671174guia Llengua 4 1 SH Voramar 3 PDF Free

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT
Llengua
PRIMÀRIA
GUIA DIDÀCTICA
La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de primària,

és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./
Edicions Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Immaculada Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT I EDICIÓ
Josep Lluís Navarro Peiró
EDICIÓ EXECUTIVA
Empar Tortosa Sanz
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Índex
Així és el llibre de l’alumne............................................ 4
Així és la guia didàctica................................................. 8
Guions didàctics
Mapa de continguts.................................................... 12
Unitat 1. Dia de mudança ........................................... 16
Unitat 2. A la cuina...................................................... 30
Unitat 3. Una estrena de cine ..................................... 46
Unitat 4. Al laboratori de l’escola................................ 60
Unitat 5. El club de lectura.......................................... 76
Audicions del primer trimestre.................................... 90
3
Així és el llibre de l’alumne
El llibre Llengua 4 consta de 15 unitats agrupades en tres trimestres i pensades per a desenvolupar-se
al llarg d’una quinzena, excepte les dues primeres unitats, per a cada una de les quals s’han previst tres
setmanes perquè l’alumnat es troba en període d’adaptació després de les vacances.
Les unitats del llibre s’organitzen d’acord amb l’estructura que detallem a continuació.
1
Parlar
Dia de mudança 3 Fixa’t en l’escena anterior i explica.
En què consisteix fer una mudança?
Com organitzaries els objectes de la teua habitació per traslladar-los
a una altra casa?
4 Tria un objecte d’aquesta habitació i dóna

pistes perquè els teus companys l’endevinen.
Pots descriure’l o explicar la seua utilitat,
però no dir-ne el nom.
Exemple Hi ha un aparell que serveix per a fer
llum…
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Col·labore a casa.

Parleu sobre les activitats de casa en què col·laboreu.
Expliqueu si penseu que és important col·laborar-hi i per què.
FràgIL FràgIL
Escriure
6 Pensa i escriu una nota breu per adherir-la a la caixa de la làmina

on posa FRÀGIL, amb la informació següent.
Contingut de la caixa. Precaucions per a transportar-la.
SABER FER
Escoltar pista 1 TASCA FINAL

Escriure un correu electrònic
1 Escolta amb atenció la gravació i respon. Què és un correu electrònic? En què s’assembla
Quantes persones han parlat? Conversen entre elles? i en què es diferencia d’una carta o d’una postal?
Qui deixa el missatge nou? A qui va dirigit? A qui escriuries un correu? Per què?
Què necessites per a fer-ho?
2 Torna a escoltar el missatge i completa. Practicaràs l’escriptura d’un correu electrònic. De segur
Joan invita a a la casa nova el . L’adreça que tens alguna cosa interessant per a comunicar a algú!
és . Enric ha de recordar portar .
6 7
667884_Unitat 01.indd 6-7 14/01/15 14:25
Desenvolupament de les habilitats comunicatives

Cada unitat s’obri amb una il·lustració que mostra l’expressió oral per mitjà d’activitats relacionades amb
diversos personatges en situacions quotidianes: guardant el contingut de la il·lustració principal. A més, s’hi inclou
la compra, veient una pel·lícula, estudiant a la biblioteca… sempre una activitat d’educació cívica relacionada amb
Aquestes situacions proporcionen el fil conductor que el tema. El tercer apartat, anomenat Escriure, està orientat
recorre la unitat. A partir d’aquest tema, es proposen a l’elaboració de textos breus relacionats amb el tema
diverses activitats que permeten als alumnes de la unitat.
desenvolupar les seues habilitats comunicatives. La doble pàgina inicial acaba amb l’anunci de la tasca
Les activitats estan classificades en tres apartats. final que els alumnes hauran de dur a terme en acabar
En el primer, anomenat Escoltar, es duran a terme la unitat (apartat Saber fer) i que arreplega destreses
activitats de comprensió auditiva que se centren en i continguts treballats al llarg d’aquesta.
la discriminació de sons i l’obtenció de dades a partir
de textos gravats en el CD Comunicació oral. En el segon
apartat, anomenat Parlar, els alumnes practicaran
4
El programa de Competència lectora
Competència lectora 1 Tria’n un i justifica la resposta. En quin d’aquests contes clàssics estan inspirats
els personatges de la lectura?
La bella i la bèstia La bella dorment La Ventafocs
El llibre incorpora textos originals de temàtica Competència lectora 1
variada. Cada text, gravat també en el CD

ni d’aprendre ni de protestar. La princesa, pobreta, poques
coses tenia a contar. aliena: sense notar-ho,
2 Explica com estava la casa de la princesa i per què. sense sentir que en
Per això el príncep va prendre una decisió heroica. Si hem
forma part.
de ser sincers, pocs homes farien una cosa semblant, només
Lectures, va acompanyat dels apartats

3 Respon. lleixiu: líquid que
els valents de veritat, els que no tenen por de plorar per
Quina va ser la decisió heroica que prengué el príncep? s’utilitza per a llavar
l’al·lèrgia ni de fer-se malbé les mans amb el lleixiu. Es llevà la
Per què decidí fer-ho? la roba i deixar-la més
capa, l’arma i la corretja, s’arromangà, agafà aire, es nugà un blanca.
Dificultats de lectura –amb indicacions per a

Per a què va utilitzar la capa i l’espasa? Com va agranar el terra? mocador al cap i es posà a netejar. El plomall del seu barret
plomall: conjunt de
Què feia alhora que netejava? Què deia la cançó? el va fer servir de granera i la seua pròpia capa, de drap. Va
plomes.
escopir per donar lluentor als vidres de les finestres, s’agenollà
alé: aire que es fa quan
Tria l’escena que representa el final del conte i explica. Què va sentir la princesa per netejar el terra i les parets, amb l’espasa arrancà les
millorar la lectura en veu alta– i Dificultats

4
es respira.
en vore el príncep? teranyines i amb l’alé netejà la superfície dels espills.
gesta: acció pròpia
El príncep fregà, esternudà de tanta pols com alçava, mentre dels herois, dels
A B amb els ulls, nadant en llàgrimes, cantava: valents.
d’escriptura –en què es remarquen algunes –Ai, què donaria per un bes de la dorment…
Per un bes de la somiadora…
Ai, per un bes, per un bes…
paraules del text que poden plantejar dubtes

Ai! Per un bes de la meua senyora...
La casa abandonada Jo donaria el món sencer!
I la casa cantava amb ell.
ortogràfics. També inclou un vocabulari bàsic

5 Completa per elaborar un resum del conte. Realment estava feta una porqueria. La casa, no Quan la princesa va obrir els ulls després de sentir
la princesa. La princesa semblava neteta o, almenys, devia cosquerelles als llavis, va vore, entre la resplendor de la casa
El príncep arribà a la casa de la princesa i tindre molt . Aleshores
neta la consciència, perquè dormia com un bebé.
DIFICULTATS acabadeta de netejar, un xicot amb els cabells desordenats.
va decidir . Al final . En canvi, la casa era un núvol de pols. Les plantes creixien
DE LECTURA Li agradà aquella pell bruta, la ronya d’aquelles ungles, aquell
amb la definició de les paraules del text que A vegades qu i gu es

6 Comenta amb pronuncien
els companys com iun
únic so (quimono,
lliures pertot arreu, els ocells feien niu dalt dels armaris i les
serps treien el cap pels forats de les parets. Hi podies trobar
les companyes.
qualsevol bestiola, excepte mosques, perquè les aranyes havien
descosit en la roba tacada... El xicot li somreia i mirava al seu
voltant, satisfet. Ella va comprendre de seguida la seua gesta.
Davant un príncep així no és gens estrany que la princesa
poden resultar difícils.

Què et sembla el comportament del príncep? El qualificaries
arribat de valent
abans i les seues teles s’estenien com xarxes mortals.
guinyol), és a dir, com sentira l’amor per primera vegada.
i heroic o et sembla normal? Per què? Així i tot, la princesa roncava ben a gust, aliena a l’abandó.
a dígrafs, i altres
Què t’ha agradat més com
vegades d’aquesta
a dos versió del conte clàssic?
El príncep vaI pensar
menys?el disgust que s’enduria la princesa
sons diferents quan es despertara i vera aquella casa tan deixada. S’imaginava
El treball es completa amb la resolució d’un

10 (quatre, guapo). la princesa de ben menuda, corrent pels passadissos, guardant DIFICULTATS D’ESCRIPTURA
als calaixos les seues coses secretes o jugant a conillets a
Localitza en la Completa amb les grafies que corresponga.
lectura les paraules amagar darrere dels mobles. Ella ja tenia prou 14/01/15
desgràcia,
667884_Unitat 01.indd 10 12:48 Després, localitza les paraules en la lectura
amb els grups qu la pobra: mira que quedar encantada sense com va ni com ve
i comprova que les has escrites correctament.
seguit d’activitats que valoren tant la comprensió i gu i fixa’t bé si els per una fada envejosa i amargada, obligada a dormir cent anys
has de llegir com sencers, sense suar amb la calor de l’estiu ni tremolar amb *
con ciència
*
hi ern
a dígrafs o no. el fred de l’hivern. Ella, tan bonica, que a penes havia començat
*
passadi os
*
esc pir
del text com la reflexió i la creació pròpies.

a divertir-se... Ni tan sols havia tingut temps de conéixer el món,
8 9
667884_Unitat 01.indd 8-9 14/01/15 12:48
Vocabulari. LA CASA 1
El programa de Vocabulari
1 Tria i completa amb la paraula que corresponga seguint el codi de colors.
finestra barana reixa claraboia ximenera bústia
porta teulada mirador garatge tanca balcó
L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda,

Cada dia el iaio baixa agarrat de la de l’escala a arreplegar
el correu de la .
Adela prefereix mirar el paisatge des de la que eixir al .
es pretén ampliar el lèxic dels alumnes sobre camps diversos

Quan entres el cotxe al , no oblides tancar la de l’entrada.
Van obrir una a la de la casa perquè hi entrara més llum.
(la casa, la cuina, el cine…). De l’altra, s’hi treballen els

2 Digues el nom de tres estances distintes de l’interior d’una casa.
EL DICCIONARI
El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus
significats. En el diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament. principals fenòmens lèxics i semàntics: sinonímia, antonímia,
3 Ordena aquestes paraules tal com figuren en el diccionari.
cabanya terrat tanca corredor claraboia

polisèmia…
4 Pensa i relaciona. Amb quina forma estan aquestes paraules en el diccionari?
1 Adjectius En infinitiu.
Al final d’aquesta pàgina trobarem l’apartat Amplie el
vocabulari, on els alumnes aprofundiran en el fenomen lèxic
2 Verbs En masculí singular.
3 Substantius En singular.
AMPLIE EL VOCABULARI
5 Explica el significat de les expressions destacades.

que han estudiat en l’apartat i treballaran, a més, algunes
expressions i frases fetes.
Va fer una festa i tirà la casa per la finestra.
Ferran ix molt: no para en torreta.
Fa tres dies que no isc i em cau la casa damunt.
11
667884_Unitat 01.indd 11 14/01/15 12:49
Gramàtica. LES LLENGÜES D’ESPANYA. EL VALENCIÀ 1 El programa de Gramàtica

Les llengües d’Espanya 2 Escriu les paraules valencianes equivalents a aquestes castellanes.
A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha
Durant el curs, els alumnes estudiaran les diferents

EN CASTELLÀ llave horno cuchara ratón pelota
comunitats autònomes on es parlen altres llengües.
Per exemple, a la Comunitat Valenciana parlem EN VALENCIÀ
en valencià, a Galícia parlen en gallec, al País Basc
categories lèxiques (substantiu, determinant,

parlen en èuscar o basc... 3 Localitza en els textos almenys una diferència de cada tipus entre el valencià
Totes les llengües que es parlen a Espanya, llevat i el castellà.
de l’èuscar, provenen de la mateixa llengua:
el llatí.
El valencià
Hi havia una vegada una casa
tan xicoteta, tan xicoteta que,
quan hi entrava el sol, havien
Había una vez una casa tan
pequeñita, tan pequeñita que,
cuando entraba el sol, tenían
adjectiu…) i els elements que componen l’oració
(subjecte i predicat). La informació facilitada és
Entre el valencià i la resta de llengües procedents del llatí, com el castellà d’eixir tots al carrer. que salir todos a la calle.
o el gallec, hi ha semblances, però també algunes diferències que afecten
els sons, les lletres i les paraules. Per exemple, la j no sona igual en castellà
que en valencià; la lletra ç del valencià no existeix SONS LLETRES PARAULES
clara i precisa i s’organitza en blocs breus, amb

ni en castellà ni en gallec; la paraula cadira en castellà
es diu silla i en gallec cadeira, etc. 4 Resol les endevinalles següents. Quines llengües són?
Després, localitza en un mapa d’Espanya on es parla cada idioma.
VALENCIÀ Hi ha un gat a la teulada.
un resum final destacat en la pàgina perquè siga

?
GALLEC Hai un gato no tellado.
tellado tejado Ben prop del golf de Biscaia Una llengua de llegenda
teulada CASTELLÀ Hay un gato en el tejado.
una llengua antiga hi ha queda al nord de Portugal.
que amb Egun on diu «Bon dia» Quan tenen por tenen medo
A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es

i amb zorionak, «felicitats». i falen per parlar.
més fàcil de trobar.
parlen altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla en valencià. Llevat
Una vegada acabada l’exposició teòrica, trobarem

de l’èuscar o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí.
EM FIXE EN LA LLENGUA
El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien
de la resta de llengües d’Espanya procedents del llatí. 5 Llig el diàleg i respon. Has tancat bé
diverses activitats de fixació i pràctica, i també

Quina paraula de les que es diuen és incorrecta en valencià? el grifo del bany?
A quina llengua pertany aquesta paraula? Vols dir
l’aixeta!
1 Fixa’t en el text que figura en l’envàs d’aquest
la secció Em fixe en la llengua, amb activitats que

6 Copia substituint les paraules destacades per les equivalents
producte i respon.
valencianes.
Quantes llengües s’hi han utilitzat? xEaDo DE amoRoDo
L’alfombra està bruta. La bombilla s’ha fos.
Quin d’aquests enunciats està en èuscar? hELaDo DE FREsa
Hui dinarem al comedor. El pasillo de casa és llarg.
requereixen la reflexió dels alumnes per a aplicar

gELat DE maDuixa
Quines llengües s’assemblen més entre si? izozkia maRRubi
A què creus que és degut?
a situacions quotidianes la teoria que han estudiat.

12 13
667884_Unitat 01.indd 12-13 14/01/15 12:49
5
El programa d’Ortografia
Ortografia. SONS I GRAFIES 1
Aquest programa permetrà als alumnes fixar les Representa

Les lletres o grafies són els signes amb què representem
els sons per escrit.
3 Completa amb la grafia que corresponga.
Recorda que ç/c i j/g s’usen seguint les mateixes normes que c/qu i g/gu.
regles bàsiques per a escriure correctament: ús

el mateix so la lletra
c de cara que la c
Hi ha sons que es representen amb una sola lletra (p, t, m...)
i d’altres que poden ser representats per més d’una lletra.
ç/c
*
eri ó
*istella *
ca adora
*
for ut
*eba
de cendra?
Sons Lletres Ús de cada lletra
j/g
*irafa *
pi ama
*
con elador
*
pen oll
*uliol
de les grafies, accentuació, puntuació… So G de gol g i gu
So K de casa c i qu
g davant de a, o, u / gu davant de e, i.
c davant de a, o, u / qu davant de e, i.
4 Copia les paraules que tenen dígraf i encercla’l.
rr entre vocals (serra) / r a l’inici Canvies de casa o de despatx?
A partir de la formulació de la norma, destacada

So R forta Visita’ns al carrer de
r i rr de paraula i després de consonant
de rus Transports EL MUSSOL, Picanya número quinze.
(roda, enreixat).
ho traslladem tot a molt bon preu! T’esperem!
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents
en la pàgina, els xiquets duran a terme diverses (la s de sabata i la s de rosa; la g de got i la g de gerro...).
Altres vegades dues lletres juntes representen un únic so.
Aquests grups de lletres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx...
5 PER A PENSAR. Pensa i respon. Quina lletra no representa cap so en valencià?
Posa’n exemples.
activitats de fixació, així com un dictat preparat 6 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.
Fixa’t en quina grafia representa cada so.
especialment per a treballar el contingut de la pàgina.

1 Llig les paraules següents i marca la casella que corresponga per a cada lletra.
Obres de rehabilitació
rosa portalada sabata tap bola tassó L’ajuntament s’ha quedat una casa senyorial molt antiga
del carrer Major. Segons sembla, volen rehabilitar-la
p o r a s t i convertir-la en el centre cultural municipal. Si tot va bé,
Per acabar el programa, la secció Aprenc a escriure REPRESENTA UN ÚNIC SO

REPRESENTA MÉS D’UN SO
les obres començaran l’onze d’octubre i finalitzaran el dèsset
de gener. Quines ganes que tinc que la inauguren!
millor ofereix una activitat d’ortografia visual en què 2 Localitza en el text tres paraules amb cada so i escriu-les on corresponga.
Quin dilema!
APRENC A ESCRIURE MILLOR
7 Completa amb la paraula corresponent de cada parell.

ORTOGRAFIA
es treballen homòfons, parònims i altres paraules

El pares de Raquel li han comprat unes caixes de plàstic
VISUAL Si et cal, consulta el diccionari.
perquè hi guarde els joguets que ja no vulga. Raquel no sap
si posar-hi la cuineta, el carret de les nines, el robot de peces Mira com aquell ocell!
bola vola
enroscades, el gos de peluix o els guinyols. Que difícil! Aquest estant està alt.
que, per la seua similitud, poden suscitar confusió. PARAULES AMB EL SO K DE CASA PARAULES AMB EL SO G DE GOL
maça
cent
massa
sent
8
El iaio no bé el que dius.
Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.
Va acompanyada del segell «Excel·lent», atés que 14 15
suposa un major grau de dificultat. 667884_Unitat 01.indd 14-15 14/01/15 12:50
El programa de Literatura
Literatura. 2
Trobarem la doble pàgina dedicada a la literatura
ELS TEXTOS NARRATIUS. L’ESPAI I EL TEMPS
El llaurador i els pastissos 2 Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre
en les unitats alternes de cada volum del llibre

Això era una vegada un llaurador molt llépol que va anar l’espai i el temps del conte El llaurador i els pastissos.
a la ciutat per arrancar-se un queixal. Anant a cal dentista, La història es desenvolupa al camp.
va passar per davant d’una pastisseria i, mort de gana com
L’acció transcorre en un temps passat.
(en les unitats 2, 4, 7, 9, 12 i 14). En aquest

estava, va quedar bocabadat mirant-ne l’aparador.
Entre el principi i el final de la història passen dies.
Dos estudiants, en vore’l, van voler burlar-se d’ell:
–Tenen bona pinta, eh? Quants te’n menjaries d’un colp?
3 Identifica l’espai i el temps en què se situa l’acció en cada fragment
apartat, els alumnes aprofundiran en les

–D’un colp...? –va fer el llaurador–. Cinc-cents!
i digues si són determinats o indeterminats.
–Cinc-cents? –van riure els estudiants–. Impossible!
A B
–Convideu-me i vos ho demostraré. I si no complisc Conta una antiga llegenda Fa un bon grapat d’anys, a la
característiques del llenguatge literari a través

la meua paraula, podeu arrancar-me aquest queixal que l’any 1238, en un poblet ciutat de Llíria, a la comarca
d’ací –va dir assenyalant el queixal que li feia mal. situat enmig d’una serra... del Camp de Túria...
El llaurador va menjar tants pastissos com volgué
i quan ja n’estava fart, va dir:
–Xicons, ja no puc més. M’haureu d’arrancar el queixal.
Els joves el van portar a cal dentista morts de riure de
pensar que aquell home s’havia deixat arrancar un queixal per
4 PER A PENSAR. Llig aquest començament de conte i tria. Quina xiqueta
deu ser Li Mei? Justifica la resposta.
de l’anàlisi de textos narratius (espai i temps
narratiu, narrador i personatges), poètics (mesura,
una aposta absurda. Però al llaurador li havia eixit la jugada llépol: que li agraden A B
molt els dolços. El somni de Li Mei
redona: s’havia afartat de pastissos i, a més, li havien llevat el
queixal que tant de mal li feia. I tot gratis! bocabadat: amb la Fa molt de temps vivia en un poblet
boca oberta. de la Xina una xiqueta que es deia Li Mei.
tipus de versos, recursos retòrics) i teatrals (diàleg

PoPular
El destí de Li Mei era treballar al camp, com
havien fet els seus pares i abans els seus iaios.
Però el seu somni era un altre: fer-se exploradora C
i acotacions, acte i escena).

Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges i conéixer tots aquells llocs increïbles de què
s’anomenen textos narratius. parlaven els llibres que llegia cada nit.
En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps.
L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets.
En aquestes pàgines destaca l’activitat Conec

El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta.
Conec la literatura universal
L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982,
a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà). 5 Busca en la biblioteca o en Internet un d’aquests contes, llig-lo
la literatura universal, en què els alumnes treballen

i respon breument a les preguntes següents.
On passen els fets?

El gegant egoista d’Òscar Wilde
Passen en el present o en el passat?
el tema de l’apartat a través d’investigacions breus

1 Llig el text El llaurador i els pastissos i respon.
El text El llaurador i els pastissos és un text narratiu? Per què? La princesa i el pésol de H.C. Andersen Quins fets s’expliquen?
Quins fets s’expliquen en la lectura? Fes-ne un resum.
28 29
que els permeten adquirir un coneixement bàsic
de la literatura creada en altres parts del món.
667884_Unitat 02.indd 28-29 14/01/15 12:53
SABER FER

El Saber fer
Per a: diana@mail.com
Assumpte: A la nova casa
Estimada cosina,
Un correu electrònic és un tipus de text Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem
mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos?
semblant a la carta, però que s’escriu a l’ordinador Una abraçada.

Adrià
i s’envia a través d’Internet. Et proposem escriure

un correu en què contes la tornada a l’escola
després de les vacances. Saps com fer-ho?
Prepara
el teu treball
1 Relaciona amb números. Què hi ha en cada
apartat del correu electrònic?
Els alumnes duran a terme, en cada unitat, la tasca final que s’anunciava
salutació
firma
destinatari
comiat
tema del text
text del missatge
al començament del tema. Es tracta d’un treball de tipus competencial que
1
2
Per a: diana@mail.com
Assumpte: A la nova casa es relaciona estretament amb el marc general de la unitat.
3 Estimada cosina,
L’objectiu de la secció és que els xiquets apliquen els conceptes i les destreses
Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem
4
5 Una abraçada.
6 Adrià
2 Tria la persona a qui escriuràs el correu electrònic

que han aprés durant la unitat a una situació de la vida quotidiana, de manera
i demana-li l’adreça.
3 Pensa què contaràs en el correu.

Li pots contar alguna anècdota del primer dia
que augmenten la seua destresa comunicativa a tots els nivells. Hauran de
preparar tant exposicions orals (elaborar un anunci radiofònic, fer una entrevista,
d’escola: Què vas fer? Com et vas sentir?
Com és la nova aula? Quins mestres tens?…
participar en un debat…) com treballs escrits (correus electrònics, descripcions,

Demostra 4
que ho saps fer
USA LES TIC. Escriu el missatge a la persona
No oblides completar cap apartat dels treballats
triada per contar-li la tornada a l’escola.
articles d’opinió…).
en l’activitat 1.
Abans d’enviar-lo, revisa i corregeix el que has
escrit: S’entén bé el que vols dir?
16
667884_Unitat 01.indd 16 14/01/15 12:51
6
Les Activitats finals
1
ACTIVITATS FINALS
1 Explica. Què són aquests elements 5 Digues quins sons representen

de la casa i on es troben? les lletres destacades.
balcó tanca ximenera
Un ratolí passà
Al final de cada unitat es proporcionen algunes 2 Tria. Amb quina de les tres formes es
troba cada paraula en el diccionari?
corrent per damunt
de la barana.
activitats per a refermar els continguts germanes - germà - germans
estrets - estreta - estret La pomera de l’horta

ens ha donat només
treballats i també recordar el que s’ha aprés escollint - esculls - escollir una cistella de pomes
aquest any.
3 Busca les paraules següents en
en unitats anteriors (Repàs acumulatiu). el diccionari i copia’n la definició.

escala poltre cirerer
REPÀS ACUMULATIU
6 Escriu cada paraula on corresponga

4 Digues en quina llengua està escrit segons la forma de l’article.
És important remarcar l’objectiu de la secció cada missatge i escriu-lo en valencià.

castellà èuscar o basc gallec
cotxe porta
Està prohibit aparcar el

escola
Demostra el teu talent, amb activitats en què BenvIDOs

B I e n v e n I DO s
a la de l’ .
Escriu tres substantius i digues en quin
l’alumne haurà de posar en pràctica la imaginació

7
O n g I e tO r r I gènere i nombre estan.
i la creativitat per a reescriure un text, elaborar un Demostra el teu talent
mural, redactar l’etiqueta d’un producte inventat…

8 Tria i resol l’activitat que més t’agrade.
A. Investiga, amb l’ajuda d’Internet i d’un adult, com se saluden i s’acomiaden

les persones en basc i en gallec.
B. Juga amb els companys a inventar paraules amb el so K i amb el so G.
Escriviu-les i definiu-les com si formaren part d’un diccionari.
17
667884_Unitat 01.indd 17 14/01/15 12:51
3 Completa amb la grafia que corresponga.

són els signes amb què representem
Recorda que ç/c i j/g s’usen seguint les mateixes normes que c/qu i g/gu.
representen amb una sola lletra (p, t, m...)

n ser representats per més d’una lletra.
ç/c
*
eri ó
*istella *
ca adora
*
for ut
*eba
es Ús de cada lletra
j/g
*irafa *
pi ama
*
con elador
*
pen oll
*uliol
u g davant de a, o, u / gu davant de e, i.
4 Copia les paraules que tenen dígraf i encercla’l.
u c davant de a, o, u / qu davant de e, i.
Activitats especials
rr entre vocals (serra) / r a l’inici Canvies de casa o de despatx? Parlar
Visita’ns al carrer de
de paraula i després de consonant
Transports EL MUSSOL, Picanya número quinze.
(roda, enreixat). 3 Observa la làmina i respon.
eixa lletra pot representar sons diferents Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha?
s de rosa; la g de got i la g de gerro...). Què fa la mare? I la xiqueta?
s lletres juntes representen un únic so. 5 Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres.
PER A PENSAR. Pensa i respon. Quina lletra no representa cap so en valencià?
Al llarg del llibre s’inclouen algunes propostes que,

etres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx... Posa’n exemples.
4 Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa
6 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern. als companys que facen preguntes per endevinar de
quin es tracta.
a banda de treballar els continguts dels programes

Fixa’t en quina grafia representa cada so.
Només podràs respondre sí, no o no és important.
ella que corresponga per a cada lletra.
Obres de rehabilitació
tap bola tassó L’ajuntament s’ha quedat una casa senyorial molt antiga 5 EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.
o r a s t
SABER FER
del carrer Major. Segons sembla, volen rehabilitar-la
i convertir-la en el centre cultural municipal. Si tot va bé,
les obres començaran l’onze d’octubre i finalitzaran el dèsset
Comenteu entre tots i poseu-ne exemples.
Creus que alguns anuncis de publicitat exageren les qualitats
dels productes que presenten? Per què?
on es troben incloses, faran que els alumnes
desenvolupen altres habilitats. Són de diversos tipus:
de gener. Quines ganes que tinc que la inauguren!
Descriure l’escenari d’una pel·lícula
da so i escriu-les on corresponga.
A l’hora de contar l’argument d’una pel·lícula, a vegades convé
APRENC
Escriure
donar detalls del lloc on transcorre l’acció:AunESCRIURE MILLOR
parc, un poble...
Educació cívica: permet treballar els valors.

Sabries descriure l’escenari d’una pel·lícula?
6 Escriu
7 Completa amb la paraula corresponent de cada parell. en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit.
ORTOGRAFIA
caixes de plàstic
ga. Raquel no sap Prepara
1 Tria l’escenari de la pel·lícula que vols De primer, cal . A continuació, .
•
s, el robot de peces el teu treball descriure i vola
respon. Mira com aquell ocell!
bola Finalment, .
Aquest estant està alt.
Dossier d’aprenentatge : pretenen que l’alumne

s. Que difícil! Si vols, pots triar-ne un d’aquests.
maça massa
PARAULES AMB EL SO G DE GOL
cent sent
•
8 Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.
faça una avaluació i reflexió sobre el seu procés

SABER FER
TASCA FINAL 15 Detergent L’aixeta:

Un anunci radiofònic per una roba ben neta.
Per a quin tipus de pel·lícula és l’escenari triat:

Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió
14/01/15 12:50
que t’agrade? De què tracta?

Com creus que es prepara un anunci de ràdio?
d’aprenentatge.
d’aventures, de ciència-ficció, d’història...? En què es diferencia d’un anunci de televisió?
Què representa l’escenari: una ciutat, un paisatge
de muntanya, una platja, l’espai...?
Què hi ha davant de tot, és a dir, en primer pla?
Al final de la unitat crearàs un anunci per a la ràdio.
De segur que et resulta divertit! • Per a pensar: fomenten l’aprenentatge reflexiu.
I al fons? 4
Demostra
que ho saps fer
2 Descriu l’escenari triat seguint aquestes
indicacions.
3 Torna a llegir la lectura Tres, dos, un... zero! d’aquesta unitat i escriu
V si és verdader o F si és fals.
19
• Usa les TIC: ajuden a millorar la competència digital
(recerca d’informació, ús de programes…).
667884_Unitat 02.indd 19 14/01/15 14:06
– De primer digues què representa l’escenari

El narrador de la lectura Tres, dos, un... zero! és també
i per a quina pel·lícula és.
un personatge de la història.
– Després, descriu els elements que hi ha en primer
En la lectura Tres, dos, un... zero! només hi ha tres personatges.
pla i, si n’hi ha més d’un, indica la posició en què es
La protagonista de la lectura Tres, dos, un... zero! es diu Begonya.
Treball cooperatiu: mostren els avantatges del treball

troben (a la dreta, enmig, a l’esquerra...).
– Finalment, descriu els elements que hi ha al fons
indicant-ne també la posició, si cal. 4 Relaciona amb números. Quina història podria protagonitzar cada personatge? •
Justifica la resposta.
en equip i desenvolupen propostes d’aprenentatge

3 TREBALL COOPERATIU. Llig la teua descripció en
1 2 3
veu alta i anota els comentaris dels companys que Una història de pirates.
et servisquen per a millorar-la.
Una història de l’espai.
42
Una història de cavallers
i princeses. socialitzat. S’ofereixen activitats d’aquest tipus tant
667884_Unitat 03.indd 42
5
14/01/15 12:54
Escriu el fragment següent com si el narrador no fóra el protagonista de la història.
Una gran troballa

en el llibre com en la guia didàctica.
Vaig convertir el garatge en taller experimental i hi passava les
hores mortes fins que em vaig trobar amb una màquina del temps.
Vaig buscar una faena en el futur. Treballava sis hores i cobrava tres
vegades més. No cal dir que em vaig fer ric en poc de temps.
PeP AlbAnell
6 USA LES TIC. Busca en Internet informació sobre aquests personatges

de la literatura universal i respon per a cada un.
Com s’anomena
l’escriptor que
el va crear?
Com es diu l’obra
que protagonitza?
Pinotxo Gulliver Mowgli
55
667884_Unitat 04.indd 55 14/01/15 14:07
7
Així és la guia didàctica
La guia del professor es presenta en tres volums trimestrals, a fi de facilitar-ne l’ús, i s’hi reprodueix
íntegrament el llibre de l’alumne.
Cada unitat del llibre es correspon amb un guió didàctic que s’organitza tal com figura més avall.
2 A la cuina
Continguts de la unitat
Banc de recursos per a la unitat Relació dels
EIX TEMÀTIC. LA CUINA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
materials
Continguts
Programació didàctica d’aula Llibremèdia
VOCABULARI • La cuina.
Recursos per a l’avaluació • Unitat 2: activitats i recursos.
i recursos
de la unitat.
• Avaluació de continguts. El joc del saber
del projecte
GRAMÀTICA • El grup nominal. Unitat 2: models B i A.
SABER • Avaluació per competències.
MATERIAL D’AULA
ORTOGRAFIA • L’ús de x, tx i ig. Prova de la unitat 2.
LITERATURA • Els textos narratius. L’espai i el temps.

