(J 2016, S 2015, S 2009)

La divisió cel·lular
a) Definiu què s’entén per divisió cel·lular.
b) Descriviu breument les diferents fases de la divisió cel·lular.
c) L’estructura cel·lular que es mostra a la fotografia:
c1) Què és?
c2) De què està composta?
c3) En quin moment del cicle cel·lular podríem observar-la?

a) La divisió cel·lular és el procés pel qual a partir d’una cèl·lula mare es formen dues cèl·lules
filles
idèntiques a la progenitora (0,5 punts).
b) Dues parts: la mitosi o divisió del nucli consisteix que els cromosomes duplicats al final de la
interfase es distribueixen equitativament entre les cèl·lules filles, i la citocinesi consisteix en la
divisió del citoplasma (0,5 punts).
c1) Un cromosoma (0,25 punts).
c2) ADN (0,25 punts).
c3) A la metafase de la mitosi (0,25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0,25 punts).

(J 2016, 2011, S 2009, S 2007)

En encreuar dues flors de color rosa s’obté una descendència amb un 50% de flors roses, un
25% de flors vermelles i un 25% de flors blanques.
a) Contradiuen aquestes observacions les lleis de Mendel? Raoneu breument la resposta
b) Què podem deduir respecte dels genotips dels progenitors?
c) Si a continuació encreuam dues flors blanques de les obtingudes en l’encreuament
anterior, quin percentatge de flors roses cal esperar en la descendència?
a) Sí/no (ambdues són correctes, sempre que s’afegeixi el següent). És una excepció aparent molt
coneguda denominada codominància (0,5 punts).
b) Es tractava de dos heterozigots idèntics, amb al·lels contaminants («vermell» i «blanc») (0,75
punts).
c) Cap flor rosa, ja que les blanques són totes homozigòtiques (0,5 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0,25 punts).
(J 2015, J 2010)
Cicle cel·lular
a) Definiu breument (sense enumerar-ne les fases) els processos de mitosi i meiosi, indicant
clarament quines són les principals diferències entre aquests dos processos.
b) L’esquema mostra un d’aquests dos processos.
b1) De quin procés es tracta?
b2) Identificau i descriviu breument (unes 10 paraules) els processos enumerats 1, 2 i 3.

a) La mitosi o divisió del nucli és part del procés pel qual es reprodueixen les cèl·lules somàtiques, i
consisteix en el fet que els cromosomes duplicats es distribueixen equitativament entre les cèl·lules
filles; mentre que la meiosi és un procés de divisió cel·lular en què una cèl·lula diploide dóna lloc a
quatre cèl·lules haploides o gàmetes (0,75 punts). Les diferències són que la mitosi té lloc a totes les
cèl·lules somàtiques i la meiosi només a les cèl·lules reproductores sexuals; i que en la mitosi una
cèl·lula 2n dóna lloc a dues cèl·lules 2n, mentre que en la meiosi una cèl·lula 2n dóna lloc a 4
cèl·lules n (0,5 punts).
b1) La meiosi (0,25 punts).
b2) Totes tenen lloc a la profase I (primera divisió de la meiosi), 1 és la fase d’aparellament dels
cromosomes homòlegs (o zigotè), 2 és la fase d’unió o entrecreuament cromosòmic (o paquitè), i 3
és la fase d’orientació dels bivalents i començament de la separació (o diplotè) (0,25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0,25 punts).

