LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL ( LA GRAN GUERRA):

CAUSES DE LA GRAN GUERRA:

● Assassinat de l’Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria:
el 28 de juny de 1914, va ser assassinat a Sarajevo, capital de Bòsnia. Va ser
assassinat per un estudiant bosnià relacionat amb les organitzacions nacionalistes
sèrbies.
L’imperi austrohongarès va acusar a Sèrbia de l’assassinat de l’arxiduc Francesc
Ferran.
● Els enfrontaments colonials: a 1885 es va fer la conferència de Berlín per a resoldre
els problemes causats per l’expansió colonial a Àfrica.
- Rivalitat entre França i l’imperi Alemany pel Marroc.
- Enfrontament entre França i l'imperi Alemany per Alsàcia-Lorena.
- Rivalitat entre Regne Unit i l’imperi Alemany per l’hegemonia econòmica, es a
dir, per controlar tenir el control comercial i econòmic d’Europa i de les rutes
mercantils.
- Rivalitat entre l’imperi austrohongarès (aliada de Bulgària) i l’imperi rus (aliat
de Sèrbia) per l’hegemonia als Balcans.
Bulgària vol recuperar els territoris perduts en la 2 guerra Balcànica (1913).
Enfrontaments amb Sèrbia i Grècia.
L’imperi Otomà lluita contra Grècia perquè vol recuperar els territoris que
Grècia li ha arrebatat en la 1º guerra Balcànica (1912).
● Aliances militars i carrera d’armaments:
Es van crear aliances militars entre les potències per a preparar-se per a un posible
enfrontament.
- 1882: Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia van formar la triple aliança.
- 1907: França, Rússia i Regne Unit van formar la triple entesa.
Ambes són aliances militars prèvies a la 1º guerra mundial.

FASES DE LA GRAN GUERRA:

- Pau armada: periode en el que els països es van preparar per a la guerra comprat
armes. A més, per el mal estat entre les grans potències, es va produir una carrera
d’armaments, on els estats van invertir grans quantitats de diners a fabricar armes o
material per a la guerra como tancs.
1º Guerra de Moviments (1914)
Les operacions bèl·liques van comenar al front occidental (Pla Schlieffen), quan els exèrcits
alemanys van atacar a França entrant per Bèlgica i Luxemburg, ja que era un país neutral,
amb l’objectiu de vèncer ràpidament a França i després concentrar les seues tropes al front
oriental.
A la batalla de Marne, els exèrcits francés i anglés van detenir l’avanç de les tropes
alemanes, les quals es trobaven a 40 km de París.
Al front oriental, la batalla de Tannenberg els alemanys van derrotar als russos, els quals
van reaccionar i van arribar a les fronteres de l’Imperi Austrohongarés.
2º Guerra de Trinxeres (1915-1916)
Al front occidental es van obrir trinxeres des de Suïssa fins al mar del Nord, començant una
fase en la que conquerir una part d’un territori tenia com a conseqüència milers de morts.
1914 Turquía entra a la guerra, 1915 Itàlia i Bulgària entren a la guerra i 1916 Romania
entra a la guerra.
El alemanys van llançar una nova ofensiva al front occidental, però en la Batalla de Verdún
els francesos van resistir. En la Batalla de Somme els Francesos i els Britànics van atacar.
3º 1917 i la fí de la guerra (1918)
- Armistici: Alt al foc el 11-11-1918 a les 11:00h
Russia es va retirar i els Estats Units van intervindre després de que Alemanya enfonsara el
trasatlàntic Lusitania, comportant la mundialització del conflicte.
1917: la inteligència britànica va interceptar i descodificar un telegrama en el que alemanya
proposava una aliança amb Mèxic.
1918: els britànic, francesos i els italians van derrotar a l’imperi austro-hongarés i els seus
aliats.

UNA GUERRA TOTAL:

La ciencia es posa al servei del desenvolupament armamentístic.
Implicació de tota la població civil:
● Tots els homes són movilitzats al front per a lluitar a la guerra.
● Treball de les dones: va sorgir el moviment sufragista en el que les dones
demanaven poder votar ja que durant la guerra es va demostrar que treballen igual
que els homes.
● Masses de refugiats
Propaganda massiva, per a que la població mantinguera la moral i contribuïra a l’esforç
bèl·lic, permetent mobilitzar l’opinió pública de cada bàndol.
L’economia es posa al servei de la guerra (ejemplo renault), instaurant una economia de
guerra. Les fàbriques van funcionar al màxim de la seua capacitat per a fabricar armes,
canviant els seus productes que fabricaven en un principi.

