre 7 i 12 anys, i 2,5 kg els joves de 13 a 15 anys. També es disposa de la següent informació:
EDAT SEXE CLASSE SOCIAL
De 0 a 2: 3% Home: 57% Alta: 20%
De 3 a 6: 3% Dona: 43% Mitjana: 40%
De 7 a 12: 4% Baixa: 40%
De 13 a 15: 5%
Més de 15: 85%

El director comercial es planteja introduir-se en el mercat de gominoles sense sucre que serien
consumides per les persones diabètiques, i en el qual espera aconseguir el primer any la mateixa quota de
mercat que per les altres gominoles gràcies al posicionament de l’empresa. Se sap que els consumidors de
gominoles sense sucre estarien disposats a pagar un 40% més del preu de venda de les altres gominoles, i
que els intermediaris es quedarien el mateix percentatge de marge. La introducció en aquest segment
suposaria a Xicla una inversió inicial de 125 milions u.m. de s’amortitzarien un 10% cada any, un costos
fixos de 25 milions u.m. i uns costos variables de 275 u.m. / kg.
Es demana:
1. Calcular el preu al qual Xicla ven als majoristes les gominoles amb sucre.
2. Calcular l’interval de preus (preus màxim i preu mínim) al qual pot vendre Xicla les gominoles sense
sucre. Comentar alguns factors que fan que el preu pugui ser més elevat o hagi de ser menor.
3. El director comercial proposa vendre les gominoles sense sucre als intermediaris a un preu de 475
u.m. / kg. Calcular el benefici que aportaria a Xicla. L’aplicació d’aquest preu és coherent amb el
posicionament de l’empresa? Raonar la resposta.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 TEMA 6. Fixació de preus basats en la demanda

6.1. Una empresa de productes làctics encarrega un estudi de mercat sobre els atributs que es tenen en
compte a l’hora de comprar la llet i la valoració de cada atribut per les 3 principals marques del mercat.
L’estudi s’ha realitzat amb el rigor amb que s’ha de fer un estudi d’aquest tipus, i ha donat els següents
resultats:
Importància de cada Puntuacions principals
atribut (1:poc; 5: molt) 1 2 3 4 5 marques (1 a 10) Marca A Marca B Marca C
Contingut nutritiu 32 52 52 35 29 Contingut nutritiu 10 5 6
Garantia de marca 0 2 34 42 122 Garantia de marca 6 9 6
Aspecte cremós 11 10 13 52 114 Aspecte cremós 4 7 8
Sabor 24 57 35 52 32 Sabor 10 7 8
Es demana:
1. Quin és l’atribut més valorat pels consumidors. Raonar la resposta.
2. Quina marca és la que pot aplicar un preu més elevat. Raonar la resposta.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
 Tema 7. Sensibilitat de la demanda al preu

7.1. Una empresa que el dia 1 d’abril de 2010 – és a dir, el primer dia del 2n. trimestre – va augmentar
un 20% el preu del seu producte (el va passar de 10€ a 12€), té dubtes de com calcular el grau de
resposta de la demanda a aquesta variació de preus. El soci A diu que s’ha d’agafar el valor dels 6 mesos
anteriors i els 6 mesos posteriors, mentre que el soci B diu que el millor és agafar els 12 mesos anteriors i
els 12 posteriors. La informació trimestral de vendes és la següent:

VENDES DE CADA PERÍODE (unitats)

PERÍODE Any Any Any
2009 2010 2011
1r. (1 de gener al 31 de març) 170.000 160.000 150.000
2n. (1 d’abril al 30 de juny) 130.000 120.000 145.000
3r. (1 de juliol al 30 de setembre) 120.000 110.000
4rt (1 d’octubre al 31 de desembre) 150.000 145.000

Es demana:
1. Calcular l’elasticitat-preu de la demanda en cada un dels casos.
2. Determinar quin dels 2 socis té raó. Raonar la resposta.
3. En base al valor de l’elasticitat-preu que creieu que és el real – apartat 2 – si l’empresa vol augmentar
ingressos a partir de la política de preus, què ha de fer, reduir o augmentar el preu? Raonar la
resposta en base al concepte d’elasticitat.

7.2. Els directius de l’empresa Artifac estan discutint l’estratègia comercial per l’any 2014 i es plantegen

2 alternatives:
a) Reduir els preus un 7%. Dels estudis de mercat es desprèn que l’elasticitat és de -2,25.
b) Portar a terme una agressiva política de promocions afegint un 30% més de producte a 5.000 unitats.
Se sap per l’experiència del sector que l’eficàcia d’aquest tipus de promocions és del 60%. En aquest
cas el preu seria el mateix que el del 2013 però tindria un cost addicional per cada unitat posada en
promoció de 2.000€.