Ensenyament individualitzat
Làmina
• La cuina.
per a
• Pla de millora. Unitat 2: fitxes 1, 2 i 3.
• Entendre la recomanació d’un anunci

• Programa d’ampliació. Unitat 2. CD Comunicació oral
• Unitat 2: pistes 2 i 3.
la unitat
Projectes de treball cooperatiu
didàctica.
radiofònic.
• Projecte del primer trimestre. CD Lectures
• Discriminar paraules amb o oberta.
COMUNICACIÓ ORAL • Unitat 2: pista 2.
• Descriure un objecte de la cuina perquè
Recursos complementaris
els companys l’endevinen.
• Recursos literaris. ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE
• Debatre sobre les estratègies
dels anuncis publicitaris. • Taller de teatre.
• Fitxes per a l’ús del diccionari. Quadern de l’alumne
SABER FER • Primer trimestre. Unitat 2.
LECTURA • Llegir i comprendre un text: Tinc un blog. • Programa d’educació emocional.
• Fitxes per al desenvolupament Llibre de teatre
de la intel·ligència.
• Redactar les instruccions de l’elaboració Llibre de lectura
ESCRIPTURA d’un entrepà. Projectes interdisciplinaris • Pluja de lletres 4.
• Realitzar dictats. • Projecte lingüístic.
Nou diccionari d’ús del valencià
• Programa d’educació en valors.
TASCA FINAL • Elaborar un anunci radiofònic. • Programa d’educació emocional. Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
• Esperit crític per a ser un consumidor

responsable.
• Predisposició a col·laborar en les faenes SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS
domèstiques.
• Valoració positiva de les activitats
en família.
Setembre Octubre Novembre
30 31
Suggeriment de
temporització.
UNITAT 2
2
Parlar
Propòsits
A la cuina 3 Observa la làmina i respon.
NOTES
Enumeració
• Millorar la comprensió auditiva
Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha?
i l’expressió oral.
Què fa la mare? I la xiqueta?
• Descriure oralment l’escena Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres.
dels propòsits
d’una cuina.
• Escoltar i distingir paraules amb 4 Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa
o oberta. als companys que et facen preguntes per endevinar
de quin es tracta.
didàctics de
• Reflexionar sobre les bones i les Només podràs respondre sí, no o no és important.
males pràctiques dels anuncis
publicitaris. 5 EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.
cada programa.
• Explicar com s’elabora un entrepà. Comenteu entre tots i poseu-ne exemples.
Més recursos
• Verbs culinaris
Abocar, afegir, arrebossar, barrejar, Escriure
batre, buidar, bollir (bullir), calfar,
cobrir, coure, quallar, cuinar, 6 Escriu en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit.
desossar, emmotlar, emplatar,
De primer, cal . A continuació, .
estofar, farcir, fondre, fornejar,
Bancs de
Finalment, .
fregir, liquar, mesclar, moldre,
omplir, pastar, picar, ratllar,
refrigerar, rostir, saltar, sofregir,
paraules
tallar, triturar, trossejar. SABER FER
Escoltar pistes 2 i 3
TASCA FINAL Detergent L’aixeta:
i oracions,
1 Escolta la pista 2 i tria. Què recomana l’anunci? Un anunci radiofònic per una roba ben neta.
A Comprar molta fruita i verdura. B Menjar fruita i verdura cada dia. Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió
adreces web,
2 Escolta la pista 3 i classifica. Quina o sona?
En què es diferencia d’un anunci de televisió?
taronja poma carlota SONA O OBERTA
meló fesol col SONA O TANCADA De segur que et resulta divertit!
materials 18 19

de consulta Suggeriments didàctics gans són fàcils de recordar, a vegades rimen i s’usen en la el foguer, que pot ser de gas o elèctric (vitroceràmica). 3 • Moderna. Llavadora, llavaplats, torradora, espremedora,
i textos
publicitat perquè els oients no obliden l’anunci. En l’activitat 5 expliqueu que l’objectiu de les empreses que ràdio, microones, forn, vitroceràmica, extractor, frigorífic. • La
Demaneu als alumnes que observen la imatge de la làmina i
Amb l’activitat 2 es pretén que els xiquets discriminen i pro- fabriquen i anuncien un producte és vendre’l i guanyar diners. mare talla xoriço a rodanxes. La xiqueta fica peces de fruita en
Respostes a
feu que la descriguen. Pregunteu-los què fa cada un i si co-
nuncien correctament la o oberta. Reproduïu la pista 3 del CD Per a cridar l’atenció dels consumidors, a vegades exageren el fruiter. • RM. Poma, meló, pastís, ous, llet, suc, iogurts…
neixen algun plat que tinga com a ingredient algun dels ali-
diversos
Comunicació oral i deixeu-los uns minuts per a classificar les les qualitats positives del producte. Per això, els consumidors 4 i 5 RL.
ments que hi apareixen.
paraules. En acabant, feu que diguen en veu alta les que te- no hem de creure tot allò que diuen els anuncis.
les activitats
Feu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i pregun- 6 RM. De primer, cal tallar a rodanxes la tomata, la ceba
nen o oberta. De primer, deixeu que ho facen a l’uníson, i Una vegada haureu corregit l’activitat 6, convé que els alum-
teu-los quina és la diferència entre les dues recomanacions i el formatge i afegir fulles d’encisam. A continuació, cal
relacionats
després trieu alumnes de forma aleatòria perquè pronuncien nes la guarden en el seu dossier d’aprenentatge.
que hi ha. A continuació reproduïu la pista 2 del CD Comuni- obrir per la meitat una barra de pa. Finalment, s’ha de ficar
individualment. Així comprovareu si tots ho fan bé. Finalment,
dins del pa tota la mescla.
del llibre de
cació oral i demaneu-los que escolten l’anunci atentament. feu-los raonar que la taronja, el meló i la poma són fruites, els
Una vegada hauran justificat la resposta, feu-los vore que fesols són llegums, i la carlota i la col són verdures. Solucions
amb el aquest anunci no pretén vendre un producte, sinó inculcar un
hàbit. Digueu-los que l’anunci té diferents parts, i reproduïu-lo
En l’activitat 3 aneu apuntant en la pissarra els noms dels 1 Cal triar l’opció B (Menjar fruita i verdura cada dia). Competències
l’alumne.
electrodomèstics que els alumnes vagen dient. Si ho trobeu 2 SONA O OBERTA ▶ taronja, fesol, col. SONA O TANCA- Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén fo-
de nou perquè les detecten. Expliqueu-los que la frase que
contingut
convenient, comenteu que el lloc on es couen els aliments és DA ▶ meló, poma, carlota. mentar en els alumnes l’esperit crític davant de la pressió
s’escolta al començament i al final es diu eslògan; els eslò-
consumista de la publicitat.
de la pàgina. 32 33
8
Competència lectora 1
2 UNITAT 2
Propòsits Tan prompte com he publicat la recepta, la iaia n’ha fet un NOTES
comentari. Per això m’agrada el blog, perquè ella viu molt lluny blog: pàgina web
• Llegir un text narratiu amb una i, gràcies a la nostra passió per la cuina, és com si estiguérem personal que presenta

pronunciació clara i amb l’entonació informació i opinions
sempre juntes.
Espai per a
ordenades en el temps.
adequada. –Marta, per què hi poses neula?
mòlta: triturada fins
–Perquè es pot menjar.
• Practicar la lectura parant atenció a convertir-la en pols.
Mentre responia al comentari, ha entrat la mare.
a les pauses que indiquen els corfa: pell d’algunes
anotacions
–Estàs preparant una nova recepta, Marta? –ha mirat
signes de puntuació. fruites, com la taronja
l’ordinador–. Me l’ensenyes?
o la llima.
• Saber què és un blog i conéixer Jo he tapat ràpidament la pantalla.
neula: full prim de
–Però filla, si acabaré posant-ho jo al forn.
les possibilitats comunicatives pasta de farina que
personals.
Ja sé que al final ho vorà, però de moment es quedarà sense
que té. serveix de base per
mirar el blog, que ella tampoc m’explica res d’Anònim. a alguns dolços.
La iaia ha enviat un altre comentari:
de gaidó: de costat.
Previsió de dificultats –Pots penjar fotos dels panellets per vore com t’han quedat?
Ja m’agradaria penjar fotos, però és que no tinc tauleta i així
• Potser convé explicar als alumnes és un rotllo! De sobte he tingut una idea.
que un llibre o una carta anònims Tinc un blog –Mare, em deixes la tauleta per fer fotos a la recepta?
són els que no van firmats per –Això depén!
cap autor i, per tant, no sabem La mare ha fet un blog sobre el seu hort urbà i, com que té –De què depén? –he dit sorpresa, jo que m’esperava un no
tauleta, sempre està penjant fotos de les seues tomaqueres com una catedral.
de qui són. Comenteu-los que,
i dels seus encisams. Ho sé perquè l’he buscat en Internet, –De si em deixes visitar el vostre blog o no.
en l’àmbit d’Internet i les xarxes que ella no em vol donar l’enllaç. Jo crec que li fa vergonya –Això està fet!
socials, anomenem anònim tant per Anònim, un seguidor que sempre li fa comentaris sobre –Ah? Sí? –ha posat la mateixa cara de sorpresa que jo.
un missatge o comentari anònim DIFICULTATS les verdures, però també sobre l’amor i tot això. Hehehe! –Sí. I, per cert, a la iaia i a mi també ens agrada l’hort.
com la persona desconeguda DE LECTURA Jo no tinc tauleta, ni nóvio, eh? Però blog sí. L’hem fet entre Podríem enllaçar els blogs, no? La cuina i l’hort fan molt bona
que l’ha escrit. En la lectura d’una la meua iaia i jo. I a la mare no li n’hem donat l’adreça tampoc, parella. Com les nétes i les iaies o... les mares i els Anònims!
oració llarga és ha! És un blog de receptes, perquè som les dues molt I li he tancat l’ullet. Ella m’ha mirat un poc de gaidó, però
important saber on aficionades a la cuina. Hui mateix n’he penjat una. ha fet bona cara. Sí, crec que hui coneixerem aquest Anònim.
cal fer les pauses
per agafar aire Ingredients
perquè l’oració ✔ Mig quilo d’ametla mòlta. ✔ Mig quilo de sucre.
no perda el sentit. ✔ 150 grams de moniato. ✔ 1 ou. DIFICULTATS D’ESCRIPTURA
Llig el primer ✔ Corfa de llima ratllada. ✔ Paper de neula.
Completa amb les grafies que corresponga.
paràgraf de la lectura Com es fa?
Després, localitza les paraules en la lectura
posant atenció a les Bulliu els moniatos durant uns 20 minuts. Després,
pauses a l’hora de peleu-los i xafeu-los. Mescleu l’ametla, el sucre, la corfa
llegir les oracions
llargues.
de llima i l’ou. Afegiu-hi el moniato i pasteu-ho tot. vergo a
* adre a
*
Feu-ne boles i poseu-les al forn amb paper de neula.
*
rece tes
*
ro llo

20 21
Suggeriments sobre la lectura Per tal que comproven com de necessaris són la coma i el DESPRÉS DE LLEGIR Deixeu uns minuts als xiquets per a completar l’exercici de Di-

punt, el professor pot llegir en veu alta les oracions del primer ficultats d’escriptura, en la pàgina 21. Llegiu-les en veu alta i
Orientacions
Una vegada hauran llegit, demaneu a un xiquet que conte de
ABANS DE LLEGIR paràgraf de la narració sense fer cap pausa. Així comprovaran què tracta el text que han llegit. Comproveu que tots compre- comproveu que ells les pronuncien correctament. És conve-
que costa molt llegir oracions llargues sense fer pauses, i que nen el significat de paraules i conceptes clau per a la com- nient que els expliqueu en la pissarra el canvi de ç a c que es
Feu que els xiquets observen i descriguen el dibuix que en-
és difícil per a qui escolta entendre el sentit del que es diu. prensió del conte, com ara blog, seguidor, tauleta o enllaç. produeix en el plural d’adreça (adreces), i que els digueu que
metodològiques
capçala el conte. Pregunteu-los què té la dona de la dreta a
Noteu que al marge dret de la segona pàgina de la lectura la t de rotllo no es pronuncia.
les mans (una tauleta) i per a què la deu estar usant (per a fer LECTURA
una fotografia d’una tomaquera). Feu que es fixen en el títol disposeu de la definició d’algunes paraules i expressions que
Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta
del conte; comproveu que saben què és un blog i pregun- poden resultar desconegudes als xiquets. Competències
aplicables al
del conte. Opcionalment, poden llegir en silenci alhora que
teu-los quina relació pot tindre amb el dibuix. A fi de comprovar que els alumnes han estat atents a la histò-
escolten el conte gravat, que trobareu en la pista 2 del CD Competència digital. Amb la lectura del text Tinc un blog els
Deixeu que dos alumnes lligen en veu alta la informació del ria, pregunteu-los: Quins personatges de la història tenen un
Lectures. En cas que reproduïu l’audició del conte, dema- alumnes milloren aquesta competència, per tal com aprenen
marge esquerre de la pàgina 20 (Dificultats de lectura). Pregun- blog? Sobre quin tema escriu la mare? I la iaia i Marta? Es ve-
desenvolupament
neu-los que es fixen en les pauses que fa la veu lectora. En les possibilitats comunicatives que ofereixen els blogs, les
teu-los com marquem en un text els moments en què cal fer uen sovint la iaia i la néta? Per què? Com es comuniquen?
acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena. tauletes i Internet en general.
una pausa (amb la coma, el punt i coma, el punt…) i aneu es- Quin personatge de la història és Anònim? Per què penseu
crivint els signes gràfics en la pissarra a mesura que els diuen. que la mare i la filla no es donen els enllaços dels seus blogs?
de la classe.
34 35
Suggeriment per
al desenvolupament
de les competències.
Gramàtica. EL GRUP NOMINAL 2

1 UNITAT 2
Propòsits El grup nominal

3 Localitza sis grups nominals i escriu-los on corresponga. Com estan formats? NOTES
• Saber què és el grup nominal. El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant Un plat especial
• Conéixer l’ordre dels elements d’un substantiu és un grup nominal. Per exemple Artur vol ser cuiner. Per això sempre ajuda els pares
els tres amics, arròs negre o un menú deliciós
Bar
del grup nominal. en la cuina. Hui ha aprés a fer unes postres delicioses. S’anomenen
són grups nominals formats al voltant dels substantius Els tres amics les taronges imperials. T’agradaria saber com es fan?
• Distingir l’article determinat amics, arròs i menú, respectivament.
de l’article indeterminat. HUI
GRUP NOMINAL GRUP NOMINAL GRUP NOMINAL
• Relacionar verbs amb substantius Paraules que formen el grup nominal
arròs negre i ensalada
derivats per a crear grups nominals. El grup nominal pot estar format per una o per
diverses paraules. Exemple: ensalada, els tres amics, substantiu article substantiu article substantiu adjectiu
un menú deliciós. Un menú deliciós
Previsió de dificultats
Comentaris
La paraula més important del grup nominal és per només 6 euros!
• Per a abordar l’explicació sobre sempre el substantiu.
4 Relaciona i escriu els grups nominals corresponents a cada dibuix.
el grup nominal és convenient El substantiu sol portar davant paraules que determinen i concreten el seu significat.
assegurar-se que tots els alumnes Aquestes paraules s’anomenen determinants. El determinant més freqüent és l’article,
1 2
sobre les
tant determinat (el, la, l’, els, les) com indeterminat (un, una, uns, unes). una rellotge grogues
saben reconéixer un substantiu.
Expliqueu-los que pot ser un ésser El substantiu també pot anar acompanyat d’altres paraules que ens diuen com és
uns flors antic
o com està. Aquestes paraules són els adjectius. Exemple: arròs negre.
(persona o animal) o un objecte
dificultats que
o cosa. Poseu-los-en exemples. el aranya frescos 3 4
El grup nominal és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu. les ous peluda
La paraula més important del grup nominal és el substantiu. A més d’aquest, també
poden sorgir poden formar part del grup nominal els determinants i els adjectius.
durant 1 Digues quins dels títols següents estan formats per grups nominals.
A
Un menú
B
com podem
C
Les recepTes
5 Observa de quines dues maneres es pot dir el mateix i respon.
Quin cartell expressa la idea amb

una oració? Com l’expressa l’altre?
l’exposició
diari aLimenTar-nos Bé TradicionaLs es Ven pa Venda de pa
A partir de quina paraula s’ha
format el substantiu venda?
dels continguts.
6 Converteix les oracions següents en grups nominals seguint l’exemple
anterior.
S’elaboren dolços. Es compren cotxes usats. Es repara calcer.

2 Encercla els substantius en els títols anteriors i subratlla les paraules
que els acompanyen.

24 25
Suggeriments didàctics En l’activitat 1, feu vore als xiquets que en un grup nominal En les activitats de l’apartat Em fixe en la llengua es reque- 5 • El primer cartell (Es ven pa) és el que expressa la idea
mai hi ha un verb. La paraula principal és el substantiu, que reix dels alumnes un major grau de reflexió i implicació. Di- amb una oració. L’altre (Venda de pa) l’expressa amb un grup
Llegiu amb els alumnes la informació teòrica i feu referència al pot anar acompanyat o no de determinants i adjectius. gueu-los, si cal, que en l’activitat 6 han de transformar els nominal. • A partir del verb vendre.
dibuix del cuiner i la pissarra. Feu que els alumnes hi localitzen verbs en substantius, ja que el grup nominal no té mai verb.
En l’activitat 2 es pretén que els alumnes distingisquen els 6 • Elaboració de dolços. • Compra de cotxes usats. • Re-
els substantius i els grups nominals. En acabant mostreu-los,
substantius dels altres membres del grup nominal. Feu que paració de calcer.
per mitjà d’exemples, quina informació donen els articles so-
bre els substantius que acompanyen: ens permeten saber si
diguen quins són articles i quins adjectius. Comenteu-los que Solucions
els articles sempre apareixen davant del substantiu, i els ad-
Activitats
la cosa de què parlem és masculina (el, els, un, uns) o feme-
jectius, generalment, darrere.
1 Cal triar els títols A i C. Altres activitats
Suggeriments
nina (la, les, una, unes), si es parla d’una cosa (el, la, un, una)
2 Un menú diari. Les receptes tradicionals. PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
o d’unes quantes (els, les, uns, unes) o si es tracta d’una En l’activitat 3, podeu aconsellar als alumnes que abans de
cosa que sabíem que existia (el, la, els, les) o que encara no tot localitzen els substantius i, una vegada els hagen trobat, 3 Substantiu → Artur; cuiner. Article + substantiu → els pa- Crear grups nominals a partir de verbs. Proporcioneu als
i comentaris
coneixíem (un, una, uns, unes). Després d’aquesta explicació,
pregunteu als alumnes quina informació aporten els adjectius
sobre els substantius o nuclis del grup nominal. Concloeu que
es fixen en les paraules que hi ha al voltant per tal de fer la
classificació correcta.
res; la cuina. Article + substantiu + adjectiu → unes postres
delicioses.
4 1 el rellotge antic. 2 una aranya peluda. 3 uns ous fres-
alumnes verbs a partir dels quals puguen formar fàcilment un
substantiu. Després, han d’inventar grups nominals amb ells.
Per exemple: cantar → cançó → una cançó bonica; inventar-
per a millorar
En l’activitat 4, feu-los vore que tots els elements del grup
l’aprenentatge
els qualifiquen, és a dir, ens diuen com són. cos. 4 les flors grogues. invenció, actuar-actuació, alimentar-alimentació, etc.
nominal estan en el mateix gènere i nombre que el substantiu.
relacionats
amb les
38 39
o ampliar-lo.
activitats
del llibre de
l’alumne.
9
Llengua
PRIMÀRIA
El llibre Llengua 4, per a quart curs de Primària, és una obra
col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el Departament
d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Edicions
Voramar, S. A., dirigit per Teresa Grence Ruiz i Immaculada
Gregori Soldevila.
En la seua elaboració ha participat l’equip següent:
Àngela Carril Caldelas

Llum Cures Vázquez
Lluïsa March Soler
Alfons Toimil Castro
IL·LUSTRACIÓ
Tatio Viana
Miguel del Cerro
EDICIÓ EXECUTIVA
Lluïsa March Soler
Alfons Toimil Castro
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Immaculada Gregori Soldevila
DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero
Les activitats no s’han de realitzar en cap cas en el llibre.

Les taules, els esquemes i altres recursos que s’hi inclouen
són models perquè l’alumnat els copie en un quadern.
Mapa de continguts
Competència
Competència
Unitat
Unitat Comunicació
Comunicacióoral
oral Vocabulari
Vocabulari
lectora
lectora
Extraure
Extraure
informació
informació La La
casa
casa
abandonada
abandonada La La
casa
casa
1 1 Dia
Dia
dede
mudança
mudança 6 6 d’un
d’un
missatge
missatgetelefònic
telefònic El diccionari
El diccionari
Donar
Donar
pistes
pistes
Identificar
Identificar
l’objectiu
l’objectiu Tinc
Tinc
un un
blog
blog La La
cuina
cuina
2 2 A Ala lacuina
cuina 1818 d’un
d’un
anunci
anunci ElsEls
sinònims
sinònims
FerFer
preguntes
preguntes
Una
Unaestrena
estrena Deduir
Deduir
informació
informació Càmera...
Càmera...
acció!
acció! El cine
El cine
3 3 dedecine
cine 3232
Recomanar
Recomanar unauna
pel·lícula
pel·lícula ElsEls
antònims
antònims
Ordenar
Ordenar
unauna
seqüència
seqüència Tres,
Tres,
dos,
dos,
un...
un...
zero!
zero! El laboratori
El laboratori
4 4 AlAl
laboratori
dede
laboratori
l’escola
l’escola 4444
Donar
Donar
consells
consells LesLes
paraules
paraules
polisèmiques
polisèmiques
Identificar
Identificar
tipus
tipus
de de
textos
textos El país
El país
dels
dels
somnis
somnis La La
biblioteca
biblioteca
5 5 ElElclub
club
dede
lectura
lectura 5858 Recitar
Recitar
un un
poema
poema LesLes
paraules
paraules
parònimes
parònimes
Reconéixer
Reconéixer
informacions
informacions Muixerangueta
Muixerangueta
meua
meua LesLes
festes
festes
6 6 LaLa
festa
festa
Antoni
Antoni
dede
Sant
Sant
7070
falses
falses
Descriure
Descriure
animals
animals
LesLes
paraules
paraules
homòfones
homòfones
Localitzar
Localitzar
llocs
llocs
en en
un un
plànol
plànol La La
nostra
nostra
Rateta
Rateta La La
carretera
carretera
7 7 Cap
Caponon
anem?
anem? 8282 Explicar
Explicar
un un
viatge
viatge LesLes
paraules
paraules
derivades
derivades
Completar
Completar
informacions
informacions Menja’t
Menja’t
el món!
el món! El turisme
El turisme
8 8 DeDeviatge
viatge
pel
pel
món
món 9696 Dramatitzar
Dramatitzar
unauna
conversa
conversa LesLes
paraules
paraules
compostes
compostes
Completar
Completar
un un
horari
horari Sense
Sense
Internet!
Internet! La Latecnologia
tecnologia
9 9 UnaUna
la la
fira
fira
dede
tecnologia
tecnologia 108
108
Anunciar
Anunciar
unauna
activitat
activitat ElsEls
i els
diminutius
i els
diminutius
augmentatius
augmentatius
Identificar
Identificar
l’emissor
l’emissor PerPer
quèquè
Amsterdam
Amsterdam La La
bicicleta
bicicleta
1010 Marxa
Marxa
dede
la la
del
delDia
Dia
Bicicleta
Bicicleta 122
122
de de
diversos
diversos
Expressar
Expressar
missatges
missatges
unauna
opinió
opinió
és és
la ciutat
la ciutat
bicicletes?
de de
bicicletes?
lesles La La
família
família
de de
paraules
paraules
Models
Modelsdede
conjugació
conjugació
verbal
verbal
Distingir
Distingir
fetsfets
i opinions
i opinions El Gran
El Gran
Circ
Circ
de de
lesles El circ
El circ
1111 UnUncirc
circ
diferent
diferent 134
134 Presentar
Presentarun unespectacle
espectacle Puces
Puces
ha ha
arribat
arribat
al poble
al poble LesLes
paraules
paraules
onomatopeiques
onomatopeiques
Identificar
Identificar
la informació
la informació DiaDia
Mundial
Mundial L’ecologia
L’ecologia
1212 Tots
Tots
el el
ambamb
planeta
planeta 146
146
principal
principal
Descriure
d’un
Descriure
d’un
unauna
texttext
imatge
imatge
de de
l’Aigua
l’Aigua LesLes
sigles
sigles
Deduir
Deduirinformació
informació UnUn
premi
premi
inesperat
inesperat El viatge
El viatge
ambambtrentren
1313 Viatge
Viatge
amb
amb
tren
tren 160
160 Donar
Donarinformació
informació LesLes
variants
variants
lèxiques
lèxiques
Identificar
Identificar
variants
variants
dialectals
dialectals UnUn
cascas
benben
curiós
curiós L’escola
L’escola
de de
música
música
1414 Jornada
Jornada
d’assaig
d’assaig 172
172 Explicar
Explicar
en en
unauna
directe
directe
notícia
notícia LesLes
frases
frases
fetes
fetes
Reconstruir
Reconstruir
missatges
missatges M’he
M’he
enamorat!
enamorat! ElsEls
sentiments
sentiments
1515 Espectacle
Espectacle
al al
carrer
carrer 186
186
Comentar
Comentarun un
espectacle
espectacle ElsEls
refranys
refranys
2
12
Gramàtica
Gramàtica Ortografia
Ortografia Literatura
Literatura Saber
Saberferfer
LesLes
llengües
llengües
d’Espanya.
d’Espanya. Sons
Sons
i grafies
i grafies Escriure
Escriure
un un
correu
correu
electrònic
electrònic
El valencià
El valencià
El grup
El grup
nominal
nominal L’ús de de
L’ús x, tx i igi ig
x, tx ElsElstextos
textos
narratius.
narratius.
L’espai
L’espai Elaborar
Elaborar
un un
anunci
anunci
i eli temps
el temps radiofònic
radiofònic
El substantiu.
El substantiu.
Classes
Classes L’ús de de
L’ús x i xixi ix Descriure
Descriure
l’escenari
l’escenari
de de
substantius
substantius d’una
d’una
pel·lícula
pel·lícula
El gènere
El gènere
i eli nombre
el nombre L’ús
L’ús
de de
v v El narrador
El narrador
i els
i els
personatges
personatges Donar
Donar
instruccions
instruccions
orals
orals
deldel
substantiu
substantiu perper
a fer
a fer
un un
experiment
experiment
ElsEls
determinants
determinants
(I). (I).
L’article,
L’article, La La
partició
partició
de de
paraules
paraules Elaborar
Elaborar
un un
àlbum
àlbum
il·lustrat
il·lustrat
elsels
possessius
possessius
i elsi els
demostratius
demostratius
ElsEls
determinants
determinants (II).(II). Numerals, L’accentuació
Numerals, L’accentuació Explicar
Explicar
un un
jocjoc
tradicional
tradicional
indefinits,
indefinits,
interrogatius
interrogatius
i exclamatius
i exclamatius
L’adjectiu.
L’adjectiu.
ElsEls
graus
graus L’accent gràfic
L’accent gràfic ElsEls
textos
textos
poètics.
poètics.
El vers
El vers Descriure
Descriure
un un
lloclloc
a partir
a partir
de de
l’adjectiu
l’adjectiu en en
lesles
paraules
paraules
agudes
agudes d’un
d’un
plànol
plànol
El verb.
El verb.
Arrel
Arrel
i desinències
i desinències L’accent
L’accent
gràfic
gràfic FerFer
unauna
exposició
exposició
oraloral
en en
lesles
paraules
paraules
planes
planes
El verb.
El verb.
Nombre
Nombre
i persona
i persona L’accent
L’accent
gràfic
gràfic ElsEls
recursos
recursos
literaris
literaris FerFer
unauna
entrevista
entrevista
en en
lesles
paraules
paraules
esdrúixoles
esdrúixoles
El verb.
El verb.
Temps
Temps
i mode
i mode La La
dièresi
dièresi Escriure
Escriure
un un
article
article
d’opinió
d’opinió
ElsEls
pronoms
pronoms
personals
personals L’ús
L’ús
deldel
guionet
guionet Escriure
Escriure
unauna
notícia
notícia
L’adverbi
L’adverbi P iPb iabfinal
a final
de de
paraula
paraula El text
El text
teatral.
teatral.
Diàlegs
Diàlegs FerFer
un un
debat
debat
i acotacions
i acotacions
L’oració.
L’oració.
Subjecte
Subjecte
i predicat
i predicat T i Td iadfinal
a final
de de
paraula
paraula Escriure
Escriure
un un
texttext
predictiu
predictiu
Classes
Classes
d’oracions
d’oracions C iCg iagfinal
a final
de de
paraula
paraula L’obra
L’obra
teatral.
teatral.
Acte
Acte
i escena
i escena Descriure
Descriure
unauna
persona
persona
L’oració,
L’oració,
el paràgraf
el paràgraf
i eli text
el text ElsEls
punts
punts
suspensius
suspensius Contar
Contar
un un
acudit
acudit
3
13
El teu llibre de Llengua
Cada dia parles, escoltes, lliges, escrius... És a dir, utilitzes
la llengua per a comunicar-te. Aquest llibre et descobrirà
la manera de fer-ho cada vegada millor.
Estàs a punt per a començar a treballar?
Amb les teues ganes d’aprendre i tot el que t’oferim en aquest llibre,
dominar la llengua et resultarà més fàcil i divertit del que penses!
Llegiràs i comprendràs
En el llibre que tens a les mans trobaràs
textos de molts tipus.
• Llegiràs contes actuals i entretinguts,
que et despertaran el gust per la lectura.
• Coneixeràs aspectes curiosos
i interessants del món que t’envolta
a través de la lectura de textos
informatius.
• Gaudiràs amb la lectura de textos literaris
(narracions, poemes, obres teatrals...)
i descobriràs alguns dels seus principals
secrets.
Escoltaràs i parlaràs
Escoltaràs textos orals ben diversos (anuncis, notícies,
instruccions, avisos...) que posaran a prova la teua
atenció. De segur que ho entens tot!
També parlaràs sobre un muntó de coses amb
els companys i les companyes: descriuràs animals,
contaràs anècdotes i acudits, expressaràs opinions...
Voràs que bé que ho fas!
Escriuràs
Al llarg del curs hauràs d’escriure textos molt variats:
correus electrònics, instruccions, descripcions, articles
d’opinió... Segueix les nostres indicacions i voràs
que és més fàcil del que sembla!
A més, en l’apartat d’Ortografia aprendràs algunes
normes que t’ajudaran a escriure sense faltes.
A més…
Coneixeràs paraules noves i descobriràs moltes coses
sobre el funcionament de la llengua en els apartats de
Vocabulari i Gramàtica.
Al final de cada unitat podràs posar a prova tot el que has
aprés resolent les activitats finals i tindràs l’oportunitat de
demostrar el teu talent lingüístic triant l’activitat que més
t’agrade de l’apartat Demostra el teu talent.
I perquè pugues comprovar com millores al llarg del curs,
et proposem guardar corregides les activitats marcades
amb la icona i respondre a aquestes preguntes:
• T’ha resultat fàcil o difícil de fer l’activitat?
• Quins passos has seguit per a fer-la?
• En què necessites millorar?
Així t’adonaràs que cada vegada en saps més!
5
15
1 Dia de mudança
EIX TEMÀTIC. LA CASA
• La casa.
VOCABULARI
• El diccionari.
SABER
GRAMÀTICA • Les llengües d’Espanya. El valencià.
ORTOGRAFIA • Sons i grafies.
• Distingir els interlocutors en una audició

i determinar l’objectiu comunicatiu
de cada un.
COMUNICACIÓ ORAL • Fer la descripció d’un objecte perquè
• Reflexionar sobre la seua col·laboració
en les faenes de la casa.
SABER FER
• Llegir i comprendre un conte:
LECTURA
La casa abandonada
• Redactar una nota breu.

ESCRIPTURA
• Realitzar dictats.
TASCA FINAL • Escriure un correu electrònic.
• Iniciativa per a col·laborar en les activitats

col·lectives.
• Consciència de la responsabilitat
compartida de l’home i la dona en
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS les faenes de la casa.
• Respecte i curiositat per les diverses
llengües d’Espanya.
• Interés per usar les noves tecnologies.
16
Banc de recursos per a la unitat
BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT RECURSOS DIGITALS
Programació didàctica d’aula LlibreMèdia

• Avaluació inicial. El joc del saber

• Avaluació de continguts.
Unitat 1: models B i A.
MATERIAL D’AULA
• Avaluació per competències.
Prova de la unitat 1. Làmina
• La casa.
• Pla de millora. Unitat 1: fitxes 1, 2 i 3. CD Comunicació oral
• Programa d’ampliació. Unitat 1. • Unitat 1: pista 1.
Projectes de treball cooperatiu CD Lectures

• Projecte del primer trimestre. • Unitat 1: pista 1.
Recursos complementaris ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Recursos literaris.
• Taller de teatre. Quadern de l’alumne
• Fitxes per a l’ús del diccionari. • Primer trimestre. Unitat 1.
• Programa d’educació emocional. Llibre de teatre

• Fitxes per al desenvolupament
de la intel·ligència. Llibre de lectura
• Pluja de lletres 4.
Projectes interdisciplinaris
• Projecte lingüístic.
• Programa d’educació en valors. Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
• Programa d’educació emocional.
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ*
* Dediquem tres setmanes a aquesta unitat i a la següent, ja que després de les vacances els xiquets es troben en
període d'adaptació. 17
Propòsits
1 Dia de mudança
• Parlar sobre les mudances.
• Descriure un objecte sense dir-ne
el nom.
• Reflexionar sobre la importància
de col·laborar en les activitats
domèstiques.
• Escriure una nota breu.
• En les activitats orals, és possible
que els alumnes més extravertits fràgil fràgil
acaparen l’atenció, en detriment

de la participació dels xiquets més
reservats. Procureu que hi haja una
participació equilibrada animant
els més tímids a parlar.
Escoltar pista 1
1 Escolta amb atenció la gravació i respon.

Quantes persones han parlat? Conversen entre elles?
Qui deixa el missatge nou? A qui va dirigit?
2 Torna a escoltar el missatge i completa.

Joan invita a a la casa nova el . L’adreça
és . Enric ha de recordar portar .
667884_Unitat 01.indd 6 13/01/15 10:40
Suggeriments didàctics Abans de reproduir l’audició per fer la segona activitat, convé
que tinguen clar què han de buscar-hi; així podran fixar-se en
Demaneu als xiquets que lligen el títol de la unitat i que obser-
les dades que se’ls demana.
ven la làmina. Comproveu que tots saben què és fer una mu-
dança i, després, animeu-los a comentar què fan els perso- En l’activitat 5, tracteu de fomentar la reflexió sobre la impor-
natges, on estan, si sabrien dir qui està treballant i com ho tància d’assumir responsabilitats individuals i de col·laborar
saben (possiblement esmentaran l’uniforme dels xicots). A en les faenes de casa. Els alumnes ja tenen edat per a col·
l’hora de descriure el dibuix, és convenient que els alumnes laborar-hi, parant i desparant taula, ordenant la seua habita-
usen expressions localitzadores com ara dins, fora, damunt ció… A més, vigileu que no identifiquen el treball domèstic
de, davall de, prop de, al centre, al fons, a la dreta de, a l’es- com un treball exclusivament femení. Durant el col·loqui, re-
querra de, etc. (podeu escriure-les en la pissarra). cordeu-los que han d’escoltar les opinions dels altres i res-
Per a dur a terme les activitats 1 i 2 reproduïu la pista 1 del pectar els torns de paraula.
CD Comunicació oral i demaneu als xiquets que escolten En totes les unitats del llibre, al final d’aquesta doble pàgina
sense anotar res. A continuació, que responguen a les pre- inicial trobareu l’apartat Saber fer, en què s’anuncia la tasca
guntes de la primera activitat. Si cal, poseu la pista de nou. que es realitzarà al final de la unitat. En aquest cas, es tracta
18
UNITAT 1
Parlar
NOTES
3 Fixa’t en l’escena anterior i explica.
En què consisteix fer una mudança?
Com organitzaries els objectes de la teua habitació per traslladar-los
a una altra casa?
4 Tria un objecte d’aquesta habitació i dóna

pistes perquè els teus companys l’endevinen.
Pots descriure’l o explicar la seua utilitat,
però no dir-ne el nom.
Exemple Hi ha un aparell que serveix per a fer
llum…
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Col·labore a casa.

Parleu sobre les activitats de casa en què col·laboreu.
Expliqueu si penseu que és important col·laborar-hi i per què.
Escriure
6 Pensa i escriu una nota breu per adherir-la a la caixa de la làmina

on posa FRÀGIL, amb la informació següent.
Contingut de la caixa. Precaucions per a transportar-la.
SABER FER
TASCA FINAL
Què és un correu electrònic? En què s’assembla
i en què es diferencia d’una carta o d’una postal?
A qui escriuries un correu? Per què?
Què necessites per a fer-ho?
Practicaràs l’escriptura d’un correu electrònic. De segur
que tens alguna cosa interessant per a comunicar a algú!

