PROJECTE BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT PRIMARIA Ensenyament individualitzat .3 o@0o0 oe Pla de millora Programa d’ampliacio Llengua 4 EI quacern d'Ensenyament individualizet de Llengua, per @ quart curs de primatia, 6s una obra collective concebuda, dissenyada | creada en el cepartement d'Ecicions Educatives de Santillana Ecucacion, S. LY Ecicions Voramar, 5 A, dirgit per Teresa Grence Ruiz, i mmaculada Gregori Soldevila. En la seua elaboracié ha partcioat equip seguent: TEXT LEDICIO Esther Bellavista Vilaplana Empar Tortosa Sanz ILLUSTRACIO Jordi Sales Roqueta EDICIO EXECUTIVA, Empar Tortosa Sanz DIRECCIO DEL PROJECTE Immaculada Gregori Soldevila DIRECCIO | COORDINACIO EDITORIAL DE PRIMARIA, Maite Lopez-Séez Rodriguez-Pifiero santana VORAMARDirecci6 d’art: José Crespo Gonvélez. Projecte grafic: Pep Carri6. Cap de projecte: Rosa Marin Gonzalez. Coordinacié d’il-ustracié: Esther Bellavista Vilaplana, Cap de desenvolupament de projecte: Ja Tejeda de la calle. Desenvolupament grafic: Ratil de Andrés Gonzélez i Jorge Gémez Tobar. Direccié técnica: jorge Mira Fernandez, ‘Subdireccié técnica: José Luis Verdasco Romero. Coordinacié técnica: Jestis Mucla Ramiro | Virtudes Llobet Azptarte. Confeccié i muntatge: Nuria Lomberte Gil Correcci6: Claudia de Val del Amo i Lluisa March Soler. © 2015 by Edicions Voramar, §. A/Santllana Educacion, S. L cy valencia, 44 46210 Picanya, Valencia PRINTED IN SPAIN EAN: 8431300925595 oP: 671229 quests cbra est promi perles es de ets aor ila seus propitat Inellecualconespon a voramarsanfans Ek usuar' ems de Fob romés estan auto'ivet a erre otc per 3 usar: com a materi {aut quedsproniidequalsvol ata wizaci wt des usospeesos, fspecalmert quella ue tga ‘rakats comersVensenyament individualitzat Lensenyament individualitzat promou que cada alumne o alumna treballe en la consecucié dels objectius educatius a un ritme adequat a les seues capacitats i destreses. Amb aquesta finalitat, és important establir un pla que els ajuce a su- perar les dificultats i a desenvolupar i potenciar les seues habiltats. Aquest tious d’ensenyament se centra, doncs, en Is d’'una metodologia flexible i de les técniques i recursos educatius que més bé s'adapten a les necessitats particulars de I'alumnat. Entre altres coses, requereix disposar de materials di- dactics especifics que puguen ser utiitzats segons les condicions concretes d'aprenentatge de cada xiquet 0 xiqueta, i també dels objectius de millora aue @s plantegen en cada cas. Des d’aquesta perspectiva, la Biblioteca del professorat del projecte Saber Fer ofereix un conjunt de materials destinats a facilitar aquesta tasca, Entre d’al- tres inclou: * La série Aprenentatge eficag, que en els primers cursos de primaria esta destinada a treballar les habilitats basiques -atencié, memoria i raonament- i les dificultats d’aprenentatge, mentre que a partir del 4t curs aborda l'entrena- ment en les técniques d’estudi. * El compendi de material anomenat Recursos complementaris, que conté seccions variades per a cada una de les arees del curriculum, a fi que el pro- fessorat seleccione en cada cas les fitxes que considere convenients. * |, finalment, aquest quadern, anomenat Ensenyament individualitzat, que inclou, per a cada unitat didactica del libre de l'alumne, dos apartats: —Un Pla de millora, compost oer fitxes de treball destinades a aquells alum- nes que requereixen un reforg més gran per a afermar els principals contin- guts cle la unitat i per a desenvolupar les competencies. —Un Programa d’ampliaci6, compost també de fitxes, lobjectiu del qual és que l'alumnat aprofundisca en determinats continguts, amplie els seus co- neixements i pose en joc les competéncies adauirides. Lengua 4 3PLA DE MILLORA Unitat 1 Les llengties d’Espanya. El valencia Sons i grafies. El diccionari Unitat 2 El grup nominal Lids de x, tx ig Els sindnims Unitat 3 El substantiu. Classes ... Lids de x ix Els antOniMs sass Unitat 4 Génere i nombre del substantiu Lis de v os Les paraules polisémiques. Unitat 5 Eis determinants (). La particié de paraules Les paraules pardnimes.. Unitat 6 Els determinants (I) LaccentUacd woe ssaeree Les paraules homofenes Unitat 7 Ladjectit. Gras sense Laccent en les paraules agudes. Les paraules derivades. Unitat 8 El verb. Arrel i desinéncies Laccent en les paraules planes Les paraules compostes " 12 13 14 15 16 17 18 19 20 24 22 23 24 25 26 27 28 29 31Unitat 9 El verb. Nombre i persona accent en les paraules esdrtixoles Eis diminutius i els augmentatius Unitat 10 El verb. Temps i mode La dibresi . La familia de paraules Unitat 11 Els pronoms personals El guionet Les paraules oncmatopeiques. Unitat 12 Ladverbi Lus de p ib a final de paraula. Les sigles Unitat 13 Loracié: subjecte i predicat Ls de tid a final de paraula Les variants léxiques. Unitat 14 Clas Lus de ¢ i g a final de paraula Les frases fetes c'oracions Unitat 15 Lloracid, el paragrafi el text Eis punts suspensius Els refranys 22 33 a4 36 37 38 39 40 4 42 43 44 45 46 47 48 49 PROGRAMA D'AMPLIACIO Unitat 1... Unitat 2... Unitat 3... Unitat 4 Unitat 5. Unitat 6... Unitat 7... Unitat 8. Unitat 9. Unitat 10 Unitat 11 Unitat 12 Unitat 13 Unitat 14 Unitat 15 Solucionari. Lengua 4 . 58 60 62 . 64 . 66 68 70 . 72 wn 7 76 on 78 80 a2 85| Pla de millora1 Les llengties d’Espanya. El valencia PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA A més del castella, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autonomes on es parlen altres llengties, com ara la Comunitat Valenciana on es parla el valencia. Llevat de l'éuscar o base, totes les llengtles que es parlen a Espanya provenen del lla El valencia té uns sons, unes lletres i unes paraules propies que el diferencien de la resta de llengties d’ Espanya procedents del llati. @ indica quines llengiies es parlen a la Comunitat Valenciana i quan uses cada una. @ compieta ia taula d’equivaléncies amb les paraules que et proposem. pa madre pai aita auga pan pare agua = Parry on Gallec Ea padre mare nai ama aigua ura pan ogia J @ Escriu V si és verdader i F si és fals. El so de la s de casa en valencia no existeix en castella. La paraula japonés sona igual en castella que en valencia, Les lletres fi, y i ch del castella no existeixen en valencia. JIOOO _) El valencia i el castalla sén oxa ment iguals perque vénen del lla. 8 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLSons i grafies PLADEMILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA Les Hletres o grafies sén els signes amb qué representem els sons per escrit Hiha sons que es representen amb una sola lletra i d'altres que poden ser representats per més d’una lletra A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents. Altres vegades dues lletres juntes representen un Uinic so, Aquests grups de lletres son els digrats. @ Relaciona cada grup de paraules amb el comentari corresponent. peu, tap, carpa ) Cada parell de lotres destacades representa un Unic so. ) cel, boea, facil ) Les lletres destacades representen un mateix so. ) erro, pluja, jocs ) Lalletra destacada representa