Passen edats i vides rompudes per ferir més doloroses, ab moviment subtil, que, llevant-me les plomes amoroses les unes nos segueixen, deixen al cor les puntes més agudes! a les altres seguim. Los anys se precipiten Flames més eclipsades que vençudes, tan veloçment al fi, aurores algun dia lluminoses, que és començar a víurer ombres ja de ma vista tenebroses, començar a morir. tenebroses, mortals, però volgudes. Los termes corresponen en cercle repetit: Principi trist de penes inhumanes, lo que un sospir anima terme feliç de l'ànima afligida acaba altre sospir. que per alívio son dolor adora;
fletxes sereu i flames soberanes
si llevau a mon cor la trista vida per donar a mos ulls eterna aurora.
LLengua i literatura catalana - 4t d’ESO - CURS 2021-22
LITERATURA CATALANA - TEXTOS
8.2. Francesc Vicent Garcia
A una hermosa dama de cabell negre A una mossa gravada de verola
Ab una pinta de marfil polia
Mala pasqua us do Déu, monja corcada, Sos cabells de finíssima atzabeja Bresca sens mel, trepada celosia, A qui los de or més fi tenen enveja, Formatge ullat, cruel fisonomia, En un terrat, la bella Flora, un dia; Ab més puntes i grops que té l’arada.
Entre ells la pura neu se descobria
D’alguna fossa us han desenterrada Del coll que, ab son contrari, més campeja Per no sofrir los morts tal companyia, I, com la mà com lo marfil blanqueja, Quan eixa mala cara se us podria Pinta i mà de una peça pareixia. I estava ja de cucs mig rosegada;
Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Però si sou de vermes escapada Lo dolç combat, que ab estremada gràcia Perquè siau menjar de les cucales aquestos dos contraris mantenien, (Que de mal en pitjor la sort vos porta),
Que lo cor, enamorat, se m'alterava
Mantinga-us Déu la negra burullada I, temerós de alguna gran desgràcia, I adéu-siau, que em par que em naixen ales De prendre'ls tregües ganes venien. I em torno corb, després que pic carn morta.
LLengua i literatura catalana - 4t d’ESO - CURS 2021-22