7
667884_Unitat 01.indd 7 13/01/15 10:42
d’escriure un correu electrònic. Comproveu que són capaços Competències

d’explicar les diferències bàsiques entre els correus electrò-
nics, les postals i les cartes, a partir de la seua experiència. Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que
els alumnes es consciencien de la importància de col·laborar
en les faenes de la casa, com també de la igualtat entre ho-
Solucions mes i dones en l’àmbit domèstic.
1 • Han parlat dues persones. No conversen entre elles.
• El missatge nou el deixa Joan. Va dirigit a Enric.
2 Joan invita Enric a jugar a la casa nova el dissabte a la
vesprada. L’adreça és carrer del Xúquer, número 8. Enric
ha de recordar portar el seu parxís.
3 • Resposta model (RM). Canviar-se de casa i portar a la
nova casa tots els mobles de la vella. • Resposta lliure (RL).
4 a 6 RL.
19
Competència lectora
Propòsits
• Llegir un text narratiu amb
una pronunciació clara
i amb l’entonació adequada.
• Practicar la lectura en veu alta
de paraules del text que contenen
els grups qu i gu.
• Desenvolupar microhabilitats
de comprensió textual a través
de l’escriptura.
• Acceptar la igualtat entre l’home
i la dona en la realització de les
tasques domèstiques.
• Convé vigilar si algun alumne té
La casa abandonada
dificultats en la lectura en veu alta Realment estava feta una porqueria. La casa, no
o en la comprensió d’algun la princesa. La princesa semblava neteta o, almenys, devia
fragment del text. Suggeriu que DIFICULTATS tindre molt neta la consciència, perquè dormia com un bebé.
facen la seua lectura individual DE LECTURA En canvi, la casa era un núvol de pols. Les plantes creixien
lliures pertot arreu, els ocells feien niu dalt dels armaris i les
seguint la proposta expressiva de A vegades qu i gu es
serps treien el cap pels forats de les parets. Hi podies trobar
l’audició del CD Lectures (pista 1) pronuncien com un
qualsevol bestiola, excepte mosques, perquè les aranyes havien
o la que els feu en veu alta. únic so (quimono,
arribat abans i les seues teles s’estenien com xarxes mortals.
guinyol), és a dir, com
Així i tot, la princesa roncava ben a gust, aliena a l’abandó.
a dígrafs, i altres
vegades com a dos El príncep va pensar el disgust que s’enduria la princesa
sons diferents quan es despertara i vera aquella casa tan deixada. S’imaginava
(quatre, guapo). la princesa de ben menuda, corrent pels passadissos, guardant
als calaixos les seues coses secretes o jugant a conillets a
Localitza en la
lectura les paraules amagar darrere dels mobles. Ella ja tenia prou desgràcia,
amb els grups qu la pobra: mira que quedar encantada sense com va ni com ve
i gu i fixa’t bé si els per una fada envejosa i amargada, obligada a dormir cent anys
has de llegir com sencers, sense suar amb la calor de l’estiu ni tremolar amb
a dígrafs o no. el fred de l’hivern. Ella, tan bonica, que a penes havia començat
a divertir-se... Ni tan sols havia tingut temps de conéixer el món,
667884_Unitat 01.indd 8 13/01/15 10:45
Suggeriments sobre la lectura se’ls poden presentar durant la lectura d’un text en veu alta.
La idea és que els xiquets es fixen en l’aspecte que s’hi trac-
ABANS DE LLEGIR ta i que el posen en pràctica quan lligen.
Aprofiteu aquesta primera lectura del curs per a preguntar als
alumnes si els agrada llegir i quin tipus de textos els agraden LECTURA
(contes, novel·les, còmics…). Dialogueu amb la classe i inte- Demaneu als alumnes que facen una lectura atenta del conte.
resseu-vos pels seus hàbits lectors. Insistiu-los que han de llegir en silenci per a no molestar els
Llegiu en veu alta el títol del text i inviteu els alumnes a ob- companys, que també estan llegint. Opcionalment, poden re-
servar el dibuix. Demaneu-los que el descriguen i pregun- alitzar la lectura atenta mentre es reprodueix el conte gravat,
teu-los quin creuen que pot ser el motiu d’aquest abandó i que trobareu en la pista 1 del CD Lectures. En tot cas, recor-
deixadesa. deu-los que han de parar atenció a les paraules amb les gra-
En totes les unitats, al marge esquerre de la primera pàgina fies comentades en Dificultats de lectura, que poden subrat-
de Competència lectora, trobareu l’apartat Dificultats de lec- llar amb llapis. A continuació, organitzeu la lectura en veu alta
tura. Conté un programa de microhabilitats de lectura que té i en cadena i recordeu-los que han de seguir en silenci la lec-
per objectiu ajudar els alumnes a superar les dificultats que tura del company que estiga llegint.
20
1 UNITAT 1
ni d’aprendre ni de protestar. La princesa, pobreta, poques NOTES
coses tenia a contar. aliena: sense notar-ho,
sense sentir que en
Per això el príncep va prendre una decisió heroica. Si hem
forma part.
de ser sincers, pocs homes farien una cosa semblant, només
lleixiu: líquid que
els valents de veritat, els que no tenen por de plorar per
s’utilitza per a llavar
l’al·lèrgia ni de fer-se malbé les mans amb el lleixiu. Es llevà la
la roba i deixar-la més
capa, l’arma i la corretja, s’arromangà, agafà aire, es nugà un blanca.
mocador al cap i es posà a netejar. El plomall del seu barret
plomall: conjunt de
el va fer servir de granera i la seua pròpia capa, de drap. Va
plomes.
escopir per donar lluentor als vidres de les finestres, s’agenollà
alé: aire que es fa quan
per netejar el terra i les parets, amb l’espasa arrancà les
es respira.
teranyines i amb l’alé netejà la superfície dels espills.
gesta: acció pròpia
El príncep fregà, esternudà de tanta pols com alçava, mentre dels herois, dels
amb els ulls, nadant en llàgrimes, cantava: valents.
–Ai, què donaria per un bes de la dorment…
Per un bes de la somiadora…
Ai, per un bes, per un bes…
Ai! Per un bes de la meua senyora...
Jo donaria el món sencer!
I la casa cantava amb ell.
Quan la princesa va obrir els ulls després de sentir
cosquerelles als llavis, va vore, entre la resplendor de la casa
acabadeta de netejar, un xicot amb els cabells desordenats.
Li agradà aquella pell bruta, la ronya d’aquelles ungles, aquell
descosit en la roba tacada... El xicot li somreia i mirava al seu
voltant, satisfet. Ella va comprendre de seguida la seua gesta.
Davant un príncep així no és gens estrany que la princesa
sentira l’amor per primera vegada.
DIFICULTATS D’ESCRIPTURA
*
con ciència
*
hi ern
*
passadi os
*
esc pir

9
667884_Unitat 01.indd 9 13/01/15 10:45
DESPRÉS DE LLEGIR en el text (en aquest cas consciència, passadissos, hivern i

Pregunteu-los si els ha agradat el conte i si la història s’ha escopir). L’aspecte gràfic que es pretén treballar en cada pa-
desenvolupat com havien imaginat abans de llegir-la. A con- raula apareix amagat per un asterisc. Els alumnes han de co-
tinuació, comproveu si s’han fixat en les indicacions sobre els piar les paraules amb totes les lletres en el seu quadern. Sem-
grups gu i qu demanant-los que localitzen en el text exem- pre és convenient que, al final, les escrigueu en la pissarra i
ples de paraules que continguen cada un dels casos propo- comproveu que ells són conscients de l’aspecte gràfic treba-
sats. llat i que pronuncien aquestes paraules correctament.
Les paraules que s’han destacat en roig en el text del conte

poden resultar desconegudes per a alguns alumnes. Cri- Competències
deu-los l’atenció sobre elles i feu que lligen les definicions cor-
Competència social i cívica. Per mitjà de la lectura La casa
responents, que estan al marge dret de la pàgina 9.
abandonada es promou la igualtat entre l’home i la dona en la
Al final de la lectura de cada unitat trobareu un apartat ano- realització de les faenes domèstiques. A més, s’hi fomenten
menat Dificultats d’escriptura, que té per objectiu que els característiques positives dels personatges diferents de la be-
alumnes interioritzen la grafia d’algunes paraules que han eixit llesa física que sol predominar en els contes tradicionals.
21
Propòsits 1 Tria’n un i justifica la resposta. En quin d’aquests contes clàssics estan inspirats
els personatges de la lectura?
• Valorar la comprensió general
del conte La casa abandonada. La bella i la bèstia La bella dorment La Ventafocs
• Escriure un resum breu del conte.
• Opinar sobre el comportament
d’un personatge.
2 Explica com estava la casa de la princesa i per què.
• Potser és convenient explicar
als alumnes que els contes clàssics 3 Respon.
són aquells que des de fa segles Quina va ser la decisió heroica que prengué el príncep?
són popularment coneguts, Per què decidí fer-ho?
en diferents variants o versions, Per a què va utilitzar la capa i l’espasa? Com va agranar el terra?
en la cultura europea i occidental. Què feia alhora que netejava? Què deia la cançó?
Esmenteu alguns contes clàssics
que deuen conéixer, com ara 4 Tria l’escena que representa el final del conte i explica. Què va sentir la princesa
Blancaneu, L’aneguet lleig, en vore el príncep?
Caputxeta Roja, Els tres porquets

A B
o El flautista d’Hamelin. Feu-los
vore que molts han sigut adaptats
al cine i a sèries de dibuixos.
Més recursos
• Contes clàssics en línia
5 Completa per elaborar un resum del conte.
http://ca.tales.land/contes-classics
El príncep arribà a la casa de la princesa i . Aleshores
va decidir . Al final .
6 Comenta amb els companys i les companyes.
Què et sembla el comportament del príncep? El qualificaries de valent

i heroic o et sembla normal? Per què?
Què t’ha agradat més d’aquesta versió del conte clàssic? I menys?
10
667884_Unitat 01.indd 10 13/01/15 10:45
Suggeriments didàctics 3 • Netejar la casa. Perquè li feia llàstima que la princesa,

quan es despertara, s’enduguera un disgust en trobar la casa
Atés que aquesta és la primera unitat del llibre, podeu realit-
tan deixada. • La capa la va utilitzar per a netejar com si fóra
zar oralment amb els alumnes les activitats de comprensió
un drap, i l’espasa per a arrancar teranyines. Va agranar amb
abans de proposar-los que les facen per escrit; així podreu
el plomall del seu barret. • Cantava una cançó. Deia que per
proporcionar-los les pautes per a unitats posteriors.
un bes de la somiadora donaria el món sencer.
4 Cal triar l’escena B. La princesa va sentir l’amor per pri-
Solucions mera vegada.
1 En La bella dorment. RM. Se sap perquè hi ha una prin- 5 RM. El príncep arribà a la casa de la princesa i la trobà
cesa adormida per un encanteri i un príncep que la desperta. bruta i desordenada, i la princesa adormida per un en-
2 RM. La casa de la princesa estava bruta i desordenada canteri. Aleshores va decidir posar-se a netejar. Al final la
perquè ningú se n’havia ocupat en molt de temps. Ella no po- princesa es va despertar i, en vore el que havia fet el prín-
dia perquè estava adormida per l’encanteri d’una fada enve- cep, es va enamorar d’ell.
josa. 6 RL.
22
Vocabulari. LA CASA 1 UNITAT 1
1 Tria i completa amb la paraula que corresponga seguint el codi de colors. Propòsits
finestra barana reixa claraboia ximenera bústia
• Ampliar el vocabulari sobre
la casa.
porta teulada mirador garatge tanca balcó • Utilitzar bé el diccionari.
• Comprendre i explicar el significat
Cada dia el iaio baixa agarrat de la de l’escala a arreplegar d’algunes frases fetes.
el correu de la .
Adela prefereix mirar el paisatge des de la que eixir al .
Quan entres el cotxe al , no oblides tancar la de l’entrada. Més recursos
Van obrir una a la de la casa perquè hi entrara més llum. • Banc d’expressions amb casa
En casa del sabater, sabates
2 Digues el nom de tres estances distintes de l’interior d’una casa. de paper (‘Allà on és més natural
o fàcil trobar o aconseguir alguna
cosa, és sovint on sol faltar’). /
EL DICCIONARI
D’anar per casa (‘Que no té valor
El diccionari és el llibre que recull les paraules d’una llengua i els seus
ni pretensions, que és còmode
significats. En el diccionari, les paraules estan ordenades alfabèticament.
i senzill’). / De la casa (‘En
restaurants i bars, menjars
3 Ordena aquestes paraules tal com figuren en el diccionari. i begudes que són especialitat
de l’establiment o s’hi serveixen
cabanya terrat tanca corredor claraboia
habitualment’). / Ser de casa (‘Ser
4 Pensa i relaciona. Amb quina forma estan aquestes paraules en el diccionari?
de confiança, com de la família’).
1 Adjectius En infinitiu.
2 Verbs En masculí singular. NOTES
3 Substantius En singular.
5 Explica el significat de les expressions destacades.

Va fer una festa i tirà la casa per la finestra.
Ferran ix molt: no para en torreta.
Fa tres dies que no isc i em cau la casa damunt.
11
667884_Unitat 01.indd 11 13/01/15 10:45
Suggeriments didàctics • Van obrir una claraboia a la teulada de la casa perquè hi

entrara més llum.
Assegureu-vos que els alumnes entenen el significat de totes
2 RM. Menjador, cuina, dormitori.
les paraules de l’activitat 1. Pregunteu-los si alguna els gene-
ra dubtes i anoteu-la en la pissarra. Podeu aprofitar l’explica- 3 1 cabanya. 2 claraboia. 3 corredor. 4 tanca. 5 terrat.
ció sobre el diccionari per a demanar-los que les hi busquen i 4 1 (Adjectius) En masculí singular. 2 (Verbs) En infinitiu.
que en lligen en veu alta les definicions. També podeu distri- 3 (Substantius) En singular.
buir-los el dibuix d’una casa per a situar-hi tots els termes 5 RM. • «Tirar la casa per la finestra»: Gastar molt, especi-
possibles. alment en una celebració. • «No parar en torreta»: Ser molt
actiu, no parar de moure’s d’un lloc a un altre. • «Caure la
Solucions casa damunt»: Fer-se-li (a algú) insuportable estar en casa.
1 • Cada dia el iaio baixa agarrat de la barana de l’escala a
arreplegar el correu de la bústia. • Adela prefereix mirar el
paisatge des de la finestra que eixir al balcó. • Quan entres
el cotxe al garatge, no oblides tancar la porta de l’entrada.
23
Gramàtica. LES LLENGÜES D’ESPANYA. EL VALENCIÀ
Propòsits Les llengües d’Espanya
• Ser conscient que a Espanya A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha
comunitats autònomes on es parlen altres llengües.
es parlen diverses llengües.
Per exemple, a la Comunitat Valenciana parlem
• Saber que les llengües d’Espanya, en valencià, a Galícia parlen en gallec, al País Basc
excepte l’èuscar o basc, provenen parlen en èuscar o basc...
del llatí. Totes les llengües que es parlen a Espanya, llevat
de l’èuscar, provenen de la mateixa llengua:
• Reconéixer les comunitats bilingües
el llatí.
i les llengües que es parlen en cada
una. El valencià
• Identificar i corregir castellanismes
Entre el valencià i la resta de llengües procedents del llatí, com el castellà
comuns en valencià. o el gallec, hi ha semblances, però també algunes diferències que afecten
els sons, les lletres i les paraules. Per exemple, la j no sona igual en castellà
que en valencià; la lletra ç del valencià no existeix
Previsió de dificultats ni en castellà ni en gallec; la paraula cadira en castellà
• És possible que es donen en classe es diu silla i en gallec cadeira, etc.
manifestacions contràries a la VALENCIÀ Hi ha un gat a la teulada.
pluralitat de llengües, o comentaris
GALLEC Hai un gato no tellado.
negatius sobre algun idioma o els tellado tejado
teulada CASTELLÀ Hay un gato en el tejado.
seus parlants. Neutralitzeu aquesta
repulsió amb idees positives: en
primer lloc, feu-los vore que les
llengües són eines que uneixen A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es
persones, perquè fan que es parlen altres llengües, com ara la Comunitat Valenciana on es parla en valencià. Llevat
comuniquen; en segon lloc, de l’èuscar o basc, totes les llengües que es parlen a Espanya provenen del llatí.
digueu-los que cada idioma El valencià té uns sons, unes lletres i unes paraules pròpies que el diferencien
de la resta de llengües d’Espanya procedents del llatí.
representa una forma especial
d’explicar el món. Quant al valencià,
oferiu una imatge inclusiva de la
nostra llengua, com a eina que ells 1 Fixa’t en el text que figura en l’envàs d’aquest
poden usar per a comunicar-se, producte i respon.
i que ens singularitza dins de Quantes llengües s’hi han utilitzat? xeado de amorodo
la diversitat de pobles d’Espanya Quin d’aquests enunciats està en èuscar? helado de Fresa
gelat de maduixa
i d’Europa. Quines llengües s’assemblen més entre si? izozkia marrubi
A què creus que és degut?
12
667884_Unitat 01.indd 12 13/01/15 10:46
Suggeriments didàctics Si ho trobeu convenient, introduïu-los el concepte de «llengua

oficial» d’un territori: la llengua que està reconeguda en la llei i
Pregunteu als alumnes quantes llengües parlen. Feu-los vore que els habitants tenen dret a usar en qualsevol àmbit. En
que les persones podem conéixer diferents llengües i en dife- aquest sentit, inculqueu-los que, a la Comunitat Valenciana,
rents graus; per exemple, podem saber molt bé el valencià o els parlants de valencià o de castellà tenen dret a expressar-se
el castellà perquè els hem aprés a casa i els parlem cada dia, en la seua llengua i no poden ser discriminats per això.
i també tindre coneixements d’anglés perquè l’estudiem i
Quan abordeu la part de la teoria en què s’esmenta la proce-
l’aprenem de la televisió, la música… A més, els companys de
dència llatina de les llengües d’Espanya, recordeu-los que el
classe d’origen estranger poden saber parlar també la llengua
llatí és la llengua que portaren els romans a la Península fa
dels pares. Insistiu en la idea que no hi ha llengües més vàlides
més de vint segles, que a poc a poc va anar adquirint carac-
que altres i que totes serveixen igual per a comunicar-se. terístiques particulars en cada territori fins que es va separar
Comenteu-los que hi ha països o regions on quasi tot el món en idiomes diferents que, hui dia, tenen moltes semblances
parla la mateixa llengua (com ara el portugués a Portugal) i n’hi entre ells. Les activitats 1, 2 i 3 estan plantejades perquè els
ha d’altres on se’n parlen majoritàriament dues. Aquest és el alumnes s’adonen d’aquest origen comú, així com de les
cas de la Comunitat Valenciana, on es parla valencià i castellà. semblances i les diferències.
24
1 UNITAT 1
2 Escriu les paraules valencianes equivalents a aquestes castellanes. NOTES
EN CASTELLÀ llave horno cuchara ratón pelota
EN VALENCIÀ
3 Localitza en els textos almenys una diferència de cada tipus entre el valencià
i el castellà.
Hi havia una vegada una casa Había una vez una casa tan
tan xicoteta, tan xicoteta que, pequeñita, tan pequeñita que,
quan hi entrava el sol, havien cuando entraba el sol, tenían
d’eixir tots al carrer. que salir todos a la calle.
SONS LLETRES PARAULES
4 Resol les endevinalles següents. Quines llengües són?

Després, localitza en un mapa d’Espanya on es parla cada idioma.
?
Ben prop del golf de Biscaia Una llengua de llegenda
una llengua antiga hi ha queda al nord de Portugal.
que amb Egun on diu «Bon dia» Quan tenen por tenen medo
i amb zorionak, «felicitats». i falen per parlar.
5 Llig el diàleg i respon. Has tancat bé

Quina paraula de les que es diuen és incorrecta en valencià? el grifo del bany?
A quina llengua pertany aquesta paraula? Vols dir
l’aixeta!
6 Copia substituint les paraules destacades per les equivalents
valencianes.
L’alfombra està bruta. La bombilla s’ha fos.
Hui dinarem al comedor. El pasillo de casa és llarg.

13
667884_Unitat 01.indd 13 13/01/15 10:46
En la secció Em fixe en la llengua els alumnes esdevenen 3 RM. SONS ▶ La paraula casa en valencià es pronuncia
conscients de la pressió i la influència que té el castellà sobre amb s sonora, i en castellà amb s sorda. LLETRES ▶ En cas-
el valencià. Valoreu la importància d’usar amb correcció el va- tellà s’usa la lletra ñ, que no existeix en valencià. PARAULES
lencià i evitar paraules innecessàries d’altres llengües. Convi- ▶ La paraula carrer es diu calle en castellà.
deu-los a fixar-se en la correcció lingüística quan escolten les
4 La primera és l’èuscar o basc. La segona és el gallec.
persones del seu entorn i a anotar els castellanismes, comen-
Resposta gràfica (RG): en un mapa d’Espanya, han de loca-
tar-los a l’aula i evitar-los quan parlen i escriguen.
litzar els territoris del País Basc i el nord de Navarra per a
l’èuscar, i Galícia per al gallec.
Solucions 5 • La paraula grifo. • Pertany al castellà.
1 • S’hi han utilitzat quatre llengües distintes: gallec, caste- 6 • La catifa / L’estora està bruta. • Hui dinarem al menja-
llà, valencià i basc. • L’enunciat de baix (Izozkia marrubi). • El dor. • La bombeta / pereta s’ha fos. • El corredor / passa-
gallec, el castellà i el valencià. S’assemblen perquè provenen dís de casa és llarg.
del llatí.
2 clau / forn / cullera / ratolí / pilota.
25
Ortografia. SONS I GRAFIES
Propòsits
Les lletres o grafies són els signes amb què representem
• Comprendre que hi ha sons que es Representa els sons per escrit.
representen amb més d’una grafia. el mateix so la lletra Hi ha sons que es representen amb una sola lletra (p, t, m...)
c de cara que la c
i d’altres que poden ser representats per més d’una lletra.
• Comprendre que hi ha grafies que de cendra?
representen més d’un so. Sons Lletres Ús de cada lletra
• Conéixer els dígrafs en valencià. So G de gol g i gu g davant de a, o, u / gu davant de e, i.
• Conéixer les grafies amb què es So K de casa c i qu c davant de a, o, u / qu davant de e, i.

representen els sons G, K, R forta, rr entre vocals (serra) / r a l’inici
So R forta
S sonora, S sorda i el de la g r i rr de paraula i després de consonant
de rus
(roda, enreixat).
de gerro.
A vegades una mateixa lletra pot representar sons diferents
Més recursos (la s de sabata i la s de rosa; la g de got i la g de gerro...).
Altres vegades dues lletres juntes representen un únic so.
• Verbs amb canvi j/g Aquests grups de lletres són els dígrafs: ll, ny, ss, qu, tx...
Menjar (menja - menges…);
menejar (meneja - meneges…);
penjar (penja - penges…);
pujar (puja - puges…). 1 Llig les paraules següents i marca la casella que corresponga per a cada lletra.
• Substantius amb canvi g/gu rosa portalada sabata tap bola tassó
Alga - algues;
alfàbega - alfàbegues, p o r a s t
argelaga - argelagues; REPRESENTA UN ÚNIC SO
arruga - arrugues; REPRESENTA MÉS D’UN SO
col·lega - col·legues;
càrrega - càrregues; 2 Localitza en el text tres paraules amb cada so i escriu-les on corresponga.
figa - figues.
Quin dilema!
• Substantius amb canvi c/qu
El pares de Raquel li han comprat unes caixes de plàstic
Beca - beques; oca - oques; perquè hi guarde els joguets que ja no vulga. Raquel no sap
coca - coques; barca - barques; si posar-hi la cuineta, el carret de les nines, el robot de peces
bajoca - bajoques; boca - boques; enroscades, el gos de peluix o els guinyols. Que difícil!
branca - branques; placa - plaques;
PARAULES AMB EL SO K DE CASA PARAULES AMB EL SO G DE GOL
finca - finques; pica - piques;
roca - roques; vaca - vaques.
14
667884_Unitat 01.indd 14 13/01/15 10:46
Suggeriments didàctics Quan corregiu l’activitat 1, insistiu en la diferència entre la o

tancada (bola, tassó) i la o oberta (rosa) i entre la s sorda (sa-
En primer lloc, introduïu el tema de la lliçó de hui copiant les
bata) i la s sonora (rosa). Assegureu-vos que els alumnes dis-
paraules cara i cendra, proposades en el llibre, en la pissarra.
tingeixen aquests sons i saben pronunciar bé la o oberta i la
Feu-los vore així que una mateixa lletra (c) pot representar dos
s sonora.
sons distints. Després demaneu-los que observen la taula de
sons i lletres. Cada alumne pot llegir en veu alta un dels sons Amb les activitats encapçalades per l’etiqueta Per a pensar,
representats i els companys poden proposar exemples de com l’activitat 5, es pretén fer reflexionar els alumnes i indu-
paraules que el continguen. Copieu aquests exemples a ma- ir-los a expressar ells mateixos una norma lingüística. En
nera de taula de classificació en la pissarra per tal de reforçar aquest cas, s’esforçaran a identificar la lletra que no sona, la h.
la identificació i l’anàlisi de cada cas. Col·loqueu malament al- En l’activitat 6 es proposa un dictat. Amb aquest tipus d’ac-
guna de les paraules i comproveu que ells detecten la incor- tivitat es pretén que apliquen les normes que ja coneixen, a
recció i indiquen en quina columna hauria d’anar. Comprova- més de les que han treballat en la unitat (l’ús de g, gu, c, qu,
reu així el grau d’assimilació de la norma. Comenteu que la r, rr). Primer de tot, deixeu que els alumnes lligen atentament
lletra k solament s’usa en valencià en unes poques paraules el text en silenci. Una vegada l’haureu dictat, una opció per a
d’origen estranger, com ara kiwi o karaoke. traure més profit de l’activitat és que cada alumne deixe vore
26
1 UNITAT 1
33 Completa amb
Completa amb la
la grafia
grafia que
que corresponga.
corresponga. NOTES
Recorda que
Recorda que ç/c
ç/c ii j/g s’usen seguint
j/g s’usen seguint les
les mateixes
mateixes normes
normes que
que c/qu
c/qu ii g/gu.
g/gu.
ç/c
*
eri óó
eri
*istella
istella
*
ca adora
ca adora
*
for ut
for ut
*eba
eba
j/g
*irafa
irafa
*
pi ama
pi ama
*
con elador
con elador
*
pen oll
pen oll
*uliol
uliol
44 Copia les
Copia les paraules
paraules que
que tenen
tenen dígraf
dígraf ii encercla’l.
encercla’l.
Canvies de casa o de despatx? Visita’ns al carrer de

Transports EL MUSSOL, Picanya número quinze.
55 PER AA PENSAR.
PER PENSAR. Pensa
Pensa ii respon.
respon. Quina
Quina lletra
lletra no
no representa
representa cap
cap so
so en
en valencià?
valencià?
Posa’n exemples.
Posa’n exemples.
66 DICTAT. Prepara
DICTAT. Prepara el
el dictat
dictat per
per fer-lo
fer-lo en
en el
el quadern.
quadern.
Fixa’t en
Fixa’t en quina
quina grafia
grafia representa
representa cada
cada so.
so.
Obres
Obres de
de rehabilitació
rehabilitació
L’ajuntament
L’ajuntament s’ha
s’ha quedat
quedat una
una casa
casa senyorial
senyorial moltmolt antiga
antiga
del carrer
del carrer Major.
Major. Segons
Segons sembla,
sembla, volen
volen rehabilitar-la
rehabilitar-la
ii convertir-la
convertir-la en
en el
el centre
centre cultural
cultural municipal.
municipal. Si Si tot
tot va
va bé,
bé,
les
les obres
obres començaran
començaran l’onze
l’onze d’octubre
d’octubre ii finalitzaran
finalitzaran el
el dèsset
dèsset
de
de gener.
gener. Quines
Quines ganes
ganes que
que tinc
tinc que
que la
la inauguren!
inauguren!

ORTOGRAFIA
Mira com aquell ocell!
bola vola
Aquest estant està alt.
maça massa
cent sent

15
667884_Unitat 01.indd 15 13/01/15 10:46
el seu dictat a un company perquè li’l revise. Després, el pro- 4 Despatx, mussol, traslladem, carrer, Picanya, quinze.
fessor pot efectuar la correcció habitual davant de tota la clas-
5 La lletra h, generalment. RM. Per exemple: haver, hui,
se. Finalment, és convenient que l’alumne copie el dictat cor-
ahir…
regit en el seu dossier d’aprenentatge, tal com s’indica amb la
icona de la carpeta blava que hi ha al costat de l’enunciat. 6 Activitat de dictat.
7 • Mira com vola aquell ocell! • Aquell estant està massa
Solucions alt. • El iaio no sent bé el que dius.
8 RL.
1 REPRESENTA UN ÚNIC SO → p, a, t. REPRESENTA
MÉS D’UN SO → o, r, s.
2 RM. PARAULES AMB EL SO K DE CASA ▶ Raquel, Competències
comprat, caixes. PARAULES AMB EL SO G DE GOL ▶ guar- Aprendre a aprendre. Contextualitzar les paraules apreses
de, vulga, gos. en oracions i exemples, com es fa amb les paraules homòfo-
3 ç / c ▶ eriçó, cistella, caçadora, forçut, ceba. nes de les activitats 7 i 8, és un exercici ben útil per a apren-
j / g ▶ girafa, pijama, congelador, penjoll, juliol. dre-les i interioritzar-les.
27
SABER FER
Propòsits Escriure un correu electrònic Per a: diana@mail.com

Assumpte: A la nova casa
• Identificar les parts de què consta Estimada cosina,
Un correu electrònic és un tipus de text Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem
un correu electrònic.
semblant a la carta, però que s’escriu a l’ordinador Una abraçada.

Adrià
• Planificar i escriure un correu i s’envia a través d’Internet. Et proposem escriure

un correu en què contes la tornada a l’escola
electrònic.
després de les vacances. Saps com fer-ho?
• Usar fórmules de salutació
i comiat adequades al destinatari.
Prepara 1 Relaciona amb números. Què hi ha en cada
el teu treball apartat del correu electrònic?
Més recursos salutació destinatari tema del text
• Expressions de salutació firma comiat text del missatge
Bon dia, / Benvolgut amic, /
Benvolgut cosí, 1 Per a: diana@mail.com
2 Assumpte: A la nova casa
• Expressions de comiat
Una salutació. / Salutacions 3 Estimada cosina,
cordials. / Una abraçada. / Tinc un fum de coses per contar-te. Ens hem
4
Fins prompte! mudat a la casa nova. Quan véns a visitar-nos?
5 Una abraçada.
6 Adrià
NOTES
2 Tria la persona a qui escriuràs el correu electrònic
i demana-li l’adreça.
3 Pensa què contaràs en el correu.

Li pots contar alguna anècdota del primer dia
d’escola: Què vas fer? Com et vas sentir?
Com és la nova aula? Quins mestres tens?…
Demostra 4 USA LES TIC. Escriu el missatge a la persona

que ho saps fer triada per contar-li la tornada a l’escola.
No oblides completar cap apartat dels treballats
en l’activitat 1.
Abans d’enviar-lo, revisa i corregeix el que has
escrit: S’entén bé el que vols dir?
16
667884_Unitat 01.indd 16 13/01/15 10:47
Desenvolupament de la competència Solucions

en comunicació lingüística 1 1 destinatari. 2 tema del text. 3 salutació. 4 text del
Comproveu si els alumnes tenen clara la diferència entre missatge. 5 comiat. 6 firma.
carta, postal i correu electrònic. Comenteu-los que la dife- 2 a 4 RL.
rència principal radica en el canal que s’usa per a transme-
tre el missatge: el paper en els dos primers casos i el su- Competències
port digital en el cas del correu electrònic. Destaqueu
Competència digital. En l’activitat 4 es pretén que els
també que el correu electrònic és quasi immediat, és a dir,
alumnes escriguen un correu en l’ordinador usant un pro-
es rep pràcticament al mateix temps que s’envia, contrària-
grama de missatgeria electrònica. Ajudeu-los en aquesta
ment a la carta i la postal, que es reben molt més tard.
tasca, si cal, a fi que adquirisquen soltesa en l’ús de les
Si els xiquets no tenen un compte de correu electrònic, po- TIC. Assegureu-vos que usen el correu electrònic de forma
den fer l’activitat a l’aula d’informàtica i crear-se’n un ex- responsable.
pressament. Aclariu-los, en l’activitat 1, que el símbol @ es
llig arrova i sempre ix en les adreces de correu electrònic.
28
1 UNITAT 1
ACTIVITATS FINALS
Propòsits
1 Explica. Què són aquests elements 5 Digues quins sons representen
de la casa i on es troben? les lletres destacades. • Repassar i consolidar els continguts
balcó tanca ximenera de la unitat i de cursos anteriors.
Un ratolí passà
corrent per damunt
Tria. Amb quina de les tres formes es
2
troba cada paraula en el diccionari?
de la barana. Més recursos
• Dictat (j i g)
germanes - germà - germans Diu la mare que Jaume i Roger,
La pomera de l’horta els xics de la mudança, són molt
estrets - estreta - estret
ens ha donat només diligents. En poc de temps han
escollint - esculls - escollir una cistella de pomes menejat tots els mobles, s’han
aquest any. endut les caixes, ho han pujat tot
3 Busca les paraules següents en al camió i ho han descarregat en
el diccionari i copia’n la definició. REPÀS ACUMULATIU la nova casa. A més, han tractat
escala poltre cirerer amb delicadesa els seus quadres,
6 Escriu cada paraula on corresponga que són molt fràgils. Fins i tot l’han
Digues en quina llengua està escrit segons la forma de l’article.
4 ajudada a penjar-los on ella volia!
cada missatge i escriu-lo en valencià. cotxe porta escola
castellà èuscar o basc gallec
Està prohibit aparcar el
NOTES
BenvIDOs a la de l’ .
B I e n v e n I DO s
7 Escriu tres substantius i digues en quin
O n g I e tO r r I gènere i nombre estan.
Demostra el teu talent
A. Investiga, amb l’ajuda d’Internet i d’un adult, com se saluden i s’acomiaden

les persones en basc i en gallec.
B. Juga amb els companys a inventar paraules amb el so K i amb el so G.
Escriviu-les i definiu-les com si formaren part d’un diccionari.
17

667884_Unitat 01.indd 17 13/01/15 10:47
Solucions 5 ratolí → R forta. / passà → s de sabata (sorda). / corrent

1 RM. • balcó: obertura de l’alçada d’una porta, feta en el → K de casa. / barana → R suau. / horta → h no representa
mur d’un edifici per a ventilar-lo i il·luminar-lo. • tanca: reixa, cap so. / cistella → s de sabata (sorda) i ll de lluna. / pomes
bardissa o paret que es col·loca al voltant d’un lloc per prote- → o tancada. / aquest → K de casa. / any → ny de canya.
gir-lo i perquè no hi entre ningú. • ximenera: conducte vertical 6 Està prohibit aparcar el cotxe a la porta de l’escola.
per on ix fora de la casa el fum de la cuina o la llar. 7 RM. Llibre (masculí singular), telèfons (masculí plural), ra-
2 germà / estret / escollir. quetes (femení plural).
3 • escala: conjunt d’escalons que serveix per a pujar i bai- 8 RL.
xar i per a comunicar pisos i nivells. • poltre: cavall o egua jo-
ves, que no passen de quatre anys i mig. • cirerer: arbre frui- Competències
ter que té el tronc llis, les fulles en forma de llança i les flors
Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 8 els alum-
blanques i que dóna la fruita anomenada cirera.
nes exerciten aquesta competència, ja que ells mateixos trien
4 • Benvidos → gallec. • Bienvenidos → castellà. • Ongi la tasca que volen fer i la realitzen de manera menys dirigida.
etorri → èuscar o basc. En valencià es diu Benvinguts.
29
2 A la cuina
EIX TEMÀTIC. LA CUINA
• La cuina.
VOCABULARI
• Els sinònims.
GRAMÀTICA • El grup nominal.