sempre el mateix so {_gerro, pluja, j a p io ) fitxa, all, mussol ) La lletra destacada representa sons distints ) @ Escriu paraules per exemplificar cada afirmacié. * Lalletra s representa dos sons distints. > * Elso Kes representa amb lletres diferents, * Hihauna lletra que no representa cap so. > @ Encercla els digrafs en les paraules segiients. pinya pallasso milotxa tassa oie otocop abi © 2018 sein SL Langua 4 9 1 Vora, 88 SanhEl diccionari PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA El diccionari és al libre que recull les paraules d’una lengua i els seus significats. En el diccionari, les parauiles estan ordenades alfabéticament. @ ordena aifabeticament les paraules segiients. camera) boligrat _) gat ) gust ) cadira colador _) boira ) gos ) dia ) sabata Ne XJ @ Escriu al costat de cada paraula la forma en qué 'has de buscar en el diccionari. = ~ => clarions ) — > bruts o ee malatta ) encengué ae 4 = Gy somreia ) pollets @ Busca en el diccionar la paraula destacada i copia el significat de cada expressi * Tindre barra > * Deixar amb un pam de nas 10 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEl grup nominal PLADEMILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA El grup nominal ¢s un conjunt de paraules agrupades al voltant d'un substantiu. La paraula més important del grup nominal és el substantiu, També pocien formar part del grup nominal els determinants, com l'article, i els adjectius. @ Relaciona i escriu els grups nominals que obtingues. una caixes, blau > uns gata nous ) p les boligraf buides > e guants J UI HEE grisa > @ Escriu en cada cas un grup nominal amb article, substantiu i adjectiu. @ Escriu un grup nominal per a cada oracié. . canta cada mati em agracia mot: e861 molt simpatics. . es renta les dents amb el raspall nou Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Llangua 4 "Lus de x, tx iig PLADEMILLORA, Fitxa 2 Nom Data RECORDA El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies x, x oig, * S'esoriu x a principi de paraula i després de consonant. * S'esoriu tx entre vocals. * S'escriu ig a final de paraula. ra co__e amp fle__a pu. pe__ina esto. origo fires ocolate * Ganes de fer una cosa. Raig daigua que ens renta el cos de dalt a baix, Mes que hi ha entre abril i juny. Conjunt de roba que et poses per a fer esport. Paraula que significa el contrari de bonic. Beguda refrescant que se sol prendre amb fartons. Si li'l poses en la boca a un bebé, deixa de plorar. 12 Lengua 4 Materia fotocopiable © 2015 Esicions Voxamar S.A, / Santana Eduoacién, SL.Els sindnims PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Els sindnims sén paraules que tenen el mateix significat. @ Pinta en cada columna la paraula sindnima de la primera. Cea Per llest Creag Cael xicotet quiet intelligent avorrit vendre immens intranquil ignorant entretingut botiga diminut rapid felig trist adquirir _) Prone as Pouce Pers ed bell valor pensar rapid anes apagat tristor callar lent au lleig temor xarrar velocitat animal) @ Fixa't en les paraules destacades del text i copia juntes les que siguen sindnimes. 1. Benvolgutts pares i rnares, Els professors de les diferents assigna- tures del collegi Jaume Roig hem pre- 2. parat tota una série d'excursions i acti- vitats fora de I'aula. Creiem que aquestes eixides ajuden els alumnes a aprofundir 3. en les mataries del curs i a tindre expe- riéncies diferents de les de la classe. Es per aixd que us demanem tota la vostra 4. collaboracié per a tirar endavant el pro- grama d'activitats del collegi Atentamet 5. N Els mestres de l'escola Jaume Roig sein SL Llangua 4 13 oie otocop abi © 2018 1 Vora, 88 Sanh) Nom Data El substantiu. Classes PLADEMILLORA, Fitxa 1 RECORDA Els substantius son les paraules que utlitzem per a anomenar les persones, els animals iles coses. Els substantius poden ser comuns 0 propis i individuals 0 col-lectius. @ Pinta tes paraules que siguen substantius. En acabant, classifica'ls. iene) ee) vas) newa)( Aum +) soars) Bovtondo) wen) vivwe )e) eer foros Pluja ) @ copia els substantius anteriors on corresponga. Comuns Propis @ Escriu, en cada cas, el substantiu individual i el col-lectiu corresponent. @ Ee 2 Ea o 14 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLus de x i ix PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA El so de la x de Xativa es por representar amb les grafies x i ix * S'escriu x a comengament de paraula. * Svescriu ix entre vocals i a final de paraula. @) Ratila a paraula de cada grup que no tinga el so de la x de Xativa. Xixona coix reixa UNOS: Xeraco cartutx caixa beixamel Xabia baix panxa peix Xina feix fluixa brioix a a @ completa les paraules segiients amb x 0 ix, segons convinga. *va_el + aloo * bu__a + __eresa +a ca er © fa a . ilofon © brit ola, . ifra @ copia substituint els dibuixos per les paraules adequades amb x 0 ix. © Xénia va menjar ae per postres. eal = de Xavier és molt tou. * No m’agrada el gust d’aquest Ge pa * Hiha dos ala @ae ions Varn S.A /Sailina Eoveselbn, SL Llangua 4 15 oie otocop abi © 2018Els antonims PLADEMILLORA, Fitra 3 Nom Data RECORDA Els antonims sén paraules que tenen significats contraris. @ Pinta en cada columna la paraula antanima de la primera. Ct eee sig Ue a eta Cele gos inguiet intelligent avorrit vendre immens tranquil ignorant entretingut botiga diminut rapid felig trist adquirir ro er peas a co bell jornada pensar rapid pobre apagat nit callar velocitat adinerat lleig dilluns xarrar lent lapis a Fixa’t en els dibuixos oposats i escriu cada oracié amb J'antonim de la paraula destacada. El carro est& buit. > * La porta esta tancada. > El xiquet riu, > Hiha poes caramels. > 16 Uengua 4 Materia fotocopiable © 2015 Esicions Voxamar S.A, / Santana Eduoacién, SL.Génere i nombre del substantiu PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA Els substantius tenen génere: poden ser masculins o femenins. Els substantius també tenen nombre: poden estar en singular o en plural. Els substantius concorden en génere i nombre amb els determinants i els adjectius que 'acompanyen en el grup nominal @ Relaciona i indica quin génere i quin nombre té cada grup nominal que formes. a) libre =) calenta ) py llet roges ) py sabates rapids) y les cotxes HUW HOOE obert > @ Escriu el femeni de cada substantiu, * cuiner > * xiquet > * ministre > * mestre > * doctor P. * forner > * sogre > * gat > * pediatre > fll > * pintor >. * infermer > @ Escriu aquests substantius en plural. *goma > * dona > + arbitre > *° ram >. * tlre m. * ocell >» * collegi > * got > + muralia tule > * cama >. * moto > oer otap abl & 20 sein SL Langua 4 7Lus dev PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA * S'escriu v darrere de n. * S'escriu ven les formes del vert haver que tenen aquest so. * S'escriu v en les formes acabades en -ava, -aves, -ava, -avem, -aveu, -aven dels verbs de la primera conjugacié. @ observa com s’escriuen les paraules segilents i contesta. © Quina lletra hi ha sempre davant de lav? enveja * invent © canviar envellr * enviar * convent @ completa el quadre amb les formes