El Barroc

You might also like

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 2

LITERATURA CATALANA - TEXTOS

8. El barroc

8. 1. Francesc Fontanella

A la mort de Nise
Lo desengany

¡Oh dures fletxes de mon fat rompudes,


Passen edats i vides
rompudes per ferir més doloroses,
ab moviment subtil,
que, llevant-me les plomes amoroses
les unes nos segueixen,
deixen al cor les puntes més agudes!
a les altres seguim.
Los anys se precipiten
Flames més eclipsades que vençudes,
tan veloçment al fi,
aurores algun dia lluminoses,
que és començar a víurer
ombres ja de ma vista tenebroses,
començar a morir.
tenebroses, mortals, però volgudes.
Los termes corresponen
en cercle repetit:
Principi trist de penes inhumanes,
lo que un sospir anima
terme feliç de l'ànima afligida
acaba altre sospir.
que per alívio son dolor adora;

fletxes sereu i flames soberanes


si llevau a mon cor la trista vida
per donar a mos ulls eterna aurora.

LLengua i literatura catalana - 4t d’ESO - CURS 2021-22


LITERATURA CATALANA - TEXTOS

8.2. Francesc Vicent Garcia

A una hermosa dama de cabell negre A una mossa gravada de verola

Ab una pinta de marfil polia


Mala pasqua us do Déu, monja corcada,
Sos cabells de finíssima atzabeja
Bresca sens mel, trepada celosia,
A qui los de or més fi tenen enveja,
Formatge ullat, cruel fisonomia,
En un terrat, la bella Flora, un dia;
Ab més puntes i grops que té l’arada.

Entre ells la pura neu se descobria


D’alguna fossa us han desenterrada
Del coll que, ab son contrari, més campeja
Per no sofrir los morts tal companyia,
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Quan eixa mala cara se us podria
Pinta i mà de una peça pareixia.
I estava ja de cucs mig rosegada;

Jo, de lluny, tan atònit contemplava


Però si sou de vermes escapada
Lo dolç combat, que ab estremada gràcia
Perquè siau menjar de les cucales
aquestos dos contraris mantenien,
(Que de mal en pitjor la sort vos porta),

Que lo cor, enamorat, se m'alterava


Mantinga-us Déu la negra burullada
I, temerós de alguna gran desgràcia,
I adéu-siau, que em par que em naixen ales
De prendre'ls tregües ganes venien.
I em torno corb, després que pic carn morta.

LLengua i literatura catalana - 4t d’ESO - CURS 2021-22

You might also like