SABER
ORTOGRAFIA • L’ús de x, tx i ig.
LITERATURA • Els textos narratius. L’espai i el temps.
• Entendre la recomanació d’un anunci

radiofònic.
• Discriminar paraules amb o oberta.
COMUNICACIÓ ORAL • Descriure un objecte de la cuina perquè
• Debatre sobre les estratègies
dels anuncis publicitaris.
SABER FER
LECTURA • Llegir i comprendre un conte: Tinc un blog.
• Redactar les instruccions de l’elaboració

ESCRIPTURA d’un entrepà.
TASCA FINAL • Elaborar un anunci radiofònic.
• Esperit crític per a ser un consumidor

responsable.
• Predisposició a col·laborar en les faenes
domèstiques.
• Valoració positiva de les activitats
en família.
30


MATERIAL D’AULA
Prova de la unitat 2.
Làmina
• La cuina.
• Unitat 2: pista 2.
• Taller de teatre.
• Programa d’educació emocional. • Primer trimestre. Unitat 2.

Llibre de lectura
Projectes interdisciplinaris • Pluja de lletres 4.
• Programa d’educació emocional. Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
SUGGERIMENT DE TEMPORITZACIÓ
31
Propòsits
2 A la cuina
• Descriure oralment l’escena
d’una cuina.
• Escoltar i distingir paraules amb
o oberta.
• Reflexionar sobre les bones i les
males pràctiques dels anuncis
publicitaris.
• Explicar com s’elabora un entrepà.
Més recursos
• Verbs culinaris
Abocar, afegir, arrebossar, barrejar,
batre, buidar, bullir, calfar, cobrir,
coure, quallar, cuinar, desossar,
emmotlar, emplatar, estofar, farcir,
fondre, fornejar, fregir, liquar,
mesclar, moldre, omplir, pastar,
picar, ratllar, refrigerar, rostir,
saltar, sofregir, tallar, torrar,
triturar, trossejar.
1 Escolta la pista 2 i tria. Què recomana l’anunci?
A Comprar molta fruita i verdura. B Menjar fruita i verdura cada dia.
2 Escolta la pista 3 i classifica. Quina o sona?
taronja poma carlota SONA O OBERTA
meló fesol col SONA O TANCADA
18
667884_Unitat 02.indd 18 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics gans són fàcils de recordar, a vegades rimen i s’usen en la

publicitat perquè els oients no obliden l’anunci.
Demaneu als alumnes que observen la imatge de la làmina i Amb l’activitat 2 es pretén que els xiquets discriminen i pro-
feu que la descriguen. Pregunteu-los què fa cada un i si co- nuncien correctament la o oberta. Reproduïu la pista 3 del CD
neixen algun plat que tinga com a ingredient algun dels ali- Comunicació oral i deixeu-los uns quants minuts per a classi-
ments que hi ixen. ficar les paraules. En acabant, feu que diguen en veu alta les
Feu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i pregun- que tenen o oberta. De primer, deixeu que ho facen a l’uní-
teu-los quina és la diferència entre les dues recomanacions son, i després trieu alumnes de forma aleatòria perquè pro-
que hi ha. A continuació reproduïu la pista 2 del CD Comuni- nuncien individualment. Així comprovareu si tots ho fan bé. Fi-
cació oral i demaneu-los que escolten l’anunci atentament. nalment, feu-los raonar que la taronja, el meló i la poma són
Una vegada hauran justificat la resposta, feu-los vore que fruites, els fesols són llegums, i la carlota i la col són verdures.
aquest anunci no pretén vendre un producte, sinó inculcar un En l’activitat 3 aneu apuntant en la pissarra els noms dels
hàbit. Digueu-los que l’anunci té diferents parts i reproduïu-lo electrodomèstics que els alumnes vagen dient. Si ho trobeu
de nou perquè les detecten. Expliqueu-los que la frase que convenient, comenteu que el lloc on es couen els aliments és
s’escolta al començament i al final es diu eslògan; els eslò- el foguer, que pot ser de gas o elèctric (vitroceràmica).
32
UNITAT 2
Parlar
NOTES
3 Observa la làmina i respon.
Com és la cuina: antiga o moderna? Quins electrodomèstics hi ha?
Què fa la mare? I la xiqueta?
Quins aliments hi ha al frigorífic? Dis-ne almenys tres.
4 Tria i anota el nom d’un objecte de la làmina i proposa

als companys que et facen preguntes per endevinar
de quin es tracta.
Només podràs respondre sí, no o no és important.
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Som realistes.

Comenteu entre tots i poseu-ne exemples.
Escriure
6 Escriu en tres oracions com es prepara el teu entrepà preferit.
De primer, cal . A continuació, .

Finalment, .
SABER FER
TASCA FINAL Detergent L’aixeta:

Un anunci radiofònic per una roba ben neta.
Recordes algun anunci de la ràdio o de la televisió
En què es diferencia d’un anunci de televisió?
De segur que et resulta divertit!

19
667884_Unitat 02.indd 19 26/01/15 09:18
En l’activitat 5 expliqueu que l’objectiu de les empreses que frigorífic. • La mare talla xoriço a rodanxes. La xiqueta fica pe-
fabriquen i anuncien un producte és vendre’l i guanyar diners. ces de fruita en la fruitera. • RM. Poma, meló, formatge, ous,
Per cridar l’atenció dels consumidors, a vegades exageren les llet, suc, iogurts…
qualitats positives del producte. Per això, els consumidors no 4 i 5 RL.
hem de creure tot allò que diuen els anuncis.
6 RM. De primer, cal tallar a rodanxes la tomaca, la ceba
Una vegada haureu corregit l’activitat 6, convé que els alum- i el formatge i afegir fulles d’encisam. A continuació, cal
nes la guarden en el seu dossier d’aprenentatge. obrir per la meitat el pa. Finalment, s’ha de ficar dins del
pa tota la mescla.
Solucions
1 Cal triar l’opció B (Menjar fruita i verdura cada dia). Competències
2 SONA O OBERTA ▶ taronja, fesol, col. SONA O TANCA- Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén fo-
DA ▶ meló, poma, carlota. mentar en els alumnes l’esperit crític davant de la pressió
3 • Moderna. Llavadora, llavaplats, torradora, espremedo- consumista de la publicitat.
ra, ràdio, batedora, microones, forn, vitroceràmica, extractor,
33
Propòsits
• Llegir un text narratiu amb una
pronunciació clara i amb l’entonació
adequada.
• Practicar la lectura parant atenció
a les pauses que indiquen els
signes de puntuació.
• Saber què és un blog i conéixer
les possibilitats comunicatives
que té.
• Potser convé explicar als alumnes
que un llibre o una carta anònims Tinc un blog
són els que no van firmats per
cap autor i, per tant, no sabem La mare ha fet un blog sobre el seu hort urbà i, com que té
tauleta, sempre està penjant fotos de les seues tomaqueres
de qui són. Comenteu-los que,
i dels seus encisams. Ho sé perquè l’he buscat en Internet,
en l’àmbit d’Internet i les xarxes que ella no em vol donar l’enllaç. Jo crec que li fa vergonya
socials, anomenem anònim tant per Anònim, un seguidor que sempre li fa comentaris sobre
un missatge o comentari anònim DIFICULTATS les verdures, però també sobre l’amor i tot això. Hehehe!
com la persona desconeguda DE LECTURA Jo no tinc tauleta, ni nóvio, eh? Però blog sí. L’hem fet entre
que l’ha escrit. En la lectura d’una la meua iaia i jo. I a la mare no li n’hem donat l’adreça tampoc,
oració llarga és ha! És un blog de receptes, perquè som les dues molt
important saber on aficionades a la cuina. Hui mateix n’he penjat una.
cal fer les pauses
per agafar aire Ingredients
perquè l’oració ✔ Mig quilo d’ametla mòlta. ✔ Mig quilo de sucre.
no perda el sentit. ✔ 150 grams de moniato. ✔ 1 ou.
Llig el primer ✔ Corfa de llima ratllada. ✔ Paper de neula.
paràgraf de la lectura Com es fa?
posant atenció a les Bulliu els moniatos durant uns 20 minuts. Després,
pauses a l’hora de peleu-los i xafeu-los. Mescleu l’ametla, el sucre, la corfa
llegir les oracions de llima i l’ou. Afegiu-hi el moniato i pasteu-ho tot.
llargues. Feu-ne boles i poseu-les al forn amb paper de neula.
20
667884_Unitat 02.indd 20 26/01/15 09:18
Suggeriments sobre la lectura Per tal que comproven com de necessaris són la coma i el
punt, podeu llegir en veu alta les oracions del primer paràgraf
ABANS DE LLEGIR de la narració sense fer cap pausa. Així comprovaran que cos-
Feu que els xiquets observen i descriguen el dibuix que en- ta molt llegir oracions llargues sense fer pauses i que és difícil
capçala el conte. Pregunteu-los què té la dona de la dreta a per a qui escolta entendre el sentit del que es diu.
les mans (una tauleta) i per a què la deu estar usant (per a fer
una fotografia d’una tomaquera). Feu que es fixen en el títol LECTURA
del conte; comproveu que saben què és un blog i pregun- Deixeu als alumnes algun temps per a fer una lectura atenta
teu-los quina relació pot tindre amb el dibuix. del conte. Opcionalment, poden llegir en silenci alhora que
Deixeu que dos alumnes lligen en veu alta la informació del escolten el conte gravat, que trobareu en la pista 2 del CD
marge esquerre de la pàgina 20 (Dificultats de lectura). Pregun- Lectures. En cas que reproduïu l’audició del conte, dema-
teu-los com marquem en un text els moments en què cal fer neu-los que es fixen en les pauses que fa la veu lectora. En
una pausa (amb la coma, el punt i coma, el punt…) i aneu es- acabant, organitzeu una lectura en veu alta i en cadena.
crivint els signes gràfics en la pissarra a mesura que els diuen.
34
1
2 UNITAT 2
Tan prompte com he publicat la recepta, la iaia n’ha fet un NOTES
comentari. Per això m’agrada el blog, perquè ella viu molt lluny blog: pàgina web
i, gràcies a la nostra passió per la cuina, és com si estiguérem personal que presenta
informació i opinions
sempre juntes.
ordenades en el temps.
–Marta, per què hi poses neula?
mòlta: triturada fins
–Perquè es pot menjar.
a convertir-la en pols.
Mentre responia al comentari, ha entrat la mare.
–Estàs preparant una nova recepta, Marta? –ha mirat corfa: pell d’algunes
fruites, com la taronja
l’ordinador–. Me l’ensenyes?
o la llima.
Jo he tapat ràpidament la pantalla.
neula: full prim de
–Però filla, si acabaré posant-ho jo al forn.
pasta de farina que
Ja sé que al final ho vorà, però de moment es quedarà sense
serveix de base per
mirar el blog, que ella tampoc m’explica res d’Anònim. a alguns dolços.
La iaia ha enviat un altre comentari:
de gaidó: de costat.
–Pots penjar fotos dels panellets per vore com t’han quedat?
Ja m’agradaria penjar fotos, però és que no tinc tauleta i així
és un rotllo! De sobte he tingut una idea.
–Mare, em deixes la tauleta per fer fotos a la recepta?
–Això depén!
–De què depén? –he dit sorpresa, jo que m’esperava un no
com una catedral.
–De si em deixes visitar el vostre blog o no.
–Això està fet!
–Ah? Sí? –ha posat la mateixa cara de sorpresa que jo.
–Sí. I, per cert, a la iaia i a mi també ens agrada l’hort.
Podríem enllaçar els blogs, no? La cuina i l’hort fan molt bona
parella. Com les nétes i les iaies o... les mares i els Anònims!
I li he tancat l’ullet. Ella m’ha mirat un poc de gaidó, però
ha fet bona cara. Sí, crec que hui coneixerem aquest Anònim.
vergo a
* adre a
*
*
rece tes
*
ro llo

21
667884_Unitat 02.indd 21 26/01/15 09:18
DESPRÉS DE LLEGIR Deixeu alguns minuts als xiquets per a completar l’exercici de
Una vegada hauran llegit, demaneu a un xiquet que explique Dificultats d’escriptura, en la pàgina 21. Llegiu-les en veu alta
de què tracta el text. Comproveu que tots comprenen el sig- i comproveu que ells les pronuncien correctament. És conve-
nificat de paraules i conceptes clau per a la comprensió del nient que els expliqueu en la pissarra el canvi de ç a c que es
conte, com ara blog, seguidor, tauleta o enllaç. Noteu que al produeix en el plural d’adreça (adreces), i que els digueu que
marge dret de la segona pàgina de la lectura disposeu de la la t de rotllo no es pronuncia.
definició d’algunes paraules i expressions que poden resultar
desconegudes als xiquets. Competències
A fi de comprovar que els alumnes han estat atents a la histò-
Competència digital. Amb la lectura del text Tinc un blog els
ria, pregunteu-los: Quins personatges de la història tenen un
alumnes milloren aquesta competència, per tal com aprenen
blog? Sobre quin tema escriu la mare? I la iaia i Marta? Es ve-
les possibilitats comunicatives que ofereixen els blogs, les
uen sovint la iaia i la néta? Per què? Com es comuniquen?
tauletes i Internet en general.
Quin personatge de la història és Anònim? Per què penseu
que la mare i la filla no es donen els enllaços dels seus blogs?
35
Propòsits 1 Tria. De quins dos blogs es parla en la lectura?

A B C D
del text Tinc un blog.
• Parlar amb els companys sobre
els propis interessos i aficions.
2 Digues quin blog té cada personatge.
• És possible que alguns alumnes
copien literalment fragments
del conte per respondre La mare Marta i la iaia
a les activitats de comprensió.
Procureu que hi responguen amb 3 Respon.
paraules seues, independentment Què penja la mare de Marta en el seu blog? Com ho sap Marta?
del fet que indiquen el fragment
Per què creu Marta que sa mare no vol donar-li l’enllaç del seu blog?
del conte on han localitzat la
Per què li agrada a Marta compartir el blog amb la seua iaia?
informació.
4 Ordena els passos de la recepta que ha pujat Marta al seu blog. Què cal fer?
NOTES Mesclar l’ametla, el sucre, la corfa de llima ratllada i l’ou.
Fer boletes amb la pasta i posar-les al forn amb paper de neula.
Bullir els moniatos durant 20 minuts.
Afegir-hi el moniato i pastar-ho bé tot junt.
Pelar i xafar els moniatos ja bullits.
5 Escriu V si és verdader o F si és fals.

La iaia de Marta no escriu mai comentaris en el blog.
Marta no penja fotos de les receptes en el blog perquè no té tauleta.
Marta demana la tauleta a sa mare per fer fotos als panellets.
6 Completa. A quin acord arriben Marta i sa mare finalment?
Al final, la mare deixa a Marta i Marta deixa que la mare .
7 Comenta amb els companys quin blog t’agradaria tindre i per què.
22
667884_Unitat 02.indd 22 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics els comentaris d’un seguidor que li parla d’amor. • Perquè la
iaia viu lluny i és a través del blog que estan en contacte.
En l’activitat 7, fomenteu que els alumnes gaudisquen con-
4 3, 5, 1, 4, 2.
tant els seus interessos i aficions. Animeu-los a buscar en In-
ternet un blog que parle sobre aquests temes. Plantegeu-vos 5 F, V, V.
la creació d’un blog sobre les activitats i les experiències de 6 Al final, la mare deixa a Marta la tauleta per fer fotos a la
l’aula, en què els alumnes participen amb els seus comentaris. recepta i Marta deixa que la mare visite el seu blog.
7 RL.
Solucions
1 Cal marcar els dibuixos B i C. Competències
2 La mare ▶ Blog sobre un hort urbà (C). Marta i la iaia ▶ Competència matemàtica, científica i tecnològica. En l’ac-
Blog sobre receptes de cuina (B). tivitat 4, els alumnes posen en pràctica l’ordenació lògica de
3 • Fotos del seu hort urbà. Ho sap perquè l’ha buscat en les fases d’un procés, en aquest cas l’elaboració d’una recep-
Internet. • Perquè creu que a sa mare li fa vergonya que llija ta.
36
Vocabulari. LA CUINA 2
1 UNITAT 2
1 Classifica les paraules següents relacionades amb la cuina. Què són? Propòsits
setrill nevera cullerot ganivet escumadora • Ampliar el vocabulari de l’àmbit
fruitera rentaplats cassola torradora microones de la cuina.
APARELLS RECIPIENTS UTENSILIS • Saber què són els sinònims

i usar-ne.
2 Completa el text amb les paraules que hi falten. Més recursos

• Sinònims d’objectes de la cuina
batedora forn espremedora bol motle
Boix – mà de morter
Escumadora – desbromadora
Bescuit de llima
Colador – escorredora
Posem en un farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet.
Forqueta – forquilla
Ho batem tot amb la . Ratllem la corfa de les llimes i els traiem
Llavaplats – rentaplats
el suc amb l’ . Ho tornem a batre tot i ho posem en un
que ficarem al a 200 graus. I ara a esperar! Llavadora – rentadora
Pitxer – gerro
Portaviandes – carmanyola
ELS SINÒNIMS Setrill – oliera
Dues paraules són sinònimes entre si quan tenen el mateix significat. Per exemple,
Tassó – bol
les paraules nevera i frigorífic són sinònimes. Torcaboques – tovalló
Torcamans – eixugamans
Tria i substitueix la paraula destacada pel sinònim corresponent.

3
NOTES
En aquell forn fan uns dolços boníssims. pastissos / caramels
Al meu cosí Arnau li encanta cuinar. pastar / guisar
La crema de clòtxines és saborosa. amarga / gustosa
44 Busca
Busca en
en un
un diccionari
diccionari de
de sinònims
sinònims cada
cada paraula
paraula ii digues
digues quines
quines són
són sinònimes.
sinònimes.
plata perol calder paella

SAFATA OLLA
plàtera planxa font marmita
23
667884_Unitat 02.indd 23 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics 3 • En aquell forn fan uns pastissos boníssims. • Al meu

cosí Arnau li encanta guisar. • La crema de clòtxines és gus-
Quan llegiu la informació sobre els sinònims, podeu esmen-
tosa.
tar-ne altres de l’àmbit de la cuina (consulteu l’apartat Més re-
cursos d’aquesta pàgina de la Guia didàctica). 4 SAFATA: plata, plàtera. OLLA: calder, marmita.
Solucions Competències
1 APARELLS ▶ nevera, rentaplats, torradora, microones. Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes s’adonen
RECIPIENTS ▶ setrill, fruitera, cassola. UTENSILIS ▶ cullerot, que consultar el diccionari permet no només aprendre parau-
ganivet, escumadora. les noves, sinó també saber amb exactitud la diferència entre
paraules que designen objectes semblants.
2 Posem en un bol farina, tres ous, sucre, un iogurt i llet. Ho
batem tot amb la batedora. Ratllem la corfa de les llimes i els
traiem el suc amb l’espremedora. Ho tornem a batre tot i ho
posem en un motle que ficarem al forn a 200 graus. I ara a
esperar!
37
Gramàtica. EL GRUP NOMINAL
Propòsits El grup nominal

• Saber què és el grup nominal. El conjunt de paraules que s’agrupen al voltant
• Conéixer l’ordre dels elements d’un substantiu és un grup nominal. Per exemple
els tres amics, arròs negre o un menú deliciós
Bar
del grup nominal.
són grups nominals formats al voltant dels substantius Els tres amics
• Distingir l’article determinat amics, arròs i menú, respectivament.
de l’article indeterminat. HUI
• Relacionar verbs amb substantius Paraules que formen el grup nominal

arròs negre i ensalada
derivats per crear grups nominals. El grup nominal pot estar format per una o per
diverses paraules. Exemple: ensalada, els tres amics,
un menú deliciós. Un menú deliciós
Previsió de dificultats per només 6 euros!
La paraula més important del grup nominal és
• Per a abordar l’explicació sobre sempre el substantiu.
el grup nominal és convenient El substantiu sol portar davant paraules que determinen i concreten el seu significat.
assegurar-se que tots els alumnes Aquestes paraules s’anomenen determinants. El determinant més freqüent és l’article,
saben reconéixer un substantiu. tant determinat (el, la, l’, els, les) com indeterminat (un, una, uns, unes).
Expliqueu-los que pot ser un ésser El substantiu també pot anar acompanyat d’altres paraules que ens diuen com és
o com està. Aquestes paraules són els adjectius. Exemple: arròs negre.
(persona o animal) o un objecte
o cosa. Poseu-los-en exemples.
El grup nominal és un conjunt de paraules que s’agrupen al voltant d’un substantiu.

La paraula més important del grup nominal és el substantiu. A més d’aquest, també
poden formar part del grup nominal els determinants i els adjectius.
1 Digues quins dels títols següents estan formats per grups nominals.
A B C
Un menú com podem Les recepTes
diari aLimenTar-nos Bé TradicionaLs
2 Encercla els substantius en els títols anteriors i subratlla les paraules

que els acompanyen.
24
667884_Unitat 02.indd 24 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics En l’activitat 1, feu vore als xiquets que en un grup nominal
mai hi ha un verb. La paraula principal és el substantiu, que
Llegiu amb els alumnes la informació teòrica i feu referència al pot anar acompanyat o no de determinants i adjectius.
dibuix del cuiner i la pissarra. Feu que els alumnes hi localitzen
En l’activitat 2 es pretén que els alumnes distingisquen els
els substantius i els grups nominals. En acabant mostreu-los,
substantius dels altres membres del grup nominal. Feu que
per mitjà d’exemples, quina informació donen els articles so-
diguen quins són articles i quins adjectius. Comenteu-los que
bre els substantius que acompanyen: ens permeten saber si
els articles sempre es troben davant del substantiu, i els ad-
la cosa de què parlem és masculina (el, els, un, uns) o feme-
jectius, generalment, darrere.
nina (la, les, una, unes), si es parla d’una cosa (el, la, un, una)
o d’unes quantes (els, les, uns, unes) o si es tracta d’una En l’activitat 3, podeu aconsellar als alumnes que abans de
cosa que sabíem que existia (el, la, els, les) o que encara no tot localitzen els substantius i, una vegada els hagen trobat,
coneixíem (un, una, uns, unes). Després d’aquesta explicació, es fixen en les paraules que hi ha al voltant per tal de fer la
pregunteu als alumnes quina informació aporten els adjectius classificació correcta.
sobre els substantius o nuclis del grup nominal. Concloeu que En l’activitat 4, feu-los vore que tots els elements del grup
els qualifiquen, és a dir, ens diuen com són. nominal estan en el mateix gènere i nombre que el substantiu.
38
2
1 UNITAT 2
3 Localitza sis grups nominals i escriu-los on corresponga. Com estan formats? NOTES
Un plat especial
Artur vol ser cuiner. Per això sempre ajuda els pares
en la cuina. Hui ha aprés a fer unes postres delicioses. S’anomenen
les taronges imperials. T’agradaria saber com es fan?
GRUP NOMINAL GRUP NOMINAL GRUP NOMINAL
substantiu article substantiu article substantiu adjectiu
4 Relaciona i escriu els grups nominals corresponents a cada dibuix.
una rellotge grogues 1 2
uns flors antic
el aranya frescos 3 4
les ous peluda
5 Observa de quines dues maneres es pot dir el mateix i respon.
Quin cartell expressa la idea amb

una oració? Com l’expressa l’altre?
es Ven pa Venda de pa
A partir de quina paraula s’ha
format el substantiu venda?
6 Converteix les oracions següents en grups nominals seguint l’exemple

anterior.
S’elaboren dolços. Es compren cotxes usats. Es repara calcer.

25
667884_Unitat 02.indd 25 26/01/15 09:18
En les activitats de l’apartat Em fixe en la llengua es reque- 5 • El primer cartell (Es ven pa) és el que expressa la idea
reix dels alumnes un major grau de reflexió i implicació. Di- amb una oració. L’altre (Venda de pa) l’expressa amb un grup
gueu-los, si cal, que en l’activitat 6 han de transformar els nominal. • A partir del verb vendre.
verbs en substantius, ja que el grup nominal no té mai verb.
6 • Elaboració de dolços. • Compra de cotxes usats. • Re-
paració de calcer.
Solucions
1 Cal triar els títols A i C. Altres activitats
2 Un menú diari. Les receptes tradicionals. PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
3 Substantiu → Artur; cuiner. Article + substantiu → els pa- Crear grups nominals a partir de verbs. Proporcioneu als
res; la cuina. Article + substantiu + adjectiu → unes postres alumnes verbs a partir dels quals puguen formar fàcilment un
delicioses; les taronges imperials. substantiu. Després, han d’inventar-hi grups nominals. Per
4 1 el rellotge antic. 2 una aranya peluda. 3 uns ous fres- exemple: cantar → cançó → una cançó bonica; inventar-inven-
cos. 4 les flors grogues. ció, actuar-actuació, alimentar-alimentació, etc.
39
Ortografia. L’ÚS DE X, TX I IG
Propòsits Digues tres

paraules que tinguen
• Conéixer les tres grafies amb què el so de la x
El so de la x de xiquet es pot representar amb les grafies
es pot representar el so de la x x, tx o ig.
de xiquet.
de xiquet. S’escriu x a principi de paraula i després de consonant.
Exemple: xiquet, panxa.
• Saber en quines posicions s’usen
S’escriu tx entre vocals. Exemple: dutxa.
les grafies x, tx i ig dins de la
paraula. S’escriu ig a final de paraula. Exemple: enuig.
• Aprendre el canvi ortogràfic i fonètic

entre paraules acabades en -ig i els
seus derivats (passeig, passejar).
1 Localitza en la sopa de lletres les paraules corresponents a cada pista.
• Distingir paraules homòfones.
PISTES
F U F L L E I G E S O
Més recursos L M I S P L T O F G R
És el vestit per a fer esport.
La fem volar per Pasqua.
• Paraules amb x (de xiquet) inicial E E X A N D A L L V X
Xafarder, xarrar, xat, xaval, xe, xef, Sols prendre-la amb fartons.
T X O Q M I L O T X A
xic, xip, xocar, xop, xuplar, xutar. Al maig, cada dia un...
X I N U H L O R N O T
• Paraules amb x després de Es llança amb l’arc.
A P T R A I G U F U A
consonant És el contrari de bonic.
Arxiu, clenxa, guerxo, marxa,
panxa, perxa, planxa, punxar, 2 Classifica les paraules anteriors segons com s’escriu el so de la x de xiquet.
ranxo, torxa.
S’ESCRIU AMB X S’ESCRIU AMB TX S’ESCRIU AMB IG
• Paraules amb tx
Catxap, cotxera, cartutxera, cautxú,
empatxar-se, encapritxar-se, metxa,
ratxa, tatxa. 3 Completa les oracions substituint els dibuixos per paraules.
Totes contenen el so de la x de xiquet.
• Paraules amb ig
Assaig, bateig, boig, caboteig, No oblides amagar l’ dins de la .
enuig, estiueig, faig, fuig, goig,
llebeig, lleig, maneig, puig, raig,
Enric s’ha clavat dues al peu.
rebuig, torneig, vaig.
El clàxon d’aquell de color sona com un .
26
667884_Unitat 02.indd 26 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics en la paraula, i feu vore als alumnes, per mitjà dels exemples
de la pissarra, que la norma es compleix.
En primer lloc, potser convé recordar als alumnes que la lletra
És convenient detindre’s en els grups tx i ig. Recordeu-los
x es llig ics (tingueu present que també es pot dir xeix). Vigi-
que, tal com han estudiat en la unitat anterior, a vegades dues
leu, sobretot, que els xiquets no en diuen el nom en castellà.
lletres juntes representen un únic so.
Dividiu la pissarra en quatre columnes i escriviu, respectiva-
En l’activitat 4 es treballa el canvi gràfic en els verbs formats
ment, les paraules xiquet, panxa, dutxa i enuig que hi ha en
a partir de substantius acabats en -ig. Escriviu les paraules
l’apartat teòric del llibre. Encercleu-hi les grafies x, tx i ig i re-
passejar i passeig en la pissarra i destaqueu, encerclant-les o
calqueu que, a pesar de les diferències en l’escriptura, el so
subratllant-les, les grafies j i -ig. Tot seguit feu-los vore que, a
és el mateix tot el temps. Tot seguit, pregunteu als alumnes
més de la grafia, també canvia el so, perquè -ig és sord i j és
si coneixen més paraules que continguen aquest so. A me-
sonor. Mostreu-los que passa igual en el plural dels substan-
sura que les diguen, apunteu-les en la pissarra en les colum-
tius de l’activitat: passeig-passejos, mareig-marejos…
nes respectives. Col·loqueu-ne alguna malament a fi de com-
provar si els alumnes estan atents. Llegiu la informació del
llibre sobre l’ús d’una grafia o d’una altra segons la posició
40
2
1 UNITAT 2
4 Forma paraules acabades en ig seguint l’exemple. NOTES
passejar passeig assajar marejar bussejar
solfejar estiuejar balancejar escanejar
5 Completa amb x, tx o ig, segons corresponga.
ESPECIALITATS
Restaurant
* *
El fa ro
*
An oves del Cantàbric
*
Clò ines al vapor
* *
Cucuru o de antillí
6 Escriu.
Una paraula que tinga el so de la x de xiquet després de consonant.
Una paraula que tinga el so de la x de xiquet entre vocals.
7 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.

Fixa’t en l’ús de x, tx i ig.
Un restaurant amb molt de gust

El maig passat van inaugurar al final del passeig
el restaurant «El pitxer». En el menú hi ha de tot: xulles al forn,
sardines escabetxades, clòtxines al vapor, xampinyons a la
planxa, anxoves amb un raig d’oli... Però el millor de tot és
el pastís de xocolate banyat amb orxata de xufa. És deliciós!

ORTOGRAFIA
Utilitza el diccionari, si et cal.
VISUAL
Posa l’equipatge a la del cotxe.
baca vaca
La pilota va molt alt.
botar votar Va fer el de la victòria amb la mà.
signe cigne

27
667884_Unitat 02.indd 27 26/01/15 09:18
Solucions 5 ESPECIALITATS. Restaurant El faig roig. Anxoves del

Cantàbric. Clòtxines al vapor. Cucurutxo de xantillí.
1 • XANDALL (horitzontal, línia 3). • MILOTXA (horitzontal,
línia 4). • ORXATA (vertical, línia 11). • RAIG (horitzontal, línia 6 RM. • marxa, planxa, clenxa. • pitxer, babutxa, tatxa.
6). • FLETXA (vertical, línia 1). • LLEIG (horitzontal, línia 1). 7 Activitat de dictat.
2 S’ESCRIU AMB X ▶ xandall, orxata. S’ESCRIU AMB TX 8 • Posa l’equipatge a la baca del cotxe. • La pilota va bo-
▶ milotxa, fletxa. S’ESCRIU AMB IG ▶ raig, lleig. tar molt alt. • Va fer el signe de la victòria amb la mà.
3 • No oblides amagar l’estoig dins de la motxilla. • Enric 9 RL.
s’ha clavat dues xinxetes al peu. • El clàxon d’aquell cotxe
de color roig sona com un xiulet. Competències
4 • solfejar ▶ solfeig. • assajar ▶ assaig. • estiuejar ▶ esti-
Aprendre a aprendre. L’ús en context de paraules que es
ueig. • marejar ▶ mareig. • balancejar ▶ balanceig. • busse-
proposa en les activitats 8 i 9 és una excel·lent eina d’apre-
jar ▶ busseig. • escanejar ▶ escaneig.
nentatge de vocabulari que ajuda que l’interioritzen millor.
41
Literatura. ELS TEXTOS NARRATIUS. L’ESPAI I EL TEMPS
Propòsits el llaurador i els pastissos

Això era una vegada un llaurador molt llépol que va anar
• Llegir i comprendre un conte.
a la ciutat per arrancar-se un queixal. Anant a cal dentista,
• Identificar l’espai i el temps en va passar per davant d’una pastisseria i, mort de gana com
una narració. estava, va quedar bocabadat mirant-ne l’aparador.
• Llegir dos contes de la literatura Dos estudiants, en vore’l, van voler burlar-se d’ell:
universal. –Tenen bona pinta, eh? Quants te’n menjaries d’un colp?
–D’un colp...? –va fer el llaurador–. Cinc-cents!
–Cinc-cents? –van riure els estudiants–. Impossible!
Més recursos –Convideu-me i vos ho demostraré. I si no complisc
• Contes populars valencians la meua paraula, podeu arrancar-me aquest queixal
Enric Valor (2004) Rondalles
– d’ací –va dir assenyalant el queixal que li feia mal.
El llaurador va menjar tants pastissos com volgué
valencianes. 8 volums.
i quan ja n’estava fart, va dir:
Edicions del Bullent.
–Xicons, ja no puc més. M’haureu d’arrancar el queixal.
• Racó de contes Els joves el van portar a cal dentista morts de riure de
http://www.xtec.cat/web/recursos/ pensar que aquell home s’havia deixat arrancar un queixal per
racodecontes. una aposta absurda. Però al llaurador li havia eixit la jugada llépol: que li agraden
molt els dolços.
redona: s’havia afartat de pastissos i, a més, li havien llevat el
queixal que tant de mal li feia. I tot gratis! bocabadat: amb la
boca oberta.
PoPular
Els textos on es conten uns fets, reals o imaginaris, que els passen a uns personatges
s’anomenen textos narratius.
En tots els textos narratius l’acció transcorre en un espai i en un temps.
L’espai és el lloc o els llocs on ocorren els fets.
El temps inclou tant el moment en què se situa l’acció com la durada d’aquesta.
L’espai i el temps poden ser determinats, si s’indica el lloc o el moment exacte (l’any 1982,
a Alacant), o indeterminats si no es concreten (fa segles, en un país llunyà).
1 Llig el text El llaurador i els pastissos i respon.
El text El llaurador i els pastissos és un text narratiu? Per què?

Quins fets s’expliquen en la lectura? Fes-ne un resum.
28
667884_Unitat 02.indd 28 26/01/15 09:18
Suggeriments didàctics cats a una narració. Tot seguit, feu que lligen en veu alta i en
cadena la teoria. Per a explicar els conceptes d’espai i temps,
Demaneu als alumnes que lligen el conte El llaurador i els pas- convé que poseu exemples d’històries que tots coneguen.
tissos en silenci. En acabant, podeu demanar a un alumne
que el resumisca oralment als companys. Aclariu els dubtes
de comprensió que hagen pogut sorgir i crideu-los l’atenció Solucions
sobre les paraules destacades en roig. Feu que en lligen la 1 • Sí. Perquè s’hi conten uns fets que els passen a uns
definició. Relacioneu llépol amb llepolies preguntant-los Què personatges. • RM. Un llaurador molt llépol va a la ciutat a
menja el llépol? Sobre bocabadat, podeu explicar-los que ba- traure’s un queixal. Passa per una pastisseria i es queda bo-
dar significa ‘obrir-se per un clavill’. Poseu-los-en alguns cabadat mirant l’aparador. Uns estudiants li pregunten quants
exemples: badar la boca, badar un vidre, badar-se una ma- pastissos es menjaria i ell respon que cinc-cents. Com ells no
grana quan es fa malbé… el creuen, el llaurador aposta que si no aconsegueix men-
Abans de llegir la informació teòrica, podeu llançar als alum- jar-se’n cinc-cents, poden arrancar-li un queixal. Ells accepten
nes la pregunta En quin temps i espai ocorre la història? Son- l’aposta i el llaurador es menja tants pastissos com vol sense
degeu així si intueixen què volen dir aquests conceptes apli- aplegar a cinc-cents. Com que ha perdut l’aposta, els estudi-
42
2 UNITAT 2
2 Escriu V si són verdaderes o F si són falses les afirmacions següents sobre NOTES
l’espai i el temps del conte El llaurador i els pastissos.
La història es desenvolupa al camp.

