Comunicació efectiva a l’aula (Capítol 3)

En la comunicació o solament s’usen les paraules sinó també el cos, creant una
intervenció visual i fent que el destinatari sigui un espectador. Aquests signes no
verbals, anomenats també paralingüístics, s’usen sense significat unívoc i matisen la
comunicació verbal. A més, depenent de la cultura, aquests signes no verbals les
identifiquen tals com la distancià corporal o la mirada que adapta cada parlant.

L’aula és el lloc idoni per observar aquest fenòmens i estudiar-ne els significats com,
per exemple, el lloc on s’asseuen els alumnes o com les mirades dels docents i els
demés alumnes estimules el seu aprenentatge.

Senyals del cos

La majoria de comunicació no verbal emana des del nostre propi cos. Per exemple: les
postures poden mostrar el nostre comportament envers a un grup social, els contactes
visuals denoten les característiques emocionals de la persona i els moviments gestuals
indiquen capacitats de discurs oral.

Si bé desenvolupem la nostra sensibilitat vers el llenguatge corporal per tal de

connectar millor amb els pensaments, es cert que podem comunicar-nos de manera
òptima. En l’estudi d’aquesta comunicació, es defineixen quatre tipus de codi: el de la
parla, el de la veu, el facial i el corporal.

Signes visuals

El cos humà comunica actituds i estàs d’ànim per lo que s’ha de tenir cura de les
possibilitats expressives a l’hora de comunicar-nos ja que, per exemple, un docent no
pot amaga part del seu cos a l’hora d’explicar. Evitar gestos o no varia la postura
provoquen monotonia i falta d’interès.

Postures visuals

Comunicant amb el cos, un ha d’evitar moviments molt forçats com postures en tensió (ja que
provoquen malestar) o postures que impedeixen gestos comunicatius com ficar-se les mans a
les butxaques. A l’hora de parlar davant la classe, un ha d’intentar gesticular amb naturalitat,
trobar un ritme adequat i variar la poció en l’aula per tal de mantenir una dinàmica variada i
una captació de l’atenció major.
Gestos

Els gestos formen part dels signes paralingüístics,van associats al moviment i se’n distingeixen
tres: il·lustradors, reguladors i adaptadors. Els il·lustradors són molt aconsellables per
aconseguir transmetre una actitud comunicativa mentre que els reguladors afecten la
interacció entre les personatges i els adaptadors es configuren com a obstacle en la
comunicació.

Il·lustradors

Els gestos bauta o il·lustradors són aquells moviments tan de liberals com inconscients
que no mostren cap significació explicita. Els gestos facials o els moviments de mans i
braços acompanyen la parla i aporten una sèrie de característiques com èmfasi,
expressions o assentiments i negacions. Aquests tipus de gestos ajuden a captar
l’atenció dels oients i a mantenir-la tales com dibuixar gestos variats, equilibrats i
simètrics.

Reguladors

Aquests gestos regulen els torn de paraula i garanteixen la sincronia d’intervencions

en la conversa. Els més freqüents consisteixen en moviments tals com assentir amb el
cap, indicar amb les mans i els braços i mantenir la mirada. A més, poden anar
acompanyats de signes sonors i serveixen per la comunicació entre el docent i els
alumnes en una aula.

Adaptadors

Aquests gestos, manifestacions d’estats d’ànim i de vàlvula d’escapament, són

moviments que augmenten la incomoditat i es fan visibles en situacions d’angoixa,
ansietat, tristesa i por. Aquests adaptadors es poden classificar per: adaptadors amb
objectes i autoadaptadors. Per tal d’evitar-los, en parlar en públic, un ha d’evitar
gestos mecànics i repetitius.

Mirada

Com a reguladora de torns de paraula, aquesta permet reflectir sinceritat, mentida i engany.
En un discurs oral, la mirada franca i oberta indica proximitat ja que funciona com un feix de
fils que es llancen i es recullen en una xarxa entre l’audiència. Per tan, funciona no només per
mantenir el fil del discurs per part dels alumnes sinó també per establir un joc de missatges
que van del grup al docent.

Consells pràctics de comunicació no verbal:

Atenció als primers instants, controlar emocions i actituds positives, transmetre naturalitat i
desinhibició i controlar obstacles físics.