de cada verb. Erg Cried Pg Drv Jo cantava havia Tu caminaves Ello ella anava Nosaltres anavem Vosaltres havieu Ells o elles cantaven J) @ Escriu ta paraula amb v que correspon en cada cas. * Essers vius sense esquelet intern. > La * Que no es pot percebre amb la vista, * Maquina que s’usa per a envasar productes. B * Enlairar-se, comengar a volar un avid, un ocell... * Demanar a algd que acudisca a un acte, una festa, etc. * Persona que imagina i fabrica coses que abans no existien, 18 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLes paraules polisémiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Les paraules polisémiques son les que tenen més d'un significat. @ Escriu una oracié amb cada significat d’aquestes paraules polisémiques. @ Ratllael significat que no correspon a cada paraula. pees ee ea Uoc per a seure-hi Eina per a cuinar. Part superior del cos. Grup dinsectes. Signe musical. Qui mana en una empresa. Uoc ones guarden | Pega de metall que permet | Pega de suro que tapa ies presten diners. _| obriri tancar un pany. una botella. J @ bescobreix la paraula polissmica a qué fan referéncia els parells de definicions. * Element que cobreix el cos dels ocells. Instrument per a escriure. * Amfibi generalment de color verd. \Vestit de faena d'una sola pega. * Part subterrania de les plantes Part invariable d'una paraula. Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Llangua 4 195 Nom Data Els determinants (I) PLA DEMILLORA, Fitxa 1 RECORDA Els determinants son les paraules que van davant del subsiantiu, amb el qual concorden en génere i nombre, i en concreten el significat. N’hi ha de diversos tipus: * Els articles concreten o determinen els substantius que acompanyen. Poden ser determinats 0 indeterminats. * Els possessius indiquen a quina persona o persones pertany un ésser o un objecte. * Els demostratius indiquen la distancia, en l'espai o en el temps, que hi ha entre la persona que parla i els éssers o els objectes a qué es refereix @ subratila els articles i encercla els substantius a qué fan referencia. La gata de Sara juga amb un cabdell de lana. Ir * Les cosines de Laura viuen en una ciutat molt gran. * Unes xiquetes m’han dit que la mestra est& malalta. * Una amiga meua ha guanyat el concurs de dibuix. Els pares han comprat uns pastissos deliciosos. Escriu el demostratiu de proximitat, de distancia mitjana i de llunyania que pot portar davant cada substantiu. mp ctx » ___, ____ ocells 4 po plants: ¢¢ @ Escriu un substantiu adequat en cada cas. * les meues * el vostre * el seu * lateua * els tous * les seues * les nostres * elmeu 20 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLa particid de paraules PLADEMILLORA, Fitea 2 Nom Data RECORDA Quan una paraula no cap sencera a final de linia, la partim escrivint un guionet (¢) i continuer escrivint-a en la linia segiient seguint aquestes normes: * No es poden separar les lletres que pertanyen a la mateixa si-laba. * No es poden separar les vocals d'un diftong perqué pertanyen a la mateixa si-laba, perd sles d'un hiat perqué pertanyen a siMlabes diferents. * Els digrafs rr, ss, Fi tx es poden separar; en canvi els digrafs qu, gu, Hliny no. @ Escriu com partiries aquestes paraules a final de linia. teula taurd quatre caixa boina pingii @ Parteix aquestes paraules de totes les maneres possibles a final de linia, * piranya > * mortadelia b> * paraigiier > * formigues > * carabassa & ‘Matesialfotocon able 2018 Edicions Voramar, 8. A. /Sanilana Eaueacisn, SL. Lengua 4 21Les paraules pardnimes PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Hi ha paraules, com reina i regna, que s’assemblen tant en la forma o la pronunciacié que es poden confondre. Aquest tipus de paraules s'anomenen paraules parénimes. @ Assenyala la paraula que correspon a cada imatge. D serena D asos D sirena D ases DO canals D canelo © tromba DO trompa @ Escriu una oracié amb les paraules de l'exercici anterior que no has assenyalat. Si cal, consulta el diccionari. @ completa cada oracié amb el pardnim adequat del parell suggerit. * Alrefugi hi havia (previsions / provisions) per a un mes. * Aquest vestit té un preu (accessible / assequible) * Vaaprendrela_____________(professié / process6) de mecanio de son pare. * El medicament ha tingut un (efecte / afecte) immediat * Lorenga és una______(espécie / espécia) molt aromattica. 22 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEls determinants (II) PLA DEMILLORA, Fitxa 1 Nom Data RECORDA * Els numerals son paraules que expressen quantitat o ordre de manera precisa. Els numerals poden ser cardinals 0 ordinals. * Els indefinits sén paraules que expressen quantitats inexactes o identifiquen alga © alguna cosa de manera imprecisa. * Els interrogatius i ols exclamatius son paraules que acompanyen i determinen un substantiu alhora que introdueixen una pregunta o una exclamacié sobre aquest. @ subratila de roig els determinants numerals i de blau els determinants indefinits d’aquest text, El meu germa va jugar ahir el sisé partit del campionat de basquet. Van guanyar, perd per poca diferencia: només dos punts! Ara mateix tenen tres equips per davant en la classificaci6. Perd si guanyen tots els partits pencients, encara tenen alguna possibilitat d’acabar com a primers * |A\ classificats del seu grup. @ classifica els numerals anteriors segons de quin tipus siguen. @ copia escrivint ordinal corresponent. * Pau és el 1ralumne ena llista. > Pau és el primer alumne en Ia lista. * Elteu amic Luis viu al 66 pis. * Huis elmeu 116 aniversa, * Marc ha arribat en 3r lloc, > @ Encercla els determinants i escriu | si s6n interrogatius o E si sén exclamatius. * Quina hora és, per favor? [_) * Quanta aigua du el riu! () * Quin fred que tine! (1) * Quin jersei vols posarte? (_) oie otocop abi © 2018 1 Vora, 88 Sanh sein SL Langua 4 23Laccentuacié PLA DEMILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA La sillaba que sona més forta en una paraula és la sil-laba tonica. Les altres silabes son atones. En algunes paraules, la sil-laba tonica es marca posant un signe anomenat accent grafic sobre la seua vocal. En valencia, I'accent grafic pot ser agut () 0 greu () @ Encercla la sil-laba tonica en les paraules segiients. (ewcei >) (Cewrwae) (Chectnr) (Cae) (ae) (awe) (Coane) Ciresve) (Ceara) Cran) @ Escriu cada paraula al seu lloc, tenint en compte que cada casella és una sil-laba i que la casella ombrejada correspon a la sil-laba tonica, mS OK bascula ) ( marieta) teléfon ) [ tobogan ) lL arbre ) Copia les paraules d’aquesta pagina que porten el tipus d’accent grafic indicat. [camal Accent agut 24 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLes paraules homdfones PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Dues paraules sén homafones quan sonen igual, perd signifiquen coses diferents, com ara cee (persona privada totalment o en part del sentit de la vista) i sec (que ha perdut la humitat o l'aigua que tenia). @ Subratiia ta paraula homéfona adequada per a cada imatge. i SP [0 séi/sol ) | comte/conte) | fale / fals )I cignes / signes _) Tria la paraula adequada per a completar cada oracié. Si cal, consulta el diccionari. * Jahe demanat el ____al cambrer. (compte / comte) En classe de Matematiques, hui hem construit un _____. (cub / cup) Miquel, déna la___al teu germ menut quan creueu el carrer. (ma / ma) ela d’aquesta pizza és molt cruixent. (maga / massa) Abans de pujar al cavall, assegura't que li has posat bé la____._ (cella / sella) @ Escriu una oracié amb cada una de les paraules que no has fet servir en l'activitat anterion oie otocop abi © 2018 ions Varn S.A /Sailina Eoveselbn, SL Langua 4 25Ladjectiu. Graus PLA DEMILLORA, Fitxa 1 Nom Data RECORDA Els adjectius son les paraules que expressen qualitats o estats de les persones, dels animals 0 de les coses. Els adjectius estan en el mateix génere i en el mateix nombre que el substantiu a qué es refereixen, Lladjectiu té tres graus: positiu, comparatiu i superlatiu. @ Encercia els adjectius i subratila els substantius a qué fan referencia, * Aina té una gata blanca i Blal té un gos negre. * Necessite unes tisores més grans que aquestes. * Jo tinc els cabells arrissats; tu, en canvi, tens els cabells lisos. * Abans es veia un cel fosquissim, perd ara fa un sol espléndid. @ copia algun adjectiu dels que has encerclat que tinga els graus indicats. ( Graupositu _) (Grau comparatiu_) Grau superlatiu @ Escriu un adjectiu per a cada dibuix. Com estan? @ Escriu tres oracions usant el mateix adjectiu en grau positiu, comparatiu i superlatiu. 26 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLL’accent en les paraules agudes — piavemitiora Fitna 2 Nom Data RECORDA Les paraules que tenen com a silaba ténica |'Ultima sil-laba s'anomenen paraules agudes. Les paraules agudes porten accent grafic en els casos segtients * Quan acaben en vocal o en vocal seguida de -s. * Quan acaben en -en o en -in. @ Busca i escriu les sis paraules representades. ajolele|n|[t[Rielela a w{T/A|RIRIJO;SI[N s —~ e[sju|nfe|efolalifc Plaltii[n{sfalul[ria r[ajo|m[e|e|/tlele|m tiv[B[Hfolcfafelo] i . yiijUjole;Tlef;s|ujo ufo[s[n[c]ufi[nfe[R & @ Encercia la sitlaba tonica de les sis paraules anteriors i respon. * Quina posicié ocupa la sitlaba tanica? * Per tant, com sén les sis paraules anteriors? @ Accentua les paraules agudes que calga. * Hui Laura menja amanida, fideus i salmo per dinar. * Els campions de la marato escolar van ser Ruben i Francesc. * Aquest mati he vist els salts de trampoli que feien per la televisio. * Dema celebrare la meua festa o'aniversar Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Llangua 4 27Les paraules derivades PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Les paraules derivades sén aquelles que s'han format a partir d’'una altra paraula que es diu primitiva. Aix, dentista és una paraula derivada de la primitiva dent. @ Relaciona cada paraula derivada amb la seua primitiva. Umer) (ime) (ener) [arwee) (ooo) (Grea) [ lbreria) [ tornada ) [ lbreter ) (erria) (papereta ) (tomera ) Escriu la paraula que correspon en cada cas i que deriva de la paraula destacada. * Persona que prepara el menjar a la cuina >—__ Cn ye * Botiga on es ven tot tipus de carn > * Persona que et porta la carta que t'han enviat. > = * Maquina que serveix per a llavar la roba > * Loc on la gent guarda el cotxe i altres vehicles. > @ Forma paraules derivades seguint els models. * flor pb florea ss * sal_ ® saler *sucre BO cla sou be pala > * sopa PB fitca > 28 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEl verb. Arrel i desinéncies PLADEMILLORA, Fitxa 1 Nom Data RECORDA Els verbs sén les paraules que expressen accions. El conjunt de totes les formes d'un verb és la seua conjugacié Linfinitiu és la forma que utiitzem per a anomenar els verbs, En valencia hi ha tres conjugacions segons I'acabament de l'infinitiu, Totes les formes verbals consten darrel i desinéncies. @ Lig el text i subratlla’n els verbs. <3) wm a Copia els verbs que has subratllat, escriu-ne I’infinitiu i indica’n la conjugacio: 1a, 2a 03a. Laia assegura que, de major, sera gimnasta professional Per aixd acudeix cada vesprada al gimnas, als entrenaments del seu club. Ella insisteix que tant d’esport no li resulta pesat, perd també admet que, de vegades, acaba el dia molt cansada Aix{’ tot, per a ella 'esforg paga la penal + assegua__p_asseguar (Ta) « . > DO. . > D- . > OD. @ Escriu, en cada cas, la forma verbal representada i l'inf OOOGO0 iu corresponent. Qué fa? esoriu @ Li: ¢ G1 separa 'arrel i la desinancia de cada forma verbal. Ne SS * volia PB volia_ ss * pateixen B® porte > * pinta * debatreu»________* creixes » Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Langua 4 29L’accent en les paraules planes ——pavemiiora Fitxa 2 Nom Data RECORDA Les paraules que tenen com a sfllaba tonica la pentitima sillaba s'anomenen paraules planes. Les paraules planes porten accent grafic en els casos segiients: * Quan acaben en consonant, excepte en les terminacions -as, -es, -is, -os, -us, -en, -in, * Quan acaben en diftong. @ Anota el nom de cada animal. Tots sén paraules planes. @ Escriu una oracié amb cada paraula plana representada. Compte amb els accents! ¢_—@ @ Accentua les paraules planes que calga. * Quan ereu menuts menjaveu molts platans; en canvi, ara sembla que preferiu la poma. * Ahir anarem al zoologic i coneguerem una cria de gorilla acabada de naixer! * Vosaltres sabieu que Angel escriu uns contes bonissims? 30 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLes paraules compostes PLADEMILLORA, Fitxa 3 Nom Data RECORDA Les paraules compostes, com ara gratacel, s6n les que s'han format unint dues o més paraules simples (gratar i cel). @ Relaciona i escriu les paraules compostes que formes. salva * * gotes > taps alta * omnia» vides ps ED - lleva © ever bo im @ Anota la paraula composta que correspon en cada cas. * Drap amb qué ens torquem les mans ala cuina, * Maquina que renta cls plats, els gots, els coberts... > * Instrument que serveix per a cagar papallones. > * Objecte semblant a un ganivet amb qué obrim les cartes. P-. @ Lig aquestes paraules compostes que s'han barrejat i escriu les paraules correctes amb l'ajiuda dels dibuixos. [ trencamosques_) [ matalamps) { paraocels [ espantaciosques ) wee Maealfotacon ale # 2015 Edo rama, S.A, / Santina Eavecibn, SL lengua 4 31El verb. Nombre i persona PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA Les formes verbals expressen nombre: poden estar en singular o en plural Les formes verbals també expressen la persona que realitza l'accié: poden estar en primera, en segona o en tercera persona Les formes no personals sén Vinfinitiu (cantar), el gerundi (cantant) i el participi (cantat). @ Liig el text i encercia de roig els verbs en singular i de blau els verbs en plural. Clara i Marta aniran a l'excursié a l'Albufera, perd les seues cosines, Laura i Laia, encara no ho saben. Jo també hi aniré. Per cert, Toni, tu vas dir que si que vindries, perd encara no has portat l'autoritzacié. Al final vindreu Neus i tu? Qué decidiu? Recordeu quo ol termini d'inscripcié acaba dema. @ subratiia els