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA:
● Demogràfiques: 10 milions de soldats morts en combat, mes les víctimes civils
afectades per la subalimentació i les malalties.
● Econòmiques: EEUU es converteix en la primera potència econòmica, superant a
Gran Bretanya i Alemanya, significant la pèrdua definitiva de l’hegemonia europea.
Tots els països estaven endeutats, sobretot amb Estats Units.
● Creació de la societat de nacions (SDN), una organització internacional que havia de
garantir la pau i la cooperació entre els estats. Els països vençuts no van entrar en la
SDN, ni tampoc la URSS.
● Canvis territorials:
- Imperi alemany perd Alsàcia-Lorena a França i Posnània a Polonia.
- Imperi Austro-Hongarés: desapareix. Naix Austria, Hongria, Txecoslovàquia,
l’actual Croacia passa a Jugoslavia, Transilvania a Romania.
- Bulgària: Perd l’accés al Mar Mediterrani.
- Russia: Naix Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània i Polonia.
- Imperi Otomà: Perd els territoris àrabs que se’ls reparteixen França i Regne
Unit.
 - Turquia perd la guerra per que els àrabs es van rebelar, i França i Anglaterra
es van repartir els territoris àrabs.

DE VERSALLES:

LA REVOLUCIÓ RUSA:
Van haber dues revolucions:
● 1905
● 1917: febrer i octubre (moviment marxista dirigit per Lenin). Es va lluitar per l’eixida
de la guerra, millores laborals, i la democratització de Rússia.
Les causes d’aquestes revolucions van ser:
● el miserable nivell de vida
● autocràcia, el desig d’una democràcia
● guerra mundial, que aportaba més miseria, i la població vol eixir de la guerra.
CAUSES:
● Imperi Tsarista, el tsar Nicolau II tenia el poder absolut, es a dir, el tsarisme era una
autocràcia. Tenia tot el control de l’imperi, i també l’església ortodoxa constituïa uns
dels grans pilars ideològics.
● Agricultura feudal i una indústria dependent, la agricultura era la principal activitat
econòmica, i la terra pertanyia a una aristocràcia privilegiada. Els llauradors estaven
sotmesos a un règim quasi feudal.
En parts de Rússia, havia començat un procés industrial impulsat per capital
estranger, aumentat el proletariat industrial amb salaris miserables.
● Oposició al Tsarisme, van sorgir partits polítics, els quals estaven prohibits pel Tsar.
- KDT: constitucionalistes democràtics (burgesia)
- SR: social-revolucionari (camperols, socialistes moderats)
- MENXEVICS: obrers, marxistes moderats
 - BOLXEVICS: obrers, marxistes menys moderarts (Lenin): govern a partir de
l’any 1917.
● Primera guerra mundial, amb la guerra la fam es va estendre per les ciutats i va
créixer el malestar entre els obrers, llauradors i soldats. En plena guerra, va ser
l’oportunitat de fer caure el règim i assolir el poder.

REVOLUCIÓ DE 1905:

A la revolució de 1905 s’exigia la fi de l’autocràcia, mitjançant una manifestació pacífica on

van haver molts morts (diumenge sangrant).
Les manifestacions estaven dirigides pels soviets, consells d’obrers, llauradors i soldats.
El tsar es va comprometre a convocar eleccions per sufragi universal al parlament (duma) i
a promoure una reforma agrària. El tsar no va complir la seua promesa, i el govern va tornar
a ser autocràtic.

REVOLUCIÓ DE 1917:

Les causes d’aquestes dues revolucions són les mateixes que en la revolució de 1905, però
ja no volen al tsar.
El tsar abdica, i la burgesia es posa al govern provisional (KDT). El poder estava compartit
amb els soviets, als quals els obrers feien cas.
Lenin defendia a la Tesis d’Abril que no hi havia que fer cas al govern provisional, instaurar
un governs de soviets d'obrers, camperols i també signar la pau amb Alemanya
(Brest-Lítovsk) i a la revolució d’octubre de 1907, es produeix un enfrontament entre els dos
poders, i es sotmesen a eleccions, on els bolxevics perden. Lenin invalida les eleccions i el
govern pasa d’una democràcia a una dictadura del proletariat, dirigida per Lenin, (1º vez que
los obreros goviernan un pais).

● Rússia cambia de nom: URSS (unió de repúbliques socialistes soviètiques), en 1921

● Els Bolxevics es cambien de nom: PCUS (partit comunista unió soviética), en 1918
● Es prohíben la resta de partits polítics durant la dictadura del proletariat.

1918-1921: guerra civil a Rússia amb dos vàndols:

● exèrcit roig: bolxevics (guanyadors) Trotski va ser un dels dirigents bolxevics
principals. En 1905, va organitzar el primer soviet a Sant Petesburg.
● exèrcit blanc: en contra dels bolxevics, va tenir l’ajuda de les tropes franceses,
britàniques, japoneses i nord-americanes.
1918: familia del tsar es executada pels bolxevics i enterrada en una fosa.
1923: es va redactar la constitució de l’URSS