L’acció transcorre en un temps passat.
Entre el principi i el final de la història passen dies.
3 Identifica l’espai i el temps en què se situa l’acció en cada fragment

i digues si són determinats o indeterminats.
A B
Conta una antiga llegenda Fa un bon grapat d’anys, a la
que l’any 1238, en un poblet ciutat de Llíria, a la comarca
situat enmig d’una serra... del Camp de Túria...
4 PER A PENSAR. Llig aquest començament de conte i tria. Quina xiqueta

deu ser Li Mei? Justifica la resposta.
el somni de Li mei A B
Fa molt de temps vivia en un poblet

de la Xina una xiqueta que es deia Li Mei.
El destí de Li Mei era treballar al camp, com
havien fet els seus pares i abans els seus iaios.
Però el seu somni era un altre: fer-se exploradora C
i conéixer tots aquells llocs increïbles de què
parlaven els llibres que llegia cada nit.
5 Busca en la biblioteca o en Internet un d’aquests contes, llig-lo

i respon breument a les preguntes següents.
On passen els fets?

El gegant egoista d’Òscar Wilde
Passen en el present o en el passat?
La princesa i el pésol de H.C. Andersen Quins fets s’expliquen?

29
8 667884_Unitat 02.indd 29 26/01/15 09:18
ants el porten a cal dentista i li paguen l’arrancada del queixal ho; com a conseqüència, el jardí s’entristí i a partir d’aquell
que li feia mal. Així el llaurador aconsegueix que li isca gratis. moment va ser sempre hivern allí. En La princesa i el pésol
2 F, V, F. s’explica que un príncep volia casar-se, però no trobava cap
princesa de veritat. Un dia una jove s’allotjà al castell i la po-
3 En A l’espai és «un poblet situat enmig d’una serra» i és
saren a prova: feren que dormira damunt de molts matalafs
indeterminat; el temps és «l’any 1238» i és determinat. En B
apilats i li posaren davall del primer un pésol. L’endemà, ella
l’espai és Llíria i és determinat; el temps és «fa un bon grapat
digué que havia dormit malament perquè alguna cosa se li
d’anys» i és indeterminat.
clavava en l’esquena. Això provava que era una verdadera
4 Deu ser la xiqueta del dibuix C, perquè porta la vestimen- princesa, perquè només elles tenen la pell tan sensible.
ta d’una camperola.
5 • En El gegant egoista passen al jardí d’un gegant. En La Competències
princesa i el pésol passen en un castell. • Tant en El gegant
Consciència i expressió cultural. En l’activitat 5, els alum-
egoista com en La princesa i el pésol els fets passen en el
nes milloren aquesta competència llegint i analitzant dos con-
passat. • En El gegant egoista s’explica que un gegant impe-
tes de la literatura universal.
dí que els xiquets que jugaven al seu jardí continuaren fent-
43
SABER FER
Propòsits Elaborar un anunci radiofònic

• Inventar un producte i un eslògan
La publicitat de la ràdio és molt diferent de la que
per publicitar-lo. es fa en la televisió. En poc de temps, i sense utilitzar
• Familiaritzar-se amb el llenguatge imatges, l’anunci ha d’atraure l’atenció dels oients.
Us animeu a fer-ne un?
publicitari radiofònic.
• Elaborar un anunci radiofònic.
Prepara 1 Tria el producte sobre el qual faràs l’anunci
el teu treball radiofònic.
Previsió de dificultats Ací tens algunes idees.
• Per a garantir l’èxit de l’activitat
és convenient que els alumnes
assagen moltes vegades el seu
anunci i el graven per adonar-se bombons sabó un joguet
dels encerts i dels aspectes que
2 Escriu dues o tres qualitats que destacaries
han de millorar. del producte.
3 Inventa un nom original per al producte.

NOTES
4 Elabora un eslògan que intente fer atractiu
el producte.
L’eslògan ha de ser breu i fàcil de recordar,
i ha d’animar la gent a comprar el producte.
Exemple Si vols estar ben net, llava’t amb Sabonet;
Bombons Dolçor, per endolcir-te la vida...
5 Escolta en la ràdio exemples d’anuncis i elabora

el guió del teu anunci seguint-ne el model.
Demostra 6 Anuncia el teu producte davant la resta de la

que ho saps fer classe.
– Presenta el producte i destaca’n les qualitats positives.
– Utilitza tons de veu diferents per a mantindre
l’atenció dels qui t’escolten.
– Repeteix el nom i l’eslògan del producte diverses
vegades perquè els companys el recorden.

30
667884_Unitat 02.indd 30 26/01/15 09:18
Desenvolupament de la competència gueu-los que les qualitats i el nom del producte han de reme-
en comunicació lingüística tre a característiques positives. En l’activitat 4, recordeu-los
que els eslògans solen rimar, perquè així els oients els retenen
Amb la realització d’aquesta tasca els alumnes potenciaran la en la memòria temps després d’haver escoltat l’anunci.
creativitat i practicaran i milloraran la llengua oral. Es pot dur a
L’activitat 6 es pot dur a terme de dues formes. La primera
terme tant individualment com en parelles o en grup. En tot
és que els alumnes graven l’anunci amb l’ordinador, una gra-
cas, totes les persones que hi participen han d’intervindre-hi
vadora o un telèfon mòbil. En aquest cas, a casa i amb l’aju-
amb la seua veu. És important escoltar amb ells anuncis radi-
da d’un adult, poden introduir una música a l’inici i al final de
ofònics per tal que es familiaritzen amb el llenguatge publici-
l’anunci. La segona opció és que els alumnes lligen l’anunci
tari. Feu-los vore que solen ser breus (a penes uns segons) i
radiofònic «en directe» davant de la classe.
que consten d’unes poques oracions dites amb un to de veu
alegre i convincent, amb l’objectiu que els oients s’interessen
pel producte. És molt important que vocalitzen bé. Solucions
En l’activitat 1 es proposen tres productes, però podeu deixar 1 a 6 RL.
que els alumnes en trien un altre. En les activitats 2 i 3, di-
44
2 UNITAT 2
ACTIVITATS FINALS
Propòsits
1 Localitza-hi el nom de cinc objectes 5 Escriu la lletra següent en l’abecedari
que pots trobar en una cuina. i descobreix els noms. • Repassar i consolidar els continguts
de la unitat i de les unitats anteriors.
E S P R E M E D O R A BZQWNEZ
• Escriure una recepta o reescriure
H C B A T E D O R A X un text usant sinònims.
U G A N I V E T L O E
EHSWDR
S F C U L L E R O T P
Més recursos
R S U X M T O C F A R
E S C U M A D O R A A • Dictat (x, tx i ig)
RNQSDHF
Dissabte vaig dinar amb els pares
en un restaurant. El pare va
2 Copia la paraula sinònima en cada cas.
6 Explica per què s’escriu amb x, tx o encapritxar-se per l’especialitat
BAÜL TRIAR ig cada una de les paraules anteriors. del xef, xulles de corder a la planxa.
La mare deia que no volia
cofre amollar
REPÀS ACUMULATIU empatxar-se, així que demanà
tauleta escollir
una ensalada variada que feia goig
7 Escriu dues paraules en cada cas
que s’escriguen amb grafies
de mirar-la. Jo vaig menjar uns
3 Explica què és un grup nominal. diferents. macarrons amb xoriço que estaven
per a xuplar-se els dits. Acabàrem
4 Escriu un grup nominal per a cada Amb R forta
satisfets i amb la panxa plena.
estructura. Amb el so K
Substantiu Amb el so G
NOTES
Article + Substantiu
8 Escriu el nom de tres llengües que es
Article + Substantiu + Adjectiu parlen a Espanya.
A. Escriu la recepta del teu menjar preferit seguint el model que hi ha en la

lectura Tinc un blog.
B. Torna a escriure l’últim paràgraf del relat El llaurador i els pastissos substituint
totes les paraules que pugues per unes altres que siguen sinònimes.
31
667884_Unitat 02.indd 31 26/01/15 09:18
Solucions el so de la x de xiquet entre vocals. Sorteig s’escriu amb ig

perquè té el so de la x de xiquet a final de paraula.
1 ESPREMEDORA (horitzontal, línia 1), BATEDORA (horit-
7 RM. • Amb R forta ▶ rastell, arrap. • Amb el so K ▶ cal-
zontal, línia 2), GANIVET (horitzontal, línia 3), CULLEROT (ho-
ma, forqueta. • Amb el so G ▶ agafar, esguitar.
ritzontal, línia 4), ESCUMADORA (horitzontal, línia 6).
8 RM. Valencià, castellà i gallec.
2 BAÜL → cofre. TRIAR → escollir.
9 RL.
3 RM. Un grup nominal és el conjunt de paraules que
s’agrupen al voltant d’un substantiu.
4 RM. Substantiu ▶ muntanya. Article + substantiu ▶ La
Competències
muntanya. Article + substantiu + adjectiu ▶ La muntanya ne- Iniciativa i actitud emprenedora. Amb propostes com les
vada. de l’activitat 9, menys dirigides pel professor i més exigents
5 Carxofa / Fitxes / Sorteig. per als alumnes, es fomenta la iniciativa i la creativitat. Procu-
reu transmetre als xiquets un reforç positiu quan avalueu
6 RM. Carxofa s’escriu amb x perquè té el so de la x de xi-
aquestes activitats.
quet després de consonant. Fitxes s’escriu amb tx perquè té
45
3 Una estrena de cine
EIX TEMÀTIC. EL CINE
• El cine.
VOCABULARI
• Els antònims.
SABER
GRAMÀTICA • El substantiu. Classes de substantius.
ORTOGRAFIA • L’ús de x i ix.
• Identificar un gènere cinematogràfic

a partir de l’escolta d’un tràiler.
• Extraure informació d’una audició.
• Recomanar als companys una pel·lícula
COMUNICACIÓ ORAL
raonant per què val la pena.
• Raonar sobre les normes de
comportament que cal complir en
un cine.
SABER FER
• Llegir i comprendre un conte:
LECTURA
Càmera… acció!
• Inventar títols per a pel·lícules

ESCRIPTURA imaginàries.
TASCA FINAL • Descriure l’escenari d’una pel·lícula.
• Curiositat per l’art cinematogràfic.

• Respecte per les normes de
SABER SER FORMACIÓ EN VALORS comportament cívic.
• Iniciativa per a mamprendre
projectes artístics i creatius.
46


MATERIAL D’AULA
Làmina
• El cine.

Llibre de lectura
47
Propòsits
3 Una estrena de cine
d’una sala de cine.
• Identificar un gènere cinematogràfic
a partir de l’escolta del tràiler d’una
pel·lícula.
• Raonar sobre els comportaments
adequats en llocs públics.
• Inventar el títol d’una pel·lícula usant
un grup nominal.
Més recursos
• Cine per a estudiants
http://www.cinemaperaestudiants.
cat/cat/recursos-xarxa/
• Guies didàctiques de pel·lícules
http://www.grupiref.org/cat/
claqueta-pensar-amb-cinema.htm
Escoltar pista 4
1 Escolta i tria. Quin tipus de pel·lícula s’hi presenta? Justifica-ho.
A Una pel·lícula de pirates. C Una pel·lícula de fantasmes.

B Una pel·lícula de ciència-ficció. D Una pel·lícula d’animals.
2 Completa les lletres que falten en el títol de la pel·lícula.
E
** *IGI*A*T* *E *A *A*À*IA *N *A *ISS*Ó *
G 3
32
667884_Unitat 03.indd 32 26/01/15 09:31
Suggeriments didàctics Per a fer l’activitat 1, demaneu als alumnes que guarden si-
lenci i reproduïu l’audició (pista 4 del CD Comunicació oral).
Llegiu als alumnes el títol de la unitat: Una estrena de cine.
Abans, poden llegir les quatre opcions donades. Finalment,
Relacioneu el substantiu estrena amb el verb estrenar (‘usar
deixeu que els alumnes definisquen amb paraules seues la
per primera vegada alguna cosa’). Expliqueu-los que l’estre-
ciència-ficció. Feu-los vore que les pel·lícules de ciència-fic-
na d’una pel·lícula és la primera projecció que se’n fa; recal-
ció solen situar l’acció en un temps futur en què les innovaci-
queu que és un substantiu femení (en contrast a l’equivalent
ons tècniques i científiques permeten als personatges fer co-
castellà, que és masculí). Pregunteu-los si els agrada anar al
ses que hui dia són impossibles.
cine, on prefereixen seure, les diferències entre vore una pel·
lícula a casa i fer-ho al cine… Tot seguit, feu que es fixen en Reproduïu de nou la pista 4 del CD Comunicació oral i deixeu
el dibuix i que el descriguen. Per a motivar-los, formuleu-los uns quants minuts als alumnes per a fer l’activitat 2. Quan
preguntes com aquestes: Penseu que és una sala gran o xi- hauran respost, feu-los vore que amb unes poques lletres
coteta? Quantes files té? Hi ha molta gent? Per què estan som capaços de deduir el contingut d’un text. Si voleu, son-
drets els tres xics de l’esquerra? Quin paper mira el de la degeu si saben què és una galàxia (un conjunt d’estreles i pla-
gorra? Què apareix en pantalla? Quin tipus de pel·lícula deu netes). Digueu-los el nom de la nostra galàxia: la Via Làctia.
ser?
48
UNITAT 3
Parlar
NOTES
Creus que la pel·lícula que veuen correspon a la de l’audició? Per què?
Com són les ulleres que porten els espectadors? Per a què s’usen?
4 Recomana als companys una pel·lícula que t’agrade molt.

– Primerament, dis-ne el títol i relata de forma breu de què tracta la pel·lícula.
– Després dóna dues o tres raons per les quals val la pena vore-la.
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Sabem comportar-nos al cine.

Contesta.
Quines normes de comportament segueixes quan vas al cine?
Per què és important complir aquestes normes?
Quines persones de la làmina no es comporten de forma adequada
al cine? Què els diries?
Escriure
6 Inventa i escriu un títol divertit per a una pel·lícula

d’aventures i per a una protagonitzada per animals.
No inclogues en el títol cap forma verbal.
SABER FER
TASCA FINAL
Descriure l’escenari d’una pel·lícula
Recordes algun escenari d’una pel·lícula que
t’haja agradat especialment? Què hi havia?
Creus que cal seguir un ordre a l’hora de descriure
un lloc? Per què?
Al final de la unitat descriuràs un escenari
de pel·lícula. De segur que ho faràs molt bé!

33
667884_Unitat 03.indd 33 26/01/15 09:31
En el títol inventat que es demana en l’activitat 6, els alumnes Competències

no hi poden incloure cap forma verbal. Si els costa, recor-
deu-los que en la unitat anterior han vist que a partir de verbs Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que
poden deduir substantius de la família (conquistar–conquista, els alumnes es consciencien de la importància de compor-
nàixer–naixement, actuar–actuació…). tar-se de forma adequada en llocs públics. Guieu la reflexió
cap a la conclusió que no han de fer als altres allò que no els
agradaria que els feren a ells. En la situació que es tracta,
Solucions concretament, han d’estar en silenci mentre es projecta la pel·
1 Cal triar l’opció B (Una pel·lícula de ciència-ficció). lícula, no han de fer soroll ni obstaculitzar la visió dels altres
espectadors i tampoc poden fer altres coses que embruten
2 ELS VIGILANTS DE LA GALÀXIA EN LA MISSIÓ GZ3.
les instal·lacions, com ara posar els peus sobre els seients o
3 • RM. Sí que hi correspon. Perquè hi ixen éssers humans llançar coses per terra.
que es troben amb extraterrestres en l’espai exterior. • Són
ulleres 3D. S’usen per a vore imatges en tres dimensions.
4 a 6 RL.
49
Propòsits
adequada.
• Fer, durant la lectura en veu alta,
la pausa adequada que indica
cada signe de puntuació.
• Memoritzar l’escriptura d’algunes
paraules del text que poden
plantejar dubtes ortogràfics.
• És convenient explicar als alumnes
la referència als víkings que es fa
en el conte. Expliqueu-los que Càmera... acció!
eren un antic poble escandinau
Aquell dissabte, en despertar-se, Jaume es va endur una
de navegants i guerrers. Els víkings
bona sorpresa. La porta de l’habitació es va obrir de colp i
es feren famosos pels seus atacs
entraren el seu gosset Dentoles, coixejant i lladrant, i darrere
a territoris europeus; no eren d’aquest els pares.
cristians, sinó que adoraven –Saps què, Jaume? –li van dir misteriosos–. Hui fan en un
diversos déus (Odin, Thor, Frei…). cine nou de València la pel·lícula Com entrenar el teu drac.
DIFICULTATS
Feu-los notar que víking s’escriu DE LECTURA
Què et sembla si anem a vore-la aquesta vesprada?
amb k, perquè és una paraula Jaume s’emocionà. Feia tant de temps que no anava al cine!
No fer pausa A més, tenia unes ganes boges de vore aquella pel·lícula perquè
d’origen estranger, i té l’accent després d’un signe li havien dit que era molt divertida.
en la primera síl·laba. de puntuació o fer-la
En arribar al cine aquella vesprada Jaume va quedar
massa llarga pot
al·lucinat: era enorme, amb un muntó de sales i de pel·lícules!
dificultar la
Compraren roses i aigua, i abans d’entrar a la sala on feien
comprensió del text.
Com entrenar el teu drac, un home els donà unes ulleres amb
Llig el text comptant un vidre blau i l’altre roig per vore la pel·lícula en 3D.
dos després dels L’interior de la sala també el va impressionar: era com una
signes (.), (?), (!) i un
escala amb butaques grandíssimes i comodíssimes. A ell, que
després dels signes
sempre havia anat a cines menudets, allò el va deixar bocabadat.
(,), (:), (...).
Quan es va fer fosc i va començar la pel·lícula amb una
batalla entre víkings i dracs, Jaume imaginà que era un
34
667884_Unitat 03.indd 34 26/01/15 09:31
Suggeriments sobre la lectura ment diran que no. Encercleu els punts suspensius i el signe
d’exclamació final, pregunteu-los-en el nom i llegiu després
ABANS DE LLEGIR l’expressió amb la pausa i l’entonació adequades. Introduïu
Demaneu als xiquets que observen el dibuix alguns segons i així l’explicació sobre les pauses que indiquen els signes de
pregunteu-los: Quants personatges hi ha en el dibuix? Què puntuació que es troba al marge esquerre de la pàgina.
du el xiquet al cap i lligat al coll? De què penseu que va dis- Abans de començar la lectura del conte, si ho trobeu conve-
fressat? Qui deu ser la dona de la dreta? Què agafa amb les nient, podeu contrastar la pausa curta amb la pausa llarga es-
mans? Per a què usa la tauleta? Què du el gos a l’esquena? crivint exemples d’oracions en la pissarra.
Penseu que vola en realitat?
LECTURA
Tot seguit, feu que observen el títol del conte i copieu-lo en la
pissarra. Sondegeu si saben què significa. Expliqueu-los que, Demaneu als alumnes que lligen en silenci el conte. Tingueu
en la gravació d’una pel·lícula, aquestes paraules es diuen per en compte que també poden escoltar-ne la gravació (CD Lec-
avisar que està a punt de començar la gravació d’una esce- tures, pista 3) simultàniament. Després, organitzeu una lectu-
na. Després, llegiu l’expressió sense fer cap pausa i amb un ra en veu alta i en cadena, insistint en la indicació sobre les
to de veu apagat i pregunteu-los si ho heu fet bé. Probable- pauses curtes i llargues que heu comentat prèviament.
50
1
3 UNITAT 3
d’aquells valents guerrers. De fet, es va sentir molt identificat NOTES
amb el protagonista, un xiquet anomenat Singlot. desbaratada: absurda,
sense sentit.
Singlot escrivia amb l’esquerra i Jaume també. Singlot era
amic d’un drac que havia perdut un tros de cua i no podia volar. acaçava: perseguia amb
insistència.
I Jaume era molt amic de Dentoles, un gosset coix que van trobar
abandonat al carrer i que van adoptar. Quantes coincidències! encomanar: contagiar,
Jaume no perdé detall del que passà en la pantalla. Va riure, transmetre a una altra
persona.
va plorar, s’agafava fort a la butaca quan Singlot volava amb
el drac... Quan acabà estava tan emocionat que decidí fer una rebolcar-se: fer voltes
per damunt d’una cosa.
pel·lícula d’aventures com aquella en arribar a casa, amb ell
i Dentoles com a protagonistes.
L’endemà, Jaume es posà un casc de víking, enganxà a
Dentoles les ales d’una disfressa d’angelet perquè semblara
un drac i demanà a la mare que els filmara.
–Càmera... acció! –cridà la mare.
Aleshores començà una persecució desbaratada: Dentoles
corria intentant llevar-se les ales que el molestaven, Jaume
l’acaçava i la mare anava darrere gravant-ho tot.
Recorregueren tres voltes la casa, xocaren amb la taula
del menjador, patinaren pel passadís, isqueren al jardí i cridaren
com si foren bojos divertits.
Però, quan veren les imatges... quina decepció! Allò no
s’assemblava gens a una pel·lícula d’aventures. Pareixia més
un documental de carnestoltes!
Aleshores, la mare començà a riure i el seu riure es va
encomanar al xiquet que, acompanyat de Dentoles, començà
a rebolcar-se per terra agafant-se la panxa. En acabar, Jaume
se sentia molt content i orgullós: ell i Dentoles eren els
protagonistes d’una pel·lícula d’humor fantàstica!
*
co ejant
*
arri ar
*
pe ícula
*
impre ionar

35
667884_Unitat 03.indd 35 26/01/15 09:31
DESPRÉS DE LLEGIR Competències

Aclariu els dubtes que hagen pogut sorgir durant la lectura.
Iniciativa i actitud emprenedora. Valoreu la iniciativa de
Crideu l’atenció dels alumnes sobre les paraules del text que
Jaume per a realitzar la seua pròpia pel·lícula. Procureu moti-
hi ha definides al marge dret de la pàgina 35, i feu-los vore
var sempre els alumnes, per mitjà de reforços positius, a do-
que per a definir una paraula sovint utilitzem sinònims (desba-
nar solta a la seua imaginació i la seua creativitat.
ratat–absurd, acaçar–perseguir…). Després, pregunteu-los
quin tipus de pel·lícula va vore Jaume; concloeu que es trac-
tava d’una pel·lícula d’aventures fantàstica, ja que hi havia ba- Altres activitats
talles de víkings i elements fantàstics com els dracs. PER A AMPLIAR
Deixeu que escriguen en el quadern les paraules de Dificultats Explicar un dia de cine. Demaneu als alumnes que recorden
d’escriptura (coixejant, pel·lícula, arribar i impressionar). Quan algun dia que hagen anat al cine i que expliquen l’experiència
les haureu corregides en la pissarra, podeu proposar-los que en una redacció (com era la sala, l’argument de la pel·lícula
facen una oració amb la paraula que haja suscitat més dub- que veren, per què els agradà…). Podeu posar com a condi-
tes. ció que hi usen algunes paraules de Dificultats d’escriptura.
51
Propòsits 1 Escriu. Qui són?

del conte Càmera… acció!
• Parlar amb els companys
sobre les seues preferències
cinematogràfiques. 2 Completa. Què va passar aquell dia?
Aquell dissabte Jaume es va endur una . Els pares li van proposar

NOTES anar a un nou de per vore la pel·lícula .
3 Tria. Com era el cine on va anar Jaume aquell dia?
A B C
4 Respon.
De què tractava la pel·lícula que va vore Jaume?

Com s’anomenava el protagonista de la pel·lícula?
En què s’assemblaven Jaume i el protagonista de la pel·lícula?
5 Tria i completa.
Jaume va voler fer una pel·lícula d’ a casa. intriga / aventures

Jaume va posar a Dentoles les d’una disfressa
ales / escames
perquè semblara un drac.
La va ser l’encarregada de filmar la pel·lícula. tia / mare
6 Explica el final de la història. Quin tipus de pel·lícula va fer Jaume al final?

En què consistia?
7 Comenta amb els companys quin tipus de pel·lícula t’agradaria fer a tu

i què hi contaries.
36
667884_Unitat 03.indd 36 26/01/15 09:31
Suggeriments didàctics 4 • Era una pel·lícula d’aventures amb víkings, dracs… • Sin·
glot. • El protagonista de la pel·lícula era amic d’un drac que
En l’activitat 3 expliqueu que els seients de la sala s’organitzen
havia perdut un tros de cua i Jaume era amic d’un gos coix. A
com una grada: cada fila està un poc per damunt de l’anterior.
més tots dos escrivien amb la mà esquerra.
Podeu mostrar als alumnes les formes circulars dels teatres ro·
mans, o les ovalades dels amfiteatres. També els camps de fut· 5 • Jaume va voler fer una pel·lícula d’aventures a casa.
bol o els pavellons esportius tenen grades per al públic. • Jaume va posar a Dentoles les ales d’una disfressa perquè
semblara un drac. • La mare va ser l’encarregada de filmar la
pel·lícula.
Solucions
6 RM. Quan Jaume tornà a casa volgué gravar la seua prò·
1 Jaume. / Dentoles. / Els pares. pia pel·lícula; ell es disfressà de víking i el seu gos (Dentoles) de
2 Aquell dissabte Jaume es va endur una bona sorpresa. drac; corregueren per tota la casa mentre la mare de Jaume els
Els pares li van proposar anar a un cine nou de València per gravava amb la tauleta. Però al final, en comptes d’una pel·
vore la pel·lícula Com entrenar el teu drac. lícula d’aventures els va eixir una pel·lícula d’humor fantàstica.
3 Cal triar el dibuix C. 7 RL.
52
Vocabulari. EL CINE 3
1 UNITAT 3
1 Completa el text amb les paraules adequades. Propòsits
sessió ciència-ficció estrena espectadors entrades • Aprendre vocabulari sobre el cine.
• Saber què són els antònims
i usar-ne.
Amb un poc de sort...
• Aprendre algunes frases fetes.
Demà el cine Microfilms sortejarà sis entre tots
els de la de les deu de la nit per a l’ mundial
de la pel·lícula de Allunatge forçat, que tindrà lloc el pròxim Més recursos
vint de novembre. A vore si ens toca!
• Banc d’adjectius antònims
millor – pitjor; òptim – pèssim;
2 Ratlla i explica per què. Quina paraula sobra en cada grup?
màxim – mínim; major – menor;
inferior – superior; inicial – final.
projector pantalla pel·lícula teatre fila cantant càmera butaca
• Banc de frases fetes
Fer el paperot (‘Fer comèdia, fingir
3 Escriu el verb que correspon a cada substantiu.
una cosa per obtindre un profit’);
rodatge acomodador actor projector Portar a la pantalla gran (‘Adaptar
al cine una història’); Fer taquilla
(‘Vendre moltes entrades’).
ELS ANTÒNIMS
Dues paraules són antònimes si tenen significats contraris. Per exemple bo i roín • Tipus de cine
són antònims. Cine mut (‘Cine sense so’);
En tres dimensions (‘Amb imatges
que sobreïxen de la pantalla’);
4 Copia aquestes oracions canviant la paraula destacada per un antònim. Cine en versió original (‘En l’idioma
Aquella actriu és famosa al seu país. original’).
Hui el cine del centre de la ciutat estava buit.
Les pel·lícules que duren més de dues hores m’avorreixen. NOTES
L’heroi de la pel·lícula entrà en un lloc fosc.
5 Explica en quina situació usaries les expressions destacades.

Ahir ens ho vam passar de cine. No em contes pel·lícules i fes-ho ja!
37

667884_Unitat 03.indd 37 26/01/15 09:31
Suggeriments didàctics 2 En el primer grup sobra teatre i en el segon, cantant, per-

què no són paraules relacionades amb el cine.
En l’activitat 3 és interessant comentar els prefixos -atge i
-or o -dor, característics dels substantius, i els verbs amb 3 • rodatge → rodar. • acomodador → acomodar. • actor
què es relacionen (equipar–equipatge, pescar–pescador…). → actuar. • projector → projectar.
En l’activitat 5 comproveu si els alumnes coneixen altres ma- 4 RM. • Aquella actriu és desconeguda al seu país. • Hui
neres de dir les expressions populars de l’activitat (pas- el cine del centre de la ciutat estava ple. • Les pel·lícules que
sar-s’ho de categoria, contar romanços…). duren més de dues hores em diverteixen. • L’heroi de la pel·
lícula entrà en un lloc lluminós.
5 RM. • Ahir ens ho vam passar de cine → en una situa-
Solucions
ció en què m’ho he passat molt bé amb algú. • No em con-
1 Demà el cine Microfilms sortejarà sis entrades entre tots tes pel·lícules → en una situació en què algú em diu excuses
els espectadors de la sessió de les deu de la nit per a l’estre- per evitar o ajornar fer una cosa que li he manat.
na mundial de la pel·lícula de ciència-ficció Allunatge forçat,
que tindrà lloc el pròxim vint de novembre. A vore si ens toca!
53
Gramàtica. EL SUBSTANTIU. CLASSES DE SUBSTANTIUS
Propòsits El substantiu
Els substantius són les paraules que utilitzem per a anomenar
• Recordar què és un substantiu. actor
les persones, els animals o les coses. Per exemple, les paraules
• Reconéixer si un substantiu designa actor, tortuga o càmera són substantius.
una persona, un animal o una cosa.
Classes de substantius
• Distingir entre substantius comuns
i propis i entre substantius Segons el que anomenen, hi ha diverses classes de substantius.
Els substantius poden ser comuns o propis. tortuga
individuals i col·lectius.
Els substantius comuns anomenen qualsevol persona, animal
• Adonar-se de l’ús col·lectiu que es o cosa sense distingir-los de la resta d’elements de la seua classe.
fa d’alguns substantius individuals. Per exemple: xiqueta, poble.
Els substantius propis anomenen una persona, animal o cosa
Més recursos concrets, distingint-los de la resta dels de la seua classe. Sempre
s’escriuen amb majúscula inicial. Per exemple: Aldaia, Josep.
• Substantius col·lectius Els substantius també poden ser individuals o col·lectius. càmera
– Derivats: albereda (àlber), Els substantius individuals són els que en singular anomenen
alumnat (alumne), arbreda (arbre), una sola persona, animal o cosa. Per exemple: músic, ocell.
cavalleria (cavall), clientela (client), Els substantius col·lectius són els que en singular anomenen un
dentadura (dent), fageda (faig), conjunt d’éssers o d’objectes. Per exemple: orquestra, bandada.
flora (flor), gentada (gent), fullatge
(fulla), gossada (gos), oliverar
(olivera), pineda (pi), professorat Els substantius són les paraules que anomenen persones, animals o coses.
Segons el que anomenen, els substantius poden ser comuns o propis i individuals
(professor), roureda (roure).
o col·lectius.
– No derivats: abecedari (lletres),
clan (persones), caterva (persones
o coses), constel·lació (estreles),
1 Localitza en el text següent tres substantius de cada tipus i classifica’ls.
exèrcit (militars), equip (jugadors),
fauna (espècies d’animals), Canvi de plans
bandada (animals), població Dissabte passat els pares van agafar el cotxe i van dur
(persones), tropa (soldats), el meu germanet i dos amics al cine. En principi volien vore
vaixella (plats i gots). la comèdia Com gat i gos. Però no quedaven entrades i van haver
d’entrar a la pel·lícula de dibuixos animats Lluc, el lloro xarrador.
Sort que era divertidíssima!
ANOMENEN PERSONES ANOMENEN ANIMALS ANOMENEN COSES
38
667884_Unitat 03.indd 38 26/01/15 09:31
Suggeriments didàctics En l’activitat 2, recordeu als xiquets que els noms propis
s’escriuen sempre amb lletra inicial majúscula.
Quan expliqueu les classes de substantius, feu vore als alum-
En acabar l’activitat 4, expliqueu que a voltes els substantius
nes que podem classificar coses de diferents maneres, és a
col·lectius s’assemblen als seus substantius individuals per-
dir, segons diverses característiques. Per exemple, podem
què en deriven (veïnat i veí); a voltes, en canvi, l’individual i el
classificar els animals segons que siguen mamífers, rèptils,
respectiu col·lectiu no s’assemblen gens (illa i arxipèlag).
amfibis o ocells, però també segons la quantitat de potes (bí-
pede, quadrúpede...) o segons que siguen vertebrats o inver- En l’activitat 5, comenteu que els substantius home, rosa i
tebrats. Digueu-los que amb els substantius passa igual: els gos usats com a individuals es refereixen a ‘un home’, ‘una
podem classificar segons que designen persones, animals o rosa’ i ‘un gos’ concrets; usats com a col·lectius, en canvi, es
coses (com en l’activitat 1), segons que siguen comuns o refereixen als homes, les roses i els gossos en general.
propis (com en l’activitat 2) o bé individuals o col·lectius (com
en les activitats 3, 4 i 5). Durant la resolució de les activitats, Solucions
podeu preguntar als alumnes el lloc que ocupa cada substan-
tiu en cada una de les classificacions estudiades. 1 PERSONES ▶ pares, germanet, amics. ANIMALS ▶ gat,
gos, lloro. COSES ▶ RM. cotxe, entrades, dibuixos.
54
3
1 UNITAT 3
2 Completa les oracions amb un substantiu comú o propi adequat segons el codi. NOTES
SUBSTANTIU COMÚ SUBSTANTIU PROPI
La meua viu en un que es diu .
és el nom de la d’aquell de 4t B.
Durant les vacances viatjaré amb els a i .
3 Localitza en la sopa de lletres els substantius col·lectius corresponents

a cada substantiu individual i completa en cada cas.
A B
F U F L O T A G E S O
peix
B M X A M A V O F G R ovella
A E I X A M A L L V A C
D
N X O Q F I D O T X M ocell
abella
C B A N D A D A Z O A
E F
O R Q U E S T R A U T
vaixell
músic
Un grup de / d’ formen un / una .
4 Digues a quin substantiu individual es refereix cada substantiu col·lectiu.

Si et cal, consulta el diccionari.
ram veïnat arxipèlag xicalla bosc
5 A vegades, alguns substantius individuals s’utilitzen per a referir-se a col·lectivitats.

Llig, compara i respon. En quina oració de cada parell el substantiu
individual destacat es refereix a una col·lectivitat?
A Aquell és l’home de què et parle. / B L’home és un animal racional.

A La rosa és la flor del roser. / B M’han regalat una rosa roja.
A El meu gos és molt tranquil. / B El gos és el millor amic de les persones.

