LES TINTES

TINTES

VEHICLES MATÈRIA COLORANT ADDITIUS

QUÈ ÉS LA TINTA?
És una mescla homogènia de matèria colorant, un vehicle i additius que té la finalitat de traslladar
sobre el suport la informació que hi ha a la forma impressora.
Antigament, es feien amb compostos 100% vegetals però avui dia son totes d’orígen sintètic.
Les tintes tenen 3 funcions:
1. Colorejar el suport
2. Transportar el color des dels tinters fins al suport.
3. Fixar el color de forma indefinida sobre el suport.
COMPONENTS DE LA TINTA
El vehicle
És el fluid en el qual viatgen les matèries colorants des dels tinters fins al suport. Aquest vehicle,
desapareix en el cas de les tintes líquides i es cristal·litza en el de cas de les tintes greixoses.
El vehicle pot tenir una base d’aigua o solvents i pot incorporar resines i olis.
CLASSIFICACIÓ DE LES TINTES
Les tintes es classifiquen segons la seva reologia1.
Tintes greixoses
Són tintes amb un elevat TACK, és a dir, viscoses i enganxoses, que utilitzen vernissos i olis com a
vehicles i s’utilitzen en les diferents variants del offset i poden secar per:
- Penetració
- Evaporació
- Oxidació
I tots aquest sistemes combinats entre ells.
Tintes líquides
Són aquelles que tenen una viscositat baixa; sequen perquè evaporem el seu vehicle tot i que es
poden utilitzar també altres maneres complementàries per assecar com per exemple: radiació
ultraviolada (UV) o raigs infraroigs.
Aquestes tintes són utilitzades en flexografia i en tampografia.
LES TINTES DE SERIGRAFIA
La serigrafia utilitza tintes de viscositat mitja; més líquides que les greixoses i més espesses que les
líquides.
L’únic requisit d’aquestes tintes és que puguin traspassar la malla de la pantalla.
Poden ser molt variades en composició i el tipus d’assecat.

1 Ciència que estudia els fluids i la deformació de les matèries.

MATÈRIES COLORANTS
PIGMENTS
Són substàncies insolubles i que queden dispersades homogèniament dins del vehicle.
Aquests pigments poden ser orgànics o inorgànics.
Els orgànics són d’orígen vegetal, animal o mineral.
Els inorgànics són d’orígen químic.
S’utilitza en les tintes greixoses.
COLORANTS
Són substàncies solubles en el vehicle.
S’utilitza en les tintes líquides.
ELS VEHICLES
OLIS
Els vehicles poden ser d’olis vegetals o d’olis minerals.
VEGETALS
Són molt econòmics i tenen un poder assecant bastant elevats.
S’utilitzen en tintes greixoses
Per a fer aquests olis s’usen l’oli de llinosa i l’oli de fusta de TUNG.
MINERALS
Són olis que s’extrauen del carbó i del petroli.
Ajuden a regular la viscositat i el tir de la tinta.
Aquests olis no son assecants i per tant, només poden utilitzar-se en assecats per penetració.
RESINES
Són les encarregades d’aportar “brillo” a la tinta.
Sempre són d’orígen sintètic.
DISSOLVENTS
És un dels principals components dels vehicles de les tintes líquides.
Poden ser alcohols, èsters, acetones o hidrocarburs.
Els alcohols tenen molta capacitat de dissoldre i són poc agressius.
Els èsters tenen l’avantatge d’evaporar-se abans que els alcohols i no són agressius.
ADDITIUS
Són substàncies que s’afegeixen a la tinta per a modifica alguna de les seves propietats i fer-la més
apta per als seus usos concrets.
Assecants
Ajuden a la polimerització de les tintes que assequen per oxidació.
Anti-secants
Retarden l’assecat de la tinta per a evitar pells als tinters.
És volatilitzen amb facilitat i no condicionen l’assecat final de la tinta.
Ceres
Doten la tinta d’una solidesa adequada i augmenten la resistència al fregament.
TINTA
Correctors de viscositat i tir ROLEU
Ajusten el nivell de viscositat i de tir a l’esperat.
Suavitzants
Són productes que s’afegeixen al taller per a reduir el tir i la viscositat.

 La pasta anti-repintat

Y C M K Repintat No té el temps suficient per a secar cada

capa de tinta i taca la part de darrera del full que té
sobre.

PROPIETATS DE LES TINTES

PROPIETATS VISUALS
Tonalitat
És la exactitud del color imprès respecte el color teòric.
Intensitat
És la força del color d’una tinta.
Depèn de la quantitat de matèria colorant.
Quanta més matèria colorant tindrà una tinta, menys quantitat de tinta necessitarem per reproduir els
colors correctament.
Brillantor
És la quantitat de llum que es capaç de reflexar una tinta impresa.
Poder de cobertura
És la capacitat d’un pigment a cobrir completament el suport.
PROPIETATS REOLÒGIQUES
La reologia és la ciència que estudia els fluids i la deformació de les matèries en funció de com es
deformen poden ser de fluxe newtonià; és a dir, que es deformen proporcionalment a la força que
se'ls hi aplica o poden ser de fluxe plàstic, que són els que presenten una resistència a la deformació
fins arribar a iniciar la deformació.
Tixotropia
És el fenòmen pel qual un fluid es fa més líquid quan se li aplica agitació.
Aquest fenòmen pot ser reversible o irreversible.
És el cas de les tintes greixoses.
Reopèxia
És el fenòmen contràri a la tixotropia, és a dir, que el fluid augmenta la seva consistència quan se li
aplica agitació.
Viscositat
És la resistència que presenta un fluid a les col·lisions internes de les partícules que el conformen.
Per exemple, la mel és més viscosa que l’aigua.
Temperatura
La temperatura disminueix la viscositat dels fluids.
Tack
És la resistència que oposa un fluid a trencar-se quan es sotmet a una força de tracció.
Un excés de tack pot provocar l’arrencat de la capa superficial del paper.
LA RESISTÈNCIA DE LES TINTES
RESISTÈNCIA A LA LLUM
Les tintes sofreixen modificacions cromàtiques quan s’exposen a la llum.
Es considera que quan un imprès no experimenta variacions apreciables de color després d’estar
exposat 48 hores a una llum controlada de laboratori, la resistència és bona.
RESISTÈNCIA A LA CALOR
Es mesura posant una mostra impresa agafada per unes pinces que estàn a 130ºC, les quals
exerceixen una pressió de 1kg/cm2 durant un segon de temps.
Si la mostra impresa pateix canvis, es considera que aquella tinta no te una suficient resistència a la
calor.
RESISTÈNCIA MECÀNICA
És la capacitat d’una tinta a resistir les possibles ratlladures, pressions, etc a la que es sotmetrà
després de ser impresa.