SIMONE DE BEAUVOIR

CAMPS TEMÀTICS

1. L’existencialisme de S. de Beauvoir.

Prepareu aquest camp temàtic a partir del que es diu sobre

l’existencialisme al llibre de Diálogo (pàgs. 16-18). Completeu la
preparació amb la lectura del text de Teresa López, “El existencialismo de
Simone de Beauvoir”, que correspon a l’apartat 3.1, de PUV (pàgs. 23-
25). El text de Teresa López és interessant, no perquè aporte massa
informació nova, sinó perquè explica el significat d’alguns termes i
insisteix una miqueta més en les diferències del l’existencialisme de
Simone de Beauvoir respecte d’altres autors existencialistes.

En la vostra redacció hauran d’aparéixer els conceptes principals de

l’existencialisme: existència, acció, projecte, transcendència, immanència,
ser en si, ser per a si, llibertat, responsabilitat, angoixa, compromís,
situació, mala fe.

2. Mètode regressiu-progressiu en l’anàlisi de la condició

femenina.

Podeu preparar perfectament aquest camp temàtic amb l’apartat II, 2, de

Diálogo (pàgs. 22-24), on l’exposició de les dues fases del mètode va
lligada amb l’explicació de les dues parts del llibre de Beauvoir.

3. Problematització de la categoria “dona”.

L’apartat II,1 de Diálogo (pàgs. 19-22) tracta aquesta camp temàtic.

Planteja la intencionalitat de Simone de Beauvoir al formular la pregunta

‘què es una dona?’, rebutjant que la resposta es reduïsca al fet biològic de
tindre úter, així com considerar que ser dona té a veure a l’essència
platònica de femineïtat. Assumint que es tracte d’un estereotip, tampoc no
hi ha prou amb indicar-ho i eliminar-lo. Cal saber quin és l’origen
d’aquesta femineïtat, i la tesi de Beauvoir és que es tracta d’una
construcció social (Beauvoir anticipa, sense utilitzar-lo, el concepte de
‘gènere’), de la manera com la dona ha estat educada (=ensinistrada) per
l’home.

Podeu fer servir com a complement en la preparació d’aquest camp

temàtic l’apartat 3,5 de PUV (pàgs. 39-40).

4. Lectura feminista de la dialèctica hegeliana de l’amo i de

l’esclau: la dona com Altre en la societat patriarcal.

Per tal d’aclarir la relació desigual entre homes i dones, S. de B. fa servir

la dialèctica de l’amo i de l’esclau de Hegel, i així explicar l’opressió sobre
les dones i les causes del seu sotmetiment.

La redacció tindrà la següent estructura (seguint Diálogo II, 3, pàgs. 25-

30):

- Descripció de la manca de simetria entre homes i dones i la seua

relació jerarquitzada (inferioritat i dependència de les dones en
relació als homes), per la qual la dona esdevé l’Altra (‘l’alteritat
pura’);

- Fent servir la dialèctica de l’amo i de l’esclau, exposició de les

causes d’aquesta relació desigual; aquesta referència a la dialèctica
de l’amo i de l’esclau esdevé útil per a l’autora en la mesura que la
relació dialèctica inclou la relació d’hostilitat, d’oposició (tota
consciència necessita la negació de l’altre per a reafermar-se com a
consciència, mitjançant el seu reconeixement; i a més a més es
tracta d’una relació reversible: l’altre és alhora subjecte que
necessita ser reconegut; però la dona, a l’igual que l’esclau, no té
aqueix reconeixement i no s’allibera de la seua dominació. Ans el
 contrari: l’esclau, com la dona, reconeix el prestigi de l’amo/home i
se’n sap dependent. Aquesta interiorització de la seua dependència
impedeix la seua rebel·lió (consolidació de l’opressió);

- Finalment, formulació de les dificultats que ha tingut la dona per a

superar aquesta relació d’opressió (situació de vassallatge): la sona
no es reivindica com a subjecte perquè (a) no té els mitjans
concrets..., (b) sent el vincle necessari que la uneix a l’home sense
establir-ne cap reciprocitat, i (c) es complau sovint en el paper
d’Altra, pel avantatges materials i existencials que li reporta.
Aquesta relació de vassallatge només podrà ser superada quan la
dona puga afermar-se com a subjecte.