Dades de l’empresa:
Preu de venda del 2013: 14.000€ Costos unitaris el 2013: 8.000€
Nombre d’unitats venudes: 10.000 Costos fixos: els mateixos en qualsevol de les alternatives

Es demana:
1. Escollir una de les dues opcions segons criteris econòmics. Cal calcular en cada cas el nombre d’unitats
venudes, els ingressos i el marge.
2. A partir dels resultats de l’opció 1 (reduir els preus un 7%) i els ingressos de l’any 2013, explicar d’on
provenen les diferències d’ingressos basant-nos en el concepte d’elasticitat.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
7.3. Un sector ha tingut unes vendes de 50.000.000 d’unitats durant el 2007. Es tracta d’un producte

estacional, on el 70% de les unitats es venen els mesos de juny, juliol i agost. Per aquest motiu s’estableix
una política de discriminació de preus temporal: el 2007 els preus mitjos durant la temporada alta eren de
50€ i durant la temporada baixa de 20€. El 2007 l’època de major demanda ha tingut unes vendes fixes –
és a dir, independent de la variació de preus - de 5.000.000 unitats i una elasticitat de -0,15. Les vendes
fixes de la resta de l’any han estat de 2.000.000 d’ unitats, i una elasticitat preu de la demanda de -2.
1. Pel 2008 el sector decideix reduir un 18% els preus de l’època de baixa demanda i augmentar-los un
12% durant l’època de demanda alta. Així mateix es mantindran els % d’estacionalitat i els volums de
demanda fixa tant de la temporada alta com baixa. Calcular les vendes totals – unitats i € - del sector
pel 2008.
2. Si es tracta d’un producte perible – no emmagatzemable -, durant l’època de menor demanda
l’elasticitat serà superior o inferior a la del sector (-2)? Raonar amb exemples numèrics.
3. Les empreses poc diferenciades del sector, durant l’època de menor demanda tindran una elasticitat
superior o inferior a -2? Raonar la resposta amb exemples.

7.4. Un restaurant ha vist reduir els seus ingressos els 3 últims anys pel que es planteja la seva

estratègia en relació als menjars del migdia. L’any 2016 va oferir 3 tipus de productes: menú 1, menú 2 i
carta. Altra informació del 2016 és:
Tipus producte Ingrés mig unitari Cost variable Àpats Elasticitat-preu
unitari
Menú 1 9€ 6€ 12.000 -1,7
Menú 2 13€ 8€ 6.000 -1,1
Carta 21€ 12€ 3.000 -0,8
Costos fixos de l’empresa: 50.000€
Per simplificar, no considerar IVA

Pel 2017 el gerent planteja eliminar l’ opció del menú 1. Això implica:
i. L’ ingrés unitari mínim passa a ser el del menú 2. Això significaria que hi hauria clients que seguiran
venint però pagant el preu del menú 2 (s’ obté a través de l’ elasticitat).
ii. Es millorarà l’ atenció i satisfacció dels clients el que portarà a un increment del 10% dels comensals
los del menú 2 i carta en relació a les dades del 2016.
iii. Preveient una reducció de demanda els costos de personal es reduiran en 15.000€. Aquests costos
s’havien considerat i se seguiran considerant com costos fixos.

Es demana:
1) Calcular els beneficis del 2016.
2) Calcular els beneficis del 2017 si s’ aplica l’ estratègia d’ eliminar el menú 1.
3) Pel que fa al plantejament d’eliminar el menú 1, deixant de banda l’efecte sobre els ingressos i els
benefici, quins inconvenients té aplicar aquesta estratègia? Cóm els solucionaries?.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
7.5. Les dades del 2012 d’un minorista que comercialitza 2 productes són:
 Producte 1: té un preu de venda al públic (PVP) de 30€ + IVA i uns costos variables de 20€. Té una
elasticitat preu de la demanda de -0,40.
 Producte 2: té un preu de venda al públic (PVP) de 80€ + IVA i uns costos variables de 50€. Té una
elasticitat preu de la demanda de -1,30.
Pel 2013 els costos fixos són de 300.000€ i els beneficis que ha obtingut l’empresa són de 90.000€,
imputant al producte 1 el 20% dels costos fixos i el 30% del marge.
Es demana:
1. Calcular el nombre d’unitats venudes de cada producte el 2013.
2. El dia 1 de gener del 2013 l’IVA augmenta un 2% (i els costos variables i fixos es mantenen).
a. Calcular l’efecte anual sobre els beneficis totals de l’aplicació del 2% de l’IVA, si aquest
s’imputa totalment al client.
b. Calcular l’efecte anual sobre els beneficis totals si l’empresa decideix assumir el 2% per tal de
no afectar a les unitats venudes. Quina de les dues estratègies aporta més beneficis?.
Atès que no es coneix l’IVA del producte es pot suposar que el preu varia un 2%.