39
667884_Unitat 03.indd 39 26/01/15 09:31
2 RM. • La meua cosina Carme viu en un poble que es diu 5 B (L’home és un animal racional), A (La rosa és la flor del
Llutxent. • Antònia és el nom de la mare d’aquell xiquet de roser), B (El gos és el millor amic de les persones).
4t B. • Durant les vacances viatjaré amb els pares a Eivissa
i Formentera. Altres activitats
3 A BANC (vertical, línia 1). B RAMAT (vertical, línia 11). C
PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
BANDADA (horitzontal, línia 5). D EIXAM (horitzontal, línia 3).
E ORQUESTRA (horitzontal, línia 6). F FLOTA (horitzontal, línia • Esbrinar substantius col·lectius. Organitzeu els alumnes
1). Un grup de peixos formen un banc. Un grup d’ovelles per parelles i doneu a cada parella una targeta amb un
formen un ramat. Un grup d’ocells formen una bandada. Un substantiu individual que tinga un substantiu col·lectiu deri-
grup d’abelles formen un eixam. Un grup de músics formen vat (consulteu l’apartat Més recursos de la pàgina anterior
una orquestra. Un grup de vaixells formen una flota. de la Guia). Doneu-los temps per a esbrinar el substantiu
col·lectiu i feu que isquen a la pissarra a explicar el significat
4 • ram → flor. • veïnat → veí. • arxipèlag → illa. • xicalla →
dels dos.
xiquet. • bosc → arbre.
55
Ortografia. L’ÚS DE X I IX
Propòsits Digues alguna

paraula que tinga
• Conéixer les grafies amb què es el so de la x de
representa el so de la x de Xàtiva. Xàtiva al final. El so de la x de Xàtiva es pot representar amb les grafies
x o ix.
• Distingir les paraules en què x
S’escriu x a principi de paraula. Exemple: Xeraco.
es llig africada (xiquet) d’aquelles
S’escriu ix entre vocals i a final de paraula.
en què es llig fricativa (Xàtiva).
Exemple: coixí, encaix.
Més recursos
• Dictat
Ahir Xavier estava molt eixut. Feia
1 Copia la paraula de cada grup que conté el so de la x de Xàtiva.
mala cara i parlava baixet i amb
frases molt curtes. Pareixia que A B C D
xiulet panxa milotxa vaixella
estava enfadat amb tots. Com
xancleta calaix porxada punxa
que som amics, jo no vaig voler
Xúquer text xampú xupló
deixar-ho córrer, així que a l’eixida
de classe li vaig preguntar què li xocolate taxi flaix examen
passava. Ell em va reconéixer que

li feia mal un queixal i no volia que 2 Ordena les lletres i escriu els noms.
ningú ho sabera perquè li feia por Totes les paraules contenen el so de la x de Xàtiva.
anar al dentista. I X E P R A E
P X A R O

D A M I X E U S Ò L X I O N F
F R E I X S U L E I X P
3 Classifica les paraules anteriors segons com s’escriuen.
S’ESCRIUEN AMB X S’ESCRIUEN AMB IX
40
667884_Unitat 03.indd 40 26/01/15 09:31
Suggeriments didàctics alumnes podran comprovar en les activitats 4 i 5. Comen-

teu-los que la x a principi de paraula representa també un al-
Informeu els alumnes del so que treballareu en la sessió de tre so, l’africat sord de xiquet, que han estudiat en la unitat
hui; pronuncieu una paraula que el continga, com ara Xàtiva. anterior. Els xiquets s’adonaran dels dos sons que representa
Feu que repetisquen la paraula i comproveu que ningú té pro- x en la resolució de l’activitat 1, en què es contrasten parau-
blemes per a pronunciar el so de la x. Tot seguit, demaneu a les amb el so africat sord (x de xiquet) i fricatiu sord (x de Xà-
dos alumnes que lligen en veu alta l’apartat teòric. Insistiu que tiva).
el so que estudieu es representa per escrit amb una x, que
Quan corregiu l’activitat 5, podeu comentar que els sufixos
quan no va a principi de paraula va precedida de la vocal i (ix).
-enc i -er són habituals, juntament amb -í o -eny, per a de-
Feu-los vore que moltes paraules habituals en valencià porten
signar el nom dels habitants d’un lloc (gandienc, siller, alacan-
aquesta grafia: baix, peix, caixa, deixar, paréixer, els verbs
tí, alzireny…). Si ho trobeu convenient, digueu-los que aquest
incoatius (parteix, existeix…), etc. Tingueu en compte que el
tipus de paraules es diuen gentilicis, perquè indiquen el nom
so de la x de Xàtiva a principi de paraula es dóna en un me-
de la gent d’un territori.
nor nombre de paraules, la majoria en noms de poblacions i
en els gentilicis respectius (Xeresa, xeresà, etc.), cosa que els
56
3
1 UNITAT 3
4 Localitza en cada requadre el nom d’una ciutat valenciana. NOTES
V A D E X À B I A D C A T O X E F O X S X I X O N A R G
R A T X E R E S A O P U A D U R T A X E R A C O A X A R
5 Respon amb el nom de la ciutat valenciana anterior que corresponga.

D’on són aquests habitants?
NOM DELS HABITANTS xixonencs xeresans xabians xeraquers
6 Completa amb x o ix, segons corresponga.
* al *erés.
M’agrada molt el pe Aquest
*arop fa gust de madu*a.
* *
He fet un dibu d’una bru a.
* * *
Ale és ativí perquè va nà er allí.
7 DICTAT. Prepara el dictat per fer-lo en el quadern.

Fixa’t en l’ús de x i ix.
Una invitació molt abellidora

A l’eixida del poble, anant cap a Xàtiva, han posat un
autocine que es diu Xaloc. Ahir Xavier i jo vam conéixer els
amos. Es diuen Aleix i Ximena i són de Carcaixent. I ens han
dit que, si els pares ens deixen, ens conviden a vore gratis una
pel·lícula sobre la vida dels xerpes. Això és fantàstic, veritat?

ORTOGRAFIA
VISUAL Utilitza el diccionari, si et cal.
Robert llegit molt bé.

a ha
Aquest home és però sembla jove.
bell vell El meu germanet ja sap fins a cent.
contar comptar 9 Escriu una oració amb cada una de les paraules
que no has utilitzat.

41
667884_Unitat 03.indd 41 26/01/15 09:31
Solucions 8 • Robert ha llegit molt bé. • Aquest home és vell però

sembla jove. • El meu germanet ja sap comptar fins a cent.
1 A Xúquer. B calaix. C flaix. D vaixella.
9 RM. Robert se’n va a sa casa. / El paisatge dels Pirineus
2 Xarop, maduixes, xifres, peixera, xilòfon, peluix.
és molt bell. / Mon pare ens va contar la història de la família.
3 S’ESCRIUEN AMB X ▶ xarop, xifres, xilòfon. S’ESCRI-
UEN AMB IX ▶ maduixes, peixera, peluix.
Competències
4 Xàbia, Xeresa, Xixona, Xeraco.
Aprendre a aprendre. Classificar paraules segons la grafia
5 Xixonencs → Xixona. Xeresans → Xeresa. Xabians → Xà-
amb què s’escriuen, com es fa en l’activitat 3, és un exercici
bia. Xeraquers → Xeraco.
útil per a retindre’n l’escriptura.
6 • M’agrada molt el peix al xerés. • He fet un dibuix d’una
La posada en context i l’exemplificació de paraules sem-
bruixa. • Aquest xarop fa gust de maduixa. • Aleix és xativí
blants, tal com es fa en les activitats 8 i 9, ajuda a diferenciar
perquè va nàixer allí.
aquestes paraules.
7 Activitat de dictat.
57
SABER FER
Propòsits Descriure l’escenari d’una pel·lícula

• Observar i analitzar dues imatges.
A l’hora de contar l’argument d’una pel·lícula, a vegades convé
• Relacionar un paisatge amb donar detalls del lloc on transcorre l’acció: un parc, un poble...
un gènere cinematogràfic. Sabries descriure l’escenari d’una pel·lícula?
• Redactar la descripció d’un

paisatge i llegir-la en veu alta. Prepara 1 Tria l’escenari de la pel·lícula que vols
el teu treball descriure i respon.
Si vols, pots triar-ne un d’aquests.
Més recursos
• Expressions localitzadores
A la dreta; a l’esquerra; a un costat;
a la vora de; tocant; enmig; més
amunt; més avall; més avant; més
arrere; dalt; baix; entre; davant de;
darrere de; en primer pla; en segon
pla; al fons. Per a quin tipus de pel·lícula és l’escenari triat:
d’aventures, de ciència-ficció, d’història...?
Què representa l’escenari: una ciutat, un paisatge
NOTES de muntanya, una platja, l’espai...?
Què hi ha davant de tot, és a dir, en primer pla?
I al fons?
Demostra 2 Descriu l’escenari triat seguint aquestes

que ho saps fer indicacions.
– De primer digues què representa l’escenari
i per a quina pel·lícula és.
– Després, descriu els elements que hi ha en primer
pla i, si n’hi ha més d’un, indica la posició en què es
troben (a la dreta, enmig, a l’esquerra...).
– Finalment, descriu els elements que hi ha al fons
i indica’n també la posició, si cal.
3 TREBALL COOPERATIU. Llig la teua descripció en

veu alta i anota els comentaris dels companys que
et servisquen per a millorar-la.
42
667884_Unitat 03.indd 42 26/01/15 09:31
Desenvolupament de la competència exemple: l’adequació de la descripció amb la imatge, la rela-

en comunicació lingüística ció entre la imatge i el gènere cinematogràfic triat, l’ús d’ex-
pressions adequades per a ubicar-hi els elements…
En aquest apartat els alumnes demostraran la seua capacitat
d’observació, anàlisi i descripció d’una imatge. Es pretén que
Solucions
usen en la descripció substantius i adjectius precisos i posen
en pràctica expressions localitzadores. 1 RM. • En la primera imatge l’escenari pot ser per a una
Convé que guarden la descripció de l’activitat 2, ja corregida, pel·lícula d’aventures o de ciència-ficció; en la segona pot ser
en el dossier d’aprenentatge. Procureu sempre que siguen per a una pel·lícula d’història. • El primer escenari representa
conscients dels errors i dels encerts, i que de tant en tant do- una enorme nau damunt de l’aigua i uns aparells voladors al
nen una ullada als treballs fets i comproven com han millorat. voltant; el segon representa una població d’alta muntanya
vora un llac. • En la primera imatge hi ha, en primer pla, una
TREBALL COOPERATIU. En l’activitat 3 es pretén que els
nau en l’aigua, i al fons, el sol i els núvols; en la segona, en
alumnes s’impliquen en la millora del treball dels companys.
primer pla hi ha un poble i al fons una gran muntanya nevada.
Assigneu a alguns xiquets el paper d’avaluadors de les pre-
2 i 3 RL.
sentacions orals. Cada un es pot fixar en un aspecte, per
58
3 UNITAT 3
ACTIVITATS FINALS
Propòsits
1 Pensa i completa les paraules 4 Relaciona cada substantiu individual
d’aquesta entrada. Després explica amb el seu substantiu col·lectiu. • Repassar i consolidar els continguts
què anomena cada una. de la unitat i d’unitats anteriors.
INDIVIDUALS COL·LECTIUS
• Elaborar un mural o descriure
ENTRADA DE CINE
arbre arxipèlag un lloc.
S A S Ó
illa eixam
02 18:30
F A B A abella bosc NOTES
09 20
5 Completa aquesta regla ortogràfica.
2 Substitueix cada paraula destacada
per un antònim. El so de la x de Xàtiva s’escriu
amb x i amb ix
Una opinió i . Exemples:
La pel·lícula és llarga i molt
avorrida. A més, els efectes especials
són roïníssims. No sé qui l’ha dirigida REPÀS ACUMULATIU
però crec que serà un fracàs segur.
6 Explica amb exemples com es
3 Encercla el substantiu de cada representa el so de la x de xiquet.
oració i digues si anomena una
persona, un animal o una cosa. 7 Escriu un grup nominal amb el nom
de cada dibuix.
On has deixat les sabates noves?
Aquells pallassos ens van fer riure
moltíssim.
M’agraden molt els hàmsters.
A. Elabora un mural per explicar què són els substantius i de quines classes
poden ser.
B. Pensa en algun lloc de la teua localitat que podria ser escenari d’una pel·lícula
i descriu-lo.

43
667884_Unitat 03.indd 43 26/01/15 09:31
Solucions tx entre vocals (metxa, cotxe) i amb ig a final de paraula (faig,

vaig, fuig).
1 SALA 02. SESSIÓ 18:30. FILA 09. BUTACA 20. / RL.
7 RM. El rei barbut. / El catxap poruc. / Una gorra nova.
2 La pel·lícula és curta i molt divertida. A més, els efectes
8 RL.
especials són boníssims. No sé qui l’ha dirigida però crec
que serà un èxit segur.
3 • On has deixat les sabates (cosa) noves? • Aquells pa-
Competències
llassos (persona) ens van fer riure moltíssim. • M’agraden Aprendre a aprendre. Redactar de nou les regles ortogràfi-
molt els hàmsters (animal). ques, com es demana en l’activitat 5, és útil per a interiorit-
4 arbre → bosc. / illa → arxipèlag. / abella → eixam. zar-les. Procureu que ho facen sense consultar el llibre.
5 El so de la x de Xàtiva s’escriu amb x a principi de parau- Iniciativa i actitud emprenedora. L’activitat 8 demana dels
la i amb ix entre vocals i a final de paraula. Exemples: Xavier, alumnes més implicació i creativitat. Animeu-los sempre do-
caixa, baix. nant-los un reforç positiu.
6 RM. El so de la x de xiquet es representa amb x a princi-
pi de paraula i després de consonant (xafar, enganxar), amb
59
4 Al laboratori de l’escola
EIX TEMÀTIC. EL LABORATORI
• El laboratori.
VOCABULARI
• Les paraules polisèmiques.
GRAMÀTICA • El gènere i el nombre del substantiu.

SABER
ORTOGRAFIA • L’ús de v.
LITERATURA • El narrador i els personatges.
• Escoltar la descripció d’un experiment

i ordenar-ne les fases.
• Proposar consells per a treballar en
COMUNICACIÓ ORAL
un laboratori.
• Explicar per a què serveixen la farmaciola
i l’extintor.
• Llegir i comprendre un conte: Tres, dos,

SABER FER LECTURA
un… zero!
• Redactar una advertència d’ús

ESCRIPTURA per a un producte químic.
• Donar instruccions orals per a fer

TASCA FINAL
un experiment.
• Responsabilitat i prudència a l’hora

de manipular objectes perillosos.
• Interés i curiositat per la ciència.
• Predisposició a treballar en equip.
60


MATERIAL D’AULA
Làmina
• El laboratori.

Llibre de lectura
61
Propòsits
4 Al laboratori de l’escola
d’un laboratori.
• Ordenar els passos d’un procés
a partir de l’escolta d’una audició.
• Donar consells i normes de
seguretat en un laboratori.
• Escriure advertències d’ús
de productes perillosos.
NOTES
Escoltar pista 5
1 Escolta i numera. En quin ordre es fa?
Dirigir la llum de la llanterna cap a l’espill. Afegir aigua a la safata.

Col·locar i fixar l’espill a la safata. Apagar el llum.
2 Digues quins dos elements no s’han utilitzat en l’experiment.
aigua microscopi espill comptagotes llanterna
44
667884_Unitat 04.indd 44 26/01/15 09:32
Suggeriments didàctics A l’hora de realitzar les activitats 4 i 6, podeu comentar als

alumnes que els consells, normes o advertències se solen es-
Feu que els alumnes lligen el títol de la unitat i sondegeu si sa- criure en segona persona del plural; és a dir, adreçant-nos a
ben què es fa en un laboratori. Deixeu que ho expliquen amb vosaltres.
les seues paraules. Tot seguit, inciteu-los a descriure el dibuix.
Cada alumne pot descriure els elements que hi ha en una part
de la imatge: damunt de la taula, darrere de la professora,
Solucions
darrere dels tres alumnes, darrere del xiquet que aboca l’ai- 1 1 Col·locar i fixar l’espill a la safata. 2 Afegir aigua a la sa-
gua… Pregunteu-los per a què serveixen els experiments i en fata. 3 Apagar el llum. 4 Dirigir la llum de la llanterna cap a
què pensen que consisteix l’experiment de la làmina. l’espill.
Abans de reproduir l’audició (pista 5 del CD Comunicació 2 No s’han utilitzat el microscopi i el comptagotes.
oral), deixeu que els alumnes lligen l’enunciat de l’activitat 1 i 3 • El moment en què aboquen l’aigua a la safata. • RM. Hi
els quatre passos que han de numerar. Aclariu-los que es re- ha un microscopi, que s’usa per a observar objectes o subs-
fereixen a l’experiment de la làmina. tàncies molt menuts i invisibles a simple vista; una balança i
una bàscula, que s’usen per a pesar objectes; pots amb pro-
62
UNITAT 4
Parlar
Quin moment de l’experiment es representa en l’escena?

Quins objectes del laboratori reconeixes en la làmina? Per a què s’usen?
4 Proposa consells per a treballar al laboratori a partir d’aquests verbs.
utilitzar anotar ordenar manejar
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Coneixem normes de prevenció d’accidents.

Explica per què creus que hi ha una farmaciola i un extintor al laboratori.
Escriure
6 Escriu una advertència per a cada pot utilitzant una

exclamació i un adjectiu com els que es proposen.
EXCLAMACIONS Atenció! Compte! Alerta! Perill!

ADJECTIUS tòxic, verinós, inflamable, perjudicial…
SABER FER
TASCA FINAL
Instruccions per a realitzar un experiment
En quines situacions solen donar-se instruccions?
Posa’n exemples.
Per què és fonamental seguir un ordre a l’hora
de donar instruccions?
Aquesta vegada explicaràs oralment els passos que s’han
de seguir per a realitzar un experiment. T’atreveixes?

45
667884_Unitat 04.indd 45 26/01/15 09:32
ductes químics per a experimentar, provetes per a contindre Competències

líquids i un embut per a passar líquids d’un recipient a un al-
tre; ulleres, guants i màscara per a protegir-se, etc. Competència matemàtica, científica i tecnològica. En
l’activitat 1, els alumnes esdevenen conscients que en cièn-
4 RM. Utilitzeu la bata i els guants per a protegir-vos dels
cia és importantíssim seguir un ordre per a dur a bon port el
esguits. / Anoteu els passos dels experiments que realitzeu i
procés d’una investigació.
tots els productes que useu. / Ordeneu el material quan hau-
reu acabat d’usar-lo. / Manegeu amb cura els utensilis del la- Competència social i cívica. En l’activitat 5 es pretén que
boratori. els alumnes es consciencien que és obligatori i necessari se-
guir els consells i les normes de seguretat en llocs potencial-
5 RM. Hi ha una farmaciola per si algun alumne es fa algu-
ment perillosos com els laboratoris. Feu que se senten res-
na ferida manipulant el material. Hi ha un extintor per si acci-
ponsables de la seua seguretat i la dels altres.
dentalment es produïra un incendi dins del laboratori.
6 RM. Alerta! Producte tòxic. En cas d’ingestió accidental,
acudiu immediatament a un hospital. / Perill! Producte alta-
ment inflamable. No l’acosteu a cap font de calor.
63
Propòsits
adequada.
• Relacionar els signes de puntuació
d’un diàleg amb el to de veu i les
emocions que expressen.
• Apreciar la ciència com a
instrument per a resoldre
problemes.
Més recursos
• Taller d’experiments de quart
de primària
http://www.xtec.cat/~jgurrera/
exp/4/index.htm Tres, dos, un... zero!
Jugàvem a futbol al pati de l’escola i vam xutar tan fort que
la pilota quedà enganxada al pi de darrere de la porteria. És un
arbre altíssim, tant que fins i tot a Spiderman li costaria escalar-lo.
DIFICULTATS –Per a arribar al baló necessitaríeu un camió de bombers
DE LECTURA –va assegurar Carmina, la nostra mestra, quan li explicàrem
Llegir els diàlegs el que havia passat–. L’arbre fa catorze metres!
expressant el que –Catorze metres és molt? –vaig preguntar.
deuen sentir –Com un edifici de cinc pisos! –respongué Carmina.
els personatges –I què podem fer? –preguntà aleshores Begonya.
ajuda a comprendre –Anar al laboratori i buscar una solució –proposà la mestra.
millor el text. Quan escoltàrem la paraula laboratori hi vam córrer
Fixa’t en la situació impacients. És tan impressionant! Està pleníssim de tot el que
en què es troba pugueu imaginar: tubs de plàstic, taps de suro, plastilina, botelles
cada personatge buides, globus, imants, plats, gots, palletes, cordes… Coses sense
quan parla i llig cada importància que es poden convertir en invents meravellosos.
intervenció intentant També hi ha bàscules, balances, metres, recipients per a
expressar el que deu mesurar líquids... Ah! I una aixeta i una pica per a rentar-nos.
sentir. El laboratori és senzill d’utilitzar i pots tocar tot el que vulgues.
A l’estant on diu AIGUA trobes fitxes i materials per a construir
46
667884_Unitat 04.indd 46 26/01/15 09:32
Suggeriments sobre la lectura tar sorpresa, contenta o fins i tot enfadada; si apareixen punts
suspensius (…) pot dubtar o tindre por.
ABANS DE LLEGIR
Llegiu la frase que dóna nom al conte (Tres, dos, un… zero!). LECTURA
Expliqueu als xiquets que es diu «compte arrere» el fet de Digueu als alumnes que facen una lectura atenta del conte.
comptar al revés fins a zero per a indicar el moment d’un llan- També podeu fer que escolten la pista 4 del CD Lectures i se-
çament o el començament d’una carrera. Feu que observen guisquen la lectura al mateix temps, en silenci. Comenteu que
el dibuix i pregunteu-los a què pot fer referència. al marge dret de la pàgina 47 trobaran la definició de les pa-
Demaneu a dos alumnes que lligen en veu alta la informació raules destacades en roig en el text. Permeteu que subratllen
de Dificultats de lectura, que parla sobre la interpretació i l’ex- en llapis les paraules que no coneguen. En acabar la lectura
pressió dels sentiments dels personatges del conte. Di- atenta, organitzeu una lectura del text en veu alta. Una mane-
gueu-los que els signes de puntuació dels diàlegs ens donen ra de fer-ho és que cinc alumnes lligen el conte, interpretant,
una pista sobre els seus sentiments. Així, si apareix un signe respectivament, el paper de la narradora protagonista (Maria)
d’interrogació (?) potser la persona estarà indecisa, amb cu- i els de Carmina, Begonya, Andreu i Núria.
riositat per saber; si apareix un signe d’exclamació (!) deu es-
64
1
4 UNITAT 4
des de fonts fins a submarins. On posa AIRE hi ha mil objectes NOTES
amb els quals pots convertir un globus en un vehicle o un suro: material bla i lleuger,
assecador de cabells en un llançador de pilotetes de ping-pong. de color marró, que es trau
de l’arbre de la surera i s’usa
També hi pots experimentar amb la llum, les plantes, els metalls...
per a fer taps, taulers, etc.
Carmina ens va reunir al voltant de la taula gran i va dir:
pica: recipient on cau l’aigua
–Està clar que no podem pujar a l’arbre per agafar la pilota.
d’una aixeta i que s’usa per
Així és que haurem de pensar una altra manera de fer-la baixar.
a llavar coses, rentar-se les
–I si sacsejàrem el tronc? –va suggerir Andreu.
mans, etc.
–Ni es mouria –respongué Carmina.
sacsejàrem: moguérem
–I no podem utilitzar un helicòpter teledirigit? –va dir Núria.
bruscament d’un costat
–O un coet –vaig afegir jo–. Els de sisé en van fer un l’any a un altre.
passat... On deu estar?
manxa: aparell que s’usa
–No ho sé, Maria. Però, si voleu, podem construir el nostre per a unflar pneumàtics.
propi coet –va proposar Carmina.
capçada: part més alta
Perfecte! Consultàrem les fitxes, estudiàrem les fotos i ens
d’un arbre.
posàrem mans a l’obra. Resultava senzill de fer.
Agafàrem una botella de plàstic buida i li posàrem quatre
dits d’aigua. Li canviàrem el tap per un de suro i, sostenint-la
cap per avall, li apegàrem aletes perquè pujara recte. Després,
travessàrem el suro amb un tub de plàstic, el connectàrem
a una manxa... i en no res tinguérem el nostre coet a punt!
Tot seguit el vam traure al pati i vam introduir aire al seu
interior mentre cridàvem:
–Deu, nou, huit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, un... zero!
I plaf!, el coet volà directe cap a la capçada de l’arbre, xocà
amb la pilota i la féu caure com una fruita madura. Visca!
Estem contents perquè ja hem recuperat el baló, però ara
el coet s’ha quedat enganxat allà, entre les branques, a catorze
metres! Trobe que haurem de tornar al laboratori.
cator e
* *
ales ores
*
ob ectes
*
sug erir

47
667884_Unitat 04.indd 47 26/01/15 09:32
DESPRÉS DE LLEGIR Competències

Valoreu el grau d’èxit de la lectura fixant-vos especialment en
Competència matemàtica, científica i tecnològica. Amb la
l’expressivitat en la lectura dels diàlegs. Després, demaneu a
lectura del conte Tres, dos, un… zero! els alumnes milloren
algun alumne que resumisca el conte. Vigileu que explique el
aquesta competència per tal com s’adonen que amb enginy
conflicte de la història, això és, que una pilota s’ha encalat en
i uns pocs materials es poden fabricar objectes que solucio-
un arbre. Destaqueu el verb encalar (‘Llançar una cosa a un
nen problemes. Efectueu un paral·lelisme entre la resolució
lloc alt on queda retinguda, fora de l’abast’), que els xiquets
del conflicte que aconsegueixen els xiquets i la investigació ci-
deuen conéixer. Quant a la resolució, l’alumne haurà d’expli-
entífica en laboratoris i universitats, que es du a terme per mi-
car el mecanisme de l’invent de la botella.
llorar la vida de les persones.
Doneu als xiquets uns quants minuts per a copiar i completar
les paraules de Dificultats d’escriptura (catorze, objectes,
aleshores, suggerir), i copiar-les en el quadern. Comenteu-los
que la z de catorze i la s d’aleshores tenen el mateix so sonor.
65
Propòsits 1 Localitza en la lectura i escriu. Com es diuen?
• Valorar la comprensió general La xiqueta que conta la història. La mestra.

del conte Tres, dos un… zero!
2 Respon.
• Opinar sobre la manera de resoldre
A què jugaven aquell dia els xiquets i les xiquetes al pati de l’escola?
el conflicte de la història.
Què els va passar?
Era fàcil poder recuperar la pilota? Per què?
NOTES
3 Llig i tria la bafarada correcta. Què respon la mestra?
A Avisar els
I què podem fer? bombers perquè vinguen
amb el camió.
B
Anar al laboratori
i buscar una solució.
4 Escriu tres objectes en cada cas. Què hi ha al laboratori de la lectura?
PER A FER INVENTS PER A MESURAR
5 Respon. Què decideixen fer per baixar la pilota de l’arbre?
6 Ordena els passos. Com van construir el coet?
A B C D
7 Explica el final de la història. Què va passar amb la pilota i el coet?
8 Comenta amb els companys.

Creieu que la solució del coet va ser bona? Per què?
De quina altra manera s’hauria pogut baixar la pilota de l’arbre?
48
667884_Unitat 04.indd 48 26/01/15 09:32
Solucions 6 B, D, A, C.
1 • La xiqueta que conta la història ▶ Maria. • La mestra ▶ 7 Van aconseguir recuperar la pilota però el coet es va que-
Carmina. dar enganxat entre les branques.
2 • Jugaven a futbol. • Van xutar amb molta força i la pilota 8 RL.
va quedar enganxada en un pi. • No. Perquè l’arbre era molt
alt; feia catorze metres d’alçària. Competències
3 Cal triar la bafarada B.
Competència matemàtica, científica i tecnològica. En
4 PER A FER INVENTS ▶ tubs de plàstic, taps de suro, l’activitat 6, els alumnes aprenen a ordenar les fases d’un
plastilina, botelles buides, globus, imants, plats, gots, palle- procés usant les lletres de l’alfabet.
tes, cordes… PER A MESURAR ▶ bàscules, balances, me-
tres, recipients per a mesurar líquids.
5 RM. Decideixen fabricar un coet i disparar-lo perquè xo-
que contra la pilota i la faça caure.
66
Vocabulari. EL LABORATORI 4
1 UNITAT 4
1 Completa les oracions següents seguint el codi de colors. Propòsits
Accions Utensilis • Aprendre vocabulari de l’àmbit
del laboratori.
afegir remenar calfar comptagotes agitador calfador
• Saber què són les paraules
polisèmiques i usar-ne.
El químic va dues gotes de colorant amb el .
L’investigador va la mescla amb l’ . Més recursos

• Banc de paraules polisèmiques
La biòloga va el líquid a 100 ºC amb el .
–Banc: ‘seient’, ‘institució
econòmica’, ‘conjunt de peixos’.
2 Copia el nom de l’objecte del laboratori representat en cada dibuix. –Bessó: ‘germà igual’, ‘múscul’.
–Carta: ‘part d’una baralla’,
embut balança pinces
‘comunicació escrita’.
colador bàscula tisores
–Cua: ‘part posterior d’un animal’,
‘filera de persones’.
–Granota: ‘animal amfibi’, ‘peça
LES PARAULES POLISÈMIQUES
de vestir’.
Són polisèmiques les paraules que tenen més d’un significat. Per exemple, pinça pot ser
un instrument per a agafar coses, un plec de la roba, una part del cos dels carrancs… –Salsa: ‘condiment’, ‘tipus de ball’.
–Terra: ‘paviment’, ‘territori’,
‘planeta’.
3 Escriu el número que corresponga. Quin significat té caragol en cada oració?
caragol 1. Mol·lusc amb closca Cal enroscar bé el caragol de l’estanteria.

NOTES
en forma d’espiral. 2. Clau
Ahir vam vore un caragol pujant per la paret.
amb rosca. 3. Conjunt de
cabells enrotllats. A Clàudia se li fa un caragol al front.
44 Busca
Busca en
en el
el diccionari
diccionari aquestes
aquestes paraules
paraules ii digues
digues quines
quines són
són polisèmiques.
polisèmiques.
Després
Després escriu
escriu una
una oració
oració amb
amb dos
dos significats
significats diferents
diferents de
de cada
cada paraula
paraula polisèmica.
polisèmica.
laboratori
laboratori tub
tub imant
imant clor
clor agulla
agulla
49
667884_Unitat 04.indd 49 26/01/15 09:32
Solucions Competències
1 • El químic va afegir dues gotes de colorant amb el Aprendre a aprendre. En l’activitat 4, els alumnes aprenen
comptagotes. • L’investigador va remenar la mescla amb les possibilitats de consulta que ofereixen els diccionaris. Si
l’agitador. • La biòloga va calfar el líquid a 100 ºC amb el ho trobeu convenient, digueu-los que cada una de les defini-
calfador. cions numerades d’una paraula n’és una accepció.
2 Embut, balança, pinces.
3 1 Ahir vam vore un caragol pujant per la paret. 2 Cal en- Altres activitats
roscar bé el caragol de l’estanteria. 3 A Clàudia se li fa un ca- PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
ragol al front.
Demaneu als alumnes que busquen en el diccionari una pa-
4 Són polisèmiques tub i agulla. RM. • El tub d’escapament raula polisèmica que tinga més de tres significats diferents i
del camió tira molt de fum. / Aquest tub de pomada ja està que facen un dibuix que represente cada significat. Després,
buit. • La mare s’ha punxat amb l’agulla mentre cosia. / Demà per parelles, s’intercanvien els dibuixos i cada alumne tracta
farem una excursió senderista per les agulles de Santa Àgue- d’esbrinar quina paraula ha treballat el company.
da.
67
Gramàtica. EL GÈNERE I EL NOMBRE DEL SUBSTANTIU
Propòsits El substantiu: gènere i nombre

Els substantius tenen gènere: poden ser masculins
• Entendre els conceptes de gènere
o femenins.
i nombre.
Els substantius masculins poden anar precedits
• Reconéixer substantius masculins de el / els, un / uns, aquest / aquests, etc.
i femenins. Els substantius femenins poden anar precedits
de la / les, una / unes, aquesta / aquestes, etc. científic científica
• Saber les maneres de formar
Els substantius també tenen nombre: poden estar
el plural dels substantius.
en singular o en plural.
• Comprendre la relació de En singular, els substantius anomenen un sol ésser
concordança entre el substantiu o objecte (el jugador, el pot).
i els determinants i adjectius que En plural, els substantius anomenen més d’un ésser
l’acompanyen. o objecte (els jugadors, els pots). tub tubs
La concordança
Previsió de dificultats El gènere i el nombre del substantiu determina el gènere i el nombre de les paraules que
• Els conceptes de gènere i nombre l’acompanyen en el grup nominal. Així, per exemple, si canviem el gènere del substantiu
gat en el grup nominal Un gat negre, automàticament canviarà el gènere de l’article
poden resultar complexos per a
i de l’adjectiu que l’acompanyen: Una gata negra.
alguns alumnes. Assegureu-vos Aquesta relació de dependència entre el substantiu i els determinants i els adjectius
que relacionen sense problemes que l’acompanyen en el grup nominal s’anomena concordança.
el gènere amb les característiques
masculí i femení, el nombre amb la
quantitat (singular i plural), i el verb Els substantius tenen gènere: poden ser masculins o femenins. Els substantius també
concordar amb el fet de tindre els tenen nombre: poden estar en singular o en plural.
mateixos gènere i nombre. Els substantius concorden en gènere i nombre amb els determinants i els adjectius
que l’acompanyen en el grup nominal.
1 Encercla els substantius d’aquest text i indica el seu gènere.
Un bac dolorós
El meu cosí va caure a l’escola i el mestre el va dur
a l’hospital. La doctora que el va atendre li va dir que
tenia un esquinç. L’infermer li va posar una bena
a la cama i l’envià a casa. Esperem que es recuperarà
prompte!
50
667884_Unitat 04.indd 50 26/01/15 09:32
Suggeriments didàctics Quan facen l’activitat 3, comenteu-los que hi ha substantius

que tenen una forma totalment diferent per al masculí i per al
Feu que els alumnes lligen el primer apartat de la informació femení. Feu-los vore que es tracta de paraules que designen
teòrica. Tot seguit, pregunteu-los quants gèneres hi ha i com- animals o persones amb un sexe distint. Per a explicar-ho po-
proveu si saben que n’hi ha dos: el masculí i el femení. Feu el deu usar les paraules mascle i femella.
mateix amb el nombre (singular i plural). Potser serà útil acla-
Quan corregiu l’activitat 4, és convenient que escrigueu en la
rir-los que l’expressió anar precedit de vol dir ‘portar davant’.
pissarra la forma de cada substantiu en singular i al costat la
Il·lustreu cada cas amb exemples en la pissarra.
forma en plural corresponent.
Quan abordeu el tema de la concordança, expliqueu que
En l’activitat 6, comenteu-los que en casos com aquests és
concordar significa ‘tindre els mateixos gènere i nombre’. En
l’article el que ens dóna la pista per a saber en quin gènere
l’activitat 1, feu-los vore que al voltant de cada substantiu hi
està la paraula i, per tant, quin significat té. També podeu
ha articles que concorden amb ell. De fet, segons que porten
dir-los que clau té encara una altra accepció en masculí:
el, els o bé la, les podem saber si el substantiu és masculí o
‘dent punteguda que hi ha a cada costat de les incisives’
femení; amb l’excepció dels articles apostrofats, que tenen la
(ullal).
mateixa forma en els dos gèneres: l’.
68
4
1 UNITAT 4
2 Forma el femení dels substantius proposats seguint la regla corresponent. NOTES
Afigen -a al masculí Canvien la -e del masculí per -a
cuiner xiquet gat mestre sogre pediatre

elefant conill fill alumne ministre arquitecte
3 Ordena les lletres i escriu els substantius femenins resultants on corresponga.
C A A V E A U G A E RM N OA D
El femení d’home és . El femení de bou és .

El femení de pare és . El femení de cavall és .
4 Localitza els substantius en plural i classifica’ls. Com formen el plural?
Ets un boig dels tubs d’assaig i de les provetes?
Doncs, posa’t mans a l’obra i participa en el

II CONCURS ESCOLAR D’EXPERIMENTS CIENTÍFICS!
Inscripcions obertes a totes les escoles de la localitat
AFIGEN -S AFIGEN -NS CANVIEN -A PER -ES
5 Explica amb exemples en què consisteix la concordança entre el substantiu

i els determinants i els adjectius que l’acompanyen en el grup nominal.
6 Alguns substantius tenen significats diferents en masculí i en femení.