(2015, 2014, 2011, J 2010) Les lleis de Mendel

a) Enunciau les lleis de Mendel, i exemplificau-les esquemàticament (per als exemples, feu
servir un gen A, amb al·lels A i a; i un gen B, amb al·lels B i b).
b) En la figura següent s’indica la transmissió d’un caràcter en una família (els homes es
representen amb un quadre i les dones amb un cercle). El caràcter presenta les dues
alternatives representades pels colors blanc o negre. Determinau si l’al·lel que determina
el color negre és dominant o recessiu, i digau per què.
a) Primera. Llei de la uniformitat: quan s’encreuen dues races pures, tots els descendents són iguals
entre si. AA x aa ---------- Aa (0,25 punts)
Segona. Llei de la segregació: en encreuar entre si dos individus de la primera generació filial d’un
encreuament entre individus pertanyents a races pures distintes, entre els individus de la segona
generació filial apareixen caràcters de la generació paterna que havien restat ocults en la primera
generació filial. Aa x Aa ----- AA Aa Aa aa (0,5 punts)
Tercera. Llei de l’herència independent de caràcters: en cas que es contemplin dos caràcters distints
en un ésser viu, cadascun es transmet seguint les dues primeres lleis, amb independència de la
presència de l’altre caràcter. AA BB x aa bb ----- (F1) AB aB Ab ab ------ (F2) AABB AABb AAbb
AaBB AaBb Aabb aaBB aaBb aabb (0,5 punts)
b) El caràcter és recessiu, ja que si fos dominant, algun dels progenitors d’11 i 12 (és a dir, els
individus 6 i 7) hauria de manifestar-lo (0,5 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0,25 punts).

(S 2014, J 2012)
Els cromosomes
a) Definiu i descriviu breument l’estructura dels cromosomes, i explicau-ne la funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
c) De tots els cariotips de la figura tan sols un correspon a humans. Identificau-lo.
d) El cariotip d’humans presenta alguna anomalia? Identificau-la.
e) En cas de respondre afirmativament la pregunta anterior, aventurau en quin tipus de
caràcter es manifesten els símptomes visibles de l’anomalia detectada.
a) Els cromosomes són estructures en forma de bastó que apareixen com a conseqüència de la
condensació de la cromatina abans de la divisió del nucli (cariocinesi). Estan constituïts per dues
cromàtides o fibres d’ADN idèntiques, unides entre si per un punt anomenat centròmer. D’aquest
parteixen els anomenats braços, l’extrem dels quals és el telòmer (0.5 punts). La seva funció bàsica
és facilitar el repartiment de la informació genètica continguda a la cèl·lula mare entre les dues
cèl·lules filles (0.25 punts).
b) Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, tenen dos exemplars de cada tipus de
cromosoma (0.25 punts).
c) El 2 (0.25 punts).
d) Sí, una trisomia en els cromosomes sexuals (2 X i 1 Y, no cal que especifiquin que es tracta de la
síndrome de Klinefelter) (0.25 punts).
e) Cal suposar que presentarà símptomes relacionats amb els òrgans sexuals (0.25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(20..., 2012, J 2008)

En els ratolins el color del pelatge és un caràcter simple, la transmissió del qual segueix les
lleis de Mendel. Si de l’encreuament de dos ratolins negres s’obté una descendència formada
per un 75% de ratolins negres i un 25% de color blanc, a) justificau de quin tipus d’herència
mendeliana es tracta, b) indicau els genotips delsprogenitors, i c) si encreuam a l’atzar un
individu negre de la descendència amb un de blanc, quina proporció d’individus negres caldrà
esperar en els fills?
a) Monohibridisme, ja que ens diuen que es tracta d’un caràcter simple (0.5 punts).
b) Es tractava de dos heterozigots, amb un al·lel dominant («negre») i un de recessiu («blanc»)
(0.75 punts).
c) Depèn si l’individu negre és homozigot (100% de negres) o heterozigot (50% de negres) (0.5
punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(J 2014, J 2009)
Els cromosomes
a) Descriviu breument l’estructura dels cromosomes, i explicau-ne la funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules humanes són diploides?
c) El cariotip de la figura correspon a una persona:
c1) Hi ha alguna anomalia? Si n’hi ha, en què consisteix?
c2) Correspon aquest cariotip a qualque síndrome coneguda?
c3) De quin sexe és la persona a qui pertany aquest cariotip?