verbs d’aquestes oracions i, en acabant, classifica'ls. * Jo aniré a kali, * Elles juguen a pllota. * Nosaltres mengem arros * Ell lig molt bé. * Tucantes opera * Vosaltres sempre rieu. Primera persona ) Segona persona ) Tercera persona @ completa aquesta taula de formes no personals. renal logit llogides menjar menjats 32 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLL’accent en les paraules esdruixoles PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA Les paraules que tenen com a sillaba ténica |’antepenultima sil-laba s’anomenen paraules esdruixoles. Totes les paraules esdruixoles s’accentuen graficament. @ Escriu ta paraula que no és esdriixola de cada grup. fabrica tombola cocoa formula esdriiixola gondola informatica epoca camiseta gargola bidloga trapezi historia llapis església pagina @ bescobreix la paraula esdrtiixola que correspon en cada cas. * Assignatura que estudia els ntimeros iles operacions. > * Dona que atén | cura els animals quan estan malalts Unitat de longitud equivalent a 1.000 metres. Les paraules en tenen una de ténica i altres d’atones. vvyvy Gran construccié que servia de tomba als antics faraons. @ copia escrivint les paraules esdntixoles representades. * Posa’t el i sabras si tens febre. * Hiha una oF. ala finestra, * Aquesta a fa unes fotos bonissimes! sein SL Langua 4 33 oie otocop abi © 2018 1 Vora, 88 SanhEls diminutius i els augmentatius PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Els diminutius sén paraules que expressen la idea de mica xicoteta. Els augmentatius sén paraules que expressen la idea de mida gran. @ Lig cl text i classifica les paraules destacades en el grup corresponent. Ahir vam anar a dinar al camp amb l'onele Pau, la tia Sandra ila cosineta Roser, tots en el cotxot de l'oncle, ‘on cabem molt bé. Vam anar a un lloc amb tauletes i banquets de fusta que hi havia davall d’uns arbrots enormes prop d'un riuet. La mare duia una cistellota plena d’entrepans i la tia va portar un pastissot de xocolate que de poc no cabia damunt de la taulal Roser i jo ens vam afartar' | els altres també, eh? Sén diminutius Sén augmentatius @ Ratllales paraules que no siguen diminutius. (paauet ) Lierseet ) ( manteta ) ( imarieta) \_ let) taulsta) piloteta) ( gatet ») sequet) biciclta ) @ Escriu un diminutiu i un augmentatiu de cada paraula usant les terminacions -et/-eta i -ot/-ota. * flor > , * porta > * peu > * peix > * got > , * bola > , 34 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEl verb. Temps imode PLADEMILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA El temps verbal indica si 'accié ja ha tingut loc (passat), si té lloc ara (present) o si tindra lloc més endavant (futur). Els temps verbals s'agrupen en modes segons que expressen accions reals, desitjos 0 ordres. Els temps verbals que expressen accions reals estan en mode indicatiu. @ subratiia les formes verbals i classifica-les segons el temps que indiquen. Laura dibuixa un monstre molt divertit. Irene fara un examen dimecres. + Lameua cosina viu a Sardenya, Els alumnes no aniran a classe aquest divendres. Els meus pares anaren de viatge de noces a Venécia. Gerard i Guillem sén molt bons companys. @ Marca les oracions que estan en mode indicatiu. © Tant de bo féra ja estiu! UO Pere est& content amb les notes. © Clara va a escola amb autobis. © Marta, tanca la porta! © Done'm el diari, per favor. © No m'agrada el xocolate calent, @ Escriu una oracié en present, una en passat i una en futur. oie otocop abi © 2018 sein SL Llangua 4 35 1 Vora, 88 SanhLa diéresi PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA La digresi () és un signe que es posa sobre les vocals ii u en els casos segiients: * Per indicar que cal pronunciar la u dels grups quie, qui, giie, gui. * Per indicar que la io la uno formen diftong amb la vocal anterior i que, per tant, es pronuncien en sit-labes diferents. @ Posa Ia diéresi en les paraules que calga. Només hi ha dos paraigues al paraiguer. Aquestes pasques anirem al poble del iaio Raul. * Laveina del sisé canta tot el dia. ‘Amb quina frequancia passa el tren d’Alacant? Miagrada més el raim que les figues. Laura mira Guillem de reull. @ copia tes oracions substituint els dibuixos per les paraules corresponents. ° Els iles KH viuen a I’Antartida. * Vam fer una excursid pel llac amb les eS a * A Manel li han regalat un * Per dormir sempre em pose &eE 36 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLa familia de paraules PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Una familia de paraules esta formada per totes les paraules que deriven de la mateixa paraula. Aixi, peixos, peixet, peixot i peixera formen part de la familia de paraules que es crea a partir de la paraula peix. @ Agrupa aquestes paraules en families i digues de quina paraula provenen. © florir * mariner © floreta * panellet * submari * floral + fulles * empanar * panet * florista * marina * fullaraca © desfullar * panera * fullatge * martin JUUU @ En cada una d’aquestes families hi ha un mot que no hi pertany. Ratlla’l. * enamorar, amor, amorés, clamor * portador, porta, portal, portalada * lit, litera, escattallts, bul * punta, despuntat, puntuaci6, puntes @ Escriu tres mots per a cada familia de paraules. PASTIS; NUVOL ions Varn S.A /Sailina Eoveselbn, SL Langua 4 37 oie otocop abi © 2018Els pronoms personals PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA Els pronoms personals sén les paraules amb qué anomenem les persones, els animals © les coses sense utitzar substantius. Els pronoms poden ser de primera persona, segona persona o tercera persona i poden anar en singular o en plural. @ Encercia les paraules que siguen pronoms personals. En acabant, classifica'ls. nosalttres xiquets escola elles mare ells vosattres Sandra amic meus all dema Primera persona Tercera persona @ substitueix les paraules destacades per un pronom personal. Fixa't en I'exemple. * Arnau vol cereals 0 galetes? > _Eilvol cereals o galete: Julia va guanyar la competicis. mo Carles i Irene son germans. Joan i jo farem de voluntaris. Marta i Gemma, pareu de xarrar! Les meues amigues vindran més tard, vvvvy De major, Sergi vol ser veterinati. 38 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEl guionet PLADEMILLORA, Fitxa 2 Nom Data RECORDA S'escriu guionet (-) en els casos segtients: * En els numerals, entre les desenes i les unitats i entre les unitats i les centenes. * En paraules formades per la unié de dues paraules, quan la primera acaba en vocal ila segona comenga en r, $0 x. Completa la taula escrivint els numeros en xifres o en Iletra, La paraula DUC segons corresponga. ens recorda quan cal escriure guionet en els numerals. * 43 tres-cents dotze 56 sis-cents vint-i-quatre 800 288 63 dos mil quinze ‘Matesialfotocon able 2018 Edicions Voramar, 8. A. /Sanilana Eaueacisn, SL. Lengua 4 39Les paraules onomatopeiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3. Nom Data RECORDA Les paraules onomatopeiques s’han format imitant el so que fa un animal, una persona ‘o.una cosa. Per exemple, xiuxiuejar s'ha format a partir de la imitacié del soroll que fan les persones quan parien en veu baixa (xiti-xiu). @ Rattlla, en cada cas, la paraula cnomatopeica que no corresponga. 