Com a complement, convé que llegiu el text de Rafa Cabezas. Pense que
és molt clarificador.

A banda, Teresa López (PUV, 3,2.3, pàgs. 28-31) exposa amb molta
claredat el concepte de l’Altra i fa una breu referència a la dialèctica de
l’amo i de l’esclau.

5. Concepte de subjecte situat.

Es tracta d’un dels conceptes principals d’El segon sexe’ i de la filosofia

existencialista que Simone de Beauvoir assumeix com a perspectiva
teòrica des de la qual aborda el problema de la dona.

L’exposició que s’hi fa a Diálogo II,4 (pàgs. 31-34) està molt bé. Cal
incloure en la redacció la concepció de la moral existencialista (l’existència
humana és una existència compartida (‘mitsein’) i la valoració moral de la
nostra acció depèn de si facilita o obstaculitza la llibertat dels altres) i el
concepte de situació, per tal de poder plantejar la noció de subjecte situat,
la contraposició entre immanència i transcendència, mala fe i autenticitat,
carn i esperit, i jerarquia d’interessos.

L’exposició que fa Susana López en aquest apartat em sembla molt

completa i adequada.

Per una altra banda, Teresa López Pardina, al llibre de PUV (apartat 3, 2
[especialment 2.1 i 2.2, pàgs. 26-28]) també aborda aquest concepte de
subjecte situat, insistint en la diferència entre Sartre i Beauvoir sobre el
concepte de situació. També és clarificador.

6. El factor cultural com a factor decisiu en l’anàlisi de les

causes de l’opressió de la dona.

Per a preparar aquest camp temàtic, llegiu i feu la redacció a partir de

Diálogo, II, 5 (pàgs. 34-41). Aquest camp temàtic dóna resposta a la
pregunta: per què la dona és l’Alteritat?, fent explícites les causes de
l’opressió de les dones.

Beauvoir rebutja el determinisme biològic i explica la ‘jerarquia dels sexes’

per causes culturals. En aquest sentit, recorre a les dades de la història i
de l’etnografia (antropologia cultural), formulant l’aparició del patriarcat
com a forma d’organització social en què l’home té l’hegemonia que
possibilita l’opressió de les dones. Analitza la novetat que va suposar la
revolució industrial del s. XIX (accés generalitzat de les dones al treball) i
les seues condicions ‘dramàtiques’ (sous baixos, submissió,...), entre les
quals està el problema de la conciliació entre la producció (treball) i la
reproducció (maternitat), així com el control de la dona del seu propi cos.
Finalment, S. de B. insisteix en el caràcter cultural de l’opressió de les
dones en parlar de la diferent socialització d’homes i dones des de la
infantesa. Llevat d’aquesta darrera idea (pàg. 41), pense que s’ha de
prescindir de l’apartat 5.4 per a elaborar aquest camp temàtic.

Si es vol ampliar el contingut, podeu llegir l’apartat 3,4 de PUV (pàgs. 32-
39).

7. Educació i evolució col·lectives per a assolir l’autonomia de

les dones.

Podeu fer servir l’apartat II,6 de Diálogo (pàgs. 46 i 47) completant el

contingut amb el que diu a la Guia de lectura del Bloc 6 de la Conclusió
(pàgs. 121-124), eliminant les referències explícites al número del
paràgraf que s’està comentant. També podeu fer servir l’apartat 3,7 de
PUV (pàgs. 41-42), com a material alternatiu, però sense aportar nova
informació.

És interessant llegir l’apartat 3,6 de PUV (pàgs. 40-41) com a exposició de

l’educació que tradicionalment han rebut les dones i que S. de B. aposta
per superar i substituir-la per una educació igualitària, tant professional
com sexualment.

______________________________________________________________

EL SEGON SEXE

ESTRUCTURA DEL LLIBRE

Biologia
Part I: Destí Psicoanàlisi
Materialisme històric

Tomo I: Els fets i els mites Part II: Història

Part III: Mites

Part I: Formació

Part II: Situació

Tomo II:L’experiència viscuda
Part III: Justificacions

Part IV: Cap a la liberación