a) Els cromosomes són estructures en forma de bastó que apareixen com a conseqüència de la
condensació de la cromatina abans de la divisió del nucli (cariocinesi). Estan constituïts per dues
cromàtides o fibres d’ADN idèntiques, unides entre si per un punt anomenat centròmer. D’aquest
parteixen els anomenats braços, l’extrem dels quals és el telòmer (0.5 punts). La seva funció bàsica
és facilitar el repartiment de la informació genètica continguda a la cèl·lula mare entre les dues
cèl·lules filles (0.25 punts).
b) Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, que tenen dos exemplars de cada tipus
de cromosoma (0.25 punts).
c1) L’anomalia consisteix que presenta una trisomia al parell de cromosomes 21 (0.25 punts).
c2) Síndrome de Down (0.25 punts).
c3) Dona (0.25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(S 2013)
El codi genètic
a) A què es denomina «codi genètic»? Assenyalau les principals característiques del codi
genètic.
b) La següent seqüència de polinucleòtids correspon a un fragment d’inici d’un gen bacterià:
5’ ATGCGAGGGCCCTGCGTGCTG 3’
3’ TACGCTCCCGGGACGCACGAC 5’
Escriviu la seqüència de bases d’ARNm que es pot transcriure a partir d’aquest fragment i
assenyalau-ne la polaritat.
c) Indicau el nombre màxim d’aminoàcids que pot codificar l’ARN transcrit i indicau el
criteri que heu seguit per esbrinar-ho.
a) S’anomena codi genètic a la relació entre la seqüència de bases en el mRNA i la seqüència
d’aminoàcids en la proteïna (0.5 punts). El codi genètic és universal (= a tots els organismes) i
degenerat (cada aminoàcid pot ser significat per més d’un codó) (0.5 punts).
b) 5’ AUGCGAGGGCCCUGCGUGCUG 3’ (0.25 punts).
c) 7 aminoàcids, a causa de la correspondència entre un triplet (tres bases) i un aminoàcid (0.5
punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(J 2013, S 2011, J2009)

Definiu el concepte de mutació, esmentau alguns exemples d’agents mutàgens, i explicau
breument els principals tipus de mutacions que conegueu.
Definició (0.75 punts): el concepte de mutació es refereix al procés pel qual tant un gen (o un
cromosoma) sofreix un canvi estructural, com el conjunt de cromosomes sofreix un canvi numèric.
Exemples d’agents mutàgens (0.5 punts): fluctuacions de T, radiacions no ionitzants (UV),
radiacions ionitzants (raigs gamma i X), radiació particulada (partícules alfa, beta i neutrons), i
diversos composts químics (metanosulfonat d’etil, etc.).
Tipus de mutacions (0.5 punts):
Genòmiques: canvis en el nombre de cromosomes o en tot el genoma
Cromosòmiques: duplicacions o delecions de gens dins un cromosoma, reordenacions de material
genètic intra- o inter-cromosomes
Gèniques: alteracions en la seqüència de nucleòtids
I, dintre de les gèniques:
Transicions: substitució d’una base púrica per una altra, o d’una pirimidínica per una altra
Transversions: substitució d’una base púrica per una pirimidínica o viceversa
Insercions (addicions) i delacions: de bases.
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(S 2012,S 2010, J 2008)

Els cromosomes
a) Definiu i descriviu breument l’estructura dels cromosomes, i explicau-ne la funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
c) El cariotip de la figura correspon a una persona afectada per l’anomenada síndrome
de Klinefelter. A partir del cariotip, digau quina anomalia presenten les persones afectades per
aquesta síndrome, i aventurau en quin tipus de caràcter es manifesten els símptomes visuals
de la síndrome.
a) Els cromosomes són estructures en forma de bastó que apareixen com a conseqüència de la
condensació de la cromatina abans de la divisió del nucli (cariocinesi). Estan constituïts per dues
cromàtides o fibres d’ADN idèntiques, unides entre si per un punt anomenat centròmer. D’aquest
parteixen els anomenats braços, l’extrem dels quals és el telòmer (0.5 punts). La seva funció bàsica
és facilitar el repartiment de la informació genètica continguda a la cèl·lula mare entre les dues
cèl·lules filles (0.25 punts).
b) Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, que tenen dos exemplars de cada tipus
de cromosoma (0.25 punts).
c) L’anomalia és que presenta una trisomia als cromosomes sexuals (2 X i 1 Y) (0.5 punts). Cal
suposar que presentarà símptomes relacionats amb els òrgans sexuals (0.25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

