ELS TRASTORNS DE L’APRENENTATGE

Els trastorns d’aprenentatge són trastorns de base neurobiològica que afecten a un o més dels processos psicològics bàsics involucrats en :

LECTURA ESCRIPTURA MATEMÀTIQUES

MECÀNICA COMPRENSIÓ ORTOGRAFIA EXPRESSIÓ GRAFISME Càlcul RAONAMENT DE
LECTORA LECTORA ESCRITA PROBLEMES

(+ info-d) DISLÈXIA O TRASTORN DE L’APRENENTATGE DE LA LECTURA

LLEGEIX MÉS RÀPID I NO FACIS TANTS ERRORS!

La dislèxia és un trastorn d’aprenentatge complex d’origen neurobiològic, de gènesis multifactorial i amb una predisposició familiar poligènica , que
es caracteritza per una dificultat específica en les habilitats implicades en la lectura i l’escriptura, en persones amb una intel·ligència normal,
escolarització adequada i sense alteracions neurològiques i/o sensorials.

Aquestes dificultats acostumen a ser el resultat d’un dèficit en el processament fonològic del llenguatge, que és el que es dedica a processar els
diferents elements sonors del llenguatge. Abans d’identificar, memoritzar i recuperar una paraula, el processament fonològic ha hagut de ser capaç de
descomposar-la en fonemes. El nen o nena amb dislèxia té una gran dificultat en aquest procés bàsic de la lectura i, com a conseqüència, es poden
observar, a més a més de dificultats en la lectura, problemes de vocabulari, ortografia i comprensió lectora.

Seguint alguns estudis europeus (Flynn y Rahbar, 1994), la prevalença en el nostre país podria situar-se al voltant del 10 al 15%. No obstant, la xifra s'ha
de prendre amb cautela a falta d'estudis propis. Una altra dada a tenir en compte és que el trastorn lector es dóna amb més freqüència en nens que en
nenes (2 o 3: 1), si bé, també hi ha discrepàncies en aquest terreny i alguns estudis recents demostrarien que la proporció de nens i nenes estaria més
igualat del que s'ha pensat tradicionalment.
Altres aspectes importants sobre la dislèxia
1- La dislèxia és una disfunció específica de llenguatge escrit que és independent de la intel·ligència
2- No és una malaltia
3- Es tracta d’un dèficit i no d’un retard que, encara que variïn els símptomes, perdura al llarg dels anys
4- La hipòtesi de dèficit fonològic és la que ha tingut més recolzament empíric i actualment serveix de marc teòric dominant per explicar la dislèxia
5- El diagnòstic s’ha de fer quan abans millor
6- Es considera que es dóna una transició gradual entre la normalitat i la dislèxia

7- No existeix el gen de la dislèxia sinó que les persones dislèxiques presenten una combinació genètica que determina una dificultat per la lectura
8- Pot anar acompanyada d’altres dèficits del neurodesenvolupament
9- La persona amb dislèxia té dishabilitats però també té habilitats compensatòries
10- Les persones coincideixen en expressar que se senten alliberades quan algú posa nom a les seves dificultats

Els símptomes més freqüents són:

Alumne de preescolar
 Història familiar de problemes dislèxics (pares, germans, cosins...)
 Pot haver presentat retard en aprendre a parlar amb claredat
 Té dificultats per trobar la paraula que vol dir ( accés al lèxic)
 Confon la pronuncia de paraules semblants fonèticament
 Té dificultats per recordar el nom de sèries de coses: colors..
 Presenta poques aptituds per incorporar l’ús del temps: matí/tarda/nit, ahir/avui/demà. Problemes amb seqüències: dies de la setmana
 Té una memòria poc eficient per fixar els aprenentatges
 Mostra dificultats per aprendre rimes
 Li costa seguir ordres si les reben seguides
 Pot tenir problemes d’orientació (davant-darrera, esquerra-dreta...)
 Li costa automatitzar els moviments seqüenciats per fer els nusos i llaços
 A P5 mostra dificultats en activitats de consciència fonològica