Escriu el o la segons corresponga tenint en compte el significat.
clau clau llum llum
51
667884_Unitat 04.indd 51 26/01/15 09:32
Solucions 5 RM. La concordança entre els substantius i els determi-

nants i els adjectius que l’acompanyen consisteix en una re-
1 Cosí (masculí), escola (femení), mestre (masculí), hospital
lació de dependència segons la qual determinants i adjectius
(masculí), doctora (femení), esquinç (masculí), infermer (mas-
han d’estar en el mateix gènere i nombre que el substantiu.
culí), bena (femení), cama (femení), casa (femení). En el títol
Per exemple, si en la frase El xic llest canviem el gènere mas-
trobem el substantiu bac (masculí).
culí (xic) pel femení (xica), automàticament hem de fer concor-
2 • Afigen -a al masculí ▶ cuinera, elefanta, xiqueta, conilla,
dar l’article i l’adjectiu amb el substantiu: La xica llesta. Igual-
gata, filla. • Canvien la -e del masculí per -a ▶ mestra, alum- ment, si canviàrem el nombre del substantiu xica (a xiques),
na, sogra, ministra, pediatra, arquitecta. canviarien també l’article i l’adjectiu a aquest nombre: Les xi-
3 • El femení d’home és dona. • El femení de pare és ques llestes.
mare. • El femení de bou és vaca. • El femení de cavall és 6 El clau; la clau. La llum; el llum.
egua.
4 • AFIGEN -S ▶ tubs, experiments, científics. • AFIGEN
-NS ▶ mans, inscripcions. • CANVIEN -A PER -ES ▶ prove-
tes, escoles.
69
Ortografia. L’ÚS DE V
Propòsits Sabries dir dues

paraules que tinguen En valencià s’escriu v en els casos següents:
• Aprendre regles que guien en l’ús v en valencià?
de la v i interioritzar-les amb Darrere de n. Exemple: convertir.
exercicis pràctics. En les formes del verb haver que tenen aquest so.
Exemple: havent, havíem.
• Distingir paraules homòfones.
En les formes acabades en -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu
i -aven dels verbs de la primera conjugació (saltar, ballar,
Previsió de dificultats cantar...). Exemple: saltava, ballàvem, cantaves.
• És possible que, per interferència

del castellà, els alumnes
incórreguen amb freqüència en
l’error d’usar la b en les formes del 1 Copia les paraules amb v i explica. Quina regla de l’ús de v segueixen?
verb haver i en l’imperfet dels verbs
Canvi de plans
de la primera conjugació. Insistiu en
Pau i jo havíem quedat dissabte passat per anar al cine.
aquesta diferència entre les dues
Però quan passàvem pel carrer Major ens trobàrem amb
llengües. un muntó de gent que entrava i eixia de la Casa de la Cultura.
I és que hi havia una exposició d’invents curiosos. Així és que
Més recursos canviàrem de plans. Allò era molt més interessant!
• Paraules amb v darrere de n 2 Ordena les lletres i completa les oracions amb paraules amb v.
Canviar, convéncer, convencional,
Miquel no ha rebut encara la per a la festa. N I V T A I I C Ó
convenient, convent, conviure,
convidar, convit, convulsió, envair, L’organització va donar la als assistents. V I B E A N U N D G
envejar, envellir, enverinar, enviar, El missatge estava escrit amb tinta . S I B E L N I V I
innovar, invasió, invencible, invent,
investigar, invitar, minvar. 3 Completa aquestes formes del verb haver i escriu les que calga on corresponga.
*
ha ia
*
ha ies
*
ha ia
*
ha íem
*
ha íeu
*
ha ien
Jo t’ dit Com
que Rubén i Clara m’ho de dir
telefonat per vore si Pere si tu i jo no
i tu ja reservat parlat encara?
el viatge?
52
667884_Unitat 04.indd 52 26/01/15 09:32
Suggeriments didàctics bre la terminació -ble, també present en moltes paraules

com ara amable, estable, comestible, horrible, imperdible,
Quan corregiu l’activitat 3, escriviu en la pissarra les formes possible…
verbals del requadre, amb els pronoms personals davant, i
És convenient que els alumnes guarden el dictat corregit de
feu-los vore que la primera i la tercera persones són idènti-
l’activitat 6 en el seu dossier d’aprenentatge. Això els per-
ques: jo (o ell) havia. Digueu-los que aquest temps es diu
metrà fer un seguiment de la seua evolució i millora en l’or-
imperfet i que expressa una acció de passat. Així mateix, si
tografia.
ho trobeu convenient, podeu comentar que també s’usa la
v en les formes del present d’indicatiu havem i haveu, que
signifiquen el mateix que hem i heu. Solucions
En l’activitat 5, expliqueu als alumnes per què les paraules 1 Havíem (la segona regla: és una forma del verb haver),
ambient i invencible porten b. Sobre ambient, feu-los vore passàvem (la tercera regla: acaba en -àvem), entrava (la ter-
que abans de b hi ha una m i digueu-los que aquestes lle- cera regla: acaba en -ava), havia (la segona regla: és una
tres solen anar juntes en moltes paraules (ambulància, bom- forma del verb haver), invents (la primera regla: davant hi ha
ber, tomba…). Sobre invencible, crideu la seua atenció so- una n), canviàrem (la primera regla: davant hi ha una n).
70
4
1 UNITAT 4
44 Copia les
Copia les oracions
oracions següents
següents canviant
canviant els
els verbs
verbs destacats
destacats com
com en
en l’exemple.
l’exemple. NOTES
El meu
El meu amic
amic Pere
Pere canta en el
canta en el cor.
cor.
Felip ii tu
Felip tu aneu
aneu aa classe
classe amb
amb el
el meu
meu amic
amic Arnau?
Arnau?
Tu portes
Tu els cabells
portes els cabells sempre
sempre molt
molt ben
ben pentinats.
pentinats.
Cèlia ii Enric
Cèlia Enric preparen els entrepans
preparen els entrepans mentre
mentre Robert
Robert ii jo
jo parem taula.
parem taula.
Exemple
Exemple El meu
El meu amic
amic Pere
Pere canta en el
canta en el cor. → El
cor. → El meu
meu amic
amic Pere
Pere cantava
cantava en
en el
el cor.
cor.
55 Escriu vv on
Escriu on corresponga
corresponga ii bb en
en la
la resta
resta de
de casos.
casos.
* * *
Pensa es que ja s’ha ia in entat tot per al reciclatge?
* * *
Nous en asos recicla les L’in enci le
*
*
Per un medi am ient més net!
66 DICTAT. Prepara
DICTAT. Prepara el
el dictat
dictat per
per fer-lo
fer-lo en
en el
el quadern.
quadern.
Fixa’t en
Fixa’t en l’ús
l’ús de
de v.
v.
Un descobriment
Un descobriment d’envergadura
d’envergadura
La investigadora
La investigadora convocà
convocà unauna reunió
reunió d’urgència
d’urgència al al laboratori.
laboratori.
Semblava que
Semblava que les
les seues
seues investigacions
investigacions per
per fifi havien
havien donat
donat fruit.
fruit.
II si
si era
era així,
així, estava
estava convençuda
convençuda queque el
el seu
seu descobriment
descobriment havia havia de
de
convertir-se en
convertir-se en el
el motor
motor del
del canvi
canvi de
de gran
gran envergadura
envergadura que que tots
tots
desitjaven en
desitjaven en el
el món
món dede la
la medicina.
medicina. Que
Que bé!
bé!

ORTOGRAFIA
El riu travessa la .
vall ball
Víctor no sap, això.
o ho Va quedar d’un ull en un accident.
sec cec 8 Escriu una oració amb cada una de les paraules

53
667884_Unitat 04.indd 53 26/01/15 09:32
2 • Miquel no ha rebut encara la invitació per a la festa. 6 Activitat de dictat.

• L’organització va donar benvinguda als assistents. • El 7 • El riu travessa la vall. • Víctor no ho sap, això. • Va que-
missatge estava escrit amb tinta invisible. dar cec d’un ull en un accident.
3 Havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien. 8 RM. • El ball preferit dels pares és la salsa. • No sé si ha
• Jo t’havia dit que Rubén i Clara havien telefonat per vore si guanyat l’equip local o el visitant. • L’arbre està sec perquè
Pere i tu ja havíeu reservat el viatge? • Com m’ho havies de enguany no ha plogut.
dir si tu i jo no havíem parlat encara?
4 • Felip i tu anàveu a classe amb el meu amic Arnau? • Tu Competències
portaves els cabells sempre molt ben pentinats. • Cèlia i En-
ric preparaven els entrepans mentre Robert i jo paràvem Aprendre a aprendre. En les activitats 7 i 8, de l’apartat
taula. Aprenc a escriure millor, els alumnes aprenen estratègies
d’aprenentatge com la discriminació i l’exemplificació. Podeu
5 Pensaves que ja s’havia inventat tot per al reciclatge?
completar l’exercici demanant-los que facen una definició de
Nous envasos reciclables L’invencible. Per un medi ambient
les paraules treballades.
més net!
71
Literatura. EL NARRADOR I ELS PERSONATGES
Propòsits Una nova missió
• Distingir i reconéixer el narrador, El fetiller –també li deien el bruixot– rematà

els personatges i el protagonista el cerimonial fent quatre salts, remenant les dues
carabasses seques que duia entre mans i trepitjant
d’una narració.
amb ganes la cendra de la foguera. A continuació,
• Detectar si el narrador d’una des de dalt de la pedra màgica i més estirat que un
història és intern o extern. garrot, assenyalà amb el dit la direcció que havia
de seguir un dels guerrers, anomenat Ur.
• Reescriure un text canviant el tipus
–Per què m’ha d’enviar sempre als llocs desconeguts
de narrador.
i potser perillosos? –murmurà entre dents el guerrer.
• Buscar informació sobre
Però era una pregunta sense resposta, perquè
personatges de la literatura les ordres del fetiller no s’havien de discutir.
universal. Així doncs, el guerrer Ur engolí el coll entre
els muscles, es posà les sandàlies més noves que tenia
Més recursos fetiller: bruixot, persona
que fa màgia i dirigeix
i s’acomiadà de la família.
Una estona després, Ur començà a caminar sense
• Algunes obres d’Enric Lluch rituals.
girar-se una sola vegada.
Quatre soques fan un pont trepitjant: xafant.
Enric LLuch
(Ed. Alfaguara-Voramar);
El faraó Totun-nas (Ed. Bruño);
Eugeni: un geni mal geni
En un text narratiu, el narrador és qui explica la història i els personatges són
(Ed. Marjal); La faraona barbuda les persones, animals, éssers fantàstics, etc., inventats per l’escriptor, a qui els
(Ed. Bruño); El rei Panxut redola i el passen els fets que s’expliquen en la narració.
rei Primal s’envola (Ed. Bromera). El personatge a qui li passen més coses i que, per tant, té un paper més important
en la narració és el protagonista.
1 Llig Una nova missió i tria l’opció correcta. Com conta els fets el narrador?
A El narrador conta els fets com si fóra un personatge més de la història.

B El narrador conta els fets com si els observara des de fora.
2 Respon sobre els personatges del text Una nova missió.
Quin personatge ix al principi del fragment? Saps com es diu?

Quin personatge apareix després? Com es diu?
Quin dels dos personatges deu ser el protagonista de la història? Per què?
54
667884_Unitat 04.indd 54 26/01/15 09:32
Suggeriments didàctics culiars’. En els còmics, per exemple, se’ls caracteritza pel di-
buix de la roba, la figura, l’expressió, etc.; en la literatura, se’ls
Informeu els alumnes que el text que estan a punt de llegir és caracteritza amb la descripció que en fa el narrador.
el fragment d’una història més llarga. En acabar la lectura,
Abans de dur a terme la reescriptura que es demana en l’ac-
pregunteu-los si pensen que pertany al començament de la
tivitat 5, potser convé aclarir que si volem transformar el text
història o al final, i per què ho pensen. Llegiu després la infor-
de manera que el narrador no visca els fets, aquest els haurà
mació teòrica sobre narrador i personatges.
de contar com si li passaren a una altra persona, és a dir, un
En l’activitat 1, pregunteu-los com se sap si un narrador parell o ella. Quan hauran reescrit el text, feu-los vore que no ha
ticipa en la història que conta. Expliqueu que s’han de fixar en sigut necessari fer molts canvis perquè les formes de la pri-
els verbs i vore si parla en primera persona (jo o nosaltres). mera i la tercera persona del singular de l’imperfet són les ma-
En l’activitat 3, convé que els alumnes justifiquen les respos- teixes (cobrava pot tindre com a subjecte tant jo com ell). Feu
tes. Feu que expliquen quins fragments de la lectura els han que expliquen quines paraules ha calgut canviar i per què: les
permés saber si eren verdaderes o falses. formes perifràstiques de primera persona (vaig convertir) a la
A propòsit de l’activitat 4, expliqueu-los què és caracteritzar tercera (va convertir) i el pronom de primera persona (em) pel
un personatge: ‘dir-ne les característiques o les qualitats pede tercera (es).
72
4 UNITAT 4
3 Torna a llegir la lectura Tres, dos, un... zero! d’aquesta unitat i escriu NOTES
V si és verdader o F si és fals.
El narrador de la lectura Tres, dos, un... zero! és també

un personatge de la història.
En la lectura Tres, dos, un... zero! només hi ha tres personatges.
La protagonista de la lectura Tres, dos, un... zero! es diu Begonya.
4 Relaciona amb números. Quina història podria protagonitzar cada personatge?

Justifica la resposta.
1 2 3
Una història de pirates.
Una història de l’espai.
Una història de cavallers
i princeses.
5 Escriu el fragment següent com si el narrador no fóra el protagonista de la història.
Una gran troballa

Vaig convertir el garatge en taller experimental i hi passava les
hores mortes fins que em vaig trobar amb una màquina del temps.
Vaig buscar una faena en el futur. Treballava sis hores i cobrava tres
vegades més. No cal dir que em vaig fer ric en poc de temps.
PEP ALbAnELL
6 USA LES TIC. Busca en Internet informació sobre aquests personatges

de la literatura universal i respon per a cada un.
Com s’anomena
l’escriptor que
el va crear?
Com es diu l’obra
que protagonitza?
Pinotxo Gulliver Mowgli

55
2 667884_Unitat 04.indd 55 26/01/15 09:32
Solucions hores i cobrava tres vegades més. No cal dir que es va fer ric
en poc de temps.
1 Cal triar l’opció B.
6 • Pinotxo va ser creat per Carlo Collodi; Gulliver va ser
2 • Ix un fetiller o bruixot. No se sap com es diu. • Després
creat per Jonathan Swift; Mowgli va ser creat per Rudyard Ki-
apareix un guerrer. Es diu Ur. • RM. Deu ser Ur, perquè és un pling. • Pinotxo protagonitza l’obra Les aventures de Pinotxo;
guerrer i sembla que el fetiller l’envia a un lloc desconegut i Gulliver protagonitza l’obra Els viatges de Gulliver; i Mowgli
perillós. Suposem que a continuació s’explicaran les seues protagonitza l’obra El llibre de la selva.
aventures durant aquest viatge.
3 V, F, F.
Competències
4 1 Una història de cavallers i princeses. 2 Una història de
Competència digital. En l’activitat 6 els alumnes milloren
l’espai. 3 Una història de pirates.
aquesta competència perquè usen Internet per a investigar
5 RM. Va convertir el garatge en taller experimental i hi pas-
sobre autors i obres literàries. Digueu-los que copien els en-
sava les hores mortes fins que es va trobar amb una màqui- llaços on han trobat la informació i que la contrasten sempre
na del temps. Va buscar una faena en el futur. Treballava sis amb la d’una altra pàgina.
73
SABER FER
Propòsits Donar instruccions orals per a fer un experiment

• Comprendre un experiment a partir
Per realitzar un experiment amb èxit, convé disposar d’instruccions
d’una seqüència d’imatges i clares que ens guien en el procés. Tot seguit exposaràs oralment
explicar-ne el resultat. als companys les instruccions per a realitzar un experiment. Avant!
• Donar instruccions de manera
ordenada. Prepara 1 Observa els passos de l’experiment següent,
el teu treball llig les explicacions i respon.
• Fer una exposició oral davant
dels companys.
NOTES
El ciri s’apaga després de consumir tot l’oxigen de l’interior del got.

L’oxigen que hi ha fora del got espenta l’aigua i fa que hi entre.
Quins materials calen per a aquest experiment?

En quants passos es realitza? Què passa en cada un?
Quin és el resultat final? Per què passa això?
2 Elabora un guió per a la teua explicació que

continga els punts següents.
Presentació Material Passos Resultat
Demostra 3 Explica als companys com es realitza

que ho saps fer l’experiment fent-lo tu mateix.
– Mostra els materials a mesura que els anomenes.

– Explica els passos mentre els realitzes.
Utilitza expressions que indiquen ordre, com ara
de primer, a continuació, tot seguit, per acabar…
4 TREBALL COOPERATIU. Pregunta als companys

si les instruccions han sigut clares i demana’ls que
et suggerisquen com millorar-les.
56
667884_Unitat 04.indd 56 26/01/15 09:32
Desenvolupament de la competència sant de treball cooperatiu pot ser que els alumnes preparen
en comunicació lingüística l’exposició per parelles. Segons pacten ells mateixos, s’alter-
naran dues tasques: l’exposició oral i la manipulació dels ma-
En aquest Saber fer els alumnes milloren la capacitat de com- terials per a fer l’experiment alhora que el company explica.
prensió i ordenació d’un procés, treballen el vocabulari precís
(substantius que designen el material i verbs per a cada acció)
Solucions
i practiquen la llengua oral formal.
1 • Un plat, un ciri, un got d’aigua i una mistera. • En qua-
Per a guiar-los en l’exposició, tingueu en compte que les ins-
truccions se solen donar en segona persona del plural (vosal- tre passos. 1: Enceneu un ciri i poseu-lo al centre d’un plat. 2:
tres). Tanmateix, valoreu altres fórmules com la perífrasi cal + Aboqueu un dit d’aigua en el plat sense arribar a cobrir el ciri.
[verb] (Cal posar…), l’impersonal es + [verb] (Es posa…) o la 3: Tapeu el ciri amb un got boca per avall. 4: Espereu que el
primera persona del plural (Posem…), adequada si l’alumne ciri s’apague. • El ciri s’apaga i l’aigua entra dins del got. Això
realitza l’experiment mentre l’explica. passa perquè s’acaba l’oxigen que el foc necessita i l’oxigen
que hi ha fora del got espenta l’aigua i fa que hi entre.
TREBALL COOPERATIU. A més de la valoració del treball
2 a 4 RL.
dels altres que es proposa en l’activitat 4, una forma interes-
74
4 UNITAT 4
ACTIVITATS FINALS
Propòsits
1 Escriu el seu nom. Quin utensili 4 Escriu el femení dels substantius
de laboratori és necessari en cada masculins següents i explica com • Repassar i consolidar els continguts
cas? els has format. de la unitat i d’unitats anteriors.
Per a calfar líquids. mestre forner mag • Elaborar una etiqueta o contar un
Per a afegir gotes d’un pintor pediatre sogre conte des del punt de vista del
líquid a un altre.
protagonista.
Per a remenar els 5 Escriu dos exemples de substantius
components d’una mescla. que facen el plural de cada manera.
Afegint -s Més recursos
2 Explica. És polisèmica la paraula Afegint -ns • Dictat (ús de v)
destacada en aquestes oracions?
Canviant -a per -es De xiquet adorava l’hivern perquè
Per què?
passàvem les vacances de Nadal
La fulla del ganivet està oxidada. 6 Explica. Per què s’escriuen amb v
esquiant en família. M’encantava
Aquell arbre no té ni una fulla. les paraules següents?
pujar a les pistes en el telecadira
La porta és de dues fulles. contava invent havent
i davallar després amb els esquís
el vessant nevat de la muntanya.
3 Digues en quin gènere i en quin REPÀS ACUMULATIU
nombre estan els substantius
següents. 7 Digues què és un substantiu
col·lectiu i posa’n algun exemple. NOTES
8 Indica si aquests parells de paraules
són sinònimes o antònimes.
gelat marietes caramels dur / blanet acabar / rematar
A. Imagina que inventes un producte molt perillós. Elabora l’etiqueta

que posaries a l’envàs amb el text d’advertència i amb el símbol
corresponent.
B. Conta als companys algun conte que t’agrade com si tu fores
el protagonista de la història.
57
667884_Unitat 04.indd 57 26/01/15 09:32
Solucions 6 • Perquè és un verb de la primera conjugació acabat en

-ava. • Perquè abans hi ha la lletra n. • Perquè és una forma
1 • Per a calfar líquids ▶ calfador. • Per a afegir gotes d’un
del verb haver.
líquid a un altre ▶ comptagotes. • Per a remenar els compo-
nents d’una mescla ▶ agitador. 7 RM. És un substantiu que en singular anomena un con-
junt d’éssers o objectes. Exemples: batalló, bandada.
2 Sí, perquè té significats diferents: la part que talla d’un ga-
nivet, una part d’una planta i una part d’una porta. 8 • Dur i blanet són antònimes. • Acabar i rematar són si-
nònimes.
3 Gelat: masculí singular. Marietes: femení plural. Caramels:
masculí plural. 9 RL.
4 • mestra (canviant la -e del masculí per -a). • pintora (afe-
gint -a al masculí). • fornera (afegint -a al masculí). • pediatra Competències
(canviant la -e del masculí per -a). • maga (afegint -a al mas-
Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els alum-
culí). • sogra (canviant la -e del masculí per -a).
nes trien quina de les dues activitats proposades volen fer se-
5 RM. • Afegint -s ▶ plat, suc. • Afegint -ns ▶ cançó, mà.
gons les seues aptituds.
• Canviant -a per -es ▶ porta, botella.
75
5 El club de lectura
EIX TEMÀTIC. LA BIBLIOTECA
• La biblioteca.
VOCABULARI
• Les paraules parònimes.
SABER
GRAMÀTICA • Els determinants (I).
ORTOGRAFIA • La partició de paraules.
• Reconéixer diferents tipus de llibres

a partir de l’escolta de fragments.
• Escoltar i resoldre una endevinalla.
COMUNICACIÓ ORAL • Memoritzar i recitar un poema.
• Explicar les conseqüències
positives de participar en un club
de lectura.
SABER FER • Llegir i comprendre un conte:

LECTURA
El país dels somnis.
• Escriure eslògans per a promoure

ESCRIPTURA la lectura.
TASCA FINAL • Elaborar un àlbum il·lustrat.
• Predisposició a participar en activitats

socials.
• Valoració positiva de la cultura
i els espais culturals com llibreries
i biblioteques.
• Interés i gust per llegir i dibuixar.
76


Avaluació del 1r trimestre:
models B, A i E. MATERIAL D’AULA
Làmina
• La biblioteca
CD Comunicació oral
• Programa d’ampliació. Unitat 5.
CD Lectures
Projectes de treball cooperatiu • Unitat 5: pista 5.
• Projecte del primer trimestre.
Recursos complementaris ALTRES MATERIALS DEL PROJECTE

• Recursos literaris. Quadern de l’alumne
• Taller de teatre. • Primer trimestre. Unitat 5.
• Fitxes per a l’ús del diccionari.
Llibre de teatre
• Fitxes per al desenvolupament Llibre de lectura
de la intel·ligència. • Pluja de lletres 4.
Projectes interdisciplinaris Nou diccionari d’ús del valencià

Comprensió lectora 4. Fitxes de treball
Desembre Gener Febrer
77
Propòsits
5 El club de lectura
• Descriure oralment una escena en
una biblioteca.
• Distingir tipus de llibres a partir
de l’escolta d’un fragment.
• Memoritzar i recitar un poema.
• Reflexionar sobre les aportacions
positives d’un club de lectura.
• Escriure l’eslògan per a una
campanya per la lectura.
Més recursos
• «Música de poetes» (poemes
musicats)
http://www.musicadepoetes.cat/
app/musicadepoetes/servlet/org.
uoc.lletra.musicaDePoetes.Inici
1 Escolta la pista 6 i escriu 1, 2, 3 o 4. A quin llibre pot pertànyer cada fragment?
A un llibre sobre animals. A un diccionari.

A un llibre d’endevinalles. A un llibre de contes.
2 Escolta la pista 7 i tria. Quina és la solució de l’endevinalla?
A Les sabates. B El sol. C El rellotge. D El vent.
58
667884_Unitat 05.indd 58 26/01/15 09:33
Suggeriments didàctics nuts per a respondre. Si cal, torneu a reproduir la pista i recor-
deu-los que cada fragment llegit porta un número. Compro-
Llegiu el títol de la unitat i sondegeu si els alumnes saben què veu quins detalls de la informació sobre cada tipus de llibre
és un club. Concloeu que és un grup de persones amb els han retingut demanant-los que justifiquen les respostes.
mateixos interessos que s’ajunten per fer una activitat. Expli-
En l’activitat 2, després d’escoltar l’endevinalla (pista 7 del
queu que en els clubs de lectura els membres es reuneixen
CD Comunicació oral), podeu demanar-los si coneixen ende-
per llegir o per parlar d’una lectura que tots han fet.
vinalles sobre els altres elements esmentats, o bé sobre altres
Demaneu als xiquets que descriguen la làmina oralment. Des- coses, perquè les ensenyen als companys.
prés, podeu fer amb ells una pluja d’idees de tots els tipus de Per a fer l’activitat 4, trieu un moment de la sessió en què els
llibre que coneguen. Aneu apuntant cada tipus en la pissarra alumnes estiguen descansats i receptius. Llegiu-los el poema
o bé feu que els mateixos alumnes els hi escriguen. a un ritme pausat, amb entusiasme i expressivitat, dete-
En l’activitat 1, aviseu-los que estan a punt d’escoltar una nint-vos en la sonoritat de cada paraula. Afavoriu així que ells
audició en què es lligen fragments solts de diferents llibres. evoquen les imatges i us prenguen com a model de lectura.
Feu que lligen els quatre tipus que hi ha. Després, reproduïu Després aclariu, si cal, els significats de l’adjectiu arrenglerats
la pista 6 del CD Comunicació oral. Deixeu-los uns quants mi- (‘posats l’un al costat de l’altre’) i del verb badar (‘obrir-se al-
78
UNITAT 5
Parlar
NOTES
3 Tria un dels personatges de la làmina i explica què fa.
4 Memoritza aquest poema i recita’l davant dels companys.
– Intenta marcar les pauses

després de cada vers, Els llibres
recitar en un to alegre Arrenglerats Dintre la mà
i marcar bé el ritme en els prestatges seran un món
i l’entonació. semblen soldats que es badarà
– Acompanya la recitació o personatges com una rosa.
amb gestos que reforcen tots enrampats. Joana Raspall
el que dius. Si en prens algun
veuràs que són
una altra cosa.
5 EDUCACIÓ CÍVICA. Valore les activitats culturals.

Digues quines coses positives pot aportar participar en un club de lectura.
Escriure
6 Escriu eslògans per a animar les persones a llegir.
Llegir és un viatge . La lectura ens fa . ...
SABER FER
TASCA FINAL
Elaborar un àlbum il·lustrat
Què entens per àlbum il·lustrat?
Com són els textos en aquest tipus de llibres:
llargs o breus? Per què?
En aquesta unitat elaboraràs un àlbum il·lustrat.
De segur que et queda ben bonic!

59
667884_Unitat 05.indd 59 26/01/15 09:33
guna cosa per una fissura’). Amb vista a la memorització del 3 a 5 RL.
poema, podeu fer que treballen per parelles: mentre un recita,
6 RM. • Llegir és un viatge trepidant / fantàstic. • La lec-
l’altre comprova que el sap bé. És recomanable que l’apren-
tura ens fa / millors / saber més / somiar. • I tu què lliges?
guen estrofa a estrofa. Decidiu quins versos demanen una
pausa més llarga i aconselleu-los que en llegir-los, compten u
interiorment per a «obligar-se» a fer una pausa. Competències
Feu que els alumnes lligen la informació sobre la tasca final de Competència social i cívica. En l’activitat 5 els alumnes
la unitat. Expliqueu-los que il·lustració és sinònim de dibuix. faciliten la millora de les seues habilitats socials reflexionant
sobre les conseqüències positives de realitzar activitats en
Solucions grup i participatives. Guieu la reflexió cap a la conclusió que
sempre és bo aprendre dels coneixements i les opinions
1 1 A un llibre d’endevinalles. 2 A un llibre sobre animals. dels altres.
3 A un llibre de contes. 4 A un diccionari.
2 Cal triar l’opció C (El rellotge).
79
Propòsits
adequada.
• Acostumar els alumnes a llegir
sense l’ajuda del dit.
• Inculcar en els alumnes el gust
per la lectura.
• És possible que hi haja xiquets que
tinguen dificultats per a llegir sense
servir-se del dit. En aquests casos,
podeu permetre l’ús d’un cartó
plastificat, que pot confeccionar
el xiquet mateix, i que situarà davall El país dels somnis
de la línia del text que llija en cada
El dia del meu aniversari es presentava enguany sense gens de
moment. Això farà que es puga
gràcia. La mare estava fora, en un viatge de treball. Els iaios tenien
reincorporar a la lectura en cas la grip i no podien eixir de casa. I, per acabar-ho de rematar, a l’escola
de tindre una distracció. DIFICULTATS tocaven llentilles i control de matemàtiques. Un panorama terrorífic!
DE LECTURA De bon matí, després de felicitar-me amb un grapat de besos,
Llegir seguint les mon pare intentà animar-me:
–No faces aquesta cara, Laura! La setmana que ve celebrarem com
línies d’un text amb
cal el teu aniversari. Farem festa gran!
l’ajuda del dit per
–Ja, però hui serà un dia normal i corrent... –vaig protestar
no perdre’s fa que
disgustada.
la lectura siga lenta.
El dia passà com havia de passar, lent com un caragol reumàtic.
Intenta llegir el text M’alegraren un poc les felicitacions dels companys, em va anar prou
sense l’ajuda del dit. bé en matemàtiques i em vaig menjar les llentilles sense protestar.
Per fer-ho, abans Només faltava que em renyaren el dia del meu aniversari!
recorre cada línia En eixir d’escola, mon pare m’esperava amb les claus del cotxe
amb la mirada a la mà i un somriure misteriós als llavis.
fixant-te en quina –Preparada per a una sorpresa?
paraula comença –I tant que sí! –vaig cridar–. On anem?
i en quina acaba. –Al país dels somnis... I podràs triar-ne un –contestà–. Però no
preguntes més o no serà una sorpresa!
60
667884_Unitat 05.indd 60 26/01/15 09:33
Suggeriments sobre la lectura LECTURA

Demaneu als xiquets que facen una lectura atenta del conte.
ABANS DE LLEGIR
Comproveu que els alumnes fan l’esforç de no usar el dit per
Feu que els alumnes observen el dibuix que encapçala el con- a seguir la lectura. Després, si voleu, podeu reproduir l’audi-
te. Fomenteu que el descriguen oralment llançant-los algunes ció del conte (pista 5 del CD Lectures) a fi d’assegurar-vos
preguntes: On estan els personatges? Què hi ha a les parets? que el comprenen bé. En acabant, organitzeu una lectura en
Què són les figures que pengen del sostre? Per què la xique- veu alta i en cadena, procurant que cada alumne llija un frag-
ta està tan alta? Penseu que està trista o contenta? Per què ment del text.
ho penseu? Què porta a la mà? Llegiu el títol del conte i pre-
gunteu-los per què pensen que es diu El país dels somnis. DESPRÉS DE LLEGIR
Llegiu als alumnes el requadre Dificultats de lectura, en el qual Comproveu que els alumnes han comprés la història que han
se’ls anima a abandonar el costum de servir-se del dit quan llegit. Pregunteu-los si els ha agradat i si els faria il·lusió que el
lligen. Per tal d’assegurar-se que mantindran l’atenció en el dia del seu aniversari els passara una cosa pareguda a la que
text, aquesta vegada podeu aclarir-los el significat de les pa- li passa a Laura, la protagonista de la història.
raules destacades en roig abans d’efectuar la lectura.
80
5
1 UNITAT 5
Com si fóra fàcil no preguntar res després d’una resposta com NOTES
aquella! rematar: posar fi
Al cotxe no vaig parar de demanar-li explicacions. Però ell no a alguna cosa.
me’n donà ni una, ni mitja ni cap. renyaren: digueren que
Al cap d’una estona, aparcà en un carrer que m’era desconegut havia fet alguna cosa
i em va fer baixar del cotxe. Agafant-me de la mà, digué: malament.
–Tanca els ulls un moment, Laura. Sense trampes! amollar: dir de colp.
A cegues, ben agafada de la seua mà, vaig fer uns quants passos
gaudint: sentint plaer
i vaig creuar una porta.
o alegria, traient profit
–Ja pots obrir-los –em digué el pare.
d’alguna cosa.
Impacient, vaig obrir els ulls i vaig amollar un crit:
–Mare meua!
Em trobava enmig de la llibreria més gran que havia vist
en ma vida! A dreta i esquerra, des del pis fins al sostre, llibres
i més llibres omplien de gom a gom les estanteries. Ací i allà, unes
escales multicolors permetien pujar fins als estants més alts, d’on
penjaven ninots de personatges de conte: bruixes i fades, donyets
i ogres, princeses i llops, dracs i sirenes, pirates i cavallers...
Mon pare tenia raó: allò era el país dels somnis!
Vaig passar una vesprada increïble pujant i baixant escales,
mirant per ací i per allà, ficant el nas en un fum d’històries
extraordinàries i gaudint d’un bon grapat d’il·lustracions fantàstiques.
Era molt difícil triar només un llibre entre tots els llibres, una història
entre totes les històries, una aventura entre totes les aventures...
–Ai, Laura! –rigué mon pare en sentir les meues queixes–. Està bé:
que siguen dos!
Quan vam eixir de la llibreria, mon pare em preguntà, burleta:
–Què, Laura? Ha sigut un dia normal i corrent?
D’un bot, em vaig penjar del seu coll i li vaig dir:
–Al contrari: ha sigut un dia genial!
engua
* *
persona es
*
se mana
*
ca allers

61
667884_Unitat 05.indd 61 26/01/15 09:33
Abordeu l’apartat Dificultats d’escriptura i feu que els alumnes Altres activitats
copien en el quadern les paraules enguany, setmana, perso-
natges i cavaller. Tot seguit, un alumne les pot escriure en la PER A MILLORAR L’APRENENTATGE
pissarra. Demaneu que les lligen en veu alta a l’uníson. Com- Lectura de textos fraccionats. Una estratègia per a millorar
proveu que ningú té problemes per a pronunciar el grup ny en la coordinació ocular dels alumnes i ajudar-los a abandonar
posició final de la paraula enguany. Sobre la paraula setmana, progressivament el costum de llegir amb el dit és la lectura de
els alumnes poden tendir a pronunciar la t; corregiu aquest textos fraccionats. Es tracta de textos en què l’espaiat entre
ortografisme i recordeu-los que la t s’escriu però no s’ha de paraules és molt gran, de manera que cada línia conté només
pronunciar. quatre o cinc paraules. L’objectiu és que el xiquet habitue els
ulls a seguir l’horitzontalitat de la línia. Podeu adaptar els tex-
Competències tos que desitgeu a aquest format i fer que els xiquets amb
més problemes lectors en lligen un cada dia.
Consciència i expressió cultural. Amb aquesta lectura es
transmet als alumnes el missatge que llegir és una activitat di-
vertida, i els llibres un objecte il·lusionant.
81
Propòsits 1 Respon.
• Valorar la comprensió general Qui conta la història de la lectura?

del conte El país dels somnis. Què celebra la protagonista aquest dia?
• Parlar sobre preferències literàries.