El codi genètic
a) A què es denomina «codi genètic»? Assenyalau les principals característiques del
codi genètic.
b) En un DNA bicatenari s’ha trobat que en el total de bases nitrogenades hi ha un 23%
d’adenina. Quins són els % de les altres bases? Justificau la resposta.
A. U = 23% C = 27% G = 27%
B. T = 27% C = 23% G = 27%
C. T = 23% C = 32% G = 32%
D. T = 27% C = 27% G = 23%
E. Totes les respostes són falses
a) S’anomena codi genètic la relació entre la seqüència de bases en el mRNA i la seqüència
d’aminoàcids en la proteïna (0.5 punts). El codi genètic és universal (= a tots els organismes) i
degenerat (cada aminoàcid pot ser significat per més d’un codó) (0.5 punts).
b) La resposta C és correcta (0.25 punts), ja que l'adenina s'associa sempre amb la timina, de
manera que les proporcions d'aquestes dues bases són sempre idèntiques, igual que ho són les de
citosina i guanina (0.5 punts). Ara bé, la suma de % dóna 10% enlloc de 100% (degut a un error en
l’enunciat), per la qual cosa també es considera correcta la resposta E.
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).
El codi genètic
a) A què es denomina «codi genètic»? Assenyalau les característiques principals del codi
genètic.
b) De l’encreuament de raves rodons amb raves ovalats s’obté sempre una descendència
amb unes proporcions idèntiques que s’ajusten a un 50% de rodons i un 50% d’ovalats.
De conformitat amb les lleis de Mendel i sabent que la forma dels raves es troba controlada
per un sol parell de gens, justificau a quines conclusions es pot arribar amb aquesta
informació disponible. Explicau raonadament què faríeu per confirmar aquestes conclusions.

a) S’anomena codi genètic a la relació entre la seqüència de bases en el mRNA i la seqüència

d’aminoàcids en la proteïna (0.5 punts). El codi genètic és universal (= a tots els organismes) i
degenerat (cada aminoàcid pot ser significat per més d’un codó) (0.25 punts).
b) Un dels dos parentals és heterozigot dominant (Aa) i l’altre homozigot recessiu (aa) (0.5 punts).
Es pot comprovar mitjançant el reencreuament de la descendència, que tornarà a donar proporcions
50/50 (0.25 punts). També es pot comprovar per autofecundació de cadascun dels tipus: un donarà
un 100% d’homozigots i l’altre un 75% d’un tipus (25% d’homozigots i 50% d’heterozigots) i un
25% de l’altre tipus (tots homozigots). D’aquesta manera es comprova, a més, quin dels dos
caràcters és el recessiu (0.25 punts)
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts)

(J 2011, S 2008)
De l’encreuament de raves rodons amb raves ovalats s’obté sempre una descendència amb
unes proporcions idèntiques que s’ajusten a un 50% de rodons i un 50% d’ovalats. De
conformitat amb les lleis de Mendel i sabent que la forma dels raves es troba controlada per
un sol parell de gens, justificau a quines conclusions es pot arribar amb aquesta informació
disponible. Explicau raonadament el que faríeu per confirmar aquestes conclusions.