1 J Bee! . N Uuuuul q (22 \ny / * NL a dringar xipollejar udolar brunzir belar cruixir mugir belar @ Escriu oracions usant la paraula onomatopeica corresponent. eo ai > & (i » 40 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SL44 Nom Ladverbi RECORDA Els adverbis sén paraules que expressen circumstancies de lloc, de temps, de manera © de quantitat. * Lala va estudiar mott * Maria es va algar rapidament. * Carles va anar ahir al cine. * Ai, m’he deixat la jaqueta fora! Subratlla els adverbis d’aquestes oracions i classifica’ls. Patricia viu alla. Vaig acabar bastant cansaca El vestit roig em va bé. Aniré a vore el metge hui. @ Ratila les paraules que no siguen adverbis. amable ) suaument ) dema_) persona) @ compieta amb els adverbis que no has ratllat abans, Fixa quin tipus d’adverbi es demana en cada cas. * Laiaia acarona el gat * Lapilota ha anat a parar * Atu Vall t'agrada molt; amino m'agrada * Ja hem fet la major part del treball; Maealfotacon ale # 2015 Edo rama, S.A, / Santina Eavecibn, SL (manera) (loc) . (quantitat) Vacabarem. (temps) PLA DE MILLORA. Fitxa 1a2 L’us de pib afinal de paraula Nom Data RECORDA El so P es pot representar a final de paraula amb les lletres. pob * Generalment, darrere de vocal tonica s’escriu p. * Darrere de vocal atona o de consonant, s'escriu p o b segons com s’escriguen les paraules de la mateixa familia. @ resol els mots encreuats. PLA DE MILLORA. Fitxa 2 3 1 Medicament liquid que et lleva la tos. al 2 Grup d'esportistes que competeixen 1 2 — junts. 3 Tros de suro o de plastic que tapa 4 una botella 4 Rapti allargat i sense potes 5 que s'arrossega per terra. 5 Llengua que es parla a Arabia. 6 Aixi s’anomena el fill d'un rei. 6 @ observa les paraules derivades i escriu-ne la primitiva. + ___P caloa, calbesa. . > verbal, verbalitzar. + _____ > camperol, campament. . > agrupaci6, grupet + ___p corbera, corbats. . > tombant, tombar @ completa amb p ob. * Feli_juga en lequi_.de Joan. * Alcam__va caure un lam_. * Jose__sa__parlar ara_. * Huihe fet un tom__pel pare del Llo_. * Elmot cor és monosilla_. * Compra xaro__ i esparadra_a la farmacia 42 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLes sigles PLA DE MILLORA. Fitxa 3. Nom Data RECORDA Les sigles sén paraules que es formen unint les lletres inicials de diverses paraules. Generalment, les sigles es refereixen una associacié, una institucié, un museu... @ Relaciona cada sigla amb el seu significat. document nacional d'identitat * educacié secundaria obligatéria associacié de mares i pares d’alurnnes codi postal organitzacié no governamental cD Ce) (one) @ Escriu el grup de paraules que correspon a cada sigla amb l'ajuda de les banderes. @ Escriu la sigla que correspon a cada grup de paraules. C_) Organitzacié Mundial de la Salut C_) Unitat de cures intensives C_) Centre d’educacié infantil i primaria C_) Universitat de Valencia Longa 43 Nt Maealfotacon ale # 2015 Edo rama, S.A, / Santina Eavecibn, SLL’oraci6: subjecte i predicat PLA DE MILLORA. Fitxa 1 Nom Data RECORDA Les oracions sén grups de paraules ordenades que expressen una idea i contenen almenys un verb. Les oracions tenen subjecte i predicat. * El subjecte és la persona, |'animal o la cosa de qué es diu alguna cosa en l'oracié. * El predicat és el que es diu en l'oracié sobre el subjecte. @ Ratilla "expressié que no siga una oracié i explica per qué no ho és. Bon dia! Que tingues un bon dia! @ ordena i escriu les oracions segiients. tare) Ce) Ce) Cor) Te) Ce) Gwe) DME &) WM @ inventa i escriu un subjecte o un predicat on corresponga. + tega tes plantes del bales. . vam anar d’excursié a la platja. + Josep i Marta © Elvestit rosa 44 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SL13 Lus de tid a final de paraula PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA El so T es pot representar a final de paraula amb les lletres t o d. * Generalment, darrere de vocal ténica s'escriu t. * Darrere de vocal atona o de consonant, s'escriu tod segons com s’escriguen les paraules de la mateixa familia dar petar_ pla_ bole_ pon car @ ompiieis buits amb t 0 a. * Ricar__volia anar a escola amb ol patine_. * Joana va anar a un concer__ de clarine_. Aquell vagabun__ era d’algun pais del nor_. Si se’t fa tar__, telefona'm, d’acor_? A Alber__li agrada moL_ el iogur_liqui_. @ compieta cada oracié amb una paraula de la mateixa familia que la destacada. * Larapidesa és una virtut, perd crec que sovint fas les coses massa * Es.un esportista d’elit que practica un_______ mol arriscat. * En reaitat era una taula molt sdlida, encara que l'aspecte no fora molt * Vicent vol estudiar robdtica perqueé té la intencié de dissenyar un ______intel-ligent. ‘Matesialfotocon able 2018 Edicions Voramar, 8. A. /Sanilana Eaueacisn, SL. Lengua 4 45Les variants léxiques PLA DE MILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Una variant léxica és cada una de les maneres diferents ‘en qué es pot dir una mateixa cosa segons al lloc d'on som, les persones amb qui parlem, etc, Per exemple, carabassa i suspens sén variants laxiques que expressen el mateix, perd la primera se sol utiitzar en situacions de confianga i altra en situacions més formals. @ Escriu davall de cada aliment les variants léxiques amb qué s’anomena. carlota bufes tomaca panis pernil pebre dacsa safandria pimenté tomata roses cuixot @ Toma a escriure cada oracié canviant la paraula destacada per una altra variant léxica més formal. * Mira, Esteve, tu estas sonat! mo + Elmeu germa vol pencar al'estiu, B * Robert és un col-lega de classe, * Los matematiques em flipen! 46 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SL14 Nom Data Classes d’oracions PLADEMILLORA, Fitxa 1 RECORDA Quan parlem, ho podem fer amb diferents intencions. Segons [a intencié que tinguem, les oracions poden ser enunciatives, J interrogatives, exclamatives, exhortatives o imperatives i dubitatives. Q Gg @ Relaciona cada tipus d’oracié amb el seu us i exemple corresponent. Oracions Serveixen per a afirmar Que bé que enunciatives © negar alguna cosa, hages vingut! Oracions S'usen per a donar ordres No t'aloes! interrogatives 0 prohibir alguna cosa. " Oracions S'usen per a expressar ° ” | exclamatives ) sorpresa, alegra, tristesa. Qué et passa? Oracions Serveixen per a Potser ens hem exhortatives preguntar. perdut Oracions S'usen per a indicar que no Hui no dubitatives s'esta segur del que es diu em trobe bé. @ indica de quin tipus és cada oracié segons la intencid. * No tinc aquest como, > * Com aniras al camp? > * Quin gatet més bonicl © > Endrega I'habitacié, Paula. > Potser aquell és el nou mestre, * Elvent ha estat bufant tota la nit. > Maealfotacon ale # 2015 Edo rama, S.A, / Santina Eavecibn, SL1 L’us de cig a final de paraula PLA DE MILLORA. Fitxa 2 Nom Data RECORDA El so K es pot representar a final de paraula amb les lletres ¢ 0 g. * Generalment, darrere de vocal ténica s’escriu c. * * Darrere de vocal atona o de consonant, s‘escriu ¢ 0 g segons com s’escriguen les paraules de la mateixa familia Escriu la paraula d’on prové cada un d’aquests grups. + blancor, blanca. + larga, allargar. *_ > amargor, amnargant, + secallés, assecar. + ___sangonés, sanguin. . > banquet, bancada + ____ saquet, ensacar, + ___ -dialegs, dialogar. @ Escriu la lletra que falta en cada cas. ity ks & un par__ infantil el missatge del naufra_ un alberco__ sucés AGR el carran__de platja el cas__d’anar en bici un sarcofa__egipci ( @ completa les paraules amb c 0g. * Elbidle_va descobrir un fon_moltestrany, * El meu ami__Llu_ estudia po_. * Larquedle_ sue va guanyar un premi. * Elmecani_ és galle_. * Aquest idol de fan és moll anti_. * Ha caigut un bai s'ha fet san_. 