Alumne que està cursant Primària

  S’observa una discrepància entre el rendiment cognitiu de l’alumne i els resultats acadèmics
 Té poca habilitat per substituir, eliminar o combinar els sons d’unes paraules per formar-ne d’altres (baixa competència en consciència
fonològica)
 La seva lectura és lenta i forçada (dificultats de fluència)
 Comet errors en la lectura d’omissions, substitucions, inversions, etc.
 Sovint inventa paraules
 Té dificultats per accedir al lèxic quan parla
 Té dificultats en denominació ràpida
 Li costa adquirir una llengua estrangera
 Fa molts errors d’ortografia natural amb omissions, substitucions, inversions...
 Comet faltes d’ortografia arbitrària persistents tot i conèixer les normes ortogràfiques. Pot repetir vàries vegades els mateixos errors ortogràfics
 Presenta una baixa competència en expressió escrita
 El seu grafisme és poc precís
 Li pot costar llegir quantitats numèriques altes
 Fa errors en el càlcul escrit i/o mental
 Té dificultats per memoritzar les taules de multiplicar
 Té problemes d’orientació espacial
 Li costa en enumerar i ordenar seqüències (dies de la setmana, llistes de noms...)
 Té dificultats per seguir una seqüència d’instruccions verbals o procediments amb molts passos
 És Inestable emocionalment i presenta inseguretat en les tasques escolars
 Fàcilment pot bloquejar-se davant un examen
 Presenta dificultats de memòria a curt termini
 Té problemes d’atenció, organització i planificació (obliden apuntar els deures a l’agenda, obliden els llibres....)
 El seu rendiment acadèmic és fluctuant
 No li agrada llegir
 Pot semblar una persona poc treballadora i amb poc interès per la lectura, desordenada, distreta i amb conductes evitatives o de cridar l’atenció
 Necessita més temps que altres alumnes per acabar els treballs

Alumne que està cursant Secundària

  Hi ha una discrepància entre el rendiment cognitiu i els resultats acadèmics
 Pot presentar dificultats subtils de llenguatge oral: confonen paraules semblants, poca fluència i estructuració de discurs, dificultats d’accés al lèxic...
 Té dificultats fonològiques en formar rimes, discriminar la síl.laba tònica...
 Presenta problemes en gestionar el temps i l’ordre
 Té dificultats de fluència lectora
 Comet moltes faltes d’ortografia arbitrària
 Li costa molt l’expressió escrita
 Té dificultats per fer resums, comentaris de text....
 Necessita rellegir per comprendre el text
 Li cal més temps que la resta d’alumnes per llegir els enunciats, acabar treballa, fer els exàmens
 Té problemes per ordenar cronològicament les dades
 Es cansa fàcilment i ¡ perd la concentració
 Té dificultats per prendre apunts
 Mostra poca memòria immediata
 Té problemes per recordar allò après al dia anterior
 Té poques aptituds per elaborar tasques amb molts passos: problemes de matemàtiques, equacions....
 Presenta lentitud en càlcul mental
 Li costa recordar fórmules de química
 Té dificultats per estudiar continguts amb molt d’etiquetatge
 Problemes per estudiar els verbs irregulars
 Problemes d’organització i planificació
 Perd coses en facilitat i s’oblida d’on ha deixat les coses, el material que necessita...)
 Poca motivació per l’estudi
 Presenta problemes emocionals associats: baixa autoestima, ansietat, depressió, canvis d’humor, ira, rproblemes de conducta..
 Té curiositat i imaginació. És creatiu
 Processa millor la informació a través d’matges ( esquemes, diagrames, gràfics....)

(+info) Consulteu la guia de detecció i actuació de la dislèxia en l’àmbit educatiu PRODISCAT

Protocols de detecció i actuació:

Des de les pàgines del xtec d’Ensenyament, concretament des del SEP (Suport Escolar Personalitzat), podem ara descarregar protocols d’actuació i intervenció de la
dislèxia en l’àmbit educatiu. Aquets protocols estan organitzats per cicles:
Educació infantil [286 KB] 
Educació Primària (Cicle inicial) [306 KB] 
Educació Primària (Cicle Mitjà) [299 KB] 
Educació Primària (Cicle Superior) [304 KB] 
Podeu descarregar aquest protocols directament des dels respectius enllaços o des de la pròpia pàgina: http://xtec.cat/sep/

COMORBIDITAT ENTRE DISLÈXIA I TDAH

És important ressaltar l'alta comorbiditat del trastorn lector amb el TDAH. 