7.6. L’estat està analitzant la forma d’augmentar els ingressos per IVA d’alguns sectors d’activitat. Ha

detectat una activitat que suposa 9.450.000€ de recaptació anual per IVA que si el passa del 21% actual
al 24% espera recaptar un 10% addicional. El preu de venda mig del producte abans d’aplicar l’IVA és de
150€. Es demana: calcular l’elasticitat preu de la demanda.

7.7. El govern s’està plantejant passar l’IVA d’alguns productes del 18% al 20% el dia 1 de gener del

2013. Les dades del 2012 d’un minorista que es veuria afectat són: unitats venudes: 10.000; Preu de
venda al públic: 29,50€ (IVA inclòs del 18%), elasticitat preu de la demanda de -1,6, i pel 2013 preveu
mantenir els seus costos (se sap que els costos variables són de 14€). Es demana:

1. Calcular amb precisió com variaran els beneficis si l’empresa imputa l’increment de l’IVA totalment al
client.
2. Calcular amb precisió com variaran els ingressos si l’empresa decideix assumir l’augment de l’IVA per
tal de no afectar a les unitats venudes.
3. En quina quantitat es veurà afectat l’ ingrés per IVA de l’estat segons l’estratègia de les anteriors que
s’utilitzi? Comparar amb el cobrat el 2012.
4. Per minimitzar l’impacte sobre les empreses, el govern es planteja donar una subvenció de forma que
no es vegin afectats els beneficis nets d’impostos de les empreses (l’impost sobre beneficis és del
35%). Quin serà l’increment d’ingrés que tindrà l’estat, després d’aplicar l’IVA i donar aquesta
subvenció, si l’estratègia usada per les empreses és de repercutir tot l’IVA al client?

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021
7.8. L’estat s’està plantejant augmentar l’IVA d’alguns productes bàsics del 10% al 21% pel 2015. Una

empresa que es veuria afectada ven al públic els seus productes a un preu mig de 0,83€ IVA inclòs cada
paquet (cadascun és de 500 grams). Com a contrapartida el tipus impositiu d’aquestes empreses es
reduirà del 35% al 30%.

L’empresa es planteja 2 opcions:

a) Vendre totes les unitats a un PVP psicològic de 0,89€.
b) Repercutir l’IVA en el client en la venda d’unitats individuals - en aquest cas posaria a la venda
600.000 paquets individuals - i vendre paquets amb 2 unitats a un PVP d’ 1,69€ - en aquest cas
posaria a la venda 200.000 blocs de 2 unitats que s’espera vendre tots-. Les unitats no venudes es
quedaran en estoc doncs és un producte que té una caducitat a 3 anys.

El 2014 espera vendre 1.000.000 unitats, amb uns costos variables per paquet de 500 grams de 0,25€.
Pel 2015 els costos variables unitaris i els costos fixos seran els mateixos que el 2014.

Malgrat ser un producte bàsic, en el mercat hi ha una competència elevada pel que l’elasticitat preu de la
demanda és de -1,1. No obstant, si aplica un preu psicològic l’elasticitat és del -0,9.

Es demana:
1. En quant variaran els beneficis després d’impostos si l’empresa opta per l’opció ‘a’?
2. En quant variaran els beneficis després d’impostos si l’empresa opta per l’opció ‘b’?
3. D’altra banda, en el mercat hi ha 2 competidors que ofereixen preus més baixos i optaran per
repercutir parcialment l’IVA. El competidor ‘CC’ passarà el preu de 0,78€ a 0,81€ i el competidor ‘DD’
de 0,76€ a 0,79€. Des del punt de vista dels preus psicològics, els consumidors percebran que un
d’aquests competidors ha augmentat els preus més que l’altre? En cas afirmatiu indicar qui. Raonar la
resposta.

Mediterrani. Grau en Màrqueting. Disseny d’estratègies i programes sobre preus. Curs 2020-2021