Dues possibilitats: (1) un dels dos parentals és heterozigot dominant (Aa) i l’altre és homozigot
recessiu (aa); (2) en un cas d’herència intermèdia (semidominància), un és homozigot i l’altre és
heterozigot (0.75 punts)
En el primer cas, es pot comprovar mitjançant reencreuament de la descendència, i tornaria a donar
50/50. En el segon cas, reencreuant els heterozigots de la descendència s’obtindrien 3 fenotips (1 de
desconegut, 25-50-25). També es pot comprovar per autofecundació de cadascun dels tipus: un
donaria un 100% d’homozigots i l’altre un 75% d’un tipus (25% d’homozigots i 50%
d’heterozigots) i un 25% de l’altre tipus (tots homozigots). D’aquesta manera es comprova, a més,
quin dels dos caràcters és el recessiu (1 punt).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

Els cromosomes
a) Definiu i descriviu breument l’estructura dels cromosomes, i explicau la seva funció.
b) Què vol dir que les cèl·lules somàtiques humanes són diploides?
c) De tots els cariotips de la figura, tan sols un correspon a humans. Identificau-lo.
d) El cariotip d’humans presenta alguna anomalia? Identificau-la.
e) En cas de contestar afirmativament la pregunta anterior, aventurau en quin tipus de
caràcter es manifesten els símptomes visuals de l’anomalia detectada.

a) Els cromosomes són estructures en forma de bastó que apareixen com a conseqüència
de la condensació de la cromatina abans de la divisió del nucli (cariocinesi). Estan
constituïts per dues cromàtides o fibres d’ADN idèntiques, unides entre si per un punt
anomenat centròmer. D’aquest parteixen els anomenats braços, l’extrem dels quals és el
telòmer (0.5 punts). La seva funció bàsica és facilitar el repartiment de la informació
genètica continguda a la cèl·lula mare entre les dues cèl·lules filles (0.25 punts).
b) Les cèl·lules somàtiques humanes són diploides, és a dir, tenen dos exemplars de cada
tipus de cromosoma (0.25 punts).
c) El 2 (0.25 punts).
d) Sí, una trisomia en els cromosomes sexuals (2 X i 1 Y, no cal que especifiquin que es
tracta de la síndrome de Klinefelter) (0.25 punts).
e) Cal suposar que presentarà símptomes relacionats amb els òrgans sexuals (0.25 punts).
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(2013, S 2008, S 2006)

Enuncia les lleis de Mendel, i exemplifica-les esquemàticament (per als exemples, fes servir un
gen A amb al·lels A i a; i un gen B amb al·lels B i b).

R
Primera. Llei de la uniformitat: quan s’encreuen dues races pures, tots els descendents són iguals
entre si.
AA x aa ---------- Aa (0.5 punts)
Segona. Llei de la segregació: en encreuar entre si dos individus de la primera generació filial d’un
encreuament entre individus pertanyents a races pures distintes, entre els individus de la segona
generació
filial apareixen caràcters de la generació paterna que havien restat ocults en la primera generació
filial. Aa
x Aa ----- AA Aa Aa aa (0.75 punts)
Tercera. Llei de l’herència independent de caràcters: en cas que es contemplin dos caràcters distints
en un ésser viu, cadascun es transmet seguint les dues primeres lleis amb independència de la
presència de l’altre caràcter. AA BB x aa bb ----- (F1) AB aB Ab ab ------ (F2) AABB AABb AAbb
AaBB AaBb
Aabb aaBB aaBb aabb (0.5 punts)
Estructura, presentació i ortografia (0.25 punts).

(S 2007)
Definiu el codi genètic, descriviu-ne les característiques principals, i explicau-ne els fonaments
moleculars.

R
A la qüestió 4 es vol comprovar si l’alumnat comprèn els fonaments bàsics del codi genètic.

(J 2007)
De l’encreuament de raves rodons amb raves ovalats s’obté sempre una descendència amb
unes proporcions idèntiques, que s’ajusten a un 50% de rodons i un 50% d’ovalats. De
conformitat amb les lleis de Mendel i sabent que la forma dels raves es troba controlada per
un sol parell de gens, justificau a quines conclusions es pot arribar amb aquesta informació
disponible. Explicau raonadament el que faríeu per confirmar aquestes conclusions.

R
A la qüestió 4 es vol comprovar que és capaç de resoldre problemes simples de genètica aplicant les
lleis de Mendel.

(J 2007)
Descriviu les molècules d’ADN i ARN fent ressaltar les semblances i diferències entre totes
dues, i explicau breument la funció que té cadascuna.