48 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLLes frases fetes PLADEMILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Les frases fetes sén grups de paraules que juntes tenen un significat especial i diferent del que tenen normalment. Per exerrple bufar i fer ampolles és una frase feta que significa ‘facil de fer’. @ subratiia ta frase feta de cada parell, * Ofegar-se en un got d’aigua * Agafar un tros de pa. * Beure un got d'aigua. (e Serun tros de pa. * Treballar en una obra. * Ser una maquina * Posar mans a l'obra. (¢ Construir una maquina, @ copia les frases fetes que has subratllat on corresponga segons el significat. * Comengar afer alguna cosa. > * Angoixar-se per no res, > * Tindre molta capacitat de treball. * Tindre motta bondat. > @ Tia el significat de cada frase feta i escriu una oraci6 usant-la. * Parar lorella. © Escoltar amb atencié, DO No voler escottar res. © Estar a la lluna. OD ser astronauta. © Estar distret. oie otocop abi © 2018 ions Varn S.A /Sailina Eoveselbn, SL Llangua 4 491 Loraci6, el paragraf i el text PLA DEMILLORA, Fitxa 1 Nom Data RECORDA Les oracions sén enunciats amb sentit complet que contenen almenys un verb. Els textos son les unitats superiors que utiltzem per a comunicar-nos els uns amb els altres. Son missatges complets, presenten les idees de forma ordenada i contenen enunciats referits a un mateix tema i relacionats entre si Els textos solen organitzar la informacié en paragrafs, que sén conjunts d’enunciats que desenvolupen una mateixa idea i acaben en un punt ia part @ subratita les expressions que siguen enunciats. * Isabel viu a Meliana * Bir, que treda! * Leentrepa esta bonissim! * Ara dema no si poal * Son no encara tine jo. * Quina alegrial @ copia els enunciats anteriors que siguen oracions. @ Digues quina d'aquestes notes conté un text i raona la teua tria, Ha sigut una eixida molt interessant. @hauest mati els alumnes de 4t hem Potser algun dia seré terrisser... visitat una terrisseria. Ens han ense- | m'han deixat fer un pitxeret amb el torn! nyat com treballen l'argila i com co- El carter ha dut cartes. Ens han ense- uen les peces en un forn. | m'han nyat com treballen l'argila | com couen detxat fer un pitxeret amb el torn! les peces en un forn. Aquest mati els Ha sigut una eixida molt interessant. alumnes de 4t hem visitat una terisseria Potser algun dia seré terrisser... 50 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLEls punts suspensius PLADEMILLORA, Fitea 2 Nom Data RECORDA Els punts suspensius ( s'utiitzen en els casos segtients: * Per aindicar que una enumeracié esta incompleta * Quan interrompem una oracié per expressar dubte, sorpresa, temor, etc. Encercla els punts suspensius del text segons la funcié que fan. Deixen incompleta una enumeracié. Interrompen l'oracié per expressar dubte, sorpresa, temor, etc. Hui és un dia especial perqua... és el meu aniversari! Hem fet una festa amb els pares, els iaios, els oncles, els cosins... Tenfem la casa plenal Miho he passat molt bé. | m’han regalat moltes coses: joguets, roba, un anell preciés... Perd el millor de tot ha sigut... la col-leccié de contes que volia! Quan la iaia me ha donada, no m’ho podia creure. Estic molt fel. Tinc una familia meravellosa! @ Escriu enumeracions incompletes. No t'oblides de posar-hi els punts suspensius! * Ala motxilla porte els libres, * Mlagraden els macarons, * Els companys de classe sén @ Escriu una oracié en qué s‘usen els punts suspensius per a expressar sorpresa. ‘Matesialfotocon able 2018 Edicions Voramar, 8. A. /Sanilana Eaueacisn, SL. lengua 4 51Els refranys PLADEMILLORA. Fitxa 3 Nom Data RECORDA Els refranys s6n dites que transmeten consells, ensenyaments de la saviesa popular. Per exemple, El sol de juny estalvia lum és un refrany que fa referéncia al fet que al juny els dies son més llargs i per aixd gastem menys electricitat. @ Tiia i escriu el final per a cada un d’aquests refranys. LL crit ) (vari) cau ) > © Ala taula i al llit, al primer taula panxa pica ) Ph *Demicaen mica s’omplila___. cotxe abric pa) * Quitébon amie, t6 bon @ Relaciona i escriu els refranys complets, Arestiu * * quitinga blat que en sembre. Alsetembre, « * que un parent a Mallorca. Val més un vel ala porta * * tota cuca viu. @ completa aquests refranys substituint els dibuixos per paraules. oAl —__ que no conegues, no li toques les aa AD = = tancada no enien b * ATabrl, cada o val per 4000 —_ 52 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SL| Programa d’ampliacidComprenc un correu electronic PROGRAMA D’AMPLIACIO Nom Data pie ht MA A Ae St Estimada Clara, Com va tot per Alemanya? Ja tine ganes que vingues a passar les vacances d'estiu Et trobe molt a faltar. No sé si t'ho havia dit, perqué de vegades em costa expressar els meus sentiments, perd la veritat és que t'estime molt i que t’enyore a tota hora Ja ho saps, ets la meua millor amiga! Recorde quan estaves aci a Barxeta i anavern juntes a escola. Sempre juntes, cap acti cap alla Quan em vas explicar que havieu de marxar a Alemanya per questions de faena de ton pare, em va fer molta pena. Vaig estar plorant tot el dia, tot i que davant teu no ho vaig fer. Ja sé ‘que per a tu encara va ser més dur. Un pais nou, amies nous, escola nova. Trobe que per escrit em costa menys explicar el que sent. En definitiva, et volia dir que et trobe molt a faltar i que tine moltes ganes que arribe el juliol i que vingues de vacances per tornar a estar tot el dia juntes, Un bes mott fort i fins prompte! Esther @ completa amb les diferents parts del correu electronic. * Salutacid * Cos del text amb el missatge (escriu el principt i el final) * Comiat * Signatura 54 |) Lingta Mate to © 2018 Esicene Vora S.A. Santana Essen, SL@ Respon a aquestes preguntes. * Qui esoriu el correu electronic? * Qui rebra el correu electronic? * On viu ara Clara? * Per qué hi ha hagut de marxar? @ Assenyala per quines vacances tornara Clara a Barxeta. DO Per les vacances de Nadal. © Per les vacances de Setmana Santa. © Per les vacances d’estiu @ respon. Quina relacié hi ha entre Clara i Esther? @ imagina un motiu per a escriure un correu electronic a algtio tria'n un d’aquests. © Acomiadar-te d’algt. © Preguntar un dubte dels deures. U Fer les paus amb algti. © Parlar amb un amic que tens lluny. @ ara escriu el teu missatge de correu electronic, Recorda les parts que ha de tindre. Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Langua 4 55a Comprenc un cartell publicitari PROGRAMA D’AMPLIACIO Nom Data lara, servei a domicili! Mo zz Nn sri Ala pizzeria Venezia ) les pizzes sin més cruixents, més gustoses tmeés grans! C/ Mallorca, 321 Tel. 643 454 566 @ Un anunci sol tindre diverses parts. Relaciona cada una amb la seua descripcié. - Explica les caracteristiques Eslogan del producte anunciat Es un missatge breu que pretén cridar la nostra atencid i animar-nos Text Informatiu a comprar el producte, Informa de qiiestions practiques, com ara on es pot adquitir el producte Text complementari i.com ens el poden fer arribar. 56 Langu 4 atrial otoopise © 2015 Esicene Voramar S.A / Santana sen, SLAMPLIACIO. UNITAT @ ararespon a aquestes preguntes sobre l'anunci anterior * Qué anuncia en aquest cartell? * Quin és el text que informa del producte? * Quin és I'eslogan? © Quina altra informacié s'hi déna? @ Explica quina creus que és la funcié de la imatge en I'anunci de la pizzeria. @ Marca tes afirmacions correctes. Qué has de tindre en compte per a fer una falca publicitaria? © Una falca publicitaria és un espai dedicat a anunciar un producte en la radio. © Una falca publicitaria és una part d'un programa de radio. D La tfalca publicitaria ha de ser breu i clara. D Com més larga és una falea publicitaria, millor. © En la radio no hi ha imatges; per aixd, en les falques publicitaries cal cridar 'atencio. dels cients amb la musica, els canvis del to de veu, expressivitat... @ Elabora el text per a la falca publicitaria de ’anunci de la pagina anterior. Voie otcop abi © 2018 Edens Voramay, S.A. Santlns Sees, SL Langua 4 57Comprenc un text descriptiu PROGRAMA D'AMPLIACIO. Nom Data 58 Ulldemolins és una ciutat moderna, d’amples avingudes arbrades i plenes de flors, i places obertes al cel. Un cel que quasi sempre és clar, amb algun ntivol dibuixat. Al fons de l’avinguda principal hi ha la plaga de I’Ajuntament. Des dels carrers que ixen de la plaga, els ediificis semblen agulles que s’enfilen amunt, arrapant el sol i els ntivols. Els gratacels encara semblen més alts del que en realitat son. Les faganes de vidre dels edificis reflecteixen la lum i encara omplin més de vida els carrers, pels quals la gent transita rapidament, sense parar, vora els vehicles sorollosos. Cotxes, autobusos, taxis, vianants... tots amunt i avall en un trafec incessant. Respon a aquestes preguntes, * Qué es descriu en aquest fragment: els personatges, els fets ol escenari? * On se situa l’escena? * Com és aquest escenari segons la descripcié: alegre, desagradalsle, tenebrés, desolat, primaveral, rapid, lent...? * Quins elements d’una ciutat moderna s’hi esmenten? Lengua 4 ator etospidol © 2018 Esicens Voramar S.A / Santana Eesacn SL.AMPLIACIO. UNITAT @ Fes una lista amb tots els adjectius que ixen en el text. @ Relaciona cada element amb el terme corresponent i explica qué sén. gratacel ) fagana ) avinguda arorada ») a Explica amb paraules teues el significat de l’oracié Els edificis semblen agulles que s‘enfilen amunt, arrapant el sol i els ntivols. @ Escriu una descripcié breu de la localitat on vius o bé d’aquella on estiueges. oie otocop abi © 2018 1 Vora, 88 Sanh sein SL Llangua 4 59i "AMPLIACIO Comprenc unes instruccions PROGRAMA D'A\ Data Nom Pott Woy yn |p eee ees ee Magdalenes de xocolate Worzpienrs * 125 grams de mantega, +125 grams de sucre, + 150 grams de farina, + Leullerada de postres de rent, *2ous. 72 callerades de cacau en pols, £20 grams de xocolate negre per a fondre, + Motles de paper. PREPARACIO 1 Foneu la mantega i, quan estiga liquida, afegiu-hi diun en un el altres ingredient: el sucre, la farina, el rent, els ous Préviament batuts i el cacau en pols, 2 Afegiu-hi el xocolate negre fos ibarregeu-ho bé, 3 Feu boles de pasta i colloquew-les en els motles de paper. 4 Finalment, poseu-ho tot al forn 2180 °C durant uns 15 minuts —————__.. @ Respon a aquestes preguntes. * Que explica aquest text? i tracta? * De quin tipus de text es ses > O Informatiu: © Argumentatiu D DO mstructiu * Quantes parts té el text? Per qué creus que estan numerats els passos? i 7 * Creus que és possible realizar aquesta recepta’ Per qua? attra Edveaio, SL stra otocpiso © 2015 Esiiene Vara 8, / Satin 60 Lengua 4AMPLIACIO. UNITAT @ Assenyala les condicions que ha de complir un text instructiu. DO Ha de tindre un laxic precis. © Les oracions han de ser breus i clares. © Les oracions han de ser mott llargues. DO Les oracions han d’estar ben ordenacies perqué s'entenga bé el procés. © ordre en qué s'expliquen les instruccions no importa. © En kapart de la preparacié cal utiitzar verbs en imperatiu. © Enka part de la preparacié cal utlitzar verbs en futur @ Ratlla els textos que no siguen instructius. | Fullet on s’explica com ) | Definicions | Recepta per afer) muntaruna bicicleta. _) (d'un diccionari. ) \_un pastis de tormatge._) Comentari sobre una pel: licula Fullet on s’explica com de la cartellera. funciona la consola de jocs, @ Escriu un text instructiu ) a partir de les imatges. No oblides indicar els ingredients. —________ PAAMB TOMACA oie otocop abi © 2018 sein SL Llangua 4 61 1 Vora, 88 SanhComprenc una narracié PROGRAMA D'AMPLIACIO. Nom Data La princesa de la sal Una vegada, ja fa molt de temps, en un reialme llunya vivia un rei que tenia tres filles. Un dia els va preguntar fins a quin punt elles l’estimaven. —Jo t'estime com el pa i va contestar la filla major. —Jo t'estime com el vi—li va contestar la mitjana. Jo t'estime com la sal iva contestar la menuda. -Si m’estimes com la sal, ja pots eixir pel portal -Hi digué el rei, tot enfadat. | la va fer fora de palau. Alcap d’uns quants anys, el dia del seu casament, la fila menuda va convidar el rei, que no la va reconéixer. Ella mateixa va voler fer el dinar i no hi va posar sal. Us ha agradat el dinar, senyor? -li va preguntar. -S'han descuidat de posar-hi sal. Puc menjar sense pa o sense vi, perd mai sense sal En aquell moment el rei es va adonar que la sal era molt important i també va reconéixer la seua filla. Li va demanar perdé |, des d’aleshores, van ser molt feligos. Respon a aquestes preguntes. * Qui sén els protagonists del conte? * Hiha personatges secundaris?__ Quins? * On passen els fets? * Quan passen els fets? Qué els passa, als personatges? Com es resol la situacié? 62 Uengua 4 Materia fotocopiable © 2015 Esicions Voxamar S.A, / Santana Eduoacién, SL.AMPLIACIO. UNITAT @ Relaciona cada part de la narracié amb el contingut corresponent. Plantejament * S'explica qué els passa als personatges i com actuen per resoldre-ho. * Es conta com es resol la situacié i com acaba la historia. Desenllag * Es presenten els personatges i s‘indica quan ion passen els fets, (Penne) (Loeseta 1) @ indica quin moment del conte representa cada imatge: el plantejament, el nus o el desenllac. @ Escriu un conte breu. Recorda que ha de tindre plantejament, nus i desenllag. Maealfotacon ale # 2015 Edo rama, S.A, / Santina Eavecibn, SL Usngua 4 63