2 Completa. Per què el dia de l’aniversari de Laura es presentava aquell any
• Contar l’argument d’un llibre llegit. sense gens de gràcia?
Aquell any l’aniversari de Laura es presentava sense gens de

NOTES gràcia perquè la mare , els iaios i a l’escola .
3 Escriu V si és verdader o F si és fals.
Els companys de l’escola es van recordar de felicitar Laura.

La mestra va renyar Laura per protestar mentre es menjava les llentilles.
A l’eixida de l’escola el pare esperava Laura per donar-li una sorpresa.
El pare va explicar a Laura amb tot detall en què consistia la sorpresa.
4 Tria la imatge correcta. A quin lloc van anar Laura i el pare?
A B C
5 Localitza l’error en cada una d’aquestes afirmacions sobre la lectura i corregeix-lo.
A Laura no li va agradar gens la sorpresa del pare.

La llibreria on van anar era molt menuda i estava plena de llibres.
Al final, el pare va deixar que Laura triara tres llibres.
6 Comenta amb els companys.
T’agrada llegir? Quin tipus de lectures prefereixes: d’aventures, de màgia,

de por, de riure…?
Quin és el llibre que més t’ha agradat últimament? De què tracta?
62
667884_Unitat 05.indd 62 26/01/15 09:33
Suggeriments didàctics 5 • A Laura no li va agradar gens li va agradar molt la sor-

presa del pare. • La llibreria on van anar era molt menuda
En l’activitat 3, feu que els alumnes expliquen per què les
gran i estava plena de llibres. • Al final, el pare va deixar que
afirmacions falses ho són. Si ho trobeu convenient, dema-
Laura triara tres dos llibres.
neu-los que ho justifiquen amb un fragment de la lectura.
6 RL.
Solucions
Altres activitats
1 • La protagonista, Laura. • El seu aniversari.
2 Aquell any l’aniversari de Laura es presentava sense gens PER A AMPLIAR
de gràcia perquè la mare estava fora, en un viatge de tre- Elaborar una fitxa de lectura. Com a activitat complemen-
ball, els iaios tenien la grip i no podien eixir de casa i a l’es- tària a l’última de l’apartat, demaneu als alumnes que elabo-
cola tocaven llentilles i control de matemàtiques. ren una fitxa de lectura sobre el llibre que més els haja agra-
3 V, F, V, F. dat últimament. Pot contindre les dades següents: Títol / Nom
de l’autor / Editorial / Nombre de pàgines / Personatges / Ar-
4 Cal triar la imatge B.
gument.
82
Vocabulari. LA BIBLIOTECA 5
1 UNITAT 5
1 Relaciona amb números. Com s’anomena cada part del llibre? Propòsits
2 • Aprendre vocabulari de l’àmbit
1 pàgines coberta de la biblioteca.
llom solapa
3 4 • Saber què són les paraules
parònimes i usar-ne.
2 Digues quins llibres són de lectura i quins de consulta.
conte àlbum il·lustrat enciclopèdia diccionari còmic

Més recursos
• Paraules parònimes
3 Completa les oracions amb les paraules apropiades seguint el codi. manejar – menejar;
calavera – caravel·la;
fullejar triar consultar volum llibre electrònic arxiu
acte – apte;
accessible – assequible;
Mireia va un equivocat perquè no va bé l’
de la biblioteca.
bou – pou; abella – ovella;
emetre – ometre; repte – recte.
A mi m’agrada els llibres en paper, per això no m’acostume al .
LES PARAULES PARÒNIMES

NOTES
Són parònimes les paraules que tenen una forma tan semblant que es poden confondre.
Per exemple, les paraules actitud i aptitud són parònimes.
4 Completa cada oració amb la paraula corresponent.
Per fer la pel·lícula de Harry Potter van el llibre. adoptar / adaptar

Si vols fer un regal a Andrea, regala-li un còmic. espacial / especial
Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’ . afecte / efecte
A
TA C
5 Completa aquesta expressió amb el final adequat i explica A
TA C
amb paraules teues què significa. TA C A
… un llibre sencer.
Parlar com... … un llibre vell.

… un llibre obert.

63
667884_Unitat 05.indd 63 26/01/15 09:33
Suggeriments didàctics Solucions

En l’activitat 2, expliqueu que els llibres de lectura són els 1 1 coberta. 2 solapa. 3 llom. 4 pàgines.
que llegim des de la primera fins a l’última pàgina i normal- 2 Llibres de lectura: conte, àlbum il·lustrat, còmic. Llibres de
ment ens conten alguna història (contes, novel·les…); els de consulta: enciclopèdia, diccionari.
consulta, en canvi, solen ensenyar alguna cosa i només con- 3 • Mireia va triar un volum equivocat perquè no va con-
sultem una pàgina concreta cada vegada que tenim un dubte
sultar bé l’arxiu de la biblioteca. • A mi m’agrada fullejar els
o ens interessa saber alguna cosa.
llibres en paper, per això no m’acostume al llibre electrònic.
En l’activitat 3, expliqueu que a vegades les obres molt llar- 4 • Per fer la pel·lícula de Harry Potter van adaptar el llibre.
gues es divideixen en diversos llibres, cada un dels quals es
• Si vols fer un regal especial a Andrea, regala-li un còmic.
diu volum i porta un número que el distingeix dels altres.
• Joan sempre compta amb mi perquè em té molt d’afecte.
Convé tindre en compte que l’objectiu final de tractar els pa- 5 Parlar com un llibre obert. RM: ‘Parlar clarament, raona-
rònims no és tant memoritzar el concepte lingüístic en si,
dament, sàviament’.
sinó que es fixen en paraules similars i sàpien distingir-les, i
les escriguen correctament.
83
Gramàtica. ELS DETERMINANTS (I)
Propòsits Els determinants són les paraules que van davant del substantiu en el grup nominal
i que concreten o determinen el seu significat. Els determinants van sempre en el mateix
• Saber què són els determinants gènere i nombre que el substantiu que acompanyen.
i els diferents tipus de determinants Poden fer de determinants l’article, els possessius, els demostratius, els numerals,
que hi ha. els indefinits, els interrogatius i els exclamatius.
• Distingir entre article determinat L’article. Formes

i article indeterminat.
Els articles són paraules que van davant dels substantius i els concreten o determinen.
• Conéixer els possessius tònics. Els articles poden ser determinats o indeterminats. Exemple: la llibreta, uns llapis.
• Distingir els tres graus dels Singular Plural

demostratius i usar-los bé.
Masculí Femení Masculí Femení
Articles determinats el la els les
Més recursos
Articles indeterminats un una uns unes
•
Oracions per a completar
amb demostratius
– Per a carregar els llibres usarem Els possessius. Formes
[…] caixa que tinc ací, […] que Els possessius són les paraules que indiquen a quina persona o a quines persones pertany
tens al costat i […] del racó. un ésser o un objecte. Solen portar l’article davant. Exemple: la meua nina.
– Havien passat molts anys, però

Masculí meu, teu, seu, nostre, vostre, seu
ell no havia oblidat […] dia. Singular
Femení meua, teua, seua, nostra, vostra, seua
– […] arracades em paren bé?
Masculí meus, teus, seus, nostres, vostres, seus
– […] matí m’he alçat més tard. Plural
Femení meues, teues, seues, nostres, vostres, seues
– […] llibre que tens l’ha llegit
el meu germà.
Els demostratius. Formes
Els demostratius són les paraules que indiquen la distància que hi ha, en l’espai
o en el temps, entre la persona que parla i els éssers o els objectes a què es refereix.
Exemple: aquests joguets, aqueix robot, aquella carta.
Singular Plural
Masculí Femení Masculí Femení
Proximitat aquest /este aquesta / esta aquests / estos aquestes / estes
Distància mitjana aqueix / eixe aqueixa / eixa aqueixos / eixos aqueixes / eixes
Llunyania aquell aquella aquells aquelles
64
667884_Unitat 05.indd 64 26/01/15 09:33
Suggeriments didàctics Si ho trobeu convenient, podeu mostrar als alumnes alguns

exemples de possessius que van darrere del substantiu i no
En el primer paràgraf de la teoria, recordeu als alumnes els porten article: Ha vingut un amic meu; La motxilla és seua;
conceptes de concordar i concordança, que ja han vist en la Anava darrere seu.
unitat anterior. Si l’article i l’adjectiu concordaven amb el
Si el nivell de la classe ho permet, podeu fer notar als alumnes
substantiu en gènere i nombre, feu-los vore que els posses-
que a vegades usem un demostratiu tot sol, sense substan-
sius i els demostratius també ho fan.
tiu, si tots sabem de què estem parlant. Per exemple, si algú
Quant als articles, comenteu que usem l’article determinat diu que ha vist una pel·lícula i un altre respon Aqueixa no l’he
davant d’una cosa que coneixem o de la qual hem parlat ja; vista, se sobreentén la idea de «pel·lícula».
per exemple, la casa o l’escola; en canvi, posem l’indetermi-
En la correcció de l’activitat 2, feu que els alumnes expliquen
nat davant d’un substantiu del qual fins ara no havíem parlat:
per què no es poden usar els possessius descartats de cada
una casa o una escola. Recordeu-los, com a regla general,
parell (perquè no concorden en gènere o en nombre amb el
que els articles el i la s’apostrofen (l’) davant d’una paraula
substantiu).
començada per vocal (a, e, i, o, u) o h.
84
5
1 UNITAT 5
1 Classifica els articles del text i digues quin substantiu acompanyen. NOTES
Torneig d’escacs
La setmana que ve tindrà lloc un torneig escolar
d’escacs. El mestre ha deixat una llista prop de la pissarra
perquè els xiquets i les xiquetes que vulguen s’hi apunten.
Hi haurà un premi sorpresa: uns llibres signats per unes
grans campiones d’escacs!
ARTICLES DETERMINATS ARTICLES INDETERMINATS
2 Completa cada oració amb la forma del possessiu que corresponga

tenint en compte el gènere i el nombre del substantiu.
Aquest llibre de contes és de la germana. teu / meua

Els amics Raül i Pau vindran hui al teatre. vostres / seues
El professor viu prop de l’ajuntament. seu / nostra
Saps on estan les llibretes? seus / meues
3 PER A PENSAR. Indica com es diu cada gat i explica com ho has sabut.
Aquesta A B C
gata es diu Lua.
Aqueix gat és Coco.
I aquell es diu
Gris.
4 Davant d’algunes paraules, com ara vida, casa, pare, mare, tia, germà...,
habitualment s’utilitzen unes altres formes de possessius.
Localitza en cada oració dues d’aquestes formes diferents de possessius
i digues a quines formes de les que coneixes equivalen.
Ma mare i son pare són cosins.
Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics.
Mon pare i ta tia Carme treballen junts.

65
667884_Unitat 05.indd 65 26/01/15 09:33
En l’activitat 3, expliqueu que quan el que parla està tocant NATS ▶ un torneig, una llista, un premi, uns llibres, unes
l’objecte de què parla usem el demostratiu de primera distàn- [grans] campiones.
cia (aquest / este). Si està a una certa distància, en canvi, 2 • Aquest llibre de contes és de la meua germana. • Els
usem el de segona distància (aqueix / eixe). vostres amics Raül i Pau vindran hui al teatre. • El seu pro-
En l’activitat 4 es pretén que els alumnes treballen els pos- fessor viu prop de l’ajuntament. • Saps on estan les meues
sessius àtons de manera deductiva. Escriviu-los tots en la llibretes?
pissarra al costat d’algun substantiu (mon pare, ma tia, ton 3 A Lua. B Coco. C Gris. RM. Se sap perquè Lua està amb
pare, ta tia, son pare, sa tia, mos pares, mes ties, sos pares, qui parla (per això cal aquesta), Coco està a una certa distàn-
tes ties). Feu-los vore que no duen article i que els usem so- cia (per això cal aqueix) i Gris està lluny (per això cal aquell).
bretot davant de noms de parents.
4 • Ma mare i son pare són cosins (ma = la meua; son = el
seu). • Vam anar a sa casa amb ton germà i uns amics (sa =
Solucions la seua; ton = el teu). • Mon pare i ta tia Carme treballen junts
1 ARTICLES DETERMINATS ▶ la setmana, el mestre, la (mon = la meua; ta = la teua).
pissarra, els xiquets, les xiquetes. ARTICLES INDETERMI-
85
Ortografia. LA PARTICIÓ DE PARAULES
Propòsits Pots partir

la paraula llibre a final Quan una paraula no cap sencera a final de línia, la partim
• Aprendre a partir paraules a final de línia així: llib-re? escrivint un guionet (-) i en continuem l’escriptura en
de línia. Per què? la línia següent. Per a fer-ho correctament, cal tindre
• Repassar els conceptes de síl·laba, en compte les normes següents:
diftong, hiat i dígraf. No es poden separar les lletres que pertanyen
a la mateixa síl·laba. Exemple: ro-bot i no rob-ot.
No es poden separar les vocals d’un diftong perquè
Previsió de dificultats pertanyen a la mateixa síl·laba (cui-na), però sí les
d’un hiat perquè pertanyen a síl·labes diferents (pi-ano).
• Per a poder fer la partició de
Els dígrafs rr, ss, l·l i tx es poden separar (car-rer,
paraules correctament és necessari
cot-xe). En canvi els dígrafs qu, gu, ll i ny no se separen
que els alumnes tinguen clars els (àgui-la, lle-nya).
conceptes de diftong (‘dues vocals
que es diuen en un mateix colp de
veu’) i hiat, el seu contrari. Vigileu
que els dominen abans d’abordar 1 Digues quines paraules estan mal partides a final de línia i explica per què.
les activitats de l’apartat. Convé
A B C D
llegir-los en veu alta el quadre cantim- retol- ve- biblio-
de diftongs de l’activitat 2. plora ador sprada teca
• És probable que els alumnes

tinguen dificultats per a recordar 2 Classifica les paraules següents segons que les síl·labes subratllades es puguen
separar o no a final de línia.
quins dígrafs se separen i quins
no en la partició de les paraules. Per fer-ho, fixa’t bé si les vocals en contacte formen diftong o hiat.
Poseu-ne tants exemples com DIFTONgS coet almoina centpeus

siga necessari.
ai ei oi ui taula graella marieta
au eu iu ou caiman anuari ciutadà
Més recursos
• Comptar síl·labes ES PODEN SEPARAR NO ES PODEN SEPARAR
http://www.edu365.cat/primaria/
3 Copia la partició correcta a final de línia de cada paraula tenint en compte
muds/catala/sillabes/index.htm# els dígrafs.
pin-ya babu-txa bambo-lles

pi-nya babut-xa bambol-les
66
667884_Unitat 05.indd 66 26/01/15 09:33
Suggeriments didàctics aquest sentit, és convenient recalcar que si separem una pa-
raula pel dígraf l·l, el punt volat es converteix en un guionet.
Pregunteu als alumnes què podem fer quan, escrivint un text,
Durant la correcció de les activitats, és aconsellable que es-
no ens cap una paraula en una línia. Probablement sabran
crigueu cada paraula en la pissarra, dividint-les en síl·labes
que cal partir-la amb un guionet. Tot seguit, pregunteu-los:
separades per una barra. Per exemple: ves / pra / da.
Podem partir una paraula per qualsevol lloc? Escriviu en la
pissarra la paraula llibre amb la partició incorrecta que es pro- En l’activitat 2, aclariu que les lletres subratllades a vegades
posa en el llibre i pregunteu-los si està ben partida. Feu-los són una sola síl·laba i a vegades més d’una. Ells han de saber
comprendre que, quan partim paraules, les síl·labes han de quin és cada cas. Digueu-los que, abans de classificar-les, es
quedar intactes i no pot sobrar cap lletra solta. Llegiu el qua- diguen cada paraula amb colps de veu i les copien sepa-
dre que encapçala la pàgina per reforçar aquesta idea i apro- rant-ne les síl·labes en el quadern.
fundir en la norma. Pel que fa a les paraules amb diftong, po- Pel que fa al dictat de l’activitat 6, és convenient que els
seu-los-en alguns exemples en la pissarra perquè vegen que alumnes guarden el seu text en el dossier d’aprenentatge,
aquests no se separen: pausa, coure, neula… Feu la mateixa una vegada corregit. Comprovar el seu progrés en el domini
operació amb paraules que porten els dígrafs rr, ss, l·l i tx. En de la llengua els farà agafar confiança en ells mateixos.
86
5
1 UNITAT 5
44 Separa les
Separa les paraules
paraules que
que calga
calga d’aquest
d’aquest text
text tenint
tenint en
en compte
compte que
que la
la ratlla
ratlla NOTES
roja marca
roja marca el
el final
final de
de línia.
línia.
Hola Xavi,
T’escric perquè la setmana que ve inauguraran la nova biblioteca
municipal i faran una festa espectacular amb contacontes, pallassos
i un muntó d’activitats més.
Si vols, pots dir-ho als teus amics i anirem tots junts a la inauguració.
Una abraçada,
Llúcia
55 Explica. Per
Explica. Per què
què no
no són
són correctes
correctes aquestes
aquestes particions
particions aa final
final de
de línia?
línia?
astrona-uta
astrona-uta cart-olina
cart-olina ca-rrossa
ca-rrossa àg-uila
àg-uila
66 DICTAT. Prepara
DICTAT. Prepara el
el dictat
dictat per
per fer-lo
fer-lo en
en el
el quadern.
quadern.
Fixa’t bé
Fixa’t bé si
si has
has de
de partir
partir alguna
alguna paraula
paraula aa final
final de
de línia.
línia.
Regal d’inauguració
Regal d’inauguració
Ahir
Ahir Guillem
Guillem ii jo
jo assistírem
assistírem aa la
la inauguració
inauguració dede la
la nova
nova llibreria
llibreria
que han
que han instal·lat
instal·lat en
en el
el número
número quinze
quinze deldel carrer
carrer de
de l’Església.
l’Església.
II com
com queque vam
vam arribar
arribar entre
entre els
els cent
cent primers,
primers, ens
ens van
van regalar
regalar
un
un llibre
llibre aa cada
cada un.
un. Guillem
Guillem va
va agafar
agafar unauna novel·la
novel·la per
per aa xiquets
xiquets
ii jo
jo un
un àlbum
àlbum il·lustrat
il·lustrat preciós.
preciós. Ja
Ja us
us l’ensenyaré!
l’ensenyaré!

ORTOgRAFIA
Marià i jo sempre fet els deures junts.
em hem
Helena ha fet la després de dinar.
sesta sexta Visc en una als afores del poble.
caça casa 8 Escriu una oració amb cada una de les paraules

67
667884_Unitat 05.indd 67 26/01/15 09:33
Solucions 7 • Maria i jo sempre hem fet els deures junts. • Helena ha

fet la sesta després de dinar. • Visc en una casa als afores
1 B i C. Perquè no es poden separar lletres que pertanyen
del poble.
a la mateixa síl·laba (-la- en retolador i ves- en vesprada).
8 RM. • No cal que em dones les gràcies. • L’escriptora
2 ES PODEN SEPARAR ▶ coet, graella, anuari, marieta.
Guida Martí publica hui la seua sexta novel·la infantil. • Les
NO ES PODEN SEPARAR ▶ taula, caiman, almoina, cent-
activitats de pesca i caça només es permeten en determina-
peus, ciutadà.
des èpoques de l’any.
3 • pi-nya. • babut-xa. • bambo-lles.
4 Biblio-teca; pallas-sos; inau-guració.
Competències
5 • Perquè no es poden separar les vocals d’un diftong
Aprendre a aprendre. En les activitats 7 i 8 els alumnes
(au). • Perquè no es poden separar les lletres que pertanyen
comproven que la millor manera de distingir paraules que te-
a la mateixa síl·laba (to). • Perquè el dígraf rr es pot separar.
nen una forma semblant és posar-les en context. En definitiva,
• Perquè el dígraf gu no se separa.
aprenen que assimilar la teoria es fa fàcil quan es posa en
6 Activitat de dictat.
pràctica.
87
SABER FER
Propòsits Elaborar un àlbum il·lustrat

• Descriure les accions que es
L’àlbum il·lustrat és un llibre que conta una història basant-se
mostren en una seqüència en imatges. Ara posaràs text a una història amb imatges
d’imatges. per elaborar el teu àlbum il·lustrat. Ànim!
• Inventar el final d’una història.
Prepara 1 Observa la seqüència i explica què passa en cada
• Dibuixar un xicotet àlbum il·lustrat.
el teu treball escena amb una o dues oracions com a màxim.
Si vols, pots posar nom a la protagonista.
NOTES
2 Inventa un final per a la història anterior.

Com acabarà tot?
Demostra 3 Elabora el teu àlbum il·lustrat amb la història

que ho saps fer anterior.
Fes-ho així:
– Prepara quatre fulls i numera’ls.
– A la meitat superior de cada full, copia el dibuix
de cada escena per ordre i, a la inferior, escriu el que
hi passa. No oblides afegir-hi l’escena final que has
inventat.
– Fes la coberta del teu àlbum il·lustrat. Ha d’incloure
un dibuix, un títol per a la història i el teu nom.
– Ordena els fulls i grapa’ls per un lateral.
4 Comparteix el teu àlbum il·lustrat amb els

companys.
Compareu els diferents finals que us heu inventat
per tancar la història.

68
667884_Unitat 05.indd 68 26/01/15 09:33
Desenvolupament de la competència Solucions

en comunicació lingüística 1 RM. Primera escena: Marta es posa de puntetes per in-
En la tasca d’aquest Saber fer, els alumnes milloren la com- tentar agafar el pot de galetes de l’estant. Segona escena:
petència lingüística per mitjà de la descripció de diverses es- aconsegueix agafar el pot però en traure’l cau per accident el
cenes que formen una història. flascó que hi havia al costat. Tercera escena: del flascó tren-
cat ix un geni que diu que li concedeix tres desitjos.
En l’activitat 1, feu que els alumnes es plantegen de quina
manera prefereixen descriure l’escena: en passat o en pre- 2 a 4 RL.
sent, en primera o en tercera persona. Tracteu que reflexionen
sobre què és rellevant per a la història (per exemple, el pot de Competències
galetes) i què no ho és (per exemple, el color de la roba).
Consciència i expressió cultural. En l’activitat 3, els alum-
En l’activitat 2, digueu als alumnes que han de pensar un fi-
nes milloren aquesta competència perquè conjuguen l’ex-
nal que siguen capaços de representar també amb dibuixos,
pressió lingüística amb l’expressió artística i figurativa.
com la resta de la història.
88
5 UNITAT 5
ACTIVITATS FINALS
Propòsits
1 Explica. Quina part del llibre 4 Localitza els demostratius en el text
s’anomena llom? i indica quina distància expressen. • Repassar i consolidar els continguts
Bona recomanació de la unitat i d’unitats anteriors.
2 Copia la paraula parònima que
Has llegit aquest llibre? És fantàstic! • Elaborar un àlbum il·lustrat o
corresponga a cada dibuix.
Me’l van recomanar aqueixos xiquets. recomanar un llibre als companys.
Si et cal, consulta el diccionari.
Si el vols llegir, està en aquella
A B estanteria d’allà. Val la pena!
NOTES
5 Explica què indiquen els possessius
canalons /canelons bol / vol i posa’n exemples.
C D
6 Parteix de totes les maneres
possibles aquestes paraules
com si anaren a final de línia.
alvocat /advocat compte /conte
pallasso
3 Completa amb la forma de l’article boirina

que corresponga segons el codi.
Determinat Indeterminat REPÀS ACUMULATIU
M’he comprat camisa a 7 Escriu un exemple per a cada una

botiga que em vas dir. de les normes d’ús de v.
Marc té amics que tenen
8 Escriu en plural aquests substantius
xalet prop d’ bosc.
i explica com l’han format.
He guardat llibres i llibretes
noves en caixes. germà carta escriptor
9 Tria i resol una de les activitats següents.
A. Elabora un àlbum il·lustrat a partir de la lectura d’aquest llibre que

preferisques.
B. Dóna raons als companys i les companyes perquè s’animen a llegir algun
llibre que t’haja agradat.

69
667884_Unitat 05.indd 69 26/01/15 09:33
Solucions 7 RM. • Darrere de n: canvi. • En formes del verb haver: ha-

1 RM. És la part lateral del llibre on s’uneixen els fulls. víem. • En verbs de la primera conjugació acabats en -ava,
-aves: pensava.
2 A canelons. B bol. C alvocat. D conte.
8 • germans: s’ha format afegint -ns al singular. • cartes:
3 • M’he comprat una camisa a la botiga que em vas dir.
s’ha format canviant -a per -es. • escriptors: s’ha format afe-
• Marc té uns amics que tenen el xalet prop d’un bosc. • He
gint -s.
guardat els llibres i les llibretes noves en unes caixes.
9 RL.
4 Has llegit aquest (proximitat) llibre? És fantàstic! Me’l van
recomanar aqueixos (distància mitjana) xiquets. Si el vols lle-
gir, està en aquella (llunyania) estanteria d’allà. Val la pena! Competències
5 RM. Els possessius indiquen a quina persona o a quines Iniciativa i actitud emprenedora. En l’activitat 9 els alum-
persones pertany un objecte o un ésser. Per exemple: el meu nes milloren aquesta competència per mitjà d’activitats crea-
estoig, ma mare, els seus patins, la nostra mestra. tives en què poden treballar amb més llibertat i de forma
6 • pallasso ▶ pa-llasso / pallas-so. • boirina ▶ boi-rina / menys guiada.
boiri-na.
89
AUDICIONS DEL PRIMER TRIMESTRE
UNITAT 1 –Control de Missió, parla la comandant Tornell. Ini-

ciem aproximació a GZ3.
PISTA 1
–Entesos, comandant. Entrem en el sector A22.
–Has telefonat a casa de la família Pons Vendrell.
Acostant-nos al punt de destinació.
Ara no et podem atendre. Deixa el teu missatge
després del senyal i et telefonarem tan prompte Però el destí té plans inesperats per a la humanitat.
com podrem. Gràcies. –Comandant, comandant! No sé què passa! Els
–Hola. Sóc Joan, l’amic d’Enric. És per dir-li que ja sistemes de navegació han deixat de respondre.
m’he instal·lat a la casa nova i que el volia convidar Alguna cosa està interferint en el sistema. Sol·licite
a jugar dissabte a la vesprada. També vindran Aita- permís per fer una exploració fora de la nau.
na i Pere. L’adreça és: carrer del Xúquer, número 8. –Permís concedit, capità Reixart. Avant!
Per cert, Enric, si pots, porta el teu parxís. He per-
La increïble història d’un descobriment inesperat.
dut el meu en la mudança i no l’he trobat encara.
Una abraçada. Fins dissabte. –Mare meua! Què és això? Semblen... Però... No,
no pot ser! Vénen per nosaltres... Ajuda, aju...!
UNITAT 2 Prepara’t per viure una gran aventura. Pròxima-
ment: Els vigilants de la galàxia en la missió GZ3.
PISTA 2
–Multiplica per cent la teua energia,
UNITAT 4
menjant fruita i verdura cada dia.
PISTA 5
Les fruites i les verdures són molt importants per al
–Veniu, acosteu-vos a la taula, per favor. Hui farem
teu desenvolupament. Amb cinc peces diàries, ob-
un experiment molt interessant. A vore, Àlex, di-
tindràs les vitamines i els minerals fonamentals per
gues… Què hi ha damunt de la taula?
a créixer sa i fort.
–Doncs hi ha una llanterna, una safata fonda, una
Jo menge fruita i verdura cada dia. I tu?
espècie de pot amb aigua i un espill.
Recorda:
–Per a què necessitem l’espill, mestra? Que ens
–Multiplica per cent la teua energia, hem de pentinar?
menjant fruita i verdura cada dia. –No, Enric, l’espill serà molt important en el nostre
experiment. Però ara ho voràs... Fixeu-vos-hi bé. En
PISTA 3
primer lloc, col·locarem l’espill dins de la safata, re-
taronja colzat en un lateral i formant angle. Perquè no cai-
poma ga, li posarem un poc de cinta adhesiva. A continu-
carlota ació, abocarem aigua dins de la safata. Raül, agafa
meló el pot i tira l’aigua que hi ha dins de la safata fins a
fesol omplir-la almenys per la meitat. Laura, posa’t ací
davant i quan jo t’ho diga enfoca la llum de la llan-
col
terna cap a l’espill. Però, de primer, Núria, apaga el
llum perquè estiga ben fosc. Ara sí, Laura, encén la
UNITAT 3
llanterna i mireu a la paret d’enfront de l’espill. Què
PISTA 4 hi veieu?
–Temps aproximat per a orbitar GZ3: 10 minuts, 36 –L’arc de Sant Martí!!!
segons… –Sabeu per què ha passat? Perquè la llum no és
Un viatge cap a un lloc desconegut. Una missió que blanca, sinó que en realitat està composta per di-
canviarà el destí de la humanitat. versos colors…. Qui sabria dir-me’ls?
90
UNITAT 5
PISTA 6
1 Passe la vida fent voltes
caminant a poc a poc
i a cada pas marque el ritme:
tic i tac i tic i toc.
Però per més que camine
sempre estic al mateix lloc.
2 La grua és un ocell de plomatge gris cendrós
amb el coll negre i una falsa cua formada per les
plomes de les ales. Habita a Europa i Àsia, i a
l’hivern, migra cap al sud buscant la calor. Una
de les seues característiques més curioses són
els seus balls en grup que...
3 Hi havia una vegada un pardalet que tenia una
ala ferida. Per això, quan va arribar l’hivern, no
va poder volar amb els companys a buscar llocs
més càlids.
–Ai, ara què faré? Em moriré de fred! –es lamen-
tava el pardalet.
De sobte se li va acudir una idea...
4
LLIBRE. Conjunt de fulls escrits o impresos units
per un extrem i enquadernats.
EXPRESSIONS. Llibre de butxaca. Llibre menut i
senzill que es pot dur a la butxaca. Llibre de
família. Llibret on hi ha anotades les dades del
matrimoni i dels seus fills. Llibre de text. Llibre
escolar que serveix per a estudiar una matèria o
assignatura.
FAMÍLIA DE PARAULES. Llibreria, llibret, llibreta, lli-
breter, llibresc.
PISTA 7
Passe la vida fent voltes
caminant a poc a poc
i a cada pas marque el ritme:
tic i tac i tic i toc.
Però per més que camine
sempre estic al mateix lloc.
91
NOTES
92
NOTES
93
NOTES
94
NOTES
95
Direcció d’art: José Crespo González.
Projecte gràfic: Pep Carrió.
Fotografia de coberta: Leila Méndez.
Cap de projecte: Rosa Marín González.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández.

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero.
Coordinació tècnica: Jesús Muela Ramiro i Virtudes Llobet Azpitarte.
Confecció i muntatge: Virtudes Llobet Azpitarte.
Correcció: Claudia de Val del Amo i Empar Tortosa Sanz.
© 2015 by Edicions Voramar, S. A./Santillana Educación, S. L.

C/ València, 44
46210 Picanya, València
PRINTED IN SPAIN
Qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o

ISBN: 978-84-9058-412-5 transformació d’aquesta obra només pot ser feta amb l’autorització dels
seus titulars, llevat de les excepcions que estableix la llei. Contacteu amb
Depòsit legal: M-7754-2015 CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si
CP: 671174 necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra.

671174guia Llengua 4 1 SH Voramar 3 PDF Free

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

671174guia Llengua 4 1 SH Voramar 3 PDF Free

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT

La guia didàctica Llengua 4, per a quart curs de primària,

En la seua elaboració ha participat l’equip següent:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

DIRECCIÓ I COORDINACIÓ EDITORIAL DE PRIMÀRIA

Així és la guia didàctica................................................. 8

Unitat 1. Dia de mudança ........................................... 16

Unitat 3. Una estrena de cine ..................................... 46

Unitat 4. Al laboratori de l’escola................................ 60

Unitat 5. El club de lectura.......................................... 76

Audicions del primer trimestre.................................... 90

4 Tria un objecte d’aquesta habitació i dóna

5 EDUCACIÓ CÍVICA. Col·labore a casa.

6 Pensa i escriu una nota breu per adherir-la a la caixa de la làmina

Escoltar pista 1 TASCA FINAL

667884_Unitat 01.indd 6-7 14/01/15 14:25

Desenvolupament de les habilitats comunicatives

La bella i la bèstia La bella dorment La Ventafocs

El llibre incorpora textos originals de temàtica Competència lectora 1

variada. Cada text, gravat també en el CD

Lectures, va acompanyat dels apartats

Dificultats de lectura –amb indicacions per a

millorar la lectura en veu alta– i Dificultats

paraules del text que poden plantejar dubtes

ortogràfics. També inclou un vocabulari bàsic

amb la definició de les paraules del text que A vegades qu i gu es

poden resultar difícils.

El treball es completa amb la resolució d’un

del text com la reflexió i la creació pròpies.

667884_Unitat 01.indd 8-9 14/01/15 12:48

finestra barana reixa claraboia ximenera bústia

porta teulada mirador garatge tanca balcó

L’objectiu d’aquest programa és doble. D’una banda,

es pretén ampliar el lèxic dels alumnes sobre camps diversos

(la casa, la cuina, el cine…). De l’altra, s’hi treballen els

cabanya terrat tanca corredor claraboia

5 Explica el significat de les expressions destacades.

667884_Unitat 01.indd 11 14/01/15 12:49

Gramàtica. LES LLENGÜES D’ESPANYA. EL VALENCIÀ 1 El programa de Gramàtica

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha

Durant el curs, els alumnes estudiaran les diferents

categories lèxiques (substantiu, determinant,

clara i precisa i s’organitza en blocs breus, amb

un resum final destacat en la pàgina perquè siga

A més del castellà, que es parla a tot Espanya, hi ha comunitats autònomes on es

Una vegada acabada l’exposició teòrica, trobarem

diverses activitats de fixació i pràctica, i també

la secció Em fixe en la llengua, amb activitats que

requereixen la reflexió dels alumnes per a aplicar

a situacions quotidianes la teoria que han estudiat.

667884_Unitat 01.indd 12-13 14/01/15 12:49

Aquest programa permetrà als alumnes fixar les Representa

regles bàsiques per a escriure correctament: ús

rr entre vocals (serra) / r a l’inici Canvies de casa o de despatx?

A partir de la formulació de la norma, destacada

especialment per a treballar el contingut de la pàgina.

Per acabar el programa, la secció Aprenc a escriure REPRESENTA UN ÚNIC SO

7 Completa amb la paraula corresponent de cada parell.

es treballen homòfons, parònims i altres paraules

Escriu una oració amb les paraules que no has utilitzat.

Va acompanyada del segell «Excel·lent», atés que 14 15

suposa un major grau de dificultat. 667884_Unitat 01.indd 14-15 14/01/15 12:50

en les unitats alternes de cada volum del llibre

Educació cívica: permet treballar els valors.

Dossier d’aprenentatge : pretenen que l’alumne

Treball cooperatiu: mostren els avantatges del treball

• Distingir els interlocutors en una audició

• Redactar una nota breu.

TASCA FINAL • Escriure un correu electrònic.

• Iniciativa per a col·laborar en les activitats

• Avaluació inicial. El joc del saber