R
A la qüestió 4 els alumnes han de posar de manifest que coneixen la significació de l’ADN i l’ARN
com a material hereditari i la seva expressió.

(S 2006)
En les mosques de la fruita (Drosophila melanogaster) el color dels ulls és un caràcter
hereditari mendelià que, a més, inclou exemples d’al·lels múltiples i lligats al sexe. Els ulls de
color sèpia es troben determinats per un gen recessiu (s), mentre el seu al·lel dominant (s + )
determina el color comú (vermell) dels ulls. Si encreuam femelles sèpia amb mascles comuns
purs, quines proporcions fenotípiques i genotípiques esperam en la descendència?, quines
proporcions genotípiques i fenotípiques podem esperar si descendents mascles de
l’encreuament anterior són aparellats amb les femelles progenitores amb ulls de color sèpia?

R
A la qüestió 4 es vol comprovar que és capaç de resoldre problemes simples de genètica aplicant les
lleis de Mendel.

(J 2006)
Els raves poden ser de color vermell (VV), blanc (BB) o morat (VB) i la seva forma pot ser
llarga (LL), rodona (OO) o ovalada (LO). Si la transmissió d’aquests caràcters segueix les lleis
de Mendel, quins resultats (proporcions genotípiques i fenotípiques) podem esperar en F1 i F2
si encreuam raves vermells i rodons amb raves blancs i llargs? Justificau la resposta.

(J 2006)
Quin és el significat del terme «gens lligats»? Com s’explica l’existència de gens lligats? És
possible «deslligar» gens lligats? Justificau-ho.

(S 2005)
a) Concepte de mutació. Tipus. Importància biològica de les mutacions.
b) Definiu breument —no és aconsellable emprar més de tres línies per a cadascun— els
termes següents i posau-ne un exemple, si escau: al·lels mendelians, codominància, fenotip,
monohibridisme, al·lelomorfisme múltiple.

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) els alumnes han de posar de manifest que coneixen la significació
de l’ADN com a material hereditari i la incidència de les mutacions, mentre que a la b) es vol
comprovar la claredat conceptual en relació amb la transmissió de caràcters segons l’herència
mendeliana.

(S 2005)
a) Definiu breument —no és aconsellable emprar més de tres línies per a cadascun— els
termes següents i posau-ne un exemple, si escau: al·lels (gens), anticodó, gen, recombinació,
transcriptasa.
b) En els ratolins el color del pelatge és un caràcter simple, la transmissió del qual segueix les
lleis de Mendel. Si de l’encreuament de dos ratolins negres s’obté una descendència formada
per un 50% de ratolins negres i un 50% de color blanc, justificau de quin tipus d’herència
mendeliana es tracta i indicau els genotips dels progenitors i de la descendència.
R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) l’alumne ha de posar de manifest que coneix la significació de
l’ADN com a material hereditari, mentre que a la b) es vol comprovar que és capaç de resoldre
problemes simples de genètica aplicant les lleis de Mendel.

(J2005)
a) Quins són els objectius fonamentals de l’enginyeria genètica? Indicau en què
consisteix la reacció en cadena de la polimerasa (CPR) i quin és el seu interès.
b) En els conills es coneix una anomalia que afecta el nucli de les cèl·lules
sanguínies i es troba associada a un caràcter simple, la transmissió del qual segueix
les lleis de Mendel. Els individus que pateixen aquesta anomalia es denominen
Pelger i són heterozigots (Pp), els individus normals són homozigots (PP); però els
individus de genotip homozigot recessiu (pp) pateixen greus deformacions i moren
abans o just després de néixer. Si s’encreuen dos conills Pelger, indicau les
proporcions fenotípiques que hom espera en els adults F 1 i en els adults F 2 .

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) els alumnes han de posar de manifest que
coneixen la significació de l’ADN com a material hereditari i la possibilitat de
modificació i estudi d’aquest material, mentre que a la b) es vol comprovar que
interpreten correctament la transmissió de caràcters segons l’herència mendeliana.