En un estudi realitzat per Willcutt et al per determinar el fenotip cognitiu del TDAH i la dislèxia es van comparar quatre grups: 1- TDAH 2- Dislexia
3- TDAH associat a dislèxia 4- grup control.
Les persones amb TDAH, dislèxia i TDAH amb dislèxia compartien dificultats en les proves de velocitat de processament: Claus i búsqueda de símbols, en
denominació de paraules i colors en el test Stroop i en el test de denominació ràpida RAN/RAS. Es va determinar que la velocitat de processament és un
factor compartit pel TDAH i la dislèxia. Segons aquests resultats,conceptualment ens trobem davant un model de dèficit múltiple que explica la
comorbiditat dels trastorns del neurodesenvolupament i el solapament entre uns i altres ( J Artigas-pallarés ,2009)

A partir d’aquests estudis, la dislèxia i el TDAH comparteixen gens i mecanismes cognitius i per tant el tractament del TDAH pot incidir positivament
sobre aspectes nuclears de la dislèxia.

A banda d’aquesta comorbiditat, hem de ser conscient que el nen amb dificultats en els processos lectors està més predisposat a la desatenció
perquè ha de fer un major esforç per controlar uns processos de codificació-descodificació que escapen a la seva voluntat. La dificultat per
automatitzar processos suposa una sobrecàrrega pel sistema executiu ocasionant lentitud, cansament i poca eficàcia a l’hora de realitzar les tasques
acadèmiques.
IMPACTE DE LA DISLÈXIA A NIVELL EMOCIONAL

La gran variabilitat de capacitats individuals dels estudiants dislèxics produeix greus problemes a la vida del nen. Conviure amb fortaleses i moltes debilitats al mateix
temps provoca uns nivells alts d’ INSATISFACCIÓ.

Aspectes a tenir en compte:

• Necessiten CONÈIXER molt bé la seva dificultat d’aprenentatge per poder entendre els seus èxits i fracassos. És un dèficit intermitent i invisible.
• La FRUSTRACIÓ que perceben sovint es centra en la impossibilitat de COMPLIR EXPECTATIVES. Els pares i mestres veuen a un nen intel·ligent
que no aprèn a llegir i a escriure.
Sovint poden sentir “ és un nen molt llest però no s’esforça prou”.

• A la dificultat de les expectatives s’hi afegeix la dificultat de les persones amb dislèxia per ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS durant períodes molt
llargs de temps.
• CONTINUAMENT FAN ERRORS TONTOS i tenen oblits que els fa sentir molt malament amb si mateixos.
• És freqüent trobar nens dislexics MÉS IMMADURS per una sobreprotecció de l’entorn, per una inseguretat personal i per una dificultat per tenir
ganes de fer-se grans.
• El fet de presentar un rendiment molt fluctuant que pot variar d’un dia a l’altre crea molts DUBTES I CONFUSIÓ DE L’ENTORN.
• A mesura que es fan adolescents ( on el llenguatge és el centre de les relacions socials) si no tenen fluïdesa oral es situen en UNA SITUACIÓ DE
DESAVENTATGE.

Què sent un estudiant dislèxic?

Sobretot desinterès per l’estudi i un desajust emocional

Frustració Ràbia Desmotivació Impotència

Ansietat
 Sentiments de
Autoimatge
Sentiment tristesa
negativa
d’inferioritat

Inseguretat
personal

Com poden ajudar els pares i mestres?

Durant els últims 25 anys hem entrevistat a molts adults dislèxics i hem pogut recollir les seves experiències viscudes, les seves inquietuds i el seu
patiment. Molts d’ells han après a manejar amb èxit els seus problemes d’aprenentatge però altres no ho han aconseguit. La nostra experiència ens
confirma que, a part de factors com la intel·ligència i l’estatus socioeconòmic, tenen importància variables com:

Haver trobat una persona que tingués confiança amb tu Haver trobat una àrea on poder tenir èxit

Els experts durant anys han observat que quan més estressant sigui l’experiència d’aprendre a llegir més gran és el perill que el nen eviti llegir. Forçar
més del compte pot desenvolupar un alt grau d’ansietat en relació a l’escola ja que llegir i escriure és una part molt important de la instrucció a
l’escola.

És IMPORTANT tant per part dels pares com dels mestres:

 Entendre I conèixer les dificultats cognitives i afectives causades per la dislèxia
 Recolzar constantment, escoltar les necessitats I sentiments dels nens
 Recompensar l’esforç I no només els resultats. No donar excessiva importància a les notes i sí al progrés
 No utilitzar paraules com gandul, passota etc perquè afecta la seva autoestima
 Ajudar a fixar objectius realistes i abastables per evitar el fracàs
 Potenciar que tinguin èxit i satisfacció en altres àmbits més creatius, mecànics,esportius,etc
 Si l’estudiant dislèxic obté bons resultats en ciències i matemàtiques se’ls pot fer ajudar a altres nens
amb
més dificultats i així se sentin millor amb si mateixos i descobreixin els punts forts