(J 2005)
a) Definiu breument —no és aconsellable emprar més de tres línies per a
cadascun— els termes següents i posau-ne un exemple, si escau: gen, expressió
gènica, traducció, codó, anticodó.
b) L’albinisme, manca de pigmentació, en els humans és un caràcter hereditari
mendelià determinat per un al·lel recessiu. Si dos progenitors humans, normals pel
que fa a la pigmentació, tenen un descendent albí, responeu de forma raonada les
qüestions següents.
 Quins són els genotips dels progenitors pel que fa a la pigmentació?
 Què en podeu deduir en relació amb els genotips dels seus pares?
 Quines proporcions genotípiques i fenotípiques hom pot esperar en la
descendència d’aquests progenitors abans esmentats?
 Què ha d’ocórrer perquè aquestes persones tinguin néts albins?

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) l’alumne ha de posar de manifest que coneix la significació de
l’ADN com a material hereditari i la forma com es troba codificada la informació genètica, mentre
que a la b) es vol comprovar que és capaç de resoldre problemes simples de genètica aplicant les
lleis de Mendel.

(J2004)
a) Què són els enzims de restricció? Explicau de forma breu com actuen i quin és el seu interès
aplicat.
b) Enunciau les lleis de Mendel i posau un exemple explicatiu per a cadascuna.

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) els alumnes han de posar de manifest que coneixen la significació
de l’ADN com a material hereditari i la possibilitat de modificació d’aquest material, mentre que a
la b) es vol comprovar que interpreten correctament la transmissió de caràcters segons l’herència
mendeliana.

(J 2004)
a) Què es denomina «codi genètic»? Assenyalau les principals característiques del codi
genètic.
b) De l’encreuament de raves rodons amb raves ovalats s’obté sempre una descendència amb
unes proporcions idèntiques que s’ajusten a un 50% de rodons i un 50% d’ovalats. De
conformitat amb les lleis de Mendel i sabent que la forma dels raves es troba controlada per
un sol parell de gens, justificau a quines conclusions es pot arribar amb aquesta informació
disponible. Explicau raonadament el que faríeu per confirmar aquestes conclusions.

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) l’alumne ha de posar de manifest que coneix la significació de
l’ADN com a material hereditari i la forma com es troba codificada la informació genètica, mentre
que amb la b) es vol comprovar que és capaç de resoldre problemes simples de genètica aplicant les
lleis de Mendel.

(S 2004)
a) Quan parlam de «gens lligats»? Com s’explica l’existència de gens lligats? És possible
«deslligar» gens lligats? Justificau-ho.
b) Un «encreuament prova» consisteix a ajuntar un genotip no ben conegut amb un genotip
que és homozigòtic recessiu en tots els loci en consideració. D’acord amb la definició anterior i
sabent que en una espècie de mamífer el color del pèl negre és dominant sobre el blanc i el
pelatge llarg sobre el curt, feu l’encreuament prova per a aquests dos caràcters emprant la
terminologia correcta per als genotips i assenyalant les proporcions genotípiques i
fenotípiques que es donaran entre la descendència.

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) l’alumne ha de posar de manifest que coneix l’explicació científica
de l’herència, mentre que amb la b) es vol comprovar que és capaç de resoldre problemes simples
de genètica aplicant les lleis de Mendel.

(S 2004)
a) Què és l’enginyeria genètica i quins són els seus objectius? Explicau amb detall algun cas
que conegueu d’enginyeria genètica.
b) De conformitat amb l’herència mendeliana, com s’explica l’herència del sexe? Posau un
exemple explicatiu. Assenyalau les diferències que es donen entre l’herència lligada al sexe i
l’herència influïda pel sexe.

R
A la qüestió 1 i a l’alternativa a) els alumnes han de posar de manifest que coneixen la significació
de l’ADN com a material hereditari i la possibilitat de modificació, mentre que a la b) es vol
comprovar que interpreten correctament la transmissió de caràcters